23
Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES PROJECTE ELS INSECTES INDEX 1. Definició d’insecte. Característiques principals. 2. Classes d’insectes. Exemples. 3. Anatomia externa dels insectes. 3.1. L’exosquelet 3.2. El cap 3.3. El tòrax 3.4. L’abdomen 4. Anatomia interna dels insectes. 5. La percepció en els insectes. 6. Funció de reproducció en els insectes. 7. La metamorfosi. 8. Relacions i estratègies defensives. 10. Importància dels insectes per a l’ésser humà. 11. Altres curiositats.

Els insectes

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Projecte de 6è de Primària

Citation preview

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

PROJECTE ELS INSECTES

INDEX1. Definició d’insecte. Característiques principals.2. Classes d’insectes. Exemples.3. Anatomia externa dels insectes. 3.1. L’exosquelet 3.2. El cap 3.3. El tòrax 3.4. L’abdomen4. Anatomia interna dels insectes.5. La percepció en els insectes.6. Funció de reproducció en els insectes.7. La metamorfosi.8. Relacions i estratègies defensives.10. Importància dels insectes per a l’ésser humà.11. Altres curiositats.

1.Definició d’insectes. Característiques principals

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

Els insectes són artròpodes, són invertebrats i, quasi tots tenen 6 potes i tenen exosquelet, cap, tòrax i abdomen, són del regne de els animals. Els insectes, tenen un sistema respiratori diferent al dels humans, perquè fan servir un sistema traqueal que esta format per tràquees, que són uns tubets buits molt ramificats. El seu aparell respiratori, es com els dels altres artròpodes o sigui que, la seva circulació és oberta i lacunar, en els insectes està més simplificada. Els insectes, la majoria són capaços de doblegar les ales sobre l’abdomen quan estan en repòs.

L’exosquelet: El cap:

El tòrax: L’ abdomen:

2. Classes d'insectes. Exemples.

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

Hi ha tres tipus d'insectes: els que volen (voladors), els que estan a terra (terrestres) i els que es poden desplaçar per l'aigua (aquàtics).

Definició d'insectes voladors: Els insectes voladors, es poden desplaçar per l'aire però també poden caminar amb les potes que tenen.

Definició d'insectes terrestres: Aquest tipus d'insectes, poden saltar, caminar, córrer i saltar. Alguns, tenen ales com la llagosta, i poden volar un petit moment.

Definició d'insectes aquàtics: Aquests insectes, es poden desplaçar per damunt de l'aigua sense enfonsar-se ni ofegar-se.

Voladors: Terrestres:

Aquàtics:

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

3. Anatomia externa dels insectes:

- L’exosquelet:

L'exosquelet és l’esquelet extern que protegeix el cos dels artròpodes (aràcnids, insectes, crustacis i altres grups relacionats). L'exosquelet conté components resistents que compleixen una sèrie de papers funcionals, que contenen protecció, excreció, suport, alimentació, percepció i, en el cas dels insectes terrestres, actua com una barrera per a evitar que es sequin. Segons el registre fòssil. L’exosquelet va aparèixer per primera vegada durant el Cambrià(període geològic), fa uns 550 milions d'anys, i la seva evolució ha estat clau per a la radiació adaptativa i la conquesta de gairebé tots els  nínxols ecològics per part dels artròpodes en general i, més concretament, dels insectes.

L’exosquelet també és una coberta externa produïda per l’activitat secretora de les cèl·lules epidèrmiques.

Tipus d’exosquelet:

- El cap:

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

El cap té diverses parts: Els ulls, les antenes i les peces bucals :

Ulls : En alguns insectes els ulls estan compostos d’un odonat i en altres casos no. Els ulls serveixen per visualitzar els cossos que estan al seu voltant, estan situats dorsolateralment.

Antenes: Són apèndixs mòbils poliarticulars. La funció principal de les antenes és el tacte, també serveixen per donar gust i per l’olfacte.Peces bucals: Són peces mòbils que s'articulen a la part inferior del cap, destinades a l'alimentacióLabre: És una esclerita imparella de forma variable que es pot moure cap amunt i cap avall. Mandíbules: són dues peces simples, disposades lateral- ment sota el llavi superior.Maxil·les: Són peces auxiliars que col·laboren en l’alimentació. Estan situades darrere de les mandíbules. Llavi : És la estructura imparella resultant de la fusió de dos apèndixs està situada sota les maxil·les i presenta dos petits palps labials.

Tipus de caps:

Tòrax:

El tòrax és la regió mitja del cos i conté les potes i les ales.

