aaaaa

coberta Binocle44.fh9 18/1/07 06:17 Pagina 1

Binoclede la innovació local

El

Novembre-desembre 2006

44

w w w . d i b a . c a t

Direcció d’Estudisde la PresidènciaRbla. Catalunya, 12608006 Barcelona

Centre per a laInnovació LocalMallorca, 244, planta baixa08008 BarcelonaTel. 934 020 709Fax 934 049 030cil@diba.es

El Centre per a la Innovació Local promou el coneixement sobre temesemergents en els governs locals i les seves polítiques públiques

BINOCLE 44Novembre-desembre 2006

Binocle 44 18/1/07 06:14 Página 1

© Diputació de BarcelonaNovembre de 2006

Edició i producció: Institut d’Edicions de la Diputació de BarcelonaDL: B-30.171-2000

BINOCLE és una publicació periòdica que recull informacions sobretemes emergents de la realitat socioeconòmica actual i sobre polítiquespúbliques, del nostre país i de l’estranger, que incideixen en el món localo que poden ser del seu interès.

Pretén ser una eina per facilitar la tasca de les persones que han de liderarles polítiques locals en un entorn global canviant i interconnectat,mitjançant l’aportació d’informació sobre debats actuals i tendènciesde futur amb l’objectiu d’impulsar la reflexió i la innovació.

Informació generada pel Centre per a la Innovació Local.Si esteu interessats a demanar els documents o si voleu fer-nos arribar informació, poseu-vos en contacte amb el CIL:

Les pàgines web referenciades a les fonts de les notícies s’han actualitzat en elmoment de tancar-ne la redacció. El CIL no es fa responsable dels canvis que s’hagin pogut produir posteriorment.

cil@diba.catTel. 934 020 709

Binocle 44 18/1/07 06:14 Página 2

CONTINGUTS

ORGANISMES GOVERNAMENTALS

Catalunya 7Nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de CatalunyaProjecte de llei de serveis socialsInforme extraordinari sobre els drets dels treballadors autònomsProjecte de llei d’accés a l’habitatge

Espanya 9Informe sobre l’Avantprojecte de llei per a l’accés electrònic dels ciutadansa les administracions públiquesAvaluació de polítiques públiques i la seva institucionalització a EspanyaLa joventut rural i la joventut agricultora. Estat de la qüestióAbast i naturalesa de les competències de les entitats locals als Estats membresdel Consell d’Europa

França 12Un nou pacte de solidaritat per als barrisPla d’acció per afavorir la inversió i la creació d’empreses dins de l’àrea de les ecotecnologiesEnvelliment, activitats i territoris en l’horitzó 2030La renovació de la política de ciutat

Regne Unit 15Partenariats locals estratègics: construint el seu futurComunitats fortes i pròsperes - Llibre blanc del govern localOportunitats per a tothom: vuitè informe anual 2006

Itàlia 17Mobilitat sostenible als ens locals

Bèlgica 18Projecte de llei sobre càmeres de vigilància

Països Baixos 18Polítiques d’innovació: europees o estatals?

Finlàndia 19La salut en el món laboral: promoció de la salut en el lloc de treball

Noruega 20La política rural i regional del govern noruec. Una síntesi del Llibre blanc (2005-2006)

3

Binocle 44 18/1/07 06:14 Página 3

ORGANISMES INTERNACIONALS

Europa 21Migracions i percepció públicaFormació d’adults: mai no és massa tard per aprendreEl futur demogràfic d’Europa

Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball 23Mobilitat a EuropaConciliació de la vida personal i laboral: un dilema polític

Nacions Unides 24Informe 2006-2007 sobre l’estat de les ciutats del món: els Objectius deDesenvolupament del Mil·leni i la sostenibilitat urbana

OCDE 25Ciutats competitives a l’economia globalAigua i agriculturaL’economia política dels impostos mediambientals

Oficina Nacional d’Investigació Econòmica 26L’impacte de la qualitat de l’educació en el creixement econòmic i en la reducció de la mortalitat

INSTITUCIONS NACIONALS

Caixa de Catalunya 29Anuari econòmic comarcal 2006

Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Barcelona 29La governança en la planificació, l’execució i la gestió de les infraestructures

Fundación Alternativas 30Quant en saben, els ciutadans, sobre política

Fundación de Estudios de Economia Aplicada 31Educació, desajustos educatius i desigualtats salarials: dades sobre Espanya

Fundación de las Cajas de Ahorros Confederadas 32La globalització i la composició de la despesa pública: una anàlisi dels païsosde l’OCDE

ASSOCIACIONS DEL MÓN LOCAL

Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) 33Document marc per a la gestió de polítiques locals d’igualtat

4

Binocle 44 18/1/07 06:14 Página 4

Local Government Association (LGA) 33Barri a barri: acció local per reduir la reincidència delictiva

Institut Alemany d’Afers Urbans 34Desenvolupament urbà i planificació en la ciutat: ciutats sota la pressió del canvi

Association des Maires de France (AMF) 35L’estatut de l’electe de les agrupacions de municipis

Union des Villes et Communes de Wallonie 35L’any municipal 2005-2006

THINK TANKS I FUNDACIONS ESTRANGERES

Demos 37Governs locals: el canvi en l’àmbit culturalConeixement i inspiració: la cara democràtica de la cultura

Joseph Rowntree Foundation 38Reclutament de polítics: com seleccionen els partits locals els seus candidatsSeguretat veïnal i transformació urbana: risc, resistència i recuperació

Social Market Foundation 39Qui comparteix guanya? Transformant els serveis públics amb informacióintel·ligent

The Work Foundation 40Democràcia deliberativa i el paper dels gestors públics

MÓN ACADÈMIC

E-governança i atenció ciutadana. Eduard Aibar, Ferran Urgell i Yanina Welp 41

La valoració de les bones pràctiques com a innovació. Tessa Brannan,Catherine Durose, Peter John i Hal Wolman 41

«Xarxes de col·laboració: Deu lliçons per als gestors públics». Robert Agranoff 42

WEB DEL MES 45

5

Binocle 44 18/1/07 06:14 Página 5

Binocle 44 18/1/07 06:14 Página 6

ORGANISMES GOVERNAMENTALS

Catalunya

Nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya

El Departament de Salut ha presentat l’Avantprojecte de mapa sanitari, sociosanitari i de salut públi-ca, document on es defineix la planificació dels serveis sanitaris de Catalunya fins al 2015, per tal derespondre d’una manera equitativa, eficient i de qualitat als problemes de salut de la població.

Aquest document ha estat elaborat al llarg de dos anys i ha comptat amb la participació de pro-fessionals del món sanitari, ens proveïdors de serveis, societats científiques i de recerca i associa-cions de ciutadans. Per aconseguir el màxim consens possible s’ha obert un període de participa-ció de tres mesos.

S’hi plantegen una sèrie de criteris organitzatius i de relació entre els diversos serveis que interve-nen per conformar el model d’atenció sanitària, entre els quals destaquen: a) integrar l’assistènciaen els trenta-set governs territorials de salut (GTS) per coordinar serveis i prestacions; b) reforçarl’atenció primària amb més mitjans i més capacitat de resolució; c) estabilitzar les taxes d’interna-ment gràcies a l’augment de l’assistència ambulatòria i al fet de compartir equips professionals; d)donar més importància a la tasca d’infermeria, en especial en salut mental i atenció primària; e)coordinar els diversos serveis sanitaris i socials per a l’atenció domiciliària, i f) consolidar unaxarxa d’atenció sociosanitària.

L’articulació efectiva dels criteris comporten, entre altres coses, la constitució dels nous governsterritorials de salut, una reordenació o divisió de les actuals àrees bàsiques de salut per raons dedimensió de la població per ser atesa, l’augment dels professionals d’atenció primària, la cons-trucció de vuit nous hospitals i l’augment, en gairebé tots els nous ens, dels recursos professionalsper atendre les malalties mentals i els tractaments de les drogodependències.

Font: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/Du1/index.html El Departament de Salut de laGeneralitat de Catalunya és l’encarregat de les polítiques sanitàries i de gestió del Sistema Català de la Salut.Per a més informació, podeu consultar:http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/mapcat.pdf

Projecte de llei de serveis socials

El Consell de Govern va aprovar el Projecte de llei de serveis socials, el primer de la legislatura, elqual té com a objectiu principal garantir, a Catalunya, la universalitat del dret als serveis socials.

Entre els aspectes més innovadors del projecte, cal esmentar: a) els serveis socials seran universalsi si cal s’aplicaran mesures de copagament, tenint en compte la renda personal i no la de la família;b) el patrimoni de les persones que morin sense testament es destinarà a finançar els serveis socials;

7

Binocle 44 18/1/07 06:14 Página 7

c) la unificació dels serveis en una xarxa de responsabilitat pública, i d) l’assignació a cada usuaridels serveis d’una persona de referència que els serveixi de guia i els assessori en la gestió i assis-tència, al llarg de la seva vida; e) la lliure elecció, per part de les persones que pateixin una depen-dència, de diferents tipus d’ajut: atenció domiciliària, viure en un centre residencial o disposar d’unassistent personal que ajudi a organitzar la seva vida quotidiana; f) la regulació de la participaciódels agents socials en la planificació i l’avaluació dels serveis socials; g) l’aprovació d’una cartera deserveis conjuntament amb la Llei de pressupostos, i h) el fàcil accés de la ciutadania als mecanismesde reclamació i exigència dels seus drets davant l’Administració de la Generalitat.

El Projecte de llei preveu que el desplegament i la descentralització dels serveis socials siguin acor-dats conjuntament per la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació deMunicipis de Catalunya.

L’aprovació d’aquesta llei comportarà la consolidació del quart pilar de l’Estat del benestar i, ambla seva implantació, la creació d’uns 40.000 llocs de treball en el sector d’atenció a les personesamb necessitats d’atenció social.

Font: http://www.gencat.net/benestar/ El Departament d’Acció Social i Ciutadania del Govern de la Generalitatde Catalunya assumeix competències en matèria de polítiques i serveis socials.Per a més informació, podeu consultar: Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC), núm. 27/12/2006 (data).

Informe extraordinari sobre els drets dels treballadors autònoms

La Sindicatura ha presentat l’Informe Extraordinari sobre la Protecció Social dels TreballadorsAutònoms, en el qual es proposen mesures i propostes per tal que se’ls reconeguin més dretssocials i, en la mesura que sigui possible, la seva equiparació amb la resta de treballadors percompte d’altri.

L’informe exposa que el nou estatut del treballador autònom, en fase de tramitació parlamentàriaa les Corts Generals, també recull alguns dels drets socials que recomana l’informe, com ara l’es-tabliment de la prestació de l’atur i l’obligatorietat de la baixa per malaltia, però no en preveu d’al-tres de les quals fa molts anys que gaudeixen la resta de treballadors i que suposen un greuge perals treballadors autònoms.

En el seu informe, el síndic recomana, entre altres coses: a) simplificar el règim de la SeguretatSocial en dos, un per als treballadors per compte d’altri i un altre per als autònoms; b) actualitzarla normativa de regulació del règim especial dels autònoms, vigent des de 1970; c) possibilitar, endeterminats casos, que no es cotitzi fins que l’activitat empresarial estigui consolidada; d) possibi-litar l’abonament de cotitzacions inferiors a les establertes en el cas dels treballadors per sota d’unllindar determinat d’ingressos anuals; e) equiparar les condicions de reconeixement dels accidentslaborals a les dels treballadors per compte d’altri; f) equiparar les condicions en les prestacions permaternitat i risc d’embaràs a les de les treballadores per compte d’altri, g) establir diverses moda-litats de jubilació (anticipada, parcial o flexible), i h) gaudir de prestació per desocupació.

Font: http://www.sindic.org/cat/index.asp El Síndic de Greuges de Catalunya és la institució catalana que té la mis-sió de supervisar l’actuació de l’Administració de la Generalitat i de les entitats locals de Catalunya per protegir elsdrets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans.Per a més informació, podeu consultar: http://www.sindic.cat/ficheros/informes/47LA%20PROTECCIO%20SOCIAL%20DELS%20TREBALLADORS%20AUTONOMS.pdf

8

Binocle 44 18/1/07 06:14 Página 8

Projecte de llei d’accés a l’habitatge

El Govern va aprovar el dia 12 de desembre el Projecte de llei del dret a l’habitatge. Aquest pro-jecte permet fer front d’una manera unificada i integral a tots els elements que garanteixen l’accésa l’habitatge: des de la construcció, la promoció i la gestió de l’habitatge fins a les garanties per alsconsumidors, l’habitabilitat, la conservació i la rehabilitació.

El tret més rellevant d’aquest projecte és la definició de «funció social» que ha de tenir l’habitat-ge, a fi d’evitar certs fenòmens i pràctiques com ara l’assetjament immobiliari, la subocupació, lasobreocupació i la degradació física.

Altres novetats del Projecte de llei que cal destacar, entre d’altres, són: a) la creació d’un registrede sol·licitants que sigui més transparent i, alhora, permeti una gestió més eficaç de la bossa d’ha-bitatge protegit; a més, aquesta mesura pretén promoure la diversitat i la lluita contra l’exclusiósocial; b) la definició de la qualitat de l’habitatge a partir de paràmetres objectius com ara l’habi-tabilitat, la funcionalitat, la seguretat i la sostenibilitat; c) el foment de la incorporació d’habitat-ges permanentment desocupats al mercat immobiliari mitjançant diverses fórmules, com és el llo-guer social; d) l’establiment de terminis per qualificar un habitatge com a protegit, entre un mínimde trenta anys i un màxim de noranta; e) el manteniment en el règim de protecció oficial, al llargde tota la seva vida útil, dels habitatges de protecció oficial construïts en sòl públic, i f) la prolon-gació de la qualificació d’habitatge protegit, com a màxim durant quinze anys, en els casos d’ha-bitatge públic de protecció oficial nou, generat a causa de l’enderrocament d’habitatge protegitantic i amb inquilins amb dret a reallotjament.

