PALAU COMTALMUSEU MUNICIPAL DE COCENTAINA

fòssilsuna mirada a la història de la Terra

Inauguració 9 de març de 2013

Els

RegidoradeCultura Marcela Richart Carbonell

Presidentdel’AssociacióPaleontològicaAlcoianaIsurus Ángel Carbonell Zamora

Comissaris Elisa Domènech Faus Tècnica de Patrimoni Cultural i Museus

Ángel Carbonell Zamora Associació Paleontològica Alcoiana Isurus

Dissenyiil.lustració Ángel Carbonell Zamora

Conservadoracol.leccióimuntatge María del Carmen Almahano Duran

Etiquetesimuntatge Vicente Giner Cerdan

Col.laboraciómuntatge Montserrat Bodí Verdú Joaquina Verdú Picó Cristian Carbonell Almahano

Textos Francisco J. Bellod Calabuig Elisa Domènech Faus

Dibuixos Francisco Parreño Sempere

Correcciólingüística Vicent Santamaria, AVIVA Cocentaina

Organitzen Regidoria de Cultura Associació Paleontològica Alcoiana Isurus Museu Municipal – Palau Comtal

Disseny,maquetacióiimpressiócatàleg Imprenta Domínguez - Cocentaina

3

És indubtable que a Cocentaina tenim a l’abast un Patrimoni Cultural ben ampli i divers, tant pel que fa a la història, com a l’art, l’etnologia o l’arqueologia, un patrimoni que des del consistori municipal ens hem

preocupat sempre de recuperar i de divulgar.

En aquesta ocasió, presentem una mostra que pretén donar a conèixer el nostre Patrimoni Paleontològic, és a dir, els jaciments i les restes fòssils, els senyals de l’activitat d’organismes en el nostre passat més remot.

El motiu d’aquesta exposició naix, segurament, arran de la donació de dos ammonits, fòssils d’animals marins ja extingits, localitzats a la partida de la Querola, per part de Carmen Pérez Pérez, viuda del benvolgut mestre don Manuel Pérez de León Reig, descobridor d’aquesta important resta paleontològica de gran rellevància per als investigadors.

Igualment, amb aquesta exposició també es reforcen els lligams entre les institucions públiques i les privades a l’hora de treballar per un objectiu comú. Així ha estat el cas de l’Associació Paleontològica Alcoiana Isurus, que s’ha implicat per complet en el projecte amb la fi nalitat d’oferir i de descobrir a tot el poble de Cocentaina la riquesa del seu patrimoni paleontològic.

Rafael Briet SeguíAlcalde

4

Tot i que és un tòpic, pensem que en aquesta ocasió més que mai el marc incomparable del Palau Comtal ens torna a servir d’escenari per a mostrar una part de la nostra història, en aquesta oportunitat la història

més antiga: els fòssils.

La idea va començar a gestar-se a fi nals de 2012, que va ser quan pensàrem que seria interessant donar-li el reconeixement que es mereix a la tasca duta a terme pel mestre de Cocentaina don Manuel Pérez de León Reig. En aquell moment, igual que ara, vam comptar amb l’absoluta implicació dels membres de l’Associació Paleontològica Alcoiana Isurus, que han treballat colze a colze amb nosaltres per aconseguir portar a bon terme aquesta magnífi ca exposició, ja que no sols han col·laborat amb el seu treball, sinó que també han cedit temporalment una part de la seua col·lecció de fòssils a fi de completar-la.

En especial, volem agrair la contribució d’Àngel Carbonell, president d’Isurus, que, conjuntament amb Elisa Domènec, la nostra tècnica municipal en Patrimoni Cultural, han treballat de valent per aconseguir que aquest projecte divulgatiu haja estat possible.

Per tant, tan sols ens queda desitjar que tant grans com menuts pugueu gaudir de la mostra que presentem, una vegada més, a les sales del noste Palau Comtal.

Marcela Richart CarbonellRegidoradeCultura

5

Esta exposición paleontológica nace de la magnifi ca idea de la técnica en Patrimonio Cultural y Museos del Ayuntamiento de Cocentaina, Elisa Doménech, la cual nos transmite la ilusión de poder realizarla.

Con este evento y las actividades que la componen, queremos poner en valor el gran Patrimonio Paleontológico y Geológico que tenemos en España y sobre todo en la comarca.

