1

EL TURISME

Treball realitzat per l’alumne de 2n de Batxillerat; Sandra Sánchez 2.5Carlota Abetlla 2.4

Data d’entrega; Dimecres 5 de Novembre del 2014

2

Índex

8. Part pràctica pàg 479. Conlusió pàg 4810. Bobliografia pàg 49-50

7.1 Las Maldives pàg 387.2 Polinesia Francesa pàg 42

1.Introducció pàg 32.Què és el turisme? pàg 4-18

2.1 Història pàg 42.2 Evolució pàg 63.3 Modalitats del turisme pàg 17

3. Sociología turística pàg 184. Les xarxes socials pàg 19

4.1 Aplicacions pàg 20-224.1.1 Aplicacions móvils pàg 204.1.2 La web 2.0 pàg 21

5. La demografia femenina en el turisme pàg 226. Destinacions més turístiques pàg 26

6.1 Caracteristiques pàg 337. Destinacions més cares pàg 35-47

3

1. Introducció

El segle XXI ha estat una època amb molta mobilització de gent gràcies ales noves tecnologies, ja que ens fan visualitzar el món d'una manera moltmés ràpida, eficaç i diferent que en altres èpoques (l'ús d'Internet, lesfotografies, els vídeos, etc.). Això també ha fet que arribar al lloc on volemanar sigui més ràpid i amb menys costos. La nostra hipòtesi es saber iinvestigar com es mou el turisme en el món en l’actualitat (per què viatjala gent, a on viatja més i la raó perquè ho fan).

Els diferents subsistemes i l'estructura que adopta el sistema global front alturisme és tan forta que segons els estudis realitzats per la OMT(Organización Mundial del Turismo), la AIT (Alliance Internationale deTourisme) i la WTTC (World Travel & Tourism Council) els factors quecondicionarán el turisme en el futur vindran d'elements exteriorsanomenats "exògens". Les telecomunicacions, la indústria de l'oci, elsmitjans de transport, els nous sistemes d'organització de la societat i delsestats, etc. tindran més influencia que no els elements interiors anomenats"endògens", com per exemple l'oferta i la demanda, el màrqueting, etc.

En aquet treball ens volem centrar principalment en els elements‘’exògens’’

4

2. Què és el turisme?

El turisme és l’activitat que du a terme una persona o vàries persones quementre duen a terme la seva activitat s’anomenen turistes o turista en el casd’una persona sola.

L’activitat consisteix a desplaçar-se per motius científics, culturals,educatius, militars, recreatius o turístics en zones naturals o rurals.

En conjunt, són tots aquells viatges que realitzem per el mateix plaer deviatjar. S’entén com l’activitat que implica viatjar i allotjar-se, per untemps determinat en un lloc geogràfic no habitual en el que s’habita.Realitzar el turisme, es viatjar fora de la ciutat o lloc en el que vivim enbusca de descans, entreteniment o noves experiències.

El turisme es pot realitzar tant dintre del mateix país o viatjant al estranger.

L’OMT ha definit el turisme com el ‘’desplaçament de persones fora delseu entorn habitual, per un període superior a 24 hores i inferior a un anyper algun motiu que no digui el de una activitat remunerada. Tant elsturistes com els excursionistes són visitants, tot i que en el primer cas elsturistes passen més temps que els excursionistes, normalment major a undia, en canvi els excursionista el seu temps d’estada és inferior a un dia.

A nivell mundial el 2006 hi va haver 846 milions de desplaçamentsturístics internacionals. Les destinacions més visitades van ser França amb79 milions, España amb 58 milions i Estats Units amb 51 milions.

2.1 Història del turisme

El turisme com al significat en el qual el coneixem nosaltres avui en dia,com a viatge per plaer va sorgir amb el ‘’Grand Tour’’, aquet nom el vadonar el Regne Unit als viatges que es produïen per Europa duts a terme

5

per la noblesa i més tard la burgesia.

Al començament del segle XX, grups de britànics ja viatjaven sobretot aParís que era la capital de cultura en aquell moment i quan aquets tornavencreaven articles i llibres sobre el tema donant així a incitar o convidar alpúblic sobre tot de la classe burgesa a imitar-los i ‘’descobrir’’ aquet món,el món exterior.

Així, podem dir que el turisme prové del mot anglès, ‘’tour’’ o visita, i vanéixer en un sentit cultural.

Al any 1950 la majoria del turisme protagonitzat pels anglesos era interioro també anomenat nacional on hi destacaven les estades a la platja sobretot per la classe obrera que hi proporcionaven la creació de ‘’resorts’’ opobles hostalers. Aquesta mena de turisme s’anomena ‘’turisme de sol iplatja’’ i es limitava a l’estiu.

A mida que creixia el poder econòmic i es feia ús de l’aviació, cap els anys1970 els viatges per Europa van esdevindre més assequibles.

Així doncs el turisme es va popularitzar en la resta dels EuropeusOccidentals, sobretot alemanys i francesos. A mida que s’anavapopularitzant van anar naixent nous tipus de turismes i es va diversificà iaugmentar el nombre de destinacions.

A Espanya grans llocs com Eivissa, Mallorca, la Costa Blanca o la CostaBrava van passar a dependre en gran part de les afluències de turisme. Elturisme cultural ha fet que ciutats com Barcelona o València rebin cadaany més visites, en especial durant les festes.

Hi ha dos tipus de turisme, el turisme de exterior i el d’interior.

S’ha cregut durant molt de temps que el turisme és viatjar a fora i no esaixí. Fins i tot gran part del turisme es fa en àmbit estatal, nacional oregional. Estats com França, Estats Units o Espanya històricament hangaudit i gaudeixen d’un turisme interior molt elevat respecte del exterior jaque és a causa de la grandària, la diversitat climàtica i orogràfica i en el casde Europa per l’existència de moltes cultures dins d’un sol Estat. Aquet esun tipus de turisme troba més còmode anar a les seves costes que anar

6

lluny.

2.2 La evolució del turisme

1.1 Des de la societat tradicional fins la societat industrial.

En els segles XVII i XVIII l'oci turístic només es duia a terme perl'aristocràcia, ja que; aquesta classe social tenia riqueses i no treballava pelque feia tenir temps per dur a terme aquest tipus d'entreteniment.

Poder gaudir de l'oci turístic donava, d'alguna manera, una distinció declasses pel seu nivell econòmic. El fet de poder viatjar era com una menade "mitificació", "ritualització" o "romanticisme" que són elements moltcaracterístics de l'aristocràcia.

En resum, en aquella època es parla del turisme com una dimensió èpica,romàntica amb una distinció aristocràtica, etc.

Tot i que amb la revolució industrial del segle XIX va aparèixer una classesocial semblant a l'aristocràcia, la burgesia, a això se li suma el ferrocarrilque dóna lloc a l'anomenat "turisme modern" tot i que no serà fins desprésde la segona guerra mundial quan podem parlar del "consum turístic enmassa".

Els canvis que van millorar la qualitat de vida, com per exemple larevolució de transports, l'extensió de l'estat de benestar i l'aparició delsserveis d'assistència social, van afavorir l'aparició del consum turístic enmassa.