Font: http://www.mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp El Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’encarre-gat de fer polítiques destinades a la sostenibilitat mediambiental de Catalunya i de promoció de les polítiques d’ha-bitatge.Per a més informació, podeu consultar: http://mediambient.gencat.net/Images/43_102134.pdf

Espanya

Informe sobre l’Avantprojecte de llei per a l’accés electrònic dels ciutadans a les administracionspúbliques

El ministre d’Administracions Públiques va presentar al Consell de Ministres del 27 d’octubre de2006 l’Informe sobre l’Avantprojecte de llei per a l’accés electrònic dels ciutadans a les administra-cions públiques, per tal de garantir el dret de relació amb l’administració pública a través de mit-jans electrònics i, per tant, obligar el sector públic a prendre una sèrie de mesures per assoliraquest objectiu. La finalitat última és aconseguir una administració més eficaç que faciliti les con-sultes i les gestions les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, des de qualsevol lloc i sense cues, totamb la llibertat de triar el canal.

Les obligacions que la futura llei implica per a les administracions són: a) facilitar la informació ila realització de tràmits per Internet, mòbils, televisió i qualsevol altre mitjà disponible en el futur;b) garantir aquest tipus d’accés a tothom, fins i tot a les persones que no disposin de mitjans pro-pis o de coneixements suficients, a través d’oficines d’atenció presencial, punts d’accés electrònici serveis d’atenció telefònica; c) crear registres electrònics que permetin la tramesa de documents

9

Binocle 44 18/1/07 06:14 Página 9

electrònics en qualsevol moment; d) informar el ciutadà sobre la situació de les gestions, si així hodesitja, i pel mitjà que sol·liciti; e) tractar les dades personals amb la màxima garantia de segure-tat i confidencialitat; f) garantir l’intercanvi de dades personals, sempre que els ciutadans ho auto-ritzin, i g) assegurar la interoperabilitat per facilitar la realització de tràmits des de qualsevol admi-nistració. Per fer efectiu el dret d’accés electrònic, es crea la figura del «defensor de l’usuari del’administració electrònica» i el concepte de seu electrònica que avala els tràmits.

Aquest text legal s’ha elaborat amb la col·laboració de les comunitats autònomes, els ajuntaments,les empreses, els experts i els usuaris. Serà vigent el 2008 per a l’Administració general de l’Estati el 2010 per a la resta d’administracions públiques.

Font: http://www.la-moncloa.es La Moncloa és el portal electrònic que permet trobar informació sobre el Governespanyol i entrar a les pàgines web de tots els ministeris.Per a més informació, podeu consultar:http://www.la-moncloa.es/NR/rdonlyres/8AA02F7D-A973-4EC2-AE5A-785BB8CD252C/78337/Diezpuntosso-brelaLeydeAccesoElectrónicodelosCiudad.pdf

Avaluació de polítiques públiques i la seva institucionalització a Espanya

El Ministeri d’Administracions Públiques ha publicat Evaluación de políticas públicas y su institu-cionalización en España, que descriu les dificultats actuals per tal que l’avaluació de les polítiquespúbliques es converteixi en un element central de la governança; alhora que proposa la definicióde sistema públic d’avaluació i les característiques principals de funcionament de l’Agència Esta-tal d’Avaluació de la Qualitat dels Serveis i de les Polítiques Públiques.

L’avaluació és un element clau de la governança en la mesura que respon a la necessitat de racio-nalitzar l’ús dels recursos públics, de millorar la qualitat de la despesa i de vetllar per la qualitatdemocràtica. Actualment, davant de reptes com ara la societat del coneixement, la pluralitat d’ac-tors, la incertesa o la gestió de crisi, l’avaluació institucional ofereix un alt valor afegit estratègic ala gestió pública i ofereix resultats operatius, rigorosos i disponibles virtualment. Tan sols una«nova avaluació», en el marc d’una nova gestió pública i lluny dels paradigmes burocràtics, potconstituir-se en un instrument clau de bon govern. Cal, doncs, construir noves formes d’avaluaciói integrar-les institucionalment en els processos de disseny i implantació de les polítiques i pro-grames públics.

Si bé l’avaluació de polítiques i programes ja està institucionalitzada a Espanya sectorialment, elmodel en el seu conjunt presenta algunes limitacions: en el seu abast, en l’aprenentatge i usos deles seves conclusions, en la importància que s’atorga als resultats, en el poc coneixement del público en la inexistència de debats sobre els continguts avaluatius. A més, factors com ara la transver-salitat de moltes de les polítiques o la coresponsabilitat financera remarquen la necessitat d’im-pulsar un sistema públic d’avaluació que articuli les diferents experiències. Amb l’Agència Esta-tal, el Govern espanyol crea el marc on desenvolupar aquest sistema.

Font: http://www.map.es El Ministeri de les Administracions Públiques del Govern espanyol s’ocupa de la coordi-nació entre els diferents àmbits de l’administració: estatal, autonòmica i local.Per a més informació, podeu consultar:http://www.map.es/iniciativas/mejora de la administracion general del estado/servicios publicos/evaluacion cali-dad/evaluacion/institucionalizacion/documentos publicaciones/papeles 3/document es/Papeles3 JAGarde .pdf

10

Binocle 44 18/1/07 06:14 Página 10

La joventut rural i la joventut agricultora. Estat de la qüestió

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha publicat La juventud rural y la juventud agri-cultora. Estado de la cuestión. Aquest llibre compila els estudis que s’han dut a terme a Espanyasobre joventut rural des de mitjan anys vuitanta. És tracta d’una recopilació bibliogràfica que pro-porciona informació estructurada sobre aquest tema.

La consolidació d’un espai juvenil en el medi rural és un repte per vertebrar el territori, moder-nitzar el sector agroalimentari i impulsar el món rural. Però vells problemes estructurals, les incer-teses de les polítiques agràries i l’escàs reconeixement social de l’activitat dificulten aquest rejove-niment que, val a dir, presenta grans contrastos territorials. Aquesta manca de reconeixementsocial i polític, i no la manca de rendibilitat econòmica, és la veritable causa del problema delrelleu generacional en l’agricultura. El procés de renovació és complex i respon a estratègies delgrup familiar, alhora que destaca la desvinculació de l’agricultura i familiar de les joves i la claramasculinització de la societat rural o el problema de la successió, que deixa el jove responsable del’explotació agrària en una situació de desavantatge respecte als germans que opten per altres iti-neraris professionals.

Respecte a les polítiques destinades a afavorir la instal·lació dels joves en l’agricultura, destaca elcanvi d’enfocament: del model «neoprofessional» al «neorural», amb una incidència diferentsegons comunitats autònomes i orientacions productives. Així, l’objectiu del Reial decret 1932/83era estimular la incorporació progressiva dels joves a la direcció de les explotacions familiars agrà-ries mitjançant acords de col·laboració familiar o facilitar-los l’adquisició de terres. En canvi, l’ob-jectiu del Reial decret 206/1996 és potenciar la instal·lació professional dels joves, especialmentdels que provenen del sector agrari, mitjançant el desenvolupament d’iniciatives empresarials via-bles, agràries o no. Si bé ja es coneix l’impacte del model «neoprofessional», encara no es dispo-sa de prou perspectiva per avaluar la incidència de les actuacions de caire «neorural».

Font: http://www.mapa.es/ El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern espanyol s’encarrega de lespolítiques en matèria agrària, alimentàries i de pesca.Per a més informació, podeu consultar:GARCÍA, Bartolomé: La juventud rural y la juventud agricultora. Estado de la cuestión. Madrid: Ministerio de Agri-cultura, Pesca y Alimentación, 2006.

Abast i naturalesa de les competències de les entitats locals als Estats membres del Conselld’Europa

El Ministeri d’Administracions Públiques ha publicat El alcance y la naturaleza de las competen-cias de las entidades locales en los Estados miembros del Consejo de Europa. El seu autor, GérardMarcou, col·loca les competències locals en el centre de la reflexió per analitzar, des d’una pers-pectiva comparada, els aspectes essencials del sistema de govern local, especialment del primernivell local: els nivells de poder local, la dimensió territorial i demogràfica dels municipis, lespotestats dels ens locals per aplicar les competències, els controls que hi exerceixen els nivellssuperiors de poder territorial i els recursos financers i humans disponibles. Si bé l’abast de l’anà-lisi són els estats del Consell d’Europa, se centra en una selecció de països representatius de ladiversitat d’experiències europees: Alemanya, Espanya, França, Hongria, Itàlia, els Països Baixos,Portugal, el Regne Unit (Anglaterra) i Suècia.

L’anàlisi de les institucions municipals mostra que, tot i la diversitat, algunes característiquessón comunes: a) el principi d’autonomia local, reconegut per la Constitució, o bé per llei; b) la

11

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 11

vocació general de la competència (powers) local; c) les competències (functions), definides perllei; d) la potestat reglamentària de les autoritats locals per exercir les seves competències (func-tions); e) la potestat per establir certs tributs; f) el control de la legalitat, i g) els procedimentsque garanteixen el dret a la lliure administració de les entitats locals. Però també presenta dife-rències quant a l’organització municipal pel que fa a quatre criteris: fragmentació o integraciófuncional; uniformitat o diferenciació de l’organització municipal segons l’organització urbana;aplicació o absència d’una reforma territorial, i percentatge de les despeses públiques locals enel PIB.

Tot i que amb un abast diferent, l’autor precisa que els municipis, les seves agrupacions o les sub-divisions municipals exerceixen unes funcions que formen el mínim comú denominador compe-tencial local europeu: les principals funcions en matèria d’urbanisme (planificació, llicències d’u-tilització del sòl, operacions de gestió), la concessió d’ajudes socials i la gestió d’institucions socialsdestinades a determinats grups de població (sobretot, gent gran), gestió del sistema viari i elstransports públics (segons la dimensió del municipi), la construcció i el manteniment de centresescolars i el desenvolupament econòmic. Però també assenyala que algunes funcions que habi-tualment es consideren comunes no ho són: la distribució de l’aigua, sovint associada al clavegue-ram, i l’habitatge social.

Més enllà d’aquestes similituds, Marcou utilitza el concepte perfils de competència per analitzarcomparativament les competències materials dels països. Estableix quatre perfils o conjunts decompetències materials amb un objecte comú: social, econòmic, d’urbanisme i medi ambient, ipolicíac i d’ordre públic. Finalment, més enllà de perspectives massa globalitzadores, l’anàlisi sec-torial mostra que el grau de descentralització varia significativament d’un sector a l’altre dins d’unmateix país.

Font: http://www.map.es El Ministeri de les Administracions Públiques del Govern espanyol s’ocupa de la coordi-nació entre els diferents nivells de l’administració: estatal, autonòmica i local.Per a més informació, podeu consultar:http://www.map.es/publicaciones/centro_de_publicaciones_de_la_sgt/monografias.html

França

Un nou pacte de solidaritat per als barris

El Senat francès va autoritzar la formació d’una comissió d’informació sobre el balanç i les pers-pectives de futur de les polítiques adreçades als barris amb dificultats des de fa una quinzenad’anys i el resultat és aquest informe: Un nou pacte de solidaritat per als barris (Un nouveau pactede solidarité pour les quartiers).

L’informe considera la cohesió social com un dels pilars essencials de la política de ciutat i, peraixò, analitza tot un seguit de qüestions que hi estan vinculades, començant pels esforços realit-zats en la renovació urbana dels barris amb dificultats. Aquests barris presenten deficiènciesestructurals bàsiques, conseqüència tant del pas del temps des de la seva construcció, com de ladegradació de la situació econòmica. Ambdós elements, entre d’altres, han agreujat les desigual-tats socials entre els barris i han potenciat el sentiment de discriminació i marginació que sentenla immensa majoria dels seus habitants. La millora de la qualitat de vida dels habitants d’aquests

12

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 12

barris implica una acció conjunta de millores urbanes, d’oferta de serveis públics, de presència decomerços o de gestió pública de proximitat, així com d’adaptació de les escoles a les necessitatseducatives. Així mateix, analitza la política d’ocupació desenvolupada envers aquests barris, per-què considera l’ocupació com un dels factors principals de la manca de cohesió social del territo-ri. També planteja la necessitat de desenvolupar una política específica que canviï la dinàmica exis-tent, per atreure empreses i negocis a aquestes zones desafavorides i construir dinàmiques positi-ves. La política d’ocupació es considera lligada a la restauració de la seguretat dins d’aquestsbarris, mitjançant la prevenció, la reinserció i, en menor grau, la repressió de la policia en casosextrems.

L’informe conclou presentant un conjunt de setanta proposicions que caldria desenvolupar, entreles quals podem destacar la creació d’un fons per a la renovació urbana, l’impuls de la participa-ció i de l’esforç de solidaritat entre diversos àmbits administratius, la renovació dels mecanismesd’elaboració de la carta escolar, l’elaboració de programes de formació de llengua francesa per ales persones amb dificultats amb l’idioma, la reactivació d’una veritable política de proximitat o lapreparació d’una llei d’orientació i de programació per a la ciutat amb l’objectiu de mobilitzarnous mitjans durant la legislatura.

Font: http://www.senat.fr El Senat francès té competències de representació de les col·lectivitats territorials i decontrol del Govern.Per a més informació, podeu consultar: http://www.senat.fr/rap/r06-049-1/r06-049-11.pdf

Pla d’acció per afavorir la inversió i la creació d’empreses dins de l’àrea de les ecotecnologies

El Pla d’acció per afavorir la inversió i la creació d’empreses dins de l’àrea de les ecotecnologies(Plan d’action pour favoriser l’investissement et la création d’entreprises dans le domaine des éco-technologies) respon a la demanda del Govern francès d’estimular la creació i el desenvolupamentd’empreses amb capacitat d’aportar respostes tecnològiques als dèficits mediambientals. L’estudiconsidera que l’economia mundial està en un procés d’ecotransició en el qual les ecoempresesconstitueixen un sector estratègic.

