53

EL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA POSA A … · Web viewEl Cid de Pierre Corneille. 2001 No podemos quejarnos (El segundo piso / La odisea / El material). Tres obras breves de J. Ricardo

Embed Size (px)

Citation preview

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

NO TRADUEIXIS AQUESTA PÀGINA

COLOMETA: Color de raïm blanc… Ara es fan vermelles de sang i fan olor de sang. Volen i jo volaré amb elles. I amunt, Colometa, vola, vola, Colometa, vola amb els ulls rodons i amb el teu nas que és un bec amb foradets. Vola… Vola, Colometa, vola…!

(La plaça del Diamant, segunda parte)

2

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Sobre La plaça del DiamantEl Teatre Nacional de Catalunya abre la celebración del centenario del nacimiento de Mercè Rodoreda con una adaptación de La plaça del Diamant a cargo de Josep M. Benet i Jornet. ¿Por qué esta obra? Indudablemente, por su calidad literaria y por la dimensión colectiva de todo lo que en ella se representa. De hecho, la novela no es más que la sencilla narración de una vida, pero tiene aquella amplitud, aquella dimensión que la literatura, desde siempre, se ha esforzado por captar, por expresar en palabras. En la novela es la voz de Natàlia, en un lenguaje directo y coloquial, la que revive una serie de experiencias en las que el espacio personal, interior, se mezcla con la crónica colectiva, vivida, sufrida dolorosamente. Obsesivamente, como lo muestra la presencia de las palomas que llegan a inundar la casa. Y que llega a su extremo más trágico cuando todos los suyos han muerto y su nombre se ha derrumbado: el «agujero de la muerte», del que no acabará de salir hasta que, después de casar a la hija y en una última recapitulación de ese pasado, se libera de él con un gran grito que hacía tiempo que llevaba dentro. En realidad, ese grito, profundo, visceral, es la novela: una narración para estigmatizar el pasado, para reconciliarse con la vida. Historia personal e historia colectiva, espacio personal y espacio ciudadano: «My dear, these things are life», como reza el lema de Meredith que abre la novela.¿Cómo traducir ese espacio interior cargado de ecos colectivos sobre el escenario? Pues optando de pleno por la capacidad del teatro para evocar los mundos interiores, las tensiones concientes e inconscientes, todo lo que está pero no se dice; y para hacerlo con tanta fuerza como la novela puede hacerlo. La adaptación —interpretación, si preferís— de Benet i Jornet es, por tanto, un reto enfrentado con valentía. Y, también, un gran acto de fe en el teatro.

Jordi CastellanosConsejo de Asesoramiento Artístico TNC

3

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

4

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Dirección ...........................................................................Toni Casares

Reparto:

Natàlia (Colometa) ..................................................................Sílvia BelJulieta ..................................................................................Anna SahunQuimet ............................................................................Marc MartínezCintet .................................................................................David BagésPere/Mateu/Vicenç .........................................................Ernest VillegasMadre de Quimet ............................................................Imma ColomerSeñora Enriqueta ...........................................................Mercè ArànegaAntoni, el tendero .........................................................Carles MartínezToni niño ......................................................Joan Farreras / Martí MallaRita niña ..................................Queralt Farreras / Georgina AvellanedaRita mayor / Chica .............................................................Paula BlancoToni mayor / Chico / Miliciano / Piquete de fusilamiento ......Marc HomsVecina 1 / Comadrona / Mujer / Modista / Mujer del parque Mònica AybarVecina 2 / Suegra de Rita / Mujer del parque ..............Míriam Alamany Señor rico / Basurero / Mosén Joan / Miliciano / Hombre del parque / Suegro de Rita / Piquete de fusilamiento Quimet PlaAprendiz / Miliciano / Hombre del parque .......................Carles Cruces Hombre del barrio / Anciano / Piquete de fusilamiento Manel BartomeusHombre del barrio / Dueño de la casa en la que trabaja Colometa Miquel BordoyChica del barrio / Chica risueña ..........................................Mar MontonChico del barrio / Camarero / Miliciano / Piquete de fusilamiento ...................................................................................Alejandro NavarroMujer del barrio / Anciana .................................................Conxita SeséContrabajo / Hombre del barrio / Miliciano .....................Oriol GonzàlezTrompeta / Hombre del barrio / Miliciano .......................Leandre Lopes

5

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i JornetViolín / Hombre del barrio / Miliciano ...........................Vicente LlorenteAcordeón / Piano / Hombre del barrio / Miliciano Miquel Àngel Maestro Acordeón / Piano / Hombre del barrio / Miliciano ...............Blai Navarro..............................................................................................................................................................................................................................Clarinete / Hombre del barrio / Miliciano .................................Marc Oró

6

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Escenografía ...........................................................................Jordi RoigVestuario .........................................................................Mercè PalomaIluminación ................................................................Albert Faura (aai)Música original ......................................................................Òscar RoigSonido ......................................................................................Pepe BelVídeo .........................................................................Miquel Àngel RaióMovimiento ..................................................................Montse SànchezCaracterización ...................................................................Toni SantosAyudante de dirección ..............................................Juan Carlos MartelPreparación de actores-niños ............................................Lídia LinuesaAyudanta de vestuario ..................................................Mercè GironellaAyudante de iluminación .................................................David BofarullAlumna de la Universidad Autónoma de Barcelona en prácticas de dirección:........................Diana GonzálezRealización de escenografía Jordi Castells i Planas, Tallers Pascualín, Quique CondeRealización de vestuario ..............................................................Època

Música grabada por:Juan Aguiar (viola y mandolina)Xavi Lozano (tible y xaphon)Ferran Martínez (acordeón)Pep Pascual (saxos y clarinete)Òscar Roig (guitarra y piano)Rafael Sala (violonchelo)Equipo de vídeo:Hermes Marco (fotografía)Francesc Sitges-Sardà (posproducción)Kane Lee Kwik Allan (cámara)Álvaro Mesuro (cámara)Teresa Parra (producción)Agradecimientos: Casa Roig de Lleida, Josep Castells, ESMUC, Lazzigags Aula de Teatre, Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Sala Beckett

Montaje, ensayos y representaciones:Equipos técnicos y de gestión del Teatre Nacional de Catalunya

Producción: Teatre Nacional de Catalunya

Duración:Primera parte 1 h 30 minutos

7

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i JornetPrimer entreacto 1 20 minutosSegunda parte 50 minutosSegundo entreacto 10 minutosTercera parte 50 minutos

8

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

La plaça del DiamantLa vida son estas cosas, las cosas de cada día. Y Natàlia, o Colometa, la protagonista de La plaça del Diamant, nos explica a lo largo del tiempo sus aparentemente pequeñas cosas de cada día. Ella es una chica guapa que vive en Gracia, un barrio popular y lleno de carácter de Barcelona, y sin salir a penas del entorno de siempre, atraviesa los años que, en su tierra, fueron los más esperanzados y los más desesperados del siglo XX. Aun con el alma lacerada, avanzando entre pequeñas esperanzas y contenidas desesperaciones, los atraviesa y sobrevive.

La plaça del Diamant, novela sobre un espacio minúsculo y aparentemente acotado, ha traspasado fronteras y ha sido traducida y celebrada en todo el mundo. Ha sido llevada al cine y a la televisión y se han hecho excelentes versiones escénicas de cámara. Ahora intentamos mostrar, encima del escenario, el mundo entero de Colometa, incluidos los personajes más relevantes que determinan su vida e incluso, en cierto modo, el entorno en el que vive y se mueve.

La plaça del Diamant es un libro de una riqueza de matices (y de símbolos) casi inagotables. Y cada lectora y cada lector se han quedado por siempre jamás con una gran parte de esta riqueza, con “su” visión del mundo de Colometa. Nosotros no podemos hacer otra cosa que dar nuestra visión.

Las técnicas narrativas son muy diferentes de las técnicas escénicas. El ritmo de una novela no tiene nada que ver con el ritmo de una pieza teatral. Y, además, mientras que en la novela oímos la voz interior de Colometa, en el escenario vemos su mirada. Esta es la diferencia que hemos tenido que aceptar, asumir y desarrollar. Y lo hacemos con toda la pasión y exasperación que nos despierta un libro inabarcable en su totalidad. Lo hacemos y nos imaginamos a Mercè Rodoreda, imaginamos su sonrisa a veces burleta y a veces afectuosa. La contemplamos sentada en la platea, rigurosa y flexible, conocedora del teatro y de sus leyes. “¿Qué te parece, Mercè?” No responde. Nos faltará su sugerencia, su matiz, su comentario, todo lo que, en verdad, realmente necesitaríamos.

