Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic octubre de 2014 NÚM. 78 www.prbb.org GRATUÏT

DESTACAT / HIGHLIGHT

Comença el nou curs

A principis d’octubre van tenir lloc els actes d’inauguració del nou curs acadèmic 2014-2015 a la Universitat Pompeu Fabra. El dia 2 a les 12 h, l’economista San-tiago Niño Becerra va inaugurar el grau de Medicina de la UAB i la UPF amb la lliçó «1950 - 2025: de un modelo de crecimiento en

abundancia a otro de crecimiento en escasez». D’altra banda, els es-tudis de Biologia Humana van ser inaugurats el 7 d’octubre amb la conferència de Charles Auffray, director de l’European Institute for Systems Biology and Medi-cine de Lió, titulada «Developing fingerprints and handprints of se-vere asthma through integration of clinical and omics data».

The new course starts

The beginning of October saw the inaugural acts for the 2014-2015 academic year at Pompeu Fabra University. At noon on the 2nd, the economist Santiago Niño Becerra opened the UAB and UPF’s medicine degree with the lecture “1950 - 2025: from a model of abundant growth to

one of scarcity”. The human bio-logy courses, on the other hand, were inaugurated on October 7 with an address by Charles Auf-fray, director of the European Institute for Systems Biology and Medicine in Lyon, entitled “De-veloping fingerprints and hand-prints of severe asthma through integration of clinical and omics data” ■

Editorial

Thank you!

In 2008, the group Science Meets Society inspired the first Open Day of the PRBB

centres. Year-on-year the event has become more successful, the people willing to make it happen increasingly numerous, and the public participation figures ever growing. Since that moment, each first Saturday in October we have opened our doors and cele-brated this festivity. It is a unique initiative in Catalonia and has become our hallmark. We do it because we believe the public should know what happens to their taxes and also because re-search is a hard job, it is challen-ging and often little recognised. So much so, that when we get to connect directly with the public and give them a little taste of what we do here, the response we get is very satisfying. Their recogni-tion of our work encourages us to keep going. But the secret of the success, without a doubt, is the involvement, complicity and enthusiasm of our volunteers. To you all, researchers, technicians and management staff - thank you!!!

Open letter to volunteers Jordi Camí

Gràcies!

L’any 2008 el grup Science Meets Society va impul-sar la primera Jornada

de Portes Obertes dels centres del PRBB. Any rere any, l’èxit ha estat cada cop més gran, els engrescats a fer-la possible són cada vegada més nombrosos i les xifres de participació del públic sempre creixen. De lla-vors ençà, cada primer dissab-te d’octubre obrim les portes i celebrem aquesta jornada tan festiva. És una iniciativa única a Catalunya i s’ha convertit en la nostra millor marca. Ho fem perquè creiem que el públic ha de saber què es fa amb els seus impostos i també perquè fer re-cerca és una tasca dura, difícil i sovint poc reconeguda. Tant és així que quan aconseguim con-nectar directament amb el pú-blic i mostrem un petit tast del que es fa aquí, la resposta que obtenim és molt més que satis-factòria. El seu reconeixement ens anima a continuar. Però el secret de l’èxit, que ningú no ho dubti, és la implicació, la complicitat i l’entusiasme dels nostres voluntaris. A tots ells, investigadors, tècnics i personal de gestió, gràcies!

Carta oberta als voluntaris Jordi Camí

Reimund Fickert

Els dies 29, 30 i 31 d’octubre el PRBB acollirà el segon Congrés Nacional de Bio-

seguretat i Biocontenció organit-zat per l’Associació Espanyola de Bioseguretat (AEBioS). En el comitè organitzador del congrés hi participen Juan Martín Caballero, director de l’Estabulari del PRBB, i Montserrat Torà Bar-nadas, directora de Serveis Cien-tificotècnics de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) i presidenta del Comi-tè de Bioseguretat del PRBB (CBS-PRBB). El congrés està dirigit a profes-sionals relacionats amb àrees de risc biològic tant a centres públics com privats. L’objectiu general és

posar en comú les experiències i els coneixements actuals en bio-seguretat i biocontenció per apli-car-los en instal·lacions, centres i laboratoris relacionats amb la sanitat. Entre els ponents cal des-tacar la presidenta de l’Associació Europea de Bioseguretat, Isabel Hunger-Glaser. El Comitè de Biosegure-tat del Parc (CBS-PRBB) es va constituir al juny de 2011. Les seves funcions consisteixen en l’avaluació en matèria de bio-seguretat de projectes científics que impliquin l’ús d’organis-mes genèticament modificats (OGM) i d’agents biològics o químics que puguin tenir un efecte biològic d’especial relle-vància, complexitat o perillosi-tat. El correu electrònic del co-mitè és cbs@prbb.org.

Biosafety experts meet at the PRBB

On October 29, 30 and 31, the PRBB will host the 2nd National Biosafety

and Biocontainment Congress or-ganised by the Spanish Biosafety Association (AEBIOS). The organising committee in-cludes Juan Martin Caballero, di-rector of the PRBB Animal House, and Montserrat Torà Barnadas, director of Scientific and Techni-cal Services at the IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) and president of the PRBB’s Biosafety Committee (CBS-PRBB). The conference is aimed at pro-fessionals in public and private areas related to biohazards. The

overall aim is to share experien-ces and current knowledge on biosafety and biocontainment, for application in health-related facilities, centres and laboratories. Among the speakers will be the president of the European Bio-safety Association, Isabel Hunger-Glaser. The PRBB’s Biosafety Com-mittee (CBS-PRBB) was officially constituted in June 2011. Its duties include evaluating the biosafety of any scientific project that takes place at one of the centres at the park and that involves the use of genetically modified organisms (GMOs) and biological or che-mical agents that can have a par-ticularly important, complex or dangerous biological effect. The commitee’s email address is cbs@prbb.org ■

Experts en bioseguretat al PRBB

© P

RBB –

Bio

regi

ó de

Cat

alun

ya /

Rai

mon

Sol

à

Ciència www.prbb.org | octubre de 2014 2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

«Estem folrats i fets de múscul»

Mosques més resistents als químics

pura muñoz-cánoves – grup de recerca en biologia cel·lular (cexs-upF)

Maruxa Martínez-Campos

El laboratori de biologia cel·lular de la UPF, dirigit per Pura Muñoz-Cánoves en estreta col·laboració amb Anto-

nio Serrano i Eusebio Perdiguero, estudia el múscul esquelètic no cardíac, el teixit més abundant del cos. «Som un 50% múscul», diu la investigadora valenciana. «No és un òrgan vital, com el cor o el ronyó, però les malalties que l’afecten provoquen incapacitat física i una qualitat de vida horrible», explica. El múscul esquelètic està format per les fibres musculars, un tipus de cèl·lules plu-rinucleades que no es divideix, i les cèl·lules satèl·lit, que són les cèl·lules mare que en-volten cada fibra. «Quan fem exercici, la fibra muscular augmenta de mida i volem entendre com passa això», diu Muñoz-Cánoves. També volen entendre com es perd massa muscular, en casos com l’atròfia muscular per immobilització —un pacient a la UCI pot arribar a perdre un 30% de la seva massa— o la caquèxia, una atròfia re-lacionada amb el càncer.

