El Vilatà*El Vilatà no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors. 3 el vilatà volia dir quelcom Editorial Quatre. Un objectiu. Aquesta vegada no direm que ja tornem

{el vilatà} número 8

El Vilatànúm. 8

albert pla, crema catalana [pàg. 4] n prismàtics en antena [pàg. 6] n calendari eròtic-cinematogràfic [pàg. 8] n bloguesfera i

la nova xarxa [pàg. 10] n pollastre amb salsa de mostassa [pàg. 12] n converses de bar [pàg. 14] n passatemps [pàg. 15] n

notícies [pàg. 16] n horòscop [pàg. 18] n la lliga de futbol [pàg. 19]

www.elvilata.tk algú sap que tenim web?

{el vilatà} número 8 {el vilatà} número 8

elvilata.tk, algú sap que tenim pàgina web?

2

aquí abans hi havia un cómic!


StaffDirecció i coordinació: Óliver Miranda, Pablo Alegre i Albert CusidóDisseny i maquetació: Óliver Miranda.Edició: Montse Verdún i Yolanda DiéguezPassatemps: Mariona SalvadorFotos portada i contra: Óliver Miranda

Adreça: Club de Residents. Bloc C, baixos. Vila Universitària.Telèfon i a/e: 935817476Email: [email protected]: Vila Universitària.

*El Vilatà no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors.

3

el vilatà volia dir quelcom

Editorial

Quatre. Un objectiu.

Aquesta vegada no direm que ja tornem a ser aquí. Sempre hi

havíem estat, encara que molts no ho sabessin. El Vilatà treu el seu vuitè número. I fer-ne quatre és el seu objectiu per aquest any. Després del prolífi c curs passat, un número en deu mesos, El Vila-tà va tornar de vacances amb una idea molt clara. Amb l’ajuda de molts, d’uns pocs, o dels de sem-pre, aquest cop seran quatre les vegades que la nostra publicació caurà al sofà dels vilatans i de les vilatanes.

Al fi nal, uns quants s’han apun-tat a l’aventura vilatana. Són vint pàgines bicolorejades amb noves sorpreses i antics companys que segueixen aportant part del seu temps a El Vilatà.

No obstant això, les pàgines continuen estant obertes a tot-hom: setze, vint o vint-i-quatre... el proper Vilatà està cada vegada més a prop. No ho dubtis, tu tens la paraula, la imatge, el dibuix... el Vilatà té l’espai en blanc.

No ho oblidis.

¿Estás huyendo?El tiempo no olvida las historias que no empiezan

fugir

Tenía tanto trabajo por ha-cer que tan sólo esperaba el momento de terminar aquel asqueroso semestre.

Echarme en la cama, dormir. Poner la misma Marlango que estaba es-cuchando en aquel momento, pero sabiendo que mi agenda navegaría demasiado lejos para recordar si quedaba algo pendiente.

De repente, un sueño. Su rostro, sus ojos, su mirada y mi miedo. Cuando nos falta confi anza llegamos los últimos a todas partes. Las cosas ocurren mucho antes de que sepas de ellas.

Entonces, te quedas allí sentado, con la cara de un estúpido que inten-ta no parecerlo. Estúpido. Mirando hacia otro lado, como si lo que ocu-rriera a tu alrededor no te importara. Peor aún, como si no vieras nada. Tú a tu bola. Cada vez más estúpido. Al mismo tiempo, sus labios despegan-do en busca... podían llegar a cual-quier parte, tan sólo una excepción. Los tuyos. ¿Por que?

Porque llevas mucho tiempo sin intentar buscar una solución a todo esto. Mejor dicho, nunca la has bus-cado. Y “todo esto” se resume en tan sólo tres palabras: ella, ella, ella.

Intentas huir de ella como si el tiempo corriera a tu favor.

El tiempo pasa, es cierto, pero tan sólo se alía contigo a la hora de olvi-dar una historia ya terminada. Y lo tuyo no llega ni a prólogo.

Observas cómo el paso de los días borra los capítulos de una historia que no te atreves a escribir.

Siempre lejos de sus ojos, lejos de su mirada, lejos, demasiado lejos. ¿Te asusta? Más te asustaría imagi-nar que será de ti cuando tu historia acabe olvidada entre los bocetos de un escritor mediocre.

Hazme un favor. Si no llegas demasiado tarde para recorrer el camino perdido y volver a toparte con sus pasos,... olvídate del miedo. Explícale que un día tuviste dema-siado trabajo para hacer otra cosa que no fuera intentar salir de aquel tunel estresante. Pero de repente, apareció ella y sentiste que aunque las cosas siempre podrían ir a peor, ella estaría allí. Dile que quieres de-jar de soñar.

Despierta. Quizá continúe allí.

ÓLIVER MIRANDA [D-305]FOTOGRAFIA: CORBIS


4

Vive rápido y muérete jo-ven. La consigna que se acuñó a fi nes de los años ’60 bien puede tomarse

como apasionante tema de tesis para cualquier carrera humanista o, en su defecto, desecharse sin pretensiones. Hubo quienes la si-guieron a pie juntillas: Rimbaud, Jim Morrison, Kurt Cobain y para qué hablar en estas latitudes del siempre incomprendido Andrés Caicedo. Pero otros, como el can-tautor catalán Albert Pla (Sabadell, 1966), optaron por mantenerse con vida y pasar la barrera de los treinta. ¿Cómo? Haciendo música. ¿De qué forma? Disciplinadamente. Traspasado ese umbral, cualquier idea de reviente y hasta de suicidio pierde toda elegancia, y es el desa-rrollo de una obra y no la imagen de artista atormentado lo que cobra importancia.

Aunque con Pla… nunca se sabe.

Escuchar alguno de sus discos es lo más parecido a conseguir un revólver, echar un vistazo a la ca-lle desde el séptimo piso, comprar cianuro, anudar bien la piedra en la soga. Es decir, una experiencia siempre al borde del barranco, donde uno se tambalea y mueve los brazos ridículamente, tentado de caer pero también de mantenerse con vida. Oír a Pla es como estar pagando tarde la deuda de oírlo, lo que no está lejos de ser así pues recién ahora comienza a hacerse popular fuera de las fronteras cata-lanas, gracias a espectáculos como “Matacerdos”, que lo llevó el año pasado a pisar varios escenarios en

Latinoamérica. Lo que mejor defi ne

a Pla es su irreverencia y no sólo en el conteni-do de sus letras. Su sello discográfi co, Ariola, lo etiqueta como “artista multimedia”, debido a la extravagancia y potencia de sus espec-táculos. Él se apura en aclarar el término: “Qué va, lo que yo hago es un show multi-mierda”. Nada más cierto, no porque su puesta en escena tenga una calidad cuestiona-ble, al contrario, sino porque sobre el escenario a Pla suele salírsele la bestia que lleva dentro. Y asistir a esa catarsis no es recomendable para los que van siempre con una sonrisa por la vida.

Pla antes de Pla

¿Quién era Albert Pla antes de ser Albert Pla? Un muchacho ca-talán ensimismado, retraído, que pasó sin gloria y con pena por las aulas de una secundaria de Saba-dell, interesado a ratos en los boys-couts y cada tanto en los deportes. Por algunos meses sus padres le costearon un curso de natación, sin estar convencidos del todo, pero al poco tiempo el muchacho progresó y hasta consiguió una medalla en la modalidad de cien metros maripo-sa. En los ratos libres se dedicaba a sus deberes escolares y a ayudar en la fábrica familiar de confección de pantalones.

