-
EL REBROT 34 Novembre 2016 1EL REBROTREVISTA DE VERNEDA
SOLIDÀRIA NOVEMBRE 2016 NÚMERO 34
R
ÀNGEL VALVERDEJaume Arnella i París (Barcelona,
1943), cantautor, joglar, folklorista,va néixer a la fàbrica
Arnella delFondo de Sant Martí, al costat de lavella església. I és
el pregoner de laFesta Major.
La seva aportació al món de lamúsica s'ha dirigit sempre cap a
ladescoberta i recuperació de lamúsica popular catalana. Ha
gravat
molts discos (amb Els Sapastres, elGrup de Folk) i editat
cançoners quehan estat un referent pergeneracions d'infants i joves
queaprenien les seves primeres cançonsa les colònies i els focs de
camp.
És també autor de nombrososromanços. Entre ells, el "Romanço
deSant Martí de Provençals" que explicala història de l'antic
pobleindependent de Barcelona.
S U M A R I
Jaume ArnellaJoglar. Nascut a la Fàbrica Arnella del Fondo de
Sant Martí
ADMINISTRACIÓ DE FINQUES
ASSESSORIA FISCAL COMPTABLE LABORAL
ADVOCAT
ASSEGURANCES
Jaume Arnella, pregoner de la Festa Major de la Verneda de Sant
Martí
Selva de Mar, 249 baixos(entre Guipúscoa i Huelva)Tel. 93 305
5186
Fax 93 278 [email protected]
"El romanço de Sant Martíde Provençals va ser delsprimers que
vaig fer"
2EDITORIAL
INTERNET SOLIDARI
3ENTREVISTA AMB JAUME ARNELLA
4SEGON ANIVERSARI DE L'AUDITORI
SANT MARTÍ DE PROVENÇALSCARRER A CARRER:
DR. ZAMENHOF
5ARRIBA NOVEMBRE,
ARRIBA LA FESTA MAJOR
620 AÑOS DEL 0,7%
NOTÍCIES SOLIDÀRIES
7EXPOSICIÓ SOBRE EL MOVIMENT
VEÏNAL: JO HI ERA, I VULL SER-HI!EL DIA SOLIDARI:
CADENA HUMANA ANTI-OTAN
8LA CUINA DE COLORS:
TORTA PASCUALINA (URUGUAI)
-
EL REBROT 34 Novembre 20162
HUMOR
EDITORIAL
Centre Cívic Sant Martí - 93 256 5760Selva de Mar, 215 - 08020
Barcelona
Centre de Solidaritat de la VernedaXarxa Comunitària La Verneda
Sant Martí
Pla d'Energia ParticipatiuCerai Catalunya
Amb el suport de:
JEROGLÍFIC
Solució: no tiene remedioNo tiene RE 1/2.
Seguimos sin gobierno.Este país...
EL REBROTRREVISTA DE VERNEDA SOLIDÀRIA
Contacte: [email protected]
Més RebrotNovetats en EL REBROT. A partir d'aquest mes de
novembre passa de ser un butlletí de VernedaSolidària a ser una
revista de l'associacionisme i lasolidaritat del barri i el
districte. I serà mensual.
Altres canvis que notarà el lector són: la pèrdua(esperem que
momentània) d'un color i la inserció depublicitat per poder
mantenir la nova periodicitat.
Aquest número està centrat en la Festa Major. Unarticle central
sobre els principals actes i activitats iuna entrevista amb el
pregoner de la Festa: JaumeArnella.
El folklorista vanéixer en unafàbrica al costatde l'església
vella itothom hemcantat alguna deles cançons que ellha composat o
queha recuperat de la música popular catalana.
A més és l'autor del "Romanço de Sant Martí deProvençals": la
història cantada de l'antic pobleindependent de Barcelona.
Veureu que hem incorporat algunes seccions, méso menys fixes: El
Dia Solidari, per recordar algunsmoments històrics de les lluites
solidàries viscudesal barri; Carrer a Carrer, per conèixer una mica
lahistòria de les vies i personatges que les hi donennom; i Llibres
(que de vegades serà Disc o Teatre oCinema), per recomanar algunes
obres que tenen aveure amb el nostre entorn i les nostres
associacions.