Múscul i cèl·lules mare

L’altre interès del grup és la regeneració muscular, de la qual s’encarreguen les cèl-lules satèl·lit. Aquestes cèl·lules estan nor-malment latents, però quan hi ha un dany muscular s’activen per reparar les fibres o formar-ne de noves. També hi juguen un paper important les cèl·lules inflamatòries que han d’infiltrar el teixit per treure el ma-terial danyat, i els fibroblasts de la matriu extracel·lular. Cal una sincronització entre els tres sistemes. Va ser el grup de la UPF qui va proposar el paper fonamental de la inflamació per a la regeneració correcta del múscul. Quan tot funciona bé, un dany muscular agut pot estar resolt en dues o tres setmanes, però en algunes malalties dege-neratives greus això no succeeix. Precisament el grup estudia la distròfia muscular de Duchenne (DMD), una ma-laltia genètica que afecta un de cada 3.500 nens —només afecta homes— i que està causada per una mutació en el gen més gran dels humans, la distrofina. En paci-ents, hi ha cicles continuats de degenera-ció i regeneració muscular que deriven en una fibrosi, una acumulació de col·lagen a

la matriu extracel·lular. Fa sis anys el labo-ratori va descriure els primers mecanismes que duen a la fibrosi en DMD i va identificar dianes potencials per interferir en aquest procés. Recentment, han aconseguit frenar la fibrosi en ratolins i fins i tot revertir-la en part. «Tot i ser una malaltia causada per un sol gen, aplicar teràpia gènica o cel·lular està resultant, de moment, impossible, per-què caldria introduir les cèl·lules corregides per tot el cos. Al cap i a la fi, estem folrats i fets de múscul», explica la investigadora.

Envelliment en ratolins

L’envelliment interessa molt al laboratori, perquè toca les diferents àrees que treba-llen. «Quan envellim hi ha una pèrdua tant de massa muscular com de la capacitat re-generativa», afirma Muñoz-Cánoves. El seu laboratori ha descobert que a partir dels 75 anys aproximadament les cèl·lules satèl·lit entren en senescència i no poden dividir-se més a causa d’una acumulació de p16, una proteïna reprimida en individus joves. «La nostra recerca és molt cara, perquè utilitzem ratolins vells, de més de dos anys», continua. Fan servir ratolins transgènics i miren l’efecte del dany muscular tant en ra-tolins vius com en múscul aïllat. És, en defi-nitiva, un laboratori equipat per estudiar el múscul a tots els nivells, des del molecular fins al funcional. A més de l’estabulari del PRBB, el grup aprofita molts dels serveis cientificotècnics del Parc. «Som usuaris dels serveis de genòmica, citometria de flux, mi-croscòpia i histologia», assevera la biòloga, «i actualment participem en tres projectes europeus i diverses xarxes internacionals».

Els 14 membres del laboratori provenen de diferents països europeus a més de Catalunya i la resta d’Espanya / The 14 members of the lab come from different countries all over Europe

“We are covered in and made of muscle”

The cellular biology lab at the UPF, directed by Pura Muñoz-Cánoves, in close collaboration with Antonio

Serrano and Eusebio Perdiguero, studies non-cardiac skeletal muscle, the most abundant tissue in the body. “We are 50% muscle”, says the Valencian researcher. “It is not a vital organ, like the heart or the kidneys, but the illnesses that affect it lead to an awful quality of life”, she explains. Skeletal muscle is made of muscular fi-bres, a type of multinuclear cell that does not divide, as well as satellite cells, the stem cells that surround each fibre. “When we exercise the muscle fibres increase in size, and we want to know how this happens”, says Muñoz-Cánoves. They also want to understand how muscle mass is lost, in cases of muscular atrophy through immo-bilisation (a patient in ICU can lose up to 30% of their muscle mass), and cachexia, a wasting syndrome related to cancer.

Muscle and stem cells

The group’s other interest is muscle re-generation, which is the responsibility of the satellite cells. These are usually latent, but when there is muscle damage they are activated to repair the fibres or make new ones. It is not only the stem cells that play an important role, but also the inflam-matory cells, which have to infiltrate the tissue to take out the damaged material, as well as the fibroblasts of the extracel-lular matrix. The three systems must be

synchronised. In fact, it was the UPF group who first proposed the key role inflam-mation plays in correct muscle regenera-tion. When everything works well, acute muscle damage can be cleared up in two or three weeks. But in some serious dege-nerative illnesses this does not happen. Specifically, the group studies Duchen-ne muscular dystrophy (DMD), a genetic disease caused by a mutation in the largest human gene, the dystrophin, which affects one in every 3,500 boys. In Duchenne pa-tients, there are continual cycles of muscle degeneration and regeneration that result in fibrosis, an accumulation of collagen in the extracellular matrix. Six years ago the laboratory described the first mecha-nisms that lead to fibrosis in DMD and identified potential targets for interfering with this process. Recently, they have ma-naged to slow down fibrosis in mice, and even partly reverse it. Even though this is an illness caused by a single gene, gene or cell therapy is, for the moment, impossi-ble, because it would be necessary to co-rrect the cells throughout the whole body. Ultimately, we are covered in and made of muscle, explains the scientist.

Ageing in mice

Ageing is of great interest in this laboratory, because it touches on the different areas they work on. “When we age there is loss both of muscle mass and of regenerative capacity”, states Muñoz-Cánoves. Her la-boratory has discovered that from around 75 years of age, the satellite cells become senescent and cannot divide any more due to an accumulation of p16, a protein that is suppressed in young individuals. “Our research is very expensive, becau-se we use aged mice, which are more than two years old”, says the researcher. They look at the effect of muscular damage both in living rodents and isolated muscle. In short, this is a laboratory equipped to stu-dy muscle at all levels, from the molecular to the functional. In addition to the PRBB animal house, the group takes advantage of many of the park’s other services. “We use the genomics, flux cytometry, micros-copy, and histology services”, says the bio-logist, “and we are involved in several in-ternational networks” ■

Núria Pérez

En un estudi publicat a la revista PLoS Genetics, les investigadores Lidia Mateo, Anna Ullastres i Josefa

Gónzalez, de l’IBE (CSIC-UPF), han des-crit com una mutació en la mosca de la fruita confereix una major resistència a la presència de compostos químics naturals (benzaldehid) i de contaminants químics (carbofuran). La mutació està causada

per un element mòbil del genoma que afecta l’estructura i els nivells d’expressió d’un gen proper. Els nivells augmentats d’aquest gen permeten una major activa-ció d’un enzim detoxificador. El resultat és que les mosques mutants presenten major capacitat detoxificadora quan són exposa-des a determinats compostos químics. El ràpid augment que la població de mosques amb aquesta mutació ha expe-rimentat recentment referma la hipòtesi que aquest element mòbil confereix un avantatge adaptatiu.