Josep M. Benet i Jornet

9

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Todos le hemos llamado siempre Colometa

La plaça del Diamant es seguramente la novela más conocida de tota la narrativa catalana. Es un libro que, tal como el otro día oí que una chica adolescente decía hablando por el móvil con algún familiar, “es extraño que no lo tengas porque me han dicho que está en todas las casas”.

Su protagonista es un personaje emblemático de nuestra literatura; y su historia, conformada y condicionada por los acontecimientos sociopolíticos de la primera mitad del siglo XX, forma parte del imaginario colectivo de nuestro país.

El lugar, la plaça del Diamant (su entoldado, sus calles y comercios, la pastelería, la tienda de los hules con las muñecas en el escaparate, el tendero de las vezas para las palomas, el puesto de la Sra. Enriqueta…) es el paisaje mítico de una Barcelona cotidiana y popular que tomará toda su vitalidad –su sentido– con la Guerra Civil, y en el que la protagonista vive, lucha, pierde y construye su personal e íntima historia de amor.

Mercè Rodoreda decía que esta es una historia de amor sin una pizca de sentimentalismo. Es, creo, una historia de tenacidad, de contención, de respiración contenida, de aguantarse la rabia y el asco y el miedo y continuar hacia delante. A Natàlia, que es sentimiento y sensibilidad de la cabeza a los pies, el mundo parece que le va grande. No puede abarcarlo si no es a través de las cosas más pequeñas, las más insignificantes, las más concretas. Hasta ella misma deberá ser rebautizada con un nombre diferente para ocupar un sitio en él. Quizás por ello, cuando este mundo se viene abajo, a pesar del plomo y del polvo, a pesar de la impotencia y la perplejidad, ella sobrevive.

Imagino ahora a una actriz, sola, en medio de un gran teatro. El escenario representa la plaza, el barrio, la ciudad… La actriz se dirige a los espectadores y los espectadores la reconocen enseguida. Se llama Natàlia pero, de hecho, todos le hemos llamados siempre Colometa.

Representar esta historia en el escenario grande del Teatre Nacional de Catalunya (y en otros teatros de todo el país) tiene alguna cosa de celebración colectiva, casi de ritual de reconocimiento de un pasado, de unas responsabilidades y de unas emociones compartidas por todos y todas, tengan la edad que tengan. Todos la conocemos, a Colometa.

Toni Casares

10

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Mercè RodoredaCronología1908Mercè Rodoreda nace en Barcelona, en el barrio de Sant Gervasi de Cassoles, el 17 de octubre de 1908, hija única de Andreu Rodoreda, contable de profesión, y Montserrat Gurguí. Tanto los padres como el abuelo materno, Pere Gurguí, que tuvo un notable ascendente sobre ella, eran aficionados al teatro y a la literatura. El abuelo hizo construir, en el jardín de la casa, un monumento a Verdaguer.

1915Sigue los estudios primarios durante unos años en el Colegio de Nuestra Señora de Lourdes.

1917Sus padres la hacen debutar en el Ateneu de Sant Gervasi, en un pequeño papel en la comedia El misteriós Jimmy Samson.

1921Su tío Joan Gurguí, catorce años mayor que ella, vuelve de América. Muere su abuelo Pere.

1928A los veinte años se casa, una vez pedidas las licencias pertinentes, con su tío. Tienen un único hijo, Jordi, nacido en 1929.

1932Se inscribe en el Liceo Dalmau para completar su formación. Publica su primera novela: Sóc una dona honrada?

1933Colabora en Clarisme (1933-1934), una revista de jóvenes, en la que publica entrevistas a escritores, artistas y, además, numerosos escritos, muchos de ellos satíricos.

1934Publica dos novelas más, Del que hom no pot fugir y Un dia en la vida d’un home, esta última, de tono paródico, en Edicions Proa, que dirigía Joan Puig i Ferreter. Este la introduce en los ambientes literarios. Además, colabora en La Publicitat, La Veu de Catalunya y Mirador, entre otras publicaciones.

11

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

1935Se integra en el Club dels Novel·listes, organizado por Francesc Trabal.

12

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

1936Publica una nueva novela paródica, Crim. Con el estallido de la guerra, se afilia a la Agrupació d’Escriptors Catalans, de la UGT, y trabaja inicialmente como correctora en el Comisariado de Propaganda.

1937Se separa de su esposo. Colabora en la revista Companya. Gana, con Aloma, el Premio Crexells. Se integra al secretariado de la Institució de les Lletres Catalanes, que dirigía Trabal.

1938Colabora en Meridià, Catalans! y en la Revista de Catalunya. La Institució de les Lletres Catalanes publica Aloma. Viaja, con Trabal, al Congreso del PEN Club en Praga, donde lee un texto de Carles Riba.

1939El mes de enero, se exilia dejando a su hijo en Barcelona. Pasa por Perpiñán, Toulouse y, finalmente, es acogida, con otros intelectuales, en el castillo de Roissy-en-Brie, donde inicia relaciones sentimentales con Joan Prat (Armand Obiols), que se mantendrán hasta la muerte de éste, en 1971.

1940-46Con la ocupación de París por los alemanes, tienen que huir. Obligados a separarse, Armand Obiols y Rodoreda se volverán a encontrar en 1943 en Burdeos, donde ella sobrevive trabajando como costurera. Se instala, con Armand Obiols, en París. Lentamente, va regresando a la literatura con la redacción de algunos cuentos que publica en revistas del exilio y, sobre todo, de poesía, género en el que reconoce la maestría de Josep Carner.

1947Gana la Flor Natural en los Jocs Florals del exilio, celebrados en Londres. Volverá a ganarla al año siguiente, en los Jocs Florals de París y también en los de Montevideo de 1949, donde la proclaman «Mestra en Gai Saber».

1954Se instala en Ginebra, donde Obiols trabaja como traductor de la UNESCO. Se dedica a la pintura, una afición iniciada en París. Imita a Klee, Kandinski o Miró, a veces con un cariz decorativo y otras para expresar un mundo personal cargado de tensiones.

1957Gana el Premio Víctor Català, en Barcelona, con Vint-i-dos contes (1958). Será su regreso a la vida literaria del interior.

1959Presenta la novela Una mica d’història al Premio Joanot Martorell, pero pasa desapercibida. Se publicará en 1967 con el título Jardí vora el mar.

13

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

1960Se vuelve a presentar al premio de novela, rebautizado ahora como Sant Jordi, con Colometa. No es premiada, pero Joan Fuster recomienda el libro a Joan Sales, que lo publicará en la colección «El Club dels Novel·listes» con un nuevo título: La plaça del Diamant.

14

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

1961Presenta La mort i la primavera al Premio Sant Jordi. También es ignorada. Mercè Rodoreda la rescribirá e, inacabada, será publicada en versiones diferentes en 1986 y en 1997.

1962 Se publica La plaça del Diamant. Obtiene un gran éxito y rápidamente se traduce al español (1965), al inglés (1967), al italiano (1970) y al francés (1971) y así hasta veintiocho lenguas más.

1966Publica El carrer de les Camèlies, Premio Sant Jordi de aquel mismo año. La obra obtiene, además, el Premio Ramon Llull en 1969.

1967Publica la recopilación La meva Cristina i altres contes.

1969Publica una nueva versión de Aloma, la que considera su primera novela, revisada con vistas a la edición de sus obras completas.

1972Después de diversos viajes a Cataluña, se instala en Romanyà de la Selva, donde vivirá, primero en casa de su amiga Carme Manrúbia y, después, en una casa propia, hasta su muerte.

1974Publica Mirall trencat. Colabora en la revista Els Marges.

1977Edicions 62 inicia la publicación de sus Obres completes.

1978Semblava de seda i altres contes.

1979Se publica la recopilación de Tots els contes.

1980Quanta, quanta guerra..., su última novela. Se le otorga el Premio de Honor de las Lletres Catalanes y el Premio Ciutat de Barcelona por Viatges i flors, publicado ese mismo año.

