ELS EFECTES SOCIALS DE LA CRISI IMMOBILIÀRIA A MENORCA: GEOGRAFIA DE LES EXECUCIONS HIPOTECÀRIES

7/26/2019 ELS EFECTES SOCIALS DE LA CRISI IMMOBILIRIA A MENORCA: GEOGRAFIA DE LES EXECUCIONS HIPOTECRIES

1/37

ELS EFECTES SOCIALS DE LA CRISI IMMOBILIRIA A

MENORCA: GEOGRAFIA DE LES EXECUCIONSHIPOTECRIES

Beca dinvestigaci de lInstitut Menorqu dEstudisConvocatria 2014

Snia Vives-Mir, Onofre Rullan i Jess M. Gonzlez Prez

Grup dInvestigaci sobre Sostenibilitat i TerritoriUniversitat de les Illes Balears

Mar de 2016


2/37

Els efectes socials de la crisi immobiliria a Menorca: Geografia de les execucions hipotecriesMenorca, mar de 2016

2

ndex

1. Introducci ................................................................................................................................................................ 3

2. Crisi i despossessi dhabitatge................................................................................................................................. 5

3. Metodologia i fonts ................................................................................................................................................... 9

3.1. Metodologia per al mapa social de Menorca ................................................................................................... 9

3.2. Metodologia per cartografiar les execucions hipotecries a Menorca .......................................................... 10

4. La segregaci sociourbana de Menorca .................................................................................................................. 11

5. Els efectes de la crisi a Menorca: les execucions hipotecries ............................................................................... 13

5.1. Categories socials i execucions hipotecries a Ma ....................................................................................... 17

5.2. Els executors hipotecaris a Ma...................................................................................................................... 18

6. Conclusions ............................................................................................................................................................. 20

7. Referncies .............................................................................................................................................................. 22

8. Annexos ................................................................................................................................................................... 26

Taula 1: Evoluci de les execucions hipotecries a les Illes Balears i els seus partits judicials ................................... 26

Taula 2: Evoluci de les execucions hipotecries al partit judicial de Ma ............................................................... 27

Taula 3: Evoluci de les execucions hipotecries al partit judicial de Ciutadella....................................................... 28

Taula 4: Evoluci de les execucions hipotecries a Menorca .................................................................................... 29

Taula 5: Indicadors socio-urbans de Menorca el 2001, per seccions censals ............................................................. 30

Taula 6: Constituci dhipoteques i el seu import a Menorca, 2006 2014 .............................................................. 36

Taula 7: Execucions hipotecries per categories socials al partit judicial de Ma...................................................... 37

Taula 8: Execucions hipotecries per entitat financera del partit judicial de Ma entre 2003 i 2013 ....................... 37


3/37


3

1. Introducci

A les Illes Balears, entre 2001 i 2014, han tengut lloc 18.718 execucions hipotecries, de les quals 15.447 (el

82,5%) shan produt a partir de 2008, des de que va esclatar la bombolla immobiliria. Daquestes 18.718execucions, 15.745 (el 84,11%) shan produt a Mallorca, 1.501 (el 8%) a Menorca i 1.472 (el 7,86%) aEivissa (Consejo General del Poder Judicial, 2015) (figures 1 i 2).

Figura 1: Les execucions hipotecries a les Illes Balears (2001-2014)

Font: elaboraci prpia a partir de Consejo General del Poder Judicial, 2015.

Figura 2: Evoluci de les execucions hipotecries a les Illes Balears i els seus partits judicials (2001-2014)

Font: elaboraci prpia a partir de Consejo General del Poder Judicial, 2015

En el cas de Menorca, de les 1.501 execucions, 789 han tengut lloc al partit judicial de Ma i 712 al deCiutadella (figures 2 i 3). A Menorca, lincrement deles execucions hipotecries des de que comena la crisi

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

EHE

SPANYA

EH

MAO INCA PALMA MANACOR CIUTADELLA

BALEARES MALLORCA MENORCA EIVISSA ESPANYA

EHIngresada

s CGPJ, 2015 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

2001-

2007

2008-

2014 TOTAL

ESPANYA 10648 15150 15237 14346 15411 17622 25927 58675 93286 93610 77823 91615 82671 114341 497680 612021

BALEARS 200 368 455 432 514 579 723 1754 2677 2305 2133 2693 1908 1977 3271 15447 18718

MALLORCA 153 322 404 384 445 517 611 1525 2220 1915 1790 2248 1562 1649 2836 12909 15745

PALMA 128 184 281 265 312 337 416 1032 1419 1247 1030 1404 995 1118 1923 8245 10168INCA 3 87 44 32 52 86 75 254 455 308 337 452 305 272 379 2383 2762

MANACOR 22 51 79 87 81 94 120 239 346 360 423 392 262 259 534 2281 2815

EIVISSA 31 30 33 39 59 38 71 130 233 187 169 190 130 132 301 1171 1472

MENORCA 16 16 18 9 10 24 41 99 224 203 174 255 216 196 134 1367 1501

MAO 12 9 8 5 3 18 27 51 126 86 96 128 121 99 82 707 789

CIUTADELLA 4 7 10 4 7 6 14 48 98 117 78 127 95 97 52 660 712


4/37


4

respecte a les dabanss del 91%, mentre que a Mallorca s del 81% i a Eivissa del 79,5%. s a dir, quelimpacte de la crisi a Menorca a estat proporcionalment ms elevatque a la resta de les Illes. De fet, tot ique Palma esdev (amb 7.127 execucions entre 2008 i 2013) el set dels 431 partits judicials d'Espanya

amb ms execucions, noms superat per Madrid, Sevilla, Barcelona, Valncia, Oriola i Mrcia (Mndez etal., 2014: 24), el partit judicial de Ciutadella obt la tercera taxa de creixement ms alta de l'Estat Espanyolentre 2002-2007 i 2008-2013 (1.072,92%), seguida de Fuengirola (1.129,02%) i Vera (1.140,10%). Aqueststres partits judicials han multiplicat ms de deu vegades el nombre d'execucions hipotecries respecte lesque presentaven abans de la crisi (Mndez et al., 2014).

Figura 3. Evoluci de les execucions hipotecries a Menorca i els seus partits judicials entre 1995 i 2013

Font: elaboraci prpia a partir de CGPJ

La gravetat de la despossessi dhabitatge, les implicacions sociourbans que genera i la seva estesaimplantaci a Menorca fan necessari aprofundir en lanlisi del fenomen a lIlla. En aquest context,

l'objectiu principal d'aquest text s el destudiar la realitat sociourbana que presenta Menorca des de queva comenar la crisi immobiliria fins a lactualitat, tot avaluant les transformacions urbanes i intraurbanesque han tengut lloc en aquest perode. s a dir, es tracta de veure les conseqncies socials i territorialssobre el model immobiliari menorqu. En aquest sentit, el treball pretn fer una aportaci urbana crticaque contribueixi als estudis sobre el territori menorqu els quals, fins ara, han tengut majoritriament unabast ms aviat territorial que urb. Daquesta manera, com a objectius especfics, aquest treballpersegueix, duna banda, realitzar una anlisi de la condici sociourbana mitjanant l'estudi de la situacisocial de les persones sotmeses a execucions hipotecries; i d'altra, una anlisi espacial de la distribuci

d'aquest fenmens.El treball elaborat s'estructura en quatre apartats principals. En primer lloc, es fa una contextualitzacisobre la crisi i els desnonaments i les execucions hipotecries com a manifestacions dels processosd'acumulaci per despossessi en el context global i espanyol. En segon lloc, sexposa la metodologia i lesfonts que shan fet servir per lelaboraci daquest treball. En tercer lloc, analitza la realitat sociourbana deMenorca en el perode 1995-2007 i, finalment, saterra a lanlisi de la geografia de les execucionshipotecries de Menorca, tot detallant en alguns aspectes el fenomen dins la ciutat de Ma.

0

50

100

150

200

250

300

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

EH

MAO CIUTADELLA MENORCA


5/37


5

2. Crisi i despossessi dhabitatge

L'esclat de la bombolla immobiliria de 2008 va conduir a un abrupte final de l'anomenat segon miracle

espanyol, tot destapant el seus febles fonaments sobre el deute, la revaloritzaci inmmobiliria i ladesindustrialitzaci. Un escenari que ha dut a gran part de la poblaci a una situaci d'inestabilitat imalestar social sense precedents. Tot i que no es poden atribuir exclusivament a aquest fenomen, des del'inici de la crisi, les dades sobre la desigualtat urbana plantegen nivells alarmants: el 21 % de la poblaciviu per sota del llindar de la pobresa; un altre 13 % arriba a final de mes amb "molta dificultat"; la taxad'atur va arribar al 26 %; el nombre de persones afectades per malalties mentals va augmentar en un 20 %des de 2008, i la taxa de sucidis va augmentar a 7,5 per 100.000 el 2012 (Instituto Nacional de Estadstica,2014; Confederaci Espanyola d'Associacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental, 2014). En

aquest sentit, daquestes dades sen deriva que la crisi est suposant una intensificaci de les desigualtatssociourbanes.El model espanyol (Lpez i Rodrguez, 2011) durant el cicle 1995-2008 es basava en gran mesura enl'acumulaci a travs de l'entorn construt mitjanant la seva contnua revaloritzaci. Daquesta manera,una de les principals conseqncies socials de la crisi ha estat la prdua de l'habitatge. Des delcomenament de la crisi, a lEstat Espanyol s'han registrat ms de 400.000 execucions hipotecries(Mndez et al, 2014: 24) i no hi ha dades precises sobre els desnonaments (Human Rights Watch, 2014).La teoria urbana crtica (Brenner et al., 2012) ha analitzat els processos de producci de desigualtat urbanasota el neoliberalisme a travs de conceptes com ara la gentrificaci (Smith 1996; Lees i Ley 2008; Lees,

