Apassionats

ma

rç’1

5 /

Nú

m.

9

especial

Commemoració del Dia Internacional de les Dones

Tres Tombs a Collbató

Passions a Olesa i Esparreguera

#DPUTUCOOL, ambThe Chanclettes, a Martorell

Resseguint el riu Anoia: de Martorell a Gelida

Teràpies naturals i complementàries

Mones de Pasqua

Gisela

4000peus i Lataca

• Actes de

commemoració del

Dia Internacional

de les Dones

• Tres Tombs

a Collbató

• Activitats en família

• Curses:

- Montserrat Skyrace a Monistrol

- XXIII Marxa de la Primavera a

Martorell

- Trail de les Ermites Olesa

• Xerrades i cursos

• Passions:

- Inici de la temporada a

Esparreguera i Olesa

• Teatre:

- #DPUTUCOOL, amb The

Chanclettes, a Martorell

- XX Concurs de Teatre Vila

d’Abrera 2015

• Música:

- 5è Cicle de Jazz

al Casal d’Olesa

• Llibres:

- II Festival Internacional de

Novel·la Negra a Collbató

- Les escriptores Sílvia Soler,

Carme Riera i Coia Valls

visiten el Montserratí

• Resseguint el riu Anoia: de Martorell a Gelida

• Teràpies naturals i complementàries: benestar i creixement personal

• Mones de Pasqua: art de xocolata

Edita:elMÓNtserratí, S.C.P.Apartat de correus 59. 08640 Olesa de Montserrat

www.elmontserrati.cat

Publicitat: Mireia Monfortpublicitat@elmontserrati.cat

Redacció: Laura Guevararedaccio@elmontserrati.cat

Direcció d’art i disseny:Josep Maria Quintana disseny@elmontserrati.cat

Fotografia: Josep Maria QuintanaLaura Guevara

Dipòsil legal: B 3264-2015

Impressió: IMPRINTSA

Tirada: 20.000 exemplars

Distribució: Martorell, Olesa deMontserrat, Esparreguera, Abrera, Sant Esteve Sesrovires, Collbató,Monistrol de Montserrat,Castellví de Rosanes, El Bruci Marganell

Els continguts dels articles publicats són copyright d’elMÓNtserratí.elMÓNtserratí no es fa responsable dels canvis o modificacions en els horaris, dates o programes dels actes publicats.

El contingut dels anuncis publicats és responsabilitat del propi anunciant.

Agraïments al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)del Baix Llobregat Nord.

AMB

EL S

UPO

RT D

E:

sum

ari

ma

rç’1

5

• 4000peus – Cursa de l’Alba i Marató de Montserrat

• Lataca – La Portals

26

4

16

16

• Gisela

28

18

Detall del quadre “La passió”, de l’artista olesà PERDUT

especial

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

4

MARTORELL

Dijous 5 de març> 10.30h Activitat física per a gent gran, al pavelló municipal.

Divendres 6 de març> 12h Eines per a la prevenció per a fer a nivell domèstic. Obert a qualsevol dona interessada en participar prèvia ins-cripció gratuïta trucant al 937 742 626 (CIES).

> 20h Sessió de salsa, al CIES. Oberta a qualsevol dona inte-ressada en participar prèvia inscripció gratuïta. Places limitades.

Dissabte 7 de març> 9.15h Sessió de ioga, al CIES. Sessió destinada especial-ment a la feminitat donant protagonisme al chakra del sacre o Shuadistana. Places limitades.

Dimecres 11 de març> 18h Lectura del manifest institucional en commemora-ció del Dia Internacional de les Dones.

ESPARREGUERA

Diumenge 1 de març> 12h Presentació de l’exposició de fotografies “Dones d’Esparreguera”, al Centre Dual.

Dilluns de 2 març> 17.30h Taula rodona “Les dones de La Passió”.

> 17.30h Acte institucional del Dia de les Dones, amb la col·laboració dels centres de secundària de la vila, l’Escola Muni-cipal de Música i Dansa,... a Can Pasqual.

Divendres 6 de març, > 17.30h Festa anual de l’Associació de la Dona Activa d’Esparreguera, a Can Pasqual.

Dissabte 7 de març> 17.30h Xerrada- col·loqui “Dones i teatre: Elena-Jordi la reina del Paral·lel Barceloní”, a càrrec de l’escriptor Josep Cunill, a Can Pasqual.

Diumenge 8 de març

> 10.30h Dones Apassionades: gran trobada de diferents Associacions de Dones de Catalunya, coincidint amb la prime-ra representació de La Passió.

ABRERA

Del 2 al 31 de març Exposició “La lluita per l’oportunitat de viure Les dones du-rant la segona República, la guerra, el franquisme i la cons-trucció de la democràcia”, a la Biblioteca Josep Roca i Bros.

Dijous 5 de març> 9.30h Col·loqui-esmorzar “Les dones a la publicitat”. Activitat oberta del Taller de Llengua.

Diumenge 8 de març> 12h Commemoració institucional del Dia Internacional de les Dones, espectacle-vermut teatral “La Lolatreballa?”, a la plaça de la Constitució.

Dimarts 10 de març> 18h Presentació del llibre “El secret del meu turbant” amb NadiaGhulam, a la Casa de Cultura. Novel·la guanyadora del Premi Prudenci Bertrana 2010.

Divendres 13 de març> 21.30h Sopar de Dones, organitzat per Dones i Futur.

SANT ESTEVE SESROVIRES

Divendres 6 de març> 18h Exposició de Patchwork “50 Dones”, al Casal de la Gent Gran.

> 21h Sopar de la Dona i ball amb DJ, al Casal Ca n’Amat. Entrada 12 euros (sopar i ball).

Dissabte 7 de març> 19h Espectacle de dansa i interpretació “Con maleta de cartón”, representat pel Grup Amor al Arte, al Casino. Entrada 5 euros.

Diumenge 8 de març> 12h Coreografia popular i actuació del grup de dansa, a càrrec de David Muñoz, lectura del manifest i sessió de ioga “En clau femenina”, a càrrec de Rosa Ramón, a la plaça de Xic Mateu.

Dimarts 10 de març> 16.30h Recital de Coples, a càrrec de dones voluntàries, a Can Serra.

Dimecres 11 de març> 18h Taller d’hàbits i alimentació, al Casal de la Gent Gran.

Dijous 12 de març> 19h Xerrada “Vivències de dones”, a càrrec de la mestra sesrovirenca Rita Valls, a la Biblioteca Joan Pomar i Solà.

COLLBATÓ

Divendres 6 de març> 20.30h Sopar de la Dona i música en viu al Casinet.

Dilluns 9 de març> 18h Taller d’automassatge, al local de l’Associació de Dones.

Dissabte 14 i diumenge 15 de marçTorneig de Pàdel del Dia de la Dona al Slamclub.

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones, un dia que recorda la lluita de la dona pels seus drets i per la igualtat de gènere. Per commemorar-ho, els municipis del Montserratí organitzen diversos actes culturals, lúdics i esportius al voltant de la figura de la dona.

Dia Internacionalde les

dones

Dijous 5 de març > 18h Cafè Tertúlia, amb una xerrada a càrrec de la psicòloga Josefina Caro, a La Teixidora (Cal Mané).

Divendres 6 de marçEl Col·lectiu Olesa Feminista organitza les Jornades Feministes:

> 18h L’hora del conte de la Biblioteca: “Els colors” de Nunila i Myriam

> 19.30h Presentació de “Las Damas de la peste” de Rubén del Rincón, a la Biblioteca Santa Oliva

> 21h Taller “Verdusex” amb Col·lectiu Sant Feliu Feminista, a la Fona

Dissabte 7 de marçEl Col·lectiu Olesa Feminista organitza les Jornades Feministes:

> 11h Taller “Urbanisme amb perspectiva de gènere” amb Col·lectiu Punt 6, a Cal Rapissa

> 13h Vermut musical a la plaça Reverent Massana

> 17h Relacions de parella sanes amb Helena Galé, psicòloga i terapeuta sexual i de parella, a Cal Rapissa

> 19h L’amor romàntic a debat amb Tot Amor, a Cal Rapissa

Diumenge 8 de març> 18h Actuació de l’Escola de Música i espectacle Dorita Mayalde “La Cocinera”, de la cia Lapsus. I lectura del Manifest del 8 de març, a la Casa de Cultura.

Diumenge 15 de març> 16h Quadrangular de futbol sala femení per la igualtat, al pavelló Salvador Boada.

OLESA DE MONTSERRAT

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

6

Escola de pares: “Crear i enfortir els llaços familiars”

Adreçat a famílies amb in-fants de 5 a 12 anys.

dimecres 18 de març17hCasal de Cultura (passeig Mansuet, 9-11)

DIA

HORA

LLOC

COLLBATÓ

II Concurs de Punts de Llibres

La biblioteca organitza el II Concurs de Punts de Llibres, dirigit a nens entre 4 i 11 anys. Els treballs s’han d’entregar a la sala infantil i el dia de Sant Jordi es concediran els premis.

del 23 de març al 2 d’abrilBiblioteca L’Ateneu(plaça d’Antoni Nin i Escudé, 1)

DIA

LLOC

ESPARREGUERA

Club d’escacs per a nens i nenes

La bibl ioteca i e l Club d’Escacs Olesa repeteixen col·laboració per ensenyar nens i nenes que vulguin aprendre a jugar a aquest joc d’estratègia. Cal insciure’s prèviament a la biblioteca.

dissabte 14 de març10.30hBiblioteca Santa Oliva (c/ Salvador Casas, 28)

DIA

HORALLOC

OLESA DE MONTSERRAT

Taller infantil sobrejeroglífics

Taller infantil “Descobreix el secret dels jeroglífics amb el Museu Egipci”, adreçat a nens i nenes de primària. Informació i inscripcions a la biblioteca.

dimarts 24 de març17.30hCasa de Cultura (c/ Federico García Lorca, 17)

DIA

HORALLOC

ABRERA

EN FAMÍLIA

Per a nens i nenes de 4 a 11 anys acompanyats dels seus pares. Cal inscripció prèvia.

dissabte 21 de març11hBiblioteca L’Ateneu (plaça d’Antoni Nin i Escudé, 1)

DIA

HORA

LLOC

ESPARREGUERA

Laboratori de lletres i imatges

Per a nens i nenes de 7 a 9 anys acompanyats d’un adult. Ins-cripcions a partir de l’1 de març.

dissabte 21 de març11hBiblioteca Santa Oliva (c/ Salvador Casas, 28)

DIA

HORA

LLOC

OLESA DE MONTSERRAT

Laboratori de lectura en família

A càrrec del narrador, animador i músic Santi Rovira.