198215

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i JornetSe estrena la versión cinematográfica de La plaça del Diamant, dirigida por Francesc Betriu. Publica unos recuerdos, Imatges d’infantesa, en la revista Serra d’Or.

1983Muere el 13 de abril, en Girona.

16

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Mercè Rodoreda en el teatro, la radio, el cine y la televisión

1976. El mirall. Guión de Lluís Quinquer. Dirección de Manuel Lara

(programa Taller de comèdies de TVE2).

1977. Aloma. Dramaturgia de Lluís Pasqual. Dirección de Sergi Schaaff

(programa Novela de TVE1).

1979. La sala de les nines. Compañía Bruixes de Dol. Dirección de Araceli Bruch.

Barcelona: Teatre Romea. L'hostal de les tres camèlies. Dirección de Araceli Bruch. Festival

Internacional de Teatre de Sitges.

1982. La plaça del Diamant. Versión cinematográfica. Dirección de Francesc Betriu.

Aquí no hi ha cap àngel. Compañía Metros. Coreografía de Ramon Oller.

Dirección de Joan Castells. Barcelona: L’Espai.

Cartel de la película Cartel de L’estació de les dàlies

1985. «Viatges i flors», composición musical de Luis de Pablo. Bruselas: Palais

17

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

des Beaux-Arts.

1986. Versión radiofónica de la novela Mirall trencat. Adaptación de Marta

Pessarrodona. Dirección de Carme Sansa. Catalunya Ràdio.

18

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

1986-87. L'estació de les dàlies, montaje teatral sobre textos de Mercè Rodoreda.

Dramaturgia de Joan Abellan. Dirección de Calixto Bieito. Barcelona: Teatre Adrià Gual del Institut del Teatre.

1993. En veu baixa, montaje sobre cuentos de Mercè Rodoreda. Dramaturgia y dirección de Ever Martin Blanchet. Barcelona: Versus Teatre. Un dia. Dirección de Calixto Bieito. Barcelona: Teatre Grec.La senyora Florentina i el seu amor Homer. Dirección de Mario

Gas. Barcelona: Teatre Romea. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.

Un dia. Dir. Calixto Bieito La senyora Florentina i el seu amor Homer. Dir. Mario Gas

1994. Paraules de dona, montaje en portugués sobre cuentos de Víctor Català

y Mercè Rodoreda. Dirección de Ever Martin Blanchet.

1996. Colometa. Dirección de Bob de Moor. Brujas: Theater De Korre.

1997. La place du Diamant. Dirección de Gilles Bouillon. Tours: Centre Dramatique

Régional.

19

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

1999. El maniquí. Dirección de Pere Planella. Barcelona: Teatre Nacional de

Catalunya.

El Maniquí. Dir. Pere Planella

Martine Pascal como Colometa en La place du Diamant. Dir. Gilles Bouillon

2002. Mirall trencat. Adaptación de Josep M. Benet i Jornet. TV3.

2004. La plaça del Diamant. Dirección de Joan Ollé. Barcelona: Teatre Borràs.

Montserrat Carulla, Mercè Pons y Rosa Renom en La plaça del Diamant. Dir. Joan Ollé

2007. La plaça del Diamant. Dirección de Toni Casares. Barcelona: Teatre Nacional de Catalunya.

20

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Algunas opiniones sobre Mercè Rodoreda«Todas esas páginas, poéticas y patéticas, sin una pizca de sentimentalismo, me han emocionado profundamente, y las últimas me han dejado sin aliento. Parece mentira que con elementos tan simples se pueda llegar a una tensión tan extraordinaria, a ratos inaguantable. Se me ha hecho un nudo en la garganta tres o cuatro veces: hay páginas de una verdad que horripila. Ese equilibrio perfecto entre el dramatismo, la poesía y la banalidad, muy poca gente lo debe haber conseguido y en Cataluña, evidentemente, nadie.»

Armand Obiols, 1960«Colometa es una de esas figuras inolvidables que, hijas de la creación inspirada de un autor, pasan a vivir una vida extrañamente más intensa que si fueran de verdad: es como si todo el mundo las hubiera conocido.»

Joan Sales, 1961«La plaça del Diamant, más bien ligera y alada en los primeros capítulos, adquiere grandeza a medida que avanza hasta alcanzar verdadero aliento épico.»

Joaquim Molas, 1962«La plaça del Diamant: un largo monólogo sobre las posibilidades de entender la vida. Las palomas constituyen todo un universo que augura la lucha y el dolor, la putrefacción, todas las formas del mal, y la muerte.»

Joan Triadú, 1963«Un escritor que todavía sabe cómo se llaman las cosas tiene salvada la mitad del alma, y Mercè Rodoreda lo sabía a placer en su lengua materna.»

Gabriel García Márquez, 1983

«La evocación de unos objetos, aparentemente insignificantes, consigue representar un mundo que, ya definitivamente perdido, sólo vive en el recuerdo de quien lo conoció.»

Carme Arnau, 1979

21

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Mercè Rodoreda en la plaza del DiamantPortada de la edición del texto

22

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Josep M. Benet i JornetNacido en Barcelona el 20 de junio de 1940. Entre 1962 y 1966 estudia Filosofía y Letras, sección de Románicas, en la Universidad de Barcelona. A partir de 1975 colabora regularmente con TVE, TV3 y otras cadenas de televisión. Entre 1974 y 1981 ejerció como profesor de literatura dramática en el Institut del Teatre de Barcelona. Ha publicado, en revistas y periódicos, artículos sobre literatura y, en menor grado, sobre otros temas. A lo largo de los años ha colaborado, a parte de artículos sueltos en otras publicaciones, en los periódicos El Noticiero Universal, El Correo Catalán, El Diari de Barcelona, Avui y El País, y en las revistas Serra d’Or y Els Marges.Relación de obras teatralesUna vella, coneguda olor. 1963; Fantasia per a un auxiliar administratiu. 1964; Cançons perdudes (Drudània). 1965-1966; Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna. 1966-1968; La nau. 1968-1969; L’ocell Fènix a Catalunya o alguns papers de l’auca. Pieza corta. 1970; Taller de fantasia (La nit de les joguines). 1970; Berenàveu a les fosques. 1970-1971; Tedi de febrer. Pieza corta. 1971; La desaparició de Wendy. 1973; Supertot. 1973; A la clínica (Apunt sobre la bellesa del temps-1). Pieza corta. 1974; Revolta de bruixes. 1971-1975; Helena a l’illa del baró Zodiac. 1975; El somni de Bagdad. 1975; Dins la catedral (Josafat). 1976; Rosa o el primer teatre. Pieza corta. 1976; La fageda (Apunt sobre la bellesa del temps-2). Pieza corta. 1977, Descripció d’un paisatge. 1977-1978; Quan la ràdio parlava de Franco. 1976-1979; Elisabet i Maria. 1979; Baralla entre olors. 1979; El tresor del pirata negre. 1983; El manuscrit d’Ali Bei. 1979-1984; Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc. 1987; Ai, Carai! 1985-1988; Desig. 1989; Dos camerinos (Apunt sobre la bellesa del temps-3). Pieza corta. 1989; (Carlota i la dona de neu) La història de Carlota quan se’n va anar a salvar el seu amic de les mans de la dona de neu. 1990-1991; Fugaç. 1990-1992; E.R. 1992-1993; Alopècia. Pieza corta. 1993; Testament. 1994-1995; El gos del tinent. 1996; Confessió. Monólogo breve. 1997; Precisament avui. 1997; Olors. 1998; Petit regal a un pare (Apunt sobre la bellesa del temps-4). Pieza corta. 2000; Això, a un fill, no se li fa. 1999-2000; L’habitació del nen (Les tretze de la nit). 2000-2001; Tovalloles de platja (Apunt sobre la bellesa del temps-5). Pieza corta. 2002; Salamandra. 2002-2004; La Ventafocs (Potser sí, potser no). 2004. Guiones escritos para televisiónUn somni i mil enganyifes (dramático de una hora), La senyora Llopis declara la guerra (telenovela en cinco capítulos de media hora), A través del celobert (telenovela en cinco capítulos de media hora), Vídua però no gaire (serie dramática en trece capítulos de media hora; emitida primero en catalán y después en castellano), Recordar, perill de mort (serie dramática en siete capítulos de una hora; emitida primero en castellano y después en catalán). Todos los anteriores fueron encargados y emitidos por TVE; sobre todo en el circuito catalán, pero los dos últimos, también para el español. Una hora en blanc así como L’avinguda del desastre formaron parte de unos vídeos de enseñanza del catalán para extranjeros, llamados “Digui, digui”, emitidos por el circuito catalán de TVE y también