Altres temes del número de novembre esrefereixen al segon
aniversari de l'Auditori SantMartí de Provençals, la passada (i
esperemproperament recuperada) exposició sobre elsmoviments socials
al barri que va organitzar laBiblioteca i una reflexió sobre el que
va suposar elmoviment del 0,7%.
EDITORIALINTERNET SOLIDARI
Federació Catalanad’ONGDfcongd.orgJustícia i
Paujusticiaipau.orgAmnistia
InternacionalCatalunyaamnistiacatalunya.orgSOS
Racismesosracisme.orgDrets Econòmics,Socials i
Culturalsobservatoridesc.orgCooperacciócooperacio.orgEntrepoblesentrepueblos.orgIntermón-Oxfamintermonoxfam.orgMedicus
Mundimedicusmundi.esMetges
SenseFronteresmsf.esMón-3ub.es/mon3Farmacèutics
Mundifarmamundi.orgÓpticos X Mundoopticsxmon.upc.eduVetermón
–Veterinaris SenseFronteresveterinariossinfronteras.org
Xarxa de ConsumSolidarixarxaconsum.net
Ecologistes en Accióecologistesenaccio.cat
Assemblea
d’Aturatsassembleadeaturats-barcelona.blogspot.com.esIaio
Flautaswww.iaioflautas.orgGrup de Defensa de laSanitat
Públicadefensasanitatpublica.wordpress.com
Plataforma deAfectados por laHipotecapahbarcelona.org
Xarxa
d’EconomiaSolidàriaxes.catCoop57coop57.coopFIAREfiarebancaetica.coopTeixint
BarrisCooperatiusteixintbarriscoop.wordpress.com
VERN–Coordinadorad’Entitats de LaVerneda-Sant
Martíevern.orgCERAI Catalunyacerai.orgXarxa Comunitària
LaVerneda-St. Martíxarxacomunitarialavernedasantmarti.
wordpress.com
Pla d’EnergiaParticipatiuplaenergiaparticipatiu.cat
EL REBROT passa aser una revista mensualsobre associacionismei
solidaritat i tindràpublicitat
-
EL REBROT 34 Novembre 2016 3
"Els nanos queden parats de veureque els pares saben cançons
queells acaben d’aprendre"
Vostè és fill de la fàbrica decartrons Arnella del Fondo deSant
Martí...
Jo vaig néixer allà. Als dos anysvam marxar a viure al Guinardó,
peròa casa meva continuaren allò fins quevaig tenir vint anys. Jo
baixava a peupel carrer Garcilaso (que llavors esdeia
Estévanez).
Passàvem o bé pel pont del Treballo el pont d’Espronceda. Hi
havia lesbarraques. Després començaren afer els pisos de la Caixa i
del Parera.A casa comentaven que vivien pitjorels del pisos que els
de les barraquesperquè no podien pagar el lloguer.
De l’església recordo al capellà,que es deia mossèn Lluís. El
dia quejugava el Barça, avançava el rosariun parell d’hores. Les
beates ja s’hiavenien. Anava amb el barret negre,l’esclavina i la
sotana... i un puro.
Com es va ficar en el món de lamúsica?
Jo vaig començar l’any 63-64.Érem una colla de quatre que
ensdedicàvem a recollir cançons perquèla gent cantés. A mi sempre
m’ha
interessat això: poder oferir materialperquè la gent canti.
Hem viscut una època detransformació bastant gran. I es famolt
difícil d’explicar, perquè elsinterlocutors més joves no se’n
podenfer idea. Per exemple, al començamentla guitarra l’endollava a
la ràdio,perquè no tenia amplificador. Araqualsevol que comença té
un equip
ENTREVISTA
envejable. Però sempre la base és lamateixa: és la música, la
necessitatde comunicar-te, de dir coses.
Es considera de la "generaciókumbayà"?