Hasta que, como a todos los

artistas en ciernes, le sobrevino una revelación. Un día se enteró de golpe que las mujeres hieren como nadie, que la vida hace cortes de navaja en la piel, que los problemas, por pequeños que sean, siempre se pueden magnifi car a gusto. Fue así como Pla abandonó la natación, renegó de los estudios, se encerró en un departamento de las afueras de Sabadell y se fustigó a sí mismo escribiendo canciones con los tres o cuatro acordes que en ese momento sabía en la guitarra. Buena parte de ese material está incluido en “Ho sento molt” (“Lo siento mucho”, 1989), un disco que conmociona por la honestidad y frescura de sus letras y la recurrencia de ritmos como la rumba catalana, el jazz, el fl amenco y la balada.

De ahí en adelante se fue mol-deando, en cada concierto, en cada canción hecha a pulso, l’enfant terrible que a ratos le gusta ser. Lo censuraron varias veces por actitu-des obscenas. Lo vetaron de varios escenarios. A días de aparecer el

Albert Pla, Crema Catalana

Con cada concierto, con cada canción hecha a pulso, Albert Pla va moldeando la imagen de l’enfant terrible que a ratos le gusta ser. Lo han censurado varias veces por ac-titudes obscenas. Lo han vetado de varios escenarios. Su compañía discográfi ca le dio la espalda, catalogando sus canciones como “políticamente incorrectas”. Él respon-dió con lo mejor que sabe hacer: letras, letras profundas que hablan de sexo, de drogas, de hombres que se vuelven mujeres, de amores desgarrados.

crítica musical


5

que es considerado su mejor disco, “Veintegenarios” (1997), su compa-ñía discográfica le dio la espalda y catalogó sus canciones como “po-líticamente incorrectas”. Pla, son-riendo por tanta paradoja (¡el arte y, sobre todo, la canción de autor debe ser, precisamente, política-mente incorrecta!), supo con qué contestar a esa animadversión: con una deliciosa crema de canciones, tratando en profundidad el sexo (“¿por qué te fuiste con ese negro? (…)/ ¿será que él tiene un pollón grandote/ que el negro tiene un cacharro enor-me?,/ qué puta que eres, Rosa, mi vida,/ perder el culo por un cipote”), la crítica so-cial (“sería mentirle si digo que tengo respeto por la monarquía,/ siempre me he caga-do en las dinastías y en las patrias/ putas, la banderas sucias,/ los reinos de mierda y la sangre azul, mi majestad”), las drogas (“y añoro esa rayita y esa pastillita/ que no tomé contigo/ aquella noche”), los tipos ya hastiados de no poder asumir su homose-xualidad (“Manolo era todo un macho de pelo en pecho/ pero estaba algo cansado, estaba harto de su sexo/ así que se afeitó y se depi-ló/ y ahora Manolo es toda una mujer”) y, por supuesto, los amores no correspon-didos (“yo te deseo la muerte/ don-de tu estés,/ por Dios que aprenderé a rezar/ para lograrlo”). Ese batido cayó bien entre los catalanes, y aho-ra está siendo degustado vivamente por auditores de todo el mundo.

Advertencia: Poeta maldito suelto

Los discos “No sólo de rumba vive el hombre” (1992) y “Supone Fonollosa” (1995) acabaron por consagrarlo como un cantautor de culto. Pedro Almodóvar incluyó su

canción “Sufre como yo” (verda-dero tratado de cualquier ruptura sentimental) en la banda sonora de su película “Carne trémula” y Álex de la Iglesia hizo lo propio en su cinta “El día de la bestia”. Y como siempre sucede con los fenómenos, el establishment cedió, se replegó, sonrió, dio explicaciones. Los mis-mos funcionarios que fruncieron el ceño al escuchar canciones como “Joaquín, El Necio”, “Diarrea men-

tal” o “El lado más bestia de la vida” (una versión rumbera del clásico “Walk on wilde side” de Lou Reed) ahora lo abrazan, le piden que gra-be con ellos, le apuntan conciertos por América Latina y Europa. Y Pla vuelve a reír por tanta paradoja, vuelve a preparar su crema de can-ciones, ahora para la crème de la crème de la sociedad, dejando a ra-tos la crema, sabiendo que su sitial en el Parnaso de los artistas raros e imprescindibles se lo ha ganado con creces.

En sus shows en vivo (¿qué más da si son multimedia o multi-

mierda?) se lamenta delante del micrófono, llora, ríe como si tuviera el diablo dentro. Hace que su DJ, Judith Farrés, se desnude comple-tamente. No tiene problemas en fundir la estridencia de su guitarra eléctrica con el ritmo flamenco de la guitarra acústica del gitano Diego Cortés. Parece morir y resucitar en cada actuación y eso es lo que, en definitiva, va a buscar el espectador que compra su entrada para “Ma-

tacerdos” u otro espectáculo: ver cómo un tremendo referente cultural contemporáneo –que ya no murió joven, que se libró de vegetar, de las drogas y de los excesos–, es capaz de transmitir un aura que no se veía desde que Bob Dylan cantaba de espaldas al público o Pink Floyd hacía estallar piscinas llenas de pececitos multicolores, mo-jando a los concu-rrentes.

No obstante, Albert Pla canta de frente y no tiene líos con Greenpea-ce. Son otros los tiempos que hoy se cocinan, sin duda, y la gracia está en que lo mismo que se experimenta al verlo en vivo, es posible sentirlo

con la audición de alguno de sus discos, haciendo propios algunos pasajes como: “Me place imaginar que cuando muera/ mi esqueleto va a quedar al descubierto;/ represen-tará entonces lo que fui” o éste, tal vez el más genial: “Yo quiero que tu sufras lo que yo sufro/ y aprenderé a rezar para lograrlo,/ yo quiero que te sientas tan inútil/ como un vaso sin whisky entre las manos”.

FELIPE RÍOS [L-110]FOTOGRAFIES: ELPAIS.ES I ALBERTPLA.COM

crítica musical


6

Diuen que l’ésser humà té por a allò que desconeix i que li fa por tirar en-davant iniciatives noves.

Tot i això, val la pena intentar-ho perquè si no, un es quedaria sense saber quin hauria estat el resultat de la nova proposta, si provar-ho hauria valgut la pena o no. Així va néixer El Prismàtic, l’Ull de la Vila, un programa de ràdio d’una hora setmanal en directe sobre la Vila Universitària i els seus residents. El programa, que es pot sintonitzar els dijous de vuit a nou del vespre a Cerdanyola Ràdio (105.3 FM), va començar el passat 4 de no-vembre coincidint amb la Festa de l’Autònoma. Després de portar més d’un mes en antena, el que en un principi era un programa preparat per amics i coneguts per passar-ho bé i descobrir en què consisteix l’apassionant món de la ràdio, a poc a poc es va fent un lloc entre els vi-latans i vilatanes.

Però què és El Prismàtic?

Doncs és el nou espai de Cerda-nyola Ràdio on, anant més enllà del que passa als pisos dels veïns, els residents de la Vila podeu posar-vos al dia de tot allò que succeeix al vos-tre voltant. Ja sigui de les notícies de més actualitat de la setmana, dels resultats de la competició de futbol de la lliga, o apropar-vos a totes les activitats que des del Club de Residents s’organitzen per a tots aquells que viuen en aquesta comu-nitat d’estudiants i professors. I tot això sense oblidar ni la música ni la visió humorística del que passa a la Vila que sempre caracteritza les tertúlies dels seus residents.

I quan pots sintonitzar-ho?

Cada dijous, de vuit a nou del vespre, a través de les ones de Cer-danyola Ràdio, a la 105.3 de la FM.

