1r ESO 2009/2010

Els alumnes de 1r d'ESO han reflexionat a través de la

poesia, el relat i l'assaig

sobre el concepte INFINIT

I ho han volgut compartir

amb tothom

GAUDIU-NE!

L'inifinit amor a la terra

Аз съм българче Аз съм българче и силна

майка мене е родила;

с хубости, блага обилна

мойта родина е мила.

Аз съм българче. Обичам

наште планини зелени,

българин да се наричам -

първа радост е за мене.

Аз съм българче свободно,

в край свободен аз живея,

всичко българско и родно

любя, тача и милея.

Аз съм българче и расна

в дни велики, в славно време,

син съм на земя прекрасна,

син съм на юнашко племе.

Jo sóc Búlgar

Jo sóc un búlgar i en una mare forta

vaig néixer;

amb la bellesa, la riquesa abundant

el meu país és agradable.

Jo sóc un búlgar. Vull

les nostres verdes muntanyes

anomenarme búlgar-

és la primera alegria per a mi.

Jo sóc un búlgar lliure

visc en un país lliure,

totes les coses búlgares

amor, reveréncia i tresor.

Jo sóc un Búlgar i visc

en grans dies, en un clima gloriós,

jo sóc el fill d'una terra bonica,

jo sóc el fill de la tribu heroica.

Aportació d'en Georgi Genadiev, 1r ESO D

El príncep blau

Estic enamoradaD'un príncep blauEscaleu la muradaVeniu príncep si us plau

Està fora el balcójo plena d'alegriali donaria un petói feliç jo seria

El meu cor tremolaperquè ja està vora miperò desprès estaré solaQuan se'n vagi pel camí

Cristina Clapau 1r ESO A 

Quin infinit

L'amor, l'amistat i l'odi. Un dia en un poble molt petit uns al·lots eren amics des de feia molt de temps. Els dos es volien molt. Però ¿què passaria un s'enamorés de l'altre? Que poden ser feliços i dur-ho molt bé. La seva amistat pot durar per tota la vida, tendrien fills o filles. Els aniria molt bé perquè ja es coneixien. Però i si és un el que s'ha enamorat i no l'altra? Que pateixen molt i amb amargura. Que ve el desamor, el dolor, la desil·lusió , la soledat... S'allunyarien i no es tornarien a parlar en un temps. Al cap d'uns dies es tornarien a veure, a parlar-se a abraçar-se. No sabrien què fer-se ni què dir-se i tampoc sabrien com actuar. Es sentirien rars, com si fes poc que es coneixen. Deixarien de ser amics com eren abans, els seria difícil mirar-se a la cara, als ulls. Ja no tornarien a ser amics mai més. Això seria molt fatal per algú dels dos. l final s'entendrien i a poc a poc tornarien a parlar-se, a abraçar-se, a mirar-se.

Eymi Tenorio, 1r ESO A

L´amorL´amor amb mi

Aquell dia estaves amb mien el meu llit.

Jo et volia besarsense pensar.

Els teus ulls tan bonics,amb els sabors mes rics.

La teva mirada és com un raig de sol,que em podria matar tot sol.

Estaves en el meu llitaquella nit.

Yasser Nabil, 1r ESO A 

Jaume viatja pel món

En una casa de família rica vivia una nina amb el seu lloro. El lloro es deia Jaume i la nina Jenifer. Jaume tenia el pit groc i l'esquena blava. Cada dia Jenifer passejava pel jardí, el lloro sempre s'asseia a la seva espatlla. Però ell s'avorria al veure sempre el mateix.

Un dia s'escapà per veure món. Jenifer el va crida però no volia venir. Jaume va decidir fer

la volta al món. Des de Mallorca va sortir creuant el Mediterrani fins Sicília, on va menjar pizza, que no li agrada molt, perquè era massa picant.

Va sortir de Sicília i va arribar fins a Atenes on va trobar un amic lloro, Costa, que li va ensenyar l'Acròpolis. Els dos van anar a un restaurant on van menjar el formatge feta, que per cert li encantà.