Tot això va permetre que un nou model de consum "fordista". El termefordista ve del "fordisme", que s'utilitza per referir-nos al sistema deproducció en cadena sorgit per part de Henry Ford, de la cadena demuntatge i les noves tècniques sorgides. Aquest sistema va permetre l'altconsum turístic en massa.

Hem d'esmentar, a part del fordisme, el "taylorisme", que tenia com a

7

finalitat augmentar la productivitat, hem d'atendre aquests dos termes com"la estandardització del temps i els moviments".

Aquests canvis socials, entre d'altres, van ser els que van permetre elsorgiment i desenvolupament del turisme en massa o de l'anomenada"Horda D'or".

En aquest turisme, també anomenat "turisme fordista", és on es creenrutines de viatge, a part de viatjar per la industrialització es passa també abuscar l'aventura del que viatja. Per tant el turisme passa a ser un consummés, passant de ser oci a convertir-se en un negoci.

En resum podem dir que els canvis socials succeïts a partir de la II GuerraMundial i especialment a partir dels anys 60 amb la millora de condicions iqualitat de vida, van produir un consum de masses i l'augment d'aquest"turisme fordista". Aquest turisme afavoreix a les societatsindustrialitzades.

Producció en cadena del sorgiment del fordisme

8

Turisme i societat post-moderna. Post-turisme.

A principis del segle XXI es va donar una sèrie de canvis que van afectarla societat, ja no anomenarem la societat industrialitzada sinó d'un noumodel amb diverses formes (societat xarxa, societat digital, societat detercera ona), la paraula que ho engloba és el terme Postmodern.

Es crea el consum post-fordista i el model "no productivista". Fins alperíode postmodern, el turisme típic o l'ideal era aquell empaquetatge en elqual el turista buscava destins de "sol i platja" totalment massificats. Avuidia, amb el canvi en l'estructura de la societat contemporània, retornen les"antigues identitats" basades en les famílies i el grup, i apareixen en elmercat del turisme ofertes diferenciades basades en una nova formad'identificació, més adaptada als nous signes i símbols que ens porta lasocietat postmoderna.

És a dir, la idea del turisme de masses, lligat a la llar familiar de classemitjana com element de referència, ha estat superada per una programacióde l'oferta caracteritzada per diversos mercats i a més fragmentats. Aquestafragmentació determina que existeixen tants tipus d'ofertes turístiques comestils de vida que es poden trobar en el món postmodern.

Les noves tecnologies també poden introduir canvis en el mercat turístic,ja que no solament permet a l'individu "viatjar virtualment".

Post-turista.

1. El post-turista és conscient del canvi i és delecta amb la multitudd'eleccions. El turista pot anar d'un àmbit a altre (cultural, sagrat,informatiu) sense renunciar a res. Juga, transforma i contrasta.

2. El desenvolupament de les noves tecnologies i especialment de les TIC'spermet a l'individu visitar molts objectes i llocs a la vegada sensenecessitat de moure's de la seva llar, deixant de costat la definició "ideal"

9

d'experiència i mirada turística.

3. El post-turista sap que l'experiència turística no és única i autèntica, sino que forma part d'una sèrie "d'events" o "jocs". Demanden una històriaamb cada producte, una aventura... Compren un estil de vida.

Però amb els canvis que es van anar produint al llarg del temps, quines vanser o són les motivacions d’aquest nou tipus de turista i quines són lesnoves tendències d’oci d’aquest post-turista:

1. El turista busca una ruptura entre la "vida ordinària" i l'experiènciaturística "extra-ordinària". El treball ja no se centra en la vida, ni tampocels diners ni en la seguretat laboral, sinó en l'experiència de tenir unaactivitat. És a dir, l'oci turístic s'ha convertit en una activitat central enl'àmbit de les aspiracions de la vida quotidiana actual, tant dels grupssocials més consolidats com d'aquells que podem considerar emergents enla societat postmoderna.

2. Es diversificant les expectatives en els viatges, el temps lliure il'entreteniment, els quals necessiten altres agents intermediaris en lesvacances, els productes turístics més especialitzats y l'entretenimentpersonalitzat i de qualitat.

3. Es valora la qualitat sobre la quantitat i el respecte pel medi ambientcom elements principals de l'oferta turística.

4. El ‘’Carpe diem’’ de la societat postmoderna de caràcter fortamenthedonista marca "l'experiència de viatge". Es fiquen nous destins turístics,en els quals s'ofereixen espais singulars i experiències fora de lo normal, ésa dir unes alternatives innovadores.

5. Consumidors "intel·ligents" i "compromesos", que s’inclouran en elviatge la "simpatia per la natura o l'amor per lo rústic" O inclús lareconstrucció de lo tradicional com contraposició a la vida actual. Es potposar com exemple el consum "compromès", el turisme voluntari. Ifinalment també parlarem d'aquest "turisme voluntari", que reflexa el"compromís social" del turista fent de la seva "experiència de viatge" un"compromís ideològic o social".

10

6. Persones independents, experimentades i flexibles. Es resistiran a lamassificació. Buscant paisatges naturals o bucòlics, com és el cas del"turisme verd".

En altres casos parlem de la recerca de la "realitat" de un territori a travésde petites representacions o reduccions culturals (el cas de demostracionsde balls indígenes, o recreacions de la vida d'alguna comunitat), estemparlant de la fabricació "d'events" o "pseudo-events" que construeixen unarealitat per al turista (allunyada de l'experiència da la seva vida quotidiana)però que pretén captar la "essència", lo "natural", lo "típic" del territori quees visita. Inclús podríem incloure els "parcs temàtics" on es pot veure detot en un dia, inclús es pot viatjar per diferents parts del món a través depetites representacions culturals o ètnicas. També parlem de l'anomenat"turisme esportiu" (rafting, escalada, etc.) o "turisme d'aventura".

Això es deu a que el turista, busca característiques, aspectes, realitats o"entorns" que el separen de la seva vida quotidiana, que li deixin assumirnous patrons de comportament. El turista en aquest entorn desenvolupauna nova mirada, amb gran sensibilitat cap a altres elements visuals, "unamirada construïda a través de l'acumulació de signes que suposa elturisme".En relació amb lo anteriorment descrit coincideix amb lo que sosté Jensenamb el seu concepte anomenat "dream society" explicant que, davant laracionalitat de la societat informàtica, sorgeix una nova societat en la quelo important és saber fabricar productes basats en aspectes diferencials quees poden resumir en posar distinció a la qualitat del procés, saber "explicarexperiències" en compte de empaquetar i finalitzar.

Ja no parlem de "vacances" sinó de "experiència de viatge" unaexperiència definida en gran part per aquelles construccions lúdicas. Elpost-turista deixa enrere la massificació general que significava el turistapropi de la societat industrial avançada, i se l'ofereix una pluralitat depossibilitats com mai s’havien donat abans.

En aquest nou marc d'aspectes com el desenvolupament de les tecnologies,la globalització, la nova cultura de lo sostenible i el compromís en elconsum, l'hedonisme, la recerca del plaer i de las noves experiències,l'individualisme, la diferenciació i la recerca de la qualitat, estan clarament

11

lligades a la configuració de noves demandes en quant a l'entorn, el destí,la vivència, això és, en quant al producte turístic desitjat.