“La lluna a la finestra”, amb Sherezade Bardají.

Farmyard, amb Kids & Us

“Sota les sabates”, amb Ada Cusidó.

OLESA DE MONTSERRATESPARREGUERA

Dimecres 18 de març a les 18h

Divendres 20 de març a les 18h

Biblioteca Santa Oliva (c/ Salvador Casas, 28)

Dissabte 7 de març a les 11h

Dijous 26 de març a les 17.30h

Biblioteca Municipal l’Ateneu (plaça d’Antoni Nin i Escudé, 1)

“The Dinosaur who lost his Roaren”, amb l’Escola Helen Doron

ABRERA

Divendres 20 de març a les 17hCasa de Cultura (c/ Federico García Lorca, 17)

L’hora del conte amb el Grup Zinc de l’Aula de Teatre.

MARTORELL

Divendres 20 de març a les 18.30hAuditori Joan Cererols del Centre Cultural (plaça de les Cultures s/n)

Hores del conte

NENS

DIA

HORALLOC

V CERCA’MFira de l’Ensenyament de Martorell

Conscienciar els joves de 15 i 16 anys de la importància de seguir estudiant, acompanyar-los en l’elecció dels estudis i augmentar el nivell acadè-mic a Martorell i rodalies són els objectius principals del projecte Cerca’m, la Fira de l’Ensenyament de Martorell, que oferirà informació i activi-tats paral·leles als joves des de les 9 a les 14h al Centre Cultu-ral. A més de ser d’utilitat als joves, el Cerca’m s’obre també a professors i mares i pares dels alumnes.

dimarts 10 de març9 a 14hCentre Cultural (plaça de les Cultures s/n)

MARTORELL

JOVES

MisterisSETMANA SANTA

Dijous 26 de març> 18h Inauguració de l’exposició “Recordant temps passats”, organitzada per l’Associació Col·lectiu Misteris d’Olesa, a la Casa de Cultura

Diumenge 29 de març > 18.30h Concert de Setmana Santa: Stabat Mater, de Karl Jenkins, a càrrec de la Coral Sant Esteve, Cor Jove d’Olesa de Montserrat i Jove Orquestra del Montserratí.

Dimarts 31 de març > 20h Missa Solemne amb ofrenes i exposició de tots els Misteris, cantada per l’Escolania i Cor Jove. Ball de la Moixi-ganga per l’Esbart Olesà i processó laica del Silenci.

Dijous 2 d’abril > De 17 a 0h Ruta dels Misteris: visita guiada. Cal inscrip-ció prèvia trucant al telèfon 653 80 72 31 (Sílvia).

Divendres 3 d’abril > D’11 a 0 h Ruta dels Misteris. Inici a les 11h, a les 17h i a les 10h, a la plaça de Fèlix Figueras.

> 19h Concert de Divendres Sant i Viacrucis, a l’església.

OLESA DE MONTSERRATTres Tombs

FESTES I FIRES

A finals de març, Collbató celebra els tradicionals Tres Tombs, la festa dedicada a Antoni Abad, patró dels traginers. La celebració, organitzada per l’Associació Tres Tombs de Collbató, començarà dissabte a la nit amb sopar i ball amb disco mòbil a El Casinet. Els preus del sopar són de 18€ per als adults i 12€ per als infants. Podeu adquirir els vostres tiquets anticipadament a

Esports Parera i a la Botiga del Montserratí. La festa seguirà diumenge, a les 9h, amb l’esmorzar traginer a la plaça de l’Era i, a partir de les 12h, es farà la tradicional cercavila de cavalls, carros i carruatges pels carrers de la població. A les 13h, el mossèn beneirà tots els animals davant la farmàcia. Si voleu llogar un carro per poder passejar el dia de la festa o col·laborar en la seva organització, us podeu posar en contacte amb l’associació trucant al telèfon 628.66.78.18.

21 i 22 de marçCasinet i carres del poble

DIES

LLOC

COLLBATÓ

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

8

Olesa desapareguda

L’Arrel Acció Cultural organitza “Olesa desapareguda. Una visita per als apassionats de la nostra vila, per tancar els ulls i somiar”. Places limitades, cal reservar a culturadarrel@gmail.com.

diumenge 15 de març11hplaça de Fèlix Figueras

DIA

HORALLOC

OLESA DE MONTSERRAT

VISITES

Formació Viquimarató

Formació a càrrec d’Àlex Hinojo.

2 i 26 de marçdia 2 a les 18h, dia 26 a les 10hBiblioteca L’Ateneu(plaça d’Antoni Nin i Escudé, 1)

DIA

HORA

LLOC

ESPARREGUERA

CURSOS

Llunarbori 2015

“Els jeroglífics egipcis”

Presentació d’un sincronari, a càrrec de Neva i Alena.

Xerrada a càrrec d’Isabel G. Trócoli, professora de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic de la UAB.

dijous 19 de març19hBiblioteca Santa Oliva (c/ Salvador Casas, 28)

dijous 19 de març19hBiblioteca Joan Pomar i Solà (Av. Montserrat, 10)

DIA

DIA

HORA

HORA

LLOC

LLOC

OLESA DE MONTSERRAT

SANT ESTEVE SESROVIRES

XERRADES

Laurisilva olesana

El Centre Muntanyenc i de Recer-ques Olesà organitza una sortida guiada per visitar la lloreda i el desconegut mas del Raguener.

diumenge 22 de marçde 9 a 13.30hportal de Santa Oliva

DIA

HORALLOC

OLESA DE MONTSERRAT

Montserrat Skyrace XXIII Marxa de la

Primavera

Trail de les Ermites Olesa

La Montserrat Skyrace és una cursa que s’endinsa en la si-lueta rocallosa de la muntan-ya, des de Monistrol fins a Sant Jeroni, el sostre Montserrat. La cursa presenta dues mo-dalitats: l’Skyrace, de 25km i 1.500m de desnivell i l’Express, amb 15km i 800m de desnivell.

La XXIII Marxa de la Prima-vera és una caminada popu-lar sense afany competitiu, de 6,5 km de distància, ober-ta a totes les edats. L’activitat permet gaudir de l’entorn natural de Martorell. Ins-cripcions gratuïtes al PMSAP.

A l’abril arriba la primera edició del Trail de les Ermites Olesa, un nou projecte de l’Associació Esportiva Escolar de l’Institut Daniel Blanxart i l’Ajuntament. Es tracta d’una cursa que us permetrà descobrir l’entorn na-

diumenge 15 de març8hPavelló Municipal de Monistrol

diumenge 22 de març10hplaça del Pavelló Esportiu

diumenge 19 d’abril8.30hplaça de Fèlix Figueras i AragayInfo al www.trailermitesolesa.cat

DIADIA

DIA

HORAHORA

HORA

LLOCLLOC

LLOC

PREU

MARTORELL

OLESA DE MONTSERRAT

MONISTROL DE MONTSERRAT

CURSES

tural del municipi, enmig dels parcs de Montserrat i Sant Llorenç. I, perquè hi pugui participar tothom, s’han creat dos recorreguts: un de 25km i un altre d’11km. Inscripcions obertes fins el 10 d’abril al web www.trailermitesolesa.cat.

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

10

PASSIONS

La Passió d’Esparreguera

DIES

HORA

LLOC

PREU

ESPARREGUERA8,15,22 i 29 de març; 3, 12, 19 i 25 d’abril; 1 i 3 de maigde 10.30 a 13h i de 15.30 a 18h (excepte el 25 d’abril, de 17 a 22h). Teatre de La Passió d’Esparreguera (Av. Francesc Marimon, 83)Entrada general 22 euros; descomptes per a majors de 65 anys i menors de 18; entrada gratuïta per als infants fins a 10 anys.

La Passió d’Esparreguera co-mença la temporada 2015 plena de transformacions sense perdre, però, els trets que la identifiquen i la converteixen en un espec-tacle popular, avalat per una tradició de 400 anys. L’impulsor d’aquests canvis és el nou direc-

tor escènic, Jaume Rovira, especi-alitzat en dramatúrgia i direcció d’actors a Eòlia Escola Superior d’Art Dramàtic, que aposta per donar més ritme a l’espectacle i nous reptes als actors, amb una quinzena de canvis de personat-ges i rols per accentuar el realis-me. També s’han volgut poten-

La Passió d’Olesa

DIES

HORA

LLOC

PREU

OLESA DE MONTSERRATMarç: 8, 15 i 22 de al matí, 28 a la tarda. Abril: 3, 12 i 26 al matí, 18 a la tarda. Maig: 1 al matímatí d’10.15 a 14h; tarda de 17.30 a 21.15hTeatre de La Passió d’Olesa (plaça de l’Oli s/n) Entrada general 20 euros; per a majors de 65 anys i titulars del carnet jove 15 euros; nens de 7 a 13 anys 5 euros, menors de 7 anys gratuït.

La Passió d’Olesa de Montserrat comença la nova temporada amb energies renovades i importants novetats, com ara el nou equip de direcció, encapçalat per Ignasi Campmany i format també per Oriol Garrido i Llorenç Segura, que ha assolit el repte de dinamitzar el primer acte de l’espectacle. La seva feina s’ha centrat en lligar totes les escenes, com ja passa als actes segon i tercer, de mane-ra que no hi ha cap fosc durant la representació. Aquest canvi, que modernitza l’espectacle i l’adap-ta al llenguatge teatral del segle

XXI, també ha fusionat dues es-cenes mítiques de l’espectacle olesà: el “quadre de les coques”, on els més joves actors d’Olesa debuten teatralment, i l’emble-màtica “entrada a Jerusalem”, on centenars d’olesans apareixen rebent al personatge de Jesús. Enguany, també hi ha tres actors que estrenaran papers de gran importància. Així Oriol Camp-many serà Jesús, Raül Díaz as-sumirà la part de Sant Pere, i el jove Roger Forn serà Sant Joan. A més, s’ha volgut donar més rellevància al paper de la dona, triplicant els papers principals interpretats per dones.

ciar els personatges femenins, realçant la figura de Maria i afe-gint tres escenes noves a Maria Magdalena, que ja apareix al principi de l’espectacle. A més, els personatges de Judes, Pere i Joan prenen més rellevància i força, repartint-se el protago-nisme amb Jesús.

