1

ELS ANIMALS

Diego Barahona

Andrea Castarnado

Paula García

Bernat Jou

Josefina Mesner 1r ESO C

2

ÍNDEX Invertebrats

Graella de característiques................................................................................................................................................................................. .............3

Porífers..................................................................................................................................................................................................................... .............5

-Demospongiae......................................................................................................................................................................................................... ............7

Cnidaris..................................................................................................................................................................................................... .............................8

-Cotylorhiza tuberculata...................................................................................................................................................................... ...........................10

Anèl·lids...............................................................................................................................................................................................................................12

-Cuc de terra......................................................................................................................................................................................................................14

Mol·luscs..............................................................................................................................................................................................................................16

-Tridacna gigas....................................................................................................................................................................................................... ............18

Artròpodes..........................................................................................................................................................................................................................20

-Pholcus phalangioides.....................................................................................................................................................................................................22

Equinoderms.......................................................................................................................................................................................................................23

-Astropecten irregularis.................................................................................................................................................................................................25 Vertebrats

Graella de característiques................................................................................................................................................................................. ...........27

Aus........................................................................................................................................................................................................................................31

-Agapornis roseicollis......................................................................................................................................................................................................33

Mamífers............................................................................................................................................................................................... ..............................35

-Eutamias sibiricus...........................................................................................................................................................................................................37

Rèptils..................................................................................................................................................................................................................................38

-Anaconda...........................................................................................................................................................................................................................40

Peixos...................................................................................................................................................................................................................................42

-Paracanthurus hepatus............................................................................................................................. .....................................................................44

Amfibis................................................................................................................................................................................................................................46

-Granota roja............................................................................................................................................................................................................. ........48

3

Grups

PORÍFERS

CNIDARIS

ANÈL·LIDS

MOL·LUSCS

ARTRÒPODES

EQUINODERMS

Ca

rac

terí

stiq

ue

s g

en

era

ls · Aquàtics

· Formes

irregulars: en

tamany i en

forma

· Viuen fixes en

un lloc

· Cos tou i amb

porus.

·Filtradors

· S’alimenten

de protoctists.

· Aquàtics

· Presenten dues

fases

· Viuen fixos

· Cos tou

· Viuen en tubs i

galeries

· Tenen un grup

d’anells engrossits

· Cos tou, allargat i

cilíndric

· Terrestres i

aquàtics

· Terrestres o aquàtics

· Cos tou

· Terrestres o

aquàtics

· Esquelet extern

· Cos dividit en

segments

· Apèndix articulat

· Marins

· Aspecte molt variable

· Viuen als fons sorrencs o

rocosos del mar i oceans

de tot el mon

· Són filtradors de l’aigua

del mar

Parts

1.- Òscul

2.- Camara

interna

3.- Orificis

inhalants

4.- Coanòcits

5.- Flagel

1.- Cavitat

gastrovascular

2.- Cèl·lula urticant

3.- Tentacles

4.- Boca

1.- Anells

2.- Ulls

3.- Boca

4.- Quetes

5.- Clitel

1.- Tentacles tàctils

2.- Boca

3.- Ulls

4.- Cavitat paleal

5.- Peu

6.- Ràdula

1.- Cap

2.- Ulls

3.- Boca

4.- Ales

5.- Potes

6.- Abdomen

7.- Tòrax

8.- Antenes

1.- Esquelet intern

2.- Conducte radial

3.- Peu ambulacral

4.- Canal circular

4

Grups

· Esponges

· Meduses

· Pòlips

· Poliquets

· Oligoquets

· Hirudinis

·Gasteròpodes

· Cefalòpodes

· Bivalves

· Crustacis

· Miriàpodes

· Aràcnids

· Insectes

· Estrelles

· Eriçons de mar

5

Hàbitat: La gran majoria habiten en els mars; des de la costa marina fins als

set mil metres de profunditat.

Característiques: 1-Aquatics.

2.Formes irregulars: tamany i forma.

3-Viuen fixes en un lloc.

4-Cos tou i amb porus.

5-S’alimenten dels protoctists.

Parts: Òscul (forat d’una esponja de mar)

Cambra interna.

Orificis inhalants.

Coanòcits.

6

Ex. Callyspongia plicifera, Axinella damicornis.

