Els Amics de les Arts - cossetania.comRita, la Txell i la Ximena, les quatre companyes d’Els Amics, que, després de viure amb paciència i il·lusió la carrera dels músics, van

ESPÈCIES PER CATALOGAR

EL LLIBRE

Els Amicsde les Arts

INTERIOR AMICS ARTS.indd 1 22/02/12 22:09

Primera edició: març del 2012

Coediten:

Cossetània Edicions

C/ de la Violeta, 6 - 43800 VALLS

Tel. 977 60 25 91

Fax: 977 61 43 57

[email protected]

www.cossetania.com

Grup Enderrock

C/ Muntaner, 477, bxs. 2a - 08021 BARCELONA

Tel. 93 237 08 05

[email protected]

www.enderrock.cat

© del text: Elisenda Soriguera i Farrés

Roger Palà i Balanyà (Cançó x cançó)

Lluís Gendrau i Julià (Pròleg)

Els Amics de les Arts (Presentació)

© de les fotografies: Ibai Acevedo, Francesc Fàbregas, Xavier Mercadé, Juan Miguel Morales,

Jack Ristol, Carles Rodríguez i arxius de No Sonores, Els Amics de les Arts i Grup Enderrock

Direcció editorial: Lluís Gendrau i Jordi Novell

Disseny: Marta Parés

Assessorament lingüístic: Anna Pons

Impressió: Liberdúplex

ISBN: 978-84-15456-28-5

Dipòsit legal: T-143-2012


Índex

7

8

10

28

46

81

97

102

133

147

156

Presentació

Pròleg

Qui és qui?

Del sofà al Palau

Moments per catalogar

Recull fotogràfic

Imatges de cançons

Cançó x cançó

Opinions

Disc a disc

Epíleg


Qui és qui?


Dani Alegret l’artistaVeu, piano, Hammond, Rhodes i pianet de joguina


Qui és qui ?

13

Quan s’ha de parlar de partitures, ell n’és el portaveu. En Dani Alegret

va estudiar filosofia i és fill de Sant Andreu, el barri des d’on treballen

Els Amics de les Arts. De fet, el local és casa de la seva mare: “És la mece-

nes del grup, ens deixa casa seva per assajar.” Amagat darrere del piano,

és la consciència oculta, el músic responsable que s’ho pensa dues vega-

des abans de parlar en veu alta (tot i que cada cop es fa sentir més).

Diu el tècnic de so del grup, l’Albert Cortada ‘Kurti’, que en Dani és el

més racional i cautelós d’Els Amics, mentre que d’en Ramon Aragall (ba-

teria) en destaca el paper d’enllaç científic entre el grup i els músics que

els acompanyen (“el que facilita la feina”). En Pol Cruells (baix) també hi

diu la seva: “És seductor amb tothom. Amb una manera de fer intel·lectual

però propera, li agrada el glamur i l’hedonisme. Té un gust especial per

a les harmonies delicades i sofisticades…” El seu mànager, l’Albert Puig,

creu que és el més transparent i negociador: “És l’equilibri de la balança.

També és el més clàssic musicalment parlant, i el que té una preparació

acadèmica més important. Té una habilitat innata pels directes: es nota

que gaudeix un grau més que els altres, no pateix. Ah, i després dels con-

certs també és el més fiestero de tots… A l’hora d’anar a dormir, molts

cops és l’últim.”

En Dani pensa que la clau de l’èxit d’Els Amics és la perseverança.

“Vam sacrificar sis mesos de la nostra vida treballant durant la setmana i

fent cançons al cap de setmana, gravant durant les vacances deu hores al

dia!”, recorda de Bed & Breakfast.

Dins de l’equip humà del quartet, en Ferran també pensa que “en

l’apartat harmònic en Dani és una bèstia, és molt ràpid. Ens estalviem

molt de temps gràcies als seus coneixements. Amb els anys hem anat tro-

bant el nostre lloc, cadascú és més productiu en un sector”. Pel que fa a

l’àmbit compositiu, en el Castafiore en Dani no hi va intervenir tant, per-

què tenia molta feina en d’altres mogudes musicals (a més d’exàmens al

Taller de Músics, on s’estava traient el títol de composició i arranjaments).

