ELS NENS NO VOLEN LA GUERRA

Éric Battut

Editorial Joventut

Que n’era de bonic aquell país! S’havien construït dos castells, l’un i l’altre igual de macos. Els dos reis s’entenien, els seus súbdits també.

Els nens dels uns jugaven amb els nens dels altres

Un dia va succeir un fet molt greu.Mentre els reis passejaven, van passar uns ocells pel damunt i van deixar caure unes caques a les puntes dels seus nassos reials. Els reis van riure. Després es van mirar i van dir que un rei no se n’havia d’enriure del nas cagat d’un

altre rei. Que allò era motiu de guerra.

El rei dels uns va reunir als seus súbdits i va fer un discurs dient que el color dels altres

no era bonic, que l’altre castell era massa a prop, que la guerra havia estat declarada.

El rei dels altres va comptar els soldats.Va organitzar la desfilada del seu exèrcit amb música militar.Tots van trobar que allò era magnífic. Després el sèquit va anar a la

guerra.

Els dos reis van donar les ordres: “A l’atac!” “Carregueu!”Però malgrat les llargues escales, malgrat les bales de canó, la muralla va resistir, no va ser abatuda

Va arribar el capvespre, van aturar la batalla. Cadascú va retornar a

casa seva. Havia estat una trista jornada.

El dia següent, la guerra es va reprendre a l’altre costat. Però malgrat els cops d’ariet i tots els assalts, no van poder entrar al castell

En pondre’s el sol van alçar el setge. Havia estat un dia infaust. La gent tenia llàgrimes als ulls. Però els reis no ho volien deixar còrrer. La guerra havia de continuar.

Van tenir un pla enginyós , aviat celebrarien la victòria. Tots es van posar a cavar amb pics, pales i carretons, del matí fins a la nit.

Però el pla dels uns havia estat tan enginyós com els dels altres. Decebuts, es van mirar bocabadats. Els reis es van enrabiar molt. Van decidir que es trobarien a baix per posar punt i final a la guerra.

S’havien oblidat dels nens.Cara a cara, els uns eren amb els nens dels altres i els altres amb els nens dels uns. Els reis es miraven de fit a fit. Tot era silenci.

Els nens van córrer els uns cap als altres. Van començar a jugar. Aleshores es van baixar les llances i les banderes. Però els reis s’ho miraven amb menyspreu. No volien sentir parlar de la pau.

Els uns i els altres van instal.lar un tauler d’escacs per als reis.Els reis es van posar a jugar. Aviat ningú parava atenció, encara menys els nens, que s’estaven divertint.

Avui, que lluny sembla el temps de la guerra! I que bonic és el nostre poble dalt del turó, amb les seves cases i els seus jardins.

FI

MISSATGE FINALSIGUES BO SOBRE TOTES

LES COSES:LA BONDAT, MÉS QUE CAP ALTRA COSA, ÉS EL QUE

MÉS DESARMA ELS HOMES.