Mobile element confers chemical compound resistance in flies

In a paper published in the open ac-cess scientific journal PLoS Genetics, the researchers Lidia Mateo, Anna

Ullastres and Josefa Gónzalez from the IBE (CSIC-UPF) describe how a mutation in the fruit fly confers greater resistance to natu-ral chemical compounds (benzaldehyde) and chemical pollutants (carbofuran). The mutation is caused by a mobile element of

the genome that affects the structure and expression levels of a nearby gene. The in-creased levels of this gene allow greater ac-tivation of a detoxifying enzyme. The result is that the mutant flies have a higher de-toxifying capacity when exposed to specific chemical compounds when compared to normal flies. The rapid increase experienced recently by the population of flies with this mu-tation, supports the hypothesis that this mobile element confers an adaptive ad-vantage ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 octubre de 2014 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIqUES / SCIENTIFIC NEWS

Noves seqüències de genomes de primats

Possibles funcions per a l’ADN no funcional

Confirmat un model per a la formació dels dits

Núria Pérez

Un equip dirigit des dels EUA ha seqüenciat i anotat el geno-ma del gibó, un petit primat en

perill d’extinció que habita en els bos-cos tropicals del sud-est asiàtic. Tomàs Marquès-Bonet, investigador a l’IBE (CSIC-UPF), i col·laboradors al CNAG han liderat la contribució espanyola a l’estudi. Els gibons, juntament amb els altres simis —orangutans, goril·les, ximpanzés i bonobos— són els parents més propers als éssers humans. «Aquest era l’únic si-mi encara no seqüenciat; la seva seqüèn-cia marca el final d’una era en genòmica humana comparada», afirma Marquès-Bonet. El treball, publicat a Nature, propor-ciona una nova visió de l’evolució del gibó i de la seva extraordinària sèrie de reordena-cions cromosòmiques, canvis estructurals en l’ADN que poden contribuir a defectes de naixement i càncer en els humans, pe-rò que sembla que són ben tolerats pels gibons. El nou genoma serà una eina per

Rosa Manaut

Investigadors de l’IMIM i de la Univer-sitat Politècnica de Catalunya (UPC) acaben de publicar un estudi a eLife

que demostra que un tipus d’ARN no co-dificant (lncRNA) té una funció important en l’evolució de noves proteïnes. Només un 2% del genoma humà és ARN que té informació per a la síntesi de pro teïnes; o sigui, és codificant. Al-tres parts del genoma, com els lncRNA, es transcriuen, però fins ara es creia que no donaven lloc a proteïnes. Ara, una no-va tècnica de seqüenciació ha revelat que molts d’aquests lncRNA també es podrien traduir en proteïnes, la qual cosa està pro-vocant un intens debat.

Laia Cendrós

En un article publicat a la revista Scien-ce, investigadors del CRG mostren que les proteïnes BMP i WNT són les ano-

menades «molècules de Turing» per a la cre-ació dels dits en l’embrió. Això confirma una teoria proposada per primera vegada pel pa-re de la computació, Alan Turing, el 1952. Se-gons les seves equacions matemàtiques, un sistema amb només dues molècules distri-buïdes homogèniament podria crear models de taques o ratlles si les molècules difonen i interactuen químicament de manera que les seves concentracions s’autoorganitzin es-pontàniament en un patró espacial repetitiu. Aquesta teoria ha estat acceptada com una explicació de patrons de ratlles com els de les zebres, però el camp de l’embriologia s’ha resistit durant dècades a acceptar-la com l’explicació de la formació d’estructu-

comprendre millor els mecanismes que s’amaguen darrere d’aquests errors. El grup de Marquès-Bonet també ha par-ticipat recentment en la seqüenciació del tití comú, un primat evolutivament llunyà dels humans. Publicat a Nature Genetics, l’estudi ofereix nova informació sobre la fisiologia del tití, el més petit de tots els primats. Per exemple, els autors han pogut associar cer-tes variants genètiques amb el fet que els titís tenen sovint bessons. Aquest descobriment podria ser aplicat a estudis d’embarassos múltiples en els éssers humans.

New primate genomes sequenced

Ateam lead from the USA has se-quenced and annotated the geno-me of the gibbon, a small, endange-

red primate that lives in the tropical forests of Southeast Asia. Tomàs Marquès-Bonet, a researcher at the IBE (CSIC-UPF), and co-lleagues at the CNAG have lead the Spanish contribution to the study. Gibbons, together with the other apes —orangutans, gorillas, chimpanzees and

bonobos— are our closest living relatives. “This was the only ape still not sequen-ced; its sequence marks the end of an era in comparative human genomics”, affirms Marquès-Bonet. The work, published in Nature, provides a new view of gibbon evolution and of its extraordinary series of chromosomal rearrangements, structural changes in the DNA that can contribute to birth defects and cancer in humans, but which seem to be tolerated well by gib-bons. The new genome will be useful as a tool to help understand the mechanisms hidden behind these errors. Recently, Marquès-Bonet’s group has also taken part in the sequencing of the common marmoset, a primate that is evolutionarily distant from humans. Published in Nature Genetics, the study gives new information about the physio-logy of the marmoset, the smallest of all the primates. For example, the authors have been able to associate certain gene-tic variants with the fact that marmosets often have twins. This finding could be applied to studies of multiple pregnan-cies in humans ■

«Hem confirmat que en les sis espè cies estudiades —humans, ratolins, peixos, mosques, llevat i una planta— molts dels lncRNA estaven associats amb els riboso-mes i semblaven estar preparats per a la tra-ducció de l’ARN en proteïnes, fet que sugge-reix que poden actuar com a repositori per a la síntesi de noves proteïnes», explica Mar Albà, coordinadora del grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM. L’estudi ha identificat gairebé 2.500 lncRNA que no consten a les bases de dades. La majoria es troben només en una sola es-pècie, cosa que indicaria que tenen un ori-gen recent. «El naixement d’una nova proteï-na funcional és un procés d’assaig i error que molt probablement requereix l’existència de molts trànscrits que no sobreviuran la prova del temps, i els lncRNA semblen encaixar en aquest paper», conclou Mar Albà.

res com els dits. Ara un grup d’investigadors dirigits per James Sharpe ha proporcionat finalment les dades que confirmen que els dits de mans i peus són modelats per un mecanisme de Turing. L’estudi es va enfocar des de la perspectiva de la biologia de siste-mes, alternant entre el treball de laboratori de Jelena Raspopovic, que proporcionava

Possible functions for non-functional DNA

Researchers from the IMIM and the Polytechnic University of Catalo-nia (UPC) have just published a

study in eLife showing that the so-called long non-coding RNAs (lncRNAs) play an important role in the evolution of new proteins. Only 2% of the human genome is RNA containing information for synthesi-sing proteins, or in other words is enco-ding. Other parts of the genome, like the lncRNAs, transcribe but it was thought up to now that they do not synthesise pro-teins. Now, a new sequencing technique has revealed that many of these lncRNAs can also translate into proteins, a fact that

les dades experimentals per al model, i les simulacions per ordinador de Luciano Mar-con, que feien prediccions per ser provades després en el laboratori. «Comprendre l’or-ganització multicel·lular és essencial per a la medicina regenerativa i possiblement l’enginyeria de teixits de reemplaçament», expliquen els autors.