A Bed & Breakfast ja hi va intervenir més, “però a Espècies per catalogar és

on hem vist el Dani de veritat, perquè fa una cosa que els altres no podem

fer: arranjar. No només cordes i vents, que no en sap tothom, també hi ha

coses per a les quals, només perquè en sap la teòrica, té cinquanta mil so-

lucions”, explica en Joan Enric. Si al principi les seves aportacions pel que

fa a lletres no havien causat gaire efecte, ara ja hi té el seu lloc: “M’he trobat

molt a gust no només ensenyant cançons sense acabar i esperant que

algú les enllesteixi, sinó a la inversa. Com ara que el Joan Enric em pugui

enviar una lletra sense tenir ni una melodia i que em permeti jugar amb

el seu material. Cada cop em fa menys por compartir coses inacabades

si penso que a través dels quatre caps en podem arribar a fer una cançó.”


Del sofà al Palau

41

Ferran Piqué a la guitarra elèctrica i abrigat fins a les celles.

Els Amics de les Arts i Lluís Gavaldà,d’Els Pets, el 8 de juliol del 2010.

Dani Alegret en directe a la Gira Castafiore.


46




47

El dia 20 de setembre Els Amics de les Arts van anunciar, a través

del seu bloc (abans que el mateix Palau de la Música en fes difusió), que

el concert de final de la Gira Bed & Breakfast ja tenia data i lloc: el dilluns

7 de febrer del 2011 en aquest espai tan especial de la ciutat comtal. La

reacció dels seus seguidors va ser ràpida i en un parell de dies es van es-

gotar les entrades, abans que s’anunciés el concert. Sorpresos pels fets,

el quartet va mostrar a l’organització del Palau la seva voluntat de fer un

segon concert, però semblava impossible, perquè l’agenda d’aquest es-

pai estava plena durant tot el febrer.

El 27 de setembre van visitar el Palau per a la presentació de la prime-

ra edició del cicle BandAutors, que emmarcava aquest concert. Hi actua-

ven també Sanjosex amb Òscar Briz, Ivette Nadal amb Els Pets, l’es-

pectacle Cançonetes per la Bressola, Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi (per primera vegada en directe), Mishima, Miquel Gil amb Pep Gimeno ‘Botifarra’. Els quatre músics van assistir a la presentació i la pregunta era

obligada: Què tenien ells de bandautors? I en Joan Enric Barceló va donar

la resposta: “Que anem d’autors! Som quatre autors que es van ajuntar

per fer un grup de música i ara portem una banda al darrere.”

Finalment, la sort els va acompanyar: una cancel·lació d’un altre con-

cert va permetre que Els Amics poguessin programar un segon Palau

per a un dia abans del concert anunciat, el diumenge 6 de febrer. El 18

de novembre ho van fer públic a través del seu bloc, i la història es va

repetir: en unes hores es va vendre el 80% de les localitats, i en un sol

dia van tornar a anunciar que ja no quedaven entrades. Un eufòric Joan

Enric Barceló explicava: “Que hagin pensat en nosaltres per formar part

d’aquest primer cartell de música pop, ens fa molta il·lusió i, a més, aca-

bar la gira en aquest escenari és immillorable… Dos dies i tot venut! Si

t’ho pares a pensar... podria anar millor? La resposta és no. És com el que

està vivint el Barça, qualsevol temps passat va ser pitjor per a nosaltres.”

Un total de 4.000 persones veurien, dividides en dues nits, com s’acabava

una gira d’èxit.