Stater i Wlyly 2008), l'empreseralisme urb (Harvey 1989; Gonzlez 2007; Brenner i Theodore 2002; Peck iTickell 2002), la financiaritzaci de la vida quotidiana (Kaika i Ruggiero, 2013), la privatitzaci de l'espaipblic (Hodkinson, 2013) i els Nous Encerclaments Urbans (Midnight Notes Collective 1990).Basant-se en elconcepte de Nou Encerclament Urb, es pot sostenir que les execucions hipotecries i els desnonamentssn una manifestaci de lencerclament de lhabitatge articulat mitjanant la financiaritzaci de lentornconstrut.La literatura marxista generalment es refereix als encerclaments histrics com una forma d'acumulaciprimitiva (Marx 1990 [1864]), s a dir, com una forma de separaci entre els productors i la terra (o els

mitjans de producci). Tot i que el procs d'encerclament ha estat present al llarg de la histria, la crisi delfordisme en la dcada de 1970 va provocar una nova ronda de encerclaments a travs de la reestructuracidel sistema d'acumulaci capitalista (Midnight Notes Collective 1990). Els nous tancaments escaracteritzaren a partir de llavors, ja no noms per la privatitzaci dels mitjans de producci, sin tambper l'erosi progressiva d'un conjunt de garanties relacionades amb la reproducci social (Lpez iRodrguez, 2013: 45). En altres paraules, levoluci del procs histric d'acumulaci primitiva condueix alaparici de nous encerclaments, que amplien la separaci de les comunitats dels seus mitjans deproducci i reproducci social (Midnight Notes Collective 1990). Actualment, el procs de despossessi en

lesfera de reproducci social en els pasos del sud d'Europa t lloc en l'educaci, la salut i, com tractam enaquest treball en l'habitatge.Tot i que el procs de tancament de l'habitatge ha estat dut a terme a travs de diversos canals, aquestestudi es centra en lencerclament que ha involucrat el procs de financiaritzaci de l'habitatge com adinmica dacumulaci articulada durant el recent cicle expansiu del capitalisme en els pasos decapitalisme avanat, i que s all on es poden trobar les arrels de l'actual onada de despossessions decases mitjanant execucions hipotecries i desnonaments de llogaters.En la literatura cientfica, la financiaritzaci de l'habitatge s part dels estudis sobre la financiaritzaci del'entorn construt que, a causa de lexpansi del fenomen, ha crescut de forma exponencial (Aalbers, 2008,

2009a, 2009b, Christopher, 2011; Dymski, 2009; Gotham, 2006, 2009; Rutland, 2010; Wainwright, 2009;Newman, 2009). El punt de contacte entre la financiaritzaci (Krippner, 2005) i lentorn construt es troba


6/37


6

en el fenmens de la conversi de la "terra en un actiu financer (Harvey, 1982; Christophers, 2011;Charnock, Purcell i Ribera-Fumaz, 2014). Aquest procs es materialitza a travs de processos com ara latitulitzaci hipotecria que ha tengut un lloc preferentment sobre les hipoteques immobiliries (Residential

Mortgage Backed Securities), fet pel qual lhabitatge ha esdevingut un aspecte central de la financiaritzaci(Aalbers, 2008). Aquest fenomen, juntament amb alguns altres, com ara les regulacions financeres, fiscals idel sl, han promogut la revaloritzaci de la propietat i lemergncia de la bombollaimmobiliria.Aquestes revaloritzacions poden ser enteses com a una primera passa per a la despossessi d'habitatges(especialment si els salaris disminueixen o no mantenen el ritme dels costos de l'habitatge). En aquestcontext, d'una banda, el prstec hipotecari es va convertir en una condici necessria per a l'accs a lapropietat de l'habitatge (Lpez i Rodrguez, 2010). D'altra banda, la revaloritzaci tamb ha afectat al preudels lloguers, de manera que els llogaters de cada vegada han de dedicar una major quantitat dels seus

salaris al lloguer.Amb lemergncia de la crisi de 2008 van comenar a incrementar tant els desnonaments dels llogaterscom les execucions hipotecries. D'aquesta manera, tots els desallotjaments i execucions hipotecries snel resultat d'un procs de despossessi de lhabitatge. En el cas dels desallotjaments, la despulla implica laprdua d's; mentre que a travs de la despossessi d'execuci hipotecria implica la prdua de l's i lapropietat.La majoria de la literatura sobre la financiaritzaci de l'habitatge estudia el procs del capital, per no entraen el fenomen de la despossessi. No obstant aix, la literatura existent sobre els desnonaments no elss'analitza com el resultat del fenomen dacumulaci per despossessi. En resum, alguna literatura analitza

les execucions hipotecries, les seves principals causes i conseqncies; una altra literatura analitza elsdesallotjaments.Als Estats Units, la bibliografia sobre execucions hipotecries vincula amb les execucions hipotecriesflexibilitzaci dels mercats hipotecaris o d'alt risc (subprime). La rpida expansi dels prstecs d'alt risc scomunament citada com la ra principal de la crisi hipotecria (Crump et al, 2008). Aquest va ser el resultatde la desregulaci dels mercats financers dels Estats Units i la promoci de la propietat de l'habitatge. Aixha donat lloc a noves geografies del deute i el risc, que se superposa a patrons prviament sedimentats:barris de baixos ingressos discriminats per raa (Crump et al, 2008). En la mateixa lnia, Fields (2015) posa

de manifest que aquest tipus de prctiques de prstecs d'alt risc lliguen amb els marcs de la desigualtatracial, de manera que la crisi hipotecria ha desestabilitzat desproporcionadament les comunitatsminoritries i les llars encapalades per dones afroamericanes i de baixos ingressos. Tamb hi ha literaturaque analitza la distribuci espacial del deute de les llars a les ciutats canadenques que suggereix relacionsentre la immigraci, la raa, i deute (Walks, 2013).La literatura europea de desallotjament i execuci d'una hipoteca s escassa. Stenberg, Doorn i Gerull(2011) argumenten que els desallotjaments han rebut relativament poc inters dels cientfics socials.Desenvolupen un marc teric collocant els desallotjaments en la intersecci entre la ciutadania civil i

social, i mitjanant la comparaci d'Alemanya, els Pasos Baixos i Sucia. Gerull (2014) investiguen lesestratgies nacionals per prevenir els desallotjaments. De la mateixa manera, Moore, Rodrguez-Vives iSaca-Saca (2013) consideren que les taxes de morositat de les hipoteques estan relacionades amb la mancade diversificaci o amb l'excessiva dependncia dels mercats de l'habitatge dels Estats Units i dels pasoseuropeus, sobretot els d'Irlanda i Espanya.A lescala estatal, les causes de la segregaci sociourbana i de la dificultat de l'accs a l'habitatge que haemergit durant el perode de la bombolla immobiliria han estat estudiades per molts investigadors iacadmics. No obstant aix, manquen estudis que reflecteixin el desnonament com a conseqncia de lespoltiques financiero-inmobilirias aplicades durant el cicle expansiu (1995-20007), i que els localitzin,

concentrats o dispersos, a les rees metropolitanes. Els antecedents en l'estudi daquest fenomen hanestat fonamentalment abordats des de dos punts de vista. D'una banda, la producci d'articles periodstics


7/37


7

ha alertat l'opini pblica de la gravetat de la situaci per, en incidir sobretot en casos particulars, sharestat globalitat al fenomen i no shan abordat amb prou rigor les causes que el produeix. Daltra banda,lanlisi elaborada per experts aclareixen qestions conceptuals i presenten dades per tal de fer front a la

complexitat d'aquest procs. A Espanya els problemes de desallotjaments i execucions hipotecries s'hananalitzat bsicament des del punt de vista de la llei (Rodrguez, 2014), l'economia (Cano i Etxezarreta, 2014; Etxezarreta et al 2012 ; Cano et al 2013) i els moviments socials (Colau i Alemany, 2012; Human RightsWatch, 2014; Navarro, 2012; Valio, 2013), amb les recomanacions del Defensor del Poble que arriben alParlament espanyol (Defensor del Pueblo, 2013). En aquest sentit alguns, juristes tamb han escrit sobreaquesta temtica des d'una perspectiva exclusivament jurdica a l'ltima dcada.Des d'un punt de vist geogrfic, destaquen dos estudis de 2014. El primer d'ells (Obeso, 2014) treballa enuna escala dEstat espanyol de 2009 a 2012 i, amb una resoluci geogrfica del districte judicial, es

relaciona el fenomen de la desocupaci , distingint clarament la costa mediterrnia i Madrid com a zonesamb major presncia dels desallotjaments. El segon d'aquests estudis, Mndez et al. (2014) treballa en unaescala tamb estatal (2008 a 2013) amb una resoluci de la circumscripci judicial. L'aportaci msinteressant d'aquest estudi s la distinci entre una fase inicial (2008-2010), on les poltiques keynesianesencara van prevaler i en qu el fenomen analitzats es van centrar sobretot a la costa mediterrnia i la zonade Madrid; i una segona fase (2011-13) amb un aprofundiment de les poltiques neoliberals pel qual elsdesallotjaments i les execucions hipotecries tamb penetren en les ciutats de mida mitjana del sistemaurb.No obstant aix, es troben a faltar anlisis territorials, a escala intraurbana (carrers, seccions censals,