Imatge parts:

Ex. Fotos:

7

DEMOSPONGIAE:

Regne: Animalia.

Filum: Porifera.

Classe: Demospongiae.

Hàbitat:

Al fons del mar.

Reproducció:

Asexual.

Alimentació:

De partícules de matèria orgànica

Vida social

Característiques de l’animal

-Les demosponges posseeixen un esquelet compost per espícules de sílice juntament amb fibres

proteiques.

-La classe conté el 90% de totes les espècies d'esponges.

-Les demosponges són asimètriques.

8

Hàbitat Són essencialment marins (99%). La resta són d'aigua dolça, com la

hidra, o certes meduses de grans llacs africans com la medusa

Craspedacusta. Són sempre aquàtics.

Característiques 1. Aquàtics

2. Presenten dues fases

3. Viuen fixos

4. Cos tou

Parts: · Cavitat gastrovascular: cavitat interna de certs animals on van a

parar els aliments i es realitza la digestió

· Cèl·lula urticant: Cèl·lules que s'ajunten al estomocordat de les

persones i degeneren en úlceres o urticàries.

· Tentacles: Òrgans allargats flexibles que són presents en alguns

animals.

9

Ex. Cotylorhiza tuberculata, Turritopsis nutricul

Imatge parts

Ex. fotos

10

Regne: Animal

Filum: Cnidaris

Classe: Scyphozoa

Ordre: Rhizostomeae

Família: Cepheidae

Gènere: Cotylorhiza

Espècie: Cotylorhiza tuberculata

Hàbitat:

Aquesta és una espècie, vivint en la superfície a alta mar, a mar obert. No obstant això necessiten

d'aigües poc profundes per al cicle de reproducció, ja que necessiten un substrat rocós succint.

D'aquesta manera s'apropen a la costa per realitzar part del seu cicle vital. Prefereix aigües calentes i

temperades.

Reproducció:

El cicle de vida típic d'una medusa típica es produeix per la fecundació després de l'expulsió dels

gàmetes (òvuls i esperma), ja que hi ha meduses d'ambdós sexes.

Alimentació:

S'alimenten de petits animals (peixos, invertebrats, incloses altres meduses), que prèviament

immobilitzen gràcies a la injecció de toxines, contingudes en els seus cnidòcits i posteriorment les

atreuen cap a la boca amb els seus tentacles i braços orals.

Vida social

No és difícil veure-les acompanyades per un seguici de juvenils d'algunes espècies de peixos que són

immunes a les toxines d'aquesta medusa i busquen refugi entre els braços de la mateixa (sorells,

serioles, salpes i bogues).

11

Característiques de l’animal

Es troba al mar Mediterrani , el mar Egeu i el mar Adriàtic.

Aconsegueix fins a 15 cm de diàmetre , sent el màxim registrat de 25 cm.

La picada d'aquesta medusa té molt poc efecte o cap al home.

12

Hàbitat Els anèl·lids (Annelida) constitueixen un gran fílum de cucs

segmentats en anells, que comprèn més de 17.000 espècies vivents,

que inclouen, entre d'altres Es troben en ambients marins des de les

zones intermareals fins a les fonts hidrotermals, a l'aigua dolça, i a

entorns terrestres humits.

Característiques Els anèl·lids es consideren membres dels lofotrocozous, un "súper-

fílum" de protòstoms que també inclou als mol·luscs, braquiòpodes,

platihelmints i nemertins

Parts Anells

Ulls

Quetes

Boca

13

Ex. Els poliquets, els cucs de terra i les sangoneres.

Imatge parts

Ex. Fotos

14

Regne: animal

Filum: invertebrats

Classe: clitellata

Ordre: Haplotaxida

Família:

Gènere: nereis

Espècie:

Hàbitat:

Un cuc de terra és qualsevol anèl•lid oligoquet però sobretot als que pertanyen als gèneres

Allolobophora, Lumbricus, Megascolides i Pheretima. Tenen el cos allargat i cilíndric, i s'adapta

perfectament a la vida subterrània, tot fent galeries i alimentant-se dels nutrients que els dóna la

ingestió de gran quantitat de terra. Són molt beneficiosos perquè per una banda espongen el sòl i

alhora l'enriqueixen (incorporen sobretot nitrogen a la terra).