“Bona tarda i benvinguts a El Prismàtic, L’Ull de la Vila”. A les

vuit en punt del vespre podeu sentir cada setmana la veu de la Laura en directe, la conductora del programa, que des de bon principi avança algunes de les coses sobre el que tractarà el programa. Lla-vors comença la secció A Fons, on la Mònica amb l’ajuda de la Sílvia i la Carlota cobreixen profundament un tema d’actualitat. Per exemple,

la Vila o els successos, com l’expulsió d’un dels residents per haver buidat un extintor de forma indeguda. I aquí tampoc podia faltar-hi una segona dramatització d’El Pis de Gatis, amb una mirada divertida i alhora més crítica sobre l’actualitat vilatana. Tot seguit, la Carlota ens ofereix El Perfi l Desconegut de la setmana, una entrevista de caràcter

Prismàtics en antenaUn grup d’estudiants de periodisme fa un programa

sobre la vila a Cerdanyola Ràdio

un dels programes més recents va tractar sobre els hàbits dels fu-madors residents i com deixar de fumar. Aquesta part del programa va acompanyada de la primera dramatització d‘El Pis de Gatis, una conversa en un pis de la Vila on hi viuen la Lucre i en Xè (Jordi) que sovint reben la visita de la Mònica o la Sílvia. Aquests residents solen fer una tertúlia molt vilatana que coincideix amb el tema de la secció A Fons.

Llavors arriba la secció Notícies Vila, on la Sílvia i la Carlota es mu-llen per portar els temes més polè-mics i d’interès com l’ampliació de la Vila, l’esterilització dels gats que són una comunitat ben nombrosa a

a un vilatà o vilatana que valgui la pena conèixer. L’Albert, després, ens porta Els Esports on repassa els resultats i els pròxims partits de la Lliga de Futbol de la Vila, i presenta alguna entrevista o dades d’altres esports practicats per residents com l’atletisme. Per acabar, la Lucre re-comana La Web de la Setmana feta per un vilatà o vilatana; i la Laura tanca el programa amb l’agenda que inclou, entre d’altres, activitats i festes a pisos.

Una idea que ve de lluny

Tot va començar a fi nals del curs passat, quan alguns dels com-ponents del programa ja ens vam

D’esquerra a dreta: la Sílvia, la Laura, en Xè (Jordi) i els morros de la Lucrecia a l’estudi de Cerdanyola Ràdio durant el programa.

la vila a la ràdio


7

plantejar la possibilitat de fer de portaveus de l’actualitat de la Vila a través d’un programa de ràdio emès per Cerdanyola Ràdio, idea que no va prosperar perquè era el final de la temporada i per la gran quantitat de feina que se’ns venia a sobre al final de curs. Malgrat això, les ganes de fer un programa de ràdio van continuar i ens vam de-cidir a fer-lo realitat. El passat mes de setembre vam contactar amb Cerdanyola Ràdio i, en ser un pro-grama que tracta només de la Vila, van acceptar la nostra proposta. En aquell moment, els responsables de l’emissora van explicar-nos que els habitants de Cerdanyola viuen bas-tant d’esquena sobre què és i què passa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per aquesta raó, és necessari que hi hagi programes que vinculin la ciutat amb la univer-sitat.

Els inicis són sempre complica-ts i el nostre no ho va ser menys. L’equip del programa –5 persones de la Vila i 2 que no ho són– vam formular i reformular el projecte inicial, la idea de programa i les seccions que tindria. En començar a emetre a partir del 4 de novembre, vam haver de buscar contactes per arribar a allò que pot interessar als vilatans i vilatanes. I tot això signi-fica treure temps d’on quasi no ens en queda perquè, encara que no ho sembli, preparar un programa que

duri una sola hora com El Prismàtic són moltes més hores de treball. La feina és diària ja que el mateix dijous, tot just acabat el progra-ma, ja comença per a nosaltres el programa següent, pensant temes o proposant canvis per fer de El Prismàtic, un producte cada vegada amb més informacions i activitats que puguin ser d’interès per als re-sidents de la Vila.

Com es fa cada programa?

Els dilluns hi ha taula rodona i els set “prismàtics”, que tots es-tudiem periodisme, ens reunim al bar de la Facultat de Ciències de la Comunicació per discutir les pro-postes de cadascú per als dos pro-pers programes. I una vegada ens hem posat d’acord i cadascú té les seves tasques assignades, comença l’acció! Telèfon i micròfon en mà, Vila amunt, Vila avall. Ara parlant amb un resident, ara fent-nos ressò d’allò altre. Estem a la recerca de la notícia fins ben bé el dijous a prime-ra hora de la tarda, quan s’acaba de definir l’estructura final, es prepara l’escaleta per al tècnic, l’Abraham, i els membres del programa acabem de redactar els guions.

A les set de la tarda agafem el bus cap a Cerdanyola i mentre dura el trajecte sempre aprofitem per acabar de polir alguns detalls d’última hora.

L’hora de la veritat és quan, dins l’estudi de Cerdanyola Ràdio, les senyals horàries ens diuen que són les vuit de la tarda. És llavors quan El Prismàtic entra amb la seva sin-tonia i aprofitem el nostre moment per gaudir d’allò més de la ràdio. També és quan ens entra aquella petita tensió sota la pell que fa que estiguem una mica nerviosos però alhora atents a qualsevol problema que pugui haver-hi en directe. El fet d’estar pendents de tot s’allarga fins les nou del vespre, quan s’acaba l’hora de programa que ha passat volant. I és llavors quan inevita-blement et preguntes: “Ens haurà escoltat algú? Ha valgut la pena tant d’esforç?”. I només tenim una resposta: “És clar que ha valgut la pena! Fins la setmana que ve!”.

Al principi, és bastant complicat fer un programa sobre la Vila per-què, tot i viure-hi, desconeixes molt com funciona la seva “vida” interior. Ha estat gràcies a aquest projecte que ens hem adonat de la complexi-tat i el moviment que alberga la Vila i és precisament això el que volem transmetre a través de El Prismàtic, L’Ull de la Vila. Volem donar-vos una mirada global del que és la Vila, que a banda de ser la residència de més de 1.800 estudiants i alguns professors, és un centre motor excepcional on s’hi fan tota classe d’activitats, des d’una lliga de futbol a festes cada dijous. Així és com nosaltres veiem la Vila però… com la veieu vosaltres? Volem que a El Prismàtic hi dieu la vostra i per això us donem la possibilitat de contac-tar amb nosaltres, a través de co-rreu electrònic ([email protected]). Al correu hi podeu enviar les vostres propostes sobre temes que podríem tractar, com millorar el programa i fins i tot podeu dedi-car una cançó a aquella persona que li voleu donar una sorpresa o que li teniu tant d’afecte. A més, també podeu trucar en directe els dijous al número de telèfon 935805358 o 935805251. Anima’t a participar! A què estàs esperant? Digues la teva sobre algun tema dels que haguem parlat durant el programa. El nostre espai és el vostre espai.

L’EQUIP DE ‘EL PRISMÀTIC’ FOTOGRAFIES: ‘EL PRISMÀTIC’

D’esquerra a dreta: la Lucrecia, la Sílvia i la Laura

la vila a la ràdio


8

L’enginy, la creativitat i l’originalitat són els princi-pals ingredients amb què els i les alumnes de quart curs

de Comunicació Audiovisual han preparat un conjunt d’iniciatives, vinculades de diversa manera amb el seu futur professional, per fi -nançar el tradicional viatge de fi nal de carrera. Fotografi a, cinema i disseny gràfi c es conjuguen a la per-fecció en els materials “pro viatge” que han elaborat, especialment en el calendari 2006 que han fet i que ja es pot adquirir a la Facultat de Ciències de Comunicació.