23

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornetpor TV3. Gerani a l’hivern (dramático de una hora, TV3, 1987). Poble Nou (serie de ciento noventa capítulos, TV3, 1994, y para Antena 3 TV, 1995). Pedralbes Centre (serie de trece capítulos de cuarenta minutos, TV3, 1995). Rosa (serie de treinta y tres capítulos de cincuenta minutos, TV3, 1995-1996). Nissaga de poder (serie de cuatrocientos capítulos de treinta minutos, TV3, 1996-1998). Laberint d’ombres (serie de cuatrocientos sesenta y nueve capítulos de treinta minutos, TV3, 1998-2000). Nissaga/L’herència (serie de veintiséis capítulos de cincuenta minutos, TV3, 1999-2000). Rias Baixas (televisión gallega, 2000-2001). Mirall trencat (serie de trece capítulos de cincuenta minutos, TV3, 2002). Ventdelplà (serie que se empezó a emitir el 14 de febrero de 2005). Mar de fons (serie de TV3). Amar en tiempos revueltos (serie de TVE).

24

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Toni CasaresDirecciónBarcelona, 1965. Licenciado en Filología Catalana por la Universidad Autónoma de Barcelona.Diplomado en Teoría y Crítica del Teatro por la UAB y el Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Es miembro fundador y director artístico del Aula de Teatre Universitari de la Universidad Autónoma de Barcelona. Entre 1989 y 1992 fue coordinador general del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. En 1997 asumió la dirección artística de la Sala Beckett de Barcelona, a la que había estado vinculado desde su fundación en 1989. La Sala Beckett obtuvo el premio de teatro de los Premios Nacionales de Cultura de la Generalitat corresponientes al 2004 por el ciclo “L’acció té lloc a Barcelona”. Desde la temporada 2005/2006 es miembro del Consejo de Asesoramiento Artístico del TNC.Direcciones escénicas:En el Aula de Teatre de la UAB: El Cid de Pierre Corneille. 2001 No podemos quejarnos (El segundo piso / La odisea / El material).

Tres obras breves de J. Ricardo Morales. 2003 Aquí s’aprèn poca cosa. Dramaturgia de Toni Casares a partir de la

novela Jakob Von Gunten de Robert Walser. 2000 Descripció d’un paisatge de Josep M. Benet i Jornet. 1996 El pas de l’àngel, creación colectiva. Estrenado en los campos de

refugiados de Eslovenia. 1995 Exercicis d’estil de Raymond Queneau. 1995 La vida de la substància de Simon Donald. 1994 Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. 1993En la Sala Beckett: La nit àrab de Roland Schimmelpfennig. 2006 El camp de Martin Crimp. 2005 Plou a Barcelona de Pau Miró. 2004 El Hipnotizador de Paco Zarzoso. Codirigida con el autor. 2003 El cas Gaspard Meyer de Jean-Yves Picq. 2002 La dona i el detectiu de Mercè Sàrrias. 2001 Suite de Carles Batlle. 2001 El gos del tinent de Josep M. Benet i Jornet. 1999 La sang de Sergi Belbel. 1999 Àfrica 30 de Mercè Sàrrias. Coproducción Centre Dramàtic del Vallès.

1998 Al tren de Mercè Sàrrias. 1995En el Teatre Nacional de Catalunya: Valentina de Carles Soldevila. Sala Petita. 2006 Salamandra de Josep Maria Benet i Jornet. Sala Petita. 2005 El club de les palles de Albert Espinosa. Sala Tallers. 2004

25

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet L’aparador de Victòria Szpunberg. Sala Tallers. 2003 La dona i el detectiu de Mercè Sàrrias. STI y TNC. 2001 Històries d’amor de Toni Cabré. Sala Tallers. 2000

26

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Jordi RoigEscenografía

Nacido en Lleida en 1960. De muy joven se inicia en las artes plásticas gracias a la influencia de su padre, pintor y dibujante muy reconocido por sus cuadros especializados en el mundo del ballet. En 1976 se traslada a Barcelona, ingresa en el Institut del Teatre en las especialidades de escenografía y marionetas, donde trabaja con maestros como Andreu Vallvé, Iago Pericot, etc. Y muy especialmente con Joan Andreu Vallvé y Fabià Puigserver. En esa época de estudiante, ya empieza a colaborar en actividades profesionales de teatro y televisión. En 1978 inicia estudios en el Departamento de Danza del mismo Instituto, continuando al mismo tiempo la formación y actividades en el mundo de la escenografía y sus especialidades. A partir de ese momento, empieza una etapa muy activa como bailarín profesional y como creador de escenografías y vestuarios. A principios de 1987 deja la actividad como bailarín para dedicarse plenamente al diseño de vestuario y escenografías hasta la actualidad. Ese año es invitado por la Asociación de Pintores y Escultores de Danza de París, para exponer en la IV Bienal. Hasta el año 1991, cabe destacar sus diseños para el Ballet Lírico Nacional, dirigido en aquella época por Maya Plissezkaya, Lola Greco y para Lanònima Imperial, en diversos espectáculos como Castor i Pòllux (1988), Kairos (1990) y Afanya't a poc a poc (1991). En ese periodo también continúa el perfeccionamiento de sus conocimientos escenográficos, participando en diversos cursos con Ezio Frigerio.De sus trabajos para teatro y danza realizados desde entonces, podemos destacar:Tartuf. 1992. Mercat de les Flors. Dir. K. Schiedrich; Empty Place. 1992. Stuttgart Ballet. Dir. R. Zanella; The Four Seasons. 1992. Staatsoper Dresden. Dir. S. Thoss; Anuncis Classificats. 1993. Villarroel Teatre. Dir. K. Schiedrich; Apol.lo. 1993. John Cranko Schule-Stuttgart. Dir. R. Zanella; Mata Hari. 1993. Stuttgart Ballet. Dir. R. Zanella; L'Enfantillage. 1994. Wiener Philarmoniker. Dir. R. Zanella; La Chambre. 1994. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; La Alondra. 1994. Teatro Albeniz-Madrid. Dir. E. Polls; Les Noces. 1994. Stuttgart Ballet. Dir. S. Thoss, Watching Waters. 1994. Les Ballets de Montecarlo. Dir. R. Zanella; Prozess Polka. 1995. Wiener Philarmoniker. Dir. R. Zanella; Perpetuum Mobile. 1995. Wiener Philarmoniker. Dir. R. Zanella; Pieces of Earth. 1995. Dutch Introdans Comp.-Anheim. Dir. R. Zanella; Voilà c'est ça. 1995. Ballet Victor Ullate-Madrid. Dir. V. Ullate; Konzertantes Duo. 1995. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Mon Euridice. 1995. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Le Spectre de la Rose. 1995. Festival di Spoleto. Dir. M. Fokine; Sacre. 1996. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Love Beyond. 1996. Dutch Introdans Comp.-Anheim. R. Zanella; Louis XIV. 1996. Fiestpielhaus St.Pölten. Dir. R. Zanella; Swan Lake. 1996. Wiener Staatsoper. Dir. R. Nureyev; Thin Air. 1997. Odeon Wien. Dir. R. Zanella; Alles Walzer. 1997. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Last Blues. 1998. Deutsche Oper Berlin. Dir. R. Zanella; Wolfang Amadé. 1998. Wiener

27

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i JornetStaatsoper. Dir. R. Zanella; Die Sieben Letzen Worte. 1998. Odeon Wien. Dir. R. Zanella; Zone. 1998. Odeon Wien. Dir. C. Bombardo; Die Bajadere. 1999. Wiener Staatsoper. Dir. V. Malakhov; Narcisse. 1999. Festival de Cannes. Dir. K. Goleizovsky; Elle e(s)t moi. 1999. Stuttgart Ballet. Dir. J.C. Blavier; Cant Espiritual. 2000. Esbart de Mollet-Barcelona. Dir. A. Sans; Temps de Llegendes. 2000. Esbart de Mollet-Barcelona. Dir. A. Sans-J. Vallbona; Kobold Polka. 2001. Wiener Philarmoniker. R. Zanella; Quintet. 2002. Zürich Ballet; Die Bajadere. 2002. Berlin Staatsoper; Les Indes Galantes. 2003. Opernhaus Zürich; Cinderella. 2004. Berlin Staatsoper; Coppelia. 2004. Zürich Ballet; Alles Walzer. 2005. Krefeld. Alemania.En 2006 firmó el vestuario de Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter, bajo la dirección de Ramon Simó, en la Sala Gran del TNC.