barris), i temporals, que estudin l'evoluci dels desnonaments o llanaments en els ltims anys, totdistingint entre els anys de la bombolla immobiliria i els de la crisi. La principal causa pot estar en que lesestadstiques oficials presentades pel Consell General del Poder Judicial, principal organisme encarregat derecollir i subministrar aquesta informaci, presenta les dades a nivell dels 431 partits judicials. Aquestfenomen t unes lgiques espacio-temporals, encara deficientment explicades i no demostrades a Espanyades d'un punt de vista cientfic. Desxifrar aquestes variables i explicar convenientment les conseqnciessocioespacials en les ltimes dcades en el cas de Menorca esdev una recerca innovadora.Finalment, la literatura cientfica sobre desnonaments a les Illes Balears s encara poc nombrosa. Des d'un

punt de vista geogrfic, destaquen dos articles sobre Palma (Vives-Mir, Gonzlez i Rullan, 2015) (Vives-Mir i Rullan, 2014). Els dos s'han plantejat a escala intraurbana, pel que sn una interessant aportaci alsimpactes estudi socioterritorial d'aquest fenomen a nivell de carrers i barris. La bombolla financero-immobiliria que va caracteritzar bona part de les dcades de 1990 i 2000 ha estat intensament estudiadades de moltes disciplines a causa de les profundes implicacions que ha generat sobre el territori i lasocietat. A inicis de la segona dcada del segle XXI, la profunda crisi econmica situen en un nou escenarique, com en l'etapa anterior, est produint noves transformacions socioterritorials. Pel mateix componentde la crisi, aquesta afecta de manera especial aquells pasos especialitzats en el binomi financiero-

inmobiliari i, de forma particular, els espais urbans i els territoris turstics. Com a conseqncia de la crisi ide les respostes proporcionades per les poltiques neoliberals, tots aquests territoris estan patint intensosprocessos de desenvolupament geogrfic desigual, tot agreujant-se les diferncies entre una majoriacreixent d'espais en crisi i una minoria d'espais elititzats. Un dels efectes ms clars de la crisi immobiliriaen els espais precaritzats en sn els desnonaments.Menorca, en el context espanyol i balear, s un daquests espais turistitzats. Per per la seva condici deReserva de la Biosfera i l'xit de determinades poltiques urbanes i territorials, el desenvolupamenturbanstic no ha estat tan accelerat com a la resta de les Illes Balears. Per aix cal analitzar si els efectessocials daquesta lgica financero-immobiliria sn menors a Menorca en relaci a la resta de territoris.

Pel cas menorqu, malgrat la inexistncia destudis sobre desnonaments, en l'estudi del fenomen urbcontemporani, dacord amb Murray (2006), cal citar les obres de Baulies (1964-1967), del gegraf


8/37


8

menorqu Toms Vidal Bendito, la gegrafa menorquina Maria Llusa Dubon (1987, 1993), i daltresinvestigadors de la histria econmica i de l'economia menorquina com Mar, 1991; Casasnovas, 1998,2005; i Lpez i Rossell, 2002. L'estudi especfic de les ciutats de Ma i Ciutadella ha tengut una elaboraci

desigual, tot sent Ma la ms estudiada, que pot atribuir-se al fet de comptar Ma amb una institucicultural de prestigi, el Ateneu de Ma. A ms, com assenyalen nombrosos investigadors, per exempleCamps (2000), l'escs inters pel passat local de la ciutat ms occidental ha fet que, fins al moment, nomses pugui comptar amb tractaments fragmentaris del procs geohistric de Menorca, tot quedant pendentsd'anlisi temes importants. Concretant, per al coneixement de la ciutat de Ma resulta imprescindible eltreball de l'equip integrat per Domnech, M. et al(1983), els gegrafs Horacio Capel i Merc Tatjer (1975) iJoan Enric Vilardell (2005). A Ciutadella, en canvi, es troben a faltar treballs ms detallats sobre la ciutatcontempornia (Murray, 2006). Finalment, val a dir que el Grup dInvestigaci de Sostenibilitat i Territori el2006 va elaborar una Introducci a la Geografia Urbana de les Illes Balears (2006) en la que es fa un repshistric a levoluci urbana de Ciutadella i Ma (Artigues et al, 2006).


9/37


9

3. Metodologia i fonts

Aquesta recerca pretn avanar en els estudis urbans de Menorca i en lanlisi duna problemtica que

cada vegada t ms rellevncia social i que encara no ha estat prou inclosa dins l'estudi de les dinmiquesmetropolitanes a lEstat espanyol. La hiptesi principal que es planteja s que les execucions hipotecries iels desnonaments visibilitats a travs de la crisi sn part integral de la intensificaci dels processos definanciaritzaci dels entorns construts a Espanya.Per tant, com sha exposat, el principal objectiu s analitzar i cartografiar les execucions hipotecaries en elmarc de la realitat sociourbana menorquina. Daquesta manera, es planteja en primer lloc elaborar unaanlisi de classe i cartografiar-la; en segon lloc, analitzar distribuci espacial de les execucions hipotecries;i en tercer lloc superposar i estudiar aquests dos fenmens per tal de aportar un millor enteniment de lesarrels sociourbana de la despossessi dhabitatge a Menorca. La figura 4 representa una sntesi de la

metodologia seguida, una anlisi conjunta de les dades georeferenciades de les execucions hipotecries enel mapa de categories socials que permet estudiar la relaci existent entre el rang social a escala urbana i ladensitat de despossessi d'habitatge.

Figura 4. Sntesi de l'enfocament metodolgic seguit en aquest estudi

Font: elaboraci prpia

A continuaci sexposen les metodologies utilitzades tant per elaborar la cartografia social, com per lacartografia de les execucions hipotecries.

3.1. Metodologia per al mapa social de Menorca

No sn gaires els treballs que han estudiat els aspectes relacionats amb la precaritzaci social a les IllesBalears a escala de zones estadstiques (Carbonero et al., 2002) o de secci censal (Vives-Mir, 2013).Per a aquest estudi sha adoptat la metodologia implementada per (Rubiales, Bayona i Pujadas, 2013)(2013) a Madrid, que selaboraa nivell de secci censal i a partir de dades del Cens de Poblaci i Habitatgede 2001. La cartografia es du a terme mitjanant la realitzaci d'una anlisi multivariada, que aplica


10/37


10

components d'anlisi principals i de clster. El conjunt de dades de cadascuna de les seccions censals tenenla segent informaci sobre els habitatges i la poblaci: (i) estrangers, (ii) ocupacions de categoria alta,mitjana-alta, mitjana-baixa i baixa, (iii) quatre graus d'estudis (des de "sense educaci" a "educaci

universitria"), (iv) emprenedors, petits propietaris i treballadors; i (v) percentatge d'habitatges de menysde 70 m, entre 70 i 120 m i, ms de 120 m.En l'anlisi de components principals, tot aplicant el mtode de rotaci Varimax, les variables inicials esredueixen a pocs factors per tal deliminar les redundncies i estandarditzar els valors. Els dos principalscomponents principals de l'estudi representen el 63% de la varincia total i van ser identificats, un d'ellscom les classes mitjana-alta, i l'altre com a classe treballadora. Posteriorment, es va realitzar una anlisiclster jerrquica sobre els dos factors abans esmentats tot utilitzant el mtode de Ward (en la distnciaeuclidiana) i el nombre inicial dels grups es va establir en tres. A travs d'aquesta tcnica es van assignar lesseccions censals a un dels tres grans grups d'acord amb els valors que presenten: 1) categoria socialmitjana-alta; 2) treballadors; 3) mescla.

3.2. Metodologia per cartografiar les execucions hipotecries a Menorca

Actualment no hi ha una nica metodologia per a la representaci territorial de les execucionshipotecries. Una de les causes s la complexitat de l'accs a les dades estadstiques. Les principals fontsutilitzades per conixer l'evoluci d'aquests llanaments provenen del Consell General del Poder Judicial(CGPJ). De fet, la resoluci ms gran que faciliten les dades oficials dexecucions hipotecries s tan sols a

escala de partit judicial. No obstant aix, per lelaboraci duna anlisi urbana com la que proposa aquesttreball, cal una escala gran i la incorporaci de la variable temporal.La metodologia utilitzada es basa en el buidatge i explotaci de dades recollides en els Jutjats de PrimeraInstncia de Ciutadella i Ma. Aix doncs, amb la finalitat de desagregar la informaci a escala intraurbanashan inventariat les execucions hipotecries dels jutjats n.1 i n.3 de Ma, i jutjat n.2 de Ciutadella des de2003 fins 2012. En el cas daquests jutjats de Ma linventari sha pogut fer e xecuci a execuci, s a dir anivel de carrer, de manera que permeti elaborar una cartografia ms detallada a travs de punts. Noobstant, en el cas del jutjat 2 de Ciutadella tant sols sens ha perms darribar a la informacin a nivel de

nucli urb o urbanitzaci. Malauradament, en el cas del jutjat n.2 de Ma i jutjat n.1 de Ciutadella sens hanegat laccs a les dades.El resultat s una base de dades que cont aquestes execucions hipotecries ambl'adrea (carrer i nmero/ o nucli-urbanitzaci) i la data. Una vegada elaborada la base de dades, es depurai es tracta estadsticament. Finalment, a travs de dun Sistema dInformaci Geogrfica es genera lacartografia de la distribuci espacial de les execucions.


11/37


11

4. La segregaci sociourbana de Menorca

Aquest apartat del text pretn fer lanlisi de les diferents realitats sociourbanes que sobserven a la

Menorca de la bombolla immobiliria. La figura 5 cartografia la distribuci espacial de les categories socialsque shan analitzat a partir de la metodologia exposada ms a dalt en el text.

