El retorn de la llúdriga a les nostres contrades - udg.edu premiats... · També vull donar el meu agraïment al coordinador per la seva comprensió que ha demostrat tenir en un

El retorn de la llúdriga a les nostres contrades

1

El retorn de la llúdriga a les

nostres contrades

Irene Gallardo Sagué IES de Celrà

2n B Batx. Curs 2005


2

Tutora: Josefina Massegú

“Pots sintonitzar amb la bellesa, però no la pots haver.

La bellesa té la pot proposar un humà o la pròpia natura, que la proposa de forma més clara i entenedora: aquell regaliment

d’aigua entre dues pedres; aquell rectangle imaginari és bellíssim. Allò ho ha fet la

naturalesa.

La natura ha fet coses perquè puguis sentir-les. La natura et condiciona per esplaiar-te. Et

dóna les condicions per esplaiar-te i per sintonitzar-la.

És com una ràdio: s’ha d’engegar, buscar un dial i

escoltar. I hi ha molta gent que ni engega, ni escolta i, per tant

no sent.”


3

Índex

Agraïments 5 1. Introducció 6

2. La llúdriga 8

2.1 Característiques de la llúdriga 8

2.1.1 La Llúdriga 8 2.1.2 Hàbitat 10 2.1.3 Alimentació 11 2.1.4 Reproducció 12

3. Causes de la regressió de la llúdriga 13

3.1 Contaminació 13 3.2 Destrucció del seu hàbitat 14 3.3 Barreres i aïllaments de poblacions 14 3.4 Utilització dels recursos hidrològics 15 3.5 Disminució de les poblacions de peixos 15 3.6 La cacera 15 3.7 Actualment: la millora 16

4. El Projecte Llúdriga i situació actual de la llúdriga 17

5. Treball de Camp 25 5.1 Introducció 25 5.2 Situació del tram i característiques generals 26

5.2.1 Mapa del tram seleccionat 27 5.2.2 Galeria d’imatges de la zona d’estudi 28 5.3 L’estat de l’Aigua 29

5.3.1 Normativa del sistema de sanejament segons el Decret 130/2003 de 13 de maig 30 5.3.2 Control de les aigües residuals dels municipis de la zona d’estudi 31 5.3.3 Depuradores de la zona d’estudi 33 5.3.3.1 Depuradora de Girona 33 5.3.3.2 Depuradora de Celrà 34 5.3.3.3 Depuradora de Cervià de Ter 34 5.3.3.4 Conclusions generals 34 5.3.4 Cabal ecològic del Ter 35 5.3.5 L’estat de l’aigua del riu Ter a l’àrea d’estudi 37 5.3.5.1 Anàlisis de la zona d’estudi 42


4

5.4 Espècies i biomassa de peixos 44

5.4.1 Espècies 44 5.4.2 Biomassa 47 5.5 La contaminació que afecta la llúdriga en l’àrea d’ estudi 50 5.6 Els grans mamífers de la zona 51 5.6.1 Les característiques principals 51 5.6.2 Conclusió 57

5.7 La vegetació de la zona d’estudi 58 5.8 Les empreses d’àrids 60 5.9 Barreres aïllants de poblacions i entrebancs 61 5.10 Recopilació de conclusions 62

6. Sondeig de llúdrigues en l’àrea d’estudi 64 6.1 Descripció 64 6.2 Principis bàsics 65 6.3 Material necessari 69 6.4 Resultats de les zones seleccionades 71 6.5 Confirmació dels resultats 80

7. Conclusió 83 8. Annexos 85 9. Sol·licitud de Permís de Recerca científica 90

10. Bibliografia 92


5

Agraïments Aquest és un dels apartats més emotius i, alhora, difícil d’escriure perquè es corre el perill de deixar-te algú. Confio que no sigui així. Després d’escriure, de pensar i d’aprendre tant, primer de tot, vull agrair a la meva tutora del treball de recerca Josefina Massegú ja que, en tot moment, he pogut disposar de la seva ajuda i suport. També vull donar el meu agraïment al coordinador per la seva comprensió que ha demostrat tenir en un moment complicat de la meva vida. Tot seguit, voldria agrair a la Rosa Llinàs del departament de documentació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà que va ser la primera persona que em va proporcionar informació. A tots els biòlegs Jordi Ruiz-Olmo, Toni Batet, Deli Saavedra, Ponç Feliu, Berto Minobis, Luís Zamora, Miguel Clavero i Pablo Garcia per ajudar-me en tots els meus entrebancs de la meva part teòrica i en la identificació dels indicis trobats en l’àrea d’estudi. Dins aquest grup, vull agrair al fotògraf Eloi Bautista per ensenyar-me els llocs on el Projecte Llúdriga realitza els sondejos a la zona d’estudi i a en Roger, un dels responsables del Centre Llúdriga de Pont de Suert, Alta Ribagorça. No em puc oblidar tampoc de totes les persones que fan possible l’existència de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), especialment en Lluís Tirapu i en Salvador Sosa. A part, els treballadors del Consorci Alba-Ter i de la depuradora de Girona i Celrà, destacant la Gabriela de la depuradora de Girona pel seu tracte i per la seva atenció. També vull agrair a tots els ajuntaments situats a l’àrea d’estudi: Sant Julià de Ramis i Medinyà, Celrà, Bordils, Cervià de Ter, Sant Joan de Mollet, Flaçà, Sant Jordi Desvalls, Sant Llorenç de les Arenes i Colomers per la informació precisa i exacta sobre els habitants i el tractament de les aigües residuals. Tampoc no puc deixar de banda les empreses d’àrids: Àrids del Ter, Can Pipa, Giroàrids, Duagro i Àrids Milan que m’han permès saber la distància en què es troben del riu i el tipus de material amb què omplen els forats de les extraccions quan deixen de ser rendibles. Finalment, vull agrair la meva família per tot el seu suport des del principi fins al final del treball i la paciència que han tingut en desplaçar-me d’un cantó a l’altre, destacant el viatge més llarg al Pont de Suert. Només em queda dir moltes gràcies a tothom per atendre’m, ajudar-me i suportar-me.


6

1. Introducció

El retorn de la llúdriga a les nostres contrades és un treball de camp, l’objectiu del qual és comprovar si el riu Ter, en el seu pas per Sant Julià de Ramis, Celrà, Medinyà, Bordils, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Sant Joan de Mollet, Flaçà, Sant Llorenç de les Arenes i Colomers, aproximadament 19 km, disposa d’unes condicions favorables per a la llúdriga i comprovar la seva existència a traves d’indicis (petjades i excrements) o de l’observació directa. El motiu del tema escollit ha estat gràcies a la influència de la meva família que, des de petita, m’han involucrat en el món de la naturalesa i gràcies al biòleg Ponç Feliu i a les seves fascinants i sorprenents xerrades sobre el Projecte Llúdriga i ornitologia quan jo tenia 9, 10, 11 anys. Totes les seves quatre xerrades em van provocar una terrible enveja, especialment totes les aventures del Projecte Llúdriga i les infinites sensacions i emocions que havia experimentat. Aquesta enveja va fer que en un futur desitgés experimentar personalment aquestes vivències. A part, vaig començar a plantejar-me ser biòloga de camp. Aquestes dues grans influències i els comentaris de la gent del poble que afirma haver vist llúdrigues em van motivar encara més a fer aquest treball. La finalitat d’aquest treball de recerca és afirmar una doble hipòtesi: • El Ter en les nostres contrades disposa d’unes condicions favorables per a la llúdriga. • En el ter, avui, hi ha una població de llúdrigues Els objectius que és duran a terme són: Conèixer:

- Quines van ser les causes d’extinció de la llúdriga. - Quina és la situació actual de la llúdriga a l’àrea d’estudi. - Quina qualitat te l’aigua. - Si la zona d’estudi disposa de la quantitat d’aliment suficient per permetre la vida d’una

població de llúdrigues estable. - Quines condicions té la vegetació i el paisatge. - Quins són els mamífers que poden perjudicar la llúdriga. - Quines infraestructures del tram d’estudi poden o no perjudicar la llúdriga. - Trobar indicis de llúdriga.

Per tal d’afirmar la hipòtesi i confirmar tots els objectius he optat per realitzar una part teòrica on s’inclou totes les característiques de la llúdriga, les causes de l’extinció i la situació actual. Aquesta informació ha estat obtinguda a través de llibres, pàgines web, tesis i fonts orals. El treball de camp que correspon a comprovar si el Ter, en el pas per les nostres contrades, té unes condicions favorables per a la llúdriga l’he basat amb una recopilació d’informació de llibres, fons orals i el projecte Desenvolupament d’un índex d’integritat biòtica (IBICAT) basat en l’ús dels peixos com a indicadors de la qualitat ambiental dels rius a Catalunya i principalment amb l’observació directa del riu. L’últim apartat, per comprovar l’existència de la llúdriga ha estat realitzat exclusivament amb l’observació i la recerca al camp. De tot els indicis trobats s’ha realitzat un procés d’identificació.


7

Un dels principals problemes ha estat que al començament no tenia assolit cap concepte bàsic, com per exemple sobre la contaminació de l’aigua, biomassa, etc, però, de mica en mica, ha deixat de ser un problema. El procés seguit per poder fer aquest treball ha estat molt lent ha requerit molt de temps. Cal tenir en compte que per fer el meu treball de camp em llevava a les 5 del matí per aconseguir a ser el riu a dos quars de sis el riu fins a l’hora que fes falta. Desprès inspeccionava tot el terreny de la zona per assegurar-me que no hi ha hagut novetats a casa arribava a les 10, fins i tot a les 11 del matí. Llavors hi havia un llarg període de comprovació del indicis. També mirava tota la gravació de la càmera. Cal destacar que en les esperes mentre jo esperava quieta, sense fer soroll en una zona concreta, la càmera gravava una altra zona. D’aquesta manera obtinc informació d’una zona o espai més ampli. Un dels problemes més grans, a part de no tenir experiència, ha estat assabentar-me que la llúdriga és una espècie protegida del nivell A a Catalunya. Aquest fet em va fer pensar que potser necessitaria algun permís per poder realitzar el treball de camp sense problemes. Així que vaig anar al Departament del Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, però no em van saber dir res. Una setmana més tard vaig anar al Pont de Suert en el Centre de Llúdrigues. Allà em van donar una llibre en què deixava clar que segons la Llei 3/1988 , de 4 de març i el Decret 148/1992, de 9 de juny la llúdriga és classificada com a un animal molt sensible i es prohibeix l’acció fotogràfica i la recerca científica en les zones de reproducció. Un cop assessorada, vaig realitzar una sol·licitud per tal de demanar el permís de recerca científica en el cas que la zona d’estudi fos un lloc de reproducció. Un cop la sol·licitud va arribar a Barcelona, en Jordi Ruiz-Olmo no me la va poder acceptar ni denegar, ja que la meva zona d’estudi no està catalogada com a zona de reproducció. Un altre problema que cal tenir en compte ha estat el temps, és a dir, el fet de disposar només dels tres mesos d’estiu per realitzar tot el treball. He tingut grans entrebancs atès que la majoria de les fons orals estaven de vacances. Aquest fet ha alentit l’avançament del treball.


8

2. La llúdriga

La llúdriga és un animal emblemàtic i considerat com una espècie bioindicadora per tots els conservacionistes, ja que la seva presència en un riu o en qualsevol massa d’aigua ens confirma que la qualitat d’aquell medi és prou bona. A part, ajuda a equilibrar i a regular totes les poblacions, especialment les de peixos, atès que s’alimenta dels més dèbils deixant que es reprodueixin els més forts.

La llúdriga ha esdevingut una espècie emblemàtica en els programes de conservació, divulgació i sensibilització

2.1.1 La llúdriga comuna o euroasiàtica

La llúdriga o llúdria (Lutra lutra) és un mamífer de l’ordre dels carnívors que pertany a la família dels mustèlids. Aquest grup és caracteritza pel seu cos allargat i pel seu comportament, ja que són bons excavadors i semiarborícoles. Aquest mamífer presenta una clara diferència sexual, és a dir, els mascles són més grans que les femelles i poden assolir els 120 centímetres de llargada des de l’extrem de la cua fins al musell, dels quals una tercera part pertany a la cua i pot arribar a pesar 10 quilos. En canvi, les femelles no solen superar el metre i pesen entre 4 i 7 quilos. El seu pelatge és de color bru fosc a l’esquena i menys intens a les extremitats. El ventre és gris i la gola d’un blanc brut. El pèl és molt fi, d’uns 2 i 3 centímetres de longitud. Entre el seu pelatge hi ha una espessa borra molt ben impermeabilitzada pel greix que segreguen les seves glàndules situades a la pell. El pelatge en contacte amb l’aigua es mulla per tal que el mamífer pugui ser més hidrodinàmic, en canvi la borra, gràcies al greix impermeabilitzant, no es mulla i forma petites càmeres d’aire que serveixen d’aïllant tèrmic. Del seu cos allargat sorgeixen dos parells de potes curtes finalitzades per unes mans proporcionalment grans. Les mans fan 6 cm d’amplada per 6’5-7 cm de llargada i els peus que són més grans fan 6’5 cm per 9 cm. Ambdós consten de cinc dits units per unes membranes interdigitals i acabats amb unes ungles curtes d’uns 5 mm (Foto1). Podem dir que la llúdriga no té un coll definit, ja que el cap es prolonga directament des del cos i acaba amb un musell ample del qual surten uns llargs bigotis tàctils anomenats vibrisses (Foto 2). Les vibrisses li permeten captar a través d’una sèrie de vibracions les seves preses i orientar-se. El que podem destacar de la llúdriga és el seu cap aixafat on i trobem els seus ulls, nas i orelles a la part superior, aquesta col·locació de la vista, l’olfacte i oïda els serveix per no haver de treure tot el cap fora de l’aigua quan neden. Pel que fa la vista de la llúdriga no és gaire bona. Per aquesta raó, quan surt de l’aigua normalment es posa dreta perquè creu que així pot controlar i veure millor el que passa al seu voltant donat que assoleix més alçada. Cal esmentar que gràcies a la seva figura hidrodinàmica la llúdriga té una gran adaptació en el medi aquàtic on passa gran part del temps. El fet de tenir el cos allargat, les potes curtes i la cua llarga i aplanada que li serveix de timó, li permet desplaçar-se ràpidament sota l’aigua i assolir una


9

velocitat d’uns 11 km/h. Pot estar submergida entre 3 i 4 minuts gràcies a què aconsegueix alentir el seu ritme cardíac tancant les orelles i els orificis nassals. La llúdriga en el medi terrestre és més lenta, tot i així, pot enfilar-se a arbres inclinats (Foto 3) i realitzar grans salts. També cal destacar que les llúdrigues euroasiàtiques són molt solitàries i només es relacionen amb membres de la seva espècie en la reproducció. Els mascles són molt territorials i marquen el seu territori amb excrements que fan una forta olor de peix “marisc” (Foto 4). Aquestes defecacions poden estar compostes d’escates i espines de peix, restes de crancs, petits ossos d’ocells, rèptils i amfibis. Les solen dipositar en llocs molt vistosos: sobre les roques que sobresurten de l’aigua o de la llera, bancs de sorra, troncs encallats i sota els ponts (que són un dels seus llocs preferits, ja que el tenir sopluig els excrements aguanten més). Els territoris permanents poden ser superiors als 15 km els dels mascles i els de les femella d’uns 7 km. Pel que fa als temporals poden ser d’uns 2’5 km donat que exploren nous terrenys. Cal tenir present que la distància dels territoris és molt relativa, ja que depenen de la quantitat d’aliment, és a dir, quant més aliment hi hagi en una zona, els territoris seran més petits. Per comunicar-se emet diferents sons semblants a un xiulet, una espècie de crit similar a una rialla i bufecs. Donada la possible presència d’humans durant el dia, la llúdriga ha optat per una activitat nocturna i crepuscular, és a dir, a la claror de trenc d’alba abans que surti el sol o a partir del vespre quan el sol es pon. La llúdriga pot viure entre vuit i quinze anys.

Foto 1. Detall del peu posterior de la llúdriga, on Foto 2. Les vibrisses, els llargs bigotis, permeten a la s’aprecien perfectament les membranes interdigitals llúdriga, orientar-se i pescar a la nit o en aigües opaques i la seva disposició en forma de palma

Foto 3. La llúdriga és un animal semiaquàtic, que es pot desplaçar tant per l’aigua com per terra. També té la Foto 4. Excrement de llúdriga dipositats el damunt capacitat d’aixecar-se i posar-se en peu i manipula amb d’una roca certa destresa pedres i aliments


10

2.1.2 Hàbitat La llúdriga viu prop dels rius i d’altres grans masses d’aigua com llacs, aiguamolls i ambients aquàtics temporals, però també pot viure al costat del mar, en platges rocalloses, en llocs on les aigües són salades o salobroses però sempre que disposin al seu abast algun estany o rierol d’aigua dolça on puguin treure la sal acumulada en el seu pelatge. Al llarg d’un riu la podem trobar en el tram alt amb aigües cristal·lines i amb fons rocosos i el tram mig i baix amb aigües tèrboles. La conservació dels marges i els llits del riu és molt important. Cal que estiguin en perfectes condicions tant geològicament (roques i terres) i biològicament (vegetació). La seva destrucció és una de les principals causes de la regressió de les llúdrigues atès la gran dificultat que els suposa refugiar-se. Es solen amagar en caus anomenats lludrigueres situats a la vora dels rius i estanys i consten normalment d’una entrada subaquàtica (no sempre present) i l’altra ben amagada entre la vegetació. El terra del cau està cobert d’herba seca i fulles. Podem afirmar que hi ha tres tipus de caus i amagatalls: els caus reproductors utilitzats exclusivament per al període de cria, els quals desprenen una forta olor desagradable i són utilitzats durant generacions (Fotos 5 i 6); els llocs de repòs que poden ser a l’aire lliure especialment, sobre les roques o arbres (Foto 7) i coberts com, per exemple, entre la vegetació; per últim trobem els amagatalls que solen ser entre els troncs i arbres arrossegats per forts aiguats, caus abandonats, entre les roques i en mig dels canyissars i esbarzers (Foto 8).