Al dia següent va sortir d'Atenes a Amman, on va creuar el desert i va passar molta set.

Al final del desert arribà a Qatar, on descansa en un palau. Es va fer amic d'unes princeses

molt maques que tenien uns lloros preciosos. Tenia el menjar més ric que havia provat mai. Però no es va quedar molt de temps, se'n va anar a Bombai, on el menjar era encara més picant que a Sicília per això es va anar enseguida.

En arribar a Bangkok va tenir problemes amb els micos de la ciutat: no volien compartir el menjar amb Jaume. Va fugir a Manila, on va trobar un pirata amb el seu lloro, Piranya, que portava un tros de tela a l'ull, igual que el seu amo. Mentre creuaven el Pacífic, Piranya li contà les històries de les seves aventures. Van arribar a Hawaii sense problemes.

A Hawaii feia molta calor. Les flors eren una meravella i les fruites estaven boníssimes. Allà Jaume va conèixer una guapisima llora, Lola. Li agradava molt estar amb ella, perquè era molt divertida. Es va haver d'acomiadar d'ella per seguir amb el seu viatge en el vaixell a Les Galàpagos. Jaume es va haver d'amagar al vaixell perquè el capità no admetia animals a bord, ni tan sols un animal tan típic en un vaixell com és el lloro. A les illes Galàpagos va al·lucinar amb l'enorme mida de les tortugues. Es va haver d'anar massa aviat a Panamà on tots els homes portaven un barret bastant estrany.

Quan arribaren al Brasil, es va trobar amb moltíssims de la seva espècie i la seva família. Al final va conèixer la llora dels seus somnis. Però Jaume enyorava Jenifer i volia seguir amb el seu viatge per tornar a casa. La llora nomia Celestina i va decidir anar amb Jaume.

Des de Recife, es van anar amb vaixell fins a Guinea, a l'Àfrica. Quan van arribar Jaume scoltà sons familiars, ja que el vaixell del costat pertanyia a espanyols i ell en va reconèixer l'idioma. Van canviar de vaixell de seguida ja que el vaixell espanyol havia de sortir en un minut.

Poc temps després, a Gran Canàries van trobar Jenifer. Ella es va posar molt feliç de tornar a estar amb Jaume i ara amb Celestina. Van tornar a casa en el vaixell del seu pare i van ser molt feliços. Fi

Alondra Belen Gerke 1r D

 L 'amor    

L'amor és  e l  sentiment més bonic  que hi  ha,  

el  sentiment més  pur que hi  ha.  

   

L'amor és  e l  sentiment que  tots necess itam,  

i  que tots  cercam,  

però  que no tots trobam.  

   

L'amor  la  meravella de  tota  la  gent,  

però  a vegades  està  car regat de  patiment.  

   

L'amor el  sentiment de  l 'a legr ia,  

el  sentiment que fa la poesia.    

   

L'amor el  sentiment que governa el  món,  

el  sentiment que ens  ar r iba al  cor.

Anngy Berdugo,  1r  ESO D 

L' Univers és infinit Una cosa que és infinita és una cosa que mai acaba. Per exemple l'Univers és infinit.L'Univers té moltíssimes galàxies, milions de planetes i un nombre infinit d'éssers vius. L' Univers és una cosa que l'ésser humà ha estat investigant; hem descobert molts de planetes, estrelles i galàxies... Però encara ens falta moltíssim per conèixer l'infinit. L'infinit és una cosa que mai acaba, però, algunes persones afirmen que, com va explotar el big bang i va aparèixer l'Univers, també pot desaparèixer. Altres persones afirmen que l'Univers s'acabarà al 2012.

Per més que investiguem mai es podrà saber on comença i on està el centre de l'Univers. Perquè si l'Univers és infinit no es pot dir el centre fix.

Hi ha un nombre infinit d'éssers vius. Nosaltres anomenam a aquests éssers vius ''extratarrestres'' , però si ho pensem bé, nosaltres per a ells som extratarrestres...