Les ecotecnologies són un tipus de tecnologies adreçades a la preservació del medi ambient, men-tre que les ecoempreses són empreses que desenvolupen una activitat econòmica centrada en lavenda de productes, de processos o de serveis destinats a la millora de la protecció del mediambient, a l’economització de l’energia o a la reducció de les emissions contaminants, sobretotgràcies a l’ús d’energies renovables. L’estudi considera que l’Estat francès no ha impulsat sufi-cientment aquest tipus d’empreses, tot i que, analitzant la situació actual, a França el nombre d’e-coempreses oscil·la entre les 7.000 i les 8.000. Així mateix, aquesta recerca mostra l’augment de la demanda d’aquest tipus d’empreses en el mercat intern francès, com també un increment de larecerca. La demanda i la recerca són els elements clau per al seu desenvolupament, i per impul-sar-los es proposen campanyes de sensibilització o informació al públic, en el cas de la demanda, i una major inversió específica, tant en les agències de programes com en els centres de recerca iuniversitats, en el cas de la recerca.

Com a conclusió, proposa l’elaboració d’un pla d’acció per al desenvolupament d’ecoempreses iestimular, a la vegada, la demanda, la recerca i la innovació en ecotecnologies; la concepció estra-tègica del paper de les regions, i la coordinació entre els àmbits central, regional i local per pro-mocionar una ecoindústria francesa que sigui competitiva a escala internacional.

13

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 13

Envelliment, activitats i territoris en l’horitzó 2030

El Consell Econòmic i Social ha elaborat l’estudi Envelliment, activitats i territori en l’horitzó 2030(Vieillissement, activités et territoires à l’horizon 2030), el qual analitza les conseqüències de l’evo-lució de la demografia sobre les activitats econòmiques en els propers vint-i-cinc anys. Per aixòconstrueix tres escenaris prospectius de la situació a França en els propers anys: un escenari gris(continuïtat sense inflexió de les tendències actuals), un escenari negre (conflicte entre els dife-rents grups d’edat i manca de solidaritat intergeneracional) i un escenari rosa (situació de privile-gi per a les persones de mitjana edat).

Centra l’anàlisi de les conseqüències d’aquest envelliment de la població en les activitats econò-miques, com ara l’allargament de la vida activa, l’escassetat de persones joves amb una formacióelevada, la millora en la valoració de la mobilitat professional i l’experiència en el reclutament deprofessionals per part de les empreses, la substitució dels caps de les empreses o el desenvolupa-ment del màrqueting adreçat a les persones més grans. Segons aquestes conseqüències, plantejados grans objectius per assolir en el futur: en primer lloc, permetre l’elecció de formes de vidaindependentment de l’edat, i en segon lloc, mantenir i estimular l’activitat dins dels territoris.Aquests grans objectius es concreten en actuacions prioritàries com ara preveure les fractures i lesoposicions entre grups d’edat, adaptar els serveis públics a l’envelliment de la població, desenvo-lupar estratègies coherents de producció i de consum de productes en els territoris o desenvolu-par els pols de qualitat de vida i dels serveis.

Finalment, per fer front a tots aquests canvis, s’hi formulen una sèrie de proposicions, entre lesquals destaquen: el desenvolupament d’una economia de proximitat; l’afavoriment de les activi-tats física i social de les poblacions envellides i el foment de les solidaritats intergeneracionals; lapromoció de la formació professional i la inclusió mitjançant el mercat de treball, o el desenvolu-pament d’estratègies específicament territorials.

La renovació de la política de ciutat

L’informe La renovació de la política de ciutat (Le renouvellement de la politique de la ville) pro-posa un reforçament de les disposicions específiques adreçades als barris desafavorits de les gransciutats franceses després de la crisi dels suburbis durant la tardor del 2005.

El document presenta una síntesi de l’evolució, les mancances i les crítiques a la política de ciutatper centrar-se en l’anàlisi dels esdeveniments del 2005. Breument, la política de ciutat és una polí-tica pluridimensional que engloba una gran diversitat d’actuacions com ara intervencions urba-nístiques, educatives, de cohesió social o de prevenció de la delinqüència. El seu principal objec-tiu ha estat assolir la cohesió social en el territori. Per això ha hagut de fer front a les crisis de leszones urbanes desafavorides. L’informe presenta la política de ciutat com una política interminis-terial i multipartenarial. Actualment, aquesta política se centra en dos àmbits: la renovació urba-na i la lluita per reduir les desigualtats. La renovació urbana de les zones sensibles o desafavoridesimplica l’adopció d’actuacions de reconstrucció urbana, de rehabilitació d’equipaments públics,de renovació del parc d’habitatges o de revitalització econòmica. Així mateix, el reforçament dela lluita contra les discriminacions s’adreça principalment als joves dels barris en dificultats mit-jançant dos tipus d’actuacions: la creació de l’Alta Autoritat de Lluita contra les Discriminacionsi per a la Igualtat (HALDE) i l’aprovació de la Llei, de 31 de març de 2006, per a la igualtat d’o-portunitats.

14

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 14

L’informe analitza els esdeveniments de la tardor de 2005, caracteritzats per la seva intensitat idurada, i recull tres dels debats que han sorgit al seu entorn. El primer debat tracta sobre les cau-ses, amb dues anàlisis contraposades: l’una que emfasitza el caràcter d’actes delictius, i l’altra, lesarrels sociològiques del conflicte. El segon debat s’interroga sobre els dèficits de la política de ciu-tat per fer front a les dificultats dels barris sensibles. Finalment, el tercer debat se centra en elmodel francès d’integració i l’ús de la discriminació positiva com a mecanisme per respondre a lamanca d’integració dels joves d’origen immigrant.

Font: http://www.ladocumentationfrancaise.fr La Documentation Française és un portal des d’on es pot accedir ales publicacions de les diferents administracions del Govern francès.Per a més informació sobre el Pla d’acció per afavorir la inversió i la creació d’empreses dins de l’àrea de les ecotecno-logies, podeu consultar:http://lesrapports.ladocumentationfrancaise.fr/BRP/064000834/0000.pdfPer a més informació sobre Envelliment, activitats i territoris en l’horitzó 2030, podeu consultar:http://lesrapports.ladocumentationfrancaise.fr/BRP/064000785/0000.pdfPer a més informació sobre La renovació de la política de ciutat, podeu consultar:http://www.ladocumentationfrancaise.fr/dossiers/politique-ville/index.shtml

Regne Unit

Partenariats locals estratègics: construint el seu futur

El Departament de Comunitats i Govern Local del Regne Unit presenta l’informe Partenariats localsestratègics: construint el seu futur (Local Strategic Partnerships: Shaping their future), que recull i ana-litza les opinions expressades pels proveïdors de serveis locals a fi de promoure partenariats localsefectius. En el document s’examina el rol, la governabilitat i la capacitat de resposta dels partena-riats locals estratègics davant de les necessitats locals. Els principals objectius són: analitzar el nivellde coordinació entre els departaments del govern central, les organitzacions regionals i els actorslocals amb els partenariats; investigar l’evolució del rol de les autoritats locals dins dels partenariats;entendre com els partenariats poden millorar la participació de les comunitats veïnals, o investigarel grau d’efectivitat, transparència i responsabilitat de govern dels partenariats locals estratègics.

En línies generals, els enquestats es mostren força favorables al desenvolupament dels partenariatsi els elements de millora es vinculen a actuacions com ara la coordinació amb altres nivells admi-nistratius mitjançant el perfeccionament de les comunicacions i en l’intercanvi d’informació. D’al-tra banda, consideren adequades les estratègies per a un desenvolupament comunitari sostenible,tot i que reclamen un major lideratge per part dels governs locals. Finalment, en relació amb elpaper dels partenariats locals de donar suport a la participació ciutadana, els enquestats reclamenuna major participació de la ciutadania i de les comunitats locals, fent ús de les opinions expres-sades en els fòrums locals consultius, millorant la comunicació entre els actors, dotant de mésrecursos econòmics aquestes agrupacions, o utilitzant les bones pràctiques d’altres experiències.

Comunitats fortes i pròsperes - Llibre blanc del govern local

El Departament de Comunitats i Govern Local del Govern britànic ha elaborat el Llibre blanc delgovern local. Comunitats fortes i cohesionades (Strong and prosperous communities. The Local

15

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 15

Government White Paper) per impulsar una reforma del govern que doni un major poder de deci-sió als ciutadans i a les comunitats, potenciï una resposta més flexible a les necessitats locals iredueixi el control des de dalt del govern central.

La reforma del govern local pretén generar una millora en la qualitat de la provisió de serveislocals basada en un tracte més personalitzat. Les autoritats locals disposaran de més capacitat perproveir serveis i per dotar els ciutadans i les comunitats d’un rol més participatiu. El govern localbritànic esdevindrà més efectiu i més responsable davant dels ciutadans mitjançant la introduccióde mesures per facilitar la millora de la representativitat dels electes, el suport al rol no executiudels consellers o l’ampliació de la capacitat dels consells per adaptar lleis locals a les necessitatspròpies de cada comunitat.

El llibre blanc emfasitza la necessitat de recuperar un paper predominant i estratègic de les ciu-tats i de les regions en el desenvolupament econòmic del Regne Unit. El Govern anglès consideranecessària la devolució de majors poders i recursos als nivells regional i local per assolir un nivellde creixement econòmic millor en tot el territori. Específicament, estableix que el govern local had’exercir un rol de lideratge en el desenvolupament estratègic del territori.

La cohesió territorial és un altre dels elements clau d’aquest llibre blanc. Per això proposa que lesautoritats locals treballin conjuntament amb la resta d’actors locals per identificar àrees priorità-ries de cohesió, proveeixin suport i oportunitats a les àrees amb dificultats o emfasitzin la impor-tància del desenvolupament sostenible.

Font: http://www.communities.gov.uk El Departament de Comunitats i Govern Local del Govern britànic es vacrear el maig de 2006 per tal de treballar en la promoció de la igualtat i la cohesió dins les comunitats i alhora res-ponsabilitzar-se de les àrees d’habitatge, regeneració urbana, planejament i el govern local.Per a més informació sobre Partenariats locals estratègics: construint el seu futur, podeu consultar:http://www.communities.gov.uk/pub/148/LocalStrategicPartnershipsShapingtheirfutureAnAnalysisofConsulta-tionReponses_id1504148.pdfPer a més informació sobre Comunitats fortes i prosperes - Llibre blanc del govern local, podeu consultar:http://www.communities.gov.uk/pub/98/StrongandProsperousCommunitiestheLocalGovernmentWhitePaper-Vol1_id1504098.pdf

Oportunitats per a tothom: vuitè informe anual 2006

El Departament de Treball i Pensions del Govern del Regne Unit publica l’informe Oportunitatsper a tothom (Opportunity for all) amb l’objectiu de promoure la inclusió social i reduir els des-avantatges o la manca d’oportunitats de certs col·lectius de la societat. Aquest vuitè informe cen-tra la seva atenció en la pobresa infantil. L’experiència dels primers anys de vida vinculada a ele-ments com ara la qualitat de l’educació és un factor determinant en el posterior desenvolupamentdel cicle vital de l’individu cap a situacions d’exclusió social.

Concretament, els principals objectius del Govern anglès per promoure la inclusió social al llargde tot el cicle vital són: eradicar la pobresa infantil en una generació; assegurar el millor comen-çament de vida per als infants per tal que puguin desenvolupar el seu potencial; trencar els ciclesde pobresa mitjançant la millora de la qualitat de l’ensenyament per a tothom; assegurar que elsjoves tenen uns nivells mínims de matemàtiques i anglès, així com d’aptituds necessàries per tre-ballar; promoure el treball com la millor forma de benestar social i reduir les barreres socials;donar suport a la gent per construir el seu propi capital social; proveir de seguretat i independèn-

16

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 16

cia les persones jubilades, i proveir serveis públics d’elevada qualitat per millorar la qualitat de vidadels ciutadans.

Finalment, el Govern anglès desenvolupa unes estratègies específiques per fer front a la pobresainfantil. Entre aquestes estratègies destaca donar incentius a la participació activa dels pares en elmercat de treball, finançar polítiques de prestacions econòmiques a famílies en risc d’exclusiósocial o proveir serveis públics de qualitat per millorar les oportunitats de vida dels infants ensituació de pobresa.

Font: http://www.dwp.gov.uk El Departament de Treball i Pensions del Govern britànic agrupa els temes de segu-retat social i, parcialment, els relacionats amb ensenyament i ocupació.Per a més informació, podeu consultar:http://www.dwp.gov.uk/ofa/reports/2006/pdf/StrategyandIndicators-FullReport.pdf

Itàlia

Mobilitat sostenible als ens locals

El Govern italià ha aprovat un programa de cofinançament d’inversions i actuacions estructurals:Bando per la mobilità sostenibile a favore degli Enti locali per racionalitzar la mobilitat urbana i perreduir l’impacte en el medi ambient del trànsit urbà.

Aquest programa compta amb gairebé 8,4 milions d’euros per a projectes que es volen desenvo-lupar en l’àmbit local destinats a: a) integrar o complementar el sistema de distribució comerciala fi de reduir-ne l’impacte mediambiental o bé per fer proves pilots d’integració durant un perío-de de dos anys com a màxim; b) construir infraestructures que permetin als usuaris de cotxe pri-vat i que fan servir pàrquings el canvi intermodal entre transport privat i públic; c) integrar o com-pletar els serveis de transport per als desplaçaments obligats entre la llar i el lloc de treball delstreballadors en empreses o ens públics, en els quals treballin com a mínim 800 treballadors, sem-pre que els projectes no superin els dos anys, i d) optimitzar la xarxa de transport escolar mitjan-çant actuacions que connectin com a mínim dues institucions educatives.

El programa està específicament destinat als ens locals amb més de 150.000 habitants, els munici-pis amb menys població, però que són capitals de província, o bé a municipis que siguin limítrofsentre ells, s’associïn i arribin al llindar d’habitants establert.

Font: http://www.governo.it El portal del Govern italià informa sobre l’estructura orgànica del govern i de l’acti-vitat que porta a terme.Per a més informació, podeu consultar:http://www.governo.it/GovernoInforma/Dossier/mobilita sostenibile/index.html

17

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 17

Bèlgica

Projecte de llei sobre càmeres de vigilància

El Projecte de llei que regula la instal·lació i la utilització de les càmeres de vigilància (Projet de loiréglant l’installation et l’utilisation de caméras de surveillance) ha estat tramès pel Senat a la Cam-bra de representants a primers de desembre. L’objectiu és assegurar la vigilància i el control delsespais públics, siguin oberts o tancats, i, en aquest segon cas, accessibles o no al públic en gene-ral. Segons que s’explicita en el projecte, la llei no va destinada a garantir la seguretat i salubritatdels llocs de treball ni a protegir els béns de les empreses o supervisar els processos de producciói de control dels treballadors.