Finger formation model confirmed

In a paper published in Science, resear-chers from the CRG show that BMP and WNT proteins are the so-called “Turing

molecules” for creating embryonic fingers. This confirms a theory first proposed by the founding father of computer science, Alan Turing, back in 1952. According to his mathematical equations, a system with just two homogeneously distributed molecules could create spotty or stripy patterns if they diffused and chemically interacted in the

has become the object of an intense de-bate. “We have confirmed that in the six species studied —humans, mice, fish, flies, yeast and one plant— many of the lncRNAs were asso-ciated with the ribosomes and seemed to be prepared to translate the RNA into proteins. This suggests that they may act as a reposi-tory for the synthesis of new proteins” ex-plains Mar Albà, coordinator of the Evolutio-nary Genomics research group at the IMIM. The study has identified almost 2,500 lncRNAs that do not feature in the databases. The majority are unique to single species, in-dicating a recent origin. “The birth of a new functional protein is a process of trial and error that very probably requires the existen-ce of many transcripts that will not survive the test of time, and the lncRNAs seem to fit this role”, concludes Mar Albà ■

right way, spontaneously self-organising their concentrations into a spatially repetiti-ve pattern. This theory came to be accepted as an ex-planation for patterns such as zebra stripes, but in embryology it has been resisted for decades as an explanation of how structures such as fingers are formed. Now a group of researchers led by James Sharpe has pro-vided the long sought-for data confirming that fingers and toes are patterned by a Tu-ring mechanism. The approach taken was that of systems biology: the research moved between the lab-work of Jelena Raspopovic, providing experimental data for the model, and the computer simulations of Luciano Marcon, making predictions to be tested back in the lab. “Understanding multicellu-lar organisation is essential for regenerative medicine and engineering replacement tis-sues for various organs”, say the authors ■

Formació dels dits en l’embrió de ratolí

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | octubre de 2014 4

PERFIL / PROFILEChristopher Wild ha estat el director de l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC), l’agència de càncer de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), des del 2009. Casat amb una neurocientífica i pare de tres fills, aquest epidemiòleg i fan del Manchester United va arribar al PRBB el març passat per a la tercera sessió de Salut Global, coorganitzada per ISGlobal, el CRESIB i el CREAL.

Christopher Wild has been the Director of the International Agency for Re-search on Cancer (IARC), the cancer agency of the World Health Organiza-tion (WHO), since 2009. Married to a neuroscientist and father of three, this epidemiologist and Man United fan came to the PRBB in March to give the 3rd Global Health session co-organised by ISGlobal, CRESIB, and CREAL.

«La prevenció del càncer requereix visió, coratge i lideratge polític»

christopher Wild – director de la iarc

ENTREVISTA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC INTERVIEW

Maruxa Martínez-Campos

Com ha canviat la incidència del càncer en els darrers anys?

La incidència a escala mundial ha aug-mentat: es van registrar 14 milions de nous casos el 2012 i es preveu que

arribarà als 24 milions de nous casos l’any 2035. Un 70% de les morts per càncer al món es produeixen en països d’ingressos baixos i mitjans. Això es deu a l’augment en la grandària de la població i l’esperança de vida en aquests països, però també al fet que estan adquirint hàbits d’estil de vida «industrialitzat», com ara el tabaquisme, el consum d’alcohol, la dieta poc saludable, l’obesitat i la manca d’exercici físic, que sa-bem que estan vinculats al càncer.

qui hauria de garantir que es prenen mesures contundents contra aquests riscos coneguts? Primer cal que els investigadors propor-cionin evidència científica fiable per pren-dre decisions. Una vegada que l’evidència científica està disponible, la presa de deci-sions reguladores recau sobre les autori-tats nacionals. Tot i així, els científics po-drien ser més clars en explicar la interpre-tació dels seus resultats quan es presenten als qui han de prendre decisions.

Per què és tan difícil la prevenció? En primer lloc, una intervenció requereix la coordinació entre diferents sectors del Govern i la societat. En segon lloc, sovint hi ha barreres infraestructurals, econòmi-ques o culturals. Per exemple, en alguns països en vies de desenvolupament, la va-cunació contra el virus del papil·loma hu-mà per prevenir el càncer cervical es pot interpretar com un senyal de promiscuï-tat sexual. És per això que crec que s’ha de fer molta més recerca en els factors que afecten l’aplicació de la prevenció en la pràctica mèdica. Aquesta és una àrea sovint oblidada. Finalment, de vegades no hi ha liderat-ge polític i manca una traducció de l’evi-dència científica en directrius. Una funció important de la IARC és avaluar les estra-tègies de prevenció, saber què funciona. Aquesta investigació ha de ser indepen-dent d’interessos particulars, i aquí la po-sició de l’agència dins de l’ONU té un gran avantatge. També ens dóna una oportu-nitat de millorar el pas del coneixement cap a l’acció a nivell de països individuals.

A on cal invertir més en la lluita contra el càncer? La prevenció és fonamental per reduir la tendència a l’alça del càncer, i sabem que més del 50% dels casos es podrien evitar si el que es coneix en l’actualitat s’apliqués de manera eficient; si els go-verns prenguessin mesures enèrgiques, com ara l’aplicació de controls antitabac, assegurar la vacunació contra el VHB i el VPH, la promoció d’estils de vida més saludables o millorar l’accés a serveis de salut incloent-hi la detecció primerenca del càncer de mama, cervical i colorectal.

Però la inversió en la prevenció requereix visió, coratge i lideratge polític per pren-dre decisions i compromisos financers que donaran els seus fruits, sovint, a llarg termini.

“Cancer prevention requires the vision, courage, and political leadership to make decisions”

How has the burden of cancer changed over recent years?

The incidence of cancer globally has increased: there were 14 million new cases in 2012 and it is expec-

ted we will reach 24 million new cases by 2035. Also, about 70% of the world’s cancer deaths occur in low- and middle-income countries. This is due to the rise in popu-lation sizes and average life expectancy in general, particularly in these countries, but also because they are shifting towards “industrialised” lifestyle habits such as in-creased smoking, alcohol consumption, unhealthy diets, obesity and lack of physi-cal exercise, which we know are linked to cancer.

Who should ensure decisive action is taken against these known risks?First the researchers need to provide reliable scientific evidence on which to base deci-sions. Once the scientific evidence is availa-ble it is down to national authorities to make informed regulatory decisions. However, scientists can probably explain the interpre-tation of their findings more clearly when presenting them to decision-makers.

Why is prevention so hard? There are different elements involved. First, intervention may require co-ordination

across different parts of government and society. Second, there are often infrastruc-tural, economic or cultural barriers. For example, in some developing countries, vaccinating against human papilloma virus (HPV) to prevent cervical cancer might be interpreted as a signal of sexual promiscui-ty. This is why I think much more research has to be conducted on the factors which affect the implementation of prevention in routine healthcare settings. This is an often neglected area. Finally, sometimes the case is not made politically and there is a failure to translate scientific evidence into guidelines. One of IARC’s important jobs is to evaluate pre-vention strategies, to find out what works. This research must be independent of ves-ted interests, and here the position of the Agency within the UN has a major advanta-ge. It also gives us the opportunity to impro-ve the translation of knowledge into action at the level of individual countries.