Christian Villamor Simre, 1rD

Joan, l'heroi

Joan era un al·lot de 15 anys amb un aspecte d'estudiant amb ferros a les dents, ulleres de cul de tassó, i ple de taques i granets, ell mai esperava que li passaria alguna cosa així. Doncs un dia mentre era assegut a la cadira de la seva habitació, de sobte el bolígraf va començar a fondre's i en Joan es va espantar tant tant que va sortir corrent de l'habitació que quasi cau per les escales. Mentre es dirigia cap a cap enlloc va començar a volar però molt poquet, aquí si que és va espantar!!!

Doncs després va anar a ca l'amo Josep que estava cultivant patates heroiques.

I en Joan li va demanar a l'amo Josep:

- eeeiiii,Josep que m'has donat, tio?

- T'he donat unes patates heroiques!! burro, com les has cuinades? Cap de fava.

I en Joan va pensar: que puc fer ara? després va dir:

Ei, Josep, ja que m'has ficat tu en aquest problema, me n'has de treure tu!‒

- Mem qui s'ha, menjat ses patates? Tu, idò és es teu problema...

Va dir en Josep.

- Be, idò m'ha hauràs d'ajudar. Va respondre en Joan.

A partir d'aquí en Joan va començar a fer d'heroi perquè ell havia vist que això no es podia llevar.

Un dia al mati sobre les 8:00 en Joan es va aixecar del llit i de sobte escoltà un renou molt fort

i un crid d'una dona, quan va baixar per les escales va trobar a la seva mare cridant perquè s'havia romput l'ungla!! Bàsicament això no és fer d'heroi. Però ara és quan ve el més fort, hi havia un atracador intentant robar les joies de la joieria d'enfront, en Joan com era el nou heroi de la ciutat, bé el primer que hi havia doncs va entrar a la joieria sigil·losament amb silenci absolut i per darrere l'atracador en Joan li va fer...

TO BE CONTINUED...és broma, seguim.

Doncs quan en Joan era darrere de l'atracador, be li fica una potada al cul i de sobte la seva cama es va fer de ferro, es pot imaginar com es quedà el lladre. Amb aquest acte heroic en Joan passà de ser un estudiant quatre ulls a un Megaheroi, bé, no tant és quedà en Superheroi. Dues hores més tard del robatori vingué la policia i entrevistà en Joan, que per cert es quedà molt sorprès de la seva gesta.

Tres mesos després d'això en Joan havia intentat més vegades llevar-se'n l'heroisme però no es podia fer res per remeiar-lo.

Al dia següent en Joan, com tots els dies, va sortir a córrer una horeta, i quan era a tres kilòmetres de ca seva en Joan va veure un cartell que deia” Prohibit mirar cap a dalt” i el subnormal d'en Joan va i mira i veu com un edifici repetit igual que el del cartell, això a ell li pareix molt estrany ja que mai ho havia vist i just a l'entrada d'aquest edifici es veu que la porta deia “abandonat” en Joan es carregà el cartell i entrà dedins, que estava tot ple de pols; el que ell no sabia era que l'estaven esperant amb armes.

Però ell tot confiat pujà fins el primer pis i de sobte hi havia dotze senyors disparant amb metralladores una bala per aquí, una altra per allà, una per avall, dos-centes per damunt i només una li frega el braç...

− aaaaaaaaaaaaauuuuuuuu!!!!! , va cridar en Joan.

− Eh al·lot qui ets tu i què fas aquí?! / va exclamar un dels senyors.

I en Joan es va amagar ràpidament però com que en Joan era un heroi mera vellós doncs el seu braç era de ferro i de seguida es va curar. Amb tot això en Joan va començar a obtenir una sèrie de canvis en deu minutets: li varen créixer els músculs, ja no necessitava ulleres, el seus granets i taques varen desaparèixer com si no fos res...