Seguien els preparatius i havien de buscar dues bandes perquè fessin

de teloners. Van apostar per dues propostes amigues. En Pol Cruells, ac-

tual baix del grup, explica: “Un dels moments més emotius que he viscut

amb Els Amics, fora dels escenaris, és quan em van demanar que els fes

de teloner al Palau… Jo era a fora, de viatge, escalant per terres de Caste-

lló, i vaig rebre la seva trucada en una cinglera impressionant enmig de la

natura i el no-res… Em vaig girar i ho vaig comentar als meus companys

Van d’autors


48

d’escalada amb una cara d’«encara no m’ho crec» que Déu n’hi do!” A ell

li va tocar escalfar l’ambient el primer dia, presentant les cançons del seu

primer disc, Passeu, passeu… (Gorvijac Music, 2011). La segona nit va ser

per al duet del Ter Pulpopop (guanyadors del Premi Joventut, de l’edició

del 2010 del Sona 9), que tot just preparaven el seu disc de debut, titulat

Cuit! (DiscMedi, 2011). No van ser els únics que van acompanyar el quar-

tet a l’escenari: la Bed & Banda no hi podia faltar en aquesta ocasió tan

especial. Els més de 100 concerts que Els Amics ja portaven a l’esquena

van permetre que els nou músics oferissin, possiblement, el millor dels

seus concerts.

“Aquests dos concerts posaran la cirereta al pastís que ha estat aquest

2010. No podem demanar més del que ens ha passat: hem fet més de

cent concerts en un any, hem tingut el suport d’un públic molt fidel, hem

venut discos i ens ho hem passat molt bé”, deia el quartet abans del con-

cert, mentre preparaven amb cura el repertori, que van centrar en el seu

tercer disc, però que va recuperar també cançons del Castafiore Cabaret(reeditat per DiscMedi el 2010) i alguna versió. S’apropava la data…


52

Possiblement, el vespre de diumenge el públic familiar va ser el gran

protagonista, mentre que la jornada de dilluns va ser per a la joventut.

La intensitat sí que va ser la mateixa les dues nits. Només van sonar els

primers acords que el públic ja aplaudia. Els concerts van començar amb

“Déjà-vu”, tot i que el gruix del repertori es va basar en les cançons de Bed & Breakfast. Després de la primera cançó, les americanes que per a l’oca-

sió portaven Els Amics ja eren fora.

Els temes més corejats van ser “A vegades”, “La merda se’ns menja”,

“Les meves ex i tu”, “L’home que treballa fent de gos” (amb la correspo-

nent aparició de la dona disfressada de gos que els ha acompanyat du-

rant la gira), “Liverpool” o “Jean-Luc”, que van convertir el Palau en un ka-

raoke gegant. En lloc d’encenedors, el públic il·luminava les pantalles del

seu telèfon mòbil (mentre tuitejaven la crònica del concert per als que

eren a casa).

Tampoc van faltar al Palau ni la versió en japonès de “Per mars i munta-

nyes” ni les seves habituals (i divertides) presentacions de cançons ni te-

mes antics com “Tren transsiberià”. Un altre dels moments més especials

de les dues vetllades va ser la interpretació del tema “Armengol”, amb

una nova aparició estel·lar de la disfressa de gos, que per a l’ocasió es va

posar corbata i va sortir acompanyat de tres animals més: una granota,

un escamarlà i un mico. Darrere les disfresses s’hi amagaven la Cris, la

Rita, la Txell i la Ximena, les quatre companyes d’Els Amics, que, després

de viure amb paciència i il·lusió la carrera dels músics, van poder ballar

damunt de l’escenari del Palau i viure des d’un lloc privilegiat un moment

espectacular.

Entre cançó i cançó, Els Amics també van voler explicar què farien

properament: “Som molt conscients del privilegi que tenim de tenir-vos

aquí, i a partir de dimarts només pensarem a fer un disc a l’alçada de les

vostres ganes, il·lusió i alegria.” I és que l’efusió dels espectadors i el nivell

que va assolir el quartet en els darrers mesos de gira van convertir aques-

tes dues nits en quelcom difícilment igualable.