La música en directe segueix sent un dels trets diferencials més importants de la Passió d’Esparreguera. Per això, en-guany el director, Juan Jurado, compta amb una orquestra amb més de 30 músics i una co-ral de 50 veus que donen vida a la banda sonora de l’obra.

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

11

Els judes de les passionsIgnasi Campmany, director escènic i actor que interpreta a Judes

Lluc Lòpez, actor que interpreta a Judes

PASSIÓ D’OLESA DE MONTSERRATPASSIÓ D’ESPARREGUERA

A quina edat vas començar a sortir a la Passió d’Olesa?Amb tres anys, perquè vaig néixer orfe de teatre i quan es va inaugurar el nou hi vaig començar a sortir.

Quants anys fa que fas de Judes?Aquest serà el setè any.

En què t’identifiques amb el teu personatge?Tal com el dibuixem a la Passió d’Olesa, és una persona que ho deixa tot per uns ideals, que està disposat a donar-ho tot per arribar fins a on ell vol, i amb això m’hi sento una mica identificat.

Quina és la teva frase preferida?De la Passió, “hosanna, hosanna”, que és la que diu més gent. Del meu paper com a Judes, la que dic quan intento convèncer a Sant Pere: “tots em miren de reüll i no comprenen el meu to, pensen potser que no el vull i no és això”.

Hi ha alguna frase que no t’agradi gaire?Com a Judes, no hi ha cap frase que em molesti, crec que està molt ben escrit el personatge i és molt coherent. Ara, que no m’agradi de la Passió, sí que en tinc una que arrossego des de petit, que és “doncs té aquesta bufetada”. Com que la rebia, sempre era una frase que temia.

Quina expressió de la Passió utilitzes fora de l’escenari?Moltes, però la que més seria: “ell és ell i sap com pensa, tots nosaltres no som res”, per parlar d’entrenadors, polítics o persones que estan per sobre de les nostres possibilitats.

T’agradaria canviar de paper?Hi ha molts papers que m’agraden, però ara no m’ho plantejo, estic molt a gust amb el paper de Judes. Tot i això, no vull vincular-m’hi durant molts anys, perquè cal donar oportunitats a tothom.

Quin personatge no series mai?La burra.

Què és el que més t’agrada de la Passió d’Olesa?La gent que hi surt. La Passió la podríem fer sense aquest teatre, sense aquest text, sense aquesta escenografia i sense aquest vestuari, però no la podríem fer sense la gent que hi surt.

I què canviaries?El públic, jo hi posaria més públic encara.

Quantes vegades has vist la Passió d’Esparreguera?Entre quatre i cinc vegades, la última fa tres anys.

Digues alguna cosa que facin millor a la Passió d’Esparreguera que a la d’Olesa.

A Esparreguera deuen tenir un millor tracte amb les institucions i amb la publicitat. Sempre se’n sent molt a parlar. Crec que destinem una inversió similar a publicitat, però, en canvi, el ressò que es fa de la Passió d’Esparreguera sempre em sembla que és més gran.

A qui li faries el Bes de Judes?Al ministre Montoro, una persona que es queda un 21% del nostre esforç sense conèixer ni visitar la Passió.

Qui creus que seria Judes en el món actual?Si es tracta d’empènyer a algú a fer alguna cosa, hi ha alguns polítics de partits catalans que estan actuant com Judes ara mateix, perquè intenten fer que els que manen vagin per les vies que ells volen. No cal dir noms.

A quina edat vas començar a sortir a la Passió d’Esparreguera?Als vuit anys.

Quants anys fa que fas de Judes?Aquesta serà la setena temporada.

En què t’identifiques amb el teu personatge?Sóc poc de creure en veritats absolutes, sóc poc mitòman. Judes, a diferèn-cia dels altres apòstols, no segueix a Jesús cegament sense qüestionar-se si ho està fent bé o no.

Quina és la teva frase preferida?Una que és especial és la que ve després del penediment de Pere, que plora desconsoladament, i Judes el mira, queda sol dalt de l’escenari i diu: “Si jo pogués plorar com ho ha fet Pere”. Defineix bé el personatge, que m’agrada pensar que no és el dimoni, sinó algú que ha vist que s’ha equivocat però, alhora, no és capaç de creure que pot ser perdonat.

Hi ha alguna frase que no t’agradi gaire?Hi ha una quarteta a la Festa de la Llum, que no és especialment com-plicada, però no sé perquè em costa: “Tota aquesta lluminària l’encenen per recordar, com a devota pregària, la llum que durant la nit va guiar als israelites pel desert”.

Quina expressió de la Passió utilitzes fora de l’escenari?Sóc de dir-ne moltes. Una molt típica: “parlem de jocs, de Roma o de fortuna”, per distreure l’atenció o canviar de tema; la frase continua “no, parlem del Crist que és molt més important”. També hi ha un insult molt recurrent: “nissaga putrefacte d’escurçons”.

T’agradaria canviar de paper?Ara no, però en un futur no gaire llunyà sí. La Passió m’agrada molt i hi ha molts personatges que, per a mi, seria un privilegi interpretar.

Quin personatge no series mai?Sant Joan, perquè òbviament ja he fet tard, o Jesús, és un paper que no em crida tant l’atenció com d’altres.

Què és el és el que més t’agrada de la Passió d’Esparreguera?El fet social i socialitzador de la Passió. Hi ha gent molt diversa, d’àmbits, ideologies i amb inquietuds diferents, que ens trobem tots per una mateixa causa, en la que tots som importants.

Què canviaries?M’agradaria poder canviar la percepció que de vegades se’n té. La Passió és molt més que un espectacle religiós i, per tant, independentment de les creences de cadascú, val la pena venir-la a veure.

Quantes vegades has vist la Passió d’Olesa?Diria que quatre.

Digues alguna cosa que facin millor a la Passió d’Olesa que a la d’Esparreguera.

Hi ha una cosa que els ve donada per la mateixa infraestructura del teatre, que els permet donar, visualment, molta espectacularitat damunt l’escenari, perquè tenen molts elevadors, plataformes giratòries... i acon-segueixen efectes molt impactants.

A qui li faries el Bes de Judes?No és el meu estil en absolut. No crec que pogués fer-ho sent conscient que estic fent mal a algú o que el perjudicaré.

Qui creus que seria Judes en el món actual?N’està ple de Judes. Al cap i a la fi, per a mi, Judes és una persona que traeix una amistat i, per desgràcia, tant a la vida pública com a la privada, n’està ple.

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

çr 2

015

12

TEATRE

El xou més esbojarrat i com-promès de The Chanclettes. És un retrat hilarant de la societat que ens envolta i de temes socials i polítics d’actualitat, amb els seus famosos TúrmixPlayback’s, ball, paròdies i humor irreverent. Cabaret contemporani cosmopo-lita amb denominació d’origen. Entrades anticipades, divendres dia 13, a El Foment, de 19 a 21h.

Ambientada en la Guerra Civil Es-panyola, “Rereguarda” ens mostra un reguitzell de moments cosits amb sentències dolces i amargues. Tot allò que ens arriba del nostre passat són només retrats desordenats, papers escadussers, records orals i pors heretades. Una obra de Gerard Bide-gain, dirigida per Carles Reynés.

#DPUTUCOOL, amb The Chanclettes

Rereguarda

DIA

DIA

HORA

HORA

LLOC

PREULLOC

PREU

MARTORELL

ESPARREGUERA

dissabte 14 de març21.30h El Foment (c/ Francesc Santacana, 3)15 euros a taquilla i 12 euros anticipada (descomptes per més grans de 65 anys, menors de 25 anys, aturats i grups de més de 10 persones).

13, 14, 15, 20 i 22 de marçdivendres i dissabte a les 21h; diumenge a les 20hTeatret (Av. Fr. Macià, 66)10 euros; estudiants 8 euros

“Traició”amb 8uit de Teatre

La companyia 8uit de Teatre de Sant Cugat del Vallès representa “Traïció”, d’Harold Pinter. Un viat-ge al passat, cronològicament a la inversa, que convida a ser confi-dent de la relació entre tres amics en el transcurs de nou anys. Una retrospectiva sobre la condició humana on les tensions, l’amor i els enganys s’evidencien prenent com a base les traïcions.

DIA

HORA

LLOC

ABRERAdiumenge 8 de març18hSala Municipal (c/ del doctor Casamada Mauri, 12)

ÒPERA

Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny

DIA

HORA

LLOC

OLESA DE MONTSERRATdimecres 1 d’abril20.15hEl Casal (c/ Metge Carreras, 69)

Si sou amants de l’òpera, podeu seguir la retransmissió en directe des de The Royal Opera House de Londres, d’Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny. Una òpera en tres actes amb música de Kurt Weill i llibret en alemany de Ber-tolt Brecht , que està ambientada en Mahagonny, una ciutat fictícia dels Estats Units, a l’any 1930.

TEATRE FAMILIAR

La Júlia és una nena que viu en una capsa de sabates. Allí s’avorreix una mica però, d’altra banda, se sent molt segura. Un dia troba un llapis màgic, di-buixa una porta i surt a veure el món. Així, la Júlia descobrirà que l’amistat és un bon remei contra la por. Un espectacle de la com-panyia Zum-Zum Teatre.

La Xarxa: “La nena que viviadins una capsa de sabates”

DIA

HORA

LLOC

OLESA DE MONTSERRATdiumenge 8 de març17.30hEl Casal (c/ Metge Carreras, 69)

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

13

EXPOSICIONS

L’artista exposa, fins al 10 d’abril, a la biblioteca. L’artista transforma objectes que han esdevingut insig-nificants i els llança a la contem-plació de l’espectador.