En el text proposat es defineixen els principals conceptes que cal tenir en compte, les condicionsnecessàries per autoritzar la instal·lació i utilització de les càmeres i els processos que hi interve-nen. Es considera càmera de vigilància tot sistema d’observació, fix o mòbil, que tingui com a fina-litat prevenir, constatar o descobrir els delictes contra les persones, els béns o el medi ambientsegons l’esperit de la nova llei comunal i, també, ajudar a mantenir l’ordre públic. Serà obligatoriposar un pictograma que assenyalarà l’existència de les càmeres.

La persona física o moral o l’entitat pública que fa la demanda serà la responsable del seu fun-cionament, haurà de determinar clarament quines són les finalitats que es persegueixen i con-cretar com i amb quins mitjans es farà el tractament de les dades de caràcter personal que que-din enregistrades. Per aconseguir el permís, es requerirà un informe positiu de la comissió degovern del municipi i també un informe del cap de policia de la zona on se situaran les càme-res. Aquest darrer informe ha de testificar que prèviament s’ha realitzat un estudi de seguretati eficiència i que la instal·lació s’ha fet conforme els principis definits en la Llei de desembre de1992, relativa a la protecció de la vida privada en els tractaments de les dades de caràcter per-sonal. El visionat de les imatges en temps real només es podrà fer sota el control de les autori-tats competents.

Font: http://www.lachambre.be/kvvcr/index.cfm?language=fr Les principals funcions de la Cambra de Represen-tants de Bèlgica són constituir una majoria governamental, controlar la política del govern, controlar les finances ilegislar conjuntament amb el Senat.Per a més informació, podeu consultar: http://www.lachambre.be/FLWB/PDF/51/2799/51K2799001.pdf

Països Baixos

Polítiques d’innovació: europees o estatals?

El Govern dels Països Baixos, a través del Gabinet d’Anàlisi de Política Econòmica (CPB), hapublicat un document titulat Polítiques d’innovació: europees o estatals? (Innovation Policy: Euro-pe or the member States?), en el qual planteja fins a quin punt aquestes polítiques han d’estar enmans dels governs estatals o bé de la Unió Europea. Les polítiques de foment de la innovació i larecerca són clau si es vol que Europa sigui competitiva en el context internacional.

18

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 18

La política d’innovació té en compte múltiples polítiques: de finançament públic de la recerca i eldesenvolupament (R+D), d’específiques per a les empreses petites i mitjanes, de capital risc i deconsolidació d’empreses tecnològicament avançades, de propietat intel·lectual i d’establimentd’estàndards. Tenint en compte el principi de subsidiarietat, la presència o no d’economies d’es-cala i si ha externalitats, el document estableix quin és l’àmbit de govern més adequat per a cadas-cuna de les polítiques.

A partir d’una anàlisi estadística, les conclusions a què arriba l’estudi és que gairebé totes les polí-tiques d’innovació haurien d’estar en el marc de la UE perquè així ho aconsellen les economiesd’escala (en els casos de les polítiques de finançament públic de R+D, de capital risc i de consoli-dació d’empreses tecnològicament avançades), i per evitar possibles efectes perniciosos com sónla manca d’unificació doctrinal o de corpus jurídic, en els casos de les polítiques de propietatintel·lectual i d’establiments d’estàndards, a l’hora de competir internacionalment. En canvi, en lespolítiques de suport i foment tecnològic i de recerca de les empreses petites i mitjanes no handetectat que les economies d’escala tinguessin un efecte necessàriament negatiu, i per tant, l’àm-bit més adequat seria l’estatal.

A Europa, el 2006 es destinen uns 73 bilions d’euros a l’estímul i finançament d’accions de R+D,65 dels quals provenen dels estats i 8 provenen dels fons de la UE. Per tant, les dades indiquenque caldria invertir la proporció de la distribució dels fons destinats a polítiques actuals de recer-ca i desenvolupament.

Font: http://www.cpb.nl/eng/ El Gabinet d’Anàlisi de Política Econòmica dels Països Baixos realitza estudis inde-pendents en aquells àmbits de l’economia dels Països Baixos que puguin ser rellevants en l’agenda política.Per a més informació, podeu consultar:http://www.cpb.nl/eng/pub/cpbreeksen/document/132/doc132.pdf

Finlàndia

La salut en el món laboral: promoció de la salut en el lloc de treball

El Ministeri d’Afers Socials i Sanitat i l’Institut Finlandès de Salut Laboral publiquen La salut enel món laboral: promoció de la salut en el lloc de treball (Health in the World of Work: WorkplaceHealth Promotion as a Tool for Improving and Extending work life). Es tracta d’una sèrie de reco-manacions sobre l’ampliació de l’edat laboral i la promoció de la salut laboral formulades perrepresentants ministerials, organitzacions d’experts i agents socials de diferents països europeus,en el marc de la presidència finlandesa de la Unió Europea.

En la declaració sobre salut en l’àmbit laboral es posa en relleu que les mesures per ajudar les per-sones a ampliar l’edat de treballar i mantenir les habilitats laborals són centrals en les polítiquesde benestar i salut de molts països europeus, però que cal avaluar els efectes que la seva implan-tació té en la salut, en l’ocupació, en les condicions laborals i en la vida laboral dels diferents sec-tors, a fi de seleccionar les solucions més adequades. Millorar la qualitat de vida laboral, perllon-gar la vida professional i promoure la salut laboral són precondicions per assolir una societat pro-ductiva, estable i sostenible, tal com marquen els objectius de l’Estratègia de Lisboa. Això és apli-cable tant a les empreses i altres organitzacions com a l’economia en general.

19

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 19

Les recomanacions s’agrupen en els àmbits següents: a) la salut laboral en les diferents polítiques,establint sinergies i fomentant la coordinació en els àmbits europeu i nacional, incloent-hi tambéles polítiques no directament vinculades amb la protecció laboral i la salut ocupacional i posantl’èmfasi en els principis de no-discriminació, de sostenibilitat i d’atenció a les necessitats delsgrups més vulnerables; b) l’empresa saludable, tant del sector privat o públic, com informal, basa-da en el diàleg social, en les bones pràctiques i en la gestió de l’edat; c) l’accessibilitat dels serveisdestinats a promoure la salut dels treballadors i a ampliar la vida laboral, de qualitat i per atothom, i d) les innovacions per millorar la qualitat de vida laboral, mitjançant la recerca innova-dora, les intervencions proactives i el desenvolupament de xarxes.

Font: http://www.stm.fi/english El Ministeri d’Afers Socials i Sanitat del Govern finlandès dirigeix el desenvolupa-ment de les polítiques de protecció social i salut.Per a més informació, podeu consultar:http://www.stm.fi/Resource.phx/publishing/store/2006/11/pr1164179805757/passthru.pdf

Noruega

La política rural i regional del govern noruec. Una síntesi del Llibre blanc (2005-2006)

El Ministeri de Govern Local i Desenvolupament Regional publica La política rural i regional delgovern noruec. Una síntesi del Llibre blanc (2005-2006) (The Rural and Regional Policy of the Nor-wegian Government. Summary of White Paper No. 21 [2005-2006]), que defineix l’estratègia regio-nal dissenyada especialment per mantenir l’estructura d’assentaments urbans i d’assentamentsrurals amb l’objectiu de facilitar el desenvolupament econòmic arreu del país.

Es parteix de la base que el desenvolupament rural es pot gestionar, però, per a això, cal assumirels reptes següents: fomentar el creixement en totes les àrees del país, proveir serveis i benestar,facilitar llocs de treball en els llocs de residència, promoure accions que imprimeixin sensaciód’optimisme i de confiança en el futur, fer atractives culturalment i per al lleure les ciutats petites,especialment per als joves i per a les dones, fer de les ciutats petites i mitjanes alternatives atracti-ves a les grans ciutats.

En les zones rurals i disperses cal dissenyar polítiques més enllà de la imposició de condicions eco-nòmiques i legals. En concret, els components principals de la política del govern de desenvolu-pament rural i regional són: harmonització i descentralització, benestar local i capacitat de desen-volupament, política activa de desenvolupament empresarial en els àmbits regional i local, incen-tius a sectors específics per afavorir aquest desenvolupament en àrees no urbanes, fer atractius elsespais, bones infraestructures arreu el país, promoció de l’educació universitària i de la R+D a totel país, mesures especials per a les comunitats en risc a causa de la pèrdua de població o de pro-cessos de reestructuració empresarial.

20

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 20

ORGANISMES INTERNACIONALS

Europa1

Migracions i percepció pública

La immigració ha esdevingut un fenomen amb una presència cada vegada més destacada entre lesprincipals preocupacions dels ciutadans. En aquest sentit, tot i que la percepció pública sobre laimmigració no és uniforme entre els 25 països membres de la UE, l’estudi Migracions i percepciópública (Migration and public perception) mostra que, com a tendència general, els ciutadans euro-peus en tenen una percepció cada vegada més negativa.

Europa necessita trencar aquesta percepció negativa que porta a l’hostilitat envers els immigrantsi influeix inevitablement en el desenvolupament de polítiques migratòries restrictives. Només aixíes podrà passar del control a la gestió de la immigració, que és el que realment necessiten els mer-cats de treball europeus per tal d’aprofitar els avantatges d’aquest flux de població: cobertura delsdèficits de mà d’obra, increment de l’eficiència del mercat de treball i impuls de la innovació.

Per tal de modificar aquesta desconfiança envers els nouvinguts, cal una doble intervenció. D’unabanda, adoptar mesures directes per tal de transformar la percepció ciutadana —difusió d’infor-mació objectiva sobre els seus beneficis potencials en la societat d’acollida, conseqüències del trà-fic il·legal de persones i condicions de vida provocades per la situació d’il·legalitat, i de l’altra,incrementar la proporció d’immigració legal amb unes condicions molt determinades: selecciódels immigrants, increment i millora de les polítiques d’integració —possibilitar l’activitat remu-nerada i l’accés als serveis públics des del moment de l’arribada o potenciar el paper en el procésd’acollida de les organitzacions d’immigrants— i incloure la perspectiva migratòria en altresàmbits polítics no directament relacionats: polítiques d’agricultura o pesca, d’ajuda al desenvolu-pament o de relacions internacionals.

Formació d’adults: mai no és massa tard per aprendre

La formació continuada és un factor essencial per a la millora de la productivitat i la competitivitat,però també per a la inclusió social, la consecució d’una ciutadania activa i el desenvolupament per-sonal. En la comunicació Formació d’adults: mai no és massa tard per aprendre (Adult learning: it isnever too late to learn), la Comissió Europea insta els Estats membres a promoure l’educació d’adultsa tot Europa i proposa l’elaboració conjunta d’un pla d’acció sobre educació d’adults per al 2007.

Els reptes als quals ha de donar resposta aquest pla per tal de millorar la qualitat, l’eficiència i l’e-quitat d’aquest tipus d’educació són, fonamentalment, eliminar les barreres existents a la partici-

21

1. Aquest apartat s’ha elaborat en col·laboració amb la Direcció de Relacions Internacionals.

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 21

pació dels adults en el sistema educatiu, garantir la qualitat de l’educació, introduir sistemes quereconeguin i validin els resultats de la formació tant de tipus formal com informal, invertir en laformació de la població gran i els immigrants, i avaluar els resultats obtinguts.

Tot i que el desenvolupament de les polítiques educatives és responsabilitat dels governs nacio-nals, la Comissió obrirà un procés de diàleg per tal de contribuir a aquesta modernització i impul-sarà l’aprofitament dels mecanismes financers europeus existents actualment (Fons Estructurals oPrograma d’aprenentatge durant tota la vida), els instruments per a la detecció de les necessitatsd’aprenentatge dels adults, els canals per a l’intercanvi de bones pràctiques en aquest terreny i lamillora del seguiment estadístic dels resultats obtinguts.

El futur demogràfic d’Europa

D’acord amb les dades de la Comissió Europea, la població activa europea disminuirà en 48milions d’aquí al 2050 com a conseqüència del procés d’envelliment demogràfic que s’està pro-duint. La Comunicació El futur demogràfic d’Europa (The demographic future of Europe) recull lesiniciatives proposades a escala europea per tal de transformar aquest repte en una oportunitat: cre-ant les condicions més favorables per promoure la fertilitat i aprofitant els avantatges derivats del’increment de la longevitat.

Els trets principals de la situació demogràfica europea actual es podrien resumir en una taxa defertilitat molt baixa (1,5 fills per dona), l’arribada a l’edat de jubilació de la generació del baby-boom de la postguerra, un augment de l’esperança de vida (amb una previsió que s’incrementi cincanys més fins a l’any 2050) i el manteniment d’un abundós flux d’immigrants (xifrat, per les pro-jeccions més conservadores, en 40 milions de persones des d’ara fins a l’any 2050). Aquesta com-binació de tendències tindrà repercussions econòmiques —principalment provocades per l’escas-setat de mà d’obra—, socials —com ara l’increment del nombre de persones grans que viuransoles— i de finances públiques —com, per exemple, l’índex de dependència passarà de quatre adues persones en edat laboral per cada major de seixanta-cinc anys.

Davant d’aquest escenari, es fa necessària i urgent una estratègia global que comprengui cincaspectes: promoure la renovació demogràfica desenvolupant noves polítiques de família, pro-moure l’ocupació —especialment la femenina i la de les persones de més de cinquanta-cinc anys—,millorar la productivitat en el treball, desenvolupar polítiques d’acolliment i integració dels immi-grants i garantir unes finances públiques i una protecció social sostenibles.