Molt mes tard: en Joan es va armar de valor i va atacar als senyors aquestos i en Joan els va derrocar a tots amb una sola esclatada de dits. Ell ja pensava que s'havia acabat de mal trets s'havien acabat els maleïts trets però al segon pis es trobava el Cap dels senyors, el suprem; era molt fort i llest així que en Joan ho tenia molt difícil per derrocar-lo, però en Joan pensàà les seves debilitats, i mira per on que el Cap té un ....???? just devora el colze duu una ferida molt profunda, així que en Joan pensa atacar-li al braç. un poc i cerc

I en Joan tot decidit atacà com un valent i s'enganxa en una baralla d'al·lotes: mans cap a dalt i cap avall...

Però en Joan li pegà una potada a les parts nobles i el deixa K.O.

En Joan "que va molt viu" no cridà a la policia.

I aquesta aventureta d'en Joan acaba aquí, però no acaba definitivament sinó que ell seguirà amb les seves heroiques missions que li toquen perqué sí...

En Joan mai abandonara la ciutat, mai...

Javier Ramírez, 1r ESO D

Jack i l'univers

Fa molt de temps un nen anomenat Jack estava ben tranquil a casa fent com sempre els deures. Jack era un nen molt mal educat i entremaliat però en el fons era molt bo i tenia gran cor.

Però de sobte li mana la seva mare que compri pa i ell ''com sempre'' es nega i la seva mare es desfà a plorar i li diu:

- Vinga fill ves-hi per favor que a mi em fan mal els ''lits'' ja d'anar a treballar i fer tota la feina jo; no em fas ni cas i el teu pare les vint-i-quatre hores treballant, vingui fill per favor.

-D'acord, mama, si et poses així ara torno, adéu.

En arribar al supermercat Jack va comprar tot el que li havia apuntat la seva mare però tenia set i va veure una nevera. Va anar corrent a agafar un suc però no li quedaven diners i llavors ho va intentar robar però no va saber què passava, quan va obrir aquesta nevera semblava un iman que el portava a dins. Al final la nevera va aconseguir ficar a dins a Jack i Jack es congelar 2.000 anys. Els dies van anar passant i passant i en el mateix supermercat una nena que tenia set el va obrir i de sobte Jack es va despertar.

La nena es posà a cridar i va dir:

Mama corre, corre, mira:, un extraterrestre.

Home, fa 2000 anys la roba es portava molt diferent a la que es duia en el any 2010

Jack es va posar córrer com un boig va sortir fora i sorpresa, el món no era tal com, era un altre, els cotxes volaven avions no hi havia, hi havia vaixells flotants, era increïble tot el que veia, fins i tot es va pessigar, per veure si no estava somiant i de seguida va començar a explorar tot aquest món ple d'aventura que l'esperava.

Ara havia de pensar una manera de com sobreviure en aquest món, primer va pensar vagar pels carrers però en aquells temps ningú ho feia, i pensat-ho bé va dir per què no em trobo una feina, en aquells temps treballaven també els nens però eren treballs molt fàcils.

Quan ja estaven a l'espai Jack, Miriam, Josep i Lucia ja estaven tranquils i ara mateix només havien de trobar el satèl·lit i arreglar-lo, en un primer moment no el trobaven però després d'un dia de recerca el van trobar, van arreglar-lo sense cap accident i van tornar sans i estalvis.

Però la majoria no treballava perquè estudiaven o es passaven el dia fent el beneit.

Però Jack va pensar a trobar un treball bo i amb bon sou.

Però no tenia influències i va pensar a cercar primer un treball bo, en els diaris cercant i cercant li va cridar l'atenció un treball, es cercava un astronauta, un nen, una nena i dos adolescents, tant era el sexe. Ja tenien els que cercaven però faltava el nen, així que Jack pensar a anar.

Després d'haver menjat en un restaurant. Jack va anar a la base dels astronautes i es va presentar i va dir que volia treballar i el van acceptar. Li varen dir que era una missió perillosa així que havia que signar uns papers, després d'això li van presentar la resta del grup: els dos adolescents eren un noi i una noia, la noia nomia Lucia i el noi Josep; i la nena nomia Miriam. Jack estava molt bé amb ells.

Després d'un mes ja estaven preparats per sortir del món, anar a l'espai. Jack estava molt però molt nerviós i els altres també estaven molt nerviosos. Havien de reparar un satèl·lit d'una empresa que es deia Oxidació. Estava tot preparat, els especialistes els observaven mentre pujaven a la nau espacial.