Figura 5. La realitat sociourbana de Menorca el 2001

Font: elaboraci prpia a partir INE Cens de Poblaci i Habitatge 2001

Dacord amb l'anlisi daquesta cartografia de les realitats socials de Menorca es poden extreureconclusions a diferents escales.

En primer lloc, hi ha una diferenciaci notable pel que fa el territori en funci de si parlam de les ciutatsmenorquines o dels pobles de la ruralia. Si b lespai rural presenta una major homogenetat espacial on esmesclen les diferents categories socials, als dos principals nuclis urbans de Menorca, Ma i Ciutadella, i elsseus entorns urbans es palesa clarament la segregaci social. Tanmateix aquesta s ms acusada en el casde Ma que en el de Ciutadella on a la part urbana no costanera, com els pobles, es mescles les diferents

categories socials.

En segon lloc, lIlla presenta una srie de patrons:


12/37


12

a) els nuclis rurals interiors i, en menor mesura, els del sud de l'illa sn principalment espais ambescasa segregaci socioespacial.b) les classes mitjanes-altes es localitzen al nord turstic-residencial menorqu (Fornells, Arenal den

Castell, Port dAddaia, Punta grossa, Son Parc), a determinats enclavaments de la badia de Ma, i al sudresidencial de Ciutadella.c) les classes treballadores sn majoria a les seccions censals urbanes de Ma i Ciutadella i alcontnuum urb-turstic del sud-est (sAlgar, Alcaufar, Punta Prima, Marina de Son Ganxo, Binibquer,Binisafuller, Cap den Font ). Cal recordar que lanlisinoms comptabilitza la poblaci empadronada i,conseqentment, no reflecteix la presncia de poblaci turstica o de segona residncia de classes mitjanesi altes.d) les zones turstiques de lrea dinflunciade Ciutadella sn de cases mitjanes altes, mentre que leszones turstiques de lrea dinflunciade Ma sn de classes treballadores.Finalment, en tercer lloc, val la pena aterrar l'anlisi a lescala urbana de Ma i Ciutadella, que sn elsindrets de lIlla amb una segregaci socioespacial ms clara.A Ma, la classes mitjanes-altes predominen al centre histric, als barris de Dalt de Sant Joan i plaa Eivissa,Malbger i cam Barrotes i Fort de lEau. Tamb fan presencia a les zones de Son Vilar, Trebalger i aurbanitzacions al llarg de tota la badia, sobretot del nord (Cala Llonga), aix com a es Murtar. No obstant, aes Castell i les rees d'expansi del recinte de Ma (segles XX-XXI) sn lloc de residncia de la classetreballadora.Pel que fa Ciutadella, presenta una clara segregaci de classes nord-sud. Aquesta est marcada entre les

rees residencials-turstiques del Nord on hi resideixen classes treballadores (Calan Blanes, los Delfines,Cales Piques, Cala Morell) i les rees residencials-turstiques del sud on hi habiten les residents de categoriasocial mitjana-alta (Santandria, sa Caleta, Son Carri, Cala Blanca, Cap dArtrutx i Son Xoriguer). La ciutatconsolidada de Ciutadella s'inclou en l'rea de classe treballadora, tot i que la zona de lexemple romanamb tot tipus de residents, s a dir, seria la zona sense una marcada segregaci.En definitiva, aquests mapes manifesten una estructura social, que resulta tamb fonamental a l'horad'interpretar la cartografia dels desnonaments i ms en un context actual on la crisi aguditza les difernciesentre classes.


13/37


13

5. Els efectes de la crisi a Menorca: les execucions hipotecries

Abans dentrar a analitzar les execucions hipotecries, shaanalitzat la situaci dels habitatges hipotecats a

Menorca. La figura 6 mostra la distribuci dels habitatges hipotecats durant el 2001. Aquesta cartografiamostra que les rees urbanes amb aleshores ms hipoteques eren les de les urbanitzacions de Ciutadella,tant les del sud (Santandria, sa Caleta, Son Carri, Cala Blanca, Cap dArtrutx i Son Xoriguer) com les delnord (Cala en Blanes, los Delfines, cales Piques, Cala Morell). Malgrat presentar nombres equivalents enquant a nombre dhipoteques(entre 600 i 1000 habitatges hipotecats per secci censal), com sha exposatanteriorment, les urbanitzacions del nord estan habitades per classes treballadores, mentre que les del sudper classes mitjanes-altes.

Figura 6: Habitatges hipotecats per secci censal, 2001

Font: elaboraci prpia a partir del INE Cens de Poblaci i Habitatge 2001

Daltra banda, si la figura 7 deixa veure que si b en plena bombolla immobiliria anualment es constituenunes 5.000 hipoteques (amb un import duns 900.000.000 euros), lany de lesclat de la crisi sen vanconstituir 248 (55.122.000 euros), i a partir de llavors les xifres han anat variant al des de 2.600 el 2009 a744 hipoteques el 2014.


14/37


14

Figura 7: constituci dhipoteques i el seu import a Menorca, 2006 2014

Font: elaboraci prpia a partir de IBESTAT

Un cop analitzades les hipoteques, saborden les execucions hipotecries, la seva distribuci espacial i laseva relaci amb les diferents categories socials. La territorialitzaci de les 946 execucions hipotecries(figures 8 i 9) expressa els diferents impactes territorials i la contrastada precaritzaci social de la crisiintensificada durant els ltims anys. El 2014 Ciutadella i Ma sumaven el 61,87% de la poblacimenorquina i concentraven el 65,64% de les execucions hipotecries. Per s Ciutadella, amb 408execucions, el nucli que lidera aquesta classificaci en concentrar gaireb el 45% de les execucionscomptabilitzades a tota l'illa.

Ciutadella no s noms el municipi ms extens de l'illa sin que t espais urbans amb dinmiquessocioespacials i morfologies diferents: centre histric turistitzat i en procs de gentrificaci, reesresidencials-turstiques d'alt nivell econmic, territoris turstics madurs i espais de reproducci social delturisme, rees de creixement urb dels segles XX i XXI habitat per classes mitjanes i treballadores, etc. Coma exemple, un total de 89 execucions hipotecaries de Ciutadella es van produir fora del nucli urb principal,tot destacant-ne 15 a sn Carri, 16 a Cala Piques i 14 a Los Delfines. Precisament aquests dos ltims escorresponen amb rees de majoria de poblaci treballadora. Encara que s necessari seguir treballant enaquest tema, s'entn que els casos del sud de Ciutadella sn habitatges de segona residncia no sempre

propietat de poblaci menorquina.Daltra bandaMa, menys extens i de hbitat ms concentrat que Ciutadella, concentra les execucions alnucli urb principal, amb l'excepci de 15 a Cala en Porter.

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Milersd'euros

N.f

inqueshipotecades

Nmero de finques Import de les hipoteques


15/37


15

Figura 8. Total d'execucions hipotecries per nucli urb (secci censal)


Figura 9. Total d'execucions hipotecries per nucli urb


050

100150200250300350

Arenald'enCastell

Blanes

CalaBlanca

Calaen

Bosch

CalaMorell

CalesPiques

Capd'A

rtrutx

Coves

Noves

Fo

rnells

Galdana

LaSerpe

ntona

LosDelfines

Portd'A

ddaia

PuntaG

rossa

Santandria

Son

Blanc

Son

Carrio

So

nParc

SonXo

riguer

Ciut

adella

EsMe

rcadal

EsMigjorn

Gran

Ferreries

Alaior

EsCastell

SantLlus

Ma

CalaenPorter


16/37


16

En el cas de les zones urbanitzades costaneres, malgrat no s possible definir un nic model decomportament, les execucions hipotecries tenen ms presncia a les zones tursticoresidencials ms que a

les tursticohoteleres. Aquest fet, encara que sembli evident denota la rellevncia de les execucionshipotecries per a segones residncies.En definitiva, la territorialitzaci de les execucions hipotecaries dibuixa un mapa que apunta el segent:

i) Encara que tot el territori s'ha vist afectat per les execucions hipotecries, a les ciutats esconcentren la majoria, ja que sn espais de major diversitat i segregaci social.ii) Ciutadella, el municipi ms extens i amb diverses morfologies urbanes, ha conegut el major nombred'execucions.iii) Els casos dexecucions en els territoris costaners, majoritriament, representen execucions de

segones residncies.

Un cop localitzades espacialment a escala de carrer i nmero les execucions hipotecries, shan superposata la distribuci espacial de les categories socials abans analitzades. Daquesta relaci entre despossessidhabitatge i classe social a Menorca sen podem extreure algunes dades dinters. Aquesta anlisi nomssha pogut fer per dos dels tres jutjats del partit judicial de Ma per mor de la dificultats daccs a les dadesabans esmentades. Tanmateix aix suposa una ampla mostra del 66% del partit judicial. La figura 10 mostrales xifres.

Figura 10: Execucions hipotecries per categories socials al partit judicial de Ma.