Tots aquets canvis es fan possible amb el nou terme sorgit anomenat, laglobalització.

La globalització: és el conjunt de variacions o alteracions en els sistemessocials o naturals (físics o biològics) els impactes dels quals no poden serlocalitzats, ni socialment ni naturalment parlant, a cap lloc o conjuntd'indrets, sinó que afecten el conjunt de la Terra, la societat i els individus.Es pot considerar que la globalització és una sèrie complexa de processosque es produeixen simultàniament en l'àmbit econòmic, polític, tecnològic,cultural i ecològic.

Tractem molt el terme hedonisme en aquet nou model de ‘’dream city’’,aquest terme dona significat a un nou corrent filosòfic i ètic que veu en elplaer una font de felicitat, un sentit de la pròpia existència i un criterimoral.

Per tant quan parlem de "post-turisme" ens estem referint a un canviprogressiu més allà de l'individu turístic en si, sinó també a tot l'entorn queenvolta a aquest individu des de l'inici del viatge (organització, elecció deldestí, compra de bitllets) fins lo que és el viatge en si (els serveis turístics,les activitats, les experiències, etc.).

Davant el control de la vida quotidiana, l'oci i el turisme es presenten commoments de de-control, però en el fons és un de-control controlat per elsistema que s’ens sobreposa i que ens porta a pràctiques que sónfuncionals per al sistema, i en aquest cas el sistema capitalista en el quevivim.

Com hem anomenat, el terme Dream city en aquesta societat mésavançada, hem de tindre en compte que el teòric més important de ladream society és Rolf Jensen, el qual fa un breu repàs a la història de lahumanitat des de els caçadors i recol· lectors fins a la societat de lainformació a finals del segle XX. Però aquesta societat està donant pas auna altre nova: la societat del somni.

12

La conclusió és evident: Històries y contes parlen directament al cor abansque la raó... És un segle en que la societat està marcada per la ciència i elracionalisme, per els anàlisis i el pragmatisme, de la anàlisis simbòlicaocupar la posició més elevada de la societat - és aquí, precisament, on lesemocions, les histories i les narratives, els valors retornen a l'escenari. Lasocietat del somni suggereix això mateix. El mercat de somnis reemplaçaràgradualment el mercat basat en la realitat de l’informació. El mercat desensacions eclipsarà el mercat de productes tangibles.

Tot turista espera trobar ''lo inesperat''.

A continuació, hi han les diferències de la societat de l’informació, és a dir,del saber i la dream city que diferència del saber a les històries emocionals,aspectes més espirituals.Això té relació amb el turisme del saber, és a dir, viatjar per obtenir nousconeixements i el turisme emocional, per omplir-se interiormentd’experiències.

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DREAM SOCIETY

Intel·ligència racional Intel·ligència emocional

Confort físic Confort espiritual

Component “logo” del ésser humà Component “mite” del ésserhumà

Discurs abstracte (en base numèrica) Històries, rituals

Tecnologia Valors

Tangible (objectiu) Sensacions (subjectiu)

Ment, intel·ligència Cor

Mort als sentits Imperi dels sentits

13

Quan estan satisfetes les necessitats bàsiques, es passa a els serveis sobreels productes: educació, sanitat, etc. Amb el pas a la societat del somni, elque es guanya són les experiències: vivències especials, sentiments ambemocions profundes, sensacions inoblidables. No vol que li expliquin lescoses per la raó pràctica, sinó vol que li expliquin histories que li despertinsentiments.

La tecnologia electrònica és convertirà en un factor tot poderós perinfluenciar la producció, la promoció, la elecció del destí i la distribució, lacompra, la opinió (xarxes de turistes que visiten un lloc opinant icomunicant-se per la xarxa).

2.3 Altres modalitats de turisme

A través l’evolució que el turisme a anat tenint, cada vegada a mesura quela societat anava canviant s’anaven introduint altres modalitats de turisme.Aquets són altres de les modalitats que s’han anat introduint a la vida delsturistes:

-Turisme creatiu és aquell turista que viatge realitzant una activitat artísticai creativa.

Turistas aprenent a fer chocolate amb mortersen un Hotel de Soufriere, Santa Lucía

14

-Ecoturisme és aquell on es viatge per coneixer la natura a més de gaudir-ne.

-Turisme residencial és aquell turismo que te una durada més llarga que unturisme normal ja que viu una part de l’any en la destinació escollida.

15

-Turisme rural és anar a un lloc de camp, normalment a una casa rural, al-berg o càmping .

-Turisme arqueològic és aquell viatge que es du a terme per visitar jaci-ments arqueològics.

-Turisme cultural és aquell turismo que consisteix a conèixer cultures através de les seves festes.

-Turisme religiós, és aquell viatge que es realizatza per du a terme acciónsreligioses com per exemple viatjar a Mecca, o fer el Camí de Santiago.

16

-Turisme esportiu és aquell viatge que es realitza per du a terme un esporton es imposible per les seves condicions realizar-lo a casa.

-Turisme de sol i platja és el més frequent i per el cual es viatge més i estracta d’anar a un lloc càlid i costaner.

-Turisme de bellesa és anar a un balneari o paregut.-Turisme de compres és anar a realitzar compres fora d’n es viu, normal-ment a les grans ciutats i aprofitant els preus més baixos.

17

-Turisme sexual és viatgar a llocs on el sexe és molt disponible.-Turisme familiar es viatger amb la familia i dur les activitats turistiquesde manera conjunta.-Turisme romàntic és aquell que es duu a terme en parella i busca ex-periències romàntiques.

-Turisme de solters és el contrari al turismo romàntic ja que es viatge sol,busqui o no una parella durant el viatge.

-Turisme de l'espai és un turismo acabat d’incorporar-se que tracta de via-tgar a l’espai, la lluna o a planetes per plaer.

-Turisme nàutic és una manera cada vegada més popular de viatger ambveler i combinar la navegació amb les activitats vacaçionals.

18

3. Sociología turística

La imatge del turiste devant d’un lloc es fundamental, a partir deconeixements, impressions i valors. En aquestes imatges mentals es podendistinguir dues imatges turistiques: Les percebudes i les emeses.

Les percebudes són aquelles que el turiste crea en la ment i es forçasubjectiu. Hi han tres tipus d’imatges percebudes:

-La imatga a priori: és la construcción mental que fa l’individu abans devisitar el lloc sen se estar-hi. Aixó influirá en la seva experiencia turística iserá productiva per a la desició del destí on voldrà anar.

-Imatge in situ: Consisteix a evaluar la imatge a priori respecte a la lecturade la realitat.

-Imatge a posteriori: és una reinterpretació de l’experiència viscuda ja enel lloc d’origen aixó influeix en la vida quotidiana ja que els records i lesfotografíes pasan a un nou consum de l’experiència turística.

En canvi, les imatges emeses han estat socialment construïdes i dissemi-nades. En aquet cas existeixen també tres tipus d’imatges emeses:Les imatges emeses són una reproducció de signes amb significat que hanestat socialment construïdes i disseminades. Existeixen també tres tipusd'imatges emeses:

-Les imatges universals: imatges d’un lloc que han anat evolucionant alllarg de la historia.

