112 EI Senecio Auricula a Cataluuya

paucis v. subnullis, fertilibus erectis paniculam an ustam / r-

niantibrts, oinnibus plus miuusve oerruculosis, asperis; spiculae

rrnillorae absque corolla ; - ( mm longue, in silicas la.riusculas

^lispositac, bractea inferior clorso carinala 1 - mm, superiors

triplo n. quuu'rnplo brei'ior, omnes obtusissimi, late nrentbranacci;

calyx -1'S mm, arl tertiam superiorem parlem cliuiso, lobrrlis obtrr-

SlS. Corolla ignota.

Hab. pr. Caparroso (Navarra), ubi cl. Ruiz CASAV!ELLA 1e.i4it.

1\

El Senecio Auricula Bourg. a Catalrrrrva

Una de les fanerbgames mes rares de Catalnnya is el Senecio.-1 uricula de BOURGh:AU, que aquest explorador descobri a les terressalobrenques de prop de Baza a mitjan segle passat i descrivi Cost'o1en les seves ((Notes stir quelques plantes nouvelles)), 111, p. 1611 (1852).Sis anys mes tard, pel juliol del 1858, COSTA retrohava aquestaplanta it Catalunya, in ditione Urgell et in gypsaceis etc. pr. Sana-huja» .

No havent vist mai viva aquesta planta i desitjant herboritzar-la

per a I'Herbari d'Espanya que to en preparaci6 el Musen de Ciencies

Naturals, vaig determinar-tire a fer una excursi6 a Sanahuja. Abatis,

pero, calia veure a 1'Herbari COSTA I'hirbit de la planta i prendre rota

d'alguns altres details que dugues 1'etiqueta. Aquesta concreta aixi lalocalitat: Sortint de La Codina en direcci6 a Sanahuja i als prats

salats d'Urgell.

Corn que, segons dill COSTA en el set] cataleg, el 8 de juliol

aquesta planta tenia les Hors compietament passades, em senrblir queera epoca propicia per a trobar-la en bon estat els darrers dies del mesde maig. I per aix6 vaig escollir el 28 per a her l'excursi6. Partint deBarcelona al math, horn is a I'hora de dinar a Sanahuja. 1, en haventdinat, la mateixa tarda de la meva arribada, degudanrent informal delcami que calla prendre per a her cap a La Codina, me n0hi ani daler6s

de trobar la planta cobejada.

La Codina is una vasta mania situada en unit collada a runes tres

bores cap al NE de Sanahuja. Horn hi va per la petita vall de Salient,

I,r ribera de la qual rega les hortes del poble i s'aboca despres al Llo-

breg6s. his versants de la vall s6n vestits d'alzines, sobretot al solell,

i de roures (Quercus pubescens), principalnrent a l'obac: en gran part,

1'. Foss I l/i EN 113

els bosco; It in estat aterrats i no en queda sing la garriga residual. A

Salient comencen de trobar-se pins (/'inns Iaricio Salzmalniii), que,

mesclats amb els roures, senyoregen nnuttanyes amunt. Les guixeres

de Sanahuja falten it la vall de Salient, i la vegetacio halitfita s'hi perd.

F,n arribar it La Codina les niargues i els conglomerate mostren els

roures i tie pins que lie esmentat, antb,/uniperus communes, (lenista

Scorpius, Aphyll(lrithes nronspeliensis, Brachypodium r(unosl/nl,

/'oly;t.ala iu'demoiitclna, Thymus r'ulgaris, Sideritis hirsuta, Li-

tllospermum /'ruticosum,... rs a dir, un conjunt que em feu sospitar

de seguida clue no era pas [habitual associacici del Senecio Auricula.

I?fectivanlent, per nu s que cerqui, no em fou possible trobar in rastre

d'aquesta planta.