Nmeros Absoluts %

Mitxe TreballadorsMitjanes -

altesTotal Mitxe Treballadors

Mitjanes -altes

Total

Alaior 32 4 0 36 88,89 11,11 0,00 100

Es Castell 0 34 30 64 0,00 53,13 46,88 100Ma 9 172 150 331 2,72 51,96 45,32 100Sant llus 11 18 0 29 37,93 62,07 0,00 100

TOTAL 52 228 180 460 11,30 49,57 39,13 100

Font: elaboraci prpia a partir de les dades dels Jutjats de Ma i de lINE

En aquest sentit, sobserva que en nombres absoluts (del mostreig recollit) el 49,5% de les execucions sesituen a zones de treballadors, el 39% a les zones de classes mitjanes i el 11% a indrets mitxes sensesegregaci. Per tant, una primera conclusi s que les execucions han tengut lloc majoritriament a les

rees ms precaritzades i que all on no hi ha segregaci social o on nhi ha menys, com ara els nuclis msrurals, s all on hi ha menys presncia dexecucions hipotecries. Les execucions all on resideixen lesclasses treballadores tamb hi tenen una presncia alta, sobretot als centres urbans ms importants delillade lIlla.


17/37


17

5.1. Categories socials i execucions hipotecries a Ma

Aquest apartat del text entra a escala de carrer per al cas de Ma, ja que s de lnic nucli urb del qual

sens ha permet laccs a les dades a aquesta escala de resoluci. Com sha explicat a la metodologia, aMa sha tengut accs a les dades dels jutjats 1 i 31A Ma, des de 2001 hi ha hagut 789 execucions hipotecries, 707 de les quals han tengut lloc desprs delesclat de la bombolla immobiliria, s a dir el 89,6%. Per tant, s evident que a Ma limpacte de la crisien relaci a la despossessi dhabitatge ha estat prou rellevant.La figura 11 mostra les execucions hipotecries per categories socials a Ma. Sobserva que nhi ha unaconcentraci a les rees de treballadors (172 execucions el 51,96%). Aquestes estan concentradesmajoritriament al barri de Tanques del Carme i al Cam de ses Vinyes.Daltra banda, hi ha 150 execucions que se situen en zones de classes mitjanes. Aquestes es concentren

bsicament al centre histric, a Fort de lEau i a Malbguer, que ha adquirit una destacada centralitat enl'actualitat amb la localitzaci d'importants edificis administratius d'influncia insular (seu del ConsellInsular de Mallorca, Oficina d'Ocupaci, Hospital Mateu Orfila, Prefectura de Trnsit de Menorca...) aixcom urbanitzacions d'habitatges de mitjana i alta qualitat (Gonzlez, en premsa).

1Les secretaries del jutjat numero 2 de Ma i del nmero 1 de Ciutadella no ens han facilitat les dades i eljutjat nmero 2 de Ciutadella noms ens ho ha facilitats a escala de nucli de poblaci, sense desagregar a

escala de carrer i nmero. Tot plegat els resultats referits a Ma representen una mostra del 66%.


18/37


18

Figura 11: Execucions hipotecries per categories socials


5.2. Els executors hipotecaris a Ma

Finalment, a travs de les dades recollides tamb sha pogut observar quines han estat les entitatsbancries que han protagonitzat les execucions hipotecries a Ma. La figura 12 mostra la seva distribuci.En aquest cas, les execucions no mostren cap patr espacial concret en funci de quina hagi estat lentitatfinancera que lha promogut. Aix i tot, els bancs que ms execucions han promogut a Ma entre 2003 i2014 sn Banc Mare Nostrum (i Sa Nostra) amb 28 execucions; Caixabank amb 19; BBVA amb 18; i la Caixaamb 12 i el Santander amb 8.


19/37


19

Figura 11: Execucions hipotecries per entitat financera

Font : elaboraci prpia

l f l d l b l f d l h


20/37


20

6. Conclusions

La literatura geogrfica que aborda la vinculaci entre execucions hipotecries i processos de despossessid'habitatge, entesa com un nou tancament urb, s escassa. No obstant aix els resultats i desenlla derivats de

l'esclat de la bombolla immobiliria constaten com el resultat final del procs vincula les dues qestions: la

despossessi de l'habitatge a mplies capes de la societat suposa una nova ronda d'acumulaci governada per les

principals entitats financeres.

El cicle econmic del que venim va estar -i en gran part segueix estant- basat en la revaloritzaci immobiliria i el

crdit com a mitj de mantenir a l'ala els principals indicadors econmics. Esgotat el model, les conseqncies de la

seva fallida han sacsejat amb especial virulncia a aquella poblaci de menys estatus social i ms vulnerable quehavia apostat per la via de l'endeutament davant la impossibilitat d'avanar econmicament i socialment amb

ocupacions millor remunerades.

Les zones amb poblaci ms empobrida/vulnerable i les que ms s'havien exposat al crdit, ambdues

caracterstiques especialment presents a les zones urbanes, s'han revelat com les ms castigades pels processos de

despossessi d'habitatge fruit d'execucions hipotecries. D'altra banda les zones urbanes on les diferncies d'estatus

social s menor, on es dna una relativa barreja entre poblaci de diferent categoria social, l'impacte no ha estat tan

acusat. El cas d'estudi de Menorca matisa i corrobora el que s'ha apuntat.

L'anomenada crisi urbana s especialment severa en les ciutats de ms alt rang en la jerarquia urbana, a major

posici competitiva en el rnquing de ciutats, majors ndexs d'empobriment/vulnerabilitat en les zones marginals de

l'rea d'influncia directa d'aquestes ciutats. Sescala en la jerarquia grcies a la marginalitzaci econmica i social

d'una part de la poblaci, augmentat la competitivitat segons l'argot neoliberal. Les zones molt empobrides sn la

necessria altra cara de la moneda de les molt enriquides

Aquest principi general s constatable, encara que amb matisos, tamb a Menorca on hem pogut constatar com les

dues ciutats de l'illa, Ma i Ciutadella, que sumen el 62% de la poblaci per concentren el 66% de la execucionshipotecries, una diferncia de percentatges que, sens dubte, s'engrandiria si pugssim en la jerarquia urbana i que

avancem com a hiptesi per a futures investigacions.

A les zones rurals de l'illa la sacsejada de les execucions hipotecries no ha estat tan important doncs, entre d'altres,

el mapa social presenta una major heterogenetat. La composici social mixta de les seves seccions censals ha

perms amortir lleument els efectes de la crisi, els vincles de solidaritat sn ms importants en els pobles que a les

ciutats i, a ms, presenten una menor exposici al crdit, ambdues circumstncies ajuden a explicar la seva

relativament menor gravetat de la crisi. Noms la irrupci de crdits per segona residncia, especialment a la costasud de Ciutadella, ha fet expandir les execucions hipotecries ms enll de les zones centrals de la ciutat.

A escala intraurbana, estudiada per al cas de l'rea urbana de Ma, es corroboren els mateixos principis generals. Les

seccions censals d'estatus social baix concentren el 50% de les execucions hipotecries i, en l'altre extrem, les

seccions censals amb poblaci mixta pel que fa a estatus social noms concentren el 11% de les mateixes. Entre i

entre, les seccions censals amb poblaci d'estatus social mitj-alt concentra el 39% restant.

En definitiva, la major exposici al crdit, ms propi de ciutats que de nuclis rurals, s la ms important de les

variables explicatives de la geografia de les execucions hipotecries. Un principi que tamb es constata a Menorca on

abans de la crisi es signaven una mica ms de 4000 hipoteques que, el 2013, havien descendit a una mica ms de

Els efectes socials de la crisi immobiliria a Menorca Geografia de les execucions hipotecries


21/37


21

500. Per la seva banda, per a les mateixa dates, la execucions hipotecries havien augmentat de 34 a 216, la srie

sencera mostra un ndex de correlaci negatiu (-0,84) entre ambdues variables. La major concentraci d'hipoteques

es localitza al terme municipal de Ciutadella on l'aposta immobiliria havia estat ms forta.

Els principals responsables d'aquest procs han estat les entitats financeres que inicialment van animar a la poblaci

a la signatura d'hipoteques per a la compra d'habitatges en propietat i que, ara, executen les hipoteques i desnonen

als seus ocupants. Els principals executors de les hipoteques en el partit judicial de Ma han estat, per aquest ordre,

Banc Mare Nostrum, Caixabank, BBVA, la Caixa i el Santander.

Les antigues caixes que en el seu moment van impulsar el procs, en la majoria de casos, es van enfonsar i avui

pertanyen a bancs privats grcies al recent procs de privatitzaci dut a terme amb ajudes pbliques. Vist en

perspectiva, el que ha passat en l'ltim cicle expansiu/depressiu, dibuixa una estratgia preconcebuda que es posa

clarament de manifest en observar els resultats: tant els habitatges que es van finanar amb hipoteques com lesentitats que les van subscriure han acabat en mans de bancs privats, s'ha consumat un procs de despossessi

d'habitatge i d'entitats financeres semiprivades com eren les antigues caixes d'estalvis.

Els efectes socials de la crisi immobiliria a Menorca: Geografia de les execucions hipotecries


22/37


22

7. Referncies

Aalbers, M. (2008): The Financialization of Home and the Mortgage Market Crisis. Competition & Change,

12 (2), 148166.

Aalbers, M. (2009a): Geographies of the financial crisis.Area,41 (1), 3442.

Aalbers, M. (2009b): The Sociology and Geography of Mortgage Markets: Reflections on the Financial

Crisis.International Journal of Urban and Regional Research, 33 (2), 281290.

Artigues, A.A. et al. (2006): Introduccin a la Geografa Urbana de las Illes Balears. Universitat de les Illes

Balears i AGE, Palma.

Baulies, J. (1964-1967): Lilla de Menorca. (3 vol). Ed. Barcino, Barcelona.

Brenner, N. et al. (2012): Cities for People, Not for Profit: Critical Urban Theory and The Right To The City.

Routledge, London.

Brenner, N. i Theodore, N. (2002): Spaces of Neoliberalism: Urban Restructuring in North America and

Western Europe. Blackwell, Malden.