Jordi JunyentESPARREGUERA

DIA

LLOCHORA

Exposició de cartells teatrals modernistesCOLLBATÓ

DIES

LLOCHORA

del 2 al 28 de març18.30hBiblioteca de Collbató (passeig Mansuet, 9-11)

El pintor olesà, Salvador Batalla, exposa, fins al 29 de març, “Pintu-res”, una mostra de quadres que retraten diferents paisatges natu-rals de la geografia catalana.

Inauguració de l’exposicióPintures de Salvador BatallaMARTORELL

DIA

LLOCHORA

divendres 6 de març20hL’Enrajolada-Casa Museu Santacana (c/ de F. Santacana, 15)

divendres 6 de març19hBiblioteca L’Ateneu (plaça d’Antoni Nin i Escudé, 1)

..............................

..............................

La biblioteca acull aquesta expo-sició, cedida per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

PREULLOC

OLESA DE MONTSERRATEl Casal (c/ Metge Carreras, 69)8 euros/ socis El Casal 6 euros

Dissabte 7 de març, 22h

Sergi Sirvent Trio amb Horacio Fumero i David XirguEl conegut pianista Sergi Sirvent ens presenta el seu propi trio, format per dos dels músics més importants del país com són el contrabaixista Hora-cio Fumero i el bateria David Xirgu.

Dissabte 14 de març, 22h

Elisabet Raspall i Dani Pérez Duo: “Present”La pianista Elisabet Raspall i el guita-rrista Dani Pérez són dos dels millors músics de l’escena jazzística actual.

MÚSICA

XXX Cicle Musicocoral

DIA

HORA

LLOC

SANT ESTEVE SESROVIRESdiumenge 8 de març18.30hEsglésia Parroquial

5è Cicle de Jazzal Casal d’Olesa

La Coral Sant Esteve Sesrovires orga-nitza aquest cicle amb la participació de la Coral Marinada de Castelldefels, la Coral Sons i Veus de l’Escola de Mú-sica d’Esplugues, la Schola Gregoriana de Catalunya de Barcelona i la Coral Renaixença de Sant Boi de Llobregat.

Propostes de les Escoles Municipalsde Música

OLESA DE MONTSERRAT

COLLBATÓ

Jam Session

Cantata “Boix el Bruixot”

Va de concert! Combos d’adults

Audició dels alumnes de l’Escola Municipal de Música

Dilluns 23 de març a les 21h

Dijous 26 de març a les 21hCasa de Cultura (c/ Salvador Casas, 26)

Dilluns 23 de març a les18h

Dimecres 25 de març a les18hCasal de Cultura (passeig Mansuet, 9-11)

Jam Session

MARTORELL

Divendres 27 de març a les19.30hAteneu Multiespais de Can Carreras..............................

..............................

..............................

ABRERA

Rock Session

Jam Session

Divendres 20 de març a les 22hRestaurant Sant Ermengol (c/Treball,12 – Polígon St. Ermengol)

Taller de música encantada per a alumnes d’entre 4 i 11 anysDijous 26 de març a les 17.30h

Divendres 27 de març a les 23h

Concert de la Trobada de Cordesdissabte 21 de març a les13h

Centre Polivalent (plaça del Rebato,1)

..............................

..............................

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

14

LLIBRES

Collbató Negre organitza les sego-nes Jornades de Novel·la Negre i el Festival Internacional de Novel·la Ne-gra. Un cap de setmana ple d’activitats, on podreu conèixer els més prestigio-sos noms d’aquest gènere literari, conversar amb els escriptors i escrip-tores, conèixer les seves obres, assis-tir a debats i presentacions literàries, demanar dedicatòries...

II Festival Internacional de Novel·la NegraCOLLBATÓ

DIESLLOC

13, 14 i 15 de marçCasal de Cultura (passeig Mansuet, 9-11) i Casinet (passeig Mansuet, 2)

Parlem amb... Sílvia Soler, es-criptora i periodista, autora de “L’estiu que comença”, que va ob-tenir el Premi Ramon Llull 2013.

Parlem amb...

Sílvia SolerDIA

HORA

LLOC

dimecres 4 de març19hBiblioteca Santa Oliva (c/ Salvador Casas, 28)

OLESA DE MONTSERRAT

Club de Lectura amb la presèn-cia de l’escriptora Carme Riera, que comentarà el seu llibre “La Meitat de l’ànima”.

Trobada amb l’escriptora

Carme RieraDIA

HORALLOC

dijous 19 de març18.30hBiblioteca de Collbató (passeig Mansuet, 9-11)

COLLBATÓ

L’escriptora i actriu reusenca Coia Valls parlarà del seu llibre “La Cuinera”.

Visita de l’escriptora

Coia VallsDIA

HORALLOC

dimecres 25 de març19hBiblioteca L’Ateneu (plaça d’Antoni Nin i Escudé, 1)

ESPARREGUERA

Presentació del llibre d’Andreu González Castro i Ramon Gasch Pou. Una novel·la èpica sobre la venjança dels almogàvers catalans enfront del poderós imperi bizantí.

Presentació“La venjança dels Almogàvers”

DIA

HORALLOC

dijous 26 de març20hCentre Cultural (plaça de les Cultures s/n)

MARTORELL

CINEMA

7a Mostra deCinema i Dones

HORA

DIES

LLOCPREU

OLESA DE MONTSERRATtots els divendres de de març 22hEl Casal (c/ Metge Carreres 69)3 euros

HORA

Narra la història d’amor entre Elise i Didier. El film ha estat guar-donat amb diversos premis.

Cine Club Emmetcinats: “Alabama Monroe”

DIA

LLOC

ABRERAdiumenge 15 de març 19hCentre Polivalent (p/ del Rebato, 1)

HORA

Tarda de Cinema

INFALTIL:

AUTOR:

“Epic” “La ladrona de libros”

DIA

LLOCPREU

OLESA DE MONTSERRATdiumenge 29 de març 17h / 19hEl Casal (c/ Metge Carreres 69)4€ / 3€ socis d’El Casal Divendres 6 de març

Philomena, de Stephen Frears

Divendres 13 de març

Gabrielle, de L. Archambault

Divendres 20 de març

Belle, d’Amma Asante

Divendres 27 de març

Perdida, de David Fincher

En la commemoració del Dia In-ternacional de les Dones, se celebra la setena Mostra de Cinema i Dones, amb les següents pel·lícules:

HORA

6a Nit Curta de Cinema a l’Ateneu

DIA

LLOC

MARTORELLdijous 12 de febrer a partir de les 21.30hAteneu Multiespais de Can Carreras (c/ Gomis, 10)

Residència SANT AGUSTÍ

La nostra residència,una llar per sentir-se com a casa

El nostre objectiu és oferir un tracte familiar i humà basat en l’atenció centrada en la persona, proporcionant als nostres residents la millor atenció, amb el màxim confort.Disposem d’unes magnifiques instal·lacions on podreu gaudir de la comoditat dels millors serveis.Estem ubicats en un entorn tranquil,a només 30 minuts de Barcelona.

C/ Rubiroles, 4. Olesa de MontserratTelf. 93 778 61 92www.residenciasantagusti.cominfo@residenciasantagusti.com

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

16

El punt de partida és el barri de Buenos Aires, on els alts blocs de pisos donen lloc als primers horts semi-urbans. Estem al final del passeig de Catalunya i hem de deixar a la dreta el Centre Cultural -un singular edifici amb les cober-tes de colors llampants- per agafar un carrer asfaltat que passa per sota un pont i baixa decidit cap a la vora del riu, tot passant per entre barraques d’obra i tancats de petites parcel·les fets amb somiers i d’altres andròmines.

Quan deixem enrere aquesta zona de petites construccions, ens adonem que estem a tocar del riu. La pista passa per sota un altíssim i llarg viaducte, que és l’entrada a l’autopista, i al cap de pocs metres, deixem

A Martorell, a més de tenir reconeguts museus de cerà-

mica popular catalana, també tenim ponts i rius, i és

amb aquesta excusa que us proposem una excursió

seguint un dels rius que caracteritzen el poble: l’Anoia.

Es tracta d’una matinal que ens portarà fins a Gelida

pel marge esquerre i que ens retornarà al punt de partida

pel marge dret, en una passejada planera i amable res-

seguint horts, camps de conreu, petits trams urbans i

alguna zona una mica més industrialitzada.

enrere el terme de Martorell per entrar al de Sant Esteve Sesrovires. Continuem pel costat de conreus de fruiters, una hípica i d’altres antigues finques agrícoles ja abandona-des. Al cap d’encara no mitja hora de caminar, trobem un colze ben marcat que ens por-ta a passar per sota la via del

tren de la línia Manresa - Sant Vicenç de Calders, i ens mena al Maset. Deixem aquesta pe-tita edificació a la dreta i un altre colze del camí ens torna a posar paral·lels a les vies.

A la dreta tenim ara una pine-da que s’enfila per la falda de la muntanya i, per l’esquerra, la

vista s’eixampla sobre la plana al·luvial. Més enllà, a l’altre cos-tat de l’Anoia, veiem el castell de Sant Genís de Rocafort, aturonat damunt el peatge de l’autopista, i les restes del castell de Sant Jau-me, fet volar com tants d’altres per les forces de Felip V, un cop guanyada la guerra de Successió.

Al cap de poc, desfem la ju-gada i tornem a traspassar a l’altre costat de la via, igual-ment per un antic túnel. Gi-rem a la dreta i, pel costat d’un canyissar espès que pobla el talús de la via, arribem a Can Bargalló, una gran edificació on trobem un pont que ens permet creuar una altra vega-da el tren. A l’altre cantó, hi ha un petit barri d’antigues cases, que hem de deixar a la dre-ta, igual que una carretereta

Resseguint el riu Anoia: de Martorell a Gelida

FITXA TÈCNICA

Una ruta proposada per l’Agrupació Excursionista de Martorell

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

17

que s’enfila. La pista de terra s’ha transformat en un estret camí rural asfaltat i, per entre ufanosos camps d’oliveres i ametllers, arribem als afores d’una urbanització. En aquest punt, traspassem el torrent de Can Bargalló, que és alhora lí-mit de terme i de comarca: ja som a Gelida, a l’Alt Penedès.