Al final del concert i dels bisos, s’havien interpretat setze temes, a

més de la “Cançó a Mahalta”, de Lluís Llach, com a cirereta final. Les dues

nits van ser immensament intenses, van acabar amb llàgrimes d’emoció,

brindis de cava i moments tan entranyables com una foto conjunta d’Els Amics i les seves mares respectives damunt de l’escenari.

Dos Palaus apoteòsics



53

“Vaig acabar totalment exhaust i extasiat. Tot allò va ser molt emo-

tiu. No érem en aquest planeta. Va ser un «avui ens deixem anar», plo-

rem, ens abracem, traduïm tota l’adrenalina de la gira en uns instants de

felicitat absoluta. Amb la distància o vist des de fora es pot veure un pèl

exagerat, potser sí. Però en aquell moment va ser exactament això. Ener-

gia positiva per totes bandes. I això és incontrolable”, va reflexionar al cap

d’uns mesos el tècnic de so Albert Cortada ‘Kurti’.

I és que el dimarts 8 de febrer començava una altra història…

Van viure una nit apoteòsica, digna de passar a la posteritat.

“L’home que treballa fent de gos” en la seva aparició al Palau.


Algunes de les fotografies de les dues nits, amb el Palau a vessar de públic.



55

A més de la música, la cobertura 2.0 també va ser espectacular. Com

ja hem vist, si alguna cosa identifica Els Amics és la seva llarga trajectòria

a la xarxa. És per això que la crònica que va publicar la revista Enderrockd’aquella nit la van escriure tots aquells seguidors que van anar piulant

durant els moments més emocionants de la festa, i que van convertir l’eti-

queta #amicspalau en el primer trending topic català i el tercer estatal, al

costat dels temes més comentats a Twitter durant aquelles hores, com ara

que Gary Moore, el guitarrista irlandès, havia mort aquella mateixa tarda.

@ceskfreixas @amicsdelesarts molta sort per aquesta nit! I per la de

demà! :)

@oscarjulia I ara una veu en off gravada diu que apaguem els mòbils. Ha,

ha, ha! Parar els mòbils en un concert dels @amicdelesarts! Il·lusos!

@rosermaresma Que #quetenim??? Tenim en Pol Cruells i Els Amics al

Palau!!! Visca! Som-hi!

@eduardpijuan Al Palau de la Música, esperant l’últim concert dels @amics -

delesarts. I Guardiola, renovarà demà?

@mariusserra Ser teloner en un escenari sense teló té tela.

@pauborras Esperant #amicspalau amb els inclassificables Pulpopop.

@jordibaste corre per aquí… Demà allargarà l’esmorzar de primera hora

em penso…

@ferranbdn Acaben els teloners, posen a punt l’escenari, apaguen els

llums i… #amicspalau.

4 hours ago Favorite

@lifeonbars Benvinguda al nou enderrock.cat i bon inici d’aventura amb

la transmissió del concert #amicspalau.

@oriolcolominas Primer #xist de la nit cortesia d’en Joan Enric. Els @amics-

delesarts serveixen per fer monòlegs a 4…

#amicspalau

#amicspalau



57

Abraçada abans de començar el concert.

Llàgrimes i emoció després de l’espectacle.


58

Sí, després del Palau de la Música (i de mesos de carretera, manta i

concerts), el quartet es va agafar vacances, però no indefinides. A les se-

ves agendes el dia 28 de febrer marcava un retorn de vacances, calia aga-

far la rutina de nou i fer feina diària. “Vam pensar que si quedàvem més

dies faríem més feina. El ritme era tan intens que al tercer dia estàvem

rebentats, les idees no tenien temps de fluir i ens encallàvem amb qual-

sevol cosa”, reflexiona en Joan Enric. I aleshores van decidir canviar d’es-

tratègia: “Vam decidir posar-nos tres dies intensos de feina, dos de festa i

el cap de setmana perdre’ns de vista i fer intensius amb estades creatives,

com ja havíem fet abans.” Una nova estratègia de treball per afrontar el

repte: fer noves cançons, fer el nou disc.