A través de l’objectiu d’una càme-ra fotogràfi ca que deixa entreveure el glamour, la suggestió i la sensua-litat que impregna tot el calendari ens endinsem en un peculiar itine-rari cinematogràfi c que durarà un any sencer. Les fotografi es en blanc i negre, fetes pels mateixos alum-nes de Comunicació Audiovisual, conviden a qui les mira a reviure fragments d’algunes pel·lícules ben conegudes per tothom.

Pètals al gener

Amb American Beauty s’inicia aquest particular viatge: la transfor-mació dels pètals de rosa en fotogra-fi es que embolcallen la bella imatge d’una jove que simbolitza el desig, una fantasia. El fi l d’aquest somni ens porta endavant, al mes de febrer, on aquesta il·lusió s’evapora per donar pas a una realitat molt més desafi ant, marcada per la mirada i el posat menys innocent dels pro-tagonistes de Pulp Fiction. Del món fosc de Tarantino arribem al març, a un escenari totalment diferent, Me-mento, on els cossos es converteixen en fotografi a per recordar el passat més immediat escrit sobre la pell de les seves protagonistes.

Un cop entrats a la primavera i amb l’arribada de les pluges del mes d’abril, no es podia obviar una es-cena que ens remetés a una popular pel·lícula com Singing in the rain. Amb botes, paraigües i un gran

¿Has pensat mai quin és el teu mes favorit?Els alumnes de quart de Comunciació Audiovisual

fan un calendari de cine despullats

somriure no cal preocupar-se per la pluja. I de la innocència dels qui no els fa por mullar-se, avancem cap al complicat triangle amorós que conformen els protagonistes de The dreamers. Aquest segon trimestre es tanca amb la rebel·lia de la pare-lla principal del Ridel High School de Grease, remarcada amb els pen-tinats, la indumentària i el posat.

L’estiu acompanyat d’àngels

Arribats a l’equador de l’any, els estudiants de comunicació encaren els exàmens de juliol en peu de guerra, amb les seves millors armes

i al més pur estil de Rambo. Enmig d’aquesta tensió el viatge continua sense que l’acció decaigui, portant-nos ara a la ciutat on tres atractius àngels vetllen per resoldre els casos assignats pel Charlie. I per acabar de gaudir de les vacances abans de començar el nou curs, el setembre ens obre el teló del Moulin rouge, on dues espectaculars vedettes om-plen de vida l’escenari.

L’hivern més eròtic

El darrer trimestre de l’any ens transporta a l’univers inversem-blant de La naranja mecánica, per

kalendae (-arum, f.)


9

continuar el camí fins al suggerent xou de Cabaret, en què tres balla-rines fan una coreografia amb cadi-res. I aquest viatge cinematogràfic arriba a la seva fi amb la tendresa de l’amor plasmada en la imatge d’Ultimo tango a Parigi.

Aquest calendari eròtic (que no pornogràfic) és una de les propos-tes dels i de les estudiants de quart de Comunicació Audiovisual per recollir fons per al viatge de final de carrera. La idea de crear aquest itinerari virtual pel món cinemato-gràfic a través de fotografies artísti-ques inspirades en escenes i cartells de conegudes pel·lícules va sorgir a finals del curs passat i no és pas casual, ja que fotografia i cinema són dues de les sortides professio-nals que tindran molts d’aquests alumnes. Tant el disseny, com les fotografies (autors i protagonistes) han estat realitzats íntegrament per aquest col·lectiu.

La primera tirada que s’ha fet és de 400 exemplars, en Din-A3 i qua-litat d’impressió offset. Tot i així, s’espera una segona tirada, ja que

només el primer dia se’n van vendre més de vuitanta. A més, el calendari ha estat anunciat en diversos mitjans, com el 20 minutos, la web d’Informativos Telecinco i el programa de ràdio de Xavier Grasset, De quatre a set.

Els calendaris –que són ideals per decorar el menja-dor o l’habitació dels vilatans i vilatanes– es poden adquirir, per un preu de 7€, a la Facultat de Ciències de la Comunicació o als pisos C-205 (Montse) i C-005 (Aileen) de la Vila Uni-versitària, durant els mesos de desembre i gener.

També es poden reservar trucant al telèfon 659 66 01 78 (Mònica) o a l’adreça de correu electrònic: [email protected] Per a més informació, també es pot visitar el blog: www.fotolog.net/ca2006ca o la pàgina web:www.calendari2006.tk

MONTSE PRATS [C-205]

kalendae (-arum, f.)


10

Blogesfera i...

i per què no? Informàtica

Blogs, Fotologs, Podcasts, ... Totes aquestes parau-les es refereixen gairebé al mateix: un espai perso-

nal, a vegades col·lectiu, que per-met al propietari explicar tot allò que consideri oportú, ja siguin afi -cions, preocupacions, vivències per-sonals o alienes, ...Depenent del que contingui l’espai rebrà un o altre nom: Blog si la ma-joria del contingut és text; Podcast si és parlat; Fotolog si ho explica en imatges, ...

Blogs

Aquest tipus d’espais van ser els pri-mers i els que van donar a conèixer aquest moviment. Destinats a ser els substituts de les pàgines perso-nals a l’anomenada Web 2.0 perme-ten una interacció molt més elevada i uns continguts molt més dinàmics, oferint la possibilitat de participar a persones totalment alienes a la pà-gina mitjançant comentaris a totes i cada una de les entrades que el pro-pietari publica.Un Blog no és res més que una pà-gina web on el propietari escriu el que li interessa i les altres persones poden comentar sobre el que hi ha escrit. El propietari pot personalit-zar l’aspecte general de la pàgina, podent partir d’una plantilla (CSS) predefi nida que aporta el proveïdor del servei o creant-ne una de total-ment nova.Hi ha dues maneres de començar la vida de blogger: registrant-se a un proveïdor d’aquests espais, o bé comprant un domini i fer-ho tot tu mateix. Sempre és més fàcil co-mençar amb la base que ens dóna el proveïdor, ja que després del re-gistre i una mica de personalitza-ció podem començar a escriure les les nostres històries i començar l’aventura de blogger sense cap més maldecap.

Benvinguts a la segona entrega de la secció d’informàtica d’El Vilatà. En aquesta entrega parlarem dels blogs i les seves variants, el que ens portarà també a parlar de la nova Web 2.0 i del que pot aportar a la Xarxa. Com en l’anterior article, viatjarem per sis pàgines força interessants que podem trobar clicant sobre el nostre navegador i escrivint les famoses www.

Fotologs

Entrem ja en un món molt més vi-sual on el blogger ja no només es-criu, sinó que publica imatges i fo-tos que il·lustren el que vol explicar. Molts cops, com que les imatges per sí soles poden tenir molts signifi cats depenent de la persona i situació en què es miren, es complementen amb textos que descriuen el perquè de la imatge i el signifi cat que vol trans-metre l’autor.

Podcasts

Després d’haver revisat els àlbums de fotos que ens ofereixen els foto-logs passem ja a la imatge en movi-ment i al so, en un món totalment multimèdia que se’ns fa familiar, perquè ja s’assemblen als progra-

mes de televisió i ràdio que co-neixem. Fins i tot molts d’aquests podcasts no estan fets només per informar, sinó que ja en trobem de destinats a entretenir l’interessat.

El blogging i l’empresa

Fins fa poc temps les empreses veien amb impotència com a tra-vés dels blogs viatjaven crítiques i informacions negatives molt ràpi-dament que afectaven la seva com-petitivitat. És per això que han ha-gut d’aliar-se amb el que fi ns ara era el seu enemic, creant i utilitzant els seus propis blogs per apropar-se més al client, al mateix temps que combaten les informacions (verta-deres o falses) que resideixen a la Xarxa.