Dels cucs de terra podem destacar-ne el cuc vermell (Eisenia foetida) que és una espècie molt

utilitzada en el compostatge casolà de tipus vermicompost atesa la seva fàcil adaptació i reproducció.

Reproducció:

Encara que moltes espècies es reprodueixen asexualment i utilitzen mecanismes similars per a

regenerar-se després de danys importants, la reproducció sexual és el mètode habitual en les

espècies de les quals se n'ha estudiat la reproducció. Una minoria dels poliquets vivents dels quals

se'n coneix la reproducció i el cicle vital produeixen larves trocòfores, que viuen com a plàncton i

aleshores s'enfonsen i fan la metamorfosi a adults en miniatura. Els oligoquets són sempre

hermafrodites i produeixen una pupa en forma d'anell que envolta els seus cossos, en la que els ous i

les cries s'alimenten fins que estan llestes per a sorgir.

Alimentació:

Els cucs de terra sostenen les xarxes tròfiques terrestres, essent depredats i airejant i enriquint el sòl.

L'excavació de galeries que efectuen els poliquets marins, que constitueixen un terç de totes les

Foto animal

15

espècies que viuen a prop de la costa, potencia el desenvolupament dels ecosistemes facilitant que

l'aigua i l'oxigen penetrin al terra marí. A més a més de millorar la fertilitat del sol, els anèl·lids

serveixen als humans com a menjar i com a esquers.

Vida social

Un cuc de terra és qualsevol anèl·lid oligoquet però sobretot als que pertanyen als gèneres

Allolobophora, Lumbricus, Megascolides i Pheretima. Tenen el cos allargat i cilíndric, i s'adapta

perfectament a la vida subterrània, tot fent galeries i alimentant-se dels nutrients que els dóna la

ingestió de gran quantitat de terra. Són molt beneficiosos perquè per una banda espongen el sòl i

alhora l'enriqueixen.

16

Hàbitat: Gairebé tots els mol·luscs són aquàtics: marins la majoria, però alguns

viuen en aigua dolça. Els pocs que habiten el medi terrestre,

necessiten un ambient molt humit i entre aquests, figuren alguns

gasteròpodes adaptats a aquest tipus de vida com els invertebrats de

majors dimensions.

Característiques: · Terrestres o aquàtics

· Cos tou

Parts: 1.- Tentacles tàctils - Òrgans allargats flexibles que estan presentes

en alguns animals.

2.- Boca - Obertura corporal per la que s’ingereixen aliments.

3.- Ulls - Òrgan del sentit de vista del sistema sensorial

4.- Cavitat paleal - Camara que forma el mant de los mol·luscs

5.- Peu - Estructura biològica i la part final de les extremitats

inferior

17

Ex. Hélix aspresa, Nautilus, Tridacna gigas

Imatge parts:

Ex. Fotos:

18

Tridacna gigas Regne: Animalia

Filum: Mollusca

Classe: Bivalvia

Ordre: Veneroida

Família: Cardiidae

Gènere: Tridacna

Espècie: T. gigas

Hàbitat:

Solen habitar en aigües assolellades, en fons sorrencs o vessants d'esculls coral·lins. El seu rang de

profunditat és fins a 20 m.

Reproducció:

L'espècie arriba a la maduresa sexual als 9-10 anys. Són animals protándrics, que neixen tots

mascles, però després de l'any es converteixen en hermafrodites simultanis. La fertilització és

externa, expulsen primer l'esperma i després els ous, per evitar la autofertilització.

Alimentació:

S'alimenten dels catabòlits de l'alga (especialment carboni).

Vida social

Es molt pacífica.

19

Característiques de l’animal

Els adults posseeixen petxines grans i gruixudes, sense estries.

Les juvenils poden tenir alguna estria a la closca.

Les juvenils també poden tenir projeccions tubulars prop del umbó.

Quan els espècimens grans són vistos des de dalt, les parts superiors de les seves petxines

tenen de 4 a 5 projeccions triangulars orientades cap a dins.

El sifó inhalant no té tentacles.

A mesura que la cloïssa creix, perd la seva glàndula biso, i depèn del seu pes i la seva mida

per mantenir-se en el seu lloc.

20

Hàbitat

Aquàtics i terrestres.

Característiques Pocs mil·límetres de mida

Alguns mesuren un metre

Parts Ales: Per volar

Antenes: Per sentir la vibració

Ulls: per veure

Boca: per on mengen

Potes: caminar, nadar, córrer...