Seguint la mateixa direcció arribarem en un no res a la barriada de Sant Salvador de la Calçada. Pel carrer principal la travessem i baixem de pet al pont sobre l’Anoia. Un cop al marge dret del riu, girem a l’esquerra per anar a pas-sar per sota d’un antic pont metàl·lic de la RENFE. La ca-rretera ens mena a passar per davant de l’antiga fàbrica pape-rera de la Guarro Casas i, al poc, arribem a l’estació de Gelida, que hem de deixar a la dreta.

Aquí començarem a pujar per un carrer ample que porta

a un petit polígon industrial. Quan arribem a les primeres naus, tombem a l’esquerra i seguim el carrer fins al capda-munt, per anar a sortir del po-lígon pel seu extrem sud-est. Hem d’anar a buscar una pis-ta que passa encaixonada en-tre una immensa nau i un ta-lús molt vertical. El camí es va enfilant fins un punt on tenim unes excel·lents vistes dels po-lígons per on hem passat, del pla del riu i de Sant Salvador, a l’altre cantó, amb Montse-rrat i Sant Llorenç del Munt de fons. A darrera nostre, a l’altre cantó de l’autopista, veiem la Creu de Rocasagna, als afo-res de Gelida, amb el cim del Montcau darrere, i també la Creu de l’Aragall, amb Caste-llví de Rosanes a la seva falda.

Després d’haver deixat a la dre-ta un pont que creua l’autopista, entrarem en una minúscula urbanització. Una mica més enllà, arribarem a una àrea de

descans de l’AP-7. El filat que la tanca ens la fa voltar i ens porta a deixar, també a la dreta, un pas sota l’autopista que ens conduiria a Miralles: gran casa i també barri de Castellví.

Entrarem ara en una altra de les parts més boniques de la proposta: camps de conreu que conjuminen vinyes, fruiters i horta en un sòl argilós, tot molt ben posat i cuidat, amb el riu al fons delimitat per una línia de pollancres i altres arbres de ri-bera, i amb la casa de Can Abat ja a la vista, en un entorn de suaus muntanyes boscoses que tanquen l’horitzó.

Arribem a Can Abat, des-prés de passar per davant d’antigues construccions au-xiliars fetes de pedra verme-llosa, comencem a trepitjar asfalt de nou i podem intentar acariciar els cavalls que ens trobem al costat del camí, que pertanyen a una hípica que hi ha al darrera de la casa.

La passejada es va acabant, però encara ens queda passar altra volta per sota el viaducte d’entrada a l’autopista, per da-vant de l’entrada a una planta d’àrids, la masia de Can Sun-yolet, que acull un restaurant; i deixar a la dreta l’entrada al cementiri, amb l’ermita pre-romànica de Santa Margarida al darrere, fins a arribar a les envistes d’un imponent edifici d’un antic molí fariner, a l’altre costat del riu. Aquí és on hem de deixar l’asfalt per anar a traspassar l’Anoia per una peti-ta palanca metàl·lica.

De nou al marge esquerre, un vial asfaltat ens portarà, per en-tre horts, riu avall, fins al pont de l’antiga carretera N-II, ja al centre del poble. Ara ja només ens cal pujar a la carretera i, cap l’esquerra, resseguir-la fins a l’entrada del barri de Buenos Aires, per anar fins al final del passeig de Catalunya i tancar el cercle d’aquesta proposta.

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

18

especial

Cada vegada més gent utilitza teràpies naturals i com-plementàries a la medicina tradicional per a solucionar les seves malalties, problemes i dolors, ja siguin físics o emo-cionals. Moltes d’aquestes teràpies parteixen d’una concep-ció holística, és a dir, que apliquen tractaments basant-se en el global de la persona - física, emocional, mental i es-piritual - i no només en la seva malaltia. D’altres, en canvi, fan més èmfasi en la ment i les emocions per a incidir en els símptomes i funcions corporals. Hi ha teràpies àmpliament conegudes, com l’homeopatia o l’osteopatia, però també n’hi ha d’altres que encara no estan tan esteses entre la pobla-ció, com la Teràpia Biodinàmica Craneosacral o la teràpia Gestalt. Aquí podreu descobrir en què consisteixen i com us poden ajudar algunes de les teràpies naturals i comple-mentàries que fan diferents professionals i especialistes del Montserratí.

Teràpies naturals i complementàries: benestar i creixement personal

La fisioteràpia és l’art i la ciència del tractament físic. La paraula neix de la unió de dos vocables grecs, Physis (naturalesa) i therapeia (tractament), entenent que la fisioteràpia per definició és un conjunt de tècniques que prevenen, mantenen i restauren la salut a través d’agents físics naturals.

Història de la fisioteràpiaLa fisioteràpia és una professió molt jove, amb escassos 35 anys d’oficialitat de les escoles universitàries. Abans de 1980, la fisioteràpia i rehabilitació s’estudiava com a practicant de metge i, més tard, com una especialització d’infermeria. Tot i que tradicionalment ha estat associada a la traumatologia i la rehabilitació de le-sions esportives, el camp d’acció del fisioterapeuta és cada cop major i més divers, tot i que, a diferència d’altres països, està poc reconeguda per l’administració i molt concentrada en l’exercici professional privat.

Què pot fer per a tu la fisioteràpia?Quan vaig iniciar els estudis de fisioteràpia, als 18 anys, pensava que em limitaria al tractament de turmells esquinçats i descàrregues musculars (massatges), però vaig descobrir que hi havia un gran ventall de serveis que podia fer per als altres, a part dels més convencionals. Més enllà de la fisioteràpia general, vaig trobar la meva vocació en l’atenció a la salut de la dona i vaig estudiar fisioteràpia en uro-ginecologia i obstetrícia i fisioteràpia del lactant. Això em va permetre conèixer en profunditat els problemes que sovint apareixen després del part i el seu trac-tament, com és el cas de les incontinències urinàries o les disfuncions sexuals. Des de la fisioteràpia pediàtrica, centrada en els més petits, fins a la geriàtrica, que dóna servei als més grans, la fisioteràpia, per situar-se el seu camp d’acció principalment en la prevenció i l’atenció primària, és un servei de primera elecció.

Blanca Rosa Fernàndez, fisioterapeuta del Centre Mèdic Canigó d’Olesa de Montserrat

La fisioteràpia

D.P Iñaki Díez, fisioterapeuta i osteòpata del Centre Mèdic Sesrovires

A mesura que passa el temps ens adonem que hi ha coses que no podem separar. Poden ser coses molt quotidianes o tan complexes com el cos humà. Des d’un temps ençà, s’està seguint el corrent de tractament global, amb tractaments on intervenen diferents professionals de la salut per tal d’aconseguir un tractament complet per a la patologia que presenta un pacient determinat. Precisament aquest pensament global és el que apliquem els osteòpates en els nostres tractaments. No ens dedi-quem únicament a “posar a lloc” allò que se’ns hagi desmarxat.

El tractament osteopàtic sol ser més profund, encara que la intervenció sobre el pacient sigui mínima. Segons el pare de l’osteopatia A.T. Still, tothom és capaç de trobar la malaltia en una persona, però no tothom és capaç de trobar la vitalitat d’aquella persona. Nosaltres, els osteòpates, ens dediquem a potenciar aquesta vitalitat que tots tenim, per aconseguir l’equilibri dins del nostre sistema.

Per tal d’aconseguir trobar aquest punt d’equilibri, busquem els punts que estan desequilibrant el cos i valorem si són susceptibles de ser tractats o si, per millorar aquell problema que hi ha en una persona en un moment determinat, hem d’incidir sobre una altra estructura, tot i que estigui molt allunyada del motiu de consulta, perquè el cos del pacient sigui capaç de recuperar el seu equilibri.

I aquest és, potser, el principi més important que apliquem els osteòpates. El cos és capaç d’autorregular-se sol, però quan no és capaç de fer-ho, se l’ha d’ajudar. Val a dir que els osteòpates no ho “curem tot” ni molt menys. Hi ha entitats patològiques sobre les quals no hi tindríem un gran efecte sense l’ajut d’altres professionals de la salut, com metges, podòlegs,etc.

Com ja he comentat abans, l’osteopatia és un tractament global i individualitzat

per cada pacient, on es valoren tots els aspectes de la vida del pacient i es treballa sobre els factors que estan provocant que el cos hagi perdut el seu equilibri i hagi aparegut la “malaltia”. No hauríem d’entendre el concepte de “malaltia” com normalment ho fem, sinó com una manca de capacitat d’adaptació del nostre cos vers el nostre entorn.

Moltes vegades és difícil separar els tractaments de fisioteràpia dels d’osteopatia, ja que les dues són tècniques de medicina manual i no han d’estar necessàriament separades, sinó combi-nades, per tal de potenciar els beneficis obtinguts i perllongar-los en el temps.

Què és l’osteopatia?

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

20

Regina Ballarín, Directora del Centre de Equinoteràpia Camins a Cavall

L’Equinoteràpia és una teràpia complementària, totalment natural i respectuosa amb el medi, gaudeix del cavall com acompanyant terapèutic amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones.

> Qui es pot beneficiar de l’Equinoteràpia?En els seus inicis estava enfocada a persones amb discapacitat, però actualment gràcies a la formació i experiència hem obert el ventall de la població, ja que qui de nosaltres no ha necessitat ajuda en algun moment de la nostra vida; una èpo-ca de desorientació, una separació, dol o desig de millorar algun aspecte de no-saltres, com les nostres habilitats socials, competències emocionals, construcció del llenguatge i la comunicació. Actualment tots podem gaudir dels beneficis de l’Equinoteràpia, des d’atenció precoç amb infants fins a persones de la tercera edat.

L’Equinoteràpia > En quins pilars es fonamenten els beneficis de l’Equinoteràpia?El més essencial és el caràcter del cavall, la naturalesa d’ésser social i gregari com nosaltres, de manada però amb decisió pròpia forjada en la confiança i l’amor.

