EL TURUTA.:·un exemple de mutac16rnu51~al

PER:Jordi Mila i Franco

J

Qüestionar la relació entre el pas-doble militartitulat El Turuta, i el Carnaval de Vilanova i laGeltrú és totalment fora de lloc. És tal la

imbricació d'aquesta música dins l'entrellat carnavalesc vilanoví, que no és agosarat elqualificar-la com ahimne propi d'aquesta festivitat a la capital del Garraf. Amb tot, no deixadesercuriós, queprecisament sigui unamarxa d' origen militar la queserveixi per engrescarlamunió deparelles quediumenge decarnaval al matí pren elscarrersvilanovins per afer unaalegre i vistosa desfilada i acabaramb la més dolca de les batalles.

El Turuta, terme que designa l' encarregat defer els tocs d'activitats amb la corneta dins lacaserna, és un pas-doble alegre i vertiginóscomposatl' any1926pelmúsicRomándeSanjoséRedondo. Originalment propi de lexércitd' aviació, la sevapopularitat 1'ha fet incorporar-sead'altres cossosde lexércit. Pero també haesdevingut ambel pasdels anys, concretamentdes de finals dels anys 50, part del corpustradicionalpropi delcarnavalvilanoví. Demaneraqueaquestpatrimoni no tangible queéslamúsica

Carnaval 95. Placa E. C. Ricart

i que necessita de la sevaposada en escenaperesdevenir tal, esveu alterat, modificat enel seuús, i en la sevasimbologia. Passantaconvertir-sedepas-doblemilitar ambunafunció marcial. ..,amúsica plenament carnavalesca, símbol de lagresca i la festa autóctona.

EIsanysqueprecedirenlaguerracivil suposarenun dels moments álgids dins la historia delcarnaval vilanoví. En aquestsanys, les societatsaglutinen al seuentorn, bonapart del j ovent queen aquestesdates fa disbauxa de tot tipus ...

El conflicte bélic, com tantes altres coses, hoestronca tot. 1així la postguerra esdevindráun període difícil, ple de restriccions iprohibicions alhora de celebrar qualsevolmena d' expressió col· lectiva popular, i entreellesmolt especialmentelCarnaval.

EIs anys 50 representen un lent intent derecuperació de les expressions col-Iectives. 1l'any 1955 significara el primer intent derecuperació concreta de lescomparses.Aquestany té lloc la primera sortida d'una comparsades d'abans de la Guerra Civil. Fou la delFoment Vilanoví, dins pero d'actes privats, i demaneramolt limitada.L' any següent, el 56, torna a sortir al carrer labanderadel Foment araja ambméscomponentsi acompanyatsperuna delesbandesmésactives

enaquells anys, la Cobla-Orquestra Prin-Des,-contracció de la Principal del Penedés-.

Finalment l' any següent s' incorpora una novabandera, la del Pósit de Pescadors.

A partir de l'any 58, l' Ajuntament veient queelcarnavalacaparamésatenciópopular, esdecideixa prendre part en l' assumpte i oficialitza lescomparsescarnavaleres,aixó siambeldiplomáticnom de"Fiestas deInvierno". Els anyssegüentsseran els de l' explosió del carnaval, amb laincorporació ala festadenovesagrupacions i laparticipació progressiva de molta més gent.Incloent la represadecomparsesinfantils.

Altra versió de la incorporaciód'El Turuta a la festa, diu queforen elsmateixos comparsersdelPósit de Pescadors, alguns delsqualshavien fet el serveimilitar aSant Fernando (Cadis), els queconeixien unamarxa militar molttrempada que ells anomenavensegons la lletra amb la que larecordaven, el "no t' aclares", ique tenia per nom original ElTuruta. Aquests comparsers vanvoler que la toquessin les bandesqueels acompanyaven enaquellsprimers anys de recuperació. Iaixí el senyor Francesc Roset i

Borras, músic molt actiu en aquells anys, quealeshoress' encarregavadel repertori de laPrin-Des i que havia estat transcriptor de banda,aconseguí fer-se amb la partitura originald' aquest pas-doble.

Fos com fos, el que realment éscert ésque desd' aquell moment el Turuta esdevé quasi partfonamental del carnavalvilanoví.

Poc a poc el carnaval anirá fent-se mésparticipatiu, es va eixamplant. N oyesagrupacions esvan incorporant dins l' entrellatcarnavalesc. I amb ell ho fa la fama d'aquestapeca musical que arrela rápidament dins elcarnaval, incrustant-se en el subconscientcol-Iectiu carnavaler de la gent queha fet d' ellaun referent festiu local.