-Les imatges efímeres: Resultat d’una reinterpretació de la realitat a partirdels mitjans de comunicació i d’altres elements que tenen capacitat de ge-nerar imatges en un momento concret, en general, s’obliden en poc tempspero a vegades poden arribar a formar par de l’imaginari col·lectiu i fer-seuniversal.

-Imatges induïdes: Promogudes a partir del màrqueting, són les que ajudena decidir el lloc del destí del turista. Aquest tipus d’imatge no es estàtica ja

19

que va canviant a mesura que es van introduint noves temàtiques per man-tenir o augmentar l’atractiu de la destinació.4. Les xarxes socials

La tecnología electrónica es convertirá en un factor totpoderós per influen-ciar la producción, promoció, elecció del desti i la distribució, la compra ila opinió mitjançant xarxes de turistes que visitan un lloc opinant i comu-nicant-se per la xarxa.

En contra, és a dir, els perills d'aquet avanç turistic i les noves oportunitatsque a generat:

El turismo pot generar els seguents perills:-Favoreix al creixement incontrolat de les regions afectades-Produeix accés urbanistic-Destrueix incontables recursos naturals-Implica una globalització cultural, s’enfrenta a la conservació de la identi-tat dels pobles.

Però també poden generar les oportunitats:-Favoreixen el intercambi cultural-Potencien el turismo interesat en la identitat dels pobles, afavorint-la.-Facilita el desenvolupament economic d’areas-Permeteixen la segmentació del mercat i la creació de nous serveis-Noves eines per a la sostanibilitat de la zona.

La xarxes socialss informáticas han fet posible la universalització dels in-tercambis i les relacions al posar en comunicación a amplis sectors de ciu-tadants que viuen en espais geogràfics molt diferents entre si.

A causa de les innovacions de les xarxes socials, s’ha volgut aprofitar per ala aplicació de aplicacions turistiques en les xarxes per incrementar la de-manda turística.

20

4.1 Aplicacións d’internet

El mercat de les aplicacions móvil mou uns 350 milions d’euros segonsanalistas. España lidera el rànquing europeu tant en us com amb penetracióde smartphones i tablets tot i en temps de crisis, el 55,2% dels usuaris mó-vil utilitzant un Smartphone per accedir a internet. A consequencia d’aixòempresas i adminitracións publiques están llençant les seves propias apli-cacions per incrementar l’us del seu servei o per obtener més informaciósobre els seus clients.

4.1.1 Aplicacions móvil dedicades al turisme

En qué consisteixen?

Les aplicacions móvils dedicades al turismo es fa servir per augmentar lademanda dels productes o les visites a la mateixa página web per fomentarel turismo.

La guía d’aquesta aplicació mostra punts d’interés de la ciutat, monu-ments, platjes i serveis d’oci com restaurants, hotels o locals de copes.L’idea és que els ciutadants obtinguin informació actualitzada i gratuita alarribar a una ciutat desconeguda.

D’això s’espera que la guía i els turistes, a més de saber on tenen que anaren funció el que vulguin fer, obtinguin bonificacions en cada un dels puntsincluits en la guía que visitin.

En aquet móvil fórum correspon a monuments, on es pot veure el geoposi-cionament del lloc des del móvil així com la distancia a la que es troba lapersona o información del lloc. També s’ofereixen diferentes rutes com lagastronómica, museus, centres històrics y gymkana de compras.

Segons la web; els usuaris cada vegada més, per preparar el seu viatge notant sols localitzen la informació en buscadors i portals turistics si no quees dirigeixen a comunitats de webs socials consultant blogs, fotos, sistemesde geolocalització, etc.

21

4.1.2 La web 2.0

En aquest sector d’ha generalitzat el nom de Travel 2.0 per designarl’aplicació d’aquesta filosofía que fomenta la colaboració de diferentsusuaris que permeten incrementar la calitat de l’oferta i generar noves po-sibilitats de la comercialització de productes turístics. Per un altre llocs’intenta fer un estudi sobre les ventatges, inconvenients , mites i realitatsde l’anomenada web social i la seva aplicación al sector turístic ambl’objectiu de generar una reflexió si realment es un avanç o una bombollatecnológica.

Utilitza per formentar el turisme, la gestió de les bases de dades com com-petencia básica, és a dir, s’utilitza per formentar la competencia dintred’aquest sector.

Aquesta nova manera de fer dona experiencies molt més enriquidores delsusuaris, els usuaris amb aquesta página web podrán tenir una major infor-mació sobre un lloc determinat i moltes més coses, videos d’altres turistes,fotos, etc.. que els hi posarà en situació.

A més, la web tindrà un lloc anomenat ‘’comunitat’’ on els usuaris interac-tuen entre ells, aportant-se coneixements, etc.

Les seves caracteristiques fundamentals del travel 2.0 són:Compartir opinions, preguntar sobre destins, llegir críticas abants de bus-car on allotjar-se, comparar evaluacions dels usuaris sobre diferentes des-tinacions, etc.

Las tecnologías de la web 2.0 aplicades al sector turístic es coneixen ambel nom de travel 2.0

El sector d’enfrenta a cambis molt importants en cuant al desenvolupamentde llocs web. En l’actualitat, els usuaris cada vegada més per preparar-se elseu viatge no només localitzarán información en buscadors i portals turís-tics

se diri- gen a comunidades de webs socia- les consultando blogs, fotos, sis-te- mas de geolocalización, etc.; bus- cando opiniones de otros usuariosque han estado en el destino, com- parando precios, seleccionando la in-

22

formación que le interesa, elige y compra. A continuación se desplazaal destino, vive su experiencia, rea- liza visitas, toma fotos, grabaciones,etc.; y posteriormente, comparte la información de nuevo en la red paraque otros usuarios puedan consultarla.

Trendin' app's:

En aquet espai parlarem sobre las App’s més de moda, les més servides iinclús les més extravegants i sofisticades.

Gateguru: Es trata d’una aplicación amb objectius molt diversos, però elprincipal i bàsic són els avions. En aquesta aplicación diuen els horaris detots els avions que sorten des de qualsevol aeroport del món al igual queles arribades. També pots consultar plans d’aeroports amb les dirección detendes i restaurants per saber que fer el temps d’espera i inclús saber in-formació básica sobre el destí del viatge.Finalment hi ha una zona en el que l’aplicació o app guarda tots els movi-ments de l’usuari i guardar resums dels viatges.

Visitapps: És una aplicació la cual te molts usos per agències de viatges,guías turísticas etc. Amb ella es pot saber la geocalització del client i espot arribar on es troba per fer més eficaç la visita. També s’actualitzan elspròxims events i actuals.

Guideo: Aquesta es una aplicación móvil exclusiva per a fer fotos mentresviatges. Inclou visions reals amb un magnífic 3D i la realitat augmentadaja que al estàr en un lloc concret et dona opcions per fer fotos que no si-guin ‘’típicas’’. Et deixa elegir varis aspectos, tant en fotos i en videos.

Y finalment el ránking d’Apps donades per Segitur, programa per la inno-vació i tecnologías del turisme:Be Your Guide-Toledo: (per Apple y Android, gratis) ha estat la guanya-dora de la categoría nacional de Turisme Cultural per respondre a les dife-rents necesitats del uruari, ja que ofereix un contingut de gran calitat ambun gran atractiu del diseny i una fàçil navegació. és una guía de Toledoamb información actualitzada.