11


Substituts?

Les possibilitats que ofereixen els blogs i les seves variants han pro-vocat l’aparició de molts d’ells que tracten sobre notícies d’actualitat tal com ho fan els mitjans tradicio-nals (diaris, ràdio i televisió). És per això que a Itàlia molts periodistes es veuen amenaçats per aquest movi-ment, veuen que l’ombra d’Internet arriba amb molta força sobre ells.

Així ens podem formular una sèrie de preguntes sobre el futur dels mitjans tradicionals: ens trobem davant el substitut de la premsa escrita? Notícies al moment i allà on volguem. Pot substituir també la ràdio i la televisió? Ja no faria falta gravar els nostres programes prefe-rits per veure’ls a qualsevol hora, un sol click de ratolí i el tindríem preparat per veure i/o escoltar en qualsevol moment i a qualsevol lloc.

Podríem també posar-lo al nostre reproductor de música portàtil i escoltar-lo mentre viatgem, passe-gem, ...De moment, alguns periodistes ja tenen el seu blog, potser veuen que no tenen salvació en un món on, cada vegada més, es depèn d’Internet i del que ofereix. Veurem com els mitjans de comunicació tal i com els coneixem desapareixen? Renovar-se o morir, llei de vida.

A l’article anterior hem vist el concepte de Web 2.0, però què és això de la Web 2.0? És que la Xarxa tal i

com la coneixem s’ha quedat ob-soleta? Té errors d’implementació com a infrastructura? No és prou amigable per l’usuari d’avui en dia? Potser el problema és una mescla de tot. La Web 2.0 canvia totalment el concepte de les pàgines web que componen la Xarxa per fer-les molt més interactives per a l’usuari.Què vol dir això de fer les pàgines més interactives? Doncs simple-ment intentar portar les caracterís-tiques de les aplicacions d’escriptori quotidianes, com les dreceres de te-clat, drag & drop, ..., a les pàgines/aplicacions web.

Un exemple: Google

Es pot dir que Google ha estat la primera companyia que ha aplicat aquest concepte de forma fi nal i no com una demostració. Tots co-neixem el fantàtstic Google Maps (maps.google.com), on podem buscar un lloc específi c de la Terra amb una barra de cerca similar a la de Google però, a diferència d’una cerca web normal on es carrega una pàgina nova, es carrega no-més la part corresponent al mapa, mostrant la localització exacta que volíem buscar (de moment només funciona amb llocs molt coneguts, encara està en versió beta).D’ altra banda tenim també el Go-

ogle Suggest (www.google.com/webhp?complete=1&hl=en), que en principi ha de substituir la pàgina de cerques del Google, que ens per-met buscar mentre s’escriu. És a dir, enlloc d’haver d’escriure la paraula que volem buscar i clicar damunt ‘buscar’, el que fa és anar mostrant els resultats a mesura que escrivim.Passem ja a una aplicació més fun-cional: Gmail. Algú s’ha fi xat que permet utilitzar dreceres de teclat de la mateixa manera que una apli-cació d’escriptori qualsevol? Per exemple, amb la c podem crear un nou missatge, amb la p i la n podem navegar a través de la bústia i mol-

tes altres dreceres que, el millor que podeu fer, és provar-les vosaltres mateixos.

Altres aplicacions

Els blogs, dels que hem parlat abans, també formen part d’aquest nou concepte de la Web 2.0, adop-tant el rol que fi ns ara havien desen-volupat les pàgines personals.Les notícies en format RSS (Really Simple Sindication), derivat del XML, que permeten, sense haver d’obrir el navegador, estar alerta de la informació de darrera hora de les pàgines que més ens interessen, són

...Web 2.0


Open Course Warehttp://ocw.mit.edu El MIT (Massachusetts Institute of Technology) ofereix apunts a través de la Xarxa de totes les carreres que imparteix. Existeix també una versió en espanyol a: http://mit.ocw.universia.net

GodCheckerhttp://www.godchecker.com

T’agrada la mitologia? Vols saber més sobre les seves deitats? Aquesta és la teva pàgina. Amb informació sobre totes les mitolo-gies existents segur que hi trobes el que busques.

Escolar.net http://www.escolar.net

Ja que hem parlat d’ells, aquí teniu un dels blogs estatals més visitats. Un blog d’un perodista que tracta, com no, de notícies d’actualitat. Recordeu el que hem dit?

Connectats a la xarxa

Tothom sap què són les patents: aquells registres que serveixen per protegir la propietat d’algun invent. Doncs bé, la informàtica no és un camp que se’n lliuri. De fet última-ment s’està arribant a un punt que qualsevol cosa reb una patent (el click, les fi nestres transparents, la barra d’inici de Windows,...). Les conseqüències de tot això poden ser terribles. Imagineu-vos un món on s’hagués de pagar per realitzar qualsevol acció amb un ordinador, potser no l’usuari fi nal, però si les companyies que vulguin incorporar al un dels seus programes alguna característica que s’assembli a un dels invents patentats. Hauria de pagar per utilitzar-ho, la qual cosa afectaria el preu de l’aplicació i per tant l’usuari fi nal també s’hi veuria afectat.

una altra de les característiques que implementa la Web 2.0.Fins i tot les xarxes d’intercanvi de fi txers P2P (eMule, KaZaA, To-rrent, ...), podrien tenir el seu espai a la nova Xarxa.

Com s’aconsegueix tot això?

Primer el que s’ha fet ha estat defi nir de nou l’estàndard del llenguatge de creació de pàgines web i defi nir una tècnica per crear-les.AJAX (Asynchronous Javascript and XML) és la tècnica que s’ha decidit utilitzar per crear les pàgi-nes de la Web 2.0, combinant l’ús del XHTML, CSS, DOMs (Docu-ment Object Model) de Javascript, i XML. El XHTML redefi neix el llenguatge HTML utilitzat fi ns ara modifi cant la forma de realitzar di-verses accions que provocaven que les pàgines no es comportessin de la mateixa manera en diferents re-solucions de pantalla o navegadors. Amb XHTML moltes de les accions que suposen la tasca de maquetació de la pàgina s’implementen amb els anomenats fulls d’estil (CSS: Cas-

Les patents a la informàtica

LAU MERCADAL

cading Style Sheets), que defi neixen l’aspecte general de la pàgina.El llenguatge de marques extensible XML, permet defi nir el que s’ha de mostrar a la pàgina en cada mo-ment, exportar i importar de forma senzilla una base de dades,... Per exemple, podríem crear una sola pàgina web (un sol fi txer XHTML) amb totes les funcionalitats que ha de proporcionar la nostra web i, depenent de l’acció que s’hagi de realitzar, carregar uns o altres com-ponents de la pàgina.S’utilitza de forma òptima el Javas-cript per afegir parts dinàmiques a la pàgina. De fet existeixen projec-tes per crear llibreries de funcions que realitzen diferents tasques, permetent al dissenyador de la pà-gina incloure-les i evitant-li haver d’implementar-les ell mateix. Un exemple d’aquests projectes el tro-bem a: http://script.aculo.us on a més de poder-nos descarregar les llibreries, ofereix demostracions de la seva funcionalitat i del potencial de l’AJAX.