Font: http://www.europa.eu.int La Unió Europea pretén assolir un progrés econòmic i social equilibrat i sostinguta través de l’afirmació de la identitat europea en el món i la creació de la ciutadania europea per als nacionals delsEstats membres.La comunicació Migracions i percepció pública es pot baixar de: http://ec.europa.eu/dgs/policy_advisers/publications/docs/bepa_migration_final_09_10_006_en.pdf Formació d’adults: mai no és massa tard per aprendre es pot obtenir en línia a:http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/site/en/com/2006/com2006_0614en01.pdfLa comunicació El futur demogràfic d’Europa es pot baixar de: http://ec.europa.eu/employment_social/news/2006/oct/demography_en.pdf

22

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 22

Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball

Mobilitat a Europa

Un dels avantatges més significatius que ha suposat el desenvolupament de la Unió Europea perals ciutadans i per a la competitivitat econòmica ha estat la llibertat de circulació de persones. Toti així, l’estudi sobre l’Eurobaròmetre de la mobilitat geogràfica i laboral Mobilitat a Europa (Mobi-lity in Europe) posa de manifest que, en comparació amb els Estats Units, els ciutadans europeussón molt menys propensos a canviar de lloc de residència o de feina.

L’anàlisi de les dades de l’Eurobaròmetre revela que la mobilitat laboral o geogràfica, tot i que éspercebuda per part dels ciutadans com a beneficiosa per a la societat europea, sovint no és resul-tat de la voluntat, sinó de la necessitat: només el 4% dels enquestats declara haver traslladat algu-na vegada el seu lloc de residència a un altre país de la UE, i només el 8% declara haver canviatde feina durant el darrer any. Entre les causes d’aquestes reticències a la mobilitat destaquen la porde perdre el contacte amb les xarxes socials individuals, els escassos rendiments econòmics o labo-rals que se n’obtenen o les barreres lingüístiques i culturals.

El biaix en termes d’edat o de nivell de formació de la mobilitat (es mou més la gent jove i ambalts nivells educatius) i la complementarietat existent entre la mobilitat geogràfica i la mobilitatlaboral posen de manifest les desigualtats d’oportunitats existents a l’hora d’aprofitar aquestaopció per part dels ciutadans que no tenen els recursos inicials suficients. La distribució geogràfi-ca de la mobilitat confirma aquesta relació: els països amb un Estat del benestar més desenvolu-pat són els que tenen índexs més alts de mobilitat. En aquest sentit, un possible instrument perpotenciar i democratitzar la mobilitat geogràfica i laboral europea seria l’oferta de serveis d’asses-sorament i d’ajuda a la mobilitat.

Conciliació de la vida personal i laboral: un dilema polític

L’objectiu de la publicació Conciliació de la vida personal i laboral: un dilema polític (Working timeand worklife balance: a policy dilemma) és il·lustrar la situació actual i les tendències recents enrelació amb la jornada laboral i amb les mesures aplicades per conciliar la vida laboral i la vida per-sonal a Europa, amb una atenció específica en la perspectiva de gènere.

Els resultats de l’estudi revelen que la tendència a la reducció de la jornada laboral iniciada a prin-cipis del segle XX s’ha frenat o, fins i tot, s’ha invertit en les darreres dècades; que el col·lectiu delsautònoms és el més afectat per l’excés d’hores de treball (amb una proporció del 41,7%); que l’o-cupació a temps parcial mostra una tendència clarament ascendent, però contínua, i mostra unmarcat biaix de gènere (un 33% de les dones versus un 7% dels homes); que el grau de flexibili-tat horària és molt superior en les empreses dels països del nord d’Europa que en els del sud, i quela innovació en l’àmbit de les polítiques de conciliació de la vida personal i laboral té diversos efec-tes positius en l’àmbit empresarial (reducció de l’absentisme, millora del rendiment i de la satis-facció, etc.).

A partir del panorama exposat es plantegen un seguit de mesures de correcció dels desajustosdetectats, entre les quals cal destacar: l’increment del salari mínim per tal de reduir l’excés d’ho-res de treball motivat per necessitats salarials, la millora de la qualitat i del prestigi de l’ocupacióa temps parcial per tal de fer-la més paritària des del punt de vista del gènere, l’extensió de les

23

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 23

mesures de flexibilitat horària i la inclusió dels pares treballadors en les negociacions de milloradels marcs reguladors per tal de corregir-ne la tradicional exclusió.

Font: http://www.eurofound.ie És una agència europea creada per a la planificació i el disseny de millors condicionsde vida i treball a Europa.El document Mobilitat a Europa està disponible en línia a:http://www.eurofound.eu.int/pubdocs/2006/59/en/1/ef0659en.pdfL’informe Conciliació de la vida personal i laboral: un dilema polític es pot baixar de: http://www.eurofound.eu.int/pubdocs/2006/96/en/1/ef0696en.pdf

Nacions Unides

Informe 2006-2007 sobre l’estat de les ciutats del món: els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni i la sostenibilitat urbana

Malgrat que la pobresa continua sent de naturalesa fonamentalment rural, la pobresa urbana estàesdevenint un fenomen en expansió, a la vegada que profundament desconegut. L’Informe 2006-2007 sobre l’estat de les ciutats del món: els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni i la sosteni-bilitat urbana (The state of the World’s Cities Report 2006-2007: The Millennium DevelopmentGoals and Urban Sustainability) analitza l’abast d’aquest fenomen i subratlla les seves importantsrepercussions en els àmbits ambiental, socioeconòmic i polític.

El panorama que dibuixen les dades aportades per aquesta edició de l’informe posa de manifestdos fenòmens interconnectats: la creixent urbanització de la població mundial —fins al punt quel’any 2007 es preveu que més de la meitat de la població mundial viurà a les ciutats— i la preca-rització de les condicions de vida urbanes —que provocarà que l’any 2007 un terç de la poblacióurbana estigui en situació de pobresa. La combinació d’ambdues tendències té com a conseqüèn-cia directa el creixement de les desigualtats socials i econòmiques i de les situacions d’exclusió, icom a efecte indirecte, l’augment dels actes incívics i de la delinqüència, de la degradació mediam-biental i de la desocupació.

La principal conclusió que se’n desprèn és que l’increment de les taxes de pobresa urbana no ésun fet acceptable ni inevitable. Invertir en la inclusió dels ciutadans més desafavorits es revela coml’únic instrument per combatre aquest problema, prevenir la inseguretat i fer realitat els Objectiusde Desenvolupament del Mil·leni. En aquest sentit, els països que han reeixit en aquest objectiutenen com a elements en comú el compromís sostingut en la prevenció de la marginalització, l’a-dopció de polítiques territorials i d’habitatge favorables a la pobresa, l’extensió de l’accés als ser-veis bàsics i la implantació de mesures de redistribució de la riquesa.

Font: http://www.un.org És un organisme de 188 membres amb quatre objectius bàsics: mantenir la pau i la segu-retat internacional, desenvolupar relacions amistoses entre nacions, cooperar per a la solució de problemes interna-cionals i coordinar les accions dels diferents països.

24

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 24

OCDE

Ciutats competitives a l’economia global

Les àrees urbanes representen un factor econòmic clau per a qualsevol país però, a la vegada,constitueixen un focus de problemes socials i mediambientals. Ciutats competitives a l’economiaglobal (Competitive cities in the global economy) analitza la seva viabilitat econòmica i ecològica allarg termini i els ajustos que s’hi hauran d’introduir per aconseguir la sostenibilitat en l’actual con-text internacional de globalització.

El panorama contradictori d’avantatges competitius —economies de concentració, fusió d’espe-cialització i diversitat, capacitat d’atracció d’activitats de R+D+i o concentració de capital humà—i de debilitats —pobresa urbana, desigualtats socials, congestió del trànsit o índexs de pol·lu-de dilemes clau en relació amb el desenvolupament de les grans ciutats: dinamisme econòmic ouna ciutat per viure-hi, creació d’un nou àmbit de govern supramunicipal o proximitat als ciuta-dans, poder per a les àrees metropolitanes o control des del govern regional i central, necessitatspressupostàries municipals o redistribució nacional dels ingressos obtinguts.

Al marge de les respostes concretes que s’adoptin per a cadascuna de les disjuntives, aquest pano-rama de dicotomies posa de manifest que cal un canvi de paradigma en l’aproximació a les políti-ques urbanes. Un canvi que ha de permetre substituir la intervenció reactiva i pal·liativa per unaperspectiva proactiva i estratègica, articular noves formes de governança i reexaminar els rols i lesresponsabilitats dels governs nacionals, regionals i locals per potenciar-ne les sinergies i la col·labo-ració.

Aigua i agricultura

L’agricultura és actualment i a tots els països un dels principals consumidors i contaminadors d’ai-gua. Amb aquesta idea com a rerefons, Aigua i agricultura (Water and agriculture) recopila elsdocuments presentats en un workshop que va analitzar la sostenibilitat del model agrícola aplicatactualment en els països de l’OCDE, les polítiques públiques implantades per tal de respondre alsreptes agrícoles relacionats amb l’aigua i les possibles modificacions que s’hi podrien introduir pertal de millorar-les.

El sector agrícola ha de fer front a una creixent competència per l’aigua, causada, d’una banda,per l’increment de la demanda provinent dels consumidors urbans i industrials, i de l’altra, per lacada vegada més irregular «oferta» com a conseqüència de l’augment de la freqüència de tempo-rals i d’èpoques de sequera. Davant d’aquesta situació és fa inajornable l’adopció de mecanismesper transmetre els costos socials, ambientals i econòmics de l’ús de l’aigua a l’agricultura i pergarantir la sostenibilitat de l’aprovisionament a llarg termini.

La publicació posa de manifest que els països de l’OCDE estan en diferents fases del procés d’im-plantació d’aquest tipus de mecanismes, però que, en tot cas, calen nous avenços en matèria d’im-plicació de tots els actors socials per tal d’agilitzar i garantir l’efectivitat de les mesures adoptades,l’estructuració d’un sistema de gestió dels recursos hídrics que permeti la coordinació entre elsdiferents àmbits de govern i la transversalitat des d’un punt de vista material, la identificació claradels drets de propietat de l’aigua i el desenvolupament de mecanismes de control qualitatius i

25

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 25

quantitatius sobre l’ús de l’aigua.

L’economia política dels impostos mediambientals

L’experiència recent ha demostrat que els impostos mediambientals poden constituir un instru-ment efectiu i eficient de les polítiques de protecció mediambiental. A partir d’un seguit d’estudisde cas, L’economia política dels impostos mediambientals (L’économie politique des taxes liées à l’en-vironnement) analitza els efectes econòmics de la fiscalitat ambiental i les estratègies per superarels obstacles que encara hi ha en la seva aplicació.

Malgrat que tots els països de l’OCDE apliquen algun gravamen d’aquesta naturalesa, les dadesdemostren que encara hi ha marge per fer-ne un ús més exhaustiu. No obstant això, per aconse-guir-ho cal, prèviament, corregir o evitar alguns dels seus punts febles característics: l’impacte fis-cal regressiu mitjançant l’aplicació de mesures compensatòries, com ara la reducció d’altres impos-tos relacionats amb la renda; les conseqüències negatives per a la competitivitat internacional delpaís, que es poden evitar amb mesures com ara la reinversió dels ingressos aconseguits en els sec-tors econòmics més afectats, o la seva impopularitat, que s’ha de combatre amb campanyes infor-matives sobre els riscos ecològics existents i promovent la implicació de la societat civil.

Reduir l’abast de les exempcions, fer més proporcional la pressió fiscal a la contaminació genera-da i combinar els impostos amb altres instruments de política ambiental —com ara els sistemes deregulació, els subsidis, la implantació de certificacions o la signatura d’acords voluntaris de dis-minució de la contaminació amb empreses— són algunes de les mesures que poden contribuir aavançar en l’exhaustivitat de la fiscalitat ambiental sense provocar efectes secundaris indesitjats.

Font: http://www.oecd.org Creada el 1961, actualment té 30 estats membres i és un referent per als governs pel fetque impulsa el debat, el desenvolupament i el perfeccionament de les polítiques econòmiques i socials en el contextde l’economia de mercat.Ciutats competitives a l’economia global es pot baixar de:http://213.253.134.29/oecd/pdfs/browseit/0406041E.PDFAigua i agricultura es pot trobar a: http://213.253.134.29/oecd/pdfs/browseit/5106031E.PDFL’economia política dels impostos mediambientals està disponible en línia a:http://213.253.134.29/oecd/pdfs/browseit/9706082E.PDF

Oficina Nacional d’Investigació Econòmica

L’impacte de la qualitat de l’educació en el creixement econòmic i en la reducció de la mortalitat

Diverses investigacions han demostrat la relació positiva entre la qualitat de l’educació i el creixe-ment econòmic d’un país. El document L’impacte de la qualitat de l’educació en el creixement eco-nòmic i en la reducció de la mortalitat (The Effects of Education Quality on Income Growth andMortality Decline) corrobora aquesta teoria mitjançant la inclusió de dades de més països que elsestudis precedents (amb mostres de països de tots els continents, incloent-hi l’Estat espanyol) iagafant una perspectiva històrica més llarga (1960-2000) i n’analitza la causa.

26

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 26

L’augment de la producció, l’increment de l’impacte dels anys addicionals d’educació o la milloradel progrés tècnic del país s’apunten com les tres possibles explicacions de la relació entre educa-ció i creixement econòmic. Els resultats posen de manifest que la tercera hipòtesi és la més expli-cativa: la qualitat de l’educació afavoreix el creixement del PIB, especialment en economiescomercialment obertes, com a conseqüència de l’increment de les habilitats cognitives i, per tant,del progrés tècnic que produeix. D’altra banda, també es fa palesa la relació negativa que hi haentre la qualitat de l’educació i les taxes de mortalitat infantil: les millores en els resultats educa-tius poden arribar a tenir un impacte reductor d’un 0,6% en les taxes de mortalitat infantil.

A tall de conclusió es pot afirmar que la qualitat educativa, i no la quantitat, és el factor que real-ment incideix en el creixement econòmic i en la reducció de la taxa de mortalitat. Així doncs, lespolítiques d’avaluació i de millora de la qualitat educativa es revelen com a instruments estratègicsi efectius per potenciar les taxes de creixement i el benestar de la població.

