Embed Size (px)
Citation preview
ELSPASTORETSO L,ADVENIMENTDE L,INFANT JESÚS
J.M. Folch i torresEdició commemorativa del centenari
Edició revisada per Ramon folch i camarasa
Primera edició: novembre del 2016any del centenari de l'estrena de l'obra.
Disseny de coberta i interior: Jordi Duró
Edició: David MonserratDirecció editorial: Iolanda Batallé Prats
© 2016 hereus de Josep M. Folch i Torres© 2016 la Galera, SAU Editorial, de l’edició en llengua catalana
Casa Catedral®
Josep Pla, 95. 08019 Barcelona
facebook.com/editoriallagaleratwitter.com/editorialgalera
Imprès a EgedsaRoís de Corella, 16. 08205 Sabadell
Dipòsit legal: B-19.883-2016Imprès a la UEISBN: 978-84-246-5889-2
Qualsevol mena de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra resta rigorosament prohibida i estarà sot-mesa a les sancions establertes per la llei. L’editor faculta el CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) perquè n’au-toritzi la fotocòpia o l’escaneig d’algun fragment a les persones que hi estiguin interessades.
3
GRÀCIES!Ramon Folch i Camarasa
Com a fill de Josep M. Folch i Torres, i en nom de tots els seus nom-brosos descendents i hereus, he de començar per agrair l’oportunitat que se m’ofereix d’expressar la nostra gratitud per tot el que s’ha fet i s’està fent encara per celebrar el Centenari d’Els Pastorets del meu pare.
Penso que no és aquí el lloc adequat per fer la llista de totes les persones, grups, institucions, etc. que hi han contribuït, ni és a mi, segurament, a qui correspon de fer-la.
En canvi, em sembla adequat dir quatre paraules sobre l’oportuni-tat i el valor d’aquesta nova edició d’ELS PASTORETS o l’Adve-niment de l’Infant Jesús que devem al bon fer de la Galera.
Quan una obra de teatre assoleix el nivell de popularitat a què han arribat des de fa tants anys els «Pastorets d’en Folch i Torres», no és estrany que el poble, i especialment la gent de teatre, a còpia de repre-sentar-la o de veure-la representar, acabi per saber-se’n de memòria alguns fragments, si no tota, i fins a cert punt arribi a «fer-se-la seva».
Per a l’autor, cap corona de llorer pot fer-li més honor que aquesta adhesió espontània.
A cada poble, a cada grup de teatre, sovint es produeixen en la representació d’Els Pastorets petites modficacions, al·lusions de caràc-ter localista o substitucions d’algun mot o d’alguna expressió del text original per altres que són més propis del parlar del lloc.
Tot això és bo, i no deixa de ser un signe més de la vitalitat de l’obra. Així ho entenia el meu pare, que quan tornava a casa després d’haver assistit a una representació dels seus Pastorets a
4
algun poble, vila o ciutat de Catalunya, ens comentava tot sopant, amb simpatia evident i fins i tot amb agraïment, certs petits canvis d’adaptació lingüística com els que esmento en el paràgraf anterior.
Però també era bo, tanmateix, que el text de l’obra es pogués trobar en una edició autoritzada, que es pogués consultar en cas de dubte, o llegir simplement per plaer.
Abans d’aquesta edició que teniu a les mans, les dues darreres van ser les de la popular col·lecció «Catalunya Teatral», de la benemèri-ta Editorial Millà de Barcelona, datades, la primera, el 1980 (amb motiu del centenari del naixement de l’autor), i la segona el 1992 (de 10.000 exemplars!), totes dues exhaurides.
Per tal de poder atendre provisionalment les comandes que li arri-baven, la Fundació Folch i Torres edità amb els seus limitats recursos un petit nombre d’exemplars, ampliable a mesura que arribaven noves comandes…
En aquesta situació de penúria pel que fa a l’edició d’Els Pasto-rets, en contrast amb la constant proliferació de les representacions de l’obra arreu de Catalunya, arribà el moment d’iniciar els preparatius per commemorar el Centenari.
¿Com resoldre el problema de posar a l’abast de tothom el text de l’obra? La solució arribà inesperadament, i no en podíem ni imaginar una de millor! L’editorial la Galera s’oferí a omplir el buit amb una edició popular però impecable, com totes les seves!
Gràcies a la Galera, doncs, avui tenim a les mans aquesta edició, que vol ser i serà la que servirà de referència definitiva pel que fa al text d’ELS PASTORETS o l’Adveniment de l’Infant Jesús, de Josep M. Folch i i Torres.