LAU MERCADAL [D-305]FOTOGRAFIES: CORBIS I MOUSE.CL

Sort però que existeixen compa-nyies que estan disposades a ajudar a crear una societat lliure. IBM, per exemple, és una de les companyies amb més patents i que més patenta cada any. Possiblement ho patenta perquè no ho faci ningú més tard i poder-les donar obertament a to-thom. Almenys és el que està fent fi ns ara, permetent l’ús de moltes de les seves patents a qui les vulgui utilitzar. IBM és un exemple de companyia que no vol treure benefi -cis per les propietats i llicències dels seus productes, doncs tot el que fa IBM és obert. Si vas a la seva pàgina www.ibm.com pots trobar manuals referents a tot el que està fent IBM, és a dir, que tens l’opció de fer-ho a casa tu mateix, si pots.Estaria bé que tothom seguís aquest camí.

IBM permet l’ús de les seves

patents a qui les vulgui utilitzar

12

Noticias3D http://www.noticias3d.com

Si vols estar a l’última en quant a temes de hardware d’ordinador, aquesta és la teva pàgina. Com-pletament actualitzada, en cas-tellà, i amb especial atenció les targetes gràfi ques.

What’s That Site Running http://uptime.netcraft.com/up/graph

Tota la informació referent al servidor que allotja la teva pàgina preferida. Amb gràfi cs d’ús, upti-me, sistema operatiu,...

Podcast.nethttp://www.podcast.net

El més gran buscador de podcast que pots trobar a la xarxa. Tot al teu abast: des d’una recepta de cuina, passant per l’última cançó d’un grup italià, fi ns al darrer po-dcast sobre... tu mateix.



Ingredients per a quatre persones:

aTres pits de pollastre fi letejatsa100 gr. de bacona200 cl. de nataaUn pot de mostassaaUna cullerada de mostassa a l’estil tradicionalaUna cullerada de mantegaaSal i pebre

12

bon profi t!

Pollastre amb salsa de mostassa

Com l’any passat, em trobau aquí un altre cop dispo-sada a ensenyar-vos una altra recepta que us farà

gaudir de la bona cuina, senzilla i ràpida, perfecta per a estudiants, com ho som nosaltres.

Per començar a preparar aquest deliciós menjar, has de posar a una olla petita la cullerada de man-tega i esperar fi ns que aquesta es fongui. Quan s’hagi fos, tira-hi el bacon partit en tires, és millor si el compres d’aquest que ja ve en tires partit però també pots utilitzar el de llenques, sempre i quan el tallis a trocets. Remena’l constantment ja que el bacon es fregeix molt aviat

i s’aferrarà a l’olla si no el mous. A continuació, afegeix-hi la nata, mig pot de mostassa i la cullarada de la mostassa tradicional i segueix remenant. Depenent de si t’agrada molt o poc el gust de la mostassa pots afegir-ne més o menys. De-prés, espera que la nata bulli, sense deixar de remenar, i baixa el foc a la meitat deixant bullir aproxima-dament uns cinc minuts, fi ns que la nata tingui gust de mostassa i s’hagi tornat d’un color groguenc. Aparta la salsa.

A continuació posa sal i pebre als pits de pollastre fes-los en una pae-lla amb una mica d’oli per les dues cares fi ns que quedin cuits.

Torna a agafar l’olla amb la salsa i posa-hi dins els pits de pollatre i torna a fer-ho bullir perquè la carn també agafi el gust de la mostassa i la nata.

Per acompanyar, el millor pel meu gust és bullir una mica d’arròs, però també es pot acompanyar per-fectament amb patates.

Espero que gaudiu molt d’aquest plat i recordau que si no voleu fer-ho amb pollastre, ho podeu fer amb el tipus de carn que vos agradi més o que tingueu a la nevera.

Fins la següent edició d’El Vilatà. Bon profi t!

PRISCIL·LA SEGUÍ [D-308]FOTOGRAFIA: PRISCIL·LA SEGUÍ

13


13

“Medio lleno…

Un cenicero casi des-bordado de colillas es el único testigo de nuestra conversación.

Una conversación estúpida iniciadada hace más de una hora y que ya va siendo el mo-mento de terminar.

No sé qué hago aquí. Sé que estoy a punto de cometer una gran gilipollez, pero no puedo más…

- Me gustas- ¿Cómo?¡Mierda! Parece que no entiende

nada…¿De verdad se cree que estoy

escuchando lo que dice? Parece mentira que en todo este tiempo que llevamos viviendo uno al lado del otro no se haya dado cuenta de todo lo que llegaría a hacer por él y de todo lo que me importa.

A ver cómo arreglo yo esto aho-ra...

- Que me gusta como han deco-rado el bar…

- Sí. No está mal. El año pasado era peor. Molan las lucecitas.

Tú sí que me molas, pero ¿cómo coño te lo digo?

Me gusta cuando te ríes, me gus-ta cuando me miras, me gusta cuan-

do hablas tan seguro de ti mismo, me gusta cuando me comprendes… Me gustas. Me gustas y no sé cómo decírtelo.

- ¡Joder! Ya son las diez y ten-dría que irme a hacer la cena…

- Sí, yo también pero…No puede irse sin que se lo haya

dicho. Ahora o nunca.- …pero no puedes irte todavía.- ¿Y eso por qué?- Porqué hace mucho tiempo que

intento decirte algo y creo que es el momento.

- Pues…¡cuéntame!- Mira, sabes que hace tiempo

que nos conocemos y desde el mo-mento en que te vi pensé que eras diferente a los demás. Contigo siempre me he sentido especial y sin darme cuenta me he ido ena-morando de ti. Me gustas y me gustaría estar contigo.

No puedo creerlo. Ya está. Ya se lo he dicho. Pero no entiendo la cara de imbécil que está poniendo. ¿No va a decirme nada? Ahora mismo desearía que se me tragara la tierra.

- Tú también eres especial, en serio. Pero no creo que lo nuestro funcionara. Eres muy simpática pero…Lo siento. Espero que siga-mos siendo AMIGOS.

¿Amigos? ¿Ha dicho amigos? ¿Y ahora qué? ¿Me pongo a llorar? ¿Por qué no podría venir alguien por detrás de mí y pegarme un tiro?

No. Mejor que se lo peguen a él.- Por cierto…- ¿Sí?

... o medio vacío

Este cenicero me está empezan-do a dar arcadas. A ver si se pasa de una vez la camarera que está bue-nísima y lo vacía… Aunque siendo sincero, yo a ella le vaciaba lo que fuera…

- Me gustas- ¿Cómo?¡Me cago en diez! ¿Qué coño me

ha dicho?¡Por favor que no haya dicho lo

que creo que ha dicho! Disimula,

disimula, disimula… No has oído nada…

- Que me gusta como han deco-rado el bar…

- Sí. No está mal. El año pasado era peor. Molan las lucecitas.

Y lo que realmente me mola es el culo de la camarera. Encima hoy se ha puesto una camiseta bien ajusta-dita… Lo menea como nadie… ¡Hos-tia! ¡Pedazo bocadillo de chorizo!

¿Qué hora debe ser?- ¡Joder! Ya son las diez y ten-

dría que irme a hacer la cena…- Sí, yo también pero…¡Pero qué! Me quiero ir a cenar.

Ya he hecho bastante con aguantar-te casi una hora, bueno, aguantarte todos los putos días en mi casa. Que si viene a jugar a la Play, que si se siente sola y necesita hablar, que si… que si…

- …pero no puedes irte todavía.- ¿Y eso por qué?- Porqué hace mucho tiempo que

intento decirte algo y creo que es el momento.

- Pues…¡cuéntame!Venga, coño, ¡que tengo ham-

bre!- Mira, sabes que hace tiempo

que nos conocemos y desde el mo-mento en que te vi pensé que eras diferente a los demás. Contigo siempre me he sentido especial y sin darme cuenta me he ido ena-morando de ti. Me gustas y me gustaría estar contigo.