Foto 7. Un exemple d’indret de repòs sobre un tronc

Foto 5 i 6. Dos caus de reproducció Foto 8. Un amagatalls temporal


11

2.1.3 Alimentació L’aliment principal de la llúdriga són els peixos com el barb, la madrilla, la bagra, el gobi, la carpa, l’anguila, la truita a muntanya, entre altres. Però a part dels peixos també s’alimenta de crancs de riu, aus, petits mamífers, amfibis, rèptils i, rarament, de petits insectes aquàtics (Foto 9 i 10). Amb tota aquesta varietat d’aliment la llúdriga no té un tant per cent de cada sinó que depèn del que ella pugui trobar i caçar amb més facilitat. Té dues maneres molt peculiars de pescar: la primera és llançar-se directament al peix saltant des l’exterior, per exemple, d’una roca; i la segona és més juganera és tracta de la persecució (Foto 11). Normalment no sol escollir preses molt grans a causa de la grandària de les espines. La llúdriga té una forma molt peculiar de menjar-se les seves preses. Per assegurar-se que estan mortes sempre comença a cruspir-se-les pel cap, especialment els peixos (Foto 12). Cal destacar que l’alimentació diària de la llúdriga pot variar una mica segons les estacions de l’any. Però, normalment acostumen a menjar un 13% equivalent a el seu pes corporal, és a dir, si pesa 10 quilos menjarà diàriament 1’3 quilos i en el cas que en peses 5 menjaria 650 grams diaris.

Foto 11. La llúdriga cerca la major de part de les seves preses als marges i a les zones més properes

Foto 9 i 10. El cranc americà amb una gran facilitat d’adaptació proporciona una gran quantitat d’aliment a la llúdriga. Foto 12. La llúdriga comença a menjar-se el peix pel cap


12

2.1.4 Reproducció La llúdriga pot criar durant tot l’any, però preferiblement ho fa a finals de la primavera i a principis de l’estiu. En aquesta fase el seu comportament crepuscular i nocturn canvia, és a dir, es torna més diürna i s’oblida de les preocupacions diàries com no estar a la vista dels homes. El mascle i la femella amb zel conviuen aproximadament una setmana (Foto 13). Durant aquesta setmana a part de jugar dia i nit practiquen moltes vegades el coit per tal d’assegurar-se la descendència. Tot seguit, un cop finalitzada la “feina” el mascle abandona la femella i la deixa amb tota la responsabilitat. El període de gestació és aproximadament d’unes 9 setmanes és a dir d’uns 61-67 dies i solen tenir entre 2 o 3 cries En néixer, les cries tenen els ulls tancats i els obren passades 4 o 5 setmanes de vida. Un cop les llúdrigues han obert els ulls, la mare, que fins ara les alletava, els ofereix restes de menjar prèviament triturades. A partir de les 7 setmanes les petites juganeres s’atreveixen a sortir de la lludriguera (Foto 14) i a les 10 setmanes ja juguen confiadament pels voltants del cau. A continuació, amb l’ajuda de la mare, les cries tenen el seu primer contacte amb l’aigua, el medi on aprenen a nedar i a caçar tot jugant amb preses ferides que els ofereix la mare. Les petites llúdrigues deixen la mare a partir dels sis o vuit mesos, tot seguit, s’espavilen soles buscant nous territoris i involucrar-se a la seva vida solitària fins als seus dos anys de vida, que és quan estan capacitades per reproduir-se.

Foto 13. En el període de zel el mascle i la femella Foto 14. Un cria de llúdriga en un de les primeres van units dia i nit. excursions fora del cau.


13

3. Causes de regressió de la llúdriga A partir dels anys seixanta la llúdriga va patir una forta regressió quasi en tot el territori català. Les causes principals van ser: 3.1 Contaminació Els abocaments incontrolats procedents de les indústries i de les granges són els principals causants de la contaminació de les aigües fluvials. Les aigües residuals en contacte amb l’aigua del riu fan que s’alterin els seus components. Aquests canvis de propietats de l’aigua afecta directament un dels factors limitants de la llúdriga, l’aliment. Per tant, les aigües han de tenir unes condicions que permetin la vida de tots els éssers vius, especialment els peixos. Indicadors fisicoquímics (estableixen la qualitat de l’aigua):

Molt bo Bo Moderat Deficient Dolent Paràmetres Unitats 1 2 3 4 5

PH

Unit. ph No s’observen variacions significatives respecte els valors naturals 6.5 + 9.5 com a interval de referència general

Temperatura ºC No s’observen variacions significatives respecte al règim de temperatures natural. Temperatura màxima de referència general són 25 ºC

Oxigen dissolt • Trams alts • Trams baixos

% saturació

>90 >80

70 60

50 40

25 20

>25 <20

Oxidabilitat (al permanganat) mg/l 3 7 10 20 >20 DBO mg/l 3 5 7 15 >15 TOC mg/l 3 5 7 12 >12

50 100 300

100 200 400

200 400 1000

400 600 2000

>400 >600 >2000

Clorurs • Zones de baixa salinitat natural • Zones de salinitat natural moderada • Zones d’elevada salinitat natural • Zones de transició o de forta intrusió salina

mg/l

Salí de manera natural

Sulfats • Zones de baix contingut natural • Zones de contingut natural moderal •Zones d’elevat contingut natural

mg/l

50 100 200

100 200 400

200 400 600

400 600 800

>400 >600 >800

Amoni mg/l 0.2 0.5 1 5 >5 Nitrats mg/l 5 25 50 100 >100 Fosfats mg/l 0.1 0.5 1 2 >2

Valors límits de metalls:

Metalls Unitats Valor límit Mercuri mg/l 0.0005 Níquel mg/l 0.02 Plom mg/l 0.2 Arsènic mg/l 0.02 Coure mg/l 0.04 Crom mg/l 0.02 Zinc mg/l 0.3 Ferro mg/l 0.3 Manganès mg/l 0.05


14

A part, també hi ha una sèrie de contaminants que afecten directament a les llúdrigues, com els metalls pesants, concretament el mercuri, els PCB’s (28, 180, 138, 153, 118, 101, 52) i els DDT. El mercuri procedent dels abocaments de les industries metal·lúrgiques s’acumula en l’interior de tots els éssers vius que habiten el riu, especialment en els peixos. Aquest fet serveix d’indicador per saber la quantitat de mercuri aproximadament que han contingut les aigües en un període de temps. Si el controléssim directament des de l’aigua no obtindríem la quantitat exacta, ja que pot variar segons les hores. La quantitat mínima que pot acceptar l’aigua d’aquest metall és de 0.0005 mg/l. Els PCB són compostos orgànics. Es caracteritzen per una alta resistència al foc, baixa conductivitat elèctrica, baixa volatilitat i extrema estabilitat físico-química. Aquest contaminant no és fàcilment biodegradable, és a dir, que persisteix durant molts anys i s’acumulen a l’interior dels organismes. Aquest fet causa una disminució de la població donat que els organismes mascles disminueixen la seva fertilitat. A part, un altre efecte és la pèrdua de pèl. Aquest compost orgànic no està regulat, ja que actualment la quantitat que contenen les aigües és gairebé inexistent. Els DDT també són compostos orgànics, antigament s’utilitzaven com a insecticida. Però, es va descobrir que té afectes secundaris importants, és capaç d’eliminar tota una o més espècies d’animals. Aquest compost orgànic tampoc està regulat donat que actualment la qualitat és inapreciable. 3.2 Destrucció del seu hàbitat La destrucció del les lleres i la vegetació dels marges dels rius, llacs i aiguamolls, on les llúdrigues construeixen els seus caus i obtenen la vegetació adient per amagar-se, ha estat una de les causes més importants de la desaparició de les llúdrigues. En aquest grup trobem les extraccions d’àrids (Foto 15), les canalitzacions, les esculleres, els embassaments, l’actuació urbanística, les infraestructures agrícoles i industrials, etc. La vegetació adient per les llúdrigues a part d’un bosc de ribera és la que consta d’esbarzers i canyissars ja que elles els utilitzen com amagatall. 3.3 Barreres i aïllaments de poblacions Els embassaments i les preses hidroelèctriques fan que les poblacions de llúdrigues quedin aïllades les unes de les altres (Foto 16). Aquest fet fa que els individus joves no puguin accedir a nous territoris, aquest fet comporta una sèrie de problemes genètics, ja que es reprodueixen entre parents.

Foto 15. Un exemple d’extraccions d’àrids i el mal Foto 16. La majestuositat d’un pantà que evita el pas de l’aigua que causen. i aïlla les poblacions.


15

3.4 Utilització dels recursos hidrològics El cabal dels rius ha minvat notablement a causa d’una sèrie d’activitats importants com la transformació de conreus de secà a regadiu, la refrigeració en processos industrials, l’energia hidroelèctrica, l’elevat consum domèstic i els pantans que priven el riu a tenir el seu cabal ecològic. Cal tenir en compte que quan hi ha poc cabal en els rius disminueix el seu poder de dissolució dels contaminants, és a dir, l’aigua pateix una gran alteració dels seus components, ja que tots queden més concentrats. 3.5 Disminució de les poblacions de peixos La mortalitat de peixos a causa de la contaminació dels rius i l’extinció del cranc de riu autòcton resulta molt desfavorable per a la llúdriga. Actualment, gràcies a la reintroducció de peixos en els nostres rius com les carpes i l’abundància dels crancs americans a la llúdriga li és més fàcil trobar aliment. Perquè una població de llúdrigues pugui viure sense que els falti aliment la biomassa de peixos hauria d’estar entre el 8 – 24 g/m². Aquesta població principalment està formada per un mascle i una femella. Però, el nombre d’individus de la població variarà segons el nombre de femelles que el mascle tingui distribuïdes en el seu territori. 3.6 La cacera Fins l’any 1973 que la llúdriga es va proclamar una espècie protegida va ser perseguida i morta per la seva valuosa pell (Foto 17 i 18) . Els pescadors també eren un altre factor que duia la mort a les llúdrigues atès que ells i algun naturalista com Geroni Darder i Rodés, que va escriure en el diari El Setmanari de Banyoles:“No és pas l’estima de la llúdriga el que cal fonamentar sinó el que ens interessa és procurar la seva completa desaparició”, creien que eren les causant de la disminució de la població de peixos dels rius. Però, aquest motiu es va demostrar que era absolutament fals, ja que, la llúdriga només menja els peixos que tenen menys possibilitats de sobreviure i reproduir-se, és a dir, els que són més fàcils d’atrapar.

Foto 17 i 18. La cacera incontrolada de la llúdriga, un fet egoista.


16

3.7 Actualment: la millora Actualment, han millorat favorablement les condicions de tots els ecosistemes dels rius. El bosc de ribera en algunes zones, especialment dels marges, de mica en mica s’ ha anat recuperant plantant nous arbres i fent que les empreses d’àrids es situessin més lluny dels rius, aproximadament a uns 100 m. Però, en general, tot i així, encara està amenaçat per les plantacions d’arbres blancs per fer fusta, i per la presència dels nuclis urbans. L’estat de l’aigua ha millorat degut a les construccions de depuradores a pobles i ciutats. Tot i que la contaminació s’hagi reduït encara continua sent un dels principals problemes. Igualment en algunes zones del rius encara s’observen deixalles en les seves lleres. A part de la contaminació de l’aigua hi ha dos altres principals problemes que són la sobre- utilització de l’aigua i les barreres aïllants de poblacions com pantans, passarel·les, etc. que impedeixen que el riu obtingui el seu cabal ecològic. Una altra qüestió a destacar són les nombroses vies de comunicació situades prop dels rius. Tot i així, cal constatar que els rius milloren de mica en mica i això és un fet molt important per tots els éssers vius. Però, perquè la millora fos més evident faria falta la construcció de més depuradores i la conscienciació dels ciutadans.


17

4. El Projecte Llúdriga i la situació actual de la llúdriga A partir dels anys 60 la llúdriga va patir una gran regressió a causa de la caça, la contaminació i la destrucció de l’hàbitat. Fa aproximadament uns 16 anys que la llúdriga va desaparèixer dels rius Fluvià, Muga i Ter, excepte una petita població que va quedar reduïda en petits trams dels Rius Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. El 1993 es va iniciar un pla de reintroducció de llúdrigues a les conques dels rius Muga i Fluvià sota el nom de Projecte Llúdriga que va ser proposat per el parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (Figura 1), atès l’èxit aconseguit en altres països com Estats Units, Gran Bretanya i Suècia. Figura 1. Zona de reintroducció del Projecte Llúdriga El primer estudi de la zona de reintroducció va ser organitzada el 1994 pel biòleg Deli Saavedra. Aquest estudi va determinar si el Projecte Llúdriga complia les directrius proposades per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (IUCN). Les directrius estableixen unes òptimes condicions per tal que la reintroducció tingui èxit a llarg termini. Les recomanacions més importants: Estudi de viabilitat i investigació d’antecedents • S’ha de dur a terme una avaluació de la condició taxonòmica (història natural de la classificació de l’animal) dels individus reintroduits, ja que haurien de ser preferiblement de la mateixa subspècie o raça que les que es van extingir. • S’haurien de fer estudis detallats de la condició i la biologia de les poblacions silvestres que necessita l’animal a reintroduir. • La població alliberada hauria de ser estudiada i moderada per tal d’especificar el nombre d’individus a ser alliberats per any i el nombre d’anys necessaris per promoure l’establiment d’una població viable. Avaluació de Reintroduccions prèvies • S’ha de dur a terme, tant abans com durant el desenvolupament del protocol de la reintroducció, una investigació exhaustiva de reintroduccions prèvies de l’espècie en qüestió o d’espècies similars.


18

Selecció del lloc i tipus d’alliberament • El lloc hauria de ser dins de l’àrea de distribució històrica de l’espècie. • L’àrea de la reintroducció hauria de tenir assegurada la protecció a llarg termini. Avaluació del lloc de reintroducció • Les reintroduccions s’haurien de fer únicament en llocs que compleixin els requeriments de l’hàbitat i del paisatge adequat per l’espècie. • Identificació i eliminació de les causes prèvies que van dur el declivi de l’animal. Disponibilitat de poblacions adequades per l’alliberament • L’origen dels animals es preferible que sigui de poblacions silvestres. Si hi ha possibilitats d’elecció entre poblacions silvestres per subministrar la població fundadora és ideal que l’origen de la població estigui emparentada des del punt de vista genètic a la població nativa original. • L’extracció d’individus per una reintroducció no ha de posar en perill els efectius de la població en captivitat o la població d’origen silvestre. • Els individus únicament poden ser extrets d’una població silvestre si els efectes del despoblament de la població donant hagin estat avaluats, i s’hagin confirmat que aquests efectes no seran negatius. • Si s’han d’utilitzar poblacions en captivitat o de reproducció artificial, s’ha de recórrer a les poblacions que hagin estat adequadament gestionades tant demogràficament com genèticament, d’acord amb els principis de la biologia conservacionista contemporània. • Els exemplars escollits per a un alliberament han d’estar seleccionats per un procés de selecció veterinària. Alliberament de poblacions en captivitat • La majoria de les espècies de mamífers i ocells depenen per la seva supervivència de l’experiència individual i del seu aprenentatge en edats joves; se’ls hauria de donar l’oportunitat d’adquirir la informació necessària per possibilitar la supervivència en el medi silvestre. Requeriments socioeconòmics i legals • Les reintroduccions són generalment projectes a llarg termini que requereixen el compromís i el suport financer i polític fins que la reintroducció s’hagi finalitzat. • Els estudis socioeconòmics s’han de dur a terme per avaluar impactes, costos i beneficis del programa de reintroducció per les poblacions humanes locals. • Una avaluació profunda i detallada de les actituds de la gent local respecte del projecte proposat és necessària per assegurar a llarg termini la protecció de la població reintroduida. El programa hauria de ser completament comprès i acceptat per les comunitats locals. • Quan la seguretat de la població reintroduïda estigui exposada a riscos per les activitats humanes, s’haurien de prendre mesures per minimitzar-los en l’àrea de reintroducció. Si aquestes mesures són inadequades, la reintroducció s’hauria d’abandonar o s’haurien de buscar àrees alternatives d’alliberament. • La reintroducció s’ha de dur a terme amb el permís total i el compromís de totes les agències del govern rellevant del país. Aprovació dels propietaris de terres, i coordinació amb organitzacions conservacionistes nacionals i internacionals. Les directrius contenen també recomanacions sobre la planificació, alliberament i post-alliberament.


19

Les conclusions de l’estudi per determinar si el projecte complia les directrius de la IUNC van ser: Estudi de viabilitat i investigació d’antecedents: La llúdriga eurasiàtica està classificada com a vulnerable en la seva distribució global de l’estat Espanyol, i no existeixen diferències morfològiques significatives amb les que antigament ocupaven la zona d’estudi. Les poblacions donants de Galícia, Extemadura, Astúries i Portugal disposen d’un gran nombre d’individus per a la reintroducció. El fet de tenir un hàbitat mediterrani comparable amb Catalunya fa més fàcil la reintroducció. Selecció del lloc i tipus d’alliverament: La reintroducció té lloc en els Aiguamolls de l’Empordà i les conques de la Muga i el Fluvià aproximadament 2000 km². Tots dos són petits rius amb cabals baixos. Aquesta zona és on antigament es contemplava aquest emblemàtic animal. Avaluació del lloc de reintroducció: Les causes de l’extinció de la llúdriga en l’àrea d’estudi va ser per la persecució, la contaminació i la destrucció de l’hàbitat. El fet que no hi va quedar cap exemplar fa que la recolonització sigui més complicada. L’hàbitat està en bones condicions. La vegetació de ribera està ben conservada en la bona part del territori de reintroducció. Pel que fa la biomassa de peixos és bona per sobre dels 8 gr/m² menys en dues localitats que són inferiors atesa la concentració alta de PCBs. Els peixos en general pertanyen a la família Ciprinidae i especies introduïdes com la carpa, gardí, madrilla i el cranc americà. A més, a les goles dels rius trobem llises i llobarros. Disponibilitat de poblacions adequades per l’alliberament: Les poblacions donants esmentades anteriorment gaudeixen d’una bona salut i estan incrementant els seus efectius. Requeriments socioeconòmics i legals El projecte de reintroducció té les autoritzacions i el suport de les agències governamentals. A part, els pobles situats dins les zona d’estudi estan a favor del retorn de la llúdriga, ja que no afecta negativament els interessos de cap grup econòmic social com podria ser el turisme i l’agricultura. El objectius del Projecte Llúdriga eren la restauració d’una població extingida i la promoció de la conservació de rius i aiguamolls a través d’un animal emblemàtic. Un cop la zona de reintroducció estava preparada per acollir les llúdrigues, diferents grups de biòlegs i veterinaris es van dispersar entre Portugal, Galícia, Extremadura i Astúries, per tal d’aconseguir llúdrigues en bon estat per deixar-les en llibertat a Catalunya. El protocol que van seguir va ser:

1- Identificació d’indrets per posar els paranys. 2- Col·locació dels paranys. 3- Injecció d’anestèsia utilitzant una sarbatana.


