Rosa RoblesExposició sobre el Pla de Gestió del Litoral al Centre d’Interpretació de la Pesca

Entrevista a

L’Ametlla inaugura la intervenció paisatgística a l’entorn del Castell de Sant Jordi

L’Ametlla de MarMarç 2010

núm. 302

Presidenta de l’Associació de Veïns de Roques Daurades

Sí provisional de CITES a la continuïtat en la comercialització de la tonyina vermella

La fira dels cinc sentits

Març 2010 | pàg. 2

Febrer 2010 | pàg. 3

4 Notícia del mésL’Ametlla inaugura la intervenció

paisatgística a l’entorn del Castell

de Sant Jordi

7

Societat8-1131-34 Esports

Informació

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Andreu Martí | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez i Olga Tomàs | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Vergonyós

Editorial

i? @Índex

30

36Horaris de tren, bus, ...

A fons

Infraestructures

Exposició sobre el Pla de Gestió

del Litoral al Centre d’Interpretació

de la Pesca.

Grup d’Acció Local Litoral Costa

de l’Ebre.

18-19 EntrevistaRosa Robles Martínez.

S’engeguen diverses millores al port

de l’Ametlla de Mar.

L’Ametlla presentarà la seva

candidatura per acollir la seu

d’INEFC a Tarragona.

Medi Ambient

Cultura i Espectacles20-22Premis de Carnastoltes.

Col·laboracions

Política26-2728-29 Opinió

Les diverses problemàtiques a les que hem hagut d’assistir en els dar-rers mesos i que ha hagut d’afron-tar el sector tonyinaire de l’encer-clament ens han portat a episodis realment vergonyosos.Partint de la base que tothom mira per ell i que cadascú vol desviar l’aigua cap al seu molí, el curiós es veure com avui en dia, hi ha algú que no ho practica, i estem parlant de l’estat espanyol.La tonyina és una espècie en la que recauen una sèrie de perills, entre ells la seva aniquilació i és per això que d’un temps ençà s’està actuant perquè això no succeeixi. El sector ha renunciat a la captura de peix inferior als 30 quilos mitjançant un pla de recuperació de tres anys, els resultats del qual es coneixeran el pròxim mes de novembre. Al mateix

temps, empreses com el Grup Bal-fegó de la nostra localitat hi estan invertint veritables dinerals en estu-dis que ajudin al sector a perjudicar el mínim possible a l’espècie. Prova d’això, la constant sol·licitud de can-vi de dates de captura amb l’objec-tiu de deixar desovar l’espècie i no hipotecar poblacions futures. Mesu-res com aquestes n’hi ha diverses, tot i que hi ha diferents col·lectius que pareix que mirin a l’altre costat.A l’estret marcatge que pateix el sector per part de L’ICCAT, organis-me regional de pesca que regula la captura mundial de tonyina, s’hi ha d’afegir altres prohibicions a nivell europeu i nacional, i OPES com les que protagonitzen dia sí i dia tam-bé les almadraves andaluses i els seus governants. Diuen que més val caure en gràcia que ser graci-

ós i pareix que això és el que passa amb aquesta pesqueria que es du a terme a l’estret de Gibraltar, do-nat que des del govern espanyol es veu amb més bons ulls que no pas l’encerclament català. Deu ser que quan parlen de pesca sostenible, els responsables a l’Estat deuen mirar a un altre costat quan la mar es tenyeix de roig degut als cops de ganxo dels almadravers en una matança irracional i tercermundis-ta. Deu ser que hi ha ciutadans de diverses categories, alguns dels quals no mereixen la defensa dels seus interessos.Si no és així, que algú expliqui el perquè del vot favorable de l’estat espanyol a la posició contrària de la Unió Europea a la comercialització Internacional de la tonyina. I això que hi havia proposicions no de

llei aprovades en el Congrés dels Diputats amb els vots a favor de la resta de partits i també del partit del govern. Per què aquest acarnissament amb els tonyinaires catalans? Per què fer cas de les doctrines fonamentalistes d’àmbit ecologista i de països com Mònaco que l’única tonyina que han vist ha estat al plat, abans que valo-rar l’esforç dels nostres pescadors i defensar-los a capa i espasa?I mentre, hi ha molta gent callada davant d’aquesta injustícia. Pareix que hi ha comunitats que pesen més que altres, almenys això és el que pareix. Algú hauria de sortir a dir per què passa això i per què ens han de defensar d’altres, quan no ho fan ni des del govern del propi estat.Tot plegat, una vergonya.