Ningú es pot estranyar, doncs, que el qui això escriu hagi volgut deixar constància de la nostra gratitud a la Galera, la nostra i la de tots els que han treballat aferrissadament per l’èxit del Centenari!
5
QUATRE MOTS DE LLETRAJosep M. Folch i Torres
En escriure aquesta obra, vaig tenir cura especial a no destruir ço que havia esdevingut tradició en les represen-tacions escèniques commemoratives del Naixement de Jesús.
«Els Pastorets» que jo he dut a l’escena catalana són encara aquella successió de quadres tradicionals que caracteritza l’antic espectacle –i, en dir-ho, no faig més que reproduir el judici d’un amable crític que ha volgut parlar d’aques-ta obra en un dels nostres diaris–, brodant, diu ell, una nova acció dins de l’antic teler on havíem vist sempre un espectacle, imposat per la tradició, però plagat de xavaca-neries i d’irreverències.
Excloses aquestes tares, la meva tasca no ha volgut abastar alterosos termes: ben a l’indret, ha hagut de moure’s dins d’aquest ambient de blanca simplicitat que acompanya les familiars commemoracions del Gran Esdeveniment. El poema simfònic que arriba més endins de les ànimes senzilles en les diades nadalenques és la melodia d’«El Noi de la Mare», executada en el llindar de la porta d’un mercer per un ceguet de violí. Jo no m’he mogut, doncs,
josep m. folch i torres
6
d’aquest llindar; i si el bon públic ha sentit alguna emoció i ha exterioritzat algun entusiasme en l’audició d’aques-ta meva cançó de Nadal atribuïu-ne la causa a la màgica influència dels dies perfumats en què tenen lloc aquestes representacions, influència que no deixa escapar grans ni xics, creients ni descreguts.
El llenguatge casolà i planer en què apareix escrita l’obra, els anacronismes que s’hi troben, la infantilitat de la minsa trama, la bona jeia dels personatges, els tarannà dels dimo-nis, tot us dirà bé prou que en escriure aquesta obra, més que els sants textos i les històriques referències, m’han fet de guiatge la bona olor de la molsa humida i del suro flo-rit i l’encís de la clàssica caseta de pessebre...
Vull dir-vos que l’autor d’aquest gran espectacle, amb tants actes, tants quadres i tanta faramalla, no s’ha mogut de les escales de la Seu en diada de Santa Llúcia.
ACTEPRIMER
15
QUADRE PRIMER(Àvia, LLúcia, Roc, LLuquet, RoveLLó,
després MaRtinet.)
(En alçar-se el teló es troben asseguts vora la llar. Rove-LLó dorm damunt d’uns sacs; LLuquet dret, mirant de
deixondir a RoveLLó.)
Lluquet Et dic que et despertis, Rovelló! Mireu que dormir així en una nit com aquesta! Au, espa-vila’t, home, que en cantarem una!
Rovelló Tinc sooon!
Roc Deixa’l estar. Estem ben bé per cantúries!
Lluquet Ja ho sé, mon amo; però una mica de cant no fa cap mal. (Cantant.)
La nit de Nadal és nit d’alegria; pren filosa i fus, dóna un tomb per vila.
Llúcia Segons per a qui, és nit d’alegria. Déu meu! Per a nosaltres és ben trista aquesta nit de Nadal!
Roc Què hi farem, Llúcia! Déu ho ha volgut així, i no ens queda més remei que conformar-nos amb la seva santa voluntat.
josep m. folch i torres
16
Àvia En Roc té raó, filla meva. De vegades és per un millor que Nostre Senyor ens envia aques-tes penes. Jo ho faig així: l’encomano a Déu i m’empasso les llàgrimes; i qui dia passa, any empeny.
Llúcia Pensar que l’any passat el teníem aquí, entre nosaltres, tan home, tan escaient, el meu fill!
(Plora.)
Roc (Aixecant-se.) Vaja, Llúcia, no et posis així. Tampoc no el faràs tornar, plorant... (Commo-gut.) Ell era d’aquesta manera... Tenia la seva idea i li semblava que món enllà hi havia més vida que aquí en el tros... Potser serà la seva sort, Llúcia. D’altres en conten coses que fan pensar que potser enllà del mar trobi la seva sort.
Llúcia Però, per què no ens ha escrit? D’ençà que va fugir, ni un mot de lletra, ni una nova d’ell, ni saber si està malalt... Potser sigui mort, i nos-altres sense saber-ho!
(Plora a sanglots.)