Where do we need to invest more in the fight against cancer?Prevention is central to reducing the ri-sing trend of cancer, and we know that more than 50% of cases could be preven-ted if what is currently known were to be implemented efficiently; if governments took strong action, such as enforcing anti-tobacco controls, ensuring vacci-nation against HBV and HPV, promoting healthier lifestyles and improving access to health care including the early detec-tion of breast, cervical, and colorectal cancers. But investment in prevention requires the vision, courage, and political leadership to make decisions and finan-cial commitments that will bear fruit, of-ten many years in the future ■

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

GREGOR HASLER, Monday October 13. Hasler, from the Psychiatric Department of the University Hospital of Zurich, Switzerland, is interested in

the neurobiology of mood, anxiety, eating, and pain disorders, amongst other things. He studies particularly the dysfunctions of neurotransmitter systems (dopamine, glu-tamate, GABA) using pharmacological and psychological provocation methods, posi-tron emission tomography (PET), and mag-netic resonance spectroscopy (MRI). He has been invited by Arcadi Navarro (UPF).

ÓSCAR FERNÁNDEZ-CA-PETILLO, Monday, October 20. Fernández-Capetillo, from the Centro Nacional de Inves-tigaciones Oncológicas (CNIO)

in Madrid, Spain, focuses on chromatin, in particular on developing cellular and animal tools for studying the role of the ATR/Chk1 signalling cascade in the protection against cancer and ageing. He has been invited by José Yélamos López (IMIM).

LINDA BARLOW, Monday Oc-tober 27. Barlow, from the University of Colorado, School of Medicine, in Aurora, US, is in-terested in developmental neu-

robiology, in particular in the patterning and formation of sensory organs. She is trying to answer three fundamental questions: How is the pattern and number of taste buds es-tablished during embryonic development? Once established, how are taste bud cells continually renewed in adults? And how do cancer therapies cause taste dysfunction? She has been invited by Berta Alsina (UPF).

PIETRO DE CAMILLI, Friday October 31. De Camilli, from Yale University School of Medi-cine in New Haven (CT), USA, is studying the mechanisms

underlying the dynamics and traffic of in-tracellular membranes, with emphasis on membrane transport reactions involved in neurotransmission. A major long-term goal is to advance the understanding of nerv-ous system function in health and disease, and he uses the structural and functional features of synapses to learn about gene-ral principles in membrane biology. He has been invited by Felix Campelo (CRG) on be-half of the CRG postdoc committee.

BRUCE ARMSTRONG, Mon-day November 3. Armstrong, from the School of Public Health at The University of Syd-ney, Australia, is interested in

cancer epidemiology and cancer services research and analysis to inform cancer control policy and practice. He aims to understand cancer causes and control, measuring and improving the performance of cancer services. He has been invited by Elisabeth Cardis (CREAL).

THOMAS BRABLETZ, Monday November 10. Brabletz, from the Comprehensive Cancer Center and the Department of Visceral Surgery of the Uni-

versity of Freiburg, Germany, focuses on malignant progression of gastrointestinal cancers, in particular molecular mecha-nisms of invasion and metastasis. The aim is to integrate basic cancer research and relevant clinical questions. Thereby the lab uses molecular and genetic in vitro ap-proaches, cell and animal models, as well as human tumour material and patients’ data. He has been invited by Antonio García de Herreros (IMIM).

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 octubre de 2014 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIqUES / SCIENTIFIC NEWS

Nou protagonista en la reprogramació cel·lularLaia Cendrós

La proteïna Nanog és clau per al man-teniment de l’estat de pluripotència de les cèl·lules mare, és a dir, la seva capa-

citat per arribar a ser qualsevol tipus cel·lular. Científics del CRG acaben de publicar un ar-ticle a la revista Cell Reports on determinen el mecanisme pel qual Nanog actua. «No tan sols hem descobert el paper clau de Nanog en la reprogramació, sinó també la dinàmica d’una altra proteïna, la betaca-

tenina; hem vist que, com Nanog, fluctua en la cèl·lula contínuament, i no només apareix quan s’activa la reprogramació», expliquen Lucia Marucci i Elisa Pedone, co-autores del treball al laboratori liderat per Pia Cosma. Per entendre i parametritzar l’activitat d’ambdues proteïnes, els investigadors han desenvolupat un model matemàtic que ex-plicaria aquesta dinàmica. Aquest model podria ser útil per comprendre el compor-tament d’aquestes proteïnes en la cèl·lula al llarg del temps i en diferents situacions.

New protagonist in cell reprogramming discovered

The protein Nanog was known to help maintaining stem cells in a pluri-potent state, with the ability to be-

come any cell type. Researchers from the CRG have just published an article in Cell Reports where they reveal the mechanism whereby Nanog acts. “We have discovered not only Nanog’s key role in reprogramming, but also the dy-namics of another protein, beta-catenin,

which we now know continuously fluctuates in the cell instead of only appearing when reprogramming is activated”, explain Lucía Marucci and Elisa Pedone, co-authors of the work and researchers at the laboratory led by Pia Cosma. In order to understand and define para-meters for the activity of both proteins, the researchers have developed a mathematical model that could explain this dynamic. The model could be useful for understanding the behaviour of these proteins in the cell both over time and in different situations ■

L’exposició a estrògens i els nounats

El cost dels trastorns cerebrals, el 8% del PIB

Els europeus provenen de tres orígens, i no dos

Gisela Sanmartín

Un estudi publicat a Environmental International mostra com l’exposició prenatal als xenoestrògens (estrò-

gens exògens) en nounats pot produir canvis en la metilació de l’ADN que podrien repre-sentar un augment d’inestabilitat genòmica. Els xenoestrògens són un grup de disruptors endocrins que inclouen molècules presents en plaguicides i en la fabricació de materials tèxtils, plàstics o cosmètics, entre altres. Du-

Rosa Manaut

L’impacte econòmic dels trastorns cerebrals a Espanya és de 84.000 mi-lions d’euros/any, segons un estudi

publicat a la revista PLOS ONE per inves-tigadors de l’IMIM. Aquest cost supera la despesa pública en sanitat a Espanya, que va ser de 73.000 milions d’euros l’any 2012. El cost d’una malaltia no inclou només el cost directe sanitari, sinó també els costos no mèdics —el dels cuidadors— i els costos

Núria Pérez

L’ascendència dels europeus d’avui dia es remunta a tres grups an-cestrals, i no només a dos, com es

creia. Així ho indica un estudi realitzat per un consorci internacional liderat per inves-tigadors d’Alemanya i d’Estats Units i amb la participació de David Comas, investiga-dor de l’IBE (UPF-CSIC). Segons l’anàlisi publicada a la revis-ta Nature, els europeus deuen la seva composició genètica a poblacions de caçadors-recol·lectors indígenes, a agri-cultors provinents de l’Orient Mitjà que van emigrar a Europa fa uns 7.500 anys i a una tercera població que es va esten-dre pel nord d’Euràsia i que va arribar a Europa central després que ho fessin els primers agricultors.