Camps, A. (coord) (2000) La histria de Ciutadella de Menorca a travs dels fons cermic del Museu

Municipal de Ciutadella. Ajuntament de Ciutadella, Ciutadella.

Cano, G. i Etxezarreta, A. (2014): La crisis de los deahucios en Espaa: respuestas intitucionales y

ciudadanas. Revista de Economa Crtica, 17, 44-57.

Cano, G. et al. (2013): From Housing Bubble to Repossessions: Spain Compared to Other West EuropeanCountries. Housing Studies, 28 (8), 1.197-1.217.

Capel, H. y Tatjer, M. (1975) Dos ejemplos de urbanismo dieciochesco en Menorca: San Lus y Villacarlos

en Miscellnia Pau Vil. Institut dEstudis Catalans/Societat Catalana de Geografia, Barcelona.

pp.209-214.

Carbonero, M. A., Horrach, A., Mascar, P., andSantiago, J.2002: L'espai social de l'exlusi a les Balears.

Una proposta d'rees d'atenci preferent. - Caixa de les Balears and Universitat de les Illes

Balears, Palma.Charnock, G.; Purcell, T. i Ribera-Fumaz, R. (2014). The limits to capital in Spain: crisis and revolt in the

european south. Palgrave Macmillan, New York.

Christophers, B. (2011): Revisiting the Urbanization of Capital.Annals of the Association of American

Geographers, 101 (6), 1.347-1.364.

Colau, A. i Alemany, A. (2012): Vidas hipotecadas. De la burbuja inmobiliaria al derecho a la vivienda.

Cuadriltero de libros, Barcelona.

Crump, J; Newman, K; Belsky, E; Ashton, F; Kaplan, D; Hammel, D and Wyly E. (2008): Cities Destroyed(Again) For Cash: Forum on the U.S. Foreclosure Crisis. Urban Geography, 29 (8), 745-784.

Defensor del Pueblo (2013): Crisis econmica y deudores hipotecarios: actuaciones y propuestas del

defensor del Pueblo. Defensor del Pueblo, Madrid.

Domnech, M. et al. (1983): La ciutat des del carrer. Anlisi formal, funcional i simblic del casc antic de

Ma. Ateneu de Ma, COAB i Sa Nostra, Ma.

Dubon, M. Ll. (1987) La emigracin menorquina a Argelia en la primera mitad del siglo XIX. Deteccin y

evaluacin mediante anlisis demogrfico directo e impacto sobre la evolucin posterior de la

poblacin en Anales de Geografa de la Universidad Complutense n7, pp.177-184.



23/37


23

Dubon, M. Ll. (1993) Estudi de la demografia actual menorquina. Les migracions i els seus efectes sobre la

poblaci i la societat illenques. Institut Menorqu dEstudis, Ma.

Dymski, G.A. (2009). Afterword: Mortgage Markets and the Urban Problematic in the Global Transition .

International Journal of Urban and Regional Research, 33 (2), 427442.Etxezarreta, A. et al. (2012): De la burbuja inmobiliaria a las ejecuciones hipotecarias. Ciudad y Territorio.

Estudios Territoriales, 174, 597-613.

Fields, D. (2015): Contesting the financialization of urban space: community organizations and the

struggle to preserve affordable rental housing in New York city. Journal of Urban Affairs,37

(2), 144165.

Gerull, S. (2014): Evictions Due to Rent Arrears: A Comparative Analysis of Evictions in Fourteen Countries

Berlin European.Journal of Homelessness, 137, 137-155.Gonzlez Ceballos, S.2007: Trepando por la jerarqua urbana: nuevas formas de gobernanza neoliberal en

Europa in Vivas, P.; Ribera, R. i Gonzlez, F. (coords.): Ciudades en la sociedad de la

informacin. UOC Papers, 5: 6-12

Gonzlez, J.M. (en prensa): Urbanisme i construcci de la ciutat en les Illes Balears. Lleonard Muntaner,

Palma.

Gotham, K.F. (2006): The Secondary Circuit of Capital Reconsidered: Globalization and the US Real State

Sector.American Journal of Sociology, 112 (1), 231-275.

Gotham, K.F. (2009): Creating liquidity out of spatial fixity: The secondary circuit of capital and the

subprime mortgage crisis. International Journal of Urban and Regional Research, 33(2), 355-

371.

Greta R. Krippner (2005): The Financialization of the American Economy. Socio-Economic Review, 3, 173-

208.

Harvey, D. (1989): From managerialism to entrepreneurialism: the transformation of urban governance in

late capitalism. Geografiska Annaler Series B: Human Geography, 71(1), 3-17.

Harvey, D. (1982): Limits to Capital. Blackwell Publisher Limited, Oxford

Hodkinson, S. (2013): The new urban enclosures. City: analysis of urban trends, culture, theory, policy,

action, 16 (5), 500-518

Human Rights Watch (2014): Sueos rotos. El impacto de la crisis espaola de la vivienda en grupos

vulnerables. Human Rights Watch, USA.

Instituto Nacional de Estadstica (2014):www.ine.es

Lees, L. i Ley, D. (2008): Introduction to special issue on gentrification and public policy. Urban Studies, 45

(12), 2.379-2.384.Lees, L.; Slater, T. i Wyly, E. (2008): Gentrification. Routledge, London.

Lpez, I. i Rodrguez, E. (2010): Fin de ciclo. Financiarizacin, territorio y sociedad de propietarios en la onda

larga del capitalismo hispano (1959-2010). Traficantes de Sueos, Madrid.

Lpez, I. i Rodrguez , E. (2011): The spanish model. New Left Review, 69, 5-29.

Marx, K. (1990 [1864]): La llamada acumulacin originaria. En El capital. Vol. 1.

Mndez, R. et al. (2014): Geografa de las ejecuciones hipotecrias en Espaa. - Fundacin 1 de mayo.

Estudios (84), 1-40.Midnight Notes Collective (1990): Introduction to the new enclosures. The Commoner.

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/juaf.2015.37.issue-2/issuetochttp://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/juaf.2015.37.issue-2/issuetochttp://www.ine.es/http://www.ine.es/http://www.ine.es/http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/juaf.2015.37.issue-2/issuetochttp://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/juaf.2015.37.issue-2/issuetoc


24/37

g pMenorca, mar de 2016

24

http://www.commoner.org.uk/02midnight.pdf

Moore, M.; Rodrguez-Vives, M. i Saca-Saca, N.N. (2013): "Mortgage Markets and Foreclosure Processes in

Europe and the United States".En C. Enoch, L. Everaert; T. Tressel I J.-P. Zhou From

Fragmentation to Financial Integration in Europe, International Monetary Fund, WashingtonD.C., 409-432.

Murray, I. (2006): Menorca y sus ciudades. Otra rareza menorquina en las Balears. En A.A. Artigues et al.

(coord.) Introduccin a la Geografa Urbana de las Illes Balears . Universitat de les Illes Balears i

AGE, Palma, 17-75.

Navarro, P.A. (2012): Casas vacas, personas sin casa. El Siglo de Europa, 971, 32-38.

Newman, K. (2009): Post-Industrial Widgets: Capital Flows and the Production of the Urban. International

Journal of Urban and Regional Research,33 (2), 314331.Obeso, . (2014): Anlisis geogrfico de los deshaucios en Espaa. Era, 95, 327-342.

Peck, J. I Tickell, A. (2002): Neoliberalizing space.Antipode, 34 (3), 380-404.

Kaika, M. i Ruggiero, L. (2013): Land Financialization as a lived process: The transformation of Milans

Bicocca by Pirelli. European Urban and Regional Studies, 23 (1), 120.

Rodrguez, J. (2014): Las ejecuciones hipotecrias. Un ao de la ley 1/2013. Revista de Derecho Civil, 1 (3),

105-120.

Rubiales, M., Bayona, J. i Pujadas, I. (2013): Distribucin espacial de las clases altas en la regin

metropolitana de Madrid (2001-2011).Anales de Geografa, 33 (2), 107-136.

Rutland, T. (2010): The financialization of urban redevelopment. Geography Compass, 4 (8), 1.167-1.178.

Smith, N. (1996): The New Urban Frontier: Gentrification and the Revanchist City. Routledge, London.

Spanish Confederation of Associations of Families and Persons with Mental Illness, 2014 (www.feafes.org).

Stenberg, S; Doorn, L; Gerull, S. (2011): Locked out in Europe: A Comparative Analysis of Evictions Due to

Rent Arrears in Germany, the Netherlands and Sweden. European Journal of Homelessness,

5(2), 39-61.

Valio, V. (2013). Emergencia habitacional en el Estado espaol. La crisis de las ejecuciones hipotecarias y

los desalojos desde una perspectiva de derchos humanos . Observatorio Plataforma de

Afectados por la Hipoteca, Barcelona.

Vidal-Bendito, T. (2001) Fonaments geogrfics de la histria (dialctica home-territori) en Vidal

Hernndez, J.M. (dir) Enciclopdia de Menorca. Tom IX. Histria I: des dels inicis del poblament a

lpoca talaitica.Obra Cultural de Menorca, Ma.

Vilardell, J.E. (2005) La fundacin de Georgetown, Menorca 1771. Patrick Mackellar y el urbanismo militar

britnico.COAB, Ma.Vives-Mir, S. (2013): L'espai urb del capitalisme. La construcci del projecte neoliberal de Palma. Tesis

Doctoral, Universitat de les Illes Balears.