Això s’ho van inventar elsdetractors, de forma despectiva. Joem
considero el “kumbayà” númeroú. Em considero xirucaire perquè comjo
treballava a l’Hogar del Libro,m’enviaven cançoners de tot el
món.Anava mirant totes les cançons itreia les que em semblaven
mésinteressants.
Les gravàvem amb un “geloso”,uns magnetòfons petits italians, i
lesenviàvem a agrupaments escoltes,monitors de colònies i mestres,
quesón els que van difondre aquestescançons. Amb això es va crear
uncorpus de vint o trenta cançons quese’n sabia tothom.
M’he trobat amb nanos que hanquedat parats de veure que els
seuspares saben cançons que ells acabend’aprendre.
Com va néixer el Tradicionàrius?Ho vam crear perquè ningú es
fixava en la música popular. Ningúapostava ni cinc per
nosaltres. AmbJordi Fàbregas havíem anat ademanar ajuda i ens
deien: no, araestem apostant pel rock jove.
Llavors vam dir: si no ho fa ningú,ho fem nosaltres. Ens vam
ajuntaruns quants i vam dir: anem aensenyar el que estem treballant
ique sigui una mica d’aparador.
Quants romanços ha composat?He fet 360 romanços d’encàrrec,
com el de Sant Martí de Provençals.Aquest era dels primers. Hi
ha quatreo cinc músiques diferents. Eren massa.
Després de fer un centenar, teniaunes dues-centes músiques i les
feiaservir de comodí. Llavors quanm’encarreguen un romanço,
l’escric ia l’hora de cantar-lo agafo unamelodia d’aquestes que he
fet jomateix.
ENTREVISTA
Llibre"L’Odissea", d'Homer.
Disc"Petita festa", de Toti Soler.
Pel·lícula"El carter (i Pablo Neruda)".
ColorTerra.Olor
Marialluïsa.Menjar
Albergínies farcides.Piano o guitarra?
Guitarra, o guitarró.
Tal com és
Jaume Arnella amb el "Romanço de Sant Martí de Provençals"
-
EL REBROT 34 Novembre 20164 EQUIPAMENTS
Quan els membres d'Unitat contrael Feixisme i el Racisme de Sant
Martívan recollir el Premi Sant Martí 2014ho feren a l'escenari del
nou AuditoriSant Martí de Provençals.
Després de molts intents deremodelació, l'11 de novembre de
fados anys es feia realitat unequipament pel que havien lluitat
elsclaustres i els pares i mares delsinstituts Joan d'Àustria i
Infanta Isabel.
L'actual Auditori va néixer de lesrunes de la sala d'actes
compartidad'ambdos instituts. Des de llavors haestat gestionada pel
Centre CívicSant Martí, oferint una programaciómolt variada (107
produccions al2015, amb més de vint mil assistents).
A l'Auditori el públic pot gaudird'espectacles familiars,
música,cinema, dansa, circ, arts urbanes,teatre i una programació
especial perles escoles i instituts del barri.
Entre les novetats d'aquest curses troben: un dels concerts del
Ciclede Flamenc al Besòs, (in) fusiónflamenca; una obra de teatre
percommemorar el Dia Internacional perl'Eliminació de la Violència
contra lesDones; i una de les sessions d'El MeuPrimer Festival
(cinema per públicfamiliar).
Segon aniversaride l'Auditori de SantMartí de Provençals El 8 de
juny de 1958, eldictador Francisco Franco
inaugurava oficialment elpolígon d'habitatges batejatcom "Juan
Antonio Parera" (unfalangista que va ser delegatdel
sindicatvertical aBarcelona).En la breuvisita delgeneral albarri,
va ferun petitrecorregutpel carrerDoctorZamenhof,entreMenorca i
Huelva.
Res a veure amb la figuraque dóna nom al carrer: elmetge polonès
creador del'esperanto Ludwik LejzerZamenhof (1859-1917).
A finals del segle XIX, hi vanhaver múltiples intents decrear
una llengua universal. Lacreada pel doctor Zamenhofva aconseguir
agafar certavolada.
Una gran part del vocabularide l'esperanto es basa en elllatí,
amb elements de l'anglès,l'alemany, el rus, el polonès i elgrec
antic.