21

Ex. Aranyes, mosques…

Imatge parts

Ex. fotos

22

Regne: Animalia

Filum: Arthropoda

Classe: Arachnida

Ordre: Araneae

Família: Fòlcids

Gènere: Folcus

Espècie:

Hàbitat: Viu en llocs foscos i humits de cases i soterranis de tot el món. Fa teranyines poc

regulars que va abandonant per fer-ne de noves.

Reproducció: Viu en llocs foscos i humits de cases i soterranis de tot el món. Fa teranyines poc

regulars que va abandonant per fer-ne de noves.

Alimentació: S'alimenta de petits insectes que queden atrapats a la teranyina. Els embolica i els

mata; després deixa anar uns sucs digestius que desfan els teixits de la presa i xucla el líquid

resultant.

Vida social: Aquestes aranyes no tenen vida social

Característiques de l’animal:

El cos és allargat, està recobert d'una pell dura i està dividit en cefalotòrax i abdomen. Té 8 potes

molt llargues i primes. Té 6 ulls repartits en dos grups de tres. És de color gris marronós. Fa 8 mm

(mascle) o 9 mm (femella).

Al final de l'abdomen hi té uns òrgans anomenats fileres on fabrica el fil de seda per fer la teran

Foto animal: Pholcus phalangioides.

23

Hàbitat: Tots els equinoderms són marins, ja que són incapaços de sobreviure

en aigua dolça o en terra perquè la concentració salina del seu medi

intern és igual a la del medi extern i no tenen estructures

respiratòries. No obstant això, al mar estan distribuïts en tots els

oceans i profunditats.

Característiques: • Marins

• Aspecte molt variable

• Viuen als fons sorrencs o rocosos del mar i oceans de tot el mon

• Són filtradors de l’aigua del mar

Parts: 1.- Esquelet intern – Estructures rígides o semirígides dins del cos

2.- Conducte radial - Nervi al cos humà que supleix terminacions nervioses a

músculs del braç, avantbraç, canell, i mà

3.- Peu ambulacral - Constitueixen el sistema de locomoció dels equinoderms

4- Canal circular

24

Ex. Odontaster penicillatus, Astropecten irregularis

Imatge parts:

Ex. Fotos:

25

Astropecten irregularis

Regne: Animalia

Filum: Echinodermata

Classe: Asteroidea

Ordre: Paxillosida

Família: Astropectinidae

Gènere: Astropecten

Espècie: Brisingida, Forcipulatida, Notomyotida,

Paxillosida, Spinulosida, Valvatida, Velatida

Hàbitat:

A menut es troba enterrada parcialment en sorra o fang, entre 10 i 30 m, encara que s’ha trobat a

1000 m de profunditat.

Reproducció:

Només cal un sol braç i la cinquena part del disc central per regenerar una estrella completa. Són

capaços a més de reproduir-se asexualment mitjançant l'escissió del disc central, o el despreniment

de braços complets, regenerant les parts restants, encara que lentament.

Alimentació:

S’alimenta de mol·luscs, altres equinoderms o fins i tot peixos.

Vida social

26

Característiques de l’animal

Simetria: Simetria radial, el cos queda dividit en cinc regions, que es disposen al voltant d’un

disc central.

El cap no es diferencia de la resta del cos.

27

ANIMALS VERTEBRATS

Grups AUS

MAMÍFERS

RÈPTILS

PEIXOS

AMFIBIS

Ca

rac

terí

stiq

ue

s g

en

era

ls

1.-Vertebrats

homeoterms

2.- Tenen plomes.

3.- Volen

4.- Tenen sacs aeris

1.- Vertebrats

homeoterms de vida

terrestre i aquàtica.

2.- Gran diversitat de

formes i mides

3.- Tenen pèl.

4.- Els primers anys de

vida s’alimenten de la llet

que es produeix a les

mamelles de les femelles

progenitores.

1.-Vertebrats

poiquiloterms

terrestres

2.- Pell coberta

d’escates gruixudes i

dures.

3.- Muden la pell.

4.- Habiten en

ambients càlids i

temperats.

5.- Mida variable.

1.-Vertebrats poiquiloterms

aquàtics

2.- Viuen en mars i oceans.