Vives-Mir, S. and Rullan, O. 2014: La vivienda en el trnsito de la reproduccin ampliada del capital a la

acumulacin por desposesin en Espaa. In Territorios inconclusos y Sociedades Rotas, Grupo

de Geografa Urbana (AGE) i universitats Autnoma de Madrid, Complutense, La Mancha i

Carlos III, Madrid, 1-10.

Vives, S.; Gonzlez, J.M. i Rullan, O. (2015): Home dispossession: uneven geography of evictions in the cityof Palma (Majorca). Die Erde. Journal of the Geographical Society of Berlin, 146 (2-3), 113-126.

http://www.commoner.org.uk/02midnight.pdfhttp://www.commoner.org.uk/02midnight.pdfhttp://www.feafes.org/http://www.feafes.org/http://www.feafes.org/http://www.feafes.org/http://www.commoner.org.uk/02midnight.pdf


25/37

Menorca, mar de 2016

25

Walks, A. (2013): Mapping the Urban Debtscape: The Geography of Household Debt in Canadian Cities.

Urban Geography, 34 (2), 153-187.

Wainwright, T. (2009): Laying the Foundations for a Crisis: Mapping the Historico -Geographical

Construction of Residential Mortgage Backed Securitization in the UK.International Journal ofUrban and Regional Research, 33 (2), 372388.



26/37


26

8. Annexos

Taula 1: Evoluci de les execucions hipotecries a les Illes Balears i els seus partits

judicials

EH

Ingressades

CGPJ,2015

ESPANYA

BALEARS

MALLORCA

PALMA

INCA

MANACOR

EIVISSA

MENORCA

MAO

CIUTADELLA

2001 10648 200 153 128 3 22 31 16 12 4

2002 15150 368 322 184 87 51 30 16 9 7

2003 15237 455 404 281 44 79 33 18 8 10

2004 14346 432 384 265 32 87 39 9 5 4

2005 15411 514 445 312 52 81 59 10 3 7

2006 17622 579 517 337 86 94 38 24 18 6

2007 25927 723 611 416 75 120 71 41 27 14

2008 58675 1754 1525 1032 254 239 130 99 51 48

2009 93286 2677 2220 1419 455 346 233 224 126 98

2010 93610 2305 1915 1247 308 360 187 203 86 117

2011 77823 2133 1790 1030 337 423 169 174 96 78

2012 91615 2693 2248 1404 452 392 190 255 128 127

2013 82671 1908 1562 995 305 262 130 216 121 95

2014 1977 1649 1118 272 259 132 196 99 97

2001-2007

114341 3271 2836 1923 379 534 301 134 82 52

2008-2014

497680 15447 12909 8245 2383 2281 1171 1367 707 660

TOTAL 612021 18718 15745 10168 2762 2815 1472 1501 789 712


Els efectes socials de la crisi immobiliria a Menorca: Geografia de les execucions hipotecriesM d 2016


27/37


27

Taula 2: Evoluci de les execucions hipotecries al partit judicial de Ma

TotalexecucionsMa

Pendientes alinicio

Ingresados Reiniciados Acumulados Resueltos Pendientesal finalizar

1995 0 0 0 0 0 0

1996 0 0 0 0 0 0

1997 0 0 0 0 0 0

1998 0 0 0 0 0 0

1999 0 0 0 0 0 0

2000 0 0 0 0 0 0

2001 7 12 0 0 13 132002 13 9 1 0 6 17

2003 17 8 0 0 14 8

2004 8 5 8 0 10 11

2005 11 3 0 0 6 22

2006 22 18 0 0 8 32

2007 32 27 0 0 14 34

2008 34 51 0 0 33 46

2009 46 126 1 0 29 144

2010 144 86 0 0 96 132

2011 132 96 0 0 97 131

2012 131 128 1 0 87 173

2013 173 121 0 0 87 232


Els efectes socials de la crisi immobiliria a Menorca: Geografia de les execucions hipotecriesMenorca mar de 2016


28/37


28

Taula 3: Evoluci de les execucions hipotecries al partit judicial de Ciutadella

TotalexecucionsCiutadella

Pendientesal inicio

Ingresados Reiniciados Acumulados Resueltos Pendientesal finalizar

1995 0 0 0 0 0 0

1996 0 0 0 0 0 0

1997 0 0 0 0 0 0

1998 0 0 0 0 0 0

1999 0 0 0 0 0 0

2000 0 0 0 0 0 0

2001 15 4 0 0 14 5

2002 5 7 0 0 1 11

2003 11 10 0 0 7 14

2004 14 4 0 0 8 10

2005 10 7 0 0 8 9

2006 9 6 0 0 2 13

2007 13 14 0 0 11 16

2008 16 48 0 0 9 582009 58 98 0 0 40 117

2010 117 117 0 0 59 168

2011 168 78 0 0 67 179

2012 179 127 0 0 91 215

2013 215 95 1 0 117 194


Els efectes socials de la crisi immobiliria a Menorca: Geografia de les execucions hipotecriesMenorca mar de 2016


29/37


29

Taula 4: Evoluci de les execucions hipotecries a Menorca

Execucions

HipotecriesMenorca

Pendientes

al inicio

Ingresados Reiniciados Acumulados Resueltos Pendientes

al finalizar

1995 0 0 0 0 0 0

1996 0 0 0 0 0 0

1997 0 0 0 0 0 0

1998 0 0 0 0 0 0

1999 0 0 0 0 0 0

2000 0 0 0 0 0 0

2001 22 16 0 0 27 182002 18 16 1 0 7 28

2003 28 18 0 0 21 22

2004 22 9 8 0 18 21

2005 21 10 0 0 14 31

2006 31 24 0 0 10 45

2007 45 41 0 0 25 50

2008 50 99 0 0 42 104

2009 104 224 1 0 69 261

2010 261 203 0 0 155 300

2011 300 174 0 0 164 310

2012 310 255 1 0 178 388

2013 388 216 1 0 204 426




30/37

,

30

Taula 5: Indicadors socio-urbans de Menorca el 2001, per seccions censals

Secci

Municipi

Habitatges

propietat

hipoteca

propietat

lloguer

cedida

altresformesdetinen

a

%extrangers

%ocupacionsaltes

0705201002 07052-Sant Llus 1212 545 309 113 177 34 34 17,6 19,12

0705201001 07052-Sant Llus 2058 878 409 234 400 112 25 3,7 14,160703203001 07032-Mahn 2138 988 492 98 369 132 59 7 24,31

0703203003 07032-Mahn 1744 739 548 150 206 30 71 10,6 36,13

0703201002 07032-Mahn 1670 639 243 232 497 20 39 7,1 22,74

0703201001 07032-Mahn 871 380 75 124 236 35 21 8,3 22,04

0703204001 07032-Mahn 1840 675 336 210 564 10 45 6,6 19,5

0703204002 07032-Mahn 2076 782 370 154 671 26 73 10,2 28,57

0703203005 07032-Mahn 1994 708 567 62 614 10 33 9,6 15,12

0703203002 07032-Mahn 2210 959 514 70 593 13 61 7 22,140703202002 07032-Mahn 1650 705 277 216 394 44 14 4,2 23,58

0703202001 07032-Mahn 1679 703 229 168 514 39 26 6,3 16,03

0703203004 07032-Mahn 2152 1021 502 21 530 53 25 4,8 22

0703202003 07032-Mahn 1916 704 528 86 559 23 16 5,9 11,3

0703203006 07032-Mahn 1214 494 496 49 68 77 30 1,7 25,5

0702301001 07023-Ferreries 1479 978 228 67 168 20 18 2,1 27,34

0702301003 07023-Ferreries 944 587 251 20 32 23 31 0,7 25,76

0702301002 07023-Ferreries 1602 1018 385 64 91 32 12 1,4 12,13

0703701002 07037-Mercadal (Es) 1162 570 223 113 169 66 21 19,6 22,630703701001 07037-Mercadal (Es) 1869 914 262 163 319 177 34 5,5 26,59

0706401003 07064-Castell (Es) 1631 777 478 62 209 49 56 14,3 28,3

0706401002 07064-Castell (Es) 2319 729 874 70 531 37 78 7,7 19,61

0706401001 07064-Castell (Es) 2468 819 708 236 577 48 80 5,3 17,22

0701501004 07015-Ciutadella de Menorca 2755 1079 929 102 330 87 228 5,5 23,81

0701502002 07015-Ciutadella de Menorca 1745 842 396 80 278 62 87 3 25,69


0701501002 07015-Ciutadella de Menorca 896 482 294 29 74 10 7 2,1 9,80701502003 07015-Ciutadella de Menorca 1843 1000 479 47 254 26 37 1,3 20,66