La temperatura corporal del cavall és notablement més elevada que la de l’ésser humà, concretament a 38ºC, d’aquesta manera el contacte físic transmet escal-for que permet millorar el to muscular, disminuint tensions i relaxant muscula-tures espàstiques. El dors del cavall ens transmet aproximadament un centenar d’impulsos rítmics que estimulen l’equilibri, la tonificació i el control postural del genet. En l’àmbit emocional aquest moviment és similar al balanceig d’un bressol i ens evoca un estat de benestar i harmonia que permet treballar els bloqueigs emocionals, traumes, obsessions, entre altres. A més, muntar a cavall en una bona posició estimula la pelvis per exercir un correcte moviment de la marxa.

Teràpia Biodinàmica Craneosacral Les emocions i experiències viscudes, tot el que pensem i sobretot sentim, deixa en el cos un record en forma de maneres de reaccionar, hàbits inconscients, patrons de conducta... El cos sempre vol explicar la seva història. Escoltar-la és el primer pas per a la sanació i el benestar. L’osteòpata americà Sutherland desenvolupa en la primera meitat del s.XX la Teràpia Biodinàmica Craneosacral (TBC). És una teràpia global, no invasiva i respectuosa,que escolta el missatge profund del cos. Ajuda la persona -nadó, infant o adult- a connectar amb el seu propi procés sana-dor i de reequilibri i a assolir un estat de quietud i benestar.

Les mans del terapeuta capten alhora els ritmes del moviment sanador del cos i els bloqueigs que situacions difícils han produït en determinats teixits o parts de l’organisme. Les experiències pre, peri i post-natals o les dificultats de la vida ens marquen. Situacions de desequilibri, desatenció, estrès, angoixa, cansament, pèrdues familiars... poden estar en la base de molts problemes: dolors, insomni, ràbia, pors, tristesa, manca d’energia o de concentració.

També el desig d’un major benestar o d’una connexió personal i espiritual més pro-funda troben en la TBC una eina eficaç. Normalment, en poques sessions nadons, infants i adults, mobilitzen aquells bloqueigs i augmenten molt el seu benestar.

Amb els petits, la Pediatria en l’àmbit de TBC i Teràpia pre, peri i post-natal, jun-tament amb al Mètode Rubio per als còlics del nadó, afavoreixen una millor com-prensió i adaptació de tota la família, amb més tranquil·litat i benestar general.

Montse Verge i Vallès. Espai de benestar personal i familiar. Esparreguera.

Regina Ballarín. Mestra d’Educació Especial, Màster en Educació Emocional i Benestar Personal,Postgraduada en Equinoteràpia i Directora del Centre de Equinoteràpia Camins a Cavall.

Flors de Bach“La malaltia és la manifestació última del conflicte entre la nostra personalitat i la nostra ànima”, Edward Bach (1886-1936), metge, alquimista, homeòpata i bacteriòleg.

Les Flors de Bach són un sistema fractal utilitzat per restablir la salut a través de l’equilibri harmònic de les emocions. En el seu conjunt, les 38 Flors de Bach, en la seva valoració correcta, restableixen el benestar emocional, apropant-nos a la tipolo-gia primigènia. L’acció suau de les essències florals modifica els estats alterats, re-cuperant la part equilibrada de l’emoció benefactora. Més de 80 anys d’ús terapèutic han demostrat l’eficàcia de la informació activa de la flor.

L’estudi i coneixement de les Flors de Bach ajuda a la comprensió de la psique de l’ésser humà i a la seva interrelació amb el cosmos. Poden ser utilitzades per professionals terapèutics i per particulars, sense cap contraindicació en qualsevol estat patològic.

Edward Bach va descriure les primeres 12 essències florals com els 12 curadors o les 12 tipologies de personalitat; seguides dels 7 ajudants, regits pels 4 elements i la triada alquímica, completant els 19 restants com a processos evolutius o en desequilibri, concloent d’aquesta manera les 38 essències florals.

Aquest és un llegat amb un mètode profund, però alhora senzill, que ens permet prendre contacte amb la font curativa del nostre ésser interior. Quan l’autoconeixement entra en la consciència de l’ésser, l’evolució es presenta incondicionalment.

M. Victoria Ortega Moreno, directora del Centre Bioressonància de Martorell

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

22

HomeopatiaL’homeopatia és una medicina energètica que contempla a l’ésser humà com una unitat biològica indivisible. La comprensió de com emmalalteix cada persona es fa a través de la història clínica, que permet fer un diagnòstic individualitzat i trobar un remei homeopàtic capaç de restablir l’equilibri perdut.

Cada medicament és escollit de forma individualitzada i actua estimulant i ac-tivant els mecanismes d’autoregulació que tot organisme viu posseeix per tal de recuperar de forma eficient la salut. La seva eficàcia està avalada per més de 200 anys d’experiència clínica arreu del món. L’homeopatia està indicada en qualsevol etapa de la vida i per a qualsevol malaltia que no requereixi cirurgia ni UCI, tant si afecta a nivell físic com psíquic.

Dra. Mercè Meseguer Rico, Llicenciada en Medicina i Cirurgia i màster en Homeopatia per la UB

Constel·lacions FamiliarsSón un mètode de treball terapèutic breu, creat per Bert Hellinger.

Va dirigit a qualsevol persona que vulgui fer un treball personal sobre un problema. També es pot fer ús del taller com a eina de creixement personal. A través de l’observació i/o participació del treball terapèutic d’altres persones, aprenem i ens enriquim.

> Quins temes puc treballar en una Constel·lació Familiar?- Àmbit familiar: relacions parells-fills, adopcions…

- Àmbit personal: pors, fòbies, addiccions, pèrdues, dols, símptomes físics…

- Àmbit laboral: processos de canvis, la vocació, la relació amb els diners…

- Àmbit educatiu: dificultats d’aprenentatge, dificultats dins l’àmbit educatiu…

Lluïsa Paulo. Directora del Centre Espiral 108 d’Esparreguera

Coaching i MindfulnessEl coaching és una metodologia que aconsegueix el desenvolupament personal i pro-fessional de les persones i porta a una transformació, generant canvis de perspectiva i augment del compromís i la responsabilitat, la qual cosa es tradueix en millors resul-tats. S’ajuda, per a portar a terme aquest procés, de les eines de la PNL.I què podrem aconseguir? Superar dificultats i/o limitacions, canviar conductes no desitjades, aconseguir metes i objectius, descobrir i potenciar els propis recursos i millorar les relacions personals, entre altres.El Mindfulness, o “Consciència plena” consisteix a parar esment al moment present, suspenent els judicis. El programa MBSR emfatitza la capacitat de parar i veure abans d’actuar, per aprendre a respondre en comptes de reaccionar als esdeveniments.

Carles Ruiz Feltrer i Montse Falqués Sala, fundadors d’OME Espais

Teràpia GestaltLa La teràpia Gestalt s’inclou dins les denominades teràpies psicològiques humanistes. Treballa en la direcció de restablir situacions inconcluses, crear ponts de comunicació amb un mateix i amb els altres i aprendre què significa fer-se responsable de la pròpia vida. Tot això succeeix de forma natural gràcies a l’autoregulació organísmica quan ens permetem l’emergència de les emocions autèntiques i l’escolta de les sensacions corpo-rals. Prioritza l’espontaneïtat al control, la vivència a l’evitació d’allò molest i dolorós, el sentir a la racionalització... I requereix del terapeuta un ús de sí mateix com a instrument que transmeti una determinada actitud vital enlloc de practicar només una tècnica útil contra la neurosi. Es tracta d’una proposta per a persones disposades a afrontar un canvi vital que els permeti una vida més satisfactòria i harmònica.

Rosa Montells, farmacèutica, terapeuta Gestalt i professora de Cuina Natural. Alzina de Collbató

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

24

especial

Mones de Pasqua: art de xocolata

La mona CAPUTXINA

La mona CAPUTXINA

La mona caputxina és un pastís fet amb una pasta base de rovell d’ou, cuita al bany maria que es deixa macerar en almívar durant uns dies. Després, per fer el pastís, es talla a quadrets i es posa al damunt d’unes capes de pa de pessic que, posteriorment, s’unten amb ou, i s’enfornen. Aquesta mona, en l’actualitat i que en tinguem constàn-cia, sols la trobareu a la Pastisseria Grau. Encara que no sigueu padrins, qualsevol excusa és bona per celebrar la Pasqua compartint una mona amb la família!

Per Setmana Santa els aparadors de les pastisseries es converteixen en petits museus que exhibeixen obres d’art de xocolata. La mona, aquest dolç típic del dia de Pas-qua Florida, està documentada almenys des del segle XV i era un pastís pastat tradicionalment a casa que simbolitzava que la Quaresma i les seves abstinències s’havien acabat.

El costum era que els padrins regalessin als seusfillols un tortell de brioix, guarnit amb tants ous de gallina com anys tenia l’infant. El pastís però, ha anat canviant i, des del segle XIX, les mones més típiques són les de pastisseria, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata i adornades amb fruita confitada, plomalls de colors i figures de xocolata.

Unes escultures amb les que els pastissers demostren el seu talent artístic i creativitat, convertint en cacau els temes d’actualitat o els personatges més coneguts per la mainada.

Si busqueu idees i llocs per comprar mones de Pasqua, aquí teniu diferents pastisseries del Montserratí on les fan boníssimes.

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

25

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

26

4000peus – Cursa de l’Alba i Marató de Montserrat“Juguem amb un gran avantatge, perquè de muntanya de Montserrat només n’hi ha una”

Tot i estar situat als peus de la muntanya de Montserrat, Collbató no va tenir una asso-ciació excursionista federada fins l’any 2006, quan va néixer 4000peus. “L’alçada de Sant Je-roni, el cim més alt de Montse-rrat, és de 1.236 metres, que són, més o menys, 4.000 peus i d’aquí ve el nostre nom”, ex-plica Joan Arnau, vocal de la secció de caminades i curses de l’associació.