L'endennl, pensant en una possible distraccio de COSTA en con-

signar it [etiqueta del seu herbari Ia localitat del Senecio, vaig esnler-

car tot el inati en I'escorcoll minuci(is de les guixeres de la part de

llevant de Sanahuja. L'anipla vall, paral-lela a la del Llobregus, per on

passa la carretera, segurament fou pobiada en altres epoques per tindens quereelum ilicis, antb alguns roures com it especie subordinada.:Actualnlent, les parts planes de la wall s(in totes conreades, i si per cas

trobem vestigis del que foren les boscuries antigues, son ills careners i

it les faides de les serretes guixoses, representats per escassos exem-plars d'aquells arbres, aizines i roures, dins la garriga residual. Aquesta(rarriga sobre eis guixos de Sanahuja ntostra les especies segiients:

(luercrrs eoccifera (')(ienista ScorpiusI) rllcnilrnt soffrnticosr/nl

Linlnn sn//miiticosnm

Sideritis crispata

Lithospermum j'ruticosum

Sautolin(1 Chatfl ecypcn-issu5

/'lllllali (1 el'/Coil/es

TPNci-iti ll f'olium fua.

Helichrysnm Stclechas

Carcll/ric('l/ils nlolispeliensillill

Nafill nculu., rainineus

Linllal narbonense

'f/isiiim c/inaricatlnn

Sednni se(li/orme

Kos/naI7/llls of/icincrlis

Unonis Iridentata

'1'h !Bile nllhfnris

I/eliantheminn racernosuni

/'asserina tinctoria

l:chium i n//;are var.

Helialithetimin hirttlm

Heliant/tenluni canlrln

(iypsophilu hispcnlica

Loris molispeliensis

Thapsia aillosa

Loronilla minima australis

,Platthiolu tristis

campestre

.4spurn1a Cl/ nancllica

(1) Poc alnuidant.

I I I El Scnecio Auricula a Catalunya

/ remoprlrtun cristatrtm Launaea pumilaI1oelcria valeskrca Carer Hallerianai)ctcttllis l;lomerata Brachgpodium ramosum 1'1Stilm peurtata Festncer S/).Asphodelus alhus Stipa juncea

A1liunt S/). Stipa parniflora

Narcissus jongttilla I 'ropeterlnin set-otinuut

Cnitpina t'ctlraris Iris ad germ aliicam

Filer o spcttltulcttct Gladiolus Sp.

Reseda stricter Lithospermuin aruenseBrachgpodium distachrlunt

No he vist dins a(Juesta associaci(( el Lepidium suhulattun, que

ahunda a 'fora i Castellfollit. LI Senecio Aaricttla, tampoc no ell) viaesser possible descobrir-lo. Peru, per compensar d'alguna manera eldesencis, als terrenN's mes rnagres de les guixeres de vora la nlasia de

Combelles, cap al N, vaig collir abundosament una menuda planteta

que resulta esser nova per a Catalunya: Ia Campanula fastigiate,

que, cons la Reseda stricter i el Senecio Auricula, tatnbe gipsufiles,

hi atenv el limit nord de la seva area hispano-africana.

Cercant despres Ia causa del rneu fracas, vaig pensar en la possi-

bilitat que hi hagues prop de Sanahuja una altra Codina qne no fos la

visitada per mi. Alli el Illen informador no sabe donar-me referi'ncia

de cap rues: peru a Barcelona, repassant les citacions urgellenques de

COSTA, vaig topar amb la localitat on descobri la seva Lrgthroeatriphgila, que es aquesta: <inter "I'artaull et Sanahuja ad locum La('odina dictum». Aixi figura al suplenlent del seu cataleg, piig. 56.

U'aquesta manera 1'enigma restava desfet, i ja no calla sing intcntar

novanient la recerca per aquell altre indret.

El dia 11 de juny partia cap it Cervera per prendre-hi l'auto de(iuissona, i de-(iuissona, per la carretera nova de Biosca, arribava itLa Codina, a la riba esquerra del Llobregos, en comen4ar la tarda.Aixi corn entre Cervera i Guissona trobem I'alzina cone a arbre resi-dual, roes cap al nord, en iniciar-se la davallada viers el Llobregos,gairebe tot el que resta del hose primitiu son mares: quart el pendis esnit-s acusat, apareix el hoix corn a especie subordinada. A La Codinaja In aflora el guix i a l'altra Banda de la ribera les muntanvoles songuixeres qne d'alli estant horn veu blanquejar pertot.

rl l Solament als Ilocs frescos. poc o molt ombrelats.

P. Fosi I QtFFi 1 IF)

En cl vessant NNW de La Codina, sobre el Llobregris, la roureda

degradada coniporta la segiient associacio:

Quercus pubescens

Quercus coccifera

Genista Scorpius

Passerina tinctoria

Lavandnlc/ laNfolia

Heliantl/emrun racernosum

Cori,,; neonspeliensis

Globulariu vulnaris

Potentilla verna

A1)llr/Ilunt11es monspeliensis

Festuca sp.

