Embed Size (px)
Citation preview
Els estudiants a la universitat actual Qui són, com són i què estudien?
Lidia Daza Pérez
Marina Elias Andreu
Jornada Com són els estudiants de la universitat d’avui?
20 de juny de 2016
D’on parteix el llibre?
• I+D “Los estudiantes ante la nueva reforma universitaria” (2008-2011)
• Anàlisis d’altres bbdd (UB, UAB)
El per què del llibre • Recollir en un únic document tots els resultats i reflexions
derivades • Aportar elements per al debat entorn què ha passat amb
Bolonya i què ha significat per a l’aprenentatge dels estudiants
• Donar protagonisme als estudiants
• Introduir la mirada sociològica a l’educació superior
• Des de la perspectiva de l’EQUITAT SOCIAL
Quina mirada hi posem?
RESULTATS
Algunes dades postBolonya
Piràmide de Maslow
Com són els estudiants universitaris? (I)
• Lleuger aument del percentatge d’homes universitaris
• Es redueix el perfil de l’estudiant madur • Es produeixen canvis lleugers en la composició
social • Accedeixen estudiants amb notes més altes • Creix el volum d’estudiants per la via de
batxillerat • Disminueixen els estudiants a TC
Com són els estudiants universitaris? (II)
• Major diversitat de perfils
• Desacceleració en l’entrada de perfils “no tradicionals” davant la crisi econòmica
• Efecte composició social segons titulació
• Reforma metodològica > nou eix de desigualtat
Persisteixen les desigualtats educatives a la universitat?
Model analític de la presa de decisions educatives
De
cisi
ó:
A.
Acc
ed
ir a
la
un
ive
rsit
at
o n
o
B.
Ele
cció
de
ca
rre
ra
Preferències
Aspiracions personals i socials
Disposició a l’estudi
Estimació del cost/benefici
esperat
Cost relatiu
Costos directes, indirectes i
d’oportunitat
Ingressos
Retorns esperats
Probabilitat percebuda
d’èxit
Oportunitats (opcions possibles)
Capacitats pròpies
Durada i dificultat prevista
Relació entre tipologia de motivació d’elecció de carrera i classe social
Poca presencia de CT
(hasta un 10% )
Presencia media de CT
(entre un 20 y un 25%)
Alta presencia de CT
(entre un 30 y un 35%)
Biología humana 5.9%
Arquitectura 7.2%
Humanidades 8.8%
Farmacia 10.7%
Traducción e interpretación
19.6%
Química 25%
Ciencias empresariales 25.1%
Educación social 30%
I. T. Sistemas de
Telecomunicación
31.7%
Enfermería 33.7%
Fuente: Troiano y Elias (2011) * N: 857. El estadístico del chi-cuadrado es significativo a nivel 0.05.
Composició social de les titulacions analitzades (2010)
L’accés diferencial a la universitat segons cost i dificultat
El pas de diplomatures/llicenciatures a graus
El cost dels estudis Proporción de estudiantes según clase social y curso académico
en titulaciones más y menos arriesgadas, con y sin solicitud de beca
Titularitat del centre de secundària
Elecció de carrera segons classe social d’estudiants de centres de secundària privats/concertats. Curs 2011-12 i 2012-13
Fuente: Elaboración propia a partir de la SPA de la UB y la OGID de la UAB
2011-12 2012-13
CT CM-A Total CT CM-A Total
Titulacions
fàcils 56,85 51,18 52,38 57,52 50,35 51,94
Titulacions
difícils 43,15 48,82 47,62 42,48 49,65 48,06
Algunes recomanacions polítiques per començar…
• REFORMES EDUCATIVES: Recursos + implicació de tota la comunitat universitària (informació i identificació)
• APRENENTAGE: Metodologies Bolonya > aprenentatge més significatiu > millor rendiment (si les condicions de vida i d’estudi són els adients)
• INTEGRACIÓ: reforçar la integració acadèmica i social de l’estudiant a la universitat
• CONDICIONS DE VIDA I ESTUDI: calen polítiques contextualitzades i flexibles segons els diferents perfils dels estudiants i les titulacions. Els col·lectius més perjudicats:
– Els joves que estudien i treballen
– Les famílies amb menys recursos
– Les famílies de classe mitjana-baixa o petits propietaris
• ELECCIONS EDUCATIVES: actuacions d’orientació i assessorament a la secundària i en el moment d’escollir titulació, tenint en compte les desigualtats detectades
Recerca actual GRET
Rafael Merino; Maribel Garcia; Helena Troiano; Ona Valls; Dani
Torrents; Sandra Fachelli; Mijail Figueroa; Albert Sanchez-
Gelabert; Lidia Daza; Marina Elias; Jordi Planas
Els projectes de recerca actuals
ISCY project CIC Enquesta joventut
Via universitària AQU
4t ESO. Anàlisi expectatives
ISCY Project. Mostra = 2000 indiv. Panel durant 4 anys
• Objectiu: analitzar les expectatives i aspiracions del joves a 4t ESO. Veure diferències segons classe social i nota.
• Entre els joves de 15 anys: – més d’un 90% tenen expectatives de què cursar el curs vinent
(60% Batxillerat per universitat) . – El 80% té aspiracions clares de quina professió vol exercir als 30
anys (més del 50% requereixen nivell universitari).
• Diferents respostes segons classe social (evitació mobilitat social descendent).
• Es controla tenint en compte les notes que treuen.