20

4- Extracció del parany, determinació del sexe, inspecció i tractament de possibles ferides, injecció d’antibiòtics i càlcul de la condició corporal de pes i longitud. Els mascles havien de passar més de 5’91 kg i la femella més de 5’36 kg. Aquestes condicions permetien als animals estar preparats per resistir l’estrès del captiveri. Cal constatar que eren directament alliberats els individus vells i les femelles prenyades (Foto 19).

5- Injecció de neurolèptics. 6- Reversió de l’anestèsia i introducció dins la caixa de transport. 7- Transport al Zoo de Barcelona en cotxe o amb avió a la nit. 8- Estada de 2 o 4 setmanes en el Zoo on es porta a terme inspeccions veterinàries i

l’implant de l’emissor (Foto 20). 9- Alliberament a l’àrea d’estudi. 10- Ràdioseguiment.

Foto 20. Un cop les llúdrigues arriben en el Zoo de Foto 19. La llúdriga anestesiada i treta del parany Barcelona de les poblacions donants se’ls fa una rep una revisió veterinària per saber si pot revisió del seu estat de salut, i se’ls implanta un resistir el llarg viatge cap a Catalunya. radioemissor a l’abdomen. En total en l’àrea d’estudi es van alliberar 41 llúdrigues (Foto 21). La implantació de l’emissor a la majoria de les llúdrigues ha estat essencial per adquirir informació de l’adaptació de la població, els seus moviments i la mortalitat.

Foto 21. L’alliberament la tasca més satisfactòria i esperançadora del Projecte Llúdriga


21

En el ràdioseguiment de les 32 primeres llúdrigues es van obtenir dades interessants. Dues femelles van criar i la mortalitat bàsicament va ser a causa d’atropellaments i, en menys freqüència, l’ofegament en un sifó (Tub que serveix per fer passar l’aigua en un cantó a l’altre ) de canals de rec i en barbols (xarxes en forma d’embuts). Graella de seguiment de les primers 32 llúdrigues que duia a terme el Projecte Llúdriga amb el ràdioseguiment:

Sexe Captura Alliberament Mort Perdut Període de seguiment

Observacions

F 16/10/95 14/11/95 18/12/95 35 dies Ofegat en barbol M 21/10/95 01/12/95 09/07/97 587 dies M 05/11/95 01/12/95 27/06/96 210 dies Cuses desconegudes F 06/02/96 01/03/96 19/10/96 233 dies Cria al 08 del 1996 F 06/03/96 21/03/96 16/10/97 597 dies Cria a la tardo 1997 F 21/09/96 21/10/96 13/12/96 53 dies M 02/10/96 21/10/96 25/07/97 279 dies F 09/10/96 28/10/96 13/06/97 229 dies M 18/10/96 04/11/96 19/05/97 194 dies M 23/10/96 11/11/96 30/04/97 170 dies F 26/10/96 11/11/96 17/12/96 37 dies F 01/11/96 02/12/96 25/01/97 55 dies Atropellat F 01/11/96 02/12/96 13/12/96 12 dies Cria (2.6kg) F 01/11/96 02/12/96 19/12/96 9 dies Cria (2.3kg) M 03/11/96 26/11/97 17/12/96 22 dies M 20/11/96 10/12/96 11/12/96 2 dies Atropellat M 22/11/96 14/07/97 Sense emissor M 25/11/96 27/12/96 30/05/97 155 dies F 25/11/96 27/12/96 13/01/97 18 dies Ofegat en un sifó F 25/02/97 08/05/97 13/06/97 53 dies M 08/05/97 21/06/97 Sense emissor M 04/11/97 10/12/97 08/01/98 31 dies M 16/11/97 16/12/97 17/02/98 63 dies M 13/05/98 08/06/98 297 dies (fins a 31/12/98) F 25/08/98 18/09/98 105 dies (fins a 31/12/98) F 26/08/98 18/09/98 105 dies (fins a 31/12/98) F 27/08/98 05/10/98 88 dies (fins a 31/12/98) F 01/09/98 02/10/98 91 dies (fins a 31/12/98) F 02/09/98 18/09/98 105 dies (fins a 31/12/98) F 24/09/98 15/10/98 08/11/98 25 dies Atropellat F 24/09/98 15/10/98 78 dies (fins a 31/12/98) F 27/09/98 15/10/98 78 dies (fins a 31/12/98)

Gràcies el Projecte Llúdriga i els exemplars esmentats abans la llúdriga s’ha estès ràpidament en tot el territori català i l’estat dels rius milloren de mica en mica. A partir de la tardor del 1999 les llúdrigues han ocupat el Ter segons els resultats dels sondeig realitzats per el mateix projecte. La primera llúdriga va venir des del Fluvià a traves d’afluents, rieres i recs fins al llac de Banyoles i del llac al Ter fins a Torroella de Montgrí i va tornar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Davant dels bons resultats es pot apreciar que els objectius inicials al Projecte Llúdriga s’han dut a terme. A la figura 2 es pot apreciar l’evolució de la llúdriga a Catalunya des de l’any 1984 fins el 2000. El mapa realitzat a la primavera dels 2004 ens mostra les conques dels rius Muga, Fluvià i Ter i ens marca els llocs exactes on hi ha rastres de llúdriga (petjades, excrements...) i els que no.


22

Figura 2


23


24


25

5. Treball de camp 5. 1 Introducció Al principi, el meu treball de camp consistia en comprovar si el Ter en el seu pas per Celrà reunia unes condicions favorables per a la llúdriga. Però en realitzar la part teòrica del treball de recerca vaig esbrinar que la llúdriga pot tenir un territori aproximadament d’uns 15 km els mascles i les femelles de 7 km a causa de les anàlisis d’aigua de l’ACA (Associació Catalana de l’Aigua) que analitzaven les mostres d’aigua de Sant Julià de Ramis i Colomers, vaig decidir allargar la meva zona de treball de camp fins a la presa de Colomers, aproximadament uns 19 km. Vaig pensar que així tindria més possibilitats de trobar rastres de llúdrigues. Aquest tram de riu ha petit grans contaminacions, sobretot, l’última que va tenir lloc l’abril del 1999 i que va provocar una gran mortalitat de peixos (Foto 22 i 23). El problema va ser que la depuradora de Campdorà no funcionava. Foto 22. Zona apadrinada de l’IES Celrà Foto 23. Bordils. la Canoa També cal tenir en compte que en tot el tram trobem grans empreses com Esteve Química, Medichen i Aconda i, a part, diferents empreses d’àrids que solen perjudicar molt el paisatge. A més de la gran acumulació d’indústries, també trobem construccions fetes per l’home com dues preses. Els objectius bàsics del treball de camp són:

- Comprovar l’estat del riu tenint en compte els següents factors: - L’aigua

- Espècies i biomassa de peixos - Vegetació - Situació de les empreses d’àrids - Barreres aïllants de poblacions - Els grans mamífers de la zona - Comprovar l’existència de la llúdriga


26

5.2 Situació del tram i característiques generals La zona escollida pertany al tram baix del riu Ter, concretament situada el nord-oest del Gironès i el nord-est del Baix Empordà. Els municipis que engloba són Celrà, Sant Julià de Ramis, Medinyà, Bordils, Cervià de Ter, Sant Joan de Mollet, Flaçà, Sant Jordi Desvalls, Sant Llorenç i Colomers. Aproximadament la zona d’estudi fa uns 19 quilòmetres (figura 3). En aquest tram, les condicions de l’aigua no són prou bones segons l’estudi realitzat per la Seu Tècnic del Consorci Alba-Ter el 2000. El més important que cal destacar és un augment de fosfat que causa l’eutrofització. És a dir, afavoreix el creixement d’algues i aquest fet fa que la quantitat d’oxigen de l’aigua disminueixi ràpidament i causi l’ofegament d’alguns peixos. Una altra cosa destacable és que el Ter en aquesta zona està qualificat com a aigües contaminades i molt contaminades segons l’índex biològic. Per fer l’índex biològic s’ha de realitzar un mostreig d’aproximadament d’uns 10 metres de longitud per un metre d’ample de les lleres del riu, es tracta de recollir els organismes que s’hi troben. Llavors, el nombre de famílies trobades determinen l’estat: Classificació Famílies

Aigües netes >6 Aigües lleugerament contaminades 4 – 6 Aigües contaminades 2 – 3’9 Aigües molt contaminades <2

Una altra dada a tenir en compte és l’estat del bosc de ribera que, en aquest tram, es veu amenaçat per les plantacions d’arbres blancs per l’obtenció de fusta. Figura 3. Mapa de conces de Catalunya i el mapa de la conca del riu Ter


27

5.2.1 Mapa del tram seleccionat

Línia limitant de l’àrea d’estudi


28

5.2.2 Galeria d’imatges de la zona d’estudi:

Foto 24. Sant Julià de Ramis Foto 25. Medinyà - Celrà Foto 26. Bordils Foto 27. Cervià de Ter

Foto 28. Sant Joan de Mollet Foto 29. Sant Jordi Desvalls, el Ter Vell

Foto 30. Flaçà – Sant Jordi Desvalls Foto 31. Sant Llorenç de les Arenes


29

5.3 L’estat de l’aigua 5.3.1 Normativa del sistema de sanejament segons el Decret 130/2003 de 13 de maig. Segons la normativa, les aigües es poden classificar en dos grans grups:

- Aigües domèstiques (AD): Són les aigües procedents de les instal·lacions sanitàries i de les activitats de neteja i cuina dels habitatges.

- Aigües no domèstiques (AND): Són les aigües comercials, industrials, etc.

Annex I: Substàncies prohibides abocar en el sistema de sanejament

a) Materials sòlids o viscosos en quantitats, o grandàries tals que, per si soles o per integració amb unes altres, produeixen obstruccions o sediments que impedeixen el correcte funcionament del sistema o dificultin els treballs de la seva conservació o manteniment. impedeixen el correcte funcionament del clavegueram.

b) Olis i greixos flotants. c) Dissolvents o líquids orgànics immiscibles en aigua, així com combustibles o líquids

inflamables. d) Substàncies sòlides potencialment perilloses com bromats, clorats, hidrurs... e) Gasos o vapors combustibles inflamables, explosius o tòxics o procedents de motors

d’explosió f) Matèries que per raons naturals, propietats i quantitats, pel seu compte o per integració

amb unes altres , originin o puguin originar qualsevol tipus de molèstia pública, formació de barreres inflamables o explosives amb l’aire o la creació d’atmosferes molestes, insalubres, tòxiques o perilloses que impedeixin o dificultin el treball del personal encarregat de la inspecció, neteja, manteniment o funcionament de les instal·lacions públiques de sanejament.

g) Matèries que, pel seu compte o a conseqüència de processos o reaccions que tinguin lloc dins la xarxa, tinguin o adquireixin qualsevol propietat corrosiva capaç de fer mal o deteriorar els materials de les instal·lacions públiques de sanejament o perjudicar el personal encarregat de la neteja i conservació.

h) Residus de naturalesa radioactiva i) Residus industrials o comercials que per les seves concentracions o característiques

tòxiques o perilloses requereixin un tractament específic o un control periòdic dels seus efectes nocius potencials.

j) Els que per sí mateixos o a conseqüència de transformacions químiques o biològiques que es puguin produir a la xarxa de sanejament donin lloc a concentracions de gasos nocius en l’atmosfera de la xarxa de clavegueram superiors als límits següents: - Diòxid de carboni: 15.000 part per milió - Diòxid de sofre: 5 parts per milió - Monòxid de carboni: 25 parts per milió - Sulfhídric: 10 parts per milió - Cianhídric: 4’5 part per milió

k) Residus sanitaris definits en el Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris.

l) Residus procedents de sistemes de pretractament, de tractament d’aigües residuals, siguin quines siguin les seves característiques.

m) Residus d’origen pecuari. n) Pesticides i productes similars.


30

Annex II: Límits d’abocaments Paràmetres de les aigües residuals urbanes i industrials que van directament a les depuradores o el riu: Bloc I: Paràmetres contaminants tractats a la depuradora i amb impactes poc significatius en el medi receptor, el riu.

Paràmetres Unitats Límit Temperatura ºC 40 PH ph 6-10 MES ( Matèries en suspensió) mg/l 750 DQO mg/l O2 1500 DBO5 mg/l O2 750 Conductivitat mS/cm 6000 Amoni mg/l NH4+ 60 Nitrats mg/l NH3- 100 Fòsfor total mg/l P 50 Dioxid de sofre mg/l SO2 15 Sulfats mg/l SO4²- 1000 Sulfats totals mg/l S²- 1 Sulfats dissolts o lliures mg/l 0’3 Nitrogen orgànic i amoniacal 1 mg/l N 90 Olis i Greixos mg/l 250 Clorurs mg/l Cl- 2500

Bloc II: Paràmetres contaminats difícilment tractables i amb significatiu impacte sobre els objectius de qualitat del medi receptor i els usos potencials de les aigües depurades.

Paràmetres Unitats Límits Cianurs mg/l CN 1 Índex de fenols mg/l C6H50H 2 Fluorurs mg/l F 12 Alumini mg/l Al 20 Arsènic mg/l As 1 Bari mg/l Ba 10 Brom mg/l B 3 Cadmi mg/l Cd 0’5 Coure mg/l Cu 3 Crom total mg/l Cr 3 Crom Hexavalent mg/l Cr (VI) 0’5 Estany mg/l Sn 5 Ferro mg/l Fe 10 Manganès mg/l Mn 2 Mercuri mg/l Hg 0’1 Níquel mg/l Ni 5 Plom mg/l Pb 1 Seleni mg/l Se 0’5 Zinc mg/l Zn 10 MI (matèries inhibidores) Equitox 25 Plaguicides totals mg· l-1 0’1


31

5.3.2 Control de les aigües residuals dels municipis de la zona d’estudi En total les aigües residuals de les nostres contrades són generades per uns 11.223 habitants.

Municipi Habitants Any Sant Julià de Ramis i Medinyà 2.500 2.005 Celrà 3.700 2.005 Bordils 1.562 2.005 Cervià de Ter 810 2.005 Sant Joan de Mollet 480 2.005 Flaçà 1.001 2.005 Sant Jordi Desvalls 620 2.005 Colomers 220 2.005 Foixa: 330 2.005

Total d’habitants 11.223 Les aigües residuals de Celrà, Cervià de Ter i Sant Julià de Ramis són tractades per depuradores municipals. Cal destacar, que les aigües residuals de Sant Julià de Ramis són tractades per la depuradora de Girona. A part, a la zona d’estudi trobem un altre sistema que no és tan precís que són les foses de Bordils i Flaçà que eviten que els sòlids vagin directament a desembocar en el riu Ter. Pel que fa la resta de pobles Medinyà, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Llorenç de les Arenes i Colomers les seves aigües residuals no reben cap tractament. Per altra banda, per millorar la salut del riu la Generalitat de Catalunya concretament l’ACA (Agencia Catalana de l’Aigua) amb els municipis de Medinyà, Bordils i Flaçà tenen previst construir depuradores entre el 2006 i 2008 i Sant Llorenç de les Arenes (que està situat dins el terme municipal de Foixà) estan estudiant el projecte d’una planta depuradora. Tot i saber si les aigües residuals són tractades o no cal destacar que segons la normativa de sanejament respecte les empreses industrials que utilitzen l’aigua en algun moment del procés de fabricació estan obligades a tenir una pròpia depuradora en què milloren l’estat de l’aigua abans de retornar-la al riu o donar-li pas a la depuradora. Les empreses més importants destacades en la

Paràmetres Unitats Límits Tensoactius aniònics (2) mg/l LSS 6 Cloro Inapreciable en dilució

1/30 Nonilfenol mg/l NP 1 Hidrocarburs aromàtics Policíclics

mg/l 0’20

BTEX 3 mg/l 5 Triazines totals mg/l 0’30 Hidrocarburs mg/l 15 AOX4 mg/l Cl 2 Cloroform mg/l Cl3CH 1 1,2 Dicloroetà mg/l Cl2C2H4 0’4 Tricloroetà mg/l Cl3C2H 0’4 Percloroetilè mg/l Cl4C2 0’4 Triclorobenzè mg/l Cl3C6H3 0’2 Tetraclorur de carboni mg/l Cl4C 1 Tributilestany mg/l 0’10


32

utilització de l’aigua són: Esteve Química, Medichen situades a Celrà i Aconda a Flaçà les tres disposen d’una depuradora. Tot i les quatres noves plantes depuradores que es construiran en un futur previ en la zona d’estudi, no aportaran una gran millora a la salut del riu Ter. Perquè la millora fos absoluta cada poble, ciutat i fabriques haurien de disposar de la seva pròpia depuradora i un major control en els conreus i les granges. A part, també faria falta la conscienciació dels ciutadans per evitar tirar en el sistema de clavegueram la sèrie de productes que nega la normativa del sistema de sanejament com són olis i greixos, pesticides, materials sòlids, medicaments, entre altres i mantenint les lleres dels rius en bon estat (Foto 32, 33 i 34). A la llúdriga, la contaminació causada per les aigües residuals en el riu no li afecta directament sinó que indirectament amb la intoxicació del seu principal aliment, els peixos i els crancs americans.