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

El tòrax consta de tres segments: el protòrax, el mesotòrax i el metatòrax. Cada un d’aquests segments toràcics té típicament un parell de potes, meso i metatòrax un parell de d’ales cadascun .El tòrax està unit al cap per una regió del coll.Potes: Consisteix en els segments següents:Coxa: Segment basal.Trocànter: Segment petit a continuació de la coxa.Fèmur: Primer segment llarg de la pota.Tíbia: És el segment mes llarg de la pota.Tars: És una sèrie de petits segments seguit de la tíbia. El nombre de segments tarsals en els insectes varia d’un a cinc.Ales: Les ales dels insectes són evaginacions de la paret del cos localitzacions dorsolateralment entre els nòtums i les pleures. La base de l’ala és membranosa això fa possible els seus moviments. Les ales serveixen per desplaçar-se per l’aire.Les ales dels insectes varien en nombre, grandària, forma, textura, nerviació i en la posició en què són mantingudes en repòs. En la majoria dels insectes les ales són membranoses i poden estar cobertes de petits pèls o escates, també són capaços de doblegar les ales sobre l’abdomen quant estan en repòs.

Tipus d’ales: Tipus de potes:

Abdomen:

L’abdomen dels insectes té típicament 11 segments, però l’últim està molt reduït, de manera que el nombre de

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

segments rarament sembla ser més de 10. Els segments genitals poden contenir estructures associades amb les obertures externes dels conductes genitals; en el mascle aquestes estructures es relacionen amb la còpula i la transferència d’esperma a la femella; i en les femelles estan relacionats amb l’oviposició. En l’extrem de l’abdomen pot haver-hi apèndixs, els cercs, que s’insereixen al segment 10. En l’abdomen estan el cor, els òrgans de la digestió i els òrgans de la reproducció.

Tipus d’abdomen:

4. Anatomia interna dels insectes.

APARELL CIRCULATORI:

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

El cos dels insectes comença amb el tub digestiu que hi ha la faringe i l’estómac. Des de la meitat del prosoma fins el opistosoma s’escampa l’intestí mig.

Llagosta

APARELL RESPIRATORI:L’aparell respiratori dels insectes està format per tràquees, i aquest conjunt forma el sistema traqueal. Els gasos respiratoris circulen a través del insecte. Les tràquees s’obren a l’exterior pels estigmes o els espiracles.

APARELL EXCRETOR:

L’aparell excretor és la que permet expulsar els excrements, a la part final del tub digestiu dels insectes. I d’aquesta manera poden eliminar la femta.

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

5. La percepció dels insectes

La percepció en els insectes, significa els sentits que desenvolupen. Cada insecte té un sentit bo i un de dolent, com per exemple, les formigues poden caminar per la nit seguint l’olfacte de les seves companyes. O com per exemple, les abelles que poden veure la llum, i la difusió de la llum.

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

Papallona Abelles

Marieta Formigues

6. La funció de reproducció dels insectes

Hi ha moltes especies de insectes que realitzen una reproducció sexual típica de els seus sexes, estan separats morfològicament i diferenciats entre sí. Hi ha insectes que ponen ous, es fan anomenar ovípars però també n’hi ha que són vivípars és a dir surten del ventre de la seva mare. Els ous poden estar en solitari o en grup, estan dins d’uns estructura protectora que es fa anomenar ooteca.

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

Els ous poden ser de grandàries diferents com els ous de una papallona que són més grans que els ous d’una formiga que són més petits. Molts insectes ponen els seus ous a les arrels o als brots d’una planta o altres teixits tendres. Però la qüestió és que estiguin els ous envoltats d’aliment per a quan neixin.

Hi ha molts insectes femelles que tenen la vida reproductiva bastant curta. Dura com uns tres anys aproximadament, no obstant hi ha algunes que ponen molts ous com la reina dels tèrmits, pot arribar a posar un ou cada dos segons durant aproximadament uns deu anys.

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

Els insectes ametàbols: Són els que fan un desembolupament directe i sense metamorfosi, les cries són com els adults però amb petit. Al llarc de les diferentes pells van camviant de grandaria pero no de forma, es dona amb insectes sense ales que són primitius.Els insectes heterometàbols: Presenta una metamorfosi senzilla pasen per la etapa larvaria que és com el insecte adult però sense ales.

7. La metamorfosi

Que és la metamorfosi?-Es la sèrie de canvis que fan quan es transformen en un insecte adult.