Que sea un vínculo de unión cultural entre el Ayuntamiento de Cocentaina y la Asociación Paleontológica Alcoyana Isurus.

Doy las gracias a los compañeros y compañeras de Isurus que han colaborado en este evento, a Elisa Doménech por toda la ayuda que nos ha prestado, a la concejala de Cultura del Ayuntamiento de Cocentaina Marcela Richart, al alcalde don Rafael Briet, al Ayuntamiento en general y al pueblo de Cocentaina.

Ángel Carbonell ZamoraPresidentedelaAsociaciónPaleontológicaAlcoyanaIsurus

6

El 9 de marzo de 2013 se inaugura una nueva exposición dedicada a la Paleontología en la siempre querida localidad de Cocentaina. ¿Una exposición más? Podría serlo, pero entre todos tenemos que hacer que

no sea eso únicamente. Estamos ante una oportunidad única de reivindicar, en primer lugar frente a los ciudadanos de la capitalina ciudad de Cocentaina, el enorme y magnífi co patrimonio paleontológico que sus tierras atesoran. Desde las cumbres de la Serra de Mariola, los yacimientos del barranc de la Querola, referente científi co internacional en el estudio de los ammonites del cretácico, pasando por los fósiles triásicos de su castillo, hasta el conjunto de yacimientos de mamíferos del terciario del barranc del Gormaig, son testigos de un tiempo pasado, a la espera de ser conocidos y reconocidos como parte importante del legado natural de estas tierras.

La Paleontología no es solo ciencia, que lo es y lo debe seguir siendo. Se ha convertido en una de las principales excusas para la puesta en valor de su objeto de estudio, los fósiles y la información que de ellos se desprende. Las comunidades humanas del entorno pueden y deben utilizar este patrimonio como un recurso natural más, susceptible de ser utilizado, y siempre respetado. Hoy en día, el conocimiento que los paleontólogos tienen de este patrimonio ha llevado a que se convierta en una fuente de generación de empleo, de cultura, de bienestar. Las autoridades locales de Cocentaina no deben dejar pasar esta oportunidad de hacer ver a sus ciudadanos, y a ellos mismos, la magnífi ca oportunidad que se abre de desarrollar un proyecto sociocultural y educativo sobre los recursos paleontológicos de su territorio.

De la mano de sus autoridades municipales y con la ayuda inquebrantable, generosa y el voluntarismo de los miembros de la Asociación Paleontológica Alcoyana Isurus, podemos y debemos hacer de esta exposición el inicio de un proyecto de futuro basado en el conocimiento, el aprovechamiento y la divulgación del patrimonio paleontológico del municipio de Cocentaina. En esta labor, Cocentaina y sus autoridades municipales , cuentan desde este momento con todo el apoyo que, desde el Área de Paleontologia de la Universitat de València, pudieran necesitar.

Francisco Javier Ruiz SánchezUniversitatdeValència

7

Elisa María Domènech FausTècnicaPatrimoniCulturaliMuseusAjuntamentdeCocentaina

L’exposició “Els fòssils: una mirada a la història de la Terra” és una bona oportunitat per endinsar-nos en l’antiga memòria de la nostra terra. Per la seua banda, els fòssils tenen un paper molt important en la reconstrucció

de la vida al planeta des de fa milers i milers d’anys, en la qual l’home quasi gens ha contribuït.

Cap als 570 milions d’anys començaren a formar-se els primers organismes pluricel·lulars i, a partir d’aquest moment, s’inicia l’imparable procés evolutiu dels éssers vius per a culminar fi nalment el procés amb l’aparició dels primers homínids. Així, en els vuit plafons de la mostra expositiva, es conten els diversos canvis geològics que s’han produït als continents i l’evolució biològica dels organismes vius.

Els famosos dinosaures, espècies evolucionades de formes de rèptils, regnaren per tota la superfície emergida del planeta durant més de 160 milions d’ans (entre 250 i 65 m.a.), mentre que durant el mateix període les nostres terres estaven submergides davall les aigües del mar de Tetis, per aquest motiu els fòssils que trobem als jaciments paleontològics de les nostres comarques són marins.

Ja al terciari comencen a formar-se les nostres muntanyes, valls i conques i, en altres latituds, apareixen els primers homínids, els quals tardaran alguns milions d’anys en arribar al mediterrani occidental en un estat més evolucionat.