¿Y ahora qué le digo yo a ésta? Tanto catecismo y polladas y lo que realmente necesitaba era que me explicaran como salir de situaciones como éstas sin parecer un capullo. Algo difícil, creo…

- Tú también eres especial, en serio. Pero no creo que lo nuestro funcionara. Eres muy simpática pero…Lo siento. Espero que siga-mos siendo AMIGOS.

¿Tendrá ella chorizo en casa? - Por cierto…- ¿Si?

BEA I VIRGÍNIA [D-308]FOTOGRAFIA: BEA

Medio llena... o medio vacía

14

converses de bar


14

La solució i les instruccions d’ús a la pàgina web

no et trenquis el cap, no podràs acabar-ho

15


15

notícies

Notícies Vila Universitària / Club de Residents

Vila Universitària

Cap de setmana de formació dels delegats de Bloc

Durant el primer cap de setmana d’octubre els delegats de Bloc van prendre part d’un cap de setmana de formació a la Garrotxa en el que a banda de fer pinya van rebre els estris i instruments necessaris per dur a terme la seva activitat amb les millors condicions possibles.

Inici de les obres d’ampliació de la Vila

A fi nals d’aquest mes de gener està previst que comencin els pri-mers moviments de terres de la futura ampliació de la Vila. Amb aquest projecte la Vila incrementarà la seva oferta residencial en un 25% que s’estrenarà a partir del curs 2007-2008. Així doncs, a les 1.758 places d’allotjament actuals, caldrà sumar-hi 432 noves places distri-buïdes en 216 nous habitatges.

Els nous habitatges es construi-ran als terrenys situats al davant de les ofi cines de la Vila, a la zona d’aparcament. Els pisos seran de 45 m2, pensats per a dues persones, distribuïts amb una cuina-offi ce, una habitació amb porta corredissa, un lavabo-dutxa i una sala d’estudi amb una taula llarga per col·locar-hi dos ordinadors. Estaran equipats amb aire acondicionat i calefacció. els nous habitatges utilitzaran energia solar i tècniques d’estalvi d’aigua.

La web de la Vila, un element interactiu de contacte amb els delegats

Amb l’objectiu d’afavorir una mi-llor comunicació entre els vilatans i els delegats del Bloc, la web de la Vila, a través de l’apartat Comunitat Vila, ha creat un accés directe a les adreces electròniques de cadascun dels delegats. Aquest nou espai con-tribuirà a millorar la comunicació a tots els nivells en permetre que els residents els facin arribar els seus dubtes, qüestions i/o suggerències.

‘El Vilatà d’interès’ es consolida

‘El Vilatà d’interès’ es consolida com un dels espais de la web de la Vila de referència a l’hora de mos-trar i donar a conèixer aquest ric i plural univers que és la Vila. Des de la seva entrada en funcionament, a mitjans del curs passat, 15 vilatans i vilatanes, han estat entrevistats i per tan han contribuït a refl ectir aquest tret identitari de la Vila en permetre compartir amb tots nosal-tres les seves inquietuds, vivències i experiències. L’espai es quinzenal i permet la inserció de comentaris. www.vilauniversitaria.com

La Vila a TV3

La Vila va ser la protagonista de part de l’emissió d’un reportatge del programa “Entre línies” gravat fa unes setmanes. El reportatge se centrava en el procés d’emancipació dels joves, de la llar familiar, a partir del testimoni personal de dos vila-tans que al llarg de deu minuts van apropar als telespectadors alguns aspectes del seu dia a dia a la Vila fent especial incidència en mostrar com conciliar aspectes més lúdics, amb els estudis i la seva incorporació al mercat laboral.

Proves experimentals amb noves fonts de calor

Dos mòduls del Bloc L acullen un conjunt de provatures amb diversos elements de calor que tenen per fi nalitat experimentar amb altres fórmules que permetin un major es-talvi d’electricitat, un millor confort i que siguin menys contaminants. Si els resultats demostren ser positius no es descarta la seva aplicació al conjunt de la Vila.

Renovació dels ascensors

Durant aquesta primera part del curs tres ascensors han estat reno-vats (E,F,G) i aquesta renovació està prevista que continuï durant tot el proper any fi ns a procedir a la substitució de tots els ascensors.

16

Si està en blanc és perquè tu vols!

Tu pots omplir aquesta o qualsevol pàgina, dóna-li color (bicolor) a El Vilatà! Envia’ns el que vulguis: articles, dibuixos,

fotos, comentaris, entrevistes...

[email protected]


16

notícies

Club de ResidentsNou programa d’acollida dels discapacitats

A partir del mes de gener el Club de Residents té previst posar en funcionament un nou programa d’acollida als discapacitats que té per finalitat millorar la integració d’aquest col·lectiu a la nostra comu-nitat i mediar per la seva incorpora-ció al programa PIUNE(Programa d’Integració d’Universitaris amb Necessitats Especials) que la Fun-dació Autònoma Solidària(FAS) du a terme a la Universitat. La de-legada del Bloc E, en serà la seva coordinadora.

Èxit del curs de Dansa del Ventre

Una vintena de vilatanes gaudeix cada dimarts a la nit d’aquesta acti-vitat des que es va posar en funcio-nament a mitjans del mes d’octubre. Tot i els problemes inicials regis-trats l’activitat s’ha consolidat com una de les més seguides a la Vila.

Millores a la Sala del Cine fòrum

La Sala B que cada dimecres a la nit acull el Cine fòrum, ha es-tat condicionada amb 40 sofàs. Aquests permeten un millor confort a l’hora de gaudir de les projeccions d’aquesta activitat tan apreciada com aprofitada pels vilatans que set-mana rere setmana omplen la sala.

L’equip de corredors de la Vila s’anima

Des que al iniciar-se el curs s’ha posat en funcionament l’equip de corredors, aquest ha participat en un seguit de curses per tot Catalunya representant la nostra comunitat i aconseguint uns grans resultats.

Rol en viu a la GarrotxaEl cap de setmana 3, 4 i 5 de març

el club de Rol organitza una partida de rol en viu a una casa rural de la Garrotxa. El preu del cap de set-mana voreja els 50 € per persona, amb totes les despeses incloses. Més informació al Club de Rol (dimarts a les 22.00 hores a la Sala B del Club de Residents).

S’acosta el Carnaval de Sitges (7 de març)

Com tots els anys, el Club de Residents ja està preparant el seu tradicional desplaçament als Carnavals de Sitges. L’Èxit més important va ser durant el curs 2000/2001 quan 800 vilatans i vi-latanes, en 12 autocars, van afegir-se a aquesta tradicional festa que organitza la Vila.

Bona acollida del carnet ISIC/Clubde Residents

Des que ha entrat en vigor, a principis del mes de setembre, la unificació d’ambdós carnets han estat centenars els vilatans i vi-latanes que se l’han tret. Aquest doble carnet permet gaudir de tots els avantatges i descomptes econòmics en participar en ac-tivitats i propostes lúdiques que organitza el Club i també permet als usuaris gaudir de descomptes en la contractació d’hotels, albergs, entrades a museus i fins i tot vols molt més econòmics a tot el món. El carnet es pot tramitar a les ofici-nes de la Vila.

Destacats i serveis de la Vila

Nou establiment ‘Pupurri’ a la Vila

A partir del 10 de gener, un nou servei, la botiga “Pupurri” obrirà les seves portes als vilatans i vilatanes. El nou comerç es troba situat als bai-xos del Bloc K i dintre del seu ampli ventall de possibilitats “pupurri” s’hi podran fer fotocòpies, comprar premsa diària, adquirir material de papereria i/o llaminadures i molts altres serveis. L’establiment “Pu-purri” té previst obrir durant bona part de la jornada per tal de poder oferir un millor servei als vilatans.