Ja era el moment d'enlairament va començar el compte enrere: deu. nou, vuit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, un, zero i aquell instant va des pegar la nau espacial de la base. Després d'un any Jack va deixar de ser astronauta, pensava que aquest treball era molt perillós i va tornar a la mateixa botiga on intenta robar un suc, i es va tornar a congelar però aquesta vegada en comptes d'avançar el temps cap enrere i va tornar a la seva època i havia apres la lliçó.

Berkan Beyhanov Raimov. 1r ESO D

L'INFINIT ÉS INACABABLE

L'infinit és una cosa que mai s'acaba, el seu signe és semblant al vuit, però més allargat, aquell és el seu signe perquè mai acaba, per exemple, si estàs fent una cursa amb la forma del signe d'infinit, s'hauria de posar un número de voltes, si no t'estaries donant voltes una eternitat. Hi ha moltíssimes coses al món, però no només al món, que són infinites per exemple l'Univers, les ganes d'explorar, la estúpides humana, els números, la imaginació, el temps i un bon caramull de sentiments.

Si a l'ésser humà hi ha alguna cosa que li agradi moltíssim, continuarà amb això fins al infinit o fins a on es pugui, a mi m'agrada molt l'astrologia i m'agradaria trobar un nou planeta o descobrir alguna cosa que encara no es sàpiga sobre l'Univers.

Vos imaginau un món sense infinit? l'aire ja s'hauria acabat, tendríem un límit d'imaginació, el temps s'acabaria qualque dia, no hi hauria energies renovables...

L'infinit és un important element de la vida. Encara que s'hi acabi la vida a la Terra sempre hi haurà alguna cosa que avança, que evoluciona o es desenvolupa. En fi que el propi infinit és infinit.

Kassim Traore Diaby 1r D

L'infinit: l'amor i l'amistat

En Joan va néixer a Palma de Mallorca a les 6:00 de la matinada. El seu naixement va ser una gran alegria pels seus pares. Ja que era el seu primer fill. Era ros amb uns ulls molt vius pareixia que estava explorant el món. El dia que varen portar-lo a la guarderia, en Joan no parava de plorar perquè no volia deixar a la seva mare. A la cuidadora li va costar Déu i ajuda fer que es separés de la seva mare. Quan la seva mare va venir a cercar-lo, totes les seves preocupacions varen desaparèixer, al veure al seu fill, tot content jugant amb una nena amb dues cues morenes i amb uns impressionants ulls verds i sense adonar-se que la seva mare l'estava observant. En Joan estava absort amb el joc que feia amb l'al·lota. En aquest moment va entrar una dona jove amb cabells morens i amb ulls verds. Tot d'una la mare de Joan va adonar-se de seguida. Estava clar, aquella era la mare de la nina que jugava amb el seu fill. -Qui hagués dit que aquest mati no hi havia manera de deixar-lo aquí? I ara mira'l aquí jugant tan bé amb la teva filla -diu la mare d'en Joan- Per cert m'anomeno... El meu fill és en Joan, com s'anomena la teva filla?

-S'anomena Sara -li respon la mare de Sara.

Des d'aquell dia les mares d'en Joan i de na Sara es varen fer amigues i a més es varen adonar que eren veïnes. En Joan i na Sara van créixer plegats. Anaven de casa d'un a l'altre, anaven al parc junts, varen aprendre a anar en bicicleta junts... Era lògic que anessin junts al col·legi, tot anava molt bé fins que varen acabar el col·legi. Durant el col·legi es passaven hores jugant junts a les videoconsoles, i somiant poder algun dia dissenyar algun d'aquestos jocs tots dos plegats.