Font: http://www.nber.org És una organització sense finalitat de lucre que es va fundar a Boston, EUA, el 1920. Elseu objectiu principal és promoure la recerca per entendre i difondre com funciona l’economia. Entre els seus inves-tigadors hi ha més de 500 professors universitaris d’arreu del món.Per a més informació, podeu consultar:http://edpro.stanford.edu/hanushek/admin/pages/files/uploads/education_quality_nber.pdf

27

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 27

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 28

INSTITUCIONS NACIONALS

Caixa de Catalunya

Anuari econòmic comarcal 2006

L’Anuari econòmic comarcal 2006 quantifica i analitza el creixement econòmic català durant l’any2005 des de la perspectiva comarcal. Com en edicions anteriors, s’estructura en tres apartats: l’a-nàlisi general i per províncies de l’evolució de l’economia catalana, els trets principals de l’evolu-ció econòmica per comarques i pels grans eixos territorials i, finalment, la situació econòmica decadascuna de les quaranta-una comarques catalanes.

Entre les dades més rellevants de l’edició d’enguany, cal destacar que els principals focus de desen-volupament de l’economia es van concentrar a la zona nord-est i sud de Catalunya, on les taxes de creixement van superar la mitjana del PIB català, situat en el 3,1% el 2005. Des del punt devista sectorial, les diferències van ser notables: un sector primari que presenta una lleu caiguda de l’activitat, una indústria amb una variació pràcticament nul·la i un sector de la construcció i delsserveis que va liderar l’expansió de l’activitat. Aquest darrer aspecte explica que les comarquesmés especialitzades en turisme tinguessin, en general, resultats econòmics més satisfactoris.

Així doncs, des d’un punt de vista global, l’any 2005 ha estat, per a Catalunya, de consolidació dela fase de recuperació econòmica iniciada l’any 2003 amb el factor demogràfic —principalment lli-gat al fenomen migratori— com un dels principals pilars sobre el qual es recolza l’actual expansióeconòmica. Com a aspectes negatius, cal destacar l’increment de les disparitats del mapa de crei-xements per comarques i l’increment dels desequilibris comercials exteriors; com a aspectes posi-tius, cal destacar el major ritme de creixement econòmic que els països veïns, com ara França, Ale-manya o Itàlia, i l’acceleració de la inversió que fa preveure l’estabilitat del cicle expansiu.

Font: http://www.caixacat.es Caixa de Catalunya és la tercera caixa d’estalvis de l’Estat espanyol. El compromís deCaixa Catalunya amb la societat, per contribuir a millorar-la, s’explicita de manera directa amb l’actuació de l’ObraSocial. En aquest sentit, destina fons al manteniment de la xarxa d’equipaments socials propis i al desenvolupamentde nombroses activitats de caràcter social en col·laboració amb altres entitats i institucions.L’Anuari econòmic comarcal 2006 és accessible en línia a:http://www.caixacatalunya.es/caixacat/cat/ccpublic/particulars/default.htm

Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Barcelona

La governança en la planificació, l’execució i la gestió de les infraestructures

Cada vegada es fan més evidents les dificultats socials, econòmiques i polítiques que apareixen al’hora d’impulsar grans projectes d’infraestructures. Partint de la hipòtesi que aquest fenomen té

29

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 29

el seu origen en l’obsolescència del model de planificació, execució i gestió de les infraestructures,el document La governança en la planificació, l’execució i la gestió de les infraestructures n’explorales causes i n’identifica possibles estratègies de millora.

L’experiència d’altres països desenvolupats —com ara França, Alemanya o els Estats Units— posaen evidència les deficiències principals del sistema espanyol de governança de les infraestructures:visió radiocèntrica de l’Estat, absència d’una interpretació unívoca del principi de solidaritat inter-territorial, manca de cooperació entre administracions concurrents, exclusió d’actors estratègicsde la societat civil, debilitat dels mecanismes de consulta i de diàleg i inconsistència de les deci-sions (amb el conseqüent retard dels terminis d’execució).

A partir d’aquest mapa de situació, les línies mestres d’actualització que se’n deriven són força cla-res: millorar la coordinació i la cooperació entre administracions, millorar la transparència del sis-tema, millorar la implicació d’actors estratègics i potenciar la participació ciutadana. No obstantaixò, l’efectivitat d’aquest procés d’obertura dels mecanismes de presa de decisions pot veure’serosionada sense l’establiment, en paral·lel, d’un consens entre la major part de forces polítiquessobre quins són els elements bàsics d’un model de país en l’àmbit de les infraestructures.

Font: http://www.cambrabcn.es La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona va ser fundadal’any 1886 i les seves funcions són representar, promoure i defensar els interessos del comerç, la indústria i els ser-veis.L’estudi La governança en la planificació, l’execució i la gestió de les infraestructures es pot trobar a: http://www.cam-brabcn.es/Catalan/Economia/documents/governanca.pdf

Fundación Alternativas

Quant en saben, els ciutadans, sobre política

La competència democràtica dels ciutadans fa necessari un cert grau de coneixement del funcio-nament del sistema democràtic en el qual viuen. En el cas espanyol, estudis recents han demostratque l’índex mitjà d’aquest tipus de coneixement és mitjà-baix. Cuánto saben los ciudadanos de polí-tica n’estudia els motius i planteja propostes d’actuació per tal de promoure un increment i unadistribució més homogènia d’aquest recurs.

Els resultats de les dues úniques enquestes que es poden utilitzar per mesurar el grau de conei-xements polítics dels ciutadans espanyols (CIS, 2002, i Encuesta Social Europea, 2004) mostrenque el ciutadà mitjà contesta correctament la meitat de les preguntes —un aprovat en termesacadèmics— i evidencien un biaix socioeconòmic en la distribució d’aquest tipus de coneixe-ments: els ciutadans amb poder adquisitiu baix, amb menors nivells educatius, les dones, elsestrangers i els aturats són els col·lectius que demostren uns índexs de competència políticamenors.

Davant d’aquesta situació, la democratització de la democràcia fa imprescindible l’adopció demesures per garantir la igualtat d’oportunitats en el terreny de la participació política. Per acon-seguir-ho, cal l’adopció de mesures en dos àmbits: en els mitjans de comunicació (millorant la qua-litat de la informació política dels telenotícies de les televisions públiques i l’edició de nous diaris

30

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 30

locals independents dels grans grups mediàtics) i en el terreny educatiu (promovent l’educaciócívica tant entre els joves com entre els adults, especialment en els barris més desafavorits).

Font: http://www.fundacionalternativas.com El seu objectiu és renovar el pensament de progrés a través del debat,la investigació, l’anàlisi i la divulgació.L’informe Cuánto saben los ciudadanos de políticas es pot baixar de: http://www.falternativas.org/base/downlo-ad/dd2a_08-11-06_Doc97.pdf

Fundación de Estudios de Economía Aplicada

Educació, desajustos educatius i desigualtats salarials: dades sobre Espanya

Tradicionalment s’ha considerat que l’educació té un impacte directe en la reducció de la des-igualtat perquè incrementa la proporció de treballadors amb rendes altes. No obstant això, l’es-tudi Educació, desajustos educatius i desigualtats salarials: dades sobre Espanya (Education, Educa-tional Mismatch, and Wage Inequality: Evidence for Spain) demostra, a partir de dades sobreEspanya per al període 1994-2001, que això no sempre és així.

Els resultats mostren una primera dada molt il·lustrativa: l’increment del nivell educatiu que s’haproduït a l’Estat espanyol en el període analitzat ha provocat un augment de la dispersió salarial.Paradoxalment, doncs, la millora dels nivells educatius ha provocat un increment de les desigual-tats salarials. D’altra banda, quan s’analitzen en detall els índexs d’ajust entre formació i ocupacióaflora un altre factor de desigualtat: la sobrequalificació i la qualificació insuficient no tenen efec-tes salarials significatius, mentre que el desajust entre l’especialitat educativa del treballador i eltipus d’ocupació (el treballador està format per a quelcom que no té relació amb la seva feina)comporta una penalització retributiva d’entre un 13% i un 27%, atès que aquest últim és, preci-sament, el col·lectiu que més s’ha incrementat en els darrers anys a Espanya, fet que encara haaccentuat més el procés de dispersió salarial.

Les implicacions més directes de la situació exposada tenen relació amb els incentius de deman-da educativa: la incertesa sobre els efectes salarials de l’educació provoquen un elevat índex de riscde les inversions personals en formació. La manca de dades de la resta de països d’Europa sobreaquest fenomen impossibilita l’aplicació d’una perspectiva comparada i posa de manifest la poten-cial utilitat del desenvolupament de la recerca en aquest terreny per a la millora del disseny de lespolítiques educatives i ocupacionals.

Font: http://www.fedea.es Fundación de Estudios de Economía Aplicada és una institució privada dedicada a l’es-tudi de problemes econòmics a Espanya.La publicació Educació, desajustos educatius i desigualtats salarials: dades sobre Espanya es pot trobar a:http://www.fedea.es/pub/eee211rev.pdf

31

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 31

Fundación de las Cajas de Ahorros Confederadas

La globalització i la composició de la despesa pública: una anàlisi dels països de l’OCDE

L’impacte de la globalització i les noves teories de gestió pública donen lloc a una complexa para-doxa per als governs: d’una banda, les teories compensatòries de la gestió pública plantegen queel context d’inseguretat econòmica actual justificaria un increment de la despesa pública, mentreque, de l’altra, les teories de l’eficiència de la gestió pública plantegen que, en aquest context, caluna reducció d’impostos i de despesa pública. L’estudi La globalització i la composició de la despe-sa pública: una anàlisi dels països de l’OCDE (Globalisation and the Composition of GovernmentSpending: An analysis for OECD countries) contrasta aquesta disjuntiva teòrica amb la realitatpressupostària dels països de l’OCDE entre 1980 i 1997.

Els resultats demostren la major validesa de les teories compensatòries: els efectes de la globalit-zació en la dimensió del sector públic són poc significatius, però, en canvi, són significatius pelque fa a la distribució de la despesa que es redueix en les partides productives, com ara educacióo transports, i s’incrementa en els serveis relacionats amb el benestar social, com ara serveis socialso sanitat.

Tot i la incertesa, la perspectiva històrica fa preveure que els efectes econòmics d’aquest predo-mini de la funció compensatòria poden tenir conseqüències econòmiques contraproduents. En aquest sentit, les dades empíriques demostren que el creixement econòmic en els països del’OCDE ha coincidit amb períodes d’augment de la despesa pública productiva. Això porta a pro-nosticar que els efectes positius, en termes de cohesió social, de les reduccions en les inversionsproductives poden esdevenir, a llarg termini, efectes negatius a causa de la reducció de l’índex decreixement econòmic.

Font: http://www.funcas.ceca.es És una institució de caràcter privat, sense finalitat de lucre, creada i finançada perla Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis. Té la finalitat de realitzar i promoure activitats investigadores dinsl’àmbit econòmic i social.L’estudi La globalització i la composició de la despesa pública: una anàlisi dels països de l’OCDE es pot baixar de:http://www.funcas.ceca.es/Publicaciones/InformacionArticulos/Publicaciones.asp?ID=1256

32

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 32

ASSOCIACIONS DEL MÓN LOCAL

Federación Española de Municipios i Provincias (FEMP)

Document marc per a la gestió de polítiques locals d’igualtat

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies ha elaborat el Document marc per a la gestió deles polítiques locals d’igualtat (Documento marco para la gestión de les políticas locales de igualdad)amb l’objectiu de dotar els responsables locals d’un document de base en el qual es puguinemmarcar les seves actuacions.

El text analitza la pràctica de les polítiques d’igualtat en l’administració local espanyola i constataque en tots els casos es donen en major o menor grau una sèrie de diferències entre les dones i elshomes, tot i la diversitat de la realitat social dels territoris que gestionen les administracions locals.Algunes de les dades de l’informe mostren aquestes desigualtats, com ara la dedicació al treballdomèstic d’ambdós col·lectius, les diferències salarials o l’accés a posicions de presa de poder. Elmarc normatiu actual recull la igualtat de gènere en la Constitució espanyola, així com en la Lleide bases del règim local, però en cap dels casos no incorpora una perspectiva de gènere de mane-ra transversal. Així mateix, ressalta la influència de la normativa antidiscriminatòria internacionalper incidir a evitar les discriminacions directes i indirectes.

El document presenta alguns criteris metodològics per a les polítiques locals d’igualtat, com aravisualitzar i analitzar la situació existent, tractar els problemes de manera integral i radical o gene-rar propostes que tinguin possibilitats efectives de produir canvis en la realitat material i en la sim-bòlica. Així mateix, presenta tota una sèrie de propostes sobre les funcions de l’àrea, regidoria odepartament responsable de la política local d’igualtat, entre els quals es poden destacar: l’anàliside la realitat local des d’una perspectiva de gènere, la coordinació de la política d’igualtat amb laresta de polítiques locals mitjançant la transversalitat o el manteniment d’uns índexs elevats d’in-formació, assessorament i formació dels agents socials implicats.

Font: http://www.femp.es La Federació Espanyola de Municipis i Províncies és una associació d’entitats locals queagrupa ajuntaments, diputacions, consells i cabildos o consells insulars. També és la secció espanyola del Consell deMunicipis i Regions d’Europa i de l’Organització Iberoamericana de Cooperació Intermunicipal.Per a més informació, podeu consultar: http://www.femp.es/index.php/femp/content/download/3722/29844/file/Doc_Marco_Publicado.pdf

Local Government Association (LGA)

Barri a barri: acció local per reduir la reincidència delictiva

L’Associació del Govern Local ha elaborat l’estudi Barri a barri: acció local per reduir la reincidèn-cia delictiva (Neighbourhood by neighbourhood: local action to reduce re-offending) per analitzar les

33

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 33

situacions de reincidència de les persones que ja han complert una condemna judicial a la presó ipresenta propostes per donar solució a aquest problema des del món local.