rant l’embaràs poden travessar la barrera pla-centària. «Hem mesurat la càrrega total de xenoes-trògens presents en més de 180 placentes i hem trobat que els nivells més alts d’exposi-ció de xenoestrògens s’associaven a una dis-minució significativa del 0,84% en la metilació només en els nens», explica Nadia Vilahur, primera autora de l’article i investigadora del CREAL, centre d’investigació ISGlobal. «Fu-turs estudis sobre els disruptors endocrins haurien de tenir en compte el sexe com un important modificador de l’efecte», afegeix.

indirectes o pèrdues potencials de produc-tivitat per mort, incapacitat, etc. L’estudi ha analitzat malalties neurològiques, com la demència o l’epilèpsia, i mentals, com trastorns d’ansietat o trastorns psicòtics. «A Espanya, la mitjana del cost per pacient és de 2.440 euros l’any, amb una àmplia vari-abilitat», explica Jordi Alonso, responsable de l’estudi. Segons dades de l’OMS, els tras-torns cerebrals constitueixen actualment el 10,4% del cost mundial per malaltia i es preveu que aquest percentatge augmenti fins al 14,4% l’any 2030.

Tots els europeus actuals tenen ascen-dència dels tres grups ancestrals, però amb proporcions diferents. L’ascendència nord-euroasiàtica, fins ara desconeguda,

Prenatal exposure to exogenous oestrogen could affect newborns

Astudy published in Environmental International shows how prenatal exposure to xenoestrogens (exoge-

nous oestrogen) can produce changes in DNA methylation that could represent in-creased genomic instability in newborns. Xenoestrogens are a group of endocrine disruptors that include molecules found in pesticides and used in the manufacture of textiles, plastics and cosmetics, amongst

The cost of brain disorders is equivalent to 8% of the GDP

The economic impact of brain disor-ders in Spain is 84 billion euros/year, according to a study by researchers

at the IMIM, published in the journal PLOS ONE. This cost exceeds public spending on health in Spain, which amounted to 73 bi-llion euros in 2012. The cost of an illness not only includes the direct healthcare cost, but also direct non-medical costs —the cost of carers—

no sobrepassa mai el 20%, però s’ha trobat gairebé en tots els grups europeus estudiats.«La presència d’aquest tercer component i la seva distribució en gairebé totes les po-blacions europees actuals és una troballa inesperada que fa replantejar-nos quins han estat els processos demogràfics a Euro-pa després de l’arribada de l’agricultura i la ramaderia», afirma Comas.

Today’s Europeans come from three places, not two

The Europeans of today can trace their bloodlines back to three ancestral groups, and not only two, as it was pre-

viously believed. This has been shown by a study carried out by an international consor-tium, led by researchers from Germany and the United States and which includes David Comas, a researcher at the IBE (UPF-CSIC).

other things. During pregnancy they can cross the placental barrier. “We measured the total xenoestro-gen load in more than 180 placentas and found that the highest levels of xenoestro-gen exposure are associated with a signi-ficant methylation decrease of 0.84% only in boys”, explains first author of the article Nadia Vilahur, researcher at the CREAL, an ISGlobal research centre. “Future studies on endocrine disruptors should take gen-der into account as it is an important modi-fier of this effect”, she adds ■

and the indirect costs or potential produc-tivity losses due to death, incapacity, and so on. The study looked at neurological diseases, like dementia and epilepsy, and mental illnesses, such as anxiety and psychotic disorders. “In Spain there is a wide variability, but the average cost per patient is 2,440 euros/year”, explains Jor-di Alonso, leader of the study. According to data from the World Health Organisa-tion, brain disorders currently account for 10.4% of the global cost for illnesses and it is predicted that this figure will rise to 14.4% by 2030 ■

According to the analysis published in the journal Nature, Europeans owe their genetic makeup to native hunter-gatherer groups, farmers from the Middle East that emigrated to Europe some 7,500 years ago, and a third population that extended across northern Eurasia and which reached central Europe after the first agricultural peoples. All current Europeans have bloodli-nes tracing back to the three ancestral groups, but in different proportions. The previously unknown northern Euroasian lineage never exceeds 20%, but has been found in almost all the European groups studied. “The presence of this third com-ponent and its distribution in almost all the current European populations is an unexpected discovery that makes us rethink the demographic processes in Europe after the arrival of agriculture and livestock farming”, says Comas ■

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | octubre de 2014 6

CIèNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

Vides microscòpiques en moviment

Les simulacions per ordinador, una mena de microscopis moleculars

Reunió europea sobre els efectes de dosis baixes de radiacions ionitzants

Cris Morera (CMRB)

Una imatge val més que mil pa-raules… també en biologia. Quan tenim un experiment amb

cèl·lules en cultiu, ens costa descriure el que succeeix, tot i que ho veiem cla-rament. O, si més no, cal poder demos-trar-ho i explicar-ho a altres persones. La videomicroscòpia ens permet fer vídeos per entendre els processos bi-ològics que tenen lloc en les cèl·lules durant llargs períodes de temps. Po-dem fer fotos de les cèl·lules en cultiu a intervals de temps constants durant un període determinat, de manera que s’obté un vídeo de com les cèl·lules in-teraccionen entre elles i amb el medi, com es desplacen o com es divideixen. A vegades volem arribar més enllà i introduïm per transfeccions o infec cions dins de les cèl·lules uns vectors que codi-fiquen proteïnes fluorescents. Així podem

veure com una proteïna es distri bueix per la cèl·lula i en quin moment actua, la qual cosa ens deixa entreveure la seva importància per al procés estudiat. Grà-cies a aquestes proteïnes fluorescents i a la videomicroscòpia, no tan sols podem demostrar qualitativament un procés (la proteïna està present? on?), sinó que podem quantificar-lo: podem valorar la velocitat de moviment de la molècula estudiada i el que triga a sintetitzar-se, o mesurar el grau d’interacció entre dues

proteïnes...Tot un món microscòpic per estudiar en moviment!

Microscopic lives in motion

Apicture paints a thousand words, and this is true in biology. When we experiment with cells in culture,

it is difficult to describe what is happening, although we can see it clearly. Or, at least, it is necessary to be able to demonstrate this and explain it to other people. With video mi-

croscopy we can make films that help us un-derstand the biological processes that take place in the cells over long stretches of time. We can take photos of the cells in culture at regular time intervals over a determined pe-riod, obtaining a video of how the cells inte-ract with each other and the medium, how they move around and how they divide. Sometimes we want to go a bit further, introducing into the cells, through trans-fections or infections, vectors that encode fluorescent proteins. In this way we can see how a protein is distributed around the cell and exactly when it acts, letting us glimpse the importance of the process being stu-died. Thanks to these fluorescent proteins and to video microscopy, not only can we qualitatively demonstrate a process (Is the protein present? Where?), but we can quantify it: we can assess the speed the mo-lecule under study moves, how long it takes to be synthesised, or measure the degree of interaction between two proteins. A mi-croscopic world to study in motion ■

La videomicroscòpia ens permet obervar com una cèl·lula es divideix Videomicroscopy allows us to watch live as a cell divides

Aquesta imatge generada per Ramon Guixà-González, del grup de Far-macoinformàtica del GRIB (IMIM /

UPF), mostra una simulació per ordinador del receptor d’adenosina A

2A (els cilindres

blaus i blancs) incrustat en una membrana biològica complexa. El receptor d’adenosina A

2A té un pa-

per clau tant en el sistema cardiovascular com en el nerviós. Aquesta proteïna viu a la membrana cel·lular i interactua amb els diferents components de la membra-na (lípids, colesterol, etc.) a diferents ni-vells. En aquesta simulació s’observa una preferència del receptor A

2A per la interac-

ció amb els fosfolípids insaturats (groc)

en comparació amb d’altres components de la membrana, com els fosfolípids sa-turats o el colesterol, que a la imatge es presenten com a esferes de color gris fosc. Entre altres aplicacions, les simulacions per ordinador es poden utilitzar com a mi-croscopis moleculars per revelar detalls estructurals d’interaccions moleculars que serien invisibles mitjançant tècniques expe-rimentals.