El 1909 va tenir lloc aBarcelona el cinquè CongrésMundial
d'Esperanto, al qual vaassistir el propi Zamenhof. Lallengua es va
estendre sobretotentre els ambients llibertariscatalans.
A l'alçada del número 21 delcarrer hi ha una placa quehomenatja
el doctor.
En la seva curta extensió(del carrer Menorca fins aGuipúscoa)
allotja les seusd'unes quantes entitats:l'Associació de
VeïnsProvençals de la Verneda; elCentro Andaluz de la Comarcade
Estepa y Sierra Sur; iSucsPirArt-Diablesde la Verneda.
Doctor Zamenhof
CARRER A CARRER
Entrada principal a l'Auditori per la plaça Angeleta Ferrer
7 I 14 NOVEMBRE, 18:00XIII TROBADA DE CORALS
13 NOVEMBRE, 19:00TEATRE COMUNITARI: "FILS DE VIDA"
CREACIÓ XIC
20 NOVEMBRE, 18:00FESTIVAL HOP 2016.
CERTAMEN DE CREACIÓ ESCÈNICADE DANSES URBANES
25 NOVEMBRE, 20:30TEATRE: "EN PIE"
COL·LECTIU DONA CANÇÓ
27 NOVEMBRE, 10:30CINEMA: EL MEU PRIMER FESTIVAL.
PROJECCIÓ I TALLER
11 DESEMBRE, 12:00"CONTES DE NADAL DE LES
GERMANES BALDUFA"TANAKA TEATRE
16 DESEMBRE, 20:00CICLE TASTETS DE MÚSICA:
"ÍNTIMS MOZART"PROYECTO BETA
PROPERES CITES
-
EL REBROT 34 Novembre 2016 5FESTA MAJOR
ÀNGEL VALVERDELa salutació que fa VERN-
Coordinadora d'Entitats de LaVerneda-Sant Martí al programa dela
Festa Major d'enguany recalcaque aquesta és fruit del"treball
conjunt de més deseixanta associacions icol·lectius" i que no
seriapossible "sense una grandosi d'empatia,
confiança,transparència i implicacióque són alguns del valorsque
ens ajuden acohesionar i enfortir elmoviment associatiu".
Tot just fa 35 anys dela primera festa majorconjunta que es
vaorganitzar al barri. El1981, en plenarecuperació de lestradicions
escapçades perla llarga dictadura, lesassociacions de veïns deLa
Verneda Alta, LaPalmera i Sant Martí deProvençals, juntamentamb
l'Ateneu Llibertari,van organitzar unprograma d'actes
unitari.L'acte central d'aquellafesta era el Ball de FestaMajor,
celebrat al camp defutbol del Júpiter amb elmillor de les
orquestresde l lavors: Raúl delCasti l lo i l
'OrquestraFrenesí.
Un programa ben farcitVERN també anuncia que "aquest
any tenim la Festa Major amb mésactes que hem fet mai".
La tradició fa que el primer acte
sigui el Ball d'Escoles (dia 4, a les11 hores) i dissabte tingui
lloc laPaellada Popular (5, 10 h.) seguidad'actuació castellera i
el Pregó deFesta Major (5, 21 h.). Enguany el
pregoner és un fill del barri: elfolklorista Jaume Arnella,
autor, entred'altres 360, del "Romanço de SantMartí de Provençals"
que va serreestrenat a la Festa Major del 1988.(veure entrevista a
la pàgina 3).
Diumenge és el moment de la
Mostra d'Entitats, la Concentracióde Gegants, Gegantons
iCapgrossos (6, 11 h.) i el Cercavila(6, 12 h.).
Del segon cap de setmana caldestacar les Sardanes(12, 11:30,
plaça de laPalmera), el Correclown(12, 20 h.) i Sant MartíBalla!
(12, 22 h.).
Durant la darrerasetmana cal destacar: elXIV Mercat
d'Intercanvi(19, 11 h.); el Sopar i Ballde Festa Major (19, 21h.);
la Festa Infantil (20,10 h.); i les Havaneres iRom Cremat (20,
17h.).