Foto 32, 33 i 34. A la zona d’estudi concretament en els marges del riu sovint s’observen deixalles que destaquen entre la vegetació.


33

5.3.3 Depuradores de la zona d’estudi La principal funció de les plantes depuradores és reduir els contaminants de les aigües residuals urbanes i les industrials prèviament tractades per les empreses responsables. L’aigua, un cop finalitzat el procés de depuració, abans d’anar a parar directament en al riu, ha d’haver sofert una reducció d’una sèrie de paràmetres. Aquests són els sòlids en suspensió, la demanda química d’oxigen (DQO), la demanda biològica d’oxigen (DBO 5), el nitrogen i els fosfats:

Sòlids en suspensió

(MES)

DQO DBO Nitrogen (NKT)

Fosfats (P) totals

Amoni (NH4)

Nitrats(NO3)

Màxim 35 125 25 15 2 - - Punta * 40 200 80 - - - - Voluntaris - - - - - Vol. Vol.

* Punta: és un valor de marge. 5.3.3.1 Depuradora de Girona La depuradora de Girona situada als afores del municipi de Campdorà rep les aigües residuals de Salt, Girona, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, Vilablareix, Campdorà i part de Fornells de la Selva. Aquesta està equipada amb tractament biològic i digestió anaeròbia de fangs i té la capacitat de tractar de manera complerta 40.000 m3/dia. En aquest moment s’estan realitzant ja les obres destinades a l’ampliació de la capacitat de la planta per permetre que la totalitat d’aigua que arribi rebi el tractament biològic correcte. Qualitat de l’aigua de sortida de mitjana del 2005: Mesos Cabal

tractat total (m³/dia)

Sòlids en suspensió (MES)

(mg/l)

DQO (mg/l)

DBO5 (mg/l)

NTK (mg/l)

NH4 (mg/l)

NO3 (mg/l)

P total (mg/l)

Gener 1.238.767 60 • 113 23 45 • 36 0,1 5,1 • Febrer 1.237.407 66 • 102 14 33 • 27 0,4 3,4 • Març 1.277.390 64 • 163 33 51 • 32 1,4 4 Abril 1.288.941 19 70 18 11 34 0,2 3,5 •

Valors que sobre passem els màxim i els valors de marge: • Observacions: L’ampliació de la depuradora que s’està realitzant en aquests moments és amb la finalitat de poder donar més bon servei amb els sòlids en suspensió, el nitrogen i els fosfats. Aquests dos últims paràmetres afavoreixen l’eutrofització Tot i així, pel que fa als altres paràmetres com el DQO i el DBO, es mantenen en bones condicions. Aquests dos ens indiquen la quantitat d’oxigen que els microorganismes necessiten per reduir la matèria orgànica


34

5.3.3.2 Depuradora de Celrà La depuradora de Celrà es localitza a les afores del terme municipal. Les aigües residual que tracten són les que genera el poble i les del polígon industrials prèviament ja tractades per les empreses. Qualitat de l’aigua de sortida de mitjana del 2005: Mesos Cabal

tractat de mitjana

(m³/mes)

Sòlids en suspensió (MES)

(mg/l)

DQO (mg/l)

DBO5 (mg/l)

NTK (mg/l)

NH4 (mg/l)

NO3 (mg/l)

P total (mg/l)

Gener 48.289 16,9 83.35 15.9 5.48 2.60 1.04 4.6 • Febrer 56.989 14 109 14 7 2 1 1 Març 48.598 15.5 82 15 23 • 26 1 4 • Abril 15.294 15 58 15 12 2 6 - Valors que sobrepassen els màxim i els valors de marge: • Observacions La depuradora de Celrà podem afirmar que fa un tractament eficaç sobre les aigües residuals. Només cal destacan un augment de nitrogen i dos de fosfats. En canvi la resta es manté en molt bones condicions. 5.3.3.3 Depuradora de Cervià de Ter La depuradora de Cervià situada als afores del municipi és exclusivament dirigida per l’ACA. Les aigües residuals que tracta bàsicament són les del poble. D’aquesta planta no tinc els resultats, ja que els porten des de Barcelona i no m’ha estat possible aconseguir-los. 5.3.3.4 Conclusions generals: En general amb el funcionament de les tres depuradores obtenim una gran millora de la qualitat de l’aigua que permet el funcionament adient de l’ecosistema. Cal destacar que, quan la planta depuradora de Girona hagi realitzat les seves urgents ampliacions, l’aigua millorarà molt més i baixaran els nivells de fosfats i de nitrogen de l’aigua. Fet que no afavorirà el creixement massiu d’algues que consumeixen molt oxigen de l’aigua.


35

5.3.4 El cabal ecològic del Ter El cabal ecològic és el cabal mínim d’aigua corrent necessari per mantenir la diversitat d’espècies que habiten en un tram fluvial. Cal tenir en compte que actualment no s’ha establert cap cabal ecològic fix que indica la quantitat d’aigua que hauria de tenir aquella zona segons els mesos de l’any. El cabal, el volum d’aigua que circula per una unitat de temps, depèn d’unes circumstàncies ambientals i artificials. Les circumstàncies ambientals fan referència a fenòmens naturals com són les precipitacions i l’amplitud de la conca del riu. En canvi, les artificials són les captacions d’aigua per ús domèstic, agrícola i industrial, les modificacions del llit fluvial, abocaments, entre altres. En la zona d’estudi el cabal minva força a causa de tres recs procedents del Ter en què la principal utilització és agrícola i a la incorporació dels abocaments residuals urbans al riu Ter i a alguna riera que baixa quan plou, és a dir, recull les precipitacions. Els recs són: la Sèquia Vinyals o anomenat també el Rec Gran que agafa l’aigua del Ter entre el Pont Major i Campdorà i desemboca entre Bordils i Sant Joan de Mollet, aquest només és utilitzat pel regadiu; el canal de Sant Jordi que la seva utilitat és també exclusivament per regar i les aigües provenen del Ter, concretament en el seu pas per Girona i va de Sant Julià de Ramis fins a Sant Jordi Desvalls on desemboca en el Ter; i el Molí de Vinyals, antigament utilitzat exclusivament per la fàbrica Aconda de Flaçà per generar l’electricitat necessària per el funcionament de l’empresa, aquest agafa aigua el principi del municipi de Flaçà i la retorna al final del poble. Tot i així el cabal ecològic en l’últim tram de la zona d’estudi, concretament en el pas de Colomers és de: La característica més destacable és que hi ha un cabal mitjanament baix principalment a l’estiu, en els mesos agost i setembre. Aquest fet fa que en anys de sequera com aquest 2005 el cabal sigui més baix que 4’32 m²/ segon i afavoreix a la concentració de contaminants, ja que la majoria no són diluïts. Aquesta concentració perjudica a totes les espècies del riu i fa que disminueixi més ràpidament la concentració d’oxigen de l’aigua, a caus a de l’eutrofització. Les primers afectats en

Cabal ecològic Gener Febrer Març Juny Octubre NovembreDesembre

5’4 m²/ segons

Abril Maig

7’02 m²/ segons

Juliol Agost Setembre

4’32 m²/ segons


36

aquestes condicions és la gran mortaldat de peixos a causa de l’ofegament i l’ augment de la concentració dels contaminants (Foto 35 i 36 ).

Foto 35 . Una anguila morta, segurament ofegada per la manca Foto 36 . Un cadàver d’un gardí localitzat en el tram de Flaçà. d’oxigen ja que podia apreciar el cap una mica botit. Trobada a el municipi de Sant Llorenç de les Arenes. Els efectes explicats a les fotografies anteriors, els vaig poder experimentar en més repercussió a la meva primera sortida amb piragua a Celrà, Medinyà i Bordils. Aquell dia vaig observar més de 30 carpes mortes d’uns 30 cm de llargada. Aquesta experiència ha estat una de les més desagradable de tot el treball.


37

5.3.5 L’estat de l’aigua del riu Ter a l’àrea d’estudi Per comprovar la qualitat de l’aigua del Ter utilitzaré dues graelles, una sobre els indicadors fisicoquímics bàsics, i l’altra sobre els contaminants específics. Aquestes taules van ser realitzades per l’ACA ( Agència Catalana de l’Aigua) del Departament de Medi Ambient de la Generalitat en el 2002. Graella d’indicadors fisicoquímics :

Molt bo Bo Moderat Deficient Dolent Paràmetres Unitats1 2 3 4 5

PH

Unit. ph No s’observen variacions significatives respecte els valors naturals 6.5 + 9.5 com a interval de referència general

Temperatura ºC No s’observen variacions significatives respecte al règim de temperatures natural. Temperatura màxima de referència general són 25 ºC

Oxigen dissolt • Trams alts • Trams baixos

% saturació

>90 >80

70 60

50 40

25 20

>25 <20

Oxidabilitat (al permanganat) mg/l 3 7 10 20 >20 DBO mg/l 3 5 7 15 >15 TOC mg/l 3 5 7 12 >12

50 100 300

100 200 400

200 400 1000

400 600 2000

>400 >600 >2000

Clorurs • Zones de baixa salinitat natural • Zones de salinitat natural moderada • Zones d’elevada salinitat natural • Zones de transició o de forta intrusió salina

mg/l

Salí de manera natural

Sulfats • Zones de baix contingut natural • Zones de contingut natural moderal •Zones d’elevat contingut natural

mg/l

50 100 200

100 200 400

200 400 600

400 600 800

>400 >600 >800

Amoni mg/l 0.2 0.5 1 5 >5 Nitrats mg/l 5 25 50 100 >100 Fosfats mg/l 0.1 0.5 1 2 >2

Graella contaminants específics:

Substàncies Valor límit (µg/l) Substàncies prioritàries i substàncies perilloses prioritàries (*) recollides a l’Annex X de la Directiva 2000/60/CE (decisió 2455/2001)

Alaclor 0.002 Antracè (*) 0.01 Atrazina (*) 1

Benzè 5 Cadmi 2

Cloroform 1 1,2-dicloroetà 5 Diclorometà 10 Diuron (*) 50

Endosulfan (*) 0.001 Hexaclorobenzè (*) 0.02


38

Substància Valor límit (µg/l)

Hexaclorobutadiè (*) 0.1 Hexaclorociclohexà (*) 0.02

Hidrocarburs policíclics aromàtics (HAP) (*) 0.05 Mercuri 0.8 Naftalè 5 Níquel 20

Nonilfenol (*) 0.1 Octilfenols (*) 0.1

Pentaclorobenzè (*) 0.02 Pentaclorofenol (*) 0.1

Plom (*) 20 Simazina (*) 1

Triclorobenzè (*) 0.4 Tributilestany (*) 0.02 Trifluralina (*) 0.1

Substàncies contaminants RD 995/2000 Annex 1 (modiz. RD 849/1986) Arsènic total 50 Cianurs totals 20 Clorobenzè 2

Coure dissolt 40 Crom total dissolt 20

Diclorobenzè 2 Etilbenzè 5 Fluorurs 1700

Metolaclor 1 Seleni dissolt 1 Terbutilazina 1

Toluè 5 Tricloroetà 50

Xilè 5 Zinc total 300

Substàncies contaminants de la Directiva 76/464/CE i altres fonts AXO 40

Percloroetilè 1 PCB’s 0.005

Tricloroetilè 1 Tetraclorur de carboni 1

En la taula fisicoquímica trobem indicadors físics i químics. Els indicadors físics fan referència a l’aspecte de l’aigua com el color, l’olor, el gust, la terbolesa, sòlids en suspensió, la temperatura i la conductivitat. A la graella destaca la temperatura ja que és un paràmetre important donat que tots els processos biològics que tenen lloc a l’aigua en depenen. Per aquest motiu les aigües han de tenir una temperatura màxima de 25ºC. En canvi, els indicadors químics són les substàncies dissoltes que conté l’aigua.


39

Substàncies dissoltes: • Ph: Indica la concentració d’ions H+. Si la concentració supera els 9’5 serà un medi basic (poca quantitat de H+) i si és menys de 6’5 es tractarà d’un medi àcid (el medi té una elevada concentració de H+. Perquè l’aigua permetin la vida dels éssers vius hauria de estar entre 6-5 i 9-5. • Oxigen dissolt: És un paràmetre limitador, ja que la seva presència és fonamental pel desenvolupament de la vida aquàtica. Normalment les aigües netes estan saturades d’oxigen, però baixa quan hi ha molta matèria orgànica ja que aquest és ràpidament consumit pels microorganismes que degraden la matèria orgànica. • DBO: La demanda bioquímica d’oxigen és una mesura de la quantitat d’oxigen que els microorganismes necessiten per oxidar la matèria orgànica que es troba a l’aigua. Es controla a partir d’un pot amb aigua i microorganismes i s’observa l’oxigen que ha estat consumit. • Oxidabilitat: fa referència el DQO permanganat és a dir la demanda química d’oxigen. Aquest paràmetre també ens indica la quantitat d’oxigen que necessiten els microorganismes per degradar la matèria orgànica. La diferència amb el DBO és la manera de mesurar-lo, aquest no es controla amb microorganismes sinó amb el dicromat potàssic que també oxida la matèria orgànica. El fet que el dicromat potàssic tingui una ala capacitat de degradació fa que el DQO tingui valors més alts que el DBO. • TOC: Ens indica el contingut de la matèria orgànica del medi. • Clorurs: Ens indica la quantitat de sals concentrades que conté el medi. • Amoni: És un ió NH4+. Aquest s’acumula igualment com el mercuri a l’interior dels peixos, el qual pot acabar amb la seva vida. • Nitrats i fosfats: Aquests dos paràmetres afavoreixen l’eutrofització, que comporta un creixement massiu d’algues en el riu, llac o pantà. Aquest fet causa un elevada quantitat de matèria orgànica morta. El bacteris que descomponen les algues mortes realitzen un procés que requereix molt d’oxigen. Això fa que la demanda d’oxigen en el medi sigui elevada i dificulta la vida dels peixos especialment. • Sulfats: Bàsicament depenen si l’aigua del riu en algun moment donat passa entremig o per sobre de roques, especialment de guix. Aquest fet comporta un augment de matèria orgànica i un major consum de l’oxigen. Els sulfats també poden venir donats per les aigües residuals de les empreses de paper.


40

En la taula dels contaminants específics tots els paràmetres són indicadors químics. Tots aquests contaminats són els més important i que cal tenir en conta a l’hora de valorar la qualitat de l’aigua. La gran majoria d’aquests són gairebé inexistents en la zona d’estudi, els únics contaminants més destacats són els metalls pesants. Valors límits de metalls:

Propietats Unitats Valor límit Mercuri mg/l 0.0005 Níquel mg/l 0.02 Plom mg/l 0.2 Arsènic mg/l 0.02 Coure mg/l 0.04 Crom mg/l 0.02 Zinc mg/l 0.3 Ferro mg/l 0.3 Manganès mg/l 0.05

Cal que els metalls pesants, procedents de les empreses d’adobaments de pell, d’aluminis, ferreteries, etc, que conté l’aigua es mantinguin en concentracions baixes per al bon funcionament dels sistemes aquàtics, ja que intervenen en les funcions fisiològiques dels éssers vius, regulant processos metabòlics. Per establir un nivell de qualitat a l’aigua del Ter en la zona d’estudi, les anàlisis les he adquirides de l’ACA, donat que controlen les aigües del Ter en el seu pas per Sant Julià de Ramis i a la presa de Colomers. Aquestes anàlisis obtingudes són dels mesos gener, febrer, març i abril d’aquest any. No tinc les dels restants mesos, ja que, analitzar paràmetres químics requereix un cert temps per la seva complexitat,aproximadament uns 2 mesos. A part d’això, vaig mirar el cost d’una anàlisis d’aigua complerta, ja que m’interessava obtenir-ne una del mes d’agost, quan hi ha poc cabal i més concentració de contaminants donat que no hi ha l’aigua suficient per diluir-ne. Una anàlisi complerta val 865’5 euros.


41


42

5.3.5.1 Anàlisis de la zona d’estudi Sant Julià de Ramis Graella d’indicadors físics i bàsics:

Propietats Unitats Gener Febrer Març Abril PH u. ph 8.1 • 7.9 • 8.1 • 7.9 • Temperatura ºC 7.5 8 13 15 Oxigen dissolt: trams baixos % saturat 105.6 • 108.9 • 92.4 • 95.7 • DBO 5 20º mg/l 6 • 2 • 5 • 5 • TOC mg/l 7.9 • 4.8 • 7.1 • 5.0 • Clorurs (zona de baixa salinitat natural) mg/l 72.3 • 50.3 • 61.6 • 65.4 • Sulfats (zones de contingut natural moderat )

mg/l 89 • 70 • 83 • 90 •

Amoni mg/l 4.51 • 1.99 • 2.80 • 3.17 • Nitrats mg/l 8.8 • 10.6 • 12.7 • 9.1 • Fosfats mg/l 0.95 • 0.70 • 0.58 • 0.81 •

Molt bo • Bo • Moderat • Deficient • Dolent •

Graella de metalls pesants:

Propietats Unitats Gener Febrer Març Abril Mercuri * mg/l < 0.0005 • < 0.0005 • < 0.0005 • < 0.0005 •Níquel mg/l < 0.020 • < 0.020 • < 0.020 • < 0.020 • Plom * mg/l < 0.01 • < 0.01 • < 0.01 • < 0.01 • Arsènic mg/l < 0.005 • < 0.005 • < 0.005 • < 0.005 • Coure mg/l < 0.010 • < 0.010 • < 0.010 • < 0.010 • Crom mg/l < 0.005 • < 0.005 • < 0.005 • < 0.005 • Zinc Total mg/l 0.043 • 0.032 • 0.034 • 0.039 • Ferro mg/l 0.05 • < 0.05 • < 0.05 • < 0.05 • Manganès mg/l 0.017 • 0.026 • 0.027 • 0.029 •

Molt bo • Estat d’alerta • Dolent •

Podem destacar que l’aigua en el seu pas per Sant Julià de Ramis té unes condicions molt bones pel que fa als metalls pesants. Respecte els indicadors físics i químics cal destacar un increment de l’amoni (que dificulta la vida dels peixos) i fosfats (que afavoreix l’eutrofització). A part, hi ha un augment en el TOC (el contingut de matèria orgànica) especialment en els mesos gener i març. Tot i així, podem dir que la qualitat de l’aigua en general té unes condicions prou bones.