L’exposició es completa amb una bona mostra de fòssils que tan amablement ens ha deixat l’Associació Paleontològica Alcoiana Isurus, els quals representen les espècies que van viure a la Terra durant les primeres eres de la seua història. Igualment, ocupen també un lloc principal els dos ammonits que va trobar el Sr. Manuel Pérez de León Reig a la Querola.

Una mirada arrere en el temps

En l’era primària, fa 570 milions d’anys (m.a.), es van originar els primers organismes pluricel·lulars, en un planeta format per un sol continent denominat Pangea.

Posteriorment, els diversos moviments tectònics produïts el van fragmentar en cinc continents.

Fa aproximadament 430 m.a. van aparéixer els primers vertebrats marins, espècie de peixos cuirassats, i brollen els primers vegetals representats per falagueres i coníferes.

Quan l’atmosfera va aconseguir els nivells actuals d’oxigen van sorgir els insectes, mentre que els vertebrats van començar la conquista de la Terra (briòfi ts, artròpodes terrestres i trilobits).

A partir d’aquest període, s’inicia el llarg camí en la història dels éssers vius a la terra.

L’era primària

Falaguera fòssil

Trilobite

Pangea

8

Què són els fòssils?

La Fossilització

Què és la Paleontologia?

Què és un Paleontòleg?

Els fòssils es defi nixen com a restes d’éssers vius i de la seua activitat biològica.

Quan l’organisme mor les restes orgàniques són atacades per altres carronyeres i descomponedores, els quals fan desaparéixer les parts blanes de l’ésser viu.

En el moment en què el cadàver queda soterrat pels sediments, el material es va compactant, les partícules minerals s’infi ltren en els estrats i substituïxen la matèria orgànica per material mineral. Al fi nal del procés, es forma el fòssil.

Posteriorment, un esdeveniment geològic pot tornar aquests estrats a lasuperfície.

La Paleontologia és una ciència que estudia els animals i vegetals que van existir en altres èpoques diferents de l’actual a través dels fòssils.

El seu àmbit d’estudi s’aplica a les restes d’éssers vius, plantes i animals, i a les restes de la seua activitat vital com a empremtes, excrements, pol·len, etc., conservats en el sediment.

Persona que professa la paleontologia o té en ella especials coneixements.

9

La paleobotànica en la Península

La Paleobotànica és una disciplina que estudia els vegetals que van viure en el passat, reconstrueix els animals antics i la història de la vida.

Entre 543 i 248 m.a., durant el paleozoic, sorgeix un nou grup d’organismes derivats de les algues, les plantes terrestres. Aquest grup va evolucionar i es va diversifi car molt ràpidament, colonitzant en alguns milions d’anys els hàbitats terrestres del moment.

Els primers vegetals terrestres es van desenvolupar a partir de les algues i van evolucionar cap a plantes vasculars que posseïen una arrel per a absorbir els nutrients, un teixit de sosteniment i brots. A partir del 360 m.a., període carbonífer, van aparéixer una gran diversitat d’espècies amb predomini de les coníferes i les falagueres.

En el cretaci, entre 146 i 65 m.a., proliferen els grans arbres, les palmeres i els caducifolis, conjuntament amb una gran expansió de les fl ors.

Durant l’era quaternària les espècies d’animals i vegetals són similars a les actuals.

Tronc fòssil

Canya fòssil

Falaguera fòssil

10

L’era secundària o era dels dinosaures

Durant els 160 m.a. d’aquest període (del 250 m.a. fi ns al 65 m.a.), concretament en el Triàsic (248-213 m.a.), el continent Pangea va començar a desmembrar-se, es van afonar els grans blocs i es van crear noves conques.

Les espècies dels períodes anteriors desapareixen pràcticament i són substituïdes pels grans dinosaures. Als oceans predominen les estrelles de mar, les esponges i els corals.

Els dinosaures són el resultat d’un procés d’especialització de l’aparell locomotor el qual els ha portat a tindre les extremitats esteses cap als costats i per davall del cos. Es classifi quen d’acord amb l’estructura del seu maluc: Saurisquios o amb maluc d’au (velociraptor, diplodocus, branquiosaure) i Ornitisquios o maluc de fardatxo (coritosaure, anquilosaure, triceratops).