28

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Mercè PalomaVestuarioLicenciada en Geografía e Historia, sección Arte, por la Universidad de Barcelona.Titulada por la Escuela de Artes y Técnicas de la Moda, especialidad en Espectáculo y Comunicación Visual. Barcelona, 1985. Cuarto curso de Estampación. Escola Massana. Barcelona. Selección de trabajos más recientes:

Teatro: Trabajos con Sergi Belbel: En Pólvora de Àngel Guimerà. TNC Sala Gran. 2006; Carnaval de Jordi Galceran. Teatre Romea. 2006; El alcalde de Zalamea de Calderón de la Barca. TNC-Compañía Nacional de Teatro Clásico. 2000; El temps de Planck de Sergi Belbel y Òscar Roig. Teatre Romea. Grec 2000; El criptograma de David Mamet. TNC Sala Petita. 1999; Rumors de Neil Simon. Vània Produccions. 1999; Morir, de Sergi Belbel. Producción del CDGC, 1998; Testament, de Josep M. Benet i Jornet. Festival Grec 1997; L’Avar, de Molière. Grec 1996; L’Hostalera de Carlo Goldoni. Grec 1995; El Mercader de Venècia de W. Shakespeare. CDGC. 1994.Trabajos con Calixto Bieito: Tirant lo Blanc. Teatre Romea. 2008; Los persas. Réquiem por un soldado. Festival de Mérida. 2007; Plataforma de Michel Houellebecq. Teatre Romea, Ajuntament de Viladecans y Edinburgh International Festival. 2006; Peer Gynt de Henrik Ibsen. Teatre Romea, Festival Internacional de Berge, Grec y Ajuntament de Viladecans. 2006; La Celestina de Fernando de Rojas. Edinburgh International Festival. 2004; El rey Lear de Shakespeare. Teatre Romea. 2004; L’òpera de quatre rals de Brecht. Grec 2002; Macbeth de Shakespeare. Festival Internacional de Salzburgo. 2002; Barbaric Comedies de Valle Inclán. Producción Edinburgh Festival-Abbey Theatre de Dublín. Kings Theatre de Edimburgo. 2000; Mesura per mesura de W. Shakespeare. TNC Sala Gran. 1999; La casa de Bernarda Alba de F. García Lorca. 1998; Life is a Dream de Calderón de la Barca. Edinburgh International Festival. 1998; Pierrot Lunaire de Schönberg. Teatre Lliure. 1998; La Tempestat de W. Shakespeare. Grec 1997; Galileo Galilei de B. Brecht. Mercat de les Flors, 1996; La profesión de la Sra. Warren de Bernard Shaw. Círculo de Bellas Artes, Madrid. 1996; El Rei Joan, de W. Shakespeare. Festival Grec 1996.Otros: Boscos endins de Stephen Sondheim. Dir. J.L. Bozzo. Dagoll Dagom. 2007; Conte d’hivern de Shakespeare. Dir. Ferran Madico. Teatre Grec. 2007; Tornar a casa de Harold Pinter. Dir. Ferran Madico. CAER. 2007; Romeo por Julieta de Shakespeare. Dir. Emilio Hernández. Centro Andaluz de Teatro .2003; Poe de Dagoll Dagom. Dir. J.L. Bozzo. Poliorama. 2002; Moll Oest de Bernard Marie Koltés. Dir. Sergi Belbel. Grec 2002; Otelo el moro de Shakespeare. Dir. Emilio Hernández. Centro Andaluz de Teatro Sevilla. 2001; Bodas de sangre de F.G Lorca. Dir. Ferran Madico. Grec

29

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet2001; Tots eren fills meus de Arthur Miller. Dir. Ferran Madico. Teatre Romea. 1999; Los enfermos de Antonio Álamo. Dir. Rosario Ruiz Rogers. Teatro de la Abadía. 1999; La sang de Sergi Belbel. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 1999; El gos del tinent de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 1999.

Danza: Viaje al sur. Coreografía de Cristina Hoyos. Centro Andaluz de Danza. 2005; Dalidance. Coreografía de Ramon Oller. Cia. Metros. Festival de Peralada 2004; Carmen. Coreografía de Ramon Oller. Cia. Metros. Festival de Peralada 2003; Romy & July. Coreografía de Ramon Oller. Teatre Poliorama. 1997.

30

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Ópera y zarzuela: Wozzeck de Berg. Gran Teatre del Liceu. 2005; Don Giovanni de Mozart. English National Opera. 2000; Cosi fan tutte de Mozart. Ópera de Gales. 2000; Carmen de Bizet. Festival de Peralada. 1999; Il mondo della Luna de Haydn. Ópera Zuid de Maastricht. 1999; El barberillo de Lavapiés de Barbieri. Dir. Calixto Bieito. Teatro de la Zarzuela. Madrid, 1998; La verbena de la Paloma de Tomás Bretón. Dir. Calixto Bieito, Grec-96; Tosca de Puccini. Liceu. 1997.Cine: El mar de Agustí Villaronga. Presentada en la Berlinale 2000; A los que aman, dirigida por Isabel Coixet. Sogecine, 1997. Nominación al Premio Goya al mejor vestuario.

Albert FauraIluminaciónNacido en Barcelona, se forma como iluminador teatral en la Universidad Politécnica de Barcelona y en el Institut del Teatre de Barcelona. Completa la formación con cursos a cargo de Wesltley Peters, de la Universidad de San Francisco (EEUU), en la Sala Olimpia de Madrid, y de Francis Reid en el Taller de Tecnología del Espectáculo de Madrid. También participa en un seminario internacional de iluminación teatral organizado por el British Council de Londres.Desde 1988 es ayudante de iluminación del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.Albert Faura debuta en el diseño de iluminación en 1988 en los Teatres de l’Institut de Barcelona, con el espectáculo de danza de Avelina Argüelles Zoo. Ha compaginado montajes de danza con los teatrales y los operísticos. Es presidente de la Asociación de Iluminadores de España. Montajes en los que ha participado últimamente:

Teatro: Com pot ser que t’estimi tant de Javier Daulte. Dir. Javier Daulte. T de Teatre. TNC Sala Tallers. 2007; Stalin de Marc Dugain. Dir. Josep Maria Flotats. Teatre Tívoli. 2007; Conte d’hivern de Shakespeare. Dir. Ferran Madico. Grec 2007; Tornar a casa de Harold Pinter. Dir. Ferran Madico. CAER. 2007; Oscar. Una maleta, dues maletes, tres maletes de Claude Magnier. Dir. Abel Folk. Teatre Condal. 2007; El duo de la Africana. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2007; En Pólvora de Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2006; 15 de T de Teatre. Teatre Poliorama. 2006; Pels pèls. Dir. Abel Folk. Teatre Borràs. 2006; Mòbil de Sergi Belbel. Dir. Lluís Pascual. CAER-Teatre Lliure. 2006; Les falses confidències de Marivaux. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2005; L’home de teatre de Thomas Bernhard. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2005; Forasters de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Petita. 2004. Premi Butaca; La cena de Jean Claude Brisville. Dir. Josep Maria Flotats. Bellas

31

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i JornetArtes Madrid. 2004; Casa de nines de H. Ibsen. Dir. Rafel Duran. TNC Sala Petita. 2004; Primera plana de B. Hecht y C. MacArthur. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2003; Comedias bárbaras de Valle Inclán. Dir. Bigas Luna. Nau de Sagunto. 2003; Això no és vida. Cia. T de Teatre. Teatre Poliorama. 2003; El dia que res no sabíem l’un de l’altre. Dir. Joan Ollé. Grec 2003; Dissabte, diumenge i dilluns de Eduardo De Filippo. Dir. Sergi Belbel. TNC. 2002; París 1940. Dir. Josep Maria Flotats. Teatro Bellas Artes de Madrid. 2002; Fedra de Racine. Dir. Joan Ollé. Grec 2002; La dama enamorada de J. Puig i Ferreter. Dir. R. Duran. TNC. 2001. Premi Butaca; Terra baixa

de Àngel Guimerà. Dir. Ferran Madico. TNC. 2000; La noche de Molly Bloom. Basado en el Ulysses de James Joyce. Dramaturgia y traducción de J. Sanchis Sinisterra. Dir. Lurdes Barba. Teatre Artenbrut. 2000; Tots eren fills meus de A. Miller. Dir. Ferran Madico. Teatre Romea. 1999; L’estiueig de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. TNC. 1999; Arte de Yasmina Reza. Dir: Josep Maria Flotats. Teatro Marquina, Madrid. 1998. Nominación al Premio Max a la mejor iluminación 1998; Faust versió 3.0 de La Fura dels Baus. TNC. 1998. Premios Max y de la Crítica a la mejor iluminación 1998; Maria Rosa de Àngel Guimerà. Dir. Rosa Novell. 1997. Premio de la Crítica; L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. Dir: A. Marsillach. TNC. 1997.