Naturapps: Guanyadora com a millor aplicación turística nacional a turis-

23

me actiu per la seva contribució a la millora de l’experiència del uruari jaque no només te un contingut sino que està integrat amb xarxes socials ifacilitan la interacció. Inclou recorreguts en tot el territorio espanyol, i es-tán caracteritzades per poder filtrar per longitut, dificultat i tipus de reco-rregut, a més per buscar per la seva localització i paraules clau.

Asturplaya: En la categoría a la millor app turística nacional de sol i platjaa estat per aquesta aplicació. Reuneix totes les platjes asturianes amb totala seva informació.

Eltenedor.es: Ha obtingut el premi a la millor app turística nacional de Se-veis turístics per millorar l’oferta del serevei turístic de restauració al usua-ri a la vegade que contribueiz a generar comunitat. És una App per trovar ireservar la millor taula entre més de 600 restaurants a tota Espanya.

El premi a la millor aplicación internacional de guía del destí ha sigut perTo Norway per respondre a temps real a les necesitats de contingut delusuari, amb información actualitzada, diseny modern i una façil navegacióque fan única l’experiència del turista. Crean vídeos formatius de duraciócurta per conèixer parts més importants del país i esdevinguís tot un ex-pert.

El premi a la millor aplicación turística internacional que milloral’experiència del turista en el viatge ha sigut per Skyscanner, ja que ajudaal usuari a trovar el millor vol, donant la resposta a les seves necesitats acada momento de forma molt eficaç.

24

5. La demografia femenina canvia la indústria

Segons Euromonitor International les dones solteres i sense fills, tinguin ono tinguin parella, constitueixen una part del mercat més oportunista per ala industria turística.

Segons una enquesta realitzada per la EEUU entre les turistes de generefemení, les ‘’no mares’’ pasen 26 dies al any de viatge al estranger.

‘’Viatjar és una passió per les dones sense fills’’, va explicar MichelleGrant, analista del sector turístic de Euromonitor.

De fet, aquestes dones no nomes viatgen al estranger sis dies més que lesturistes amb fills, si no que també dedican més temps a realitzar viatgesdintre de la EEUU, solas o acompanyades. Concretament, disfruten 8 diesmés de viatge al any en el seu país, devant als tres dies de les donesturistes amb fills.

De mitja, les ‘’no mares’’ tenen un gast turístic de 471 dólars per personaen cada viatge, devant a les mares amb 292 euros.

Aquestes dades es basen en l’enquesta que va duur a terme la empresad’estudis de mercat DeVries Global amb una mostra basada en 1.000 ma-res amb una mitja de edat de 37 anys i 1.000 dones sense fills amb unamitjana de edat de 31 anys, sobre els seus hábits de consum.

Aquestes dades turistiques són importants per a la seva industria per adap-tar al márketing de la manera apropiada, especialmente en el cas de les do-nes.

Des de llavors a sortit una nova manera de viatjar, una nova forma inclosaal segle XXI. El nou tipus de turisme s’anomena ‘’Dones que viatjen ambdones’’

Des de que fa uns mesos s’aprecia un nou perfil de turiste i una altre for-ma de desplaçar-se, motivada per uns interessos molt concrets.Es trata de grups de dones que comparteixen el desitg de conèixer la reali-

25

tat femenina dels destins. A causa d’aixó han aparegut noves compañiescom Focus On Women, que ha desarrollat un concepte d’anfitriones lo-cals; escriptores, pintoras o fotográfas que agafan a aquestes noves turistes.Són dones apasionades del viatge que volen tindre experiencies uniques,buscant la realitat femenina dels destins que visiten a través de dones quecomparteixen amb elles la seva cultura, experiencia i dia a dia.

Els seus interessos es centren en descubrir noves cultures i apendre d’elles,donant com a protagonista la visió femenina del món. Per això, els viatgesque organitzen Focus On Women (FOW) el que més s’aprecia son els re-trobaments amb le anfitriones locals amb música que t’ofereixen concertsprivats, pintores que t’acullen al seu taller i et mostren les seves obres,també escritores, periodistas, fotógrafes, etc.

A aquesta experiencia se li uneix a cada destí dones que acompañan algrup. El seu perfil és una edat mitjana de 45 anys amb un nivell soci-econòmic mitja-alt, de nacionalitat española i amb formació universitària.

Marrakech i Irám són els destins amb més demanda en aquet tipus de tu-risme, tot i que també Sicilia, Berlín, Armenia, la Ruta de los Kasbahs,Etiopía, Madagascar, India, Vietman, Camboya, Perú, Cuba i Nova York,entre d’altres. Aquets se li sumará Tánger i el seu entorn donada la bonaacollida de te el Marrcos en aquestes viatjeres.

Aquesta demansa es creixent i señala a les dones com a segment de la de-manda de major potencial, ja no nomes com a organitzadores de las vacan-ces familiars, si no també com viatgeres independents. Les reserves indivi-duals realitzades per dones han augmentat un 53% en els últims dos anys.

No obstant, Focus On Women va decidir obrir les portes a tots els homes idones que desitjin coneixer la realitat femenina dels destins. Tot i que lamajoría de persones que mostren un interés per aquet tipus de viatges se-gueixen sent les dones, però poc a poc es van animant els homes.

En algún destins hi ha algunes activitats en la que els homes no poden par-ticipar com per exemple entrar en una perruquería de dones a Irán però es

26

plantejan alternatives.

Cada vegada, més persones buscan en aquests viatges una font d’inspiracióper crear entre tots el món on volem viure.

Dones viatjant en grup

6.Destinacións més turístiques

A mesura que el turisme evoluciona i per tant, també ho fan la societat anivell mundial, les ciutats es van adaptant aquesta nova manera de tindreun major turisme, i fer del seu país una destinació internacional.

Per això a mesura que va evolucionant el temps, les ciutats també ho fan iles persones. Cada dos anys o cada tres, les destinacions més visitades vanvariant.

Aquí presentem els destins més visitats a nivell mundial durant el 2013.

27

En primer lloc;

1.Bangkok

Està liderat en el ranking a nivell mundial de les ciutats més visitades i esla primera vegada que una ciutat asiàtica ocupa la primera posició. Varebre durant l’any 2013 un total de 15,98 milions de turistes i el seu gastque van realitzar els turistes està en la cuarta posició amb uns 10,49miliones d’euros.

Wat Arun, temple més famós de Bangkok

2.Londres

En segon lloc del rànking l’ocupa la ciutat de Londres, que va serdesposionada respecte l’any anterior ja que va estàr el primer lloc en lesciutats més visitades. Londres va rebre un rotal de 15,96 milions deturistes. I en el rànking europeu és la primer ciutat més visitada.El gast que van realitzar els turistes durant la seva estança va ser de 11,96milions de euros de la qual ocupa la segona posició.

Big Ben, Londres

28

3.París

En la tercera posició està la capital francesa amb 13,92 milions de turistes ia nivell europeu ocupa el segon lloc i segons el gast dels turistes durant laseva estança ocupa en el tercer lloc mundial amb un total de 10,71 milionsde euros.