La seua extinció va ser progressiva sobretot en l’ambient marí i terrestre fruit d’un conjunt de causes, encara que la més acceptada siga la produïda pels efectes de la col•lisió d’un gran esteroide de 10 km de diàmetre, l’explosió del qual va ser equivalent a 10 milions de bombes atòmiques. No obstant això, el 40% de les espècies van perviure i van evolucionar en els períodes posteriors.

Coral fòssil

Ammonite

Dent de Mosasaurus

Deinonichius sp.

11

12

Els icnofòssils: galeries del passat

Els icnofòssils són restes d’una activitat biològica sense conservar estructures de l’organisme. Aquests exemplars corresponen a galeries excavades per diferents organismes marins en els sediments.

Al mas de Pardinetes (Font Roja) hi ha un jaciment d’icnofòssils del període miocè datat fa 12 m.a.

Gastrochaenolites ornatus són galeries en forma cilíndrica construïdes possiblement per bivalves que se soterren en el sediment. (1)

Rhizpcprallium jenense (= Taonurus ultimus, Saporta). Es tracta d’una galeria en forma de “U”, excavada possiblement per crustacis semblants als amfípodes. (2)

Spongeliomorpha ibèrica correspon a galeries cilíndriques acabades en punta on té el cau. Possiblement ha sigut bioconstruïda per les pinces de crustacis del grup dels decàpodes. És la localitat tipus d’aquest icnofòssil. (3)

Reconstrucció de l’hàbitat dels 3 tipus d’icnofòssils

1 2

3

Els ammonites

Els ammonites són una subclasse de mol·luscos cefalòpodes extints. Van existir als mars del Devonià, fa 400 m.a., i van perdurar fi ns al 65 m.a., fi nals del Cretaci.

Un dels jaciments paleontològics més importants d’ammonites a la Península ibèrica és el de la Querola, situat al barranc del mateix nom a 2 km al nord de la població de Cocentaina.

La riquesa de fòssils és extraordinària, com ara ammonites, braquiòpodes, lamel·libranquis, etc., tots ells de domini marí.

Aquests dos exemplars els va trobar Manuel Perez de León Reig a la Querola i la seua esposa Carmen Pérez Pérez els va donar al Museu Municipal de Cocentaina.

13

Emericiceras sp. ind.

Els ripples

Els ripples són marques de la corrent que es van originar per l’acció de l’aigua o del vent, de fl ux mitjà o baix, o per l’efecte de l’onatge.

Un dels pocs vestigis de ripples que ens queden a la Comunitat Valenciana és el de Cocentaina, ubicat a la carretera al mas de la Penya, dins del Parc Natural de la Serra de Mariola.

“És el nostre deure protegir-lo”

14

Ripples de Cocentaina

L’era terciaria O cenozoicaanomenada també “era dels mamífers”

Al principi de l’era terciària, fa 65 m.a., les plaquesdels continents continuaven separant-se.

Com a conseqüència d’aquest moviment es va produir el gran plegament alpí amb la formació de les principals serralades del sud d’Europa i Àsia: els Alps i les principals serralades del sistema muntanyós de la Península ibèrica. No obstant això, una gran part del llevant peninsular continuarà cobert pel mar.

Els extingits dinosaures van ser substituïts pels mamífers i les aus, i es van desenvolupar nous grups de mamífers com els marsupials, els insectívors, els herbívors, les balenes i els avantpassats dels elefants.

Els fòssils més representatius del domini marí són els nummulits, els corals, els braquiòpodes i les dents de peixos i taurons. Entre els últims, el més conegut i espectacular és el Carcharodon megalodon (1) amb una talla que arribava als 25 metres.

Durant tot el període va haver-hi un progressiu refredament global del Planeta en contrast amb el clima més temperat i tropical de l’era secundària. Al fi nal del període, aproximadament fa 5,2 milions d’anys, sorgeixen els primers homínids.

15

1

Dimarts de 18:00 a 20:00 hDimecres, divendres i dissabte d’11:00 a 13:00 h i de 18:00 a 20:00 hDijous d’11:00 a 13:00 hDiumenge d’11:00 a 13:00 h

Horari

AJUNTAMENT DE COCENTAINARegidoria de Cultura

PALAU COMTALMUSEU MUNICIPAL DE COCENTAINA

Del 9 de març de 2013 al 9 de març de 2014Torre Sud-est del Palau Comtal