Actes que no fallenNo es pot acabar el
repàs als principals actesde Festa Major sense citartres que són
veterans: elXXXIV Torneig Sociald'Escacs (12, 16:15), elXXXI
Critèrium deCarrets d'Anar aComprar i Similars (12,10:30) i Per
Sant Martí,estrena el vi! (11, Diadade Sant Martí, 18 h.)
que,potser per la noblematèria primera de l'acte,els organitzadors
norecorden per quina edicióvan.
Si voleu consultar elprograma sencer de la festa teniudues
opcions: aconseguir unprograma de mà (i arxivar-lo amb elsdemés) o
consultar la web de VERN-Coordinadora d'Entitats de LaVerneda-Sant
Martí (evern.org).
Arriba novembre,arriba la Festa Major
EL REBROTRREVISTA DE VERNEDA SOLIDÀRIA
Contacte: [email protected]
Anuncia't a
-
EL REBROT 34 Novembre 20166 A FONS
CARLOS BRICIOHace ahora 20 años, en septiembre
de 1996, el número 2 de EL REBROTdedicaba su portada al 0,7 por
cientodel PIB que, según la ONU, los paísesricos deberían haber
destinado comoayuda oficial al desarrollo (AOD) de lospaíses
pobres. La primera propuestase produjo a finales de los
añoscuarenta del siglo pasado, sinconcretar el porcentaje,
plasmándoseen una resolución posterior en 1960.Nueve años después
se postuló comoobjetivo llegar al 1% en total, del cualel 0,7 se
destinaría a programassociales (sanidad, educación, etc.). En1970,
por la declaración de la segundaDécada del Desarrollo, quedó fijado
el0,7%, estableciéndose en 1979 el año1985 como fecha l ímite
paraconseguir este objetivo y el año 2000para llegar al 1%.
Esta ayuda a los países en desarrollose ha producido de forma
muy irregularsegún los países, tantoemisores comoreceptores, y en
funciónde las diferentescircunstancias y crisisque han ido
afectando ala economía mundial.No obstante, segúnleemos en un
informepublicado en abril deeste año por el Comitéde Ayuda al
Desarrollo(CAD) de la OCDE, queagrupa a los 28principales
paísesdonantes del mundo,más la Comisión Europea, la ayuda alos
países en vías de desarrollo,ajustando por inflación y
depreciaciónde las monedas de los países,donantes y beneficiarios,
haaumentado en términos reales un83% desde 2000, cuando se
acordaronlos Objetivos de Desarrollo del Mileniopara reducir la
pobreza en el mundo.
Según este estudio la AOD del 2015supone en su conjunto un 0,30%
delPIB de estos 28 países, el mismo queen 2014. Seis de ellos
superaron lameta de la ONU, destinando al menosun 0,7% de su PIB a
los más pobres:Suecia (1,40%), Noruega (1,05%),Luxemburgo (0,93%),
Dinamarca(0,85%), Países Bajos (0,76%) y ReinoUnido (0,71%).
Y España?Según este informe España alcanzó
su techo en 2008 y 2009 con el 0,45%y el 0,46% del PIB
respectivamente,partiendo del 0,24% de 1991, año desu ingreso en el
comité. Desdeentonces, España ha invertido latendencia de casi tres
décadas deascenso continuado, bajando al 0,13%del PIB en 2015. Así
España es elcuarto país por la cola de la OCDE queinvierte en
cooperación al desarrollo,por delante de Eslovaquia y Polonia(0,10%
del PIB) y de la República Checa(0,12%).
Pese al incremento global de laayuda a los países pobres en
estosaños, debemos reflexionar sobre suefectividad y eficiencia.
Hoy, según laFAO (Organización de la ONU para laAlimentación y la
Agricultura), 795millones de personas en el mundopasan hambre. Dato
escalofriante puesen nuestro planeta vivimos 7.000
millones de personas ynuestra capacidadproductiva bastaría
paraalimentar casi al doble.
Para Mans Unides lascausas principales sonla asfixiante
deudaexterna de los paísespobres, las relacionescomerciales
injustasentre Norte y Sur, laactitud inmoral de lasgrandes
corporaciones,especuladores y bancosy la corrupción de
lídereslocales.