Les estades creatives són una constant en la carrera musical del quar-

tet. Al principi eren simplement trobades al menjador del pis que com-

partien, però, en moments clau de la seva trajectòria, ja havien decidit

encabir-se tots entre quatre parets i posar-se mans a la feina. En aquesta

ocasió va ser Gósol la seu escollida per donar forma a les noves cançons.

Hi van fer dues estades: una al març i l’altra a mitjan abril.

“Són estades en les quals pots dedicar-li quatre hores a un tema sense

cap mena de por, tens temps per fer coses que no faries. Vam compartir

idees que havíem gravat amb el mòbil, una frase de l’Edu de la melòdi-

ca, una proposta de lletra…”, explica en Ferran. “En la primera estada ens

vam centrar en unes cançons i en la segona en unes altres”, concreta en

Dani. “Començàvem a les 9 del matí i acabàvem a les 2 de la matinada,

amb pauses entremig… Hi havia moments de col·lapse, i aleshores anà-

vem a fer «la volta dels avis», fins al castell… Quan saps que són tres dies,

ho dónes tot”, diu l’Edu.

Després de compartir amb el públic una carrera, havia arribat l’hora

de tornar a l’arrel: “El que ens va donar Gósol és que vam tornar a ser els

quatre. Amb la gira i tot això vam deixar de ser quatre per passar a ser

molta gent, i a Gósol, més que a Barcelona, vam tornar a ser nosaltres.

Això és l’essència i l’arrel de tot”, explica en Ferran.

Tornar a fer cançons


Disc a disc


148

Catalonautes(Pistatxo Records, 2005)

El seu veritable debut inclou quatre te-

mes enregistrats en una sola tarda al pis

del carrer Muntaner. “Postmodernitat i ca-

talanitat barrejades en un tractat d’auto-

crítica farcit d’humor àcid i corrosiu. Elec-

trosubpop d’autor no apte per a puristes

del gènere”, deien en el full de promoció.

Les cançons eren “36%”, “Dissabte qualse-

vol”, “Flequers nocturns” i “Mecanoscrit del

segon origen” (aquesta darrera més tard

es va reconvertir en “Liverpool”, de Bed & Breakfast).

Esbart dansaire Dance Club(Pistatxo Records, 2003)

Aquesta és la no-maqueta d’Els Amics,

un treball imaginari amb quatre cançons

que no van existir mai, però que es van

inventar per mostrar cert bagatge en pre-

sentar-se a la primera edició del concurs

de maquetes Sona 9. Esbart dansaire Dan-ce Club incloïa quatre temes: “El cant dels

ocells”, “L’hereu Riera”, “El saltiró de la car-

dina” i una versió de “Baixant de la font del

Gat”, i el definien com “clàssics de la cançó

catalana remesclats en versió electrònica

chill out”. Sempre han dit que el disc està

descatalogat…


154

ENDERROCK 174, ABRIL DEL 2010

L’Ibai Acevedo col·labora per primer cop a Enderrock i ho fa per il-

lustrar una portada molt especial de la revista, la d’Els Amics de les Arts. Hi apareixen vestits amb uns monos de la iniciativa Dharma i si-

mulen ser dins de la sèrie Lost. Després de l’èxit de Bed & Breakfast i dels

múltiples guardons que recullen en els Premis Enderrock, la revista de-

cideix apostar de nou pel quartet i posar-los per primer cop en portada.

Fent una analogia de la popular cançó del grup, en la portada s’hi llegeix

“Els homes que treballen fent de Lost”, i a l’interior s’intenta veure la seva

faceta d’herois quotidians, amb un retrat de cadascun dels quatre mem-

bres del grup.

Portades a Enderrock


Documents

Els Amics de les Arts - cossetania.comRita, la Txell i la Ximena, les quatre companyes d’Els Amics, que, després de viure amb paciència i il·lusió la carrera dels músics, van