Àvia Noia, noia... Filla meva: has de tenir més enteniment. En Martinet tornarà; no pot ser que no torni; jo ho penso així, i veuràs com,
els pastorets
17
pensant-ho així, el cor hi troba consol... No te’n recordes que era tan manyac? Doncs jo dic que un noi manyac no pot ser que no ens enyori, no pot ser que no torni; ja veu-ràs com no s’hi trobarà bé pel món, sense la mare, sense l’Àvia... Sí, l’Àvia que se l’estima-va tant...
(S’eixuga els ulls.)
Llúcia Veieu com vós també us hi entendriu, mare?
Àvia Sí, però jo no és perquè em pensi que no tornarà. En Martinet tornarà, perquè jo ho demano cada nit al bon Jesús.
Roc L’Àvia té raó. Hem de pensar que tornarà, perquè ell no era pas dolent, i si no hagués estat el maleït servei, no s’hauria mogut mai de casa... L’anar a soldat ens el va espatllar.
Llúcia Bé prou que ho sé... Però, per què no ha escrit ni un cop?
Roc Com que no sap escriure, potser li ha fet ver-gonya de demanar a altri que li faci la carta.
Àvia Això deu ser... Au, no ploris, Llúcia, filla meva, que ens entristeixes a tots. Jo... no sé si faig bé de dir-ho, però, com que demà és Nadal, cada ovella al seu corral...
Llúcia Ai mare, si Déu us escoltés!
josep m. folch i torres
18
Àvia No n’hi ha poques d’històries que acaben així! Jo, de petita, n’havia sentit contar una que succeïa talment com us ho dic. Veu-reu que el dia de Nadal, mentre tots estaven dinant, i quan ja es creien que el noi era mort, vet aquí que arribava i no en vulgueu més d’alegria!
Lluquet (Que en sentir que es tractava d’històries ha alçat el cap, amatent.) Conteu-la, Àvia, aquesta!
Àvia Aquesta no, home, perquè, en sabent com acaba, ja no té gràcia.
Lluquet Doncs una altra... Encara falta prop d’una hora per la missa del gall, i si no conteu res m’adormiré. Guaiteu, en Rovelló ja dorm.
Roc Vaja, Lluquet, no la molestis, l’Àvia. No veus que no estem d’humor?
Lluquet Bé prou que me n’adono. L’any passat, a hores d’ara, ja estàvem fent rajar el tió i havíem fet bones cantades davant el pessebre... Enguany, ni pessebre, ni tió, ni res. Mà! Encara me’n recordo: no en sortien pas pocs de torrons i coques i neules de dins del tió!
Àvia Un altre any hi tornarem, si Déu ho vol.
Lluquet Escolteu, l’amo: ¿i que tampoc no hi podrem anar, demà, a les ballades, en sortint d’ofici, doncs?
els pastorets
19
Roc Vosaltres hi anireu una estona.
Lluquet (A RoveLLó.) Apa, tu, dormilega, que no ho sents? Demà a ballades, diu l’amo.
Rovelló (Malhumorat.) Tinc sooon...!
Lluquet És més dormilega que el guix. Vaja, home, no dormis tant, que ja et vagarà!
Rovelló Deixa’m estar... Tinc sooon!
Àvia Deixa’l dormir, Lluquet. D’aquí a l’hora d’anar a missa, encara hi pot fer una bona becaina.
Roc No el destorbis més, sols sigui per no sentir aquesta cantarella: «Tinc sooon, tinc sooon...»
Lluquet És que li volia dir que ens divertirem; perquè demà faran sardanes a plaça amb tota la cobla. ¿No ho heu vist, l’amo, com han guarnit la plaça? Jo també hi he ajudat. El qui ha dut el feix de mata més gros he estat jo.
Roc D’alabar-te ja en saps, ja. Sempre ets tu qui ho fa millor.
Lluquet Pitjor aquest, que sempre dorm. Au, toca-son, desperta’t que l’Àvia ens contarà una rondalla.
Àvia Encara no t’ho he dit, que la contaria.
Lluquet Oh, li ho he dit perquè es despertés... Com que les rondalles li agraden tant; sobretot si hi
josep m. folch i torres
20
surten coses de menjar. Aquella de la princesa encantada i del vailet orfenet que entrava al castell i hi trobava una taula tota parada amb confitures de tota mena i bons talls de vianda, li fa obrir uns ulls que ni el vedell de la taca negra no els obre més grossos quan veu la menjadora plena.
Llúcia Bah, conteu-los-en una. Ells, pobrets vailets, no tenen cap culpa si nosaltres estem tristos.
Lluquet Gràcies, mestressa. Però això no vol dir que nosaltres també no n’estiguem, de tristos. Jo..., sabeu, me l’estimava molt en Martinet, encara que era més gran que nosaltres; i m’agradava molt anar amb ell i sentir les coses que conta-va del servei i les coses que sabia d’Amèrica. Molt, me l’estimava.