Computer simulations as molecular microscopes

This image generated by Ramon Guixà-González, from the Pharma-coInformatics group at the GRIB

(IMIM/UPF), shows a computer simula-tion of the adenosine A

2A receptor (blue and

white cylinders) embedded into a complex biological membrane. The adenosine A

2A receptor plays a

key role in both the cardiovascular and nervous systems. This protein lives within the cell membrane and hence interacts with the different components of this membra-ne —several types of lipids and cholesterol. The simulation shows that the adenosine A

2A receptor preferentially interacts with the

unsaturated phospholipids (yellow) com-pared with other membrane components like saturated phospholipids and choleste-rol, shown as dark grey spheres. Amongst their various applications, computer simulations can be used as mo-lecular microscopes to reveal the fine struc-tural details of molecular interactions that cannot be observed in experiments ■

Gisela Sanmartín

Entre el 7 i el 9 d’octubre, prop de 250 experts de la comunitat científica en la protecció radiològica d’Europa,

així com d’Àsia i d’Amèrica, es van reunir al PRBB en la sisena reunió oberta interna-cional MELODI. L’objectiu era abordar qüestions sobre els efectes de les baixes dosis de radia-cions ionitzants, generar consens sobre l’estratègia a seguir i iniciar els passos per a futurs projectes de recerca. L’Associació MELODI (Iniciativa Multidisciplinària Sobre Dosis Baixes) agrupa 30 centres de recerca de 16 estats membres de la Unió Europea. La reunió va ser organitzada conjuntament pel CREAL, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat Ro-vira i Virgili (Tarragona).

European research meeting on the effects of low doses of ionising radiation

From October 7-9, around 250 experts in the field of radiation protection from the scientific community in Eu-

rope, as well as colleagues from Asia and America, gathered in the PRBB for the sixth International MELODI Workshop. The aim of the meeting was to address questions on the effects of low doses of ionising radia-tion, come to a consensus on the strategy to follow, and initiate the steps for future research projects. The MELODI Association (Multidis-ciplinary European Low Dose Initiative) includes 30 research centres from 16 EU member states. The meeting was jointly organised by the CREAL, the Autonomous University of Madrid (UAM) and the Rovira i Virgili University (Tarragona) ■

Participants durant la sessió de pòsters / Meeting participants during the poster session

© C

REA

L /

Laur

a Ar

gent

e

Podeu veure com les cèl·lules es divideixen en aquest vídeo Check how cells divide in this video

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 octubre de 2014 | www.prbb.org Diversitat

ESPECIAL jORNADA DE PORTES OBERTES / OPEN DAy SPECIAL

1 2

3

4 5

8

6 7

10 11

9

Obrint les portes del parcRETRAT / PORTRAIT

Marc Simó Riudalbassant andreu de llavaneres, 1988

PhD student, IBE (CSIC-UPF)

què és el que t’agrada més de la teva feina? El fet que em permet mantenir un cert vincle amb el món natural, la qual cosa és cada vegada més difícil i utòpica avui dia.

què t’agradaria fer si no fessis això? Il·lustració científica o divulgació, cria i re-introducció d’espècies amenaçades, lluita contra l’ús i el comerç il·legal d’animals protegits, etc.

quin és el lloc més impactant on has estat mai?El desert de Rub al Khali (conegut com The Empty Quarter), un dels llocs més inhòs-pits del Planeta.

què et faria totalment feliç? Que es valorés i s’entengués una mica més l’estudi de la biodiversitat, fins i tot dins el col·lectiu científic mateix.

què és el que més et molesta? Qui posseeix en excés sense merèixer-ho.

quin llibre t’enduries a una illa deserta? Qualsevol que tingués un munt de pàgines en blanc on poder fer quatre gargots.

On és el teu lloc preferit? Al costat del mar, si pot ser càlid, millor!

quines característiques valores més en una persona?Els tòpics més escassos avui dia: sinceritat, humilitat, transparència, generositat…

What do you like most about your work? That it allows me to maintain a certain bond with the natural world, something which is increasingly difficult nowadays.

What would you like to be doing if you weren’t doing this? Scientific illustration or outreach, breeding and reintroducing endangered species, fighting against the use of and illegal trade in protected animals, etc.

What’s the most impressive place you’ve ever been? The Rub’ al Khali desert (known as The Empty Quarter), one of the most inhospita-ble places on the planet.

What would make you totally happy? If the study of biodiversity was a little more valued and understood, even within the scientific community.

What annoys you most? People who have too much and don’t deserve it.

Which book would you take to a desert island? Any that had a lot of blank pages in it to scribble on.

What’s your favourite place? The seaside, especially if it’s warm!

Which characteristics do you value most in a person? The scarcest these days: sincerity, humility, transparency, generosity… ■

1. La plaça es va omplir de bon matí / The square was full of people from early on 2. Els camins del cervell, un èxit entre els més petits / The game “The paths of the brain”, a hit amongst the little ones 3, 4 i 5. Tallers sobre la incidència dels raigs UV, la protecció al laboratori i l’extracció d’ADN / Workshops on the effect of UV rays, protection in the lab and DNA extraction 6. Xerrades científiques / Scientific conferences 7, 8, 9 i 10. Visites guiades als laboratoris / Guided visits to the labs 11. Cafè científic / Scientific cafè.

Maruxa Martínez-Campos

Per setè any consecutiu, centenars de famílies, grups d’amics i estudiants van apropar-se el primer dissabte

d’octubre al PRBB, en el que ja és una cita anual habitual. Durant la Jornada de Portes Obertes més de 2.300 persones van visitar l’edifici en les visites guiades pels labora-toris. Uns 2.000 visitants van participar en els experiments a la plaça sobre com els raigs UV afecten la pell i en d’altres tallers, i uns 700 van escoltar una de les 10 xerrades científiques que van tenir lloc durant el dia. La clausura de l’acte, el cafè científic, va reu-

nir unes 300 persones que van escoltar amb atenció els tres experts en vida sintètica, tot fent-los preguntes. Els comentaris del pú-blic van ser molt positius, animant els 265 voluntaris dels diferents centres del parc que enguany van participar a seguir fent aquesta tasca divulgativa.