Torre Eiffel, París4.Singapur

En el quart lloc a nivell mundial es troba la ciutat asiàtica amb un 11,75milions de turistes i a nivell asiàtic-pacífic en situa en la segona posició. Teun gast dels turistes durant la seva estança d’uns 9,90 milions de euros iaquet numero el situa en el cinquè lloc del ranquing mundial en el gastdurant la visita a la ciutat.

Panorama urbà, Singapur.

29

5.Nueva York

En la cinquena posició en el ranquing mundial es troba Nova York comuna de les ciutats més visitades amb un 11,52 milions de turistes tot i queen la regió de Amèrica es troba en la primera posició. Aquesta ciutat ocupala primera posició en quant el gast realitzat per els visitants durant la sevaestança amb uns 13,64 milions de euros.

Central park, Nova York6.Estambul

Estambul sent la ciutat més gran y més poblada de Turquía ocupa el llocnumero 6, aquesta ciutat a experimentat un creixement important. És latercera a nivel europeu. Van ser uns 10,4 milions de turistes que van visitarla ciutat de ‘’Las mil y una noches’’ i es van gastar un total de 6,31 mi-lions de euros ocupant així la deuena posición en cuant al gast per viatgerrealitzat.

Panoràmica d’Estambul

7.Dubai

La ciutat de Dubai és un dels set emirats que forman Els Emirats ArabsUnits. Aquesta ciutat ocupa la séptima posición en el ranquing mundial.

30

Dubai és una de les ciutats que a experimentat un major creixement duranel 2013 amb un 10,9% més al any anterior. Ocupa el primer lloc en el ràn-quing de la regió de Orient mitjà i África. I pel que fa en el gast per esta-nça, ocupa la octava posición amb un total de 7,63 milions de euros.

Costa de Dubai.8.kuala Lumpur

El vuite lloc es Kuala Lumpur que és la ciutat més gran de Malasia. Va re-bre un total de 9,20 milions de turistes i està en el top 10 asiàtic ocupa laquarta posició. Durant la estança els visitants es van gastar uns 5,72 mi-lions de euros ocupant la decimatercera plaça en el ranquing segons el gastrealitzat.

Ciutat i àrea més metropolitana més poblada de Malasia

31

9.Hong kong

Es la primera ciutat de la regió Asia-Pacífic que aparèix en aquet rànquing.La ciutat arriba a la novena posició amb un 8,72 milions de visitants. I anivel asiàtic ocupa el numero quatre.

Vista del districte financer deHong Kong, desde la CumbreVictoria

10.Barcelona

La ciutat Condal és la única ciutat española que es situa en les deu més vi-sitades en el món amb 8,4 milions de visitants que van pasar al menys unanit en la ciutat catalana i arriba a la quarta posición a nivel europeu. En re-lació al gast que van tindre els turistes es van gastar uns 6.876 milions deeuros en el tercer lloc d’Europa després de Londres i París.

Plaça Espanya, Barcelona

32

Analitzant el rànquing de paísos més visitats poderm observar que dintredel rànquing hi han sub-rànquings a nivell de regió i gastos. Així que anivel mundial com hem dit es trobaría d’ordre del més visitat, en primerposició, fins la deuena; Bangkok, tot seguit, Londres, París, Singapur,Nova York, Estambul, Dubai, Kuala Lumpur, Hong Kong i finalmentBarcelona.

Segons el gast a nivell mundial, del gast major al menor dintre d’aquetrànquing sería; Nueva York ,Londres ,París, Bangkok, Singapur,Barcelona, Dubai, Estambul, Kuala Lumpur.

Segons a nivel de regió, primerament dintre de europa aniría;Londres,Paris, Estambul finalment Barcelona com les ciutats europeas mésvisitades, a nivel Americà aniría Nova York com a primera posició i anivel Asiàtic-Pacífic aniría; Bangkok , Singapur i Kuala lumpur a nivelldel orient mitjà i Africa; Dubai a nivel Asiàtic;

Analitzant el rànquing de paísos més visitats poderm observar que dintredel rànquing hi han sub-rànquings a nivell de regió i gastos. Així que anivel mundial com hem dit es trobaría d’ordre del més visitat, en primerposició, fins la deuena; Bangkok, tot seguit, Londres, París, Singapur,Nova York, Estambul, Dubai, Kuala Lumpur, Hong Kong i finalmentBarcelona.

Segons el gast a nivell mundial, del gast major al menor dintre d’aquetrànquing sería; Nueva York ,Londres ,París, Bangkok, Singapur,Barcelona, Dubai, Estambul, Kuala Lumpur.

33

6.1 Característiques del país més visitat.

Bangkok com hem dit és la ciutat que més turistes ha tingut en aquestúltim any, el que no sabem es el perquè te tanta atracció turística ni dequines caracteristiques compta que impulsa un turisme massiu.

Què hi veuen els turistes per elegir aquesta destinació a lhora de viatgar.

Principalment Bankgok és inmensa i com moltes pàgines webs utilitzan lesparaules ‘’extravagant’’ ‘’diferent’’ ‘’excitant’’ ‘’autenticitat’’, aquets sónels adejectius que fan referencia al atractiu d’un lloc turístic que impulsaals turistes alhora de escollir el seu destí.

Aquesta ciutat es ven amb el seu caos y el seu ordre, la masificacióturística i els seus carrers solitaris. La festa desenfrenada i la pau dels seustemples, la típica porquería de qualsevol ciutat asiàtic. En resum és unaciutat de contrastes.

Bangkok com hem dit és la ciutat que més turistes ha tingut en aquestúltim any, el que no sabem es el perquè te tanta atracció turística ni dequines caracteristiques compta que impulsa un turisme massiu.

Què hi veuen els turistes per elegir aquesta destinació a l’hora de viatjar.

Principalment Bankgok és la capital de Tailandia, ubicada al voltant del riuChao Phraya, en ple sud-est asiàtic.

Antiguament contaba amb una important xarxa de Canals que per aquetmotiu va rebre el sobrenom de Venecia de l’est o Venecia del Orient. Unaaltre denominació en el seus origens, es coneixia com la ciutat de elsÀngels.

34

Carrers de Bangkok

Com ja hem dit, aquesta destinació s’ha convertit en un viatge predilectaper molts turistes que viatgen internacionalment durant les seves vacançes.Te com a característica principal que és una ciutat que no deixa indiferenta ningú.

És una ciutat innmensa i com moltes pàgines webs utilitzan les paraulesextravagant, diferent, excitant, autenticitat… Aquets són els adjectius quefan referencia al atractiu d’un lloc turístic que impulsa als turistes a l’horad’escollir el seu destí.

Aquesta ciutat es ven amb el seu caos y el seu ordre, la masificacióturística i els seus carrers solitaris. La festa desenfrenada i la pau dels seustemples, la típica porquería de qualsevol ciutat asiàtica. En resum és unaciutat de sensacións i contrastes.

Els turistes buscan exotisme, imatges que els treguin fora de la vidaquotidiana i sense dubte, aquesta ciutat ho és.

És una ciutat on en ple carrer pots trovar-te amb monjos vestits ambtúnicas taronges, animals passejant tranquilament en mitg de la ciutat, els

35

forts olors del menjar Tailandés sen se la necesitat d’entrar a ningúnrestaurant o el olor del encens..