Ópera: La Cenerentola de Rossini. Dir. Joan Font. Houston. 2007; La flauta màgica de Mozart. La Fura dels Baus. Théâtre de la Bastille. 2005; La dame de pique. Dir. Gilbert Deflo. Gran Teatre del Liceu. 2003; Orfeo de Gluck. Dir. Joan Font. Festival de Peralada. 2002; Orfeo de Monteverdi. Dir. Gilbert Defló. Liceu. 2002; Il Tabarro y Gianni Schichi de Puccini. Festival de Peralada. 2001; Edipo Rei. Festival de Granada. 2001; Aida de Verdi. Gran Teatre del Liceu. 2001; D.Q. La Fura dels Baus. Gran Teatre del Liceu. 2000; Missa de Bernstein. Dir. Joan Ollé. Festival de Peralada. 2000; La flauta màgica de Mozart. Comediants. Teatre Victòria de Barcelona. 1999; La forza del destino. Teatro Real de Madrid. 1999; La corte de Faraón. Dir. Alfredo Arias. Teatro de la Zarzuela. Madrid. 1999.

32

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Sílvia Bel es Natàlia (Colometa)

Protagonizó de manera brillante El ventall de Lady Windermere de Oscar Wilde, con dirección de Josep Maria Mestres, en la Sala Gran del TNC la temporada pasada.

Licenciada en arte dramático. En teatro ha interpretado entre otras obras: Carnaval de Jordi Galceran, dirigida por Sergi Belbel; Nausica de Joan Maragall, dirigida por Hermann Bonnín. Teatre Grec; Aurora De Gollada, escrita y dirigida por Beth Escudé i Gallés dentro del Proyecto T6 del TNC; La Xarxa, de Joan Brossa, dirigida por Josep Maria Mestres; Sóc el defecte, de Pedrolo, dirigida por Joan Maria Gual; Noves veus, nous poetes, dirigida por Lourdes Barba; El Procés, de Kafka, dirigida por Àlex Rigola; Els dos bessons venecians, de Carlo Goldoni, dirigida por Toni Cafiero; Jo era a casa i esperava que vingués la pluja, de Jean-Luc Lagarce, dirigida por Catherine Marnas; Quan serà pintada una escena de fons sense fi, de Joan Brossa, dirigida por Moisès Maicas; Les filles de King Kong, de Theresia Walser, dirigida por Anna Silvestre; Lleons al jardí, espill d’Abu Bakr, de Albert Roig.

En cine ha protagonizado las películas: Año Mariano, dirigida per Fernando Guillén Cuervo y Karra Elejalde; y Torapia, dirigida por Karra Elejalde.

En televisión ha interpretado el personaje de Isabel en El cor de la ciutat.

33

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Marc Martínez és Quimet«...hola, soy Marc Martínez Rodríguez y nací el 19 de enero de 1966 en el barrio del Raval de Barcelona. Mi madre era peluquera pero quería ser bailaora, y mi padre es ebanista pero cantaba flamenco por Navidad. Total, que soy muy lucharniego. Alerta: me encanta el sushi, hablo mucho, bebo bastante cerveza en verano, y cojo pulpos con la mano. No pago ninguna hipoteca. Soy muy del Barça. Mimo a mis sobrinos. Tuve un Golf durante 22 años, ahora un Volvo. No conozco el significado de la palabra peine. Presumo de tener buen oido. Mi máxima ilusión era currarme un huerto (he dicho era). Voto hacia la izquierda. Tengo el COU, primero de Biología, segundo del Institut del Teatre y soy el mayor de tres hermanos. Iba para médico. Escribo canciones desde que era un crío pero suelo ganarme la vida trabajando como actor, aunque he digerido una obra de teatro sobre mi pueblo y su gente que se llama Super-Rawal y de la que estoy muy orgulloso...»

Teatro: La fam de Joan Oliver. Dir. Pep Pla. TNC Sala Petita. 2006; Ets aquí? de J. Daulte. Dir. Javier Daulte. 2005; Fortuna accidental de M. Dueso. Dir. Manel Dueso. 2004; The full monty de T. McNally y D. Yazbek. Dir. Mario Gas. 2002; Un tramvia anomenat desig de T. Williams. Dir. Manel Dueso. 2001; El criat de R. Maugham. Dir. Mario Gas. 2000; Tot esperant Godot de S. Beckett. Dir. Lluís Pasqual. 1999. Premios Max y Butaca al mejor actor de reparto 1999. Premio Cultura-Rock 1999 al mejor actor; Así que pasen cinco años de F. García Lorca. Dir. Joan Ollé. 1998; Zowie de S. Pompermayer. Dir. Lluís Homar. 1997; Martes de carnaval de R. M. Valle-Inclán. Dir. Mario Gas. 1995; Golfus de Roma de S. Sondheim. Dir. Mario Gas. 1995; Pizza-man de D. Capriotto. Dir. Josep Costa. 1994; Cabaret de C. Iserwood. Dir. Jérôme Savary. 1993; Línia roja de Teatre de l´Ocàs. Dir. T. Vilardell y M. Casamayor. 1990; Los ochenta son nuestros de A. Diosdado. Dir. Jesús Puente. 1989; Vint x vint de J. Barbero. Dir. Josep Costa. 1989; Tira´t de la moto del Grips Theater. Dir. T. Vilardell y M. Casamayor. 1988

Dirección: Le mani Forti de Marco Calvani. Grec 2007 Biblioteca de Catalunya. Club Capitol y gira; Super-Rawal. Adaptación y dramaturgia de la obra Suburbia de Eric Bogosian, con Miguel Casamayor. Teatre Principal. Gira por España. 2003. 4 nominaciones a los Premios Butaca. Nominado como mejor espectáculo en El País de las Tentaciones; Cinquanta històries d´amor de Frank Capdet y Marc Martínez. Teatre Alegria de Terrassa. 1993. Premio a la mejor dirección y mejor texto original en la 10ª Mostra de Teatre Jove de la Generalitat de Catalunya.

34

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i JornetTelevisión. Entre otros: Setze dobles, Plats bruts, Psico-Express, Raquel busca su sitio, Petra Delicado, Periodistas, Laura, Sitges, Matraca, No!

Cine. Entre otros: Andalucía de Alain Gomis, Càmping de Lluís Arcarazo, Morir o no de Ventura Pons (Premio Butaca), El pianista de Mario Gas, Antártida de Manuel Huerga, Tierra y libertad de Ken Loach, Què t’hi jugues Mari Pili, de Ventura Pons.

35

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Carles Martínez es Antoni, el tenderoEstudios de Interpretación en el Institut del Teatre de Barcelona y en The International School of Drama de Londres con Michael McCallion.