Segons les dades, el 67% de les persones que han estat a la presó reincideixen en menys de dos anysdesprés d’haver complert la condemna. Els costos d’aquest tipus de casos per al Govern britànic sónmolt elevats. A més, cada any es dicten més de 50.000 condemnes de presó per a períodes inferiorsals sis mesos. Encara que la taxa de delinqüència s’ha reduït, la població de les presons ha augmen-tat i les taxes de reincidència no han disminuït. Davant l’objectiu de reduir les taxes de reincidèn-cia un 5% el 2008 i un 10% el 2010, l’estudi presenta alguns elements que poden contribuir-hi, comara el fet de disposar d’una ocupació o d’un habitatge estable, l’educació i la formació de qualitat,el contacte i el suport familiar o els tractaments de desintoxicació. Així mateix, ressalta el rol delgovern local en l’assoliment de l’objectiu principal de la reinserció, atesa la seva capacitat d’adapta-ció i la seva proximitat als col·lectius afectats. Finalment, presenta algunes possibles mesures oactuacions per solucionar aquesta situació, com ara introduir mecanismes de flexibilitat en l’execu-ció de les sentències curtes, potenciar el lideratge local o promoure la participació del voluntariat id’altres sectors en la provisió de serveis que redueixen les oportunitats de reincidència.

Font: http://www.lga.gov.uk L’Associació de Govern Local representa els interessos de gairebé 500 autoritats localsd’Anglaterra i el País de Gal·les. El seu objectiu principal és promoure la millora del govern local.Per a més informació, podeu consultar: http://www.lga.gov.uk/Documents/Publication/neighbourhoodbyneighbourhoodfinal.pdf

Institut Alemany d’Afers Urbans

Desenvolupament urbà i planificació en la ciutat: ciutats sota la pressió del canvi

L’Institut Alemany d’Afers Urbans publica Desenvolupament urbà i planificació en la ciutat: ciutatssota la pressió del canvi (Urban Development and Planning in the Built City: Cities under Pressurefor Change - An Introduction), on presenta una revisió de les tendències actuals en el desenvolu-pament i la planificació urbanística de les ciutats i dels canvis produïts per intensificar la compe-titivitat entre ciutats.

L’estructura actual de les ciutats es troba sota una pressió creixent pel canvi en els seus models iobjectius. El seu desenvolupament intern no és una qüestió nova a l’agenda, sinó que s’ha anatgenerant des de fa un parell de dècades. La creació d’una identitat de ciutat, la conservació delsedificis històrics o la revitalització dels barris han estat elements clau en el desenvolupament dels centres de les ciutats. L’article presenta aquests canvis, des de la tradicional concepció de lesciutats compactes i denses fins a models denominats ciutats perforades. Les estructures urbanes de les ciutats es troben sota la pressió de l’adaptació a les noves realitats tant pel que fa a les qües-tions d’habitatge (el desenvolupament demogràfic i social de la població trenca els paradigmes deles societats homogènies), d’economia i ocupació (terciarització de l’economia), de planificaciódels centres urbans o d’infraestructures tècniques i socials. Davant d’aquesta situació, defensa lanecessitat de posar més atenció en el disseny dels espais públics enfront de la creixent privatitza-ció o de la creació de grans superfícies comercials dins d’àrees urbanes.

Per concloure, l’article planteja la necessitat d’una actuació planificada i estratègica per tal d’asse-gurar el desenvolupament dels centres de les ciutats en el futur. Per això es requereix l’elaboració

34

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 34

d’un desenvolupament urbà integral, la intensificació de la participació ciutadana i la introduccióde mecanismes de gestió interdependents.

Font: http://www.difu.de L’Institut Alemany d’Afers Urbans té l’objectiu de donar suport a les autoritats locals enla identificació de projectes a llarg termini de desenvolupament urbà.Per a més informació, podeu consultar: http://www.difu.de/index.shtml?/publikationen/dfk/en

Association des Maires de France (AMF)

L’estatut de l’electe de les agrupacions de municipis

L’Associació d’Alcaldes de França ha elaborat l’estudi L’estatut de l’electe de les agrupacions demunicipis (Statut de l’élu intercommunal) per facilitar el coneixement del tipus de mandat, els dretsi deures i els recursos econòmics del col·lectiu d’electes locals de les agrupacions de municipisfranceses.

L’estudi recull una exhaustiva recopilació de les regles de conciliació de l’exercici d’un mandatintermunicipal amb l’activitat professional, com ara la regulació del nombre d’hores d’absència dequè disposa l’electe en l’exercici de les seves activitats professionals o els casos d’incompatibilitati de cessió de l’activitat professional per a l’exercici del mandat. En relació amb els drets de l’e-lecte, destaca el dret a la formació, el règim de jubilació o el dret a la seva protecció jurisdiccio-nal. Finalment, el text informa sobre les indemnitzacions de la funció pública, com ara les limita-cions en els casos d’acumulació de mandats, o les diferències segons el càrrec dins de l’estructuralocal, per exemple, president o regidor.

Font: http://www.amf.asso.fr L’Associació d’Alcaldes de França treballa per facilitar la tasca i la protecció jurídicadels associats i donar suport a les associacions departamentals.Per a més informació, podeu consultar: http://www.amf.asso.fr/documents/fichier.asp?FTP=AMF_20060822_STATUT_ELU_INTERCOMMU-NAL_2006_08.pdf

Union des Villes et Communes de Wallonie

L’any municipal 2005-2006

La Unió de Ciutats de Valònia presenta l’informe L’any municipal 2005-2006 (L’année communale2005/2006), en el qual es realitza una síntesi de l’actualitat legislativa regional, federal i europeaen matèria de gestió local. Aquest informe ha estat realitzat en col·laboració amb el Ministeri delsPoders Locals.

El text analitza la reforma de la democràcia local que ha introduït una nova forma de governançalocal mitjançant l’elecció directa de l’alcalde. Aquesta reforma implicarà modificacions en l’es-tructura de l’organització dels municipis, com ara una instauració més ràpida dels consells comu-nals, la inserció de regles d’ètica dins dels reglaments d’ordre interior dels consells comunals o

35

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 35

l’impuls de mesures de transparència que limitin els casos de transfuguisme. Així mateix, la novallei municipal adopta mesures per reduir les desigualtats de gènere en la representació dels ajun-taments i per introduir l’ús de les noves tecnologies en l’atenció ciutadana de l’administració local.L’informe ressalta l’impuls en la defensa del medi ambient amb diverses actuacions, com ara la crea-ció d’un codi del medi ambient que obligui a elaborar de manera estratègica i coordinada els plansde sanejament de l’aigua o a realitzar una llista d’instal·lacions i activitats que no respectin el des-envolupament sostenible.

En un altre àmbit d’actuació, recull un balanç sobre el tipus d’activitats econòmiques que s’handut a terme, així com una avaluació dels serveis públics, de les actuacions de lluita contra l’exclu-sió social, de les mesures d’inserció professional o del desenvolupament de l’assistència domici-liària. Finalment, presenta algunes de les mesures desenvolupades des de l’àmbit europeu que hanafectat el govern local való, com ara el desenvolupament de partenariats transnacionals.

Font: http://www.uvcw.be La Unió de ciutats i municipis de Valònia representa l’assemblea de governs locals de laregió de Valònia, Bèlgica. La seva tasca consisteix a donar serveis i posar en contacte els municipis que formen partde l’associació.Per a més informació, podeu consultar: http://www.uvcw.be/no_index/publications-online/51.pdf

36

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 36

THINK TANKS I FUNDACIONS ESTRANGERES

Demos

Governs locals: el canvi en l’àmbit cultural

Biblioteques, sales d’estudi, sales de concert o teatres conformen espais importants de promocióde la vida comunitària —ja que són fòrums on les persones es relacionen com a ciutadans en llocde com a consumidors— i d’enriquiment cultural personal. Governs locals: el canvi en l’àmbit cultural (Local Authorities: a change in the cultural climate) analitza la situació crítica en la qual es troben els serveis culturals municipals al Regne Unit i planteja les mesures necessàries per su-perar-la.

Els serveis culturals constitueixen instruments eficaços per tal d’afrontar alguns dels reptes quetenen plantejats actualment els governs locals, des de promoure la vida comunitària fins a mante-nir la salut mental de la gent gran. Malgrat aquesta contribució potencial, hi ha molts indicis queapunten a un debilitament de l’oferta d’aquest tipus de serveis en la major part de municipis bri-tànics per la inexistència d’un model cultural definit: manca d’un marc legal coherent, absènciad’obligatorietat de prestació de molts d’aquests serveis (teatres, museus, etc.) i disjuntiva entrel’establiment d’un model privatitzat, públic o basat en el sector del voluntariat.

Entre les mesures més urgents per tal de corregir aquesta situació, cal mencionar l’avaluació delpanorama cultural municipal —inversions, règims reguladors i tendències— per tal de definir elrol i les responsabilitats dels governs locals, l’obertura d’un debat sobre la idoneïtat d’establir unsrequisits mínims de despesa cultural per part dels ajuntaments i la sensibilització dels electes localssobre els riscos que posen en perill la vida cultural dels seus pobles i ciutats.

Coneixement i inspiració: la cara democràtica de la cultura

Els museus, les biblioteques, els arxius històrics i altres serveis similars han estat i són institucionsclau per a la transformació social i econòmica del Regne Unit. El document Coneixement i inspi-ració: la cara democràtica de la cultura (Knowledge and Inspiration: the democratic face of culture)destaca la capacitat d’adaptació d’aquests serveis culturals a les noves demandes de la societat iresumeix les seves aportacions més importants en termes de creació de valor públic tant instru-mental com institucional.

En les darreres dècades, aquestes institucions culturals han passat de ser dispensadores passivesde coneixement a esdevenir promotores actives —i atractives— de valors socials i econòmics. Elresultat més visible d’aquest procés d’adaptació ha estat la seva contribució clau a la creació delcontext necessari per a la vertebració de la societat civil i la participació dels ciutadans, fomentantla cultura i el coneixement, afavorint la cohesió social o estimulant la innovació i la creativitat.

Aquest és, doncs, un sector estratègic, no sols com a proveïdor de recursos per conèixer el passati entendre el present, sinó també, i sobretot, com a font d’inspiració del desenvolupament futur.

37

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 37

Mantenir el caràcter de servei públic és, per tant, la clau de la seva utilitat potencial, per tal comés creador equitatiu i democràtic de capital social i d’identitat comunitària.

Font: http://www.demos.co.uk És un think tank independent fundat a Londres el 1993. Els seus objectius sónfomentar i impulsar el debat polític i proveir solucions innovadores per als problemes més radicals.Podeu consultar el document Governs locals: el canvi en l’àmbit cultural a: http://www.demos.co.uk/files/Microsoft%20Word%20-%20A_Change_In_The_Climate% 20_2_.pdfConeixement i inspiració: la cara democràtica de la cultura està disponible en línia a:http://www.demos.co.uk/files/knowledgeinspiration_fullreport.pdf

Joseph Rowntree Foundation

Reclutament de polítics: com seleccionen els partits locals els seus candidats

El sistema que utilitzen actualment els partits polítics britànics per tal de seleccionar els candidatsa les eleccions locals té com a característiques principals l’elegibilitat exclusiva dels membres delpartit i la delegació de la responsabilitat de la decisió final en mans d’un òrgan de direcció del par-tit. L’estudi Reclutament de polítics: com seleccionen els partits locals els seus candidats (Politicalrecruitment: how local parties recruit councillors) avalua les conseqüències d’aquest mecanisme deselecció i els possibles elements de millora que s’hi poden introduir. El perfil majoritari dels can-didats seleccionats per a les eleccions locals per part dels tres principals partits britànics mostra unclar biaix racial, de clase social i de gènere: la majoria són homes, blancs i de classe mitjana. Aixídoncs, un dels principals efectes perversos del sistema de selecció de candidats és la manca de diver-sitat i de representativitat de la llista confeccionada, la qual cosa agreuja la fractura existent entreels ciutadans i la política municipal i desincentiva la participació i la cohesió de la comunitat local.

Les estratègies per tal de corregir aquesta situació i afavorir la diversificació de les llistes electoralses podrien resumir en els aspectes següents: fer una selecció oberta —anant més enllà del cercled’afiliats al partit— i basada en criteris de mèrit, definir clarament les responsabilitats del càrrec iel perfil requerit, recuperar el caràcter cívic i polític de les tasques del govern local i potenciar laselecció de treballadors que estan en actiu en sectors aliens als àmbits polítics.

Seguretat veïnal i transformació urbana: risc, resistència i recuperació

No hi ha dubte que l’índex de seguretat o d’inseguretat d’un barri incideix en el seu desenvolu-pament. Seguretat veïnal i transformació urbana: risc, resistència i recuperació (Neighbourhood secu-rity and urban change: Risk, resilience and recovery) avalua l’abast de la interacció, que de fet ésbidireccional, entre la percepció de seguretat —variable tant o més important que l’índex dedelinqüència real— i la transformació d’un barri.

Des d’un punt de vista teòric, la percepció de seguretat d’una comunitat està determinada, fona-mentalment, per tres variables (model de les tres R): els factors de risc —entesos com les condi-cions o els incidents que afavoreixen la marginalització d’un barri, com ara el vandalisme o ladelinqüència—, els factors de resistència —entesos com la capacitat de resistència d’una comuni-tat a la marginalització malgrat que hi hagi factors de risc— i els factors de recuperació —entesoscom aquells que promouen la millora del clima de seguretat que prenen forma en els sistemes de

38

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 38

control social. Tant els factors de resistència com els de recuperació estan determinats pels índexsd’eficàcia de l’acció col·lectiva, que és producte del grau de cohesió social i de la capacitat delsresidents de prendre part en mecanismes informals de control social. Les implicacions pel que faa polítiques públiques d’aquest marc conceptual es podrien resumir en tres aspectes: aplicar elmodel de les tres R en tots els programes futurs de regeneració de barris; establir, com un delsobjectius dels programes d’intervenció, la transformació de la percepció d’inseguretat per tal detrencar l’espiral de marginalització, i introduir de manera equilibrada mecanismes de controlsocial formals (com ara els efectius policials) i informals (per exemple, presència de persones enels espais públics o manteniment de la neteja dels carrers).