43

Colomers Graella d’indicadors físics i bàsics:

Propietats Unitats Gener Febrer Març Abril PH u. ph 8.1 • 8.0 • 8.0 • 7.8 • Temperatura ºC 8.2 7 13 15 Oxigen dissolt: trams baixos % saturat 114.2 • 106.7 • 85.8 • 86.9 • DBO 5 20º mg/l <2 • <2 • <2 • <2 • TOC mg/l 4.2 • 4.5 • 5.6 • 4.2 • Clorurs (zona de baixa salinitat natural) mg/l 69.2 • 65.8 • 67.2 • 69.3 • Sulfats (zones de contingut natural moderat)

mg/l 122 • 124 • 122 • 126 •

Amoni mg/l <0.08 • 2.02 • 1.53 • 0’46 • Nitrats mg/l 22.4 • 18.4 • 24.6 • 19.8 • Fosfats mg/l 0.87 • 0.70 • 0.59 • 0.71 •


Graella de metalls pesants:

Propietats Unitats Gener Febrer Març Abril Mercuri mg/l < 0.0005 • < 0.0005 • < 0.0005 • < 0.0005 • Níquel mg/l < 0.020 • < 0.020 • < 0.020 • < 0.020 • Plom mg/l < 0.01 • < 0.01 • < 0.01 • < 0.01 • Arsènic total mg/l < 0.005 • < 0.005 • 0.005 • < 0.005 • Coure dissolt mg/l < 0.010 • < 0.010 • < 0.010 • < 0.010 • Crom total dissolt mg/l < 0.005 • < 0.005 • < 0.005 • < 0.005 • Zinc Total mg/l 0.041 • 0.041 • 0.030 • 0.029 • Ferro mg/l < 0.05 • 0.06 • 0.07 • < 0.05 • Manganès mg/l 0.020 • 0.040 • 0.037 • 0.038 •

Molt bo • Estat d’alerta • Dolent •

El Ter en els seu pas per Colomers té una qualitat molt bona pel que fa als metalls pesants. Però, cal destacar un augment de l’arsènic que no acaba de ser cap problema, ja que es troba dins els límits. Els indicadors físics i químics respecte als de Sant Julià de Ramis trobem una petita millora, especialment l’amoni en el mes de gener i abril, i el TOC no experimenta cap augment destacable. Pel que fa els fosfats es mantenen iguals, però amb menys concentració. Tot i així també afavoreixen juntament amb els nitrats l’eutrofització i per tant l’elevat consum d’oxigen. El lleuger augment de sulfats podrien ser a causa de la fàbrica de paper Aconda situada en el municipi de Flaçà. En definitiva, podríem dir que la qualitat de l’aigua és bona.


44

Per tant, amb els resultats de Sant Julià de Ramis i Colomers es pot deduir en base al Projecte Seu Tècnic realitzat pel Consorci Alba-Ter el 2000 que la qualitat de l’aigua en la zona d’estudi ha millorat i és força bona, tot i que encara que perdura l’augment de fosfats. 5.4 Espècies i biomassa de peixos 5.4.1.Especies de peixos: El projecte Desenvolupament d’un índex d’integritat biòtica (IBICAT) basat en l’ús dels peixos com a indicadors de la qualitat ambiental dels rius a Catalunya amb la finalitat de conèixer les espècies de peixos presents a Catalunya i la seva distribució va ser realitzat per la Universitat de Girona, concretament a la Facultat de Ciències, el desembre de 2003. En aquest treball citen vuit espècies de peixos en la zona d’estudi, concretament en el pas de Cervià de Ter i Flaçà (Figura 4). Llista d’espècies:

Anguila (Anguilla anguilla) Barb comú (Barbus graellsii) Barb de muntanya (Barbus meridionalis) Bagra comuna (Squalius cephalus) Peix sol (Lepomis gibbosus) Carpa (Cyprinus carpio) Gardí (Scardinius erythrophthalmus) Gambusia (Gambusia holbrooki)

Anguila Pot arribar a fer 1’5 m de llargada i 6 kg de pes, però cal destacar que difícilment aconsegueix aquesta mida. El més normal és que faci entre 20 i 70 cm de longitud. És una espècie d’activitat nocturna i catàdroma, ja que es reprodueixen al Mar dels Saragassos situat el nord de l’oceà Atlàntic entre el Carib i les Azores. Els alevins fan el llarg recorregut fins arribar a les nostres costes que pot durar entre dos o tres anys. L’entrada de les anguiles als nostres rius té lloc a l’octubre fins a la primavera. Quan comencen a madurar sexualment tornen al seu lloc d’origen on després de pondre la posta moren. L’alimentació de les anguiles varia segons el medi i la seva mida. Principalment, mengen insectes aquàtics, peixos petits, mol·luscs i crustacis. Barb comú

Aquest és l’espècie de barb més gran de Catalunya. Pot arribar assolir 60 cm de longitud i 1800 g de pes. El seu període de reproducció és d’abril a juliol. És una espècie bentònica (que viu sobre fons d’aigües dolces en el substrat o es desplacen per la superfície) i de costums gregaris, és a dir, que acostuma anar amb grups formant bancs. El podem trobar principalment en els trams mitjans i baixos dels rius. La seva alimentació és molt variada, però el seu principal aliment són les larves d’insectes i restes vegetals.


45

Barb de muntanya

És un peix de mida petita, que rarament assoleix els 30 cm de longitud i sol pesar 200g. És l’única espècie entre els barbs ibèrics que no exclusivament de la Península. Es reprodueix entre maig i juny i s’alimenta bàsicament d’invertebrats. Els seus hàbits també són de caràcter bentònic. Viu en els cursos fluvials de muntanya d’aigües ràpides i oxigenades, però també es pot trobar en trams mitjans d’alguns rius mediterranis curts. Bagra comuna Pot arribar a fer 50 cm de mida i un pes aproximadament d’1kg. Pot viure fins a 13 anys. El període de reproducció abarca els mesos de maig i juny. La seva dieta és molt amplia, gairebé omnívora. Menja tant larves d’insectes com algues, però, a mesura que creix, es torna més depredadora i s’alimenta de peixos i, rarament, pot arribar a consumir amfibis. Peix sol És una espècie nativa del nord-oest d’Amèrica que va ser introduïda a Espanya a inicis del segle XX. A les nostres aigües no sobrepassa els 20 cm de longitud, originalment pot arribar els 40 cm amb 630 g de pes. Viu en trams de riu de poca profunditat de poc corrent i amb vegetació aquàtica. És un depredador d’invertebrats de postes i de peixos petits. El seu període de reproducció és entre maig i juliol, i els ous els deixa en petits forats excavats a la sorra o a la grava. Carpa És una espècie d’origen euroasiàtic, sembla ser introduïda a Europa pels romans, i a la península per la dinastia dels Hausburg. És un del peixos introduïts amb més àmplia difusió per la seva capacitat d’adaptació i tolerància als impactes ambientals. Pot arribar a fer 1 m de llargada i 20 kg de pes. La carpa es reprodueix de maig a juny. La seva dieta és omnívora, a base de detrits i matèria vegetal, crustacis, mol·luscs i insectes. És molt abundant a les zones baixes dels rius i té certs costums gregaris. Gardí Pertany a la família dels ciprínids caracteritzats pel seu cos ovalat cobert d’escates “circulars”. No sol superar el 20 cm de longitud. Viu en aigües tranquil·les amb vegetació submergida. El seu període de reproducció comprèn d’abril a juny. La seva alimentació és omnívora i es basa tant en insectes aquàtics com algues. Gambusia La gambusia és d’origen nord-americà, i va ser introduïda a Espanya per tal de combatre les plagues d’insectes. Normalment no sobrepassa els 5 cm de longitud i és molt resistent. Viu en llacunes, basses i cursos d’aigua amb poc corrent, d’escassa profunditat i amb vegetació abundant. S’alimenta d’invertebrats, especialment de dípters (insectes com les mosques i els mosquits), copèpodes (crustacis de petites dimensions) i àfids (afídids: insectes en forma de pera d’uns 2 o 3 mm). Es reprodueix entre l’abril i l’octubre.


46

Figura 4. 1. 2.

3. 4.

5. 6.

7. 8.

1.Anguila 2. Barb comú

3. Barb de muntanya 4. Bagra comuna 5. Peix sol 6. Carpa 7. Gardí 8. Gambusia


47

5.4.2 Biomassa de peixos La biomassa de peixos ens indica la quantitat de peixos que podem trobar en una distancia concreta. La biomassa relativa del 2003 pot haver variat en l’actualitat. Per intentar saber o esbrinar la diferència entre el 2003 i 2005 em fonamento amb el paràmentre fisicoquímic amoni. L’ió positiu de les sals (NH4+) que limita la vida dels peixos. La classsificació de l’amoni:

Molt bo • Bo • Moderat • Deficient • Dolent • Amoni mg/l 0.2 0.5 1 5 >5

Amoni del 2003: Sant Julià de Ramis:

Unitats Gener Febrer Març Abril

Amoni mg/l 1.66 • 0.37 • 0.32 • 0.90 •

Colomers:

Unitats Gener Febrer Març Abril Amoni mg/l 1.13 • 1.03 • 0.40 • 0.37 •

Amoni del 2005: Sant Julià de Ramis: Unitats Gener Febrer Març Abril Amoni mg/l 4.51 • 1.99 • 2.80 • 3.17 • Colomers:

Unitats Gener Febrer Març Abril Amoni mg/l <0.08 • 2.02 • 1.53 • 0’46 •


En aquestes taules s’observa detalladament que, pel que fa l’amoni del 2003 el 2005, a Sant Julià de Ramis ha experimentat un petit increment. Però, en canvi, a Colomers hi ha hagut una lleugera millora. Amb aquestes observacions podem dir que la zona d’estudi aproximadament conté la mateixa quantitat d’amoni. Això significa que la biomassa de peixos relativa del 2003 amb la actual podria ser que no hagués variat gaire. Cal tenir en compte que l’amoni no és l’únic factor que limita la biomassa, sinó que hi ha altres factors com són l’eutrofització, la quantitat d’oxigen dissolt en l’aigua, problemes biologics de l’espècie, entre altres que també poden afectar.


48

Biomassa de peixos de Cervià de Ter :

Peixos Biomassa ha/km Biomassa g/m² Anguila 1 – 50 0’1 – 5 Barb comú > 500 >50 Barb de muntanya 1 – 50 0’1 – 5 Bagra comuna 100 – 500 10 – 50 Peix sol 10 – 50 1 – 5 Carpa 50 – 100 5 – 10 Gardí - - Gambusia 25 – 50 2.5 – 5 (hataria = hactometres² = 10 000 m²) Mitjana : 8’6 - >16’25 g/m² Biomassa de peixos de Flaçà :

Peixos Biomassa ha/km Biomassa g/m² Anguila 50 – 100 5 - 10 Barb comú 100 – 500 10 – 50 Barb de muntanya 100 – 500 10 – 50 Bagra comuna 1 – 50 0’1 – 5 Peix sol 1 – 10 0’1 – 1 Carpa 100 – 500 10 – 50 Gardí 80 – 300 8 – 30 Gambusia 1 - 10 0’1 – 1 Biomassa mitjana : 5’4 – 24’6 g/m² Biomassa total del 2003: 7 – 20’43 g/m² En difinitiva amb la poca variació de la quantitat d’amoni podem suposar que la biomassa actualment hauria de ser entre 7 – 20’43 g/m². Per tal que a una població de llúdrigues generalment composta per un mascle i les femelles del seu territori no els falti aliment la biomassa de peixos hauria d’estar entre 8 – 24 g/m². Amb aquest valor és fàcil observar que la biomassa del 2003 i la “actual” és més baixa. Aquest fet no suposa cap problema per la supervivència d’una població, ja que els peixos no són l’únic aliment de què s’alimenta el mamífer. Segons l’apartat 3.1.3, la llúdria també pot menjar aus, petits mamífers, amfibis, rèptils, alguns insectes i crancs de riu. Malauradament el cranc de riu en l’àrea d’estudi està considerat com a una espècie extingida o en vies de regressió. Tot i la desaparició del cranc de riu (Foto 37), un aliment molt apreciat per a la llúdriga no li ha soposat cap davellada en la seva dieta, donada l’abundància del cranc americà (Foto 38) a Catalunya. Aquest crustaci petit d’uns 10 cm d’una coloració vermellosa a grisa blau s’ha adaptat ràpidament i s’ha desenvolupat en facilitat especialment en els trams mig i baixos dels rius catalans.


49

En la zona d’estudi el cranc americà és molt abundant, fet que proporciona molt d’aliment fàcil a les lludrigues i altres animals com el visó america. A la vegada fa que, juntament amb la biomassa de peixos entre 7 - 20’ 43 g/m², l’aliment en el tram d’estudi sigui abundant.

Foto 37. En aquesta imatge es pot apreciar un cranc de riu Foto 38. El cranc americà, un crustaci molt abundant que de autòcton A causa del seu elevat perill d’extinció s’està vora tot el que troba en el seu pas. reintroduint en diversos llocs com el Pont de Suert.


50

5.5 La contaminació que afecta la llúdriga en l’àrea d’estudi En els peixos, i tots els altres éssers vius que habiten en el medi aquàtic la mínima contaminació limita i dificulta la seva supervivència. En canvi, a la llúdriga, tota contaminació del medi aquàtic l’afecta directament o indirectament. Els paràmetres més destacats com el PH la quantitat d’oxigen dissolt, nitrats, fosfats, sulfats, DQO, DBO, etc. Tots ells afecten indirectament ja que perjudiquen tots els éssers vius del medi, especialment els peixos, el seu aliment. En canvi, els metalls pesants com el mercuri, els DTT i els PCB, tots tres considerats com uns contaminants molt perjudicials, l’afecten directament. La llúdriga acumula mercuri a traves del seu aliment. Aquesta acumulació, que, amb el pas del temps augmenta, acaba matant l’animal, és a dir que el mercuri és com si actues com un càncer. En canvi, els PCBs (compostos orgànics) li provoca la caiguda del pelatge i concretament fa disminuir la fertilitat dels mascles. Finalment, els DTT, antigament utilitzats com a insecticida, tenen afectes secundaris capaços d’eliminar qualsevol espècie. Comprovació dels contaminants que afecten a la llúdriga en l’àrea d’estudi: Graella de límits:

Límits Mercuri 0.005 mg/l PCB No està regulat donat que és inexistent DDT No està regulat donat que és inexistent Sant Julià de Ramis: Gener Febrer Març Abril Mercuri < 0.0005 • < 0.0005 • < 0.0005 • < 0.0005 • PCB - - - - DTT - - - - Colomers: Gener Febrer Març Abril Mercuri < 0.0005 • < 0.0005 • < 0.0005 • < 0.0005 • PCB - - - - DTT - - - - Conclusions: Amb el resultat d’aquestes taules amb valors molt ajustats en que els PCB i DTT són inapreciables, o, més ben dit, inexistents i el mercuri per sota els seu valor límits, es pot afirmar, que en la zona d’estudi, l’aigua gaudeix d’unes condicions perfectes per a la llúdriga, ja que no disposa de cap contaminant que l’afecti directament.


51

5.6 Els grans mamífers de la zona Al llarg de l’estiu, en totes les sortides i esperes que he realitzat a l’àrea d’estudi he pogut obserbar i elaborar una llista de mamífers a través de les seves petjades i defecacions. Els animals que he pogut veure i deduir són el porc senglar (Sus scrofa) la guilla (Valupes valupes), el visó americà (Mustela vison), el conill (Oryctolagus cuniculus), el toixó (Meles melses), la rata comuna (Rattus norvegicus) el ratolí del bosc (Apodemus sylraticus) i la fagina (Martes foina). A la vora del riu trobem que el conill, el porc senglar, la guilla, el ratolí de bosc i la rata comuna estant distribuïts en tot el territori. El visó americà també es troba dins tot el territori però hi a tres punts en concret on hi ha una gran població: Celrà, Bordils i Sant Jordi Desvalls. En aquest últim hi ha hagut una important davallada de la població, ja que el mes d’agost i principis de setembre era més difícil d’observar excrements. En canvi, el toixó i la fagina poden estar distribuïts en tot el tram, però només he trobat indicis de la seva existència entre Sant Jordi Desvalls, Sant Llorenç de les Arenes i Colomers. 5.6.1 Les característiques principals La fagina: El pelatge d’aquet mamífer és d’un marró vermellós i té una taca de color blanc que va del coll fins al pit. Mesura aproximadament entre 63 i 58 cm de longitud. Sol viure en zones rocalloses o construccions abandonades pels homes, també pot viure en coves i esquerdes. La seva dieta es basa principalment en fruites, ratolins, coloms i ous (Foto 39). Aquest curiós animal no l’he vist, però l’he pogut deduir i assegurar la seva existència a través de les seves defecacions trobades a la presa de Colomers (Foto 40) i en el Ter Vell.

Foto 40. Una mostra d’excrements situada sobre el pont de la Foto 39. Un exemplar de la fagina un curiós animal. presa de Colomers.