L’entitat té com a objectiu el foment i organització dels es-ports i activitats de muntanya i el coneixement de l’entorn natural privilegiat que té el po-ble. Actualment compta amb uns 200 associats, majoritària-ment collbatonins però també procedents d’altres municipis, com Esparreguera, Abrera, Ole-sa o el Bruc. El creixement dels socis ha portat a l’associació a crear diferents seccions: sende-risme i muntanya, senderisme cultural, secció infantil i juvenil i secció de caminades i curses. Aquesta darrera, s’encarrega d’organitzar la Cursa de l’Alba, una de les curses de muntanya més populars de Catalunya, que se celebra cada segon diumenge de maig ,des de fa 28 anys.

“La Cursa de l’Alba neix el 1988, és un invent d’un xicot

de Barcelona aficionat a les curses de muntanya”, explica Arnau, “durant els dos primers anys, es va fer des de Monistrol fins a Sant Jeroni, però el se-gon any no li va acabar d’anar massa bé i va venir a parar a Collbató. Des de llavors es fa Collbató – Sant Jeroni -Collba-tó”. La cursa va anar agafant empenta i, a partir de la 10a edició, es va consolidar, con-vertint-se en una de les curses de muntanya de referència. “Juguem amb un gran avan-tatge, perquè de muntanya de Montserrat només n’hi ha una”, assegura Arnau.

4000peus també ha creat la Marató de Muntanya de Montserrat, que enguany ce-lebrarà la seva segona edi-ció. “Feia molts anys que hi anàvem al darrera, per temes de permisos era difícil, però finalment ho hem aconse-guit”, apunta Arnau. Tot i que aquestes són les curses més conegudes, també organit-zen, a l’abril, La Portals a peu i, a l’octubre, la Caminada Po-pular de 4000peus.

A més, fan sortides periòdi-ques de senderisme i muntan-ya, activitats per a nens i joves i activitats culturals, com con-ferències, exposicions...

El parc natural de Montserrat és un espai ideal pels

amants dels esports de muntanya, tant per als aficio-

nats com per als professionals. El massís és escenari

de diversos esdeveniments esportius, entre ells, dues

curses molt reconegudes, organitzades per entitats de

Collbató, que atrauen a esportistes de tota la geogra-

fia de l’estat espanyol. Es tracta de La Portals, a peu i

en BTT, que tindrà lloc l’11 i 12 d’abril, i la Cursa de

Amants de la muntanya

l’Alba i la Marató de Montserrat, que se celebren l’11

de maig. L’associació excursionista 4000 peus i el club

Lataca són els promotors d’aquests esdeveniments,

que aconsegueixen bolcar tot el poble de Collbató en

la seva organització.

> Què significa per a tu organitzar la Cursa de l’Alba?“Molta satisfacció, porto 27 anys organit-zant-la, però no sóc jo sol, jo hi puc posar moltes ganes, però si no hi ha tot el gruix de gent i voluntaris al darrera, no tindria cap sentit. Ara ja gairebé és com un repte, perquè queda poc per arribar a la 30a edició. “

Joan Arnau, vocal de la secció de caminades i curses de 4000peus i organitzador de la Cursa de l’Alba

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

27

Lataca – La Portals“Hem aconseguit que la gent del poble es faci seu l’esdeveniment i que els de fora tornin”

Lataca va néixer fa cinc anys

per a poder organitzar La Por-

tals. Primer es va idear la mar-

xa i, com a conseqüència, va

aparèixer el club, que era un

requisit indispensable per poder-

la tirar endavant. “El club ciclista

que ja existia a Collbató no va

creure en el projecte i això ens

va obligar a crear-ne un de nou”,

explica Pepe Cuevas, president

de Lataca i creador de La Portals.

El nom de l’entitat té diferents

significats: “a Collbató hi ha el

Llençol, que és la taca blanca; però

si separes el nom per síl·labes i el

llegeixes al reves hi diu català; i en

l’argot ciclista, quan un corredor

s’escapa o n’avança a un altre es

diu que l’ataca”.

Tot i que està implicada en

moltes activitats del poble,

com la Cursa de l’Alba o la

Collbatonina, la única acti-

vitat pròpia de l’entitat és La

Portals, més enllà de les sorti-

des en BTT que la vintena de

socis fan cada setmana per

diferents indrets del territori.

Aquesta marxa ciclista no

competitiva va néixer com

una proposta de Cuevas, da-

vant la necessitat del Patronat

de la Muntanya de regular el

pas de bicicletes per Montse-

rrat. “Hi havia dues solucions:

prohibir o donar una alterna-

tiva, i es va optar per buscar

una ruta que no passes per

dins del parc i que, al mateix

temps, beneficiés als pobles,

perquè unia els quatre portals

d’entrada a la muntanya”, ex-

plica el president de Lataca.

Un cop fet l’itinerari, es va

proposar fer una marxa en bi-

cicleta per donar-lo a conèixer.

Cuevas encara recorda el dia

que va sortir del Patronat de

la Muntanya dient que posa-

ria 1.000 ciclistes a la primera

edició de La Portals. “Després

em vaig posar les mans al

cap, perquè jo m’he dedicat

tota la vida al ciclisme pro-

fessional de carretera, però

no tenia experiència en BTT

ni en curses populars”, expli-

ca. Per això va anar a buscar

en Joan Arnau, organitzador

de la Cursa de l’Alba, que li va

respondre amb “si tu et creus

això que m’estàs dient, comp-

ta amb tota la nostra estruc-

tura i voluntariat”. El resultat

d’aquesta suma va aconseguir

que, a la primera edició, hi

hagués 1.000 inscrits i 300

quedessin en llista d’espera.

A partir del segon any, es va li-

mitar a 1.500 participants..

“A Collbató la col·laboració

entre entitats és molt potent

i molta culpa d’això la té la

Cursa de l’Alba, perquè és un

esdeveniment molt impor-

tant que s’ha fet des del po-

ble i comptant amb el poble”,

apunta Cuevas. La Cursa de

l’Alba i la Marató de Montse-

rrat comptem amb uns 150

voluntaris i La Portals amb

300, perquè hi ha més muni-

cipis implicats. “Hem aconse-

guit que la gent del poble es

faci seu l’esdeveniment i que

la gent de fora no només vin-

gui, sinó que torni”, assegura

el president de Lataca.

> Què significa per a tu organitzar La Portals?“Tenim un autobús molt potent i jo tinc la satisfacció de poder portar el volant, però si tots els voluntaris i ciclistes ex profes-sionals baixen de l’autobús, estic mort. Ara, tant de bo demà hi hagués més conductors. M’agradaria estar sempre prop d’aquest món, perquè em fa feliç, però no m’agradaria tenir la sensació

que tinc l’obligació de ser-hi”.

Pepe Cuevas, president de Lataca i creador de La Portals

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

28

Gisela Lladó (el Bruc, 1979) va saltar a la fama el 2001 com a concursant de la primera edició del programa Operación Triunfo. Tot i això, ara, els més petits de la casa la coneixen per ser la veu de cançons com el famós “¡Suéltalo!” de la pel·lícula Frozen: el reino del hielo, La Bella y la Bestia o Peter Pan. I és que Gisela, com és cone-guda artísticament, s’ha convertit en la veu Dis-ney de l’estat espanyol. En els 14 anys que porta sobre els escenaris, la bruquetana ha demostrat ser una artista polifacètica, capaç de cantar tot tipus de cançons, amb la seva veu dolça i po-tent, però també d’actuar, ballar o fer doblatge. Ha publicat cinc àlbums, ha enregistrat bandes sonores de pel·lícules de Disney i Pixar, ha parti-cipat en musicals com Grease o Boscos endins, de Dagoll Dagom, i també ha treballat en el món del doblatge i la publicitat. El 2013, va estre-nar Gisela y el libro mágico, un musical escrit i produït per ella mateixa, que podeu veure fins a finals de maig al Teatre Borràs de Barcelona.

“No m’hagués imaginat mai poder fer el meu propi espectacle”

> Ja fa 14 anys que vas participar en el pro-grama Operación Triunfo i vas començar la teva carrera en el món de la música. Ha canviat molt la Gisela d’OT a la d’ara?He canviat en el sentit que he madu-rat, he après moltes coses, he agafat molta experiència i he evolucionat. Però intento conservar la il·lusió i me-ravellar-me cada dia per la meva feina, intento no perdre mai la vocació, que he tingut des de ben petita, de comu-

nicar, de fer feliços els altres i gaudir dalt d’un escenari.

> Vas començar a estudiar periodisme, però ho vas deixar a segon per presentar-te a Operación Triunfo. Te n’has penedit mai, d’haver deixat la carrera?No, penedir-me no, però hi ha moments que aquesta professió és molt dura, cada dia has de demostrar que vals, has de lluitar, no tens un contracte fix que et per-meti estar tranquil. Cada dia et llances a

la piscina i a veure què passarà demà. I aquesta inestabilitat, a vegades, costa de portar, perquè no pots fer plans de vida.

És molt difícil organitzar-te, sobretot si tens una parella estable que es dediqui a un altre sector. Tot i això, per altra banda, gaudeixo tant sobre l’escenari i m’agrada tant el que faig, que recompensa.

> El fet d’haver participat a Operación Triunfo, t’ha obert portes en el món de la música o més aviat te les ha tancat?Ha fet de tot. En un principi es pot pensar que tot són portes obertes, però després no és ben bé així. Tot el que té un boom, després també té un retrocés molt important. Hi ha molts detractors i molta gent que t’etiqueta, aquestes coses a Espanya es porten molt. Tot i això, sóc una persona po-lifacètica, no m’he estancat només en una cosa, sinó que tinc una concepció d’artista una mica més anglosaxona: m’agraden els artistes complets, que puguin actuar, cantar, interpretar, ballar.

Intento conservar la il·lusió i

meravellar-me cada dia per la meva feina

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

29

M’he obert les portes cap al teatre musical i he fet moltes coses, no no-més com a cantant, sinó també com a intèrpret, ballarina, dobladora de pel·lícules...

> Quan vas decidir dedicar-te a la música ja pensaves a especialitzar-te en musicals i en públic infantil o ha anat sorgint?El món del musical sí que era una de les coses que volia fer. El públic infantil ha vingut després, perquè tot el que he fet, fins fa uns anys, ha estat per a adults. Això ha vingut una mica arran de treba-llar per a Disney i ha anat sortint de ma-nera natural, perquè no tothom pot fer-ho i, a mi, m’han donat aquest regal de tenir credibilitat per al públic infantil, que crec que exigeix més responsabilitat que fer-ho per als adults.