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

Hi ha dos tipus de metamorfosi:-La metamorfosi senzilla: També dita hemimetabolisme el insecte va passant per totes les pells fins a arribar a ser adult i sense parar d’alimentar-se. Quan són joves tenen ales i estan preparats per a la reproducció. Són exemples les chinches i les llagostes però més petites.-La metamorfosi completa: També dita holometabolisme. D’un ou neix la larva i és molt diferent del insecte adult i quan a passat per totes les pells (al completar el seu creixement) entra en l’etapa de pupa i s’immobilitza durant un temps.

Aventatges de la metamorfosi:-Permet viure en diferents llocs i colonitzar diferents paisatjes.-Les larves fan un moviment limitat i el seu treball es alimentar-se per a acomular energia.-Els adults com tenen ales els hi permeten desplaçar-se per llocs mes amplis.

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

-La metamorfosi els hi pot ajudar a sobreviure a diferents llocs.

8. Relacions i estratègies defensives

Estratègies Defensives

Hi ha insectes que davant el perill escapen. També hi ha insectes que es defensen a base d’ irritacions, mossegades punxades etc… intimidant a l’adversari (aixequen les potes de davant i ensenyen les ales de colors). Uns altres utilitzen substancies tòxiques per les

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

peces bucals. Molts insectes tòxics o picadors tenen coloracions vistoses i cridaneres que adverteixen als seus depredadors potencials de la seva perillositat; aquest fenomen és conegut com astigmatisme. Els insectes tenen els mateixos colors físic comportament etc... i no son fàcils de distingir ja que poden enganyar al depredador (per exemple dípters, lepidòpters i coleòpters que semblen vespes) s’anomena mimetisme müllerià. I per últim el camuflatge es fiquen en un entorn on no es notin.

Relacions dels insectes

Hi ha insectes que fan sorolls o rituals d’aparellament per a impressionar a les femelles i quan hi ha dos mascles fan un ritual d’aparellament, per una femella lluiten fins que un es rendeix o fins que un ha mort.

9. La importància dels insectes per a l'esser humà

La importància dels insectes és que constitueixen una de les classes d'animals que més relacions presenten amb les activitats humanes. Hi ha insectes que fan mel o seda, i també hi ha insectes que són verinosos o que transmeten malalties mortals.

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

Existeixen moltes espècies que es troben directa o indirectament associades a l'ésser humà.Hi ha insectes de diferents tipus, els principals són:

ODONATS: Presenten les quatre ales similars, membranoses i amb molts nervis.

ANOPLURS: No tenen ales ni ulls. El cos és aplanat i tenen una ungla a cada pota.

ORTÒPTERS: Tenen les ales posteriors amagades sota de les anteriors.

DÍPTERS: Tenen les ales anteriors membranoses i amb nervis, i les posteriors transformades en òrgans claviformes de funció sensorial.

LEPIDÒPTERS: Tenen les ales membranoses i cobertes d'escates, tenen colors vius i amb dibuixos contrastats.

NEURÒPTERS: Les quatre ales són grans, i es mantenen esteses sobre el dors quan reposen l'aparell bucal és mastegador o xuclador.

DERMÀPTERS: Tenen les ales grans, les anteriors estireganyoses i les posteriors membranoses.

PLECÒPTERS: Tenen les ales posteriors més llargues que les anteriors i es repleguen per col·locar-s'hi a sota

Hi ha més tipus d’insectes: ISÒPTERS, PSOCÒPTERS, ZORÀPTERS, EFEMERÒPTERS, HEMÍPTERS, HOMÒPTERS, MAL·LÒFAGS, TISANÒPTERS, COLEÒPTERS, LEPIDÒPTERS, SIFONÀPTERS, ESTREPSÍPTERS, TRICÒPTERS, MECÒPTERS, TISANÒPTERS

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

10. Altres curiositats

Els insectes danyen el cutis; com el mosquit, la mosca et poden portar malalties com la malària i la malaltia del somni, molts deterioren els aliments.

També no tots s’alimenten de la mateixa manera.La abella xucla el pol·len de les plantes, el mosquit també xucla la sang de les persones.Els insectes poden ser carnívors, herbívors u omnívors. Depèn del tipus que sigui l’insecte pot menjar: sang, pol·len, animals etc..

Els insectes posen ous?Si. Els insectes posen ous com la marieta o la reina abella però hi ha molts mes...

Projecte 6è. Cicle Superior ELS INSECTES

Aquest projecte ha estat realitzat pels alumnes/as de 6è de primària de forma col·laborativa durant el curs escolar 2011-2012