53% 67%
9% 17%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Notas bajas Notas altas Notas bajas Notas altas Notas bajas Notas altas
Est. obligatorios Est. postobligatorios Est. universitarios
Concordancia Disonancia menor aspiración
Disonancia menor expectativa Indecisos
Relació expectativa i aspiració segons nivell d’estudis dels progenitors i notes obtingudes
Els projectes de recerca actuals
ISCY project CIC Enquesta joventut
Via universitària AQU
Transició a la universitat
• Objectiu: transició a la universitat dels estudiants que tenen el títol per accedir-hi (Batxillerat o CF). Veure diferències segons classe social i nota.
• Diferents col.lectius: Batxillerat (noies, notes altes, fills de classe mitjana i alta) i CFGS (nois, notes baixes i fills de classe treballadora).
• Clares diferències segons nota i nivell formatiu familiar (NFF).
Enquesta joventut. Mostra longitudinal retrospectiva = 1077 a Batx de 18-34a
i 497 a CF de 20-34a
Transició a la universitat segons títol d’educació secundària superior, notes obtingudes i nivell d’estudis dels pares
Els projectes de recerca actuals
ISCY project CIC Enquesta joventut
Via universitària AQU
Descens demogràfic de la població jove Augment del nivell d’estudis de la generació dels progenitors
Anàlisi evolutiu de l’accés
Crisi *Bolonya *Sense quotes CFGS
Preu matrícula Augment66%
Context temporal
Dades CIC de registre. Mostra 2002 = 45855 ind; 2014 = 53209 ind.
Composició de l’accés
39,90%36,90% 34,20% 31,50% 28,40%
26,20%26,30%
26,30% 27,40%27,70%
34,00% 36,70% 39,50% 41,10% 43,90%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2002 2005 2008 2011 2014
Composición del nuevo acceso a la universidad según nivel de estudios de los progenitores
Hasta obligatorios 2aria post-obligatoria Universidad
Evolució de la taxa d’accés
2002 2005 2008 2011 2014
Hasta obligatorios 22,5 23,7 29,6 29,8 30,1
2aria post-obligatoria 46,2 43,0 43,2 43,8 41,7
Universitarios 78,8 83,2 89,2 94,1 93,1
total 36,8 39,3 45,4 48,2 49,0
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
80,0
90,0
100,0
Aproximación a las tasas de acceso a la universidad según nivel de estudios de los progenitores
Hasta obligatorios 2aria post-obligatoria Universitarios total
Els projectes de recerca actuals
ISCY project CIC Enquesta joventut
Via universitària AQU
Experiència universitària • Objectiu: conèixer els diferents perfils d’estudiants i les
seves condicions de vida. • Clares diferències per variables sociodemogràfiques i
per titulacions: – Motivacions i notes d’accés i d’expedient. – Condicions de vida (hores dedicades a l’estudi...). – Integració-participació a la universitat. – Trajectòries dins la universitat. AUTOSEL.LECCIÓ dels estudiants i RETROALIMENTACIÓ instutcional
Via Universitària. Enquesta estudiants de tots els cursos. Mostra = 12000 ind.
Compaginació estudis i treball segons nivell educatiu de la mare
0%
20%
40%
60%
Estudio a tempscomplet
Estudio, però tambéfaig alguna feina
intermitent
Estudio i a méstreballo a temps
parcial
Treballo a tempscomplet i a més
estudio
Estudis primaris
Estudis secundaris
Estudis universitaris
Els projectes de recerca actuals
ISCY project CIC Enquesta joventut
Via universitària AQU
• Objectiu: variables que diferencien la inserció laboral dels graduats i qualitat de la inserció.
• Lleu influència de la classe social en la inserció (només els que venen de posicions socials menys baixes tenen menor probabilitat de tenir una feina de categoria alta).
• La crisi econòmica no ha comportat un ressorgiment de les diferències per classe social en la inserció (tampoc en els ingressos).
• Sí que es detecten algunes diferències si es controla per subàrea.
Inserció laboral
Enquesta AQU a graduats universitaris. Mostra 2008 = 11771 ind.; 2011= 11843 ind.; 2014 = 11865 ind.
Taxa atur
0
5
10
15
20
25
Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes
Humanitats CiènciesSocials
Economia Ciènciesexperimentals
Ciències de lasault
Tècniques Total
2008
2011
2014
Conclusions principals • 4t ESO: En global els joves tenen clar el futur i són coherents. Hi ha
diferències segons NFF. Els fills de pares amb estudis universitaris clares expectatives i aspiracions altes independentment de la nota. Els fills de pares amb estudis obligatoris són els que més rebaixen l’expectativa, fins i tot si treuen notes altes.
• Transició: és clarament diferent entre els que ho fan per Batx i per CF. La transició diferenciada per NFF i notes. Fills de estudis superiors poc condicionats per notes, i accés a la uni per Batx casi assegurat, en canvi els fills d’estudis primaris molt condicionats per notes.
• Accés: lleugers canvis en la composició social de l’accés, reducció dels fills de pares amb estudis secundaris. Variable segons titulacions (Eng.)
• Experiència: diferències en les condicions de vida a la universitat segons NFF. Els alumnes s’autoseleccionen per encaixar a la titulació (poder treballar, encaixar amb el perfil…) i així es produeix una retroalimentació institucional.
• Inserció: L’efecte de la classe social és mínim, no és així amb el gènere. I amb clares diferències per àrea d’estudi.
Conclusió global
Equitat
Jerarquia horitzontal: Clares diferències per titulacions
Aturada i desigualtat en alguns aspectes (condicions de vida, aversió risc…) degut a l’impacte de la crisi
Trajectòria joves
Evolució cronològica
Inequitat