0701502001 07015-Ciutadella de Menorca 965 583 116 64 136 56 10 3 23,62







0700201001 07002-Alaior 1519 942 268 101 145 42 21 2 21,89



31/37

31

0700202002 07002-Alaior 1522 927 192 71 267 27 38 4,9 28,18

0700201002 07002-Alaior 1366 587 232 308 174 48 17 5,4 18,34

0700202001 07002-Alaior 2672 1320 529 334 370 72 47 10,3 21,05

0709201001 Migjorn gran 1167 673 150 152 109 62 21 3 15,08



32/37

32

Secci

Municipi

%ocuapacionsmitjanesaltes

%ocupacionsmigbaixes

%ocupacionsbaix

es

%senseestudis

%estudis_

1rgrau

%estudis_

2ngrau

%estudis_

3rgrau

0705201002 07052-Sant Llus 21 48,59 11,29 17,41 20,46 52,48 9,65

0705201001 07052-Sant Llus 18,95 56,86 10,02 26,24 23,66 43,34 6,75

0703203001 07032-Mahn 27,79 39,67 8,23 24,42 18,24 47,57 9,78

0703203003 07032-Mahn 20,1 37,4 6,36 20,18 17,95 48,62 13,25

0703201002 07032-Mahn 22,74 42,86 11,66 19,16 26,23 43,77 10,84

0703201001 07032-Mahn 29,03 43,01 5,91 23,31 20,21 44,32 12,17

0703204001 07032-Mahn 20,86 49,89 9,75 23,53 22,45 46,09 7,93

0703204002 07032-Mahn 24,73 39,23 7,46 16,91 19,65 47,54 15,9

0703203005 07032-Mahn 23,02 48,76 13,09 23,07 25,98 42,73 8,22

0703203002 07032-Mahn 21,17 45,63 11,07 23,85 23,26 40,41 12,49

0703202002 07032-Mahn 20,3 43,58 12,54 16,12 33,94 41,94 8

0703202001 07032-Mahn 19,87 52,56 11,54 20,85 28,71 41,75 8,70703203004 07032-Mahn 26,72 41,26 10,02 19,8 27,23 43,96 9,01

0703202003 07032-Mahn 21,32 52,67 14,71 21,5 32,93 40,34 5,22

0703203006 07032-Mahn 30,87 39,93 3,69 23,39 18,45 46,95 11,2

0702301001 07023-Ferreries 6,47 60,79 5,4 23,53 19 52,06 5,41

0702301003 07023-Ferreries 11,62 58,08 4,55 23,31 27,44 42,9 6,36

0702301002 07023-Ferreries 9,7 69,27 8,89 20,66 20,6 53,93 4,81

0703701002 07037-Mercadal (Es) 21,1 48,32 7,95 14,46 14,46 57,14 13,94

0703701001 07037-Mercadal (Es) 14,12 49,88 9,41 22,85 23,76 45,1 8,290706401003 07064-Castell (Es) 24,22 40,77 6,71 16,19 19,87 52,24 11,71

0706401002 07064-Castell (Es) 22,93 47,21 10,26 23,03 21,47 46,49 9,01

0706401001 07064-Castell (Es) 19,3 54,78 8,7 23,46 23,14 46,96 6,44

0701501004 07015-Ciutadella deMenorca

16,52 53,57 6,1 16,04 26,13 49,4 8,42


12,71 51,66 9,94 24,76 26,42 43,15 5,67

0701502004 07015-Ciutadella de

Menorca

15,48 68,62 7,53 24,44 34,49 34,98 6,09


14,22 69,61 6,37 27,23 27,34 40,29 5,13


16,43 55,87 7,04 21,11 31,69 42 5,21


17,04 56,95 7,62 23,58 17,15 50,6 8,66


14,07 53,77 8,54 24,35 31,71 33,78 10,16


15,96 55,86 6,96 29,11 29,14 36,93 4,82



33/37

33


15,98 52,96 7,4 22,69 29,96 39,44 7,91


15,56 53,65 7,62 14,67 32,15 43,87 9,31


17,25 52,5 5,5 15,21 29,74 42,85 12,2


12,47 58,89 7,43 20,32 33,32 39,14 7,22


17,82 50,82 6,78 15,25 20,63 52 12,12

0700201001 07002-Alaior 15,98 55,33 6,8 19,55 29,36 44,96 6,12

0700202002 07002-Alaior 12,42 50,61 8,79 20,96 28,91 42,71 7,42

0700201002 07002-Alaior 19,03 56,06 6,57 17,42 25,48 51,32 5,78

0700202001 07002-Alaior 15,02 56,66 7,28 17,66 31,36 45,81 5,160709201001 Migjorn gran 10,32 68,65 5,95 34,45 24,25 34,96 6,34



34/37

34

Secci

Municip

i

%empresaris

%petitspropietaris

%treballadors

%finsa

75m2

%75-12

0m2

%+120

m2

0705201002 07052-Sant Llus 20,38 0,31 79,31 8,58 60,31 31,11

0705201001 07052-Sant Llus 22 0 78 7,24 69,58 23,18

0703203001 07032-Mahn 25,23 0 74,77 18,57 53,7 27,74

0703203003 07032-Mahn 31,3 0,25 68,45 6,94 38,42 54,64

0703201002 07032-Mahn 15,45 0 84,55 19,1 57,43 23,47

0703201001 07032-Mahn 12,9 0 87,1 17,68 52,58 29,74

0703204001 07032-Mahn 17,91 0,23 81,86 20,87 64,73 14,4

0703204002 07032-Mahn 18,76 0 81,24 18,69 55,39 25,92

0703203005 07032-Mahn 16,03 0,45 83,52 16,1 70,11 13,79

0703203002 07032-Mahn 13,4 0,19 86,41 23,62 58,91 17,47

0703202002 07032-Mahn 19,7 0 80,3 17,39 60 22,61

0703202001 07032-Mahn 15,38 0 84,62 24,18 53,9 21,92

0703203004 07032-Mahn 19,06 0 80,94 11,71 73,7 14,59

0703202003 07032-Mahn 12,58 0 87,42 38,73 51,67 9,6

0703203006 07032-Mahn 22,15 0 77,85 6,34 39,46 54,20702301001 07023-Ferreries 28,42 0 71,58 7,1 62,88 30,02

0702301003 07023-Ferreries 26,77 0,51 72,73 4,45 52,54 43,01

0702301002 07023-Ferreries 18,87 0,54 80,59 5,24 64,61 30,15

0703701002 07037-Mercadal (Es) 27,52 0,61 71,87 15,23 49,74 35,03

0703701001 07037-Mercadal (Es) 32,47 0 67,53 7,12 54,57 38,31

0706401003 07064-Castell (Es) 27,34 0 72,66 17,47 36,73 45,8

0706401002 07064-Castell (Es) 17,8 0,15 82,05 33,76 47 19,23

0706401001 07064-Castell (Es) 19,48 1,04 79,48 22,85 62,12 15,03


19,94 0 80,06 20,29 51,65 28,06


27,9 0 72,1 9,8 66,88 23,32


18,41 1,26 80,33 9,66 75,07 15,27


23,04 0 76,96 7,37 74,89 17,75


26,53 0,47 73 5,53 70,37 24,09


17,49 0,9 81,61 9,26 47,43 43,31


29,15 1,51 69,35 10,98 52,95 36,06


24,28 0 75,72 5,41 69,34 25,25


26,04 0 73,96 8,38 58,81 32,81


22,86 0,63 76,51 13,13 63,56 23,31



35/37

35


23,25 0,25 76,5 10,9 63,45 25,65


23,34 0,53 76,13 9,33 73,65 17,02


27,73 0,25 72,02 15,79 46,09 38,12

0700201001 07002-Alaior 24,56 0 75,44 5,79 60,7 33,51

0700202002 07002-Alaior 25,45 0 74,55 6,83 55,65 37,52

0700201002 07002-Alaior 21,8 0 78,2 12,81 58,13 29,06

0700202001 07002-Alaior 28,95 0 71,05 6,21 68,86 24,93

0709201001 Migjorn gran 31,35 0 68,65 8,74 58,35 32,9

Font: elaboraci prpia a partir INE Cens de Poblaci i Habitatge 2001



36/37

36

Taula 6: Constituci dhipoteques i el seu import a Menorca, 2006 2014

Nmero de finques Import de les hipoteques

2006 5454 9017732007 4963 9404482008 248 551222009 2636 3240752010 2688 2889122011 1703 2566122012 1675 2426632013 803 96780

2014 744 71652milers d'euros

Font: elaboraci prpia a partir de Institut d'Estadstica de les Illes Balears (IBESTAT)


T l 7 E i hi i i i l l i j di i l d M


37/37

37

Taula 7: Execucions hipotecries per categories socials al partit judicial de Ma.

Nmeros Absoluts %

Mitxe Treballadors Mitjanes-altes Total Mitxe Treballadors Mitjanes -altes Total

Alaior 32 4 0 36 88,89 11,11 0,00 100EsCastell

0 34 30 64 0,00 53,13 46,88 100

Ma 9 172 150 331 2,72 51,96 45,32 100Sant llus 11 18 0 29 37,93 62,07 0,00 100TOTAL 52 228 180 460 11,30 49,57 39,13 100

Font: elaboraci prpia a partir de les dades dels Jutjats de Ma i de lINE

Taula 8: Execucions hipotecries per entitat financera del partit judicial de Ma entre

2003 i 2013

Ma Alaior Es Castell Sant Llus Total2003-

2007

2008-

2013

2003-

2007

2008-

2013

2003-

2007

2008-2013 2003-

2007

2008-2013 2003-

2013

Banca March 1 1 1 5 0 0 0 0 8

Crdit

Balear/Popular0 4 1 3 0 1 0 0 9

BBVA 0 16 1 3 0 2 0 6 28

CAM 2 2 1 8 1 3 0 0 17

Santander 0 7 1 8 0 4 0 1 21

La Caixa 2 36 0 7 1 14 1 5 66

Sa Nostra/BMN 0 29 0 11 0 2 0 3 45

Barclays 0 3 0 4 0 0 0 0 7

Bankinter 2 3 0 0 1 3 0 2 11

Bankia 0 1 0 0 0 2 0 0 3

Altres 5 17 2 3 1 8 1 8 45

Font: elaboraci prpia a partir de les dades dels Jutjats de Ma

Documents

ELS EFECTES SOCIALS DE LA CRISI IMMOBILIÀRIA A MENORCA: GEOGRAFIA DE LES EXECUCIONS HIPOTECÀRIES