Sus trabajos más recientes son: El ventall de Lady Windermere de Oscar Wilde. Dir. Josep Maria Mestres. TNC Sala Gran. 2007; Tres versions de la vida de Yasmina Reza. Dir. Xicu Masó. Teatre Lliure. 2007; La Strada de Federico Fellini. Dir. Xicu Masó. Centre Dramàtic del Vallès. 2007; Al vostre gust de Shakespeare. Dir. Xicu Masó. Teatre Romea. 2006 y Teatre Grec. 2005; No hay nada bueno en ti. Por eso te amo. Espectáculo de creación a partir de poetas del Siglo de Oro español. Dir. Manuela Lorente. Corral de Comedias de Alcalá de Henares y Teatro de la Abadía de Madrid. 2006; Casa i jardí de Alan Ayckbourn. Dir. Ferran Madico. CAER. 2005; Ròmul El Gran de Friedrich Dürrenmatt. Dir. Carles Alfaro. TNC Sala Petita. 2005; Teatre sense animals de Jean-Michel Ribes. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2004; Plou a Barcelona de Pau Miró. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2004; Liliom de Ferec Molnar. Dir. Carlota Subirós. Sala Beckett. 2004; Primera plana de Ben Hecht y Charles MacArthur. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2003; El mestre i Margarida de Bulgákov. Dir. Xicu Masó. Teatre Lliure. 2003; Començaments sense fi. A partir de textos de Kafka. Dir. Georges Lavaudant. TNC Sala Petita. 2003; La filla del mar de Àngel Guimerà. Dir. Josep M. Mestres. TNC. 2002; Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2002; La mort accidental d’un anarquista de Dario Fo. Dir. Pere Planella. Club Capitol. 2001; Pluja seca de Jaume Cabré. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2001; La comèdia del errors de William Shakespeare. Dir. Helena Pimenta. TNC Sala Petita. 2000; L’estiueig de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 1999; Hamlet de William Shakespeare. Dir. Lluís Homar. Grec. 1999; Els gegants de la muntanya de Luigi Pirandello. Dir. Georges Lavaudant. TNC Sala Gran. 1999; El sopar dels idiotes de Francis Weber. Grec. 1998. Premi de la Crítica de Barcelona; Fum, fum, fum de Jordi Sánchez. Dir. Josep Maria Mestres. CDGC. 1997. Premio de la Crítica de Barcelona; A trenc d’alba de Ignasi Garcia. Dir. Pere Anglàs. Sala Beckett. 1997; La bona gent de Santiago Rusiñol. Dir. Pep Cruz. CDGC. 1997; El temps i l’habitació de Botho Strauss. Dir. Lluís Homar. CDGC y Teatre Lliure. 1996; De poble en poble de Peter Handke. Dir. Joan Ollé. Grec. 1996; Macbeth de William Shakespeare. Dir. Tamzin Townsend. Grec. 1996.

En televisión ha participado en las series Lo Cartanyà y La memòria dels cargol como protagonista y en intervenciones puntuales en Jet lag, Psico

36

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i JornetExpress, Laura, Estació d’enllaç, entre otras. También ha intervenido en la TV-movie dirigida por Miquel Folk Cabell d’àngel.

37

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Mercè Arànega es la señora EnriquetaLicenciada en Arte Dramático por el Institut del Teatre de Barcelona (1980). Estudios de Pantomima con Pawel Rouba (1979). Estudios de Commedia dell´Arte con Carlo Boso. Seleccionada para el Encuentro Internacional de Aviñón. Becada por la Generalitat de Catalunya (1981-82). Estudios Método Stanislavsky con Carlos Gandolfo (1981 y 83).Teatro: La Cabra de Edward Albee. Dir. Josep M. Pou. Madrid. 2006; 2006 Largo viaje hacia la noche de Eugene O´Neill. Dir. Àlex Rigola. Teatro de la Abadía, Madrid.2006; Yerma de Federico García Lorca. Dir. Rafel Duran. Teatre Grec. 2005; Teatre sense animals de Jean-Michel Ribes. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2004; Àrea privada de caça de Enric Nolla. Dir. Rafel Duran. TNC Sala Tallers. 2003; Geloses de Esther Vilar. Dir. Teresa Devant. 2002; Bodas de sangre de F. García Lorca. Dir. Ferran Madico. 2001/02; Les variacions Goldberg de George Tabori. Dir. Àlex Rigola. 2001; Hurracan de Enric Nolla. Dir. Rafael Durán. 2000; Cartas de amor a Stalin de Juan Mayorga. Dir. José Sanchís Sinisterra. 2000; El suïcida de Nikolai Erdman. Dir. Magda Puyo. 1999; Bernadetta xoc. Dir. Magda Puyo. 1999; Les Presidentes de Werner Schwab. Dir. Carme Portaceli. 1998/99; Periferia Koltès. Textos de Bernard-Marie Koltès. Dir. Rafael Duran. 1998; Ivanov de Chéjov. Dir. Gennadi Korotkov. 1997; L´amant de Harold Pinter. Dir. Pere Sagristà. Premio Margarida Xirgu. 1996; E.R. de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Josep Montanyès. 1994; Viatge a la felicitat. Dir. Pere Planella. 1993; La lluna de València de Jaime Salom. Dir. Ricard Reguant. 1992; Indian Summer de Rodolf Sirera. Dir. Guillermo Heras. 1991; Terra Baixa de Àngel Guimerá. Dir. Fabià Puigserver. 1990; Por los pelos de Paul Pörtner. Compañía Salvador Collado. 1989; La primera de la classe de Rodolf Sirera. Dir. Lurdes Barba. Teatre d´Horta (Barcelona). 1988; Pels pèls de Paul Pörtner. Dir. Pere Planella. 1987; Pel davant i pel darrera de Michael Frayn. Dir. Alexander Herold. 1985/86; Glups de Dagoll Dagom. 1983/85; El Cafè de la Marina de Josep M. de Sagarra. Dir. Juan-German Schroeder. 1983; Els Beatles contra els Rolling Stones de J. Mesalles y M. Casamayor. Dir. Jordi Mesalles. 1982; Peer Gynt de Henrik Ibsen. Dir. Francesc Nel.lo. 1982; L´impromptu de Versalles de Molière. Dir. Lluís Pasqual. 1981; El gran teatro natural de Oklahoma de Sanchis Sinisterra/Kafka. Dir. José Sanchis Sinisterra. 1981; Un lloc entre els morts de Maria Aurèlia Capmany. Dir. Josep Montanyès. 1980; El mal de la juventud de F. Bückner. Dir. Jordi Mesalles. 1980.

Cine: Anita no perd el tren de Ventura Pons (2001); El pianista de Mario Gas (1997); El perquè de tot plegat de Ventura Pons (1994); Rosita, please de Ventura Pons (1993. Premio Nacional de Cinematografía de la Generalitat a la mejor interpretación femenina); Cucarachas de Toni

38

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i JornetMora (1992); La prueba, cortometraje de Enric Galceran (1989. Accésit de interpretación femenina en el Festival Internacional de Cine de Barcelona).

Televisión. Papeles principales: las series de TV3 El cor de la ciutat, Estació d’enllaç. Las TV-movies de TV3: Valèria. Dir. Sílvia Quer (Premio FIPA de Oro a la mejor interpretación femenina en el Festival Internacional de Productos Audiovisuales de Biarritz); Junts. Dir. Mireia Ros; La sucursal. Dir. Jesús Font y Dones i homes. Dir. Antoni Verdaguer.

39

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Imma Colomer es la madre de QuimetCofundadora en 1973 de Comediants, compañía con la que participa en los espectáculos Non Plus Plis y Catacroc.

Cofundadora en 1974 del Teatre Lliure, donde trabaja durante 10 años en los espectáculos: Camí de Nit, 1854 de Ll. Pasqual. Dir. L. Pasqual; Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny de Bertolt Brech. Música de Kurt Weill. Dir. F. Puigserver; La Cacatua Verda de Arthur Schnitzler. Dir. P. Planella; Leonci i Lena de Georg Büchner. Dir. Ll. Pasqual; Titus Andrònic de W. Shakespeare. Dir. F. Puigserver; Amb vidres a la sang. Montaje sobre poemas de Miquel Martí i Pol. Dir. Ll. Pasqual; La Bella Helena de Meilhac-Halèvy. Música de Offenbach. Versión de Peter Hacks. Dir. Pere Planella; Les tres germanes de Chéjov. Dir. Ll. Pasqual; El balcó de Jean Genet. Dir. Ll. Pasqual; Operació Ubú. Dir. Albert Boadella; Primera Història d’Esther de Salvador Espriu. Dir. Ll. Pasqual; Advertència per a embarcacions petites de Tennessee Williams. Dir. F. Puigserver; L’héroe de Santiago Rusiñol. Dir. F. Puigserver; Al vostre gust de Shakespeare. Dir. Ll. Pasqual; La Flauta Màgica de W. A. Mozart. Dir. F. Puigserver; Un dels últims vespres de Carnaval de C. Goldoni Dir. Ll. Pasqual.