Llúcia Ja ho sé, Lluquet, ja ho sé.
Lluquet I ja que sou tan bona, mestressa, us diré que jo també em penso que tornarà, en Marti-net; perquè amb tot i les seves fal·leres de l’Amèrica, sempre deia que mai que se n’anés d’aquí, li doldria perquè tots ploraríeu, i tam-bé perquè no veuria més l’Anneta. Ja pot anar a tantes Amèriques com vulgui, que no n’hi trobarà cap com ella, que sàpiga portar la caputxa amb tan bon aire i que sàpiga punte-jar amb tanta gràcia la sardana.
els pastorets
21
Llúcia I tot això que dius no el privà pas de marxar, sense dir-nos res...
Roc Era la seva idea, dona; i això de no dir res ho va fer perquè no hauria tingut cor de veu-re’ns plorar. Ja t’ho he dit moltes vegades.
Lluquet Això; però també jo estic que quan s’haurà trobat en aquells països tan grans, i que haurà girat el cap a totes bandes i no haurà vist ni la mestressa ni l’amo, ni l’Àvia, ni l’Anneta, ja veureu com dirà: «Vaja, adéu-siau, ameri-canus; jo me’n torno a la masia, que aquí no teniu res que valgui la punta del davantaló de la mossa que tinc allà.» I tornarà!
Llúcia Si Déu volgués escoltar-vos!
Lluquet I amb tot això, l’Àvia no ens conta res.
Àvia Home, no voldries pas que parléssim tots dos alhora!
Lluquet Teniu raó; com que jo me n’he anat tant de la llengua... Bah, deixeu-me despertar en Rove-lló. Ep, tu, màrfega! Desperta’t de seguida!
Rovelló (Amb cantarella.) Tinc sooon...!
Lluquet És que l’Àvia ens vol contar una rondalla.
Rovelló (Amb cantarella.) M’engaaanyes...!
Lluquet Que sí, home; una d’aquelles de menjar molt, saps?
josep m. folch i torres
22
Rovelló (Desvetllant-se.) Menjar què...? Tinc ganaaa...!
Lluquet Vaja, ara té gana. Sempre ha de gemegar per una cosa o altra. Hala, l’ull viu, home!
Rovelló (Incorporant-se, però encara endormiscat.) On sóc? Quina hora és? Que ja es pot dinar?
Lluquet (Tot seguit.) Aquí... Les onze... No.
Rovelló (Sorprès.) Què vols dir?
Lluquet Com que has fet tres preguntes d’un cop, jo et faig tres respostes d’un cop, també. Dema-nes on ets, i et dic, aquí; preguntes quina hora és, i et dic, les onze, i després dius si es pot dinar, i et dic que no.
Rovelló (Gemegant.) Tinc gaaana...!
Roc Ja menjarem en tornant de la missa del gall.
Rovelló (Interessat de sobte.) Què dieu, mon amo? Que menjarem gall?
Lluquet No, home, no. Diu que en sortint de la missa del gall, farem ressopó. Que no et recordes que és la nit de Nadal, avui?
Rovelló Ai, sí, té raó... Però demà sí que en menjarem, de gall, no fa, mestressa?
Llúcia Si Déu ho vol.
Lluquet Au, seu aquí i escolta, que l’Àvia ens contarà una rondalla.
els pastorets
23
Rovelló (Somicant.) Tinc freeed...!
Lluquet Aquí a la vora del foc et passarà. Apa, comen-ceu, Àvia.
Àvia Us contaré la que cal en una nit tan santa com aquesta. Però no serà pas una rondalla, sinó una història.
Lluquet Quina serà, Àvia?
Àvia La dels Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús.
Lluquet Ai, sí, sí! No fa que hi surt el dimoni?
Àvia I ben banyut!
Rovelló (Planyent-se.) El dimoni? Tinc pooor!
Lluquet Mira que n’ets de rondinaire!
Rovelló Tinc por del dimoni... Com que diu que és tan banyut...
Àvia El dimoni, per més banyut que sigui, no pot fer cap mal als nois que són bons minyons.
Lluquet Ja ho sents. I ara que no ho somiïs, eh? Per-què l’altra nit, sabeu, Àvia, que ens vau contar aquella del llop? Renoi, tota la nit va estar fent bots per la palla de la pallissa, bo i ador-mit, cridant: «Ai que ve el llop! Ai que ve el llop!» I fins que no li vaig clavar un bon pes-sic a les cames no es va estar quiet.
josep m. folch i torres
24
Rovelló (Queixós.) Tot ho has d’espiar, tu...