Al acabar el col·legi tots dos varen anar al mateix institut. Però a diferents classes. Sara es va fer altres amics, però la seva amistat amb Joan es mantenia ferma. Anaven junts a l'institut i per tornar també. Tot anava molt bé fins que un dia Joan estava esperant a Sara per tornar junts a casa però ella li va dir que no l'esperara i que se n'anés tot sol. Joan no va sospitar res d'estrany ni li va molestar gaire. Però un dia sí un dia no Sara va anar amb ell, fins que quasi mai ja tornava amb ell a casa, preferia tornar amb altres amics. A més a més de vegades quan Joan s'acostava per parlar amb ella, Sara es quedava callada.

A part, a Sara li desil·lusionava ja anar amb ell als mateixos campaments, estiuejar junts, quedar plegats... A en Joan li passava el mateix ja no estava còmode amb ella, ja no sabia el que volia ser d'ella, el seu amic o una altra cosa. Però de moment va callar. Quan anaven a quart d'ESO Sara va tenir un al·lot. I ho va ocultar a en Joan. Ell sense saber res del que passava. Fins que un dia en Joan va veure a Sara amb un altre al·lot més major, besant-se. Ell es va sorprendre i a la vegada li va fer mal. Però no sabia què era el que més el molestava, si el fet que ella no ho hagués contat o el fet que ella tengués un xicot. Ell no va dir res, esperant que ella li ho digués pel seu compte. Joan, com estava darrera d'un arbust en el parc, ella no el veia. Fins que Sara va girar la mirada i el va veure allà tot amagat. Ella al veure'l va parar de seguida de besar al seu xicot. I se'n va anar corrent.

Al dia següent Sara li va explicar tot a en Joan. Ell va escoltar-la tot callat, i després se'n va anar amb una cara de desil·lusió. Al cap d'uns dies va veure l'al·lot de Sara ximplejant amb una altra nina. Ell de seguida preocupat per Sara va anar a contar-li-ho. Sara es va enfadar molt i varen començar a cridar, perquè Sara no admetia que el seu al·lot li podria fer això.

Ella es va enfadar molt amb Joan mirant-lo amb cara de com si ell tengués enveja del seu al·lot. Ell li va negar això. Tots dos enfadats un amb l'altre es varen anar cadascun pel seu compte. Per a Joan aguantar tot el curs va ser molt complicat per les males cares que li posaven les amigues de Sara i ella mateixa. I a ell l'enveja quan veia a Sara i amb el seu al·lot junts. A més la ràbia quan algunes tardes el veia amb altres nines d'amagat de Sara. Sense poder fer res per dir-ho a Sara. Ell ja no podia aguantar aquella situació més. I volia canviar d'institut. Per sort per a ell als seus pares els varen donar uns treballs a Alemanya. Per motius del treball per a l'any següent. Joan va acabar l'ESO. I se'n va anar a Alemanya a fer el Batxillerat. El va passar amb notes bastant altes. Però amb algunes dificultats ja que ho feia tot amb alemany. I la seva carrera la va dedicar a programador informàtic. El seu somni de petit. Va passar els cursos de la universitat bé i amb calma. I la seva carrera la va dedicar a programador informàtic. El seu somni de petit. Va passar els cursos de la universitat bé i amb calma.

Un dia per finals de maig que era quan ja acabaven tots els exàmens va voler prendre's un respir. Va baixar al bar que estava baix del seu pis d'estudiant, per prendre's una canya. Es va asseure al pati del bar a llegir una revista i de sobte va escoltar una veu molt coneguda... Ell va pensar ''quin doi que estic pensant''. En aixecar-se de la cadira i girar-se va xocar amb una jove molt guapa amb cabells llargs morens i uns impresionants ulls verds...-Sara? -va preguntar Joan totalment sorprès.-Joan? Joan!!!.

1r D ESO Màxim Pujol Volodina

LES INÈDITES HISTÒRIES DEL PARC Hi havia una vegada uns amics que cada tarda anaven al parc .Un dia va arribar gent nova i es varen fer tots amics .Als pas dels anys els nins es varen fer més grans , varen començar els conflictes entre tots i es varen separar .Una de les nines es va ajuntar amb gent dolenta i va fer coses no molt agradables : duia gent perquè els pegàs volia pegar al seu al·lot ...Després de tots aquests problemes el parc va començar a estar millor , alguns ja no anaven molt perquè no volien o vivien lluny . La gent problemàtica se'n va anar ja que no es duia molt bé amb l'altra gent .El final és infinit perquè mai acabarà.