La AOD ha sido insuficiente paracontrarrestar los efectos, no
sólo porpor la fortaleza y potencial de estascausas, sino por cómo
las ayudas sediluyen y pierden capacidad deimpacto sobre el
problema al pasar losdiferentes filtros, en origen y destino:la
burocracia, las dificultades sobreel terreno, la mala
planificación, lamala organización y, cómo no, lacorrupción que
todo lo abarca ydescompone.
Da para pensar. No estamos comohace 20 años. Estamos peor.
Hemosdilapidado toneladas de esfuerzos yrecursos que han
beneficiadoprecisamente a quien menos lonecesita.
20 años del 0,7%* Plataforma Pedro ÁlvarezEl proper 15 de
desembre
farà 24 anys de la mort delnostre jove veí Pedro Álvarez amans
d'un policia. La sevafamília i amics han recordatcada any que la
justícia mai noha esclarit l'assassinat. Així hofaran també enguany
amb unamanifestació a L'Hospitalet.
* Cadena contra el TTIPEl passeig de Gràcia va ser
l'escenari de la cadena humanacontra el TTIP (AcordTransatlàntic
de Comerç iInversió) el proppassat 15d'octubre. Els participants
vanunir la seu del consolat delCanadà (és el país promotor
del'acord) a la plaça Catalunyaamb l'oficina de la UnióEuropea (Pg
de Gràcia/Provença).
* Dona RuralCoincidint amb la celebració
del Dia Internacional de laDona Rural i la Setmana deLluita
contra la Pobresa, laciutat d’Alhucemas, al Marroc,va acollir els
dies 13 i 14d’octubre la celebració delfòrum “Dona Rural
iMulticulturalitat en l’EconomiaSocial i Solidària”. La
finalitatdel fòrum ha estat generar undebat sobre el paper que
potexercir l’Economia Social iSolidària en la promoció delsdrets
econòmics i socials de lesdones. (Celia Climent)
Més informació a:http://www.fress2016.org/
N O T Í C I E SS O L I D À R I E S
Membres de l'organització
-
EL REBROT 34 Novembre 2016 7
Exposició sobre elmoviment veïnal:"Jo hi era i vull ser-hi!"
Durant el mes d'octubre, la salad'exposicions del passadís
delCentre Cívic Sant Martí ha acollitl'exposició "Jo hi era i vull
ser-hi! Elmoviment veïnal als nostres barris".Una iniciativa de la
Biblioteca SantMartí de Provençals que, amb lacol·laboració dels
usuaris de labiblioteca, ha volgut il·lustrar com elsveïns i veïnes
van participar amb laseva lluita en la realitat del
barrid'avui.
L'exposició (que esperem siguireeditada en properes dates)
formapart del cicle "Donde la ciudad cambiade nombre. Històries de
la perifèria",organitzat per Biblioteques deBarcelona. Agafa el
títol de la novel·lade Francesc Candel, un escriptorlluitador i
cronista del barri de LaMarina.
Al llarg dels mesos d'octubre inovembre tenen lloc a
bibliotequesdels barris de la perifèria un bongrapat d'activitats:
xerrades,exposicions, itineraris, projecció dedocumentals... Tot
per conèixer laciutat que resta fora dels circuitsturístics i que
s'ha caracteritzat perla lluita constant del seu veïnat pertal
d'aconseguir viure en barrisdignes.
Una exposició molt gràficaL'exposició "Jo hi era i vull
ser-hi.
El moviment veïnal als nostresbarris" recull documents i,
sobretot,fotografies que reflecteixen elscanvis operats en el
paisatge delbarri des de la seva construcció.Blocs de pisos sense
voreres. Carrerssense fanals ni clavegueram niasfaltat. Cap escola
ni centre desalut. Cap lloc on trobar-se el veïnat.
Això es van trobar els que vancomençar a habitar el barri pels
voltsde la segona meitat del anyscinquanta i primers seixanta.