Nou servei de quiromassatge

La perruqueria NIONA ofereix també els serveis d’un quiromassat-gista que un cop a la setmana oferirà els seus serveis a aquells usuaris que els requereixin. Per obtenir més informació podeu contactar direc-tament a la perruqueria (Bloc F, baixos).

Camp de treball WELCOME TO SARAJEVO

L’Escola de fotografia de l’Asso-ciació Kevlar fotoperiodistes que es troba situada als baixos del Bloc E, està preparant per mitjans del mes de febrer un camp de treball socio fotoperiodistic a Bòsnia Hercego-vina. Trobareu més informació del camp a : www.sarajevo.fotoperiodistes.org

17


Aries: Tienes frío y por eso te refugias en casa, pero piensa que en casa de los vecinos puedes encontrar el calor que buscas.

Tauro: No es tu mes, dedícate a es-tudiar y olvídate un poco del tema amoroso. La biblioteca es el mejor sitio para esconderte.

Géminis: Las antenas Wireless del bloque de enfrente se han alineado con Casiopea. Tendrás suerte tanto en los estudios como en el amor.

Cáncer: Necesitas limpiar un poco, que está todo sucio. Es buen momento para montar una fi esta y así acabarás de ensuciar el piso.

Leo: Ten cuidado con tus compañeras de piso que puede que te pidan dinero y tarden en devolvértelo. Utiliza cual-quier pretexto.

Virgo: Esfuérzate en el próximo examen, que se complicará más de lo que te esperabas. Un cambio de look reafi rmaría tu imagen.

Libra: Procura no colarte en los ferro-catas de Bellaterra, puede que haya un revisor escondido y tengas que comer-te la multa.

Sagitario: La disposición de los con-tenedores indica que el próximo jueves te lo pasarás bien. No te hará falta lle-gar a Sabadell para ello.

Escorpio: Un poco más de amabilidad favorecerá la convivencia. Si juegas a fútbol en la Liga de la Vila, intenta chutar más a puerta, que tendrás suerte.

Acuario: Si montas una fi esta en casa, cierra la ventana y baja la persiana, que seguridad está alerta. Si te lo montas bien la podrás alargar.

Piscis: Llevas una temporada un poco apalancado. Anímate y sal a la calle a hacer deporte o a tomar una cervecita, que te sentará bien.

El mes (o los meses) de...

CapricornioAprovecha cualquier excusa (sal, aceite, huevos,...) para llamar a la/al vecina/o de al lado. Puede que te ofrezca algo más.

Toda similitud con la realidad es sim-ple coincidencia. Si se cumplen mis pronósticos no me hago responsable.

EL PITONISO ‘ALEGRE’

El horóscopo más científi co de la historia

Vols donar la teva resposta? Anuncia’t a El Vilatà

[email protected]

- On vas dir que havia d’anar?- ¿...?

publicitat

18

horòscop


dos porteros que han dejado al equipo como el menos goleado.

En tercer lugar se sitúa Botafu-meiro, un equipo completamente nuevo que, pese a ello, juega muy conjuntado. Los buenos resulta-dos que ha cosechado hasta ahora, sitúan a este equipo con muchas posibilidades y le desmarcan como el “tapado” de la liga.

La Gente del bar partía como uno de los principales favoritos al inicio del campeonato, pero los re-sultados no les están acompañando. Pese a ello, están cuartos y seguro que seguirán luchando en todos los partidos.

Con los mismos puntos que la Gente del bar, pero un partido más, se sitúa otro equipo nuevo: el Ju-ventus dels Purins, que tras un mal inicio de campeonato están mejo-rando los resultados. El equipo, que se caracteriza por su equipación rosa, practica un juego alegre y sus partidos acaban con marcadores altos.

Cerrando la parte alta de la tabla está Durs de Pelar, un equipo que ha mejorado mucho respecto al año anterior, pero al que le está faltando regularidad y es capaz de lo mejor y lo peor. Sus partidos se caracterizan por la igualdad y la emoción.

Por detrás están, empatados

a 10 puntos, Coca Juniors y Ma-rihuanos. Los primeros, al igual que Durs de Pelar, se caracterizan por su irregularidad y la emoción en sus partidos; mientras que los Marihuanos empezaron muy mal, perdiendo todos sus partidos, pero se han recuperado y será difícil que rompan la racha.

Intentando huir de la parte baja de la tabla se sitúa Machos, que pese a no jugar mal, los despistes mo-mentáneos les están condenando.

Sin Bajar del autobús no encuen-tra el juego del año pasado y está sufriendo mucho para ganar, pero cuando tienen el buen día, son muy complicados.

Los dos últimos puestos son para Das Hünner y 7 i mig. Das Hünner presenta un equipo diferente del año anterior, pero mantienen sus problemas con las lesiones.

El colista, 7 i mig, es el primer equipo mixto de la liga. Sus resul-tados no han sido buenos hasta el momento, pero mejoran a marchas forzadas y pronto alcanzarán su pri-mera victoria.

La liga de fútbol crece en equipos y emoción.

PABLO ALEGRE [K-308]

La VI liga de fútbol de la Vila ha devuelto al viejo campo las noches de emoción y nervios. Esta edición cuen-

ta con un mayor número de equipos y jugadores, las mismas reglas, el mismo buen royo y las mismas ga-nas por disfrutar del deporte rey.

La liga funciona cada vez mejor y los retrasos en el inicio de los parti-dos son menos habituales. También hay que destacar la afl uencia de público a algunos partidos cuando las temperaturas lo permitían, que potencia la competitividad y el com-pañerismo.

La liga ha llegado al fi nal del 2005 con mucha igualdad, especial-mente en la parte media de la tabla. Por ahora, Cine de Barrio ocupa el primer lugar con un partido más que Penecillos en Vinagre, su inme-diato perseguidor. El equipo azul sigue mostrando su fútbol brillante de toque, aunque ha tenido parti-dos complicados que ha ganado por casta, gracias al acierto de su delan-tero Arnau, que ocupa el puesto de pichichi.

Penecillos en Vinagre está espe-rando en el segundo puesto a jugar el partido aplazado y encaramarse al liderato. Los penecillos se man-tienen invictos gracias a un buen juego colectivo y al trabajo de sus

la lliga de fútbol

Clasifi cación (15/12/05) J P G E P GF GC DF1 Cine de Barrio 9 24 8 0 1 39 13 +262 Penecillos en Vinagre 8 22 7 1 0 29 12 +173 Botafumeiro 7 15 5 0 2 37 18 +194 Gente bar - Naturnet 8 14 4 2 2 20 14 +65 Juventus dels Purins 9 14 4 2 3 34 22 +126 Durs de Pelar 9 12 4 0 5 26 19 +77 Coca Juniors 7 10 3 1 3 23 21 +28 Marihuanos 9 10 3 1 5 19 36 -169 Machos 8 8 2 2 4 19 28 -910 Sin bajar del Autobús 7 6 2 0 5 19 20 -111 Das Hünner 7 4 1 1 5 17 24 -712 7 i mig 8 0 0 0 8 15 63 -48

La batalla continúa

19

{el vilatà} número 8{el vilatà} número 8 hi ha festa a la contra

20

Documents

El Vilatà*El Vilatà no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors. 3 el vilatà volia dir quelcom Editorial Quatre. Un objectiu. Aquesta vegada no direm que ja tornem