Mili Aragón, 1r ESO D

Les emocions humanes

L'amor, l'amistat, l'odi, la il·lusió, l'estimació, el desig, l'avarícia, etc, etc. Són diverses de les moltíssimes emocions que pot expressar l'ésser humà. L'amistat, una emoció difícil de trobar i sentir. L'amistat no ha ser una expressió d'egoisme o avarícia. Ha de ser molt treballada. Una vertadera amistat és la que sempre està amb tu per allò dolent i per allò bo. Una vertadera amistat és molt difícil de construir i de trobar. L'amor és una emoció meravellosa que quasi tothom la pot sentir. L'amor pot ser molt bonic, però també pot ser molt perillós, perquè com l'amistat no ha de ser una expressió de l'avarícia i de l'egoisme. S'ha de tenir molta cura per poder experimentar al cent per cent aquesta emoció. L'odi, un sentiment molt perillós. Amb la totalitat d'aquest sentiment pots fer coses extraordinàriament perilloses. És molt millor evitar-ho, perquè si no el controles, et podries penedir. L'enveja és un sentiment que s'ha de controlar molt. L'enveja pot ser no molt preocupant segons la persona que siguis. Amb aquest sentiment pots fer molt de mal a altres persones. Et fa fer coses a la gent que no t'ha fet res. Quan parlam d'enveja parlam d'un tema molt seriós. I com ja hem vist diverses de les infinites expressions, emocions o sentiments que experimenta l'ésser humà, ja sabem que poden ser fabuloses però també poden ser molt perilloses. Així que pren nota i recorda: no deixis que els teus sentiments et controlin, sinó que tu els controlis, has de tenir cura amb el que sents .

Nicolàs Torres, 1r ESO D

EL MISTERI DEL NÚMERO INFINIT

Fa molt de temps a Madrid, l'alcalde va proposar un sorteig, per anar de viatge a Finlàndia aquest estiu, ja a que a Madrid en les escoles estudiaven el Finlandès. Quan va acabar el sorteig l'alcalde, va dir a qui li havia tocat el viatge. Varen ser els pares de na Maria i en Joan.

L'endemà al mati, varen agafar el primer avió que anava a Finlàndia i es varen embarcar. Quan van arribar, varen cercar l'hotel per estar un mes de vacances.

Els pares de na Maria i en Joan varen enviar-los a l'escola, que estava darrere de l'hotel. El següent dia, varen anar a l'escola na Maria i en Joan eren germans i tenien dotze anys,

en Joan havia repetit curs. Anaven a sisè de primària .

Varen entrar a l'escola, no coneixien a ningú. La professora és deia Matilda. Na Maria i en Joan cada dia aprenien més l'idioma finlandès.

Havia passat una setmana, i ja sabien parlar el finlandès. El dia següent, na Matida va dir als alumnes que hi havia un concurs de descobrir quin era el número infinit el premi seria un ordinador i un lot de llibres d'aventures. Na Matilda va dir que es podia cercar a enciclopèdies o als llibres de biblioteca. Havia de fer-ho en parelles, de dos en dos.

Era de nit i na Maria i en Joan varen anar-se'n a dormir.

Na Maria estava somiant en el numero infinit:10000000... infinit:10000000... Era dilluns, i na Maria i en Joan varen anar a la biblioteca cercant el llibre del numero infinit però no van trobar res. Al dia següent, varen agafar una enciclopèdia de ca seva i posava "Numero infinit no existeix".

Finalment na Maria i en Joan és van cansar de cercar-lo.

Quan havien d'anar a l'escola, na Matilda la professora de sisè de primària va demanar qui havia trobat el numero infinit.

Uns deien que no existia uns altres van dir que era el 1000000000 i altres no

ho sabien.

Però quin era el número infinit?

Existia de veritat aquest número?

Sabia algú quin era el numero infinit?

SAMIRA EL BAKHTI GANNOU. 1D.