4.- Forma de fus.

1.-Vertebrats poiquiloterms

que necessiten viure a prop

de l’aigua

2.- Tenen la pell nua, sense

escates i sempre humida

3.- Cap gran i aplatat

4.- Tronc ample i sense coll

5.- Fan la metamorfosi

6.- Viuen en zones amb

aigua

Parts

1.- Cap

2.- Bec

3.- Tronc

1.- Cap

2.- Nas

3.- Boca

1.- Cap

2.- Tronc

3.- Cua

1.- Aletes dorsals

2.- Opercle

3.- Cloaca

1.- Cloaca

2.- Orifici nasal

3.- Parpella

28

4.- Ales

5.- Escates

6.- Cua

7.- Obertures

nasals.

8.- Obertures

auditives

9.- Sacs aeris

4.- Mamelles

5.- Orelles

6.- Tronc

7.- Cua

8.- Pèl

4.- Orificis nasals

5.- Ulls

6.- Boca

7.- Timpà

4.- Aleta anal

5.- Aleta pelviana

6.- Aleta pectoral

7.- Aleta caudal o cua

8.- Cap

9.- Brànquies

4.- Timpà

29

Grups AUS MAMÍFERS RÈPTILS PEIXOS AMFIBIS

Grups

· Placentaris

· Marsupials

· Monotremes

· Quelonis

· Saures

· Ofidis

· Crocodilians

· Condrictis

· Osteïctis

· Anurs

· Urodels

· Àpodes

30

31

Hàbitat:

Viuen en els boscos.

Característiques:

Són vertebrats homeoterms (capaços de

controlar la seva temperatura interior

independent de quina sigui la del medi.

Pocs centímetres de longitud i altres que

poden ser mes de dos metres.

Parts:

Bec.

Obertures auditives.

Obertures nasals.

Escates.

Cua.

32

Ex. Agriocharis ocellata. Amazona viridigenalis.

Imatge parts

Ex. Fotos

33

Agapornis roseicollis

Regne: Animalia.

Filum: Chordata.

Classe: Agulies.

Ordre: Psittaciformes.

Família: Psittaculidae.

Gènere: Agapornis.

Espècie: au psitaciforme.

Hàbitat:

viu en les regions seques, prop d'aigua estancada permanent.

Reproducció:

Dues femelles s'aparellen no hi ha femelles que tinguin 10 o 12 ous, és que

estan posant els 2.

Alimentació:

Mengen una barrella de llavors i pipes, sobretot llavors tant seques com

germinades.

Vida social:

El típic cicle de vida en captivitat del Agapornis roseicollis és de 15 a 25

anys.

34

Característiques de l’animal:

Són vertebrats homeoterms (capaços de controlar la seva

temperatura interior independent de quina sigui la del medi.

Pocs centímetres de longitud i altres que poden ser mes de dos

metres.

35

Hàbitat L'hàbitat dels mamífers és molt variat i ampli, els trobes en

terra i en aigua. A la selva i al desert, al tròpic o als pols.

Característiques: 1. Homeoterms

2. Terrestres i aquàtics

3. Tenen pèl

4. Els primers anys de vida s’alimenten de la llet que es produeix

a les mamelles de les femelles progenitores

Parts: · Cap: Part superior del cos de l'home i superior o anterior del

de molts animals, on es troben alguns òrgans dels sentits i el

cervell.

· Tronc: És una de les parts fonamentals del cos junt al cap i

membres.

36

Ex. Eutamias sibiricus, Pan troglodytes, Elephas maximus

Imatge parts

Ex. fotos

37

Regne: Animal

Filum: Chordata

Classe: Mammalia

Ordre: Rodentia

Família: Sciuridae

Gènere: Eutamias

Espècie: Eutamias sibiricus

Hàbitat:

Habita al nord d'Àsia, des del centre de Rússia a la Xina, Corea, i Hokkaidō, al nord del Japó. Viu

en hàbitats boscosos amb un sotabosc arbustiu. Ha colonitzat parts de l'est i centre d'Europa, a

causa de fuites de la captivitat.

Reproducció:

L'aparellament s'inicia després de l'hivern, al mes d'abril. Després de l'aparellament, els

esquirols tornen a la seva vida solitària. Tenen rangs de gestació de 35 a 40 dies.