52

El porc senglar: El porc senglar és un animal que actualment podem trobar a ambients molt diferents tant a la vora del mar com a muntanyes alpines donada la seva gran facilitat d’adaptació. Aquest animal és molt difícil de veure és ja que té un gran desenvolupament de l’olfacte i la seva activitat és exclusivament nocturna. El seu cos és robust i corpulent, el seu aspecte físic és semblant al d’un porc de granja, però amb un pelatge molt més resistent i de color negrós en els adults. La seva dieta és exclusivament de vegetals, aglans, arrels, castanyes i en algun cas també pot menjar ous, per tant, podem dir que és omnívor (Foto 41 i 42). Vaig tenir la oportunitat de veure aquest respectuós animal cara a cara, a principis de setembre quan tornava amb cotxe de realitzar una sortida en el Ter Vell. Devien ser aproximadament quarts de deu. Va ser una experiència impressionant i emotiva i em vaig sorprendre molt. A l’apartat anterior, he esmentat que el podem trobar en tot el tram d’estudi, ja que en tots els municipis he pogut observar les seves peculiars petjades (Foto 43 i 44).

Foto43 .Trobem la seva peculiar petjada. Localitzada a Sant Jordi Desvalls

Foto 41 i 42. Exemplars de Porc Senglar Foto44 . És un rastre de porc senglar femella amb cries a la vora del riu Ter.


53

La guilla: La guilla és el mamífer més astut i intel·ligent de les nostres contrades i de caràcter nocturn. És d’estatura mitjana que pot assolir una llargada entre 1m o 1’5 m. El seu llarg pelatge és d’un color gris ataronjat amb les orelles grans i punxegudes. El pectoral juntament amb la punta de la cua són de color blanc. S’alimenta principalment d’aus i mamífers petits i mitjans (Foto 45). Aquest hàbil i ràpid animal l’he observat en dues ocasions. El primer cop, al Ter Vell durant dos segons en la meva primera espera. En el mateix lloc en un seguit de gravacions realitzades en el més d’agost vaig poder gravar els lladrucs de guilles petites i a principis de setembre vaig localitzar el seu cau (Foto 46). L’altra ocasió va ser a Celrà. Com el porc senglar, es poden trobar indicis (defecacions i petjades) en tots els municipis de la zona d’estudi. Els excrements desprenen una forta pudor i si els esmicolem o els remenem trobem molt de pèl i alguna llavor (Foto 47). Les característiques de les petjades és que acaben en punta i es distingeixen quatre dits (Foto 48).

Foto 45. La guilla un animal molt controlador del seu entorn. Foto 46. Un cau de guilla localitzat a la zona del Ter Vell.

Foto 47. Són uns excrement de guilla trobats a la presa de Foto 48. Són unes petjades de guilla, ja que són acabades en Colomers. Ambdós desprenen una forta pudor i en el seu punta i es poden distingir quatre dits. interior abunden pèls i alguna llavor.


54

El conill: El conill proporcionalment és més petit que la llebre. El que destaca del seu cos són dues orelles llargues, la cua petita i les seves potes de darrera estant ben desenvolupades per realitzar grans salts i fugir dels depredadors. El seu pèl curt és d’un color grisós (Foto 49). Aquest simpàtic animal, l’he vist vàries vegades a les meves sortides de les 6 del matí. A part, trobem els seus peculiars excrements rodons i petits a tots els municipis (Foto 50).

Foto 49 . El conill, un animal mol hàbil. Foto 50 . Rascades i defecacions de conill a la zona de Celrà. El toixó: És un mamífer de costums crepusculars i nocturns igual que la llúdriga. Aquest curiós animal és caracteritza per el seu enginy en la constricció de les teixoneres, ja que consten d’una càmera central i un munt de galeries, cadascuna amb una sortida a l’exterior. El pelatge del toixó és llarg d’un color grisós fosc menys el cap que té ratlles blanques i negres (Foto 51). A Sant Llorenç de les Arenes, un dia que realitzava una sortida a la presa de Colomers en uns marges, vaig veure una entrada d’una galeria i al davant hi havia unes petjades no gaire definides donat la sorra fina (Foto 52). Aquest animal és possible localitzar-lo en tota la zona d’estudi, però concretament a Flaçà i a Sant Llorenç de les Arenes tenen uns terrenys fantàstics per la construcció de les teixoneres.

Foto 51. Un toixó sortint d’una de les galeries que té al seu ampli Foto 52. És l’entrada d’una galeria situada en el municipi de Sant cau. Llorenç de les Arenes. A l’entrada del cau s’observa indicis molt dèbils de petjades.


55

El visó americà: Aquest mamífer pertany a la família dels mustèlids no és autòcton de la Península, sinó que prové d’Amèrica del Nord. Aquesta espècie de fàcil adaptació s’ha estès en la majoria del territori català a causa dels alliberaments o perquè s’escapaven de les granges reproductores on se’ls extreia la pell. Principalment els podem trobar en els trams baixos i mitjos dels rius catalans. És un animal petit que no sobrepassa els 60 cm de llargada. Els seu pelatge és tot negre – marró fosc. Igualment com la llúdriga, comparteix el mateix hàbitat, no té enemics i és un animals molt àgil a l’aigua on pesca peixos, crancs, granotes, ànecs, entre altres (Foto 53). El visó, l’he vist a Celrà i a Bordils on hi ha una població més gran, seguidament de Sant Jordi Desvalls. A la resta del territori es demostra la seva existència per petjades a petites platges sorrenques vora l’aigua, una gran abundància d’excrements i restes de crancs americans (el cap i les pinces) (Foto 54). Les petjades són petites, aproximadament d’uns 3 cm de longitud en les quals es distingeixen perfectament cinc dits petits i prims (Foto 55). Els excrements són molt consolidats llargs i prims, a vegades també poden ser cargolats. Aquests desprenen una forta pudor (Foto 56).

Foto 53. Molta gent confon el visó america per la llúdriga. El que cal remarcar és que és més petit i tot el seu pelatges és Foto 54. Els visons tenen una manera molt peculiar de menjar d’un marró tirant a negre. els crancs americans ja que sempre sol deixar el cap i les pinces.

Foto 55. En aquesta imatge s’observa un rastre de petjades de Foto 56. Són excrements de visó aquesta imatge es va realitzar visó. El punt de referència és una moneda de 20 cèntims. a la presa del Ter Vell a Sant Jordi Desvalls.


56

El ratolí de bosc: Aquest petit animal rosegador fa uns 9’25 cm de cos i la cua, aproximadament fa uns 8’65 o 11’75 cm. La coloració del pelatge en els joves és grisa, en els semiadults d’un gris marró i el dors dels adults és vermellós i el ventre blanc. La cua té dues coloracions, marró a la part superior i blanca a la part inferior. Aquest simpàtic animal pot viure en el bosc i en camps amb molta vegetació. S’alimenta principalment de fruits, llavors i d’una gran varietat d’invertebrats com cucs, insectes i aràcnids (Foto 57). El vaig veure un instant, quan tornava d’una sortida a Sant Jordi Desvalls. Encara que en les altres zones no n’hagi vist crec que està ben repartit en tota l’àrea. És impossible que només visqui en una àrea concreta, ja que, si no, hi hauria un nombre major de guilles i aus rapinyaires.

Foto 57. El ratolí de bosc un dels més petits de la zona. La rata comuna: Aquest altre mamífer rosegador assoleix els 17’2 o 26’2 cm de longitud i la cua que pot arribar a fer entre 14’9 i 22 cm. El pelatge del ventre és d’un blanc brut o gris i el del dors pot ser d’un marró vermellós o un marró negrós. Aquest animal menja de tot, tant animals com vegetals (Foto 58). La rata, igualment que el ratolí, la vaig veure passar un dia també en el Ter Vell. Foto 58. Podem localitzar la rata en el bosc i en els trasters de les cases.


57

5.6.2 Conclusió La majoria d’aquests animals tenen activitats nocturnes i crepusculars com la llúdriga. El visó americà és el que perjudica més directament a la llúdriga, ja que tots dos ocupen el mateix hàbitat i comparteixen la mateixa dieta amb la diferència que el visó americà és més depredador i devora tot el que troba, fet que perjudica a la llúdriga. Per aquestes raons, els dos mamífers no es poden veure i per no trobar-se cara a cara els visons han optat per activitats diürnes i d’aquesta manera eviten els enfrontaments amb la llúdriga. La resta d’animals, especialment la guilla, que a vegades també sol caçar algun peix quan hi ha poca profunditat, no suposa cap problema, ja que pel seu baix consum no afecta la dieta de la llúdriga.


58

5.7 La vegetació de la zona d’estudi La vegetació del tram escollit pràcticament de bosc de ribera, ja que de tant en tant entre l’abundosa vegetació, es pot trobar alguna alzina. És important esmentar que el bosc de ribera de l’àrea d’estudi té tres grans amenaces principals que fan que cada vegada es redueixin més. La primera és que la majoria dels nuclis urbans es localitzen molt a la vora del riu com, per exemple, Medinyà, Flaçà, Sant Llorenç de les Arenes i Colomers; la segona, la més important, és l’abundància de plantacions d’arbres blancs per fer fusta tal i com mencionava el projecte Seu Tècnic realitzat per el consorci Alba-Ter a l’apartat 5.2 Situació del tram i característiques generals (Fotos 59 i 60); i la tercera és la gran concentració d’empreses d’àrids als municipis de Bordils, Medinyà, Cervià de Ter, Sant Llorenç de les Arenes i Colomers. Aquestes antigament es situaven el costat del riu i han deixat senyal, que fan que hi hagi perill d’inundacions (Foto 61). El principal problema de les plantacions és que eviten que el sotabosc creixi i com a conseqüència les llúdrigues i altres animals no troben amagatalls. Els arbres més característics del bosc de ribera de la zona són: el pollancre (Populus nigra), el plàtan (Platanus x hispanica), el salze (Salix alba) (Foto 62) concretament a Celrà a l’illa de salzes tot i que es troben repartits en tota l’àrea d’estudi, l’acàcia (Rubinia pseudoacacia), el vern (Alnus glutinosa), entre altres. Els arbustos més abundants i coneguts són el sanguinyol (Cornus sanginea) i els esbarzers (Rubus ulmifolius) (Foto 63). A part, trobem molt de canyís i joncs (Foto 64) que serveixen d’amagatall per a la llúdriga. En definitiva, tot i les amenaces que rep el bosc de ribera trobem que disposa d’una amplia varietat d’espècies. I on la vegetació es manté en estat verge mostra un gran ventall de possibilitats per trobar un bon amagatall entre els esbarzers. Per intentar solucionar el problema, seria bo organitzar algunes campanyes de plantacions d’arbres de ribera en els marges desolats. L’altre acció que s’hauria de dur a terme és reduir o estancar les plantacions d’arbres blancs juntament amb la construcció de noves vies de comunicació vora el riu. pel que fa els àrids ara estan més controlats i es situen a més de 100 m del riu. Tot i així hi hauria d’haver un control més estricte per evitar que en algun moment donat es realitzin extraccions des del riu.

Foto 59. Les plantacions d’arbres blancs amenacen la vegetació, Foto 60. En el fons s’observen unes plantacions d’arbres blanc ja que a vegades es localitzen a ran del riu a pocs metres del, a poc metres del riu l’aigua per exemple a Flaçà.


59

Foto 61. Un marge deshabitat en el terme municipal de Cervià de Foto 62. És un salze fotografiat a l’illa de Salzes de Celrà Ter

Foto 63. Esbarzers fotografiat a Cervià de Ter Foto 64. Són joncs fotografiat a la Canova, situada a Bordils


60

5.8 Les empreses d’àrids El principal problema que les empreses d’àrids causen al medi és la destrucció del paisatge i l’extracció de terres bones per a la proliferació de la vegetació. En la zona d’estudi, en principi, es troben cinc empreses d’àrids: Àrids del Ter (Fotos 65 i 66), Can Pipa i Giroarids, Duagro, Comalades S.L i Àrids Milan (Fotos 67 i 68). Totes elles han de seguir la normativa dels àrids, del Departament de Medi Ambient i el de Mines de la Generalitat de Catalunya. Cal esmentar dues lleis importants: la primera és que poden extreure sorra a partir de 100 m del riu; la segona es refereix a les explotacions que deixen de ser rendibles i s’han de reomplir amb terres vegetals, que permetin el creixement de la vegetació. El rebliment s’ha de fer amb sorres no aprofitables de la mateixa empres. En resum, podríem dir que tot i haver-hi aquest gran nombre d’empreses hi ha un cert control, ja que totes les empreses esmentades anteriorment respecten la normativa. D’aquesta manera, no es perjudica el riu ni la vegetació de ribera dels marges, que és fonamental.

Fotos 65 i 66. Explotació d’àrids de l’empresa: Àrids del Ter a Foto 67 i 68. Explotació d’àrids de l’empresa Àrids Milan. Bordils De la imatge cal destacar la gran fondària del forat.


61

5.9 Barreres i aïllants de poblacions i entrebancs En el tram d’estudi del Ter d’uns 19 km trobem quatre impediments dels quals tres són preses la de Flaçà (Foto 69), Ter Vell (Foto 70) i Colomers (Foto 71) i l’últim és el passadís de Sobrànigues (Foto 72). Les tres preses actualment no estan en funcionament i no aïllen les poblacions, ja que permeten el pas de l’aigua sense cap dificultat. En canvi, el passadís de Sobrànigues a través de quatre grans canals permet el pas de l’aigua i els dels animals. Però, tot i així és la infraestructura que més perill suposa, ja que els mamífers, com la llúdriga, en un moment donat poden travessar-lo per sobre i córrer el perill de ser atropellada.

Foto 69. La presa de Flaçà. Foto 70. La presa del Ter Vell.

Foto 71. La presa de Colomers. Foto 72. El passadís de Sobrànigues.


62

5.10 Recopilació de conclusions Un cop comprovat en l’àrea d’estudi totes les causes que poden provocar la regressió de la llúdriga obtenim els resultats següents: Contaminació: La qualitat de l’aigua pel que fa a l’estat general de la zona tenint en compte les anàlisis realitzades per l’ACA i la taula de la qualitat podem afirmar que no acaba de ser bona. Tant a Sant Julià de Ramis com a Colomers hi ha una gran proporció de fosfats, que en ambdós llocs, afavoreixen la l'eutrofització, cosa que provoca la disminució d’oxigen, especialment a l’estiu quan el cabal és molt baix. Tot i així, els altres paràmetres més o menys tenen unes condicions prou bones els quals ens indiquen que, en general, tenim unes condicions prou favorables. La població de peixos: Les poblacions de peixos en tot el tram es veuen limitades per la concentració d’amoni catalogat com a deficient. Tot i així trobem vuit espècies de peixos diferents que en total fan que la biomassa de peixos sigui aproximadament d’uns 7 – 20’43 g/m² que, tot i que estigui per sota de la reglamentària perquè una població de llúdrigues pugui viure sense que els falti aliment, està recompensada per la gran abundància de cranc americà, una presa fàcil de caçar. Els mamífers de la zona: En tota la zona d’estudi habiten molts mamífers com el porc senglar, la guilla, el conill, el toixó, el visó americà el ratolí de bosc, la rata comuna i la fagina. L’únic animal que trenca la seva harmonia és el visó americà, ja que han de compartir el mateix hàbitat i ambos tenen la mateixa dieta. L’ habitat: La vegetació predominant a la zona d’estudi és el bosc de ribera. Aquest, tot i estar amenaçat per la proximitat del nuclis urbans i les plantacions d’arbres blancs i antigament per les empreses d’àrids, disposa d’una gran varietat d’espècies. Cal destacar que la vegetació dels marges del riu en algunes zones mostren un gran ventall de possibles amagatalls per a la llúdriga entre el canyís, joncs, esbarzers i la densa vegetació, en canvi hi ha zones desolades o amb les plantacions d’arbres blancs a tocar el riu. Tot i així, la vegetació s’hauria de millorar per tal que els animals puguin disposar d’un habitat més adient, plantant més arbres característics del bosc de ribera i reduint o estancant les plantacions d’arbres blancs fent que es traslladin a una distància força distant del riu. Actualment les empreses d’àrids tenen un bon control i no influeixen en el riu encara que antigament havien generat grans desastres en situar-se a la vora i dins del riu.


63

Barreres aïllants de poblacions: Els quatre principals impediments per als animals aquàtics són la presa del Ter Vell, la de Flaçà i la de Colomers i la passarel·la de Flaçà – Sant Jordi Desvalls. Però totes aquestes infraestructures no aïllen les poblacions, ja que permeten el pas de l’aigua i dels animals sense suposar-los cap perill excepte el passadís, ja que els mamífers poden passar per sobre i ser atropellats.. La cacera: És un tema que no he tractat abans donat que no està permès la cacera d’aquest emblemàtic animal en tota la Península Ibèrica i la resta del món. Però, la cacera del porc senglar, tudons i ànecs, juntament amb els gossos fa que s’enveixi el territori de la llúdriga quan ella busca pau i tranquil·litat. També és important esmentar que la llúdriga no té cap depredador natural. El seu perill més directe és l’home. Totes les causes que van portar la llúdriga a tenir perill d’extinció actualment no es donen, per tant es pot afirmar que aquest tram del riu Ter està preparat per la vida de la llúdriga.