Tot,excepte les cases, estava per fer. Elsblocs de pisos anaven
substituint lesmasies i fàbriques i dibuixaven allòque llavors
s'anomenava un barri-dormitori. Un lloc on descansar ialimentar-se
abans de tornar a lesllargues jornades laborals.
Tot té un límit i, a principis delsanys 70, el veïnat es començà
aorganitzar per demanar de lesinstitucions una intervenció
permillorar la qualitat de vida. Nooblidem que això es feia en
absènciade democràcia. Reivindicar no soliasortir gratis.
EXPOSICIONS
1986: CadenaHumana Anti-OTAN
EL DIA SOLIDARI
Des del maig de 1982,Espanya pertanyia al'Organització del
Tractat del'Atlàntic Nord (OTAN). El nougovern socialista va
prometreun referèndum sobre lapermanència i el va convocarfinalment
pel 12 de març de1986. Tot just fa trenta anys.
Allò va fer revifar elsdeprimits moviments socialsdel barri. Es
creà unaAssemblea Anti-OTAN unitàriaper fer campanya pel NO. El 9de
març van realitzar unacadena humana contra lapermanència que
formava uncercle al voltant del barri.
Aquest estiu ens va deixarPep Ortí.
Des de la XarxaComunitària La VernedaSant Martí et donem
lesGRÀCIES per tot el que
has fet pel barri.
Gózalo Art Studio
L'exposició (que esperemsigui reeditada en properesdates) forma
part del cicle"Donde la ciudad cambia denombre. Històries de
laperifèria", organitzat perBiblioteques de Barcelona
L'exposició ens mostra de maneramolt gràfica els indrets
iequipaments que es van anaraconseguint: les places de LaVerneda,
els Porxos i La Palmera; lamil lora del transport públic
il'arribada del metro; el parc de SantMartí; els centres de salut;
el CentreCívic i els casals de barri; lesescoles; i la recuperació
de la nostrallengua i les nostres tradicions, comara la Festa
Major.
-
EL REBROT 34 Novembre 20168
PUBLICITATContacte:
[email protected]
1 mòdul
15 euros
2 mòduls
30 euros
1/2 plana
100 euros
4 mòduls
50 euros
2 mòduls
30 euros
(portada: 50 euros)
LA CUINA DE COLORS
VIVIAN BAUHOFFEREs bullen les bledes i les
trossegem ben petites. En una paellaamb oli es sofregeixen els
alls i elllorer.
Es retira l’all i s’agreguen lesbledes ben escorregudes.
Quanestiguin fregides apartem del foc i hiafegim tres ous durs
picats, elformatge ratllat, la sal, el pebre i lanou moscada.
Amb la farina fem un volcà i alcentre hi afegim la sal i l’oli.
Anemagregant l’aigua fins aconseguir una Ingredients
Torta pascualina (Uruguai)
2 Kg. de bledes2 cebes grans8 ous100 grams de formatgeratllat2
dents d'all2 fulles de llorerSal, pebre i ou moscada1/2 Kg. de
farina1/2 tassa d'aigua1 culleradeta de sal1 tasseta d'oli
d'oliva
L L I B R E S
massa suau. L’estirem al marbre icobrim el fons i les parets del
motlloprèviament untat amb oli.
Incorporem la verdura i fem unsforats en els quals tirarem
quatreous crus.
Es tapa amb una làmina de massai s’uneixen les vores.
Pintem amb ou i fem uns tallsperquè no s’infli.
Ho deixem al forn a 190 grausdurant uns 40 minuts.
Ko'eju -Solidaritatamb elParaguai vaser una de lesmés
activesentitats deVernedaSolidària.
El 2011 vapublicar unllibre, "La Verneda enParaguay. 10 años",
amb elstestimonis d'una quinzena depersones que havien viscut
latasca de Ko'eju tant des delbarri com des de l'altra bandade
l'oceà.
Al llibre queden reflectidesles delegacions solidàries definals
del 90; l'enviament anualdel contenidor ple d'ajutsolidari i les
experiènciespersonals dels qui van visitarles Villas de Limpio,
destí finalde la solidaritat del barri ambels veïns d'aquella
població.