Alimentació:

S'alimenten d'arbustos, bolets, baies, ocells i altres animals petits

Vida social

En contrast amb la seva vida solitària, s'agrupen en parelles a l'hivern.

Característiques de l’animal

Els seus enemics són les aus rapinyaires, mustèlids i gats.

Generalment viuen de 6 a 10 anys.

Típiques de l'esquirol de Sibèria són les cinc franges blanques i fosques al llarg de

l'esquena. Mesura de 18 a 25 cm de llarg, dels quals un terç pertany a la cua. El pes dels

adults depèn de l'època de l'any, però és normalment de 50 a 150 g. La seva grandària és

relativament petit en comparació amb altres esciúrids.

38

Hàbitat : Se'ls troba en cada continent excepte l'Antàrtida, i la majoria

dels països compten amb almenys una espècie de rèptil terrestre

Poden trobar rèptils en cada classe d'hàbitat concebible, des del

desert més sec i calorós fins a la selva més humida i vaporosa.

Són especialment comuns en les regions tropicals i subtropicals

d'Àfrica, Àsia, Austràlia i Amèrica, on les altes temperatures i la

gran diversitat de preses els permeten créixer amb força.

Característiques 1. - Són vertebrats terrestres, amb el cos generalment cobert d'escates.

2. - Tenen extremitats curtes i laterals o no en tenen.

3. - Tenen la pell coberta d'escates, escuts o plaques còrnies.

4. - Són de sang freda i passen l'hivern ensopits.

5. - Tenen respiració pulmonar i cutània (pell).

6. - Es reprodueixen per ous, que generalment no incuben, ja que tenen

fecundació interna.

7. - El seu cor té dues aurícules i un ventricle amb una o dues cavitats.

39

Ex. cocodrils, gavials, caimans i al·ligàtors

Imatge parts

Ex. Fotos

40

Regne: Animal

Filum: Vertebrats

Classe: Sauropsida

Ordre: Squamata

Família: Boidae

Gènere: Eunectes

Espècie: E. Beniensis-E. Deschauenseei-E. Murinus-E. notaeus

Hàbitat: Pantans i rius tropicals de Sudamericá i de la isla de Trinidad.

Reproducció: L'aparellament de l'anaconda es produeix entre els mesos d'abril i maig; les

femelles atreuen als mascles mitjançant un senyal olfactiva, i aquests es congreguen entorn

d'elles al llarg de diverses setmanes. En l'última fase del festeig, fins a una dotzena de mascles

s'enrosca al voltant de la femella, lluitant per accedir a la claveguera d'aquesta, formant una

bola característica; poden romandre enroscats d'aquesta manera fins a 15 dies, moltes

vegades en aigües poc profundes, fins que la femella-més gran i més forta-escull al vencedor.

Durant la còpula pròpiament dita, els esperons del mascle estimulen la regió cabal de la

femella; ambdues clavegueres entren en contacte, i les cues s'enrosquen mentre es produeix

sssssssla inseminació.

Alimentació: Un cop maten a la seva presa, se l'empassa completament. El procés de

digestió pot durar diversos dies, encara que la presa és molt gran pot arribar a dues setmanes.

Mentrestant, l'anaconda, es trobarà en letargia. Les contraccions musculars digestives són tan

forts que pot sentir-se com, dins de la serp, els ossos de la seva presa van sent triturats.

Poques vegades es mou fins que digereix el que engoleix i torna a sentir fam.

Vida social: La seva vida es solitaria

41

Característiques de l’animal: Aquesta grandària és més sorprenent en vista de l'escassa

longevitat de l'animal, que poques vegades supera els 15 anys, encara que es documenten

casos de fns a 50 anys. Està entre els 10 animals més poderosos del món segons els zoòlegs.

42

Hàbitat: Els peixos poden viure en molts habitats marins, sempre que siguin de la seva

habiteu: rius, llacs, mars etc... fins als pots tenir a casa en una peixera, però un

peix necessita diferents tipus d'aigua.

Altre peix que no sigui de la mar no podria estar en aigua salada, simplement

moriria, i quan compris un peix verifica que tipus d'aigua és, per tenir-lo com en el

seu habitat real.

Característiques: Són vertebrats poiquiloterms aquàtics i viuen en mars i oceans. Tenen forma de

fus.