64

6. Sondeig de llúdrigues en l’àrea d’estudi 6.1 Descripció L’àrea d’estudi és d’uns 19 km aproximadament es troba en el principi del tram baix del riu Ter. En aquest tram predominen llots (zones de molt de fang) i alguna platja formada per la sedimentació de còdols, a part la vegetació és força abundant especialment l’aquàtica, ja que trobem moltes algues, joncs, canyís i algun lliri d’aigua. La profunditat del riu és molt variada. Trobem llocs fondos en algun petit tram entre Celrà i Cervià de Ter englobant Bordils i Medinyà. A partir de Flaçà i Sant Llorenç de les Arenes, el riu assoleix més profunditat fins arribar a la presa de Colomers. Pel que fa a la població de peixos podem dir que està molt ben repartida, d’una manera igualada. He estudiat set zones concretes: A Celrà concretament l’illa dels Salzes, Bordils la Canova, Cervià de Ter una zona amb molta roca, Flaçà, a la presa i sota la via del tren, Sant Jordi Desvalls, a la zona del Ter Vell i la presa de Colomers. Tenint en compte que la llúdriga li agraden els fondos rocallosos i roques que sobresurtin de l’aigua per marcar el territori, una densa vegetació i els ponts. Colomers i el passadís de Sobrànigues són dos punts controlats per els sondejos del Projecte Llúdriga (Figura 4). Figura 4. En aqueta part de mapa del sondeig realitzat al hivern – primavera de2005 ens diu que a Colomers Hi ha indicis de llúdriga, en canvi, a la passarel·la de Flaçà no hi ha rastres.


65

6.2 Principis bàsics Petjades: Tant les mans de 6’5-7 cm de llargada per 6 cm d’amplada i com els peus de 9 cm per 6’5 cm estan constituïts per cinc forts dits units per una forta membrana anomenada interdigital i acabats amb unes curtes ungles d’uns 5 mm aproximadament. Les seves petjades grans solen tenir una forma circular. On les podem distingir més fàcilment són en els sòls humits al cantó de qualsevol massa d’aigua. En les petjades “circulars”, tant les davanteres com les posteriors, apareixen els cinc dits ben marcats i definits, però amb una diferència especialment amb el dit polze que en els peus pot no aparèixer. En els terrenys durs, a les petjades es poden apreciar amb claredat els coixinets dels dits de forma ovalada. En canvi, en els sòls tous com el fang o la neu a alta muntanya apareixen units amb l’ungla. Pel que fa la membrana només es distingeix en els substrats més fins i tous. També, en tot tipus de terra, es pot apreciar amb claredat els coixins mitjos que juntament amb el lòbuls de la base de la mà adopten una forma trapezoïdal. En canvi, pel que fa als peus, es pot apreciar a part de la figura trapezoïdal un petit taló. Figura 5

Aquest dibuix ens mostra la silueta de la mà i del peu dret de la llúdriga.


66

Rastres: La llúdriga, en ser molt juganera, nerviosa i inquieta constantment canvia el seu desplaçament i direcció. Els seus rastres més freqüents són el trot i el galop lateral que pot ser curt o llarg. En el trot, les petjades dels peus trepitgen les de les mans o queden per davant, és a dir, que el peu dret trepitja o passa a la mà dreta i el peu esquerre igual amb la seva mà corresponent. D’aquesta manera les petjades formen una línia diagonal. En canvi, en el galop lateral, les quatre petjades formen un línia obliqua, és a dir, que no és ni perpendicular ni paral·lela en la direcció de l’animal. La diferència entre curt o llarg està en el primer peu quan avança. El llarg, el peu d’avançament queda per davant de la mà contraria (el peu esquerra queda a davant de la mà dreta o el revés). En canvi, el curt, el peu queda per darrere o per sobre de la mà contrària. El salt és un tipus de rastre més freqüent quan hi ha molta neu o fang. En aquest rastre hi ha moltes variacions de la col·locació de les petjades i es pot distingir dos grups, el de les mans i el dels peus. El salt més gran que pot fer és de 130 cm d’altura i 160 cm de llargada i el normal la distància està entre 40 i 45 cm. Figura 6 : ELS DESPLAÇAMENTS


67

Identificació d’un rastre: Aquesta fotografia realitzada en el riu La Noguera Ribagorçana, Pont de Suert, ens mostra dues petjades de llúdriga, en un sòl relativament tou (fang), ja que els coixinets dels dits i les ungles apareixen units. Fent referència a la figura 5 puc afirmar i justificar que es tracta de la mà i del peu dret. El fet que el peu trepitgi la mà ens indica que la llúdriga en aquell moment es desplaçava al trot.


68

Excrements: La llúdriga defeca desenes de vegades amb la finalitat de marcar el seu territori. Per aquesta raó les defecacions tenen una gran varietat de grandària El seu olor característic és agradable, fa olor de peix “marisc” que perdura fins i tot en les defecacions més velles, tot i així depèn una mica del que hagin menjat. En general són fàcils de trobar donat que les diposita en zones molt vistoses, per exemple sobre roques que sobresurten de l’aigua o dels marges, en troncs arrossegats pels aiguats, en bancs de sorra, un piló d’herba i el lloc més freqüent és sota els ponts, ja que els excrements estant a sopluig i aguanten més. La grandària de les femtes va des de la més petita que pot ser d’un centímetre fins a les més grans que són més cilíndriques i que poden fer 10 cm de longitud i uns 2 cm de diàmetre. Totes elles estan compostes d’espines i escates de peix, restes d’esquelets de crancs i, amb menys freqüència, ossos d’amfibis, restes de rèptils i petits artròpodes i molt rarament restes d’aus o mamífers. Per assegurar-nos que els excrements són de llúdriga no han de contenir llavors. Si els excrements contenen restes de peixos, amfibis o rèptils la coloració sol ser negrosa, grisosa i pot tenir algun to de color verd fosc, en canvi els que estan formats per cranc americà o de riu tenen una coloració vermellosa si són frescos i en el pas del temps s’anirà empal·lidint. Les defecacions de les cries alletades poden ser d’un color groguenc amb aspecte grumollós. La textura en general de totes les de defeccions és rugosa donat el seu contingut d’espines i escates, entre altres ja esmentades anteriorment. Apart dels excrements cilíndrics hi ha les gelatines anals o marques anals que tenen una textura líquida i pastosa que, amb el pas del temps, es solidifica i és de color verd fosc. Aquests es solen produir quan la llúdriga ha estat moltes hores sense digerir res, aquestes no contenen cap material sòlid tot i que hi pot haver alguna petita escata. Restes d’alimentació: Peixos: La llúdriga s’alimenta especialment de peixos petits i mitjans i, amb menys freqüència, el grans. Quan la llúdriga menja peixos grans a causa de la gran llargada, a vegades, deixa restes com la cua perquè ja està tipa. El cap mai el deixarà, ja que es per on comença sempre per assegurar-se que la presa està morta. Una altra part dels peixos que podem trobar són les oueres concretament dels ciprínids (carpa) i dels salmònids (truita) a causa del seu mal gust. Crancs: També alguna vegada pot deixar alguna pinça del cranc, però no és gaire freqüent. Amfibis: Els rastres més freqüents és la pell tòxica dels gripaus juntament amb el cap. La llúdriga els pela des de la part ventral i així evita tocar les substàncies tòxiques irritants de l’amfibi. Rèptils: Podem trobar dins aquest grup alguna serp a mig menjar i algunes potes o cues de llangardaixos grans.


69

Caus: Com que les llúdrigues només utilitzen les lludrigueres en la reproducció tenen un gran nombre d’amagatalls i llocs de descans inestables, és a dir, que varien molt sovint. Els amagatalls poden ser entre el joncs, esbarzer, les branques dels salzes, els arbres arrossegats per les riuades, roques, dins les coves, caus fets per altres mamífers, en molins abandonats o tapada per la vegetació. Tots ells són difícils de trobar, normalment es poden localitzar per la presència d’excrements i de petjades dirigint-se cap al lloc. Altres indicis: Gratades: Són petits forats de poca profunditat realitzats per l‘animal, on normalment i diposita un excrement. Relliscades: Normalment la llúdriga sol utilitzar sovint pendents dels marges per baixar relliscant fins arribar el riu. Aquest rastre té forma de tobogan. Corriols: Són molt freqüent. Aquests camins solen tenir entre 15 i 20 cm d’amplada i apareixen entre la vegetació herbàcia i són molt utilitzats ja que és per on passa sempre l’animal. 6.3 Material necessari Primer de tot, cal tenir en compte que la llúdriga és un mamífer protegit del grup A a Catalunya, mentre que a la resta d’Espanya és una espècie catalogada com a vulnerable. Aquest fet fa que a Catalunya hi hagi la Llei 3/1988, de 4 de març, on ens diu que la llúdriga és una espècie sensible i el Decret 148/1992, de 9 de juny, el qual regula les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies en la fauna salvatge. D’acord amb el que determina aquest decret, cal una autorització administrativa per obtenir informació gràfica, visual, sonora o de qualsevol altre tipus, ja sigui mitjançant mètodes de registre com amb la simple observació en el sector de cria. Segons les normes esmentades s’hauria de fer una sol·licitud i enviar-la en el departament de fauna de Barcelona del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya informant-te si la zona en què s’estudia és una zona de cria i si ho és demanar el permís de recerca científica per si tens la oportunitat de realitzar algunes fotografies inèdites. És recomanable realitzar les sortides amb un bon calçat com són les xiruques i roba de màniga llarga donada l’abundància de males herbes i ortigues. És important dur en una bossa una guia de mamífers per poder identificar els rastres dels animals, uns binocles, càmera fotogràfica, una càmera de gravar per quan fas esperes per tenir més possibilitats de veure el mamífer, guants de goma per agafar les mostres i bosses hermètiques per guardar-les, i un mapa o un GPS per marcar els llocs exactes on s’han trobat les mostres. També altres materials que necessitis segons la zona (Foto 73). En el cas que sigui impossible accedir el riu és bo disposar d’una piragua i poder observar els marges des de l’aigua (Foto 74).


70

Foto 73. Material utilitzat a totes les meves sortides.

Foto 74. La piragua en un bon mitjà de transport per gaudir a pas a pas la natura. Un altre transport en les sortides que he utilitzat és la bicicleta.


71

6.4 Resultats de les zones seleccionades

ZONA ESTUDIADA: Celrà: L’Illa dels Salzes

OBSERVACIONS: És una zona que en general no és molt profunda on es poden trobar platgetes de còdols a causa de la sedimentació i alguna platgeta de sorra. La vegetació dels marges és molt abundant i atapeïda. Pel que fa l’aliment de la llúdriga és força abundant, ja que és una zona on es troba grans poblacions de crancs americans i peix, especialment carpes. Però, tot i no semblar-ho, hi trobem tres grans amenaces per a la llúdriga: la primera és que per la part de Medinyà (al fons de la imatge a dalt el marge) hi trobem una carretera força transitada; la segona la desembocadura del Riu Terri en què la seva qualitat de l’aigua no és gaire bona; i l’última, que de tant en tant s’observen deixalles vora el riu. ACTIVITATS REALITZADES:

- Dues control de les platges de còdols i les de sorra. - Una sortida amb piragua el mes d’agost. - Quatre sortides amb bicicleta

MOSTRES:


72

ZONA ESTUDIADA: Bordils: La Canova OBSERVACIONS: El que cal destacar d’aquet lloc és una gran abundància de joncs. El riu té poca profunditat. però, tot i així hi ha força aliment. Un altre aspecte característic és que hi ha molt llot i la vegetació dels marges és abundant. Podem dir que aquesta zona no té cap amenaça, ja que el camis rurals de sorra són pràcticament intransitats. ACCIONS REALITZADES:

- Una sortida amb piragua. - Dues sortides amb bicicleta

MOSTRES: En aquesta zona m’ha estat impossible trobar algun rastre atès a la quantitat de llot i la densa població de joncs. Tot i així, he de destacar que aquest és un bon indret d’amagatall per a la llúdriga.


73

ZONA ESTUDIADA: Cervià de Ter i Bordils

OBSERVACIONS: És una zona molt tranquil·la i de difícil accés. Hi ha llocs amb fondària moderada i en altres és gran. És una zona molt rocallosa i amb abundància d’aliment. L’únic problema es troba en la vegetació dels marges tal i com es veu a la fotografia, ja que està amenaçada per les plantacions. ACCIONS REALITZADES:

- Una sortida d’inspecció acompanyada d’una petita espera nocturna - Una espera diürna.

MOSTRES: No s’han trobat indicis de llúdriga, però sí que s’ha pogut afirmar que hi ha una gran població de visons americans, ja que, cada roca, es podien trobar excrements de l’animal i petjades en la majoria dels marges.


74

ZONA ESTUDIADA: Presa de Flaçà

OBSERVACIONS: És una zona de fons rocosos i amb abundant aliment. També hi ha molta profunditat, especialment abans de la presa. Cal destacar que la vegetació està amenaçada per les plantacions. Per altra banda, crec que és un punt perfecte per veure la llúdriga, ja que per força ha de sortir de l’aigua. ACCIONS REALITZADES:

- Tres inspeccions a fons de cada roca emergent - Tres esperes diürnes a partir de 5: 30 de la matinada - Dues esperes nocturnes de 9 a 10. - Dues sortides amb bicicleta

MOSTRES: Tot i ser una bona zona no he trobat cap indici que ens demostri l’existència de la llúdriga.


75

ZONA ESTUDIADA: El Ter Vell

OBSERVACIONS: Aquest lloc és al que he dedicat més temps, atesa l’abundància de rastres d’animals. Cal destacar que aquesta zona, a part de tenir les aigües més netes i una profunditat mitjana té molt d’aliment. La vegetació és molt espessa, però ofereix grans platges de sorra, còdols i grans roques on poden dipositar les defecacions. Aquesta zona és una illa, ja que està envoltada per les aigües del Ter i les aigües del Ter Vell on abans circulava el Ter. ACCIONS REALITZADES:

- Deu sortides d’inspecció. - Dues esperes matinals a partir de les 5:30. - Dues espera a la tarda. - Una espera el vespre. - Realització de dos experiments:

1- Una tarda vaig escampar 6 sardines a la presa del Ter Vell una tarda amb la finalitat de trobar algun animal. Per tal que fessin més olor, vaig aixafar 4 sardines i les altres les vaig deixar senceres. El dia següent a les 7:30 a la cinta de la càmera de gravar apareixen unes garses que s’emportaren volant les dues sardines senceres.

2- Amb l’experiència de les sardines vaig repetir l’acció amb tres lluces situades damunt d’una capa fina de sorra humida. El resultat va ser positiu, vaig aconseguir atraure un porc senglar. Hauria preferit més que el mamífer fos una llúdriga, què hi farem.

MOSTRES:


76


77

ZONA ESTUDIADA: Pont de la via de Flaçà

OBSERVACIONS: A part de ser una zona de difícil accés és una zona sorollosa, especialment quan passa el tren. La vegetació del marge és molt densa i tot hi que hi ha poc cabal d’aigua trobem una gran població de crancs americans. La població de peixos no és tan abundant. ACCIONS REALITZADES:

- Una sortida amb piragua.

MOSTRES:


78

ZONA ESTUDIADA: Presa de Colomers

OBSERVACIONS: No és una zona gaire tranquil·la durant el dia, a causa d’una empresa d’àrids: Àrids Milant que se situa a uns 100 m del lloc i fa molta fressa, especialment els camions. També és una zona amb molta roca, amb força cabal d’aigua, aliment, i amb vegetació densa. La característica que s’ha de destacar és que disposa d’unes grans platges de sorra i còdols. ACCIONS REALITZADES:

- Dues sortides ben detallades. - Tres esperes a partit de les 5:30 de la matinada. - Una espera el capvespre

MOSTRES:


79

Zones d’estudi: 7 6 5 4 3 2 1

1- L’Illa de Salzes 2- La Canova, 3- Cervià i Bordils 4- El Ter Vell 5- Presa de Flaçà

6- Pont de la via de Flaçà 7- Presa de Colomers


80

6.5 Confirmació dels resultats Totes les mostres de crancs americans menjats que es troben en el llarg de tota l’àrea d’estudi no permeten identificar amb precisió si són de llúdriga, ja que normalment se’ls sol menjar sencers. A part, el visó americà deixa amb molta freqüència aquest tipus de rastres. Les petjades localitzades a la presa de Colomers tenen un mida (en referència a la moneda de 50 cèntims) que fan pensar que podrien ser de llúdriga. Però millor no assegurar rés donat que la petjada no s’aprecia perfectament. Igualment el rastre localitzat en el Ter Vell podria tractar-se d’un porc senglar. Les restes de peix tan ben posades en un piló i netes poden ser de guilles i visons. En canvi, la llúdriga no ho acostuma a fer, ja que arrossega tot el peix, i si deixa algun rastre sol ser les cues dels peixos grans. Pel que fa les excrements alguns d’ells posen en dubte que siguin de la llúdriga. Davant el dubte vaig enviar les imatges, en forma d’un e-mail, a biòlegs especialitzats en el tema: Deli Saavedra, Berto Minobis, Ponç Feliu, Miguel Clavero, Pablo Garcia i en Jordi Ruiz Olmo i juntament amb una trobada amb en Toni Batet i en Berto Minobis vàrem arribar a la conclusió que els excrements de llúdriga resulten ser els següents: 1. 2.

3.

1. Excrement de Llúdriga trobat al Ter Vell. 2. Excrement de llúdriga trobat al Ter Vell. 3. Excrement de llúdriga trobat sota el pont de la via de Flaçà.


81

Defecacions dubtoses no confirmades el 100%:

4. Pot ser de guilla donada la dimensió. 5. Pot tractar-se d’un visó americà donada la forma. Procediment de recopilació d’excrements per la comprovació i afirmació:

Extracció d’excrements sota la via del tren de Flaçà


82

Zones d’estudi:

Situació de la llúdriga a l’àrea d’estudi


83

7. Conclusió

Un cop finalitzat el treball, he pogut resoldre totes els objectius que m’havia plantejat a l’inici. Aquest fet m’ha portat a les següents conclusions: Pel que fa a l’extinció de la llúdriga en l’àrea d’estudi va ser deguda a diversos factors com:

- La caça incontrolada dels pescadors ja que creien que era la causant de la disminució de peixos. La disminució de peixos va ser a causa de la contaminació produïda pels abocaments de les fàbriques.

- La destrucció de la vegetació dels marges del riu per part de les empreses d’àrids que estaven situades vora el riu.

- La construcció dels pantans de Sau , Susqueda i Pasteral que van aïllar les poblacions i minvaren el cabal ecològic del riu.