Lluquet Mira, em fas venir quimera amb aquesta can-çó de gemecs.
Àvia (Per posar pau.) I bé, nois, començo o no la història?
Lluquet Sí, Àvia, sí.
(Els dos vailets es col·loquen a posta per escoltar.)
Àvia Doncs, heu’s aquí que una vegada, quan el món era un desfet de dolenteria, i el dimoni campava per les seves...
Rovelló (Agafant-se fort a en LLuquet.) Ai, ai, ai!...
Lluquet Què tens, ara?
Rovelló (Tremolant.) Tinc pooor!... Ha dit el dimoooni!
Àvia No siguis tan criatura, Rovelló. Ja t’he dit que el dimoni no pot res, quan s’és bona perso-na... Doncs, heu’s aquí que tothom esperava que vingués el Messies per acabar amb tanta tabola i amb tant de pecat.
Rovelló Qui és, el Messies?
Àvia El Redemptor, saps, que havia de venir a redimir els homes; el Fill de Déu, entens?
Lluquet Sí, home, no siguis gripau. Vol dir Nostre Senyor.
els pastorets
25
Rovelló Que et penses que no ho entenc?
Àvia Doncs veureu que els profetes i els sacerdots anaven predicant, ja feia temps, que el Mes-sies vindria en forma d’home, com nosaltres.
Lluquet I el dimoni, entretant, què feia?
Àvia El dimoni no feia més que petar de dents, de tanta quimera que tenia, puix que ja veia bé prou que venint el Fill de Déu entre els homes li restaria totes les ànimes i ell queda-ria sense.
Rovelló Sense què?
Àvia Sense ànimes, home. Aleshores s’esdevingué que un sant matrimoni que es deien Joaquim i Anna, que vivien en una santa casa de Nat-zaret, tenien una filla més formosa... què dic, formosa! Era... com us ho diré... com el cel i com el sol i com totes les estrelles juntes que brillessin a més no poder en el seu rostre.
Lluquet Renoi!
Àvia I era de tal manera piadosa, que no feia més que resar, i tan modesta i senzilla, que ella era la que menys es creia que Nostre Senyor l’ha-gués d’escollir entre totes les dones...
Lluquet Quina quimera que li devia tenir, el dimoni, no fa?
josep m. folch i torres
26
Àvia Si n’hi tenia? Només et diré que sempre, de nit i de dia, estava rondant pel voltant de la seva casa, amb una cara d’afamat i amb unes banyes més llargues...
Rovelló Ai, ai, ai! Tinc pooor!
Lluquet (Fent el valent.) Per un dimoni tens por? Aquí l’espero!
Àvia Doncs Ella no en tenia gens, de por, perquè era bona minyona. I s’esdevingué que es va dir que havia d’escollir espòs, i no sabent-se qui seria prou sant i prou bo per a empor-tar-se’n cosa tan refina, per obra de miracle va florir la vara del sant fuster de Natzaret, que es deia de nom Josep, i això volia dir que ell era l’escollit pel Cel per a ser l’espòs de Maria. Doncs veureu que un dia, estant Maria en oració, aparegué un àngel i...
(L’Àvia s’interromp de sobte i mira cap a la porta, com si hagués sentit trucar.)
Llúcia (Aixecant-se, sobtada.) Què passa, Àvia?
Roc Què teniu?
Àvia (Emocionada, assenyalant la porta.) No heu sen-tit?
(Silenci, durant el qual tots miren cap a la porta.)
els pastorets
27
Llúcia Què heu sentit, mare?
Àvia Hauria dit que trucaven....
Rovelló (Esglaiat.) Ai, ai, ai! Tinc por...
Lluquet Calla, baladrer!
Roc Devia ser el vent.
Llúcia (Frisosa.) Si no en fa, de vent.
Roc (Anant cap a la porta, demana amb veu forta.) Qui hi ha?
(Silenci expectant.)
Àvia (Com excusant-se.) Hauria dit... Talment m’ho ha semblat.
Roc (Repeteix.) Qui hi ha? (Obre la porta.) No hi ha ningú.
Àvia (Amb pregona convicció.) Tanmateix, en Marti-net vindrà.
Llúcia Mare!
Àvia Jo no sé com ha estat, però jo ho he sentit aquí dintre (al pit) que venia... Ja sabeu que jo no sóc dona de ximpleses... però jo ho he sentit... En Martinet vindrà.
Llúcia Ai, tant de bo que no us enganyéssiu, mare... Verge Santa, el cor, quin batre!
Roc Us feu il·lusions, i després en tindreu més desencant.