Parts:

1.- Aletes dorsals - L'aleta dorsal és un tipus d'aleta present a la regió dorsal

d'alguns grups polifilètics d'animals com els peixos

2.- Opercle - Estructura anatòmica còrnia o calcària que existeix en molts (però no

a tots) els grups de gasteròpodes.

3.- Cloaca - Cavitat oberta a l'exterior, situada a la part final del tracte digestiu, a

la qual conflueixen també els conductes finals dels aparells urinari i reproductor.

4.- Aleta anal - Aleta imparell situada immediatament darrere de l'anus

5.- Aleta pelviana – Esta situada immediatament davant de la part posterior.

6.- Aleta pectoral – Estan després de la obertures de les brànquies.

7.- Aleta caudal o cua – Extrem posterior del cos d’un animal.

9.- Brànquies - Òrgans respiratoris de nombrosos animals aquàtics

43

Ex. Paracanthurus hepatus, Anphiprion percula, Carcharodon carcharia

Imatge parts:

Ex. Fotos:

44

Paracanthurus hepatus

Regne: Animalia.

Filum: Chordata.

Classe: Actinopterygii

Ordre: Perciformes.

Família: Acanthuridae

Gènere: Paracanthurus.

Espècie: P. hepatus.

Hàbitat:

Viu en diferents llocs del planeta, encara que en cap és comú.

Reproducció:

Triguen molt de temps a aconseguir la maduresa sexual, prop de dos anys. No presenten

dimorfisme sexual, excepte la coloració dels mascles, que canvia de color a un to celeste quan

es reprodueixen.

Alimentació:

Les larves requereixen durant diversos mesos d'una alimentació a força de plàncton. Els adults

són omnívors i s'alimenten de plàncton i principalment de macro algues.

Vida social

Espècie relativament pacífica amb altres peixos diferents als pertanyents a la seva família. Amb

aquests últims s'enganxarà en terribles baralles territorials que es veuran accentuades amb

peixos de la mateixa espècie o altres pertanyents la família.

45

Característiques de l’animal

És d'un intens blau i la seva llom presenta dues ratlles negres. En estat salvatge pot arribar als

30 cm. En aquaris i depenent de la mida del mateix rarament superen els 15 cm. Aconsegueix

una mida màxima entre els 25 i els 30 cm.

46

Hàbitat Tot i que els amfibis prefereixen els hàbitats tropicals (i és en

aquestes zones que hi ha la màxima diversitat), també han

colonitzat una varietat d'altres hàbitats. Se'ls troba tant

als deserts com les coves, en aiguamolls i a les regions polars. Tot i

que algunes poques espècies poden sobreviure en aigua salabrosa

i fins i tot aigua marina

Característiques 1. Són vertebrats adaptats a la vida aquàtica i terrestre.

2. Tenen el cos recobert només per la seva pell romanent

humida proveïdes de glàndules mucoses.

3. Tenen 4 extremitats adaptades per a la natació.

4. Posseeixen doble Respiració, pulmonar i cutània.

Parts: Timpà: percepció de sons.

Potes anteriors: 4 potes

Potes posteriors: Llargues adaptades al salt, amb 4 dits i

membranes interdigitals.

Cloaca: L’anus, orifici excretor i orifici reproductor.

47

Ex. Pelophylax perezi (dibuix)

Imatge parts

Ex. fotos

48

Regne: Animal

Filum: Chordata

Classe: Amphibia

Ordre: Anura

Família: Ranidae

Gènere: granota

Espècie: granota roja

Hàbitat:

Reproducció:

La Rana roja es reprodueix principalment en basses temporals encara que en ocasions pot fer

les posades en basses permanents, triant en aquests casos les parts més succintes per fer les

postes.

Alimentació:

L'alimentació de la granota roja està basada en tot tipus d'insectes, petites aranyes, cucs de

terra i diminuts cargols que encara tenen la closca tova.

Vida social

Té dos períodes successius de posada d'ous. El primer té lloc al desembre i gener, després del

qual moltes basses s'omplen d'ous.

Característiques de l’animal

L'espècie té un cos robust i potes més curtes que la granota verda comuna, encara que el

normal és que tingui una mida menor i és més nocturna, sortint se fosc i no sent fàcil

d'observar tant pels seus hàbits com per la seva escassetat.