Actualment la qualitat de l’aigua ha millorat gràcies a la construcció de plantes depuradores. Tot i així encara trobem certa quantitat d’amoni (perjudica a la vida dels peixos) i de fosfats que poden provocar el procés d’eutrofització. Per altra banda, no hi ha cap contaminant que afecta a la llúdriga directament (mercuri, DDT i PCB’s). El valor de biomassa dels peixos que s’alimenta la llúdriga i altres mamífers és una mica baix. Però l’alimentació de la llúdriga és variada i els crancs americans compensen el valor baix de la biomassa de peixos juntament amb rèptils, amfibis i petites aus. La vegetació, que és especialment de bosc de ribera, ha obtingut una notable millora ja que les empreses d’àrids actualment es situen a uns 100 m del riu. Les plantacions d’arbres blancs, que es localitzen vora del riu plantegen una nova amenaça, ja que priven el creixement del sotabosc. Les construccions principals que es localitzen en el riu són tres preses la de Flaçà, Ter Vell i Colomers i un passadís de Sobrànigues. Cal destacar que cap d’elles causa l’aïllament de poblacions i permeten el pas de l’aigua constantment. Però, cal tenir en compte que el passadís suposa un gran perill ja que la llúdriga pot passar per sobre i ser atropellada. El visó americà no és l’únic mamífer de la zona, però sí que és el que té una gran influència sobre la llúdriga ja que han de compartir el mateix hàbitat i aliment. El mal és que els visons devoren tot el que troben cosa que la llúdriga no fa. Amb tots aquests resultats puc afirmar que el riu Ter en el pas per les nostres contrades disposa d’unes bones condicions per a la llúdriga. Perquè fossin molt bones s’hauria de disminuir la concentració d’amoni i fosfats. Això s’aconseguiria amb la construcció de les plantes depuradores que hi ha en projecte i les dels pobles que de moment no tenen ni projecte. Pel que fa a la vegetació s’hauria de plantar arbres de bosc de ribera i fer que les plantacions d’arbres blancs es localitzessin lluny del riu perquè en el marges poguessin tenir l’autèntica vegetació de ribera. L’existència de la llúdriga l’he pogut afirmar a través de defecacions donat que les petjades en l’àrea d’estudi són molt difícils de trobar-les ben definides, ja que bàsicament trobem molt de llot i sorra gruixuda. El fet que només hagi trobat indicis de llúdriga en el Ter Vell i sota el pont de la via de Flaçà no vol dir que en la resta del territori no n’hi pugui haver, ja que poden ser de pas, especialment Celrà i Medinyà on desemboca el Terri on també hi ha presencia de llúdrigues. En referència al sondeig realitzat per al Projecte Llúdriga on consta que van trobar indicis al passadís de


84

Sobrànigues i la presa de Colomers, jo no n’he trobat si més no que pugui assegurar el 100% com les petjades amb el terra moll com si acabés de sortir de l’aigua. En resum, fent referència a la hipòtesi doble inicial:

• El Ter a les nostres contrades disposa d’unes condicions favorables per a la llúdriga. • El Ter gaudeix de la presència de la llúdriga Amb tots els resultats esmentats anteriorment puc verificar les dues hipòtesis, fet que em provoca una gran alegria i satisfacció. Llàstima que no he tingut l’oportunitat de veure la llúdriga en llibertat. Però, confio que algun dia inesperat pugui tenir el plaer de gaudir de la seva presència en llibertat pel riu Ter, el meu riu, el nostre riu.


85

8. Annexos La realització del treball de camp ha estat una experiència inoblidable amb moltes anècdotes que m’han permès ampliar els meus coneixements de tot el territori de l’àrea d’estudi. Durant totes les sortides i esperes m’han sorprès moltes coses, concretament la que recordaré tota la meva vida ha estat la tranquil·litat, la pau, l’oxigen fresc acabat de fabricar per les plantes, la por, la melodia dels ocells interrompuda per fresses inesperades que sempre són incògnites. A part d’aquestes bones sensacions he experimentat grans ortigades sobretot en el tram de Bordils i Cervià de Ter, ja que les ortigues feien més de dos metres i per molt més que les intentes evitar sempre quedava ortigada tot i anar ben preparada (Foto 75). Foto 75. Una plaga d’ortigues

Els meus primers excrements trobats a l’àrea d’estudi, em van fer molta il·lusió. Aquests eren molt sòlids i cargolats, d’un color verd fosc i estranys, això em va sobtar i vaig començar a pensar que es podien tractar de llúdriga, però en dubtava. Tot i així vaig realitzar una espera d’una hora. El dia següent, en anar a fer pràctiques en el Centre de Fauna en els aiguamolls de l’Empordà, Allà vaig ensenyar unes fotografies dels excrement a en Berto Minobis i em va confirmar que es tractava de defecacions d’ànecs (Foto 76). En aquell moment vaig pensar que era una inculta i em volia fondre, mira que realitzar una espera envoltada de “caques” d’ànecs i jo tan il·lusionada perquè pensava que havia fet una gran troballa. Es clar que la possibilitat de l’error era clara. Això passa per anar mal documentada al riu. Però tampoc havia tingut l’oportunitat de veure cara a cara cap excrement de llúdriga i sentir la seva peculiar olor a marisc de la qual aleshores no tenia ni idea. Foto 76. Un excrement d’ànec


86

Pel que fa el camp de les aus he pogut observar moltes espècies diferents com fitons, bernats pescaires, martinets, corbs marins, xoriguers, entre altres, el més significatiu per mi ha estat el blauet, ja que mai n’havia vist (Fotos 77 i 78). El mig del bosc i del riu has d’estar molt atent, tenir uns ulls oberts com dues taronges i escoltar tots els sons, sorolls i tenir present que tot són instants petits i precisos per poder veure un animal.

Foto 77. Un vol d’ànecs colls verds al capvespre. Foto 78. Un bernat pescaire. A finals d’agost, desesperada perquè no aconseguia trobar cap excrement de llúdriga, vaig decidir anar al Centre de Llúdrigues de Pont de Suert, Alta Ribagorça. Durant la visita al centre vaig tenir l’oportunitat de veure tres llúdrigues, un femella i dos mascles. El fet de no haver vist cap llúdriga en persona .. Déu meu! quina experiència més fantàstica i sorprenent; no tinc paraules. A primera vista em va sorprendre moltíssim les seva agilitat a l’aigua i les ganes de jugar que tenen sempre. Em va agradar molt la seva cara, especialment el seu morro (Fotos 79 i 80). Allà vaig parlar amb en Roger, un dels responsables, que em va donar un fantàstic llibre i mostres d’excrements de llúdriga i també em va ensenyar les petjades de llúdriga.

Foto 79 . La llúdriga demostrant la seva habilitat a l’aigua.


87

Foto 80. La llúdriga i la seva curiositat Un cop acabada la visita, vaig decidir posar en pràctica el que en Roger m’havia comenta al riu, a la Noguera Ribagorçana, el cantó del centre. Va anar perfecte, vaig poder identificar correctament petjades i defecacions de llúdrigues (Fotos 81 i 82).

Foto 81. Una petjada d’un peu de llúdriga Foto 81. Excrement de llúdriga sobre una roca a tocar el riu. Tot seguit, en tornar, vaig posar en pràctica el que havia après i en un període de 3 setmanes vaig trobar tots els excrements del Ter Vell i al cap de 15 dies el del sota el pont de la via de Flaçà. Finalment tota motivada volia fer més coses com un seguiment del lloc dels excrements però, no vaig tenir més temps A continuació es troben tots els correus electrònics rebuts d’alguns biòlegs donant-me la seva opinió de tots les defecacions trobades a la zona d’estudi. Pel mateix mètode he solucionat molts entrebancs.


88

El meu correu: Hola! Sóc la Irene. Per la mateixa zona del Ter Vell he trobat restes de menjar i defecacions. Els excrements a part de fer l’olor peculiar de marisc contenen restes de peix i cranc. Són rastres de llúdriga? Imatges:


89

Resposta d’en Deli Saavedra: Hola Irene, perdona que no t’hagi repòs abans. Es que vaig de bòlit aquests dies! Les fotos de l’altre dia diria que no eren caques de llúdriga, però aquestes que m’has enviats ara diria que sí. Son molt grans per ser de visó americà. I aquest color vermellós es típic de quan mengen molt de cranc americà, que al Ter n’hi ha a cabassos. Les restes de peix sempre és més difícil de dir amb seguretat; jo he vist això consumit per llúdriga, però també ho deixen altres especies, com el visó americà. En tot cas, felicitats, em penso que aquests rastres sí que son de llúdriga. A veure si continua la sort. Ens veiem, Deli Resposta d’en Ponç Feliu: Per les dimensions i aspecte de les defecacions i pels rastres que hi veig, diria que sí que ho són. El peix mort ho podria ser, però a vegades els ardeids (bernats, martinets) ,deixen restes semblants. Sort en les troballes Ponç Resposta d’en Miguel Clavero Hola, Irene Las cacas tienen toda la pinta de ser de nutria, por el aspecto y el tamaño. ¿Las oliste? Tampoco se ve muy bien si estaban o no en medio o justo en la orilla del río. De todas formas, parece bastante claro que son de nutria. Los restos de peces podrían ser de nutria. A veces se encuentran (lo cuenta el articulito de los rastros), pero siempre es difícil estar seguro. De todas formas las cacas son el método más seguro de detectar a la nutria, y parece que tu has dado con ella. Mucha suerte Resposta d’en Pablo Garcia. Aquestes fotos fan pinta de llúdriga, si feien olor a peix, ja ho tens. Pablo A part de les respostes anteriors vaig trobar-me amb en Toni Batet i en Berto Minabis al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Ells juntament amb la confirmació d’en Jordi Ruiz-Olmo em varen confirmar que els excrements de llúdriga són:


90

9. Sol·licitud de Permís de recerca científica Benvolguts responsables del Departament de Medi Ambient, Em dic Irene Gallardo Sagué, i el meu numero de DNI és 40365236-Y. Sóc una estudiant de 2n de Batxillerat de l’IES de Celrà, Girona. Com cada alumne de segon m’és obligatori realitzar un treball de recerca que representarà un 10% de la nota final El meu treball és sobre la llúdriga eurasiàtica en el riu Ter. Concretament en el pas de Celrà, Sant Julià de Ramis, Medinyà, Cervià de Ter, Bordils, Sant Joan de Mollet, Flaçà, Sant Jordi Desvalls, Sant Llorenç de les Arenes i Colomers, aproximadament uns 19 km. Aquest treball consta de dues parts un teòric i l’altra que és el treball de camp. El treball de camp la seva finalitat més primordial és comprovar la existència de la llúdria a través de petjades, defecacions i si se’m presenta la oportunitat amb un foto del mamífer. Se que la llúdriga és una espècie protegida del nivell A i que segons la llei 3/1988, de 4 de març i el decret 148/1992, de 9 de juny tal i com s’esmentés a continuació, m’és prohibit excedir el riu per buscar restes que em permetés demostrar i afirmar la seva existència en la zona de cria i sobretot fer-li fotografies. Per aquest motiu, voldria sol·licitar el permís de recerca científica amb la responsabilitat de no destruir i ni perjudicar geològicament i biològicament els marges del riu i molestar l’espècia ja que es poden reproduir durant tot l’any. En el cas que se’m denegues la sol·licitud els hi demanaria els últims estudis que s’han realitzat cada 3 i 5 anys segons els articles 6 i 9 també esmentats a continuació. Llei 3/1988, de 4 de març i Decret 148/1992 de 9 de juny A Catalunya és una espècie protegida, catalogada amb la categoria A a la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, i classificada com a espècie molt sensible segons el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge. D’acord am el que determina aquest decret, cal una autorització administrativa per obtenir-ne informació gràfica, visual, sonora o de qualsevol altre tipus ,ja sigui mitjançant mètodes de registre com amb la simple observació en el sector de cria. Article 6 6.1 Per tal de realitzar un acurat seguiment de l’evolució de les poblacions de llúdrigues, el Departament de Medi Ambient Realitzarà els seguiments del paràmetres poblacionals següents:

a) Distribució: mitjançant l’aplicació de la metodologia estandarditzada dels sondejos de llúdriga. Es realitza com a mínim, cada 5 anys a tot el territori de catalunya.

b) Abundància: establiment de la densitat en els trams que fixi el Departament de medi ambient, per tal d’establir l’evolució de la mida poblacional.

c) Reproducció: en els mateixos trams. d) Evolució de les poblacions de peixos (biomassa i estructura de poblacions): en els

mateixos trams.


91

6.2 El Departament de Medi Ambient ha de dur a terme les actuacions següents:

a) Estudi de les causes potencials d’amenaça i regressió de l’espècie, amb especial atenció a la contaminació, la destrucció de l’hàbitat, la disponibilitat d’aigua, la influència dels aprofitaments hidràulics i les barreres.

b) Elaboració dels catàlegs de punts de perill potencial de mort de llúdrigues a carreteres i centrals elèctriques, i de barreres a l’expansió de la distribució.

c) Elaboració del catàleg de zones de reproducció, que hauran de tenir una longitud màxim d’1km de longitud.

Article 9 La direcció general de Patrimoni Natural i del Medi Físic del departament de Medi Ambient ha d’elaborar un informe sobre el desenvolupament del Pla cada tres anys. Moltes gràcies per atendre’m

Irene Gallardo Sagué


92

10. Bibliografia Pagines web: http://www.diadelaterra.org/00revil.htm http://www.gentcat.net/mediamb/ca/pdjs/lludrialumne-muga.pdj. http://http://www.tdx.cesca.es/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-0319104-124146//tdsb.pdf http://faunaiberica.org/espècies.php3?esp=55 http://www.arpnal.org/proj/especial %20lutra.pdf http://www.ub.es/ecologiaimediambient/ http://www.gencat.net/insitució/societats/ICHistoriaNatural http://www.xtec.es/serveis/cda/c5900032/paginab.htm http://mediambient.gencat.net/aca/ca/inici.jsp http://www.Celra.net/documents/BOPG_2004113_033_044.pdf http://www.gencat.net/aca/cat/legislació/decret_130_3003.pdf http://www.iec.es/institucio/societets/ICHisoriaNatural/Bages/aquatic.htm http://www.gnosona.com/elspeixos.htm http://ambientals.iespana.es/educacio_ambiental15.htm http://www.pradesmontsant.com/Frames/fauna/llista_fauna.asp http://www.laborrufa.com/pag/articles/fauna/mamifers.html http://mediambient.gencat.net/aca/ca/agencia/vocabulari_gestio.jsp http://www.arc-cat.net/altres/pcb/preguntes.html#1 http://www.iuc.org/ Llibres: RUIZ-OLMO Jordi i AGUILAR Àlex. Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx edicions. Barcelona, 24 de febrer de 1992. TRIAS ASSOCIATS Joaquim. Pla de conservació de la llúdriga a Catalunya:biologia i conservació. Col·lecció Documents de Quaderns de medi ambient nº6 (Generalitat de Catalunya Departament de medi Ambient). BANG Preben i Dahlstrom Prebe. Huellas y señales de los animales de Europa. Omega. Barcelona. BRUNO Silvio i MAUGERI Stefano. Peces de agua dulce de Europa. Omega, S.A. Barcelona. PASCUAL Ramon. Guia dels arbres dels Pïsos Catalans. ECSA. Barcelona. Col·lecció: Pòrtic Natura PASCUAL Ramon. Arbustos de Catalunya. ECSA. Barcelona. Col·lecció Pòrtic, Mini Guies Naturals nº10. AAS Gregor i RIEDMILLER Andreas. Arboles. Everest, S. A. Barcelona. Col·lecció Gran Guía de la Naturaleza POCH Manuel. Les qualitats de l’aigua. Rubes. Barcelona

http://www.diadelaterra.org/00revil.htm

http://www.gentcat.net/mediamb/ca/pdjs/lludrialumne-muga.pdj

http://www.ub.es/ecologiaimediambient/

http://www.gencat.net/insituci�/societats/ICHistoriaNatural

http://www.xtec.es/serveis/cda/c5900032/paginab.htm

http://www.celra.net/documents/BOPG_2004113_033_044.pdf

http://www.gencat.net/aca/cat/legislaci�/decret_130_3003.pdf

http://www.iec.es/institucio/societets/ICHisoriaNatural/Bages/aquatic.htm

http://www.gnosona.com/elspeixos.htm

http://www.pradesmontsant.com/Frames/fauna/llista_fauna.asp

http://www.laborrufa.com/pag/articles/fauna/mamifers.html

http://mediambient.gencat.net/aca/ca/agencia/vocabulari_gestio.jsp

http://www.arc-cat.net/altres/pcb/preguntes.html#1


93

Revistes: “El Bruel. Ním.35” Història del Projecte Llúdriga. Aiguamolls de l’Empordà Hivern 2001-02 “nat nº2” La reconquesta de les llúdrigues. Barcelona, març 2005 Mapes: Mapa Topográfico Nacional de España 296-I Cornellà del Terri Mapa Topográfico Nacional de España 296-II L’escala Mapa Topográfico National de España 296-III Sarrià de Ter Mapa Topográfico Nacional de España 296-IV Torroella de Montgrí Mapa d’Edafologia del Gironès Projectes: Agència Catalana de l’Aigua: Objectius de qualitat Físico-química de les aigües superficials Continentals. Abril 2002 Agència Catalana de l’Aigua: Qualitat de l’aigua segons el contingut d’amoni. Octubre 2001 Agència Catalana de l’Aigua: Desenvolupament d’un índex d’integritat biòtica (IBICAT) basat en l’ús dels peixos com a indicadors de la qualitat ambiental dels rius a Catalunya. Aplicació de la Directiva marc en Política d’Aigües de la Unió Europea (200/60/CE). Desembre 2003 Consorcis Alba-Ter: Progectes Seu Tècnic. Any 2002 Fons Orals (biòlegs): Jordi Ruiz-Olmo Toni Batet Deli Saavedra Ponç Feliu Pablo García Berto Minobis Miguel Clavero Luís Zamora


94