7. Països més cars del món

Aquestes dos taulas ens indican la tarifa de hotel promitg més alt a nivellmundial i ordenadament, primer el país on els paisos més cars seríen lasMaldivas, la Polinesia Francesa on els destins més cars seríen Bora Bora iMoorea, Seychelles, Turcas y Caidos y las Bermudas on el lloc més car ésHamilton.

36

Tot seguit ens indica també les ciutats més cares a nivell d’hosteleria pernit on les principals serien Rio de Janeiro, Brasil, en segon lloc Cannes,Francia, seguidament Nova York, China, després Sydney, Australia iacabant la llista Monterreny situat a México.

Vista desde el hotel en Soufrière (Sta. Lucía, en el Caribe)

Las Maldivas són primerament el lloc més car del món, el promitg delsseus hotels està entra entre els US$540, seguidament d’aquet paradís al’Oceà Indic es troba la Polinesia Francesa on la nit arriba a costar amb unpromitg de US$372 i aquesta xifra a pujat un 12% en el últim any.La llista es tanca amb las Illas Turcas y Caicos (situat entre Haití iBahamas) y Bermudas.

Al 2011 casi 1 milió de persones van visitar les Maldives comparant ambla Polinesia Francesa que poc més de 100 mil personas la van disfrutar.Les Maldives poc a poc s’eniràn convertint en un destí ‘’mainstream’’terme que s’utilitza per descriure les noves tendencies a nivell social del’època.

37

Dintre de la Polinesia Francesa hi ha diferents nivells ja que allotjarse enels hotels de Bora Bora, una de les seves illes més famosas costa com apromitg US$700 per nit.

Hotel four Seasons en Moorea (Polinesia Francesa)

Hi han molts llocs que els seu preu a augmentat per a causa de películasmolt famoses filmades en un d’aquets llocs tan cars com és el cas de Balique augmentat un 67% el seu cost després del rodatge de ‘’Comer, Rezar iAmar’’ película protagonitzada per Julia Roberts. Bali actualmente te unpromitg del US$456.

38

La imatge anterior és l’Hotel en Jimbaran, Bali (Indonesia)

Perquè són les maldives i la Polinesia francesa els principals destinsturistics més cars del món?

7.1 Maldivas

Començant per las maldivas ja que és la primera destinació d’hotels méscara a nivell mundial.

Després de la seva independencia i del boom del turisme internacional, lesmaldivas van començar a rebre els seus primers turistes estrangers. Aquetconjunt d’illes van ser descubertas per turistes italians que a dia de avuiocupan el primer lloc en número de visitants.En aquesta situació el govern de les maldives va realizar un estudi per a laexplotació turística del país.

39

Les característiques que es van realitzar que es van fer que a dies d’avuisigui la destinació d’hotels més cars a nivell mundial va ser, separar lapoblació local de la turista, aixó te com a conseqüencia una majortranquilitat sense cap tipus de població, exclusiu per els turistes ambestabliments hotelers. Admetre només un número limitat de turistes al any,cosa que ha conseguit per els elevats ingresos i mantindre l’entorn naturalen les mateixes condicions en que es trovaba destinat la gran part delsingresos per turismo a la conservació, i poder seguir explotanteconomicament les illes sen e que perdin el seu atractiu.

El éxit del país amb el turisme es deu a la riquesa de les seves aigües i perla abundància de la seva vida subacuàtica.

Amb les seves característiques tropicals i el valor afegit dels seuscomplexes hotelers, s’ha convertit en un destí molt apreciat per el turismode luxe.En l’actualitat el turisme es responsable per el major ingrés de monedaestrangera al país, contribuint amb un 33% del PNB i un 80% de lesreserves en divisas.

Lily Beach Resort and Spa él hotel més car de les Maldivas, situat aHuvahendhoo Island, Atolón Ari Sur, Maldivas està valorat per 1.204,92per persona una sola nit.

Hotel Lily Beach Resort and Spa

40

Aquet hotel consta d’instalacions de luxe i espais recreatius de luxe.

Habitació Bany

Terrassa Exteri

Platja Exterior del hotel

41

Piscina Spa

Instalacións recreativas

Restaurant Entrada

42

7.2 Polinesia Francesa

La Polinesia francesa és una colectivitat d’ultramar francesa situada al surdel oceà pacífic i te com a capital, la illa principal i més poblada Papeete.

La Polinesia francesa consta de les Marquesas Islands, Tuamotu Islands,Society island i Cook Islands.

En aquest treball ens centrarem en les Society Islans ja que tenen els dosprincipals destins més cars de la Polinesia, Bora Bora i Moorea.

La economía principal ve del turisme amb instal·lacions turísticas molt bedesarrolladles i disponibles en les principals illes.

La polinesia francesa no no més es tan famosa per el seu paisatge y elsseus hotels. La polinesia francesa exporta com a producte principal lafamosa perla negra tahitiana que representa el 55% de les exportacions.

A nivell turistic la polinesia francesa es descriu o s’utilitza per a un destí

43

romàntic i paradisiac per a excelencia i tot aixó dona al primer lloc on vala gent per pasar la seva lluna de mel pero no es només aixó que fa quesigui el lloc de lluna de mel número.

Si no que també la geografía és casi única, paisatge increíble, aiguacristalina i calenta i la seva infraestructura d’hotels amb els famosos‘’Overwater bungalows’’

Pel que fa que sigui tan cara són les caracteristiques que te una lluna demel, tota persona la vol tindre un viatge inolvidable, únic i no un llocmassificat, amb pocs turistes, buscan la tranquilitat per un momento únic iespecial.

Bora Bora, com ja habiam dit es la illa principal més cara i també la mésdesitjada, seguidament la Illa de Moorea.

Bora Bora és una illa de la Polinesia francesa casi totalment dependent delturismo. Fa 30 anys en aquesta illa en el Hotel Bora Bora es van construirels primers over-the-water bungalows.

Imatge de la NASA de Bora Bora, Polinesia

44

La majoría dels destins turistics són aquacentrics tot i que també es posiblevisitar uns altres tipus d’atraccions com alguns canyons de la SegonaGuerra Mundial.

La majoría de visitants a aquesta illa són estatunidens, japonesos oeuropeus.

L’hotel més car situat a Bora Bora és l’hotel Bora Bora Pearl Beach Resort& Spa, aquet hotel surt per 502 euros la nit nomes una persona.

La imatge anterior es l’imatge de l’Hotel Bora Bora Pearl Beach Resort &Spa

Aquet hotel és un complexe de luxe situat a la platje de Motu Tevairoa a10 minuts en barco privat del aeroport de Motu Mute.

Aquet hotel ofereix allotjament de luxe en suites amb piscina privada ambacces al jardí, suites devant del mar amb banyera d’hidromasatge privada obulgalows flotants amb acces directe al mar d’aigua turquesa. A més amés, totes les opcions d’allotjament disposen de vistas espectaculars a lamontanya Otemanu.

Aquet restaurant contsa de 2 bars i 3 restaurants, també s’inclou el

45

‘’Tevairoa’’ que serveix menjar a la Terrassa d’aire lliure amb vistas a lallaguna de Bora Bora.

Un veritable paradís, sense masificació turística i com a consequencia,realment cara.