Aquelles primeres comparses,lesde la represa,foren acompanyadesamb formacions musicalslocal s i enexpandir-se el fet comparserperbandesbásicamentmilitars. Aquestes ~ f= ~. .erenen bonamida lesdecasernesmilitars ~. F v."

properes,i entreles marxes que tocaven I~ '" ,,:.:,• H,~ •.,

per acompanyar les comparses hi havia ~i/;;;~~~músiques tant "própies i nostrades" perunes festes de carnaval com: Barras i

estrellas o El Gato montés. Incloientambé el pas-doble anomenatEl Turuta, ,unamúsica fácil d' interpretar, lleugera,sensegaire comprornís mus.ical i que amés engrescava' de bona manera elpersonal.Sensecap ll10tiu en especial,sensecap raó, sera aquesta peca la quede manera misteriosa arrelará entre eljovent, i no tantjovent, qúe ~audia de lafesta enaquells j aprimers seixanta. 1.988Placade la Vil.

El Turuta passa a convertir-se en la principalmúsicadeldiumengedecomparsesonlesparellesballen i saltenpelscarrersdeVilanova al compásbásicament d' aquestpas-doble.

El rápid i insólit éxit d' aquestapecamusical dinsel carnaval, i també la sevarápida assimilacióperpart dela gent que1'ha fet seva,cal entendre-ho per la seva fácil interpretació, per la utilitatquemostra en les datesfestives i l' aire trempatque imposa a la gent ávida de gresca.El Turuta, pero, no sempreha estatben vistoHihaqui havist enell unamenadesubmissió aunacultura forana endepriment de la propia. O elsqualificatsmusicalment,quesempren'hancriticatla sevavulgaritat.

També ha tingut detractors, com arael cronistalocal Xavier Garcia que a Vilanova i la Geltrúi el seugran carnaval (1972), el defineix coma: una marxa única, vulgar i setmesona, quetohtom es veu amb cor de taral.lejar, essenten desgavell de la lletra "No t 'aclares, not 'aclares ... " digna bessonade la sevamúsica,rampoina pura.

Tambéhi hahagut intents, omésaviat propostesd' insertar novamúsica d' acompanyamentper alescomparses.Peroaquestesdefinitivament nohanarrelat. El que demostra el paper degarbellquesuposala cultura popular viva queendestria,

com unamenadeprocésdeselecció natural, lesquerealment esmostrenútils per acadafinalitat.

Amb tot, no és el carna al vilanoví 1'únicafesta on ha quedaf incrustada aquesta pecamusical originalment militar. A Oriola (Múrcia),el Turuta acostuma aacompañyar la comitivadels armats romans el diumenge de Rams. 1tambéaAbanilla (també aMurcia) ¿companyala festa de Moros iCristians.

Altrament d' exemplesdeviatges musicals ambvariació del significat inicial n 'hi haun munt.Recordem,per exemple, el Ball deBenás,oBalldeMayordomos, queesreconverteix en1'Hirnnede Riego. Fent un camí invers, de músicaelementalment festiva esconverteix enmúsicacompromesapolíticament.

El Turuta omésaviat el seuacolliment i éxit alcarnaval vilanoví cal entendre'1,com hemvist,dinsundeterminatcontext, fora del qualrealmeIitdeixa detenir sentit. Estemparlant donesd'unamúsicaplenament contextual, quecal entendre- .la dintre deles festivitats del carnaval vilanoví.

La mutació casual, involuntaria que pateixaquestamúsicaexemplifica el tránsit quepodenpatir alguns elements cultural s i l' alt grau queaquests poden tenir d' adaptació a lescircumstánciesqueconvinguin,permésinusitadesqueaquestessiguin.

Carnaval· 1.988

Finalment a El Turuta se lihauria d' afegir una darreravirtut, la d' alleugerir lespenesdels Vilanovins que lluny decasafeien el servei militar. Aaquestsafortunats que tenienla oportunitat d'escoltar labanda del seu regimentassajantointerpretantelTurutase'ls canviava la cara, i se'lsomplia el cor de joia. Per noanomenarelcasdelsvilanovinsquehandesfilat ojurat banderaal sodel Turuta.

Ves per onunamúsica militarpot arribar a fer més lleugerdeterminat trángol,