Barns seInpervirensSalvia officina l/sThymus vulg(irisL in// III Suffrut/ cosuin

L[thospe rrninn frut/cosuni

Thesium divaricatum

Centaurea linifolia

Asperula Ci nanchica

Stipa pennatu

Carex Hallerian(1

Passat el Llobregos, a I'altra Banda i una mica m/s avail del punt

nou de la carretera de Biosca, horn troba el cami de carro antic que

mena en aquest poble esmentat. El cami passa entremig de dos pujols

guixencs, pel foes d'una petita vall. Es cosa notable, per a desmentir

aquells que creurn en In inconpatibilitat del hose peninsular i les gui-

xeres, veure creixer els roures (Quercus pubescens) damunt el guix

cristal•litzat, anrb un sotabosc de boieos i Ononis tridentata.

Em vaig passar In tarda escorcollant bosquets i clarianes a Banda

i banda del cami, i fins a entrada de fosc no es deixa veure el Senecio.

A In fi el tenia davant meu i em costava de creure-ho! No n'hi ha pas

gaire. Es esciis i poc escampat. Horn el troba a I'esquerra del canii,

dalt de la collada, a les clarianes de la roureda. Aquesta roureda de-

gradada forma la segiient associacio:

Quercus pubescens

leosmarinus officinalis

SaIvia officina1/s

Tlu/nu/s vu/paris

Passerina tinctoricl

Helic/nthem//m racemosum

I'umana ericonles

Lithospernrunr fruticosunl

T/lesium divc/ricaturn

Hippocre ns -Mucci

Coris mor/speliensis

Genista ScorpiusOnonis tridentatc/Linum suffruticosunrGr/psophila hispanicaHelianthennun hirtumSiderits crispataTeucrium Polium fina.Asperula CynanchicaStatice sp.Launaea punrila

I16 Sobre tongs catalans

Aphyllaathc's ntottspe/iettsis 1)tte'h/!is luttterctlaSlipa pen/a/11 Stipu jnnceaAoelerirt sp. f;i-entopyrtim cristatttmCurer S/). Asphotlelns Sp.(1/atliolr/ s sp. Res (?(/(1 stricta

Allis on s'acunrula una mica d'aigua en temps de pluges i In terraIS poc o molt sorrenca hom troba Sc/toenus nignicans, Carer I/a//eriarta, Cantpruutlct fastigiata, I-'ol_thgga/a i anrb aquestes elSenecio Aaricula.

Havent dorrnit it Sanahuja la nit de I' l I de luny, l'endema vaigpartir cap a (iuissona passant per on altre canal, per veure si aquest.Senecio creix en altres bander de per sill. El cami veil de (iuissonatira cap al sad, passa per dessota el pohlet acimat de Tuigcerner isegueix despres per la riha dreta del Liobregos. 'hot i haver escorco-Ilat minuciosament les walls i les collades guixenques durant tot el can)i,no vaig descobrir cap aitra localitat del Senecio Aaricnla, que senn-bla unit localitzat per aquella handa. L'epoca millor per it herboritzar-lo es, sens duhte, la darrera desena del mes de maig, car el dia I I dejury ja no era possible trohar capitols amb les flors fresques.

Sol aro fonUS catalans

Havent organitzat el filuseu de Ciencies Naturals de Barcelona,com feu I'any passat, tin seguit d'excursions naicologiques a Catalunya,amb el concurs del Prof. Hi-.am, del Museu de Paris, lie tingut ocasiode recollir algunes dades de nomenclattrra popular catalana de longs,a les quals in addiciono diverses altres notes que he pogut obtenir desde I'any passat fins ara.

Lepiota procera (Scop.) Quel. - A Trades. de Tarragona,

cit in asseCa.

Armillaria robusta (Alb. et Schw.) Quel. .A Trades, on noel cull pas tothom, es el forit ere t.

Tricholoma Russula (Schaeff.) Quel. - E s c it r I o t v e r in ella Olot.

Pleurotus olearius (DC.) Gill. - A I'Exposicio de Bolets d'en-guany n'han portat una pila de bons exemplars procedents de Reixac.