La segona illa de la Polinesia Francesa més cara de tarifa promitg d’hotelsa nivell mundial , es la famosa illa de Moorea.

46

Moorea és una illa volcánica del achipielag de la societat en la PolinesiaFrancesa denominada com la illa germana.

Moorea significa ‘’llargandaix daurat’’ ya que en una llegenda es diu queun llargandaix enorme amb la seva cua va partir les dos bahías del nort, lesde Opunohu i la de Cook o Paopao.Aquesta illa es una de les principals a nivell de destí turístic de la PolinesiaFrancesa, existint en aquet territorio varis resorts de luxe que permeteixena els seus habitants disfrutar de la seva magnifica i bonica llaguna.

Els hotels de moorea disposen de les caracteristiques de bungalows en elaigua que fan la reliquia dels recents casats i nombroses parelles que esdesplazen en busca d’uns dels llocs més romàntics del pacífic.

Aquesta illa disposa de moltes possibilitats ja que disposa d’un paisatgemontanyos, esports i activitats acuáticas. L’activitat més popular d’aquestailla és la visita a la llaguna per alimentar rayas i tiburóns.

L’hotel més gran y mes luxos d’aquesta área és l’hotel Sofitel Moorea LaOra Beach Resort.L’hotel l’anomenan, hotel de superlatius ja que es l’hotel més gran deMoorea i el més luxós. Aquet hotek es troba en una llaguna amb platja desorra blanca i montanya verda que arriba fins als nuvols.

Hotel Sofitel Moorea La Ora Beach Resort

47

Hi ha els bungalows polinencs flotant sobre l’aigua com es habitual a laPolinesia o s’amagen entre jardins o descansan en la platja de sorra.Cada bungalow d’aquest complexe turistic està fet de materials naturals,duchas de cascada en pedre, la més moderna tecnología.

És un destí ideal per a la seva lluna de mel o per una boda per tot lo alt.L’habitació o allotjament més car d’aquet hotel surt per 482 euros la nit només una persona.

6. PràcticaHem fet una enquesta a 20 persones per saber com influiex el turisme en laseva vida. El 90% dels enquestats viatja entre 1-5 cops a l'any mentre quel'altre 10% viatja entre 5-10 cops a l'any. Un 80% gasta més de 100 eurosen viatges, un 10% gasta entre 70-100 euros i l'altre 10% gasta entre 50-70euros. Tots els enquestats afirman que el continent on més viatgen ésEuropa tant per temes sentimental com econòmics i que els gradaria viatjarsobretot a tota la zona de Amèrica, Japò i Australia. Un 60% delsenquestats viatgen amb la seva familia, un 20% amb la seva parella, un10% amb amics i l'altre 10% sol. El 95% dels enquestats viatja per plaermentre que l'altre 5% viatja per raons familiars. Un 98% del enquestatsbusquen ofertes de vitages a través d'internet i la web mentre que un 2%busca ofertes a través d'aplicacions mòvils. A la pregunta d'on voldrienviatjar si els i donessin la opotunitat de vitjar on vulguerssin la inmensamajoria vol viatjar a llocs exòtics: India, Japò, Llatinoamèrica i Australia; itambé hi ha a hagut algún que vol donar la volta al món.

48

7. Conclusió

Per concluir aquest treball de recerca volem afirmar que la nostra hipòtesises afirmativa però no només hem confirmat que el turisme ha evolucionatgracies a les noves tecnologies sinò que també a la societat contem-porànea, ja que, si a la gent no li agrades viatjar i conèixer noves llengues icultures el turisme no tindrià futur i s'aniria a norris perquè hi hagi turismehi ha d'haver-hi gent que vulgui viatjar. Hem disfrutat molt fent aquest tre-ball ja que el turisme es un tema molt d'ara i a la joventut com nosaltresens agrada molt viatjar i ens va semblar interesant investigar les raons i elsperquè ha la gent li agrada tant i estem molt contentes per tots els nous co-neixements que hem après, moltes gracies.

49

Bibliografía:

La bibliografía esta ordenada mitjançant l’ordre de búsqueda a mesura quehem anat desenvolupant el tema.

Turisme, historia i evolució:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Turisme

http://www.monografias.com/trabajos42/turismo-evolucion/turismo-evolucion.shtml

http://es.slideshare.net/paduecas/historia-del-turismo-7900349

http://books.google.es/books?id=1yD2OTeh83QC&pg=PA294&lpg=PA294&dq=movimiento+fordista+en+el+turismo&source=bl&ots=mGVcJ0CmtD&sig=gDZsiIjObjgHptj6mobMf1c9oKc&hl=es&sa=X&ei=VCxZVKqDObSBsQTBzYDoBg&ved=0CDgQ6AEwBA#v=onepage&q=movimiento%20fordista%20en%20el%20turismo&f=false

Per les aplicación i noves tecnologías turístiques:

http://www.eumed.net/eve/resum/07-07/llc.htm

http://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&ved=0CDEQFjAD&url=http%3A%2F%2Fwww.researchgate.net%2Fprofile%2FAntonio_Plaza%2Fpublication%2F28227425_La_Web_2.0_y_su_aplica-cin_al_sector_turstico_Travel_2.0%2Flinks%2F00b7d527bc1d44e94e000000&ei=wU86VPv9CYPcaNC3gYgL&usg=AFQjCNHRN8MPZ5lgjGJIQm4FW6wKSr0klw&bvm=bv.77161500,d.d2s

http://www.abc.es/tecnologia/20121127/rc-aplicaciones-tambien-fomentan-turismo-201211271258.html

http://competitividadturistica.com/apps-turisticas/las-apps-lideres-en-el-sector/

50

Destinacions mes cares i més visitades:

http://viajerosblog.com/ciudades-mas-visitadas-mundo-2013.html

http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=7&ved=0CFAQFjAG&url=http%3A%2F%2Fviajerosblog.com%2Fciudades-mas-visitadas-mundo-2013.html&ei=92s6VMHgLoXtapSogqAF&usg=AFQjCNGnEIIDtCpuQUGu14IbR_NKrfC_WQ

http://unavidaenmilviajes.com/2012/05/04/bangkok/

http://marcopolos21.com/2012/10/los-5-destinos-mas-caros-y-exclusivos-del-mundo/

http://es.wikipedia.org/wiki/Bora_Bora

http://www.booking.com/hotel/pf/bora-bora-pearl-beach-resort-spa.es.html?aid=324799;label=bora-bora-yrqGaEmW8%2AZC%2A9aAbQkZ3wS39921258980%3Apl%3Ata%3Ap1%3Ap2%3Aac%3Aap1t1%3Aneg;sid=d7143c52ffa991879f3a2ba0f426538d;dcid=4

http://www.abovetopsecret.com/forum/thread882430/pg1

http://www.tripadvisor.es/SmartDeals-g309685-Moorea_Society_Islands-Hotel-Deals.html

http://www.rumbo.es/alojamientos/hoteles/processSpider.do

http://www.alasislas.com/mapa-islas-maldivas/

Altres per a més informació:

http://www.cuatro.com/callejeros-viajeros/temporadas/temporada-03/t03xp01-tahiti-y-bora-bora/Exoticas-Tahiti-Bora_2_1277880012.html

51