Font: http://www.jrf.org.uk És la institució no lucrativa més gran del Regne Unit dedicada a la recerca de polítiquessocials. Fomenta i ajuda una gran quantitat de programes en el camp de l’habitatge, l’atenció primària i la política social.La publicació Reclutament de polítics: com seleccionen els partits locals els seus candidats es pot obtenir en línia a:http://www.jrf.org.uk/bookshop/eBooks/councillor-recruitment-diversity.pdfL’estudi Seguretat veïnal i transformació urbana: risc, resistència i recuperació es pot baixar de:http://www.jrf.org.uk/bookshop/eBooks/1938-neighbourhood-security-change.pdf

Social Market Foundation

Qui comparteix guanya? Transformant els serveis públics amb informació intel·ligent

En el context actual de societat de la informació i d’increment de l’exigència sobre la qualitat delsserveis públics, l’intercanvi efectiu de dades ha esdevingut un factor clau per millorar-ne l’eficièn-cia, l’agilitat i l’eficàcia. Qui comparteix guanya? Transformant els serveis públics amb informacióintel·ligent (Who Shares Wins? Transforming the public services with intelligent information) expo-sa un model per superar els obstacles que hi ha actualment en l’intercanvi d’informació i implan-tar en les administracions públiques una estratègia informativa fluïda i global.

Dissenyar sistemes totalment transparents i rendibles, reduir els obstacles legals a l’intercanvi dedades i aconseguir l’equilibri entre el control centralitzat i l’heterogeneïtat de les necessitats localssón alguns dels reptes polítics i legals que cal afrontar prèviament en la implantació de l’estratègiainformativa. Garantir la seguretat d’accés a la informació, la unicitat i la integritat de format de lesdades i l’estandardització de formats d’intercanvi són els principals reptes tècnics que el sistemaadoptat ha de ser capaç de resoldre.

Més enllà de les solucions concretes a cadascun dels reptes, el primer pas per minimitzar-ne l’im-pacte és conscienciar els ciutadans i els organismes públics sobre els avantatges d’aquest projecte.Entre les possibles estratègies per construir aquest clima de confiança, cal esmentar el fet de per-metre que siguin els mateixos ciutadans els que decideixin quines dades cedeixen i a qui i el fetd’impulsar un canvi de cultura organitzacional a cadascuna de les administracions públiques pertal d’incidir efectivament en el seu funcionament real.

Font: http://www.smf.co.uk La Social Market Fundation és un think tank britànic independent que té com a objec-tiu principal explorar les formes de col·laboració entre el sector públic per tal de contribuir a la prosperitat de laGran Bretanya.L’estudi Qui comparteix guanya? Transformant els serveis públics amb informació intel·ligent es pot baixar de:http://www.smf.co.uk/index.php?name=UpDownload&req=viewdownloaddetails&lid=194

39

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 39

The Work Foundation

Democràcia deliberativa i el paper dels gestors públics

Un dels eterns debats sobre els serveis públics és com conciliar el seu caràcter públic amb la res-posta a les preferències individuals o a la llibertat d’elecció dels ciutadans. El document Demo-cràcia deliberativa i el paper dels gestors públics (Deliberative democracy and the role of public mana-gers) planteja un model d’avaluació per tal de mesurar la utilitat pública i l’adequació dels resul-tats d’un servei a les necessitats socials reals.

La variable clau del model plantejat és la utilització, a l’hora de gestionar els serveis públics, delconcepte de valor públic, entès com el valor que atorguen els ciutadans a un servei o a una políti-ca pública. Els processos democràtics de deliberació i la participació directa són els instrumentsque han d’utilitzar els gestors públics per tal de mesurar aquest indicador. Entre els principalsavantatges d’aquests instruments, hi ha la seva neutralitat respecte de l’organisme proveïdor delservei —que pot ser una empresa, una institució pública o una organització de la societat civil—i l’atenció posada en els resultats més que en el procés de prestació.

El veritable valor afegit del model exposat radica, doncs, en la qualitat del procés d’implicacióactiva dels ciutadans com a principi inspirador del funcionament dels serveis públics, en la sevafase de disseny, de planificació o d’avaluació. Obstinar-se a aconseguir una xifra o un valor con-cret sobre la base del model exposat podria, fins i tot, esdevenir contraproduent, atès el contextde servei públic en el qual s’ha d’aplicar.

Font: http://www.theworkfoundation.com És una organització sense finalitat de lucre que amalgama les perspecti-ves de totes les organitzacions relacionades amb el treball per trobar les millors estratègies per millorar els resultatseconòmics i la qualitat de la vida laboral.L’estudi Democràcia deliberativa i el paper dels gestors públics es pot baixar de:http://www.theworkfoundation.com/products/publications/azpublications/publicvaluefinalreport.aspx

40

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 40

MÓN ACADÈMIC

E-governança i atenció ciutadana. Eduard Aibar, Ferran Urgell i Yanina Welp

L’estudi E-governança i atenció ciutadana té com a objectiu principal analitzar les transformacionsgenerades al voltant de la incorporació d’innovacions tecnològiques en els processos d’atenció alciutadà per part de les administracions públiques. Bàsicament, les transformacions analitzades sónde tres tipus: la forma en què els ciutadans i l’administració es relacionen entre si, l’organització iel funcionament intern de l’administració, i la forma de gestionar la innovació per part de l’admi-nistració. La hipòtesi bàsica de l’estudi planteja una transició entre un model d’administracióburocràtica tradicional i un nou model d’administració en xarxa amb un increment en l’ús de lestecnologies.

L’estudi mostra com la introducció de les tecnologies de la informació i el coneixement (TIC) al’administració pública s’ha considerat una manera de contribuir a afrontar reptes, com ara el dèfi-cit democràtic o el canvi en el rol del sector públic. Concretament, analitza els processos d’aten-ció ciutadana més utilitzats actualment, és a dir, el telèfon, la web i l’atenció presencial. A partirde les dades mensuals que elabora la Generalitat de Catalunya sobre l’ús dels diversos mecanis-mes d’atenció ciutadana, l’estudi mostra el telèfon 012 com el més utilitzat de tots tres canals. Eltelèfon ha anat guanyat reconeixement social a mesura que anava incorporant altres serveis mésenllà de la informació telefònica. L’evolució més espectacular en termes relatius ha estat la de l’úsdel canal d’atenció d’Internet. El creixement ha estat ininterromput des de la seva creació, tot ique amb un salt qualitatiu entre els anys 2005 i 2006, amb un increment en les visites de gairebéel 90%, però amb un reconeixement ciutadà sensiblement inferior al del canal telefònic.

Responent a la hipòtesi inicial, l’estudi planteja l’evolució de l’administració pública actual cap aun model de xarxa, però amb matisos importants, ja que hi ha elements i factors que dificulten elcanvi. Malgrat la incorporació de les TIC, en el context de l’administració no s’estan duent a termereformes administratives significatives. A més, les relacions esdevenen més jeràrquiques, perquèels departaments considerats nuclears a la Generalitat tenen més pes en les xarxes. Paral·lelament,l’àrea relacionada amb les TIC i les polítiques de societat de la informació guanya un rol més cen-tral.

Font: AIBAR, Eduard; URGELL, Ferran, i WELP, Yanina (2006). E-governança i atenció ciutadana. La Generalitat deCatalunya en el context internacional. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Aquest document es pot baixarde: http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pdf/PIC_Generalitat_2_0.pdf

La valoració de les bones pràctiques com a innovació. Tessa Brannan, Catherine Durose, Peter John i Hal Wolman

La recerca La valoració de les bones pràctiques com a innovació (Assessing best practice as a meansof innovation) té per objectiu examinar la relació entre el concepte de bones pràctiques i el d’inno-

41

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 41

vació en l’àmbit de les autoritats locals angleses. Breument, els autors defineixen el concepted’innovació com l’adopció de noves pràctiques o polítiques. La diferència amb la definició debones pràctiques radica en l’aplicació d’experiències prèvies considerades de qualitat. En aquestarecerca, els autors defensen la interconnexió entre ambdós conceptes, tot i que es mostren con-traris a considerar-los com a sinònims. El concepte de bones pràctiques aplicat a les autoritats localsimplica la cerca de solucions a determinades situacions mitjançant l’aprenentatge de les experièn-cies d’altres autoritats locals que han fet front a situacions similars.

La revisió de la literatura permet distingir entre diverses aproximacions, que coincideixen a posarl’èmfasi de l’èxit de la implantació de bones pràctiques en les característiques de les organitzacionsque les apliquen. Els autors han seleccionat dues polítiques concretes per avaluar la relació entreambdós conceptes mitjançant una enquesta a les autoritats locals: la política de regeneració urba-na i la política de seguretat de la comunitat. Les autoritats locals són més innovadores en la polí-tica de seguretat que en la de regeneració urbana. El grau d’innovació està positivament relacio-nat amb el nombre d’experiències en cadascuna de les polítiques, amb la capacitat de gestió ins-titucional i amb l’eficiència i la competitivitat. Així mateix, la immensa majoria dels enquestatsconsideren les bones pràctiques com un mecanisme d’innovació, és a dir, consideren que ambdósconceptes estan relacionats entre si.

Finalment, detecten una sèrie de problemes a l’hora d’aplicar les bones pràctiques; bàsicament, lesdificultats de les autoritats locals per valorar si es tracta realment de bones pràctiques allò quedefineixen com a tal el govern central o les associacions professionals, així com la seva efectivitat,és a dir, el grau d’adaptabilitat al context específic de l’autoritat local receptora.

Font: BRANNAN, Tessa; DUROSE, Catherine; JOHN, Peter, i WOLMAN, Hal (2006). Assessing best practice as means ofinnovation. Manchester: The University of Manchester: Institute for Political and Economic Governance (IPEG). Aquest document es pot consultar a:http://www.ipeg.org.uk/papers/UAA%20paperfinal%2017%20April%2006.pdf?PHPSESSID=9a712cc70a5fae5db75bf7dc1163b537

«Xarxes de col·laboració: Deu lliçons per als gestors públics». Robert Agranoff

L’article «Xarxes de col·laboració: Deu lliçons per als gestors públics» («Inside Collaborative Net-works: Ten Lessons for Public Managers») descriu l’organització i la gestió de les xarxes públi-ques. L’autor presenta un total de deu preceptes que cal seguir en l’anàlisi de les xarxes públiquesbasats en catorze casos concrets extrets d’exemples de pràctiques de governs central, federal,regional i local, així com d’organitzacions no governamentals. Aquestes xarxes es caracteritzen perser formals o informals, interorganitzatives, socials i/o totes dues.

L’autor aporta una visió de l’actualitat sobre el desenvolupament i l’establiment de xarxes. En líniesgenerals, presenta les xarxes públiques com a mecanismes d’organització amb una estructura inter-na molt determinada, tot i que diferenciada de l’estructura jeràrquica tradicional de la burocràcia.Així, quan s’observa l’organització interna de les xarxes, ressalta l’existència d’una clara estructuraque es gestiona mitjançant processos de col·laboració. A diferència de les organitzacions burocrà-tiques, les xarxes presenten una major transparència en el procés d’intercanvi d’informació. De totamanera, els preceptes que es presenten demostren que, malgrat que estiguem en «l’època de lesxarxes», persisteixen les jerarquies en l’exercici de totes les funcions del govern.

42

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 42

D’entre les lliçons presentades destaca la no-consideració de les xarxes com l’únic mecanisme de gestió de la col·laboració; les similituds existents entre les xarxes i la resta d’organitzacions detipus jeràrquic; l’existència del conflicte de poders dins de les xarxes, tot i el seu esperit coopera-tiu, o el fet que les xarxes també estan sotmeses a una organització estructurada. La conclusióprincipal de l’autor és que les xarxes han canviat la manera com els gestors públics desenvolupenles seves funcions, tot i que continuen existint limitacions al grau de flexibilitat en termes legals ireguladors.

Font: AGRANOFF, Robert (2006). «Inside Collaborative Networks: Ten Lessons for Public Managers». Public Admi-nistration Review, vol. 66, núm. 1.

43

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 43

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 44

WEB DEL MES

Demos

Demos és un think tank britànic independent dedicat a treballar i promoure que les personespuguin tenir veu i control en els afers de la seva vida. És a dir, treballa perquè la ciutadania, lesorganitzacions cíviques i les associacions tinguin un paper més rellevant en la democràcia del diaa dia. Demos analitza els canvis socials i polítics per ajudar les organitzacions cíviques i polítiques afer-hi front mitjançant solucions innovadores que els permetin ser referents i líders.

Les seves línies de treball prioritàries són: els serveis públics, en especial la seva adaptabilitat a lesnecessitats dels usuaris; la ciència i la tecnologia, en concret la seva interrelació amb la democrà-cia, els valors ètics i la globalització; les ciutats i els espais públics per assolir que la ciutadania siguiun actor viu en les reformes de les ciutats; l’art i la cultura, perquè les organitzacions culturals tin-guin un paper vital en la societat del coneixement actual, i la seguretat global, perquè l’Estat ja notingui el monopoli de la seguretat, sinó que una xarxa d’actors no governamentals tingui un paperpreventiu molt important davant els grups causants de violència.

Les propostes que fan a través de les seves publicacions es basen en el treball d’una xarxa decol·laboradors individuals i col·lectius internacionals i en la importància d’aprendre directamentde l’experiència, de manera que les seves propostes són el resultat de compartir diverses visions,coneixements i experiències, entre experts, acadèmics i professionals.

Des de la seva pàgina web es pot accedir a una sèrie de recursos: sistema d’alerta de les novetatsmitjançant correu electrònic, I-pods o sistemes de sindicació de notícies o possibilitat d’inscriure’sen els actes, les conferències i altres esdeveniments que organitzen per difondre les seves activi-tats. Les publicacions de Demos es poden baixar gratuïtament.

http://www.demos.co.uk/

45

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 45

aaaaa

coberta Binocle44.fh9 19/1/07 06:25 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

Binoclede la innovació local

El

Novembre-desembre 2006

44

w w w . d i b a . c a t

Direcció d’Estudisde la PresidènciaRbla. Catalunya, 12608006 Barcelona

Centre per a laInnovació LocalMallorca, 244, planta baixa08008 BarcelonaTel. 934 020 709Fax 934 049 030cil@diba.es

El Centre per a la Innovació Local promou el coneixement sobre temesemergents en els governs locals i les seves polítiques públiques

Binocle 44 18/1/07 06:15 Página 46