Doors wide open at the park

For the seventh consecutive year, hundreds of families, groups of friends and students approached

the PRBB on the first Saturday of Octo-ber to attend what is now a regular an-nual event: the Open Day. During the day

over 2,300 people visited the building on guided tours through the laboratories. About 2,000 visitors participated in the experiments in the square about how UV rays affect the skin, as well as other work-shops, and about 700 attended one of the 10 scientific talks that took place during the day. The closing ceremony, a scienti-fic cafè, gathered about 300 people who listened attentively and posed questions to three experts in synthetic life. The fee-dback collected from the public was very positive, encouraging the 265 volunteers from the different centers who participa-ted to continue this outreach activity year after year ■

Edifici www.prbb.org | octubre de 2014 8

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)

Gisela Sanmartín (CREAL)María Escrivá (FPM)

Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B. 23.796-2009

Foto de Giovanni M. Dall’Olio / Photo by Giovanni M. Dall’Olio

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Reptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

Maria Escrivà

La Fundació Pasqual Maragall (FPM) va organitzar el 3 d’octubre passat un simposi internacional per deba-

tre sobre els nous reptes que es plantegen amb els assaigs clínics preventius de l’Alz-heimer. Ben aviat es proposarà participar en aquests assaigs clínics a persones amb risc que encara no presenten símptomes de la malaltia. L’objectiu de la reunió va ser arribar a un consens internacional per a aquesta nova etapa en la recerca clínica de la malaltia, un cop acceptat que l’Alzheimer comença de manera «silenciosa» dècades abans del diagnòstic de demència i consta-tat el fracàs dels assaigs clínics en malalts ja diagnosticats. El simposi ha reunit líders científics in-ternacionals, com Reisa Sperling, John Morris o Craig Ritchie; membres d’agèn-cies reguladores de medicaments, com

l’FDA (Food and Drug Administration) i l’EMA (European Medicines Agency); i re-presentants d’empreses farmacèutiques i de les principals associacions de pacients, com Alzheimer Europe i l’americana Alzheimer’s Association.

The ethical challenges of clinical research into Alzheimer’s, debated

On October 3, the FPM organised an international symposium to debate the new challenges posed by pre-

ventive clinical trials for Alzheimer’s. These type of clinical trials will soon be underway on people at risk who still show no symp-toms of the illness. The purpose of the mee-ting was to come to an international con-sensus for this new stage of clinical research into this illness, now that it is accepted that Alzheimer’s begins in a “silent” way, deca-des before dementia is diagnosed, and that clinical trials in already-diagnosed patients have failed. The symposium brought together lea-ding international scientists, like Reisa Sperling, John Morris and Craig Ritchie; members of drug regulatory agencies, like the FDA (Food and Drug Administration) and the EMA (European Medicines Agen-cy); as well as representatives of pharma-ceutical companies and the main patient associations, like Alzheimer’s Europe and the American Alzheimer’s Association ■

UniverSal, un projecte que estudiarà la salut mental dels joves universitaris. El projecte «Universitat i Salut Mental» comp-ta amb la participació de cinc universitats espanyoles, entre elles la UPF, i està co-ordinat a àmbit estatal per l’IMIM. El seu objectiu és identificar factors associats al benestar psicològic i a la salut mental en els joves que inicien aquest any els estudis uni-versitaris, a més d’identificar aquells factors que promouen la salut mental o que la po-sen en risc. Es convidarà a participar uns 25.000 estudiants, que hauran d’omplir una enquesta en tres ocasions en el decurs de l’etapa universitària, amb preguntes sobre salut física i mental i esdeveniments vitals actuals o del passat. L’estudi, coordinat a àmbit estatal per Jordi Alonso, tindrà una durada de tres anys i és part d’una inici-ativa internacional desenvolupada con-juntament amb els EUA i Bèlgica que es realitzarà en altres països representats al consorci World Mental Health Surveys.

UniverSal, a project to study the mental health of young university students. The University and Mental Health project invol-ves five Spanish universities, including the UPF, and is coordinated country-wide by the IMIM. The aim of the project is to identi-fy factors associated with the psychological well-being and mental health of the young people who are starting university this year, as well as determine the factors that pro-mote or endanger mental health. Around 25,000 students will be invited to take part. They will have to fill in a survey on three se-parate occasions during the time they are at university, with questions on their physical and mental health as well as past and pre-sent events in their lives. The study, coordi-

nated nationwide by Jordi Alonso, will last three years, is part of an international ini-tiative developed jointly with the USA and Belgium, and will be carried out in other countries represented in the World Mental Health Surveys consortium.

La UPF es manté com a l’única univer-sitat espanyola al Top 200 del rànquing Times Higher Education. En la darrera edició d’aquest rànquing, un dels més pres-tigiosos i amb més projecció global, la UPF ocupa la posició 165 des d’un punt de vista global i la 72 a escala europea. Tal com suc-ceïa en l’edició anterior, les deu primeres posicions les ocupen universitats anglosa-xones: l’Institut de Tecnologia de Califòr-nia, Harvard, Oxford, Stanford, Cambridge, MIT, Princeton, Berkeley, Imperial College London i Yale. Pel que fa a la resta d’univer-sitats espanyoles i catalanes, la UB se situa al bloc 201-225 i la UAB entre les 226-250, per davant de les universitats de València i Autònoma de Madrid (bloc 301-350) i la Universitat de Navarra (bloc 351-400).

UPF, the only Spanish university in the Ti-mes Higher Education Top 200. In the la-test edition of this ranking, one of the most prestigious and with high global impact, the UPF occupies position 165 in the world and is 72nd in Europe. As in the previous edi-tion, the ten first positions are taken by An-glo-Saxon universities: Caltech, Harvard, Oxford, Stanford, Cambridge, MIT, Prin-ceton, Berkeley, Imperial College London and Yale. Of the Spanish and Catalan uni-versities, the UB is within the 201-225 block and the UAB is between 226-250, ahead of Valencia and the Autonomous University of Madrid (block 301-350) and the University of Navarra (block 351-400) ■

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

AGENDA20 i 21 d’octubre: ISEE-Europe Young Researchers Conference on Environmental Epidemiology, co-orga-nised by CREAL. At the PRBB Confe-rence Hall. More information at www.creal.cat

28 d’octubre: «Venture capital – how investors evaluate entrepreneurial ideas», an Intervals course with Rei-mund Fickert. From 2 to 6pm. More information at: intervals.prbb.org.

29, 30 i 31 d’octubre: 2n Congrés Nacional de Bioseguretat i Biocon-tenció, a l’auditori del PRBB.

30, 31 d’octubre i 28 de novembre: «How to write a grant proposal», Intervals course with Michela Ber-tero and Bruna Vives. 30th, 31st October & 28th November. From 9:00- 13:00 in Ramon y Cajal. Re-gistration and more information at: intervals.prbb.org.

6 i 7 de novembre: 13th edition of the CRG Symposium with the tit-le «Gene Regulation, Stem Cells and Cancer». More information: http://2014symposium.crg.es/

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org