Otros trabajos posteriores en el Teatre Lliure: Titànic 92 de Guillem Jordi Graells. Dir. Pere Planella. 1988; La serventa amorosa de Goldoni. Dir. Ariel Garcia Valdés. 1997; Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu. Dir. Ricard Salvat. 2002; El pati de Emili Vilanova. Dir. Pep Anton Gómez. 2002; La finestra tancada de Agustí Vila. Dir. Carme Portaceli. 2005.

En el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya: Tango de Dom Joan de Jérôme Savary y Quim Monzó. 1987; Elsa Schneider de Sergi Belbel. Dir. Ramon Simó. 1989; Desig de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel. 1991; No havies d’haver vingut. Monólogo de Feliu Formosa. 1991; El Desengany de Francesc Fontanella. Dir. D. Reixach. 1992; Càndid de Leonard Bernstein. Dir. Xavier Albertí. 1996; Morir de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1998.

En el Teatre Nacional de Catalunya: L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. Dir. Adolfo Marsillach. 1997; Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. Georges Lavaudant. 2000; La mare coratge de Brecht. Dir. Mario Gas. 2001; L’escola de les dones de Molière. Dir. Carles Alfaro. 2003.

Otros: La Señorita de Trévelez de Carlos Arniches. Dir. John Strasberg. Centre Dramàtic València. Teatro Rialto. 1990; Diari d’Anna Frank. Dir.

40

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i JornetTamzin Townsend. Teatreneu. 1994; L’hostalera de Goldoni. Dir. Sergi Belbel. Grec 1995; Revisió anual de Montserrat Cornet. Dir. Pere Daussà. 2001; Amor matern de August Strindberg. Dir. Judith Colell. 2004; Yerma de García Lorca. Dir. Rafel Duran. Grec 2005.

Televisión. Entre muchos otros: Ventdelplà, Majoria absoluta, Mirall trencat, Laberint d’ombres, Chicas de hoy en día, Qui?

Cine. Entre otros: Tras el cristal de Agustí Villaronga, Dones de Judith Colell, Frágil de Juanma Bajo Ulloa, 53 días de invierno de Judith Colell.

41

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Anna Sahun es JulietaDespués de acabar los estudios en el Institut del Teatre, se incorporó a la compañía Dei Furbi, especializada en actualitzar la Commedia dell’Arte. Ha destacado en su papel protagonista en la serie Porca misèria.

Teatro. Con la compañía Dei Furbi ha participado en los espectáculos Tocata i fuga, Divertimento y Scherzo, los tres dirigidos por Gemma Beltran. En el TNC: En Pólvora de Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. Sala Gran. 2006; Jo sóc un altre! de Esteve Soler. Dir. Tamzin Townsend. Proyecto T6 Sala Tallers. 2006.

Televisión. Además de Porca misèria (cuatro temporadas en TV3), ha intervenido en las series Jugar a matar II (Tele 5, 2005) y Temps de silenci (TV3, 2001).

Cine. Ha intervenido en la película de Jaime Rosales Las horas del día (2002).

David Bagés es CintetTeatro: Fairy. Dir. Carme Portaceli. Nau Ivanov. Grec 2007; Arcàdia de Tom Stoppard. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Petita. 2007; Unes veus de Joe Penhall. Dir. Marta Angelat. Villarroel Teatre. 2007; Teràpies de Cristopher Durang. Dir. Rafael Calatayud. Teatre Condal. 2006; Nausica de Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Grec 2006; Les tres germanes de Anton Chéjov. Dir: Ariel Garcia Valdés.TNC. 2005; El rey Lear de Edward Bond. Dir. Carme Portaceli; Génova 01 de Fausto Paravidino. Dir. Carme Portaceli; Coneixes a en Procinetky? de Paco Mir. Dir. Josep Costa; El retorn al desert de B.M. Koltés. Dir. Carme Portaceli. Teatre Lliure; Sallinger de Bernard-Marie Koltès. Dir. Carme Portaceli. Mercat de les Flors; Ball trampa de Xavier Durringer. Dir.: Carme Portaceli; Lulú de Franck Wedekind. Dir. Mario Gas. TNC. 2001; Por menjar-se ànima de Rainer W. Fassbinder. Dir. C. Portacelli. Tantarantana; Contra l’oblit. Dir. C. Portaceli, Antonio Simón y Konrad Zschiedrich; Mein kampf de George Tabori. Dir. Carme Portaceli. Premio Butaca 2000 al mejor actor protagonista; Romeo y Julieta de

42

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i JornetShakespeare. Dir. Maurice Durozier; Dinastia Ming de Joan Cavallé. Dir.: Artur Trias; Kafka. El procés de Cía. Kronos Teatre. Dir. Àlex Rigola.

Televisión. Entre otros: Ventdelplà, Génesis, Los simuladores, L´un per l´altre, Hospital central, El comisario, Jet lag, Plats bruts, Temps de silenci, Crims, Nissaga de poder, Plastic.

Cine. Entre otros: El coronel Macià. Dir. Josep Maria Forn; Escuela de seducción. Dir. Javier Balaguer; Carvalho. Dir. Rafa Monleón; Asunto interno. Dir. Carles Balaguer; No et tallis ni un pél. Dir. Francesc Casanovas; Rateta, rateta. Dir. Francesc Bellmunt.

43

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Ernest Villegas es Pere/Mateu/VicençEstudios de Arte Dramático en el Col·legi del Teatre de Barcelona (3 años). Desde 1999 es miembro de la Cia. Petit Teatre de Laboratori (Balenyà-BCN).Talleres académicos: Eduard II de Bertolt Brecht. Dir. Mercè Lleixà; Maria Estuardo de Emilio Hernández. Dir. Mercè Lleixà; Aquell foll d'en Jourdain de Mijail Bulgákov. Dir. Mercè Lleixà; Ascenció i Descenció a la ciutat de Mahagony de Bertolt Brecht. Dir. David Plana; El somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare. Dir. Ferran Audí; La Gavina de Chéjov. Dir. Ferran Audí; Pericles de Shakespeare. Dir. Ferran Audí.

Experiencia profesional: European house. Pròleg sense paraules per a Hamlet de Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure; Otel·lo de Shakespeare. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure; Ricard III de Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure; Santa Joana dels escorxadors de Brecht. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure; La nit àrab de Roland Schimmelphennig. Dir. Toni Casares. Sala Beckett; Magnus de Jordi Teixidor. Dir. Oriol Broggi. Sala Beckett; El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare. Dir. Pitus Fernández. Cia: Rafel Oliver Produccions. Espectáculo en catalán y castellano. Gira por España; Nit de reis de Shakespeare. Dir. Pitus Fernández. Cia: Rafel Oliver Produccions. Espectáculo en catalán y castellano. Gira por España; Gent de mal viure o algunes narracions de Pere Calders. Dir. Pep Tines y Cacu Prat. Cia. Teatre Essela; Contes de la vila d’R de Miquel Martí i Pol. Dir. Pep Tines y Cacu Prat. Cia. Teatre Essela; Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. Dir. Raimon Molins; Nits de Serrallonga de Marc Argelet. Cia. Agraïts d’aguantar-nos. Espectáculo itinerante en el Monasterio de Sant Pere de Casserres; Meritissimus de Montse Albás. Dir. Montse Albás (espectáculo sobre Verdaguer).

Televisión: Mar de fons, Mirall trencat, El cor de la ciutat.

Cine: Omar Martinez. TV-movie. Dir. Pau Martínez; Nines russes. Dir. Pau Freixes. Largometraje. Y los cortometrajes: La conjectura. Dir. Xevi Vila; Llarga vida de Esteve Miralles. Dir. Rosa Pons; La última voluntad. Dir. Xevi Vila.

44

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Quimet Pla Paula Blanco Marc Homs Míriam Alamany

Mònica Aybar Carles Cruces Miquel Bordoy Manel Bartomeus

Martí Malla Joan Farreras Georgina Avellaneda

Queralt Farreras

45

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

Miquel Àngel Maestro

Alejandro Navarro

Mar Monton Conxita Sesé

Leandre Lopes Marc Oró Vicente Llorente

Oriol González

46

La plaça del DiamantMercè RodoredaAdaptación teatral de Josep M. Benet i Jornet

47