> Actualment la teva imatge s’associa so-bretot a Disney. Has posat veu a bandes sonores com Peter Pan, La Bella y la Bestia i Frozen. De petita ja n’eres fan? Sí, des de sempre. Per a mi Disney és un referent a nivell musical i de pel·lícules infantils.

> I amb quin personatge de Disney t’iden-tifiques més?En el seu moment, i ara també una mica tot i que he crescut, amb la Sirenita. És un princesa Disney amb un caràcter curiós, li agrada explorar, sortir del seu món, experimentar. Jo sóc molt així, em llanço molt a la piscina, sóc molt valen-ta i em llanço de cap a coses que són difícils de portar a terme, però que vull fer i llavors les faig.

> Estàs al Teatre Borràs representant Gisela y el libro màgico, un musical per a tots els

públics escrit i produït per tu mateixa. És com un somni fet realitat?I tant, no m’hagués imaginat mai poder fer el meu propi espectacle. Cantar i fer els meus discos ja era una cosa difícil i ho vaig aconseguir, però poder crear, produir, portar a terme i que hagi anat tan bé... que aquí a Barcelona només anàvem a representar-lo durant un mes i ja en portem sis i anem prorrogant. Es-tic molt contenta.

> És difícil aconseguir que un espectacle agradi a nens i pares?És difícil, és una forma complicada per-què no és la mateixa psicologia la dels nens que la dels pares. Tot i això, crec que si els pares veuen disfrutar els fills, la història és prou divertida, hi ha humor, màgia... Nosaltres hem creat una història suficientment interessant per als pares i també suficientment fàcil d’entendre per als nens, és un equilibri difícil, però crec que l’hem aconseguit.

> T’identifiquem sobretot amb personatges dolços i tendres, però també has fet altres papers com de prostituta a Aloma de Dagoll Dagom. T’agrada més fer de bona nena o personatges una mica més foscos?La part bona d’aquesta professió és que pots fer de tot i de tot en gaudeixes, per-què suposa un repte. A mi m’agraden molt els reptes i m’agraden els extrems i provar-me a mi mateixa. No sabria dir-te amb què em quedo, si amb la prostituta o amb la fada bona. Aquesta és la part bona

de la meva professió, poder anar tastant diferents personatges i anar experimen-tant diferents vides.> Tens cinc àlbums d’estudi, l’últim el vas publicar el 2011, Pensando en ti. Entre els teus projectes hi figura publicar un sisè treball?De moment el meu camí és al teatre mu-sical, al teatre de text, com a cantant, actriu... Tot i això, no ho descarto. De fet, tinc un treball fet i guardat, però el mer-cat està molt complicat, les promocions són molt difícils de fer... Hi ha molts in-gredients que s’han de barrejar bé perquè surti i, si no ho tinc molt clar, no ho faré. He dedicat molt d’esforç per gravar el disc i no ho vull llençar tot a les escombraries. Esperaré el moment oportú per treure’l, perquè hi he invertit molt, és un disc molt xulo, més “canyero” que els anteriors, més disco, més complert.

> Has trepitjat molts escenaris al llarg dels anys. Encara et poses nerviosa abans de pujar-hi? Tens algun ritual abans d’actuar?Sí que em poso nerviosa, sempre, és un directe i som persones, no tenim sempre els mateixos dies i hi ha moltes coses que poden fer que l’actuació no sigui perfecta. I de ritual, com que sempre treballo en equip, abans de sortir a l’escenari ens to-quem el cul per desitjar-nos “molta mer-da”, perquè quan estàs a punt d’entrar hi ha d’haver silenci i una manera de desit-jar sort al company és tocar-li el cul.

> Has fet musicals, teatre, doblatge, tens cinc àlbums... Hi ha algun projecte, profes-sionalment, que tinguis encara pendent? Sí, m’agradaria molt fer cinema. Ho veig complicat, perquè hi ha molts bons ac-tors que es dediquen ja això i tenen una carrera consolidada, però bé, mai se sap.

M’agraden molt els reptes, m’agraden

els extrems i provar-me a mi mateixa

lagu

ia e

lMÓ

Nts

erra

tí /

mar

ç 20

15

30

La Gisela és bruquetana de tota la vida. Sempre ha viscut al Bruc, però va estudiar primer a Barcelona i, després, a l’IES El Cairat d’Esparreguera. De petita, recorda els bons moments jugant al carrer amb els amics i les excursions que feien per l’entorn de Montserrat. “Fèiem una vida més exterior, de muntanya, amb contacte amb els animals i totes aquestes coses a la ciutat no es poden tenir”, afirma Gisela, “quan em comparava amb les meves companyes de classe de Barcelona, portàvem vides tan diferents!: jo els caps de setmana, en comptes d’anar a la disco, agafava el meu cavall i sortia a fer rutes per aquí a la vora”. La Gisela és una apas-sionada dels animals, munta a cavall des de ben petita i també ha fet de professora d’equitació. Els seus racons preferits del Bruc són Can Jorba i el nucli antic del poble. “Hi ha molts llocs bonics, però m’agrada molt passejar per la part antiga, hi ha un molí d’oli i l’església romànica, que també és

El poble de... Gisela Lladó

molt maca”, explica. A l’hora de dinar, la podem trobar a La Llar del Bruc, “la tinc al costat de casa, es menja molt bé i hi estic molt a gust”, o a la Vinya Nova, on també hi va molt sovint.

Qüestionari

Gisela Lladó> Si no visquessis al Bruc on viuries?

M’agradaria passar una temporada a Nova York.

> On et trobaríem un diumenge? Passejant per Montserrat.

> Llegeixes al vàter? Sí.

> Quina cançó cantes a la dutxa? Una del musical Gisela y el libro mágico, que la tinc molt ficada al cap: “Ha nacido una estrella”, que és de la pel·lícula Hèrcules, i també el “Let it go” de Frozen.

> La pel·lícula que has vist més vegades és ... Por siempre jamás.

> Amb quin personatge del Montserratí aniries a sopar? Amb el Timbaler del Bruc, perquè m’expliqués tot el que va passar.

> A què estàs enganxada? Al mòbil.

> Una paraula que t’agradi com sona... Caliu.

> Quantes vegades has pujat a Montserrat? 30? No ho sé, moltes.

> Què li demanaries a la Moreneta?Salut.

Acompanyat del pare abat Josep M. Soler i de l’alcaldessa de Marganell, Isabel Ramon, Esteve també va assegurar que «el resultat de les obres ha estat esplèndid» i va recordar que la Diputació de Barcelona treballa per re-cuperar el patrimoni històric del país, seguint la petja impulsada ara fa cent anys per la Mancomunitat de Catalunya.

D’altra banda, el pare abat va agrair el suport de la Diputació i va fer un repàs històric de Santa Cecília, al mateix temps que va desta-car que aquestes obres suposen l’inici de la nova etapa de la llarga història del monestir.

Recuperar el patrimoni arquitectònic

La primera fase d’aquest projecte, realitzat per l’arquitecte Xavier Guitart, s’ha dut a ter-me gràcies al conveni signat entre la Diputa-ció, que ha subvencionat les obres amb una aportació de 800.000 €, i l’Abadia de Montse-rrat, propietària del conjunt arquitectònic.

L’objectiu de les obres, iniciades l’abril de 2014, ha estat la recuperació i posada en valor del patrimoni arquitectònic del mones-tir, alhora que l’adaptació respectuosa del

conjunt d’edificacions històriques als nous usos del centre “Espai d’Art”, plantejant una ordenació polivalent i versàtil dels espais existents. Això permetrà allotjar un nou centre d’art contemporani compatible amb les acti-vitats de caràcter religiós.

El pintor Sean Scully crearà un nou espai ar-tístic, en el context de Montserrat, com a focus impulsor d’una important activitat cultural. Així, l’artista hi exposarà la seva sèrie Holly i pintarà uns murals cilíndrics per als absis romànics, amb la voluntat que esdevinguin veritables retaules del segle XXI. Cal recordar que Scully va donar a Montserrat l’any 2010 l’obra “La Muntanya d’Oisin”, que es pot veu-re actualment al Museu de Montserrat.

L’antic monestir de Santa Cecília de Montse-rrat és propietat de l’Abadia de Montserrat i contempla una església d’origen romànic del s. X-XV, una rectoria del s. XVIII, i una sèrie d’edificacions annexes del s. XIX re-lacionades amb la vida monàstica. El con-junt, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local segons el Pla Especial de protecció de la Muntanya de Montserrat, ha estat objecte de diverses intervencions al llarg del segle XX, entre les quals cal destacar

la restauració duta a terme per Puig i Ca-dafalch entre els anys 1920 i 1930. Després que les monges benedictines van deixar d’ocupar-lo uns anys més tard de la guerra civil, l’Abadia de Montserrat va convertir aquest conjunt en un alberg de joventut i casa de colònies, i va quedar sense ús en les darreres dècades del segle XX.

Apunts històrics del Monestir de Santa Cecília

L’origen del Monestir de Santa Cecília de Montserrat es remunta al segle X, quan l’any 942 l’abat Cesari va comprar la propietat on es va edificar una església, consagrada l’any 959 amb la denominació de Santa Cecília i Sant Pere.

El 1450 se’n va fer una primera restauració, i el 1811 l’exèrcit francès va incendiar el recin-te religiós i l’edifici de la rectoria, que van ser restaurats el 1862.

L’any 1927 es van iniciar excavacions per re-cuperar els fonaments primitius del conjunt. I el 1931 es va inaugurar una darrera restaura-ció, en un acte en el qual Puig i Cadafalch va pronunciar una conferència.

«És un dia de goig per Montserrat, inaugurem les obres de rehabilitació del monestir de Santa Cecília, un monestir que ha ofert històricament una missió de servei a la muntanya». Així és com es va expressar el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, durant l’acte d’inauguració de les obres de rehabilitació del monestir de Santa Cecília de Montserrat i dels edificis annexos.

El monestir de Santa Cecília presenta la seva nova cara

Crèd

its: Ò

scar

Fer

rer /

Dip

utac

ió d

e Ba

rcel

ona