16-17

Sí provisional de CITES a la

continuïtat en la comercialització

de la tonyina vermella.

5

Pesca12-15

L’Ajuntament explica perquè diu

No al Cementiri Nuclear.

25 JoventutEls nens i nenes davant una nova

edició del Parc de Setmana Santa.

23-24 TurismeLa Fira Alternativa ens posa a prova

els cinc sentits.

La Notícia del mes

Març 2010 | pàg. 4

La Directora General de Sostenibili-tat de la Costa i del Mar del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM), Alicia Paz Antolín va inau-gurar dimarts, 9 de març, la interven-ció paisatgística a l’entorn del Castell de Sant Jordi.

En el projecte de millora de l’entorn del Castell de Sant Jordi, situat a la costa nord de l’Ametlla de Mar, el Mi-nisteri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí ha invertit 1,6 milions d’euros.

Aquesta inversió s’ha traduït en di-verses accions com la retirada de la zona d’aparcament asfaltada i de les dos edificacions que malmetien l’entorn. D’aquesta manera, aquest espai s’ha reconvertit en una àrea integrada amb el paisatge on s’han habilitat punts de descans amb la instal·lació de bancs i zones de píc-nic, així com una zona lúdica per als més menuts i menudes.

Segons l’alcalde del municipi, An-dreu Martí, “poder millorar aquest espai és un orgull ja que suposa un gran valor com a patrimoni cultural, d’interès històric i sentimental, a part de ser un indret de gran riquesa mediambiental”. Martí també ha afe-git que “aquesta és una mostra més de les accions que s’estan duent a

terme a la costa per sumar valor al litoral de la Cala que ja compta amb cinc banderes blaves”.

Alicia Paz, directora general de Sos-tenibilitat de la Costa i del Mar del Mi-nisteri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, per la seva part, va destacar la bona sintonia amb l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. “L’objectiu del Mi·nisteri és recuperar i protegir espais naturals com aquest. Estem molt satisfets de la col·laboració que ha hagut amb l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar en la realització d’aquesta actuació ja que coincidim en els

objectius comuns pel que fa a la cura del medi ambient”, ha explicat Alicia Paz.

Amb la inauguració d’aquest espai des del consistori de l’Ametlla de Mar es dóna per finalitzada una altra de les accions de millora de la costa ca-lera que formen part del Pla de Ges-tió del Litoral. Una altra d’aquestes actuacions és la millora de la zona costanera que compren Cala Vidre i Cala Forn que la directora general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, acompanyada de les autoritats, va visitar després de la inauguració.

L’acte ha anat a càrrec de la directora general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM), Alicia Paz Antolín.

L’actuació també ha contemplat la creació de diverses zones d’esbarjo.

L’alcalde, Andreu Martí, i la Directora General, Alicia Paz, en el moment de la inauguració.

L’obra es va iniciar després de l’estiu i ha quedat enllestida abans del període de recepció de visitants.

L’Ametlla inaugura la intervenció paisatgística a l’entorn del Castell de Sant Jordi

Febrer 2010 | pàg. 5

Infraestructures

Olga TomàsL’alcalde del municipi, Andreu Martí, es va reunir divendres 12 de març amb representants de Ports de la Generalitat els quals van confirmar noves actuacions com la millora del ferm i la il·luminació a la zona del dic de llevant i repintat de la senyalitza-ció del port.

D’altra banda, l’enderrocament de l’antiga nevera serà una realitat pas-sat Setmana Santa.

“Després d’aquesta nova reunió amb Ports de la Generalitat con·firmem l’enderroc de la nevera ve·lla, d’una manera immediata, amb la condició de reubicar l’estació transformadora. Altres temes que hem tractat són la millora de la il·luminació i el ferm a la zona del dic de llevant”, ha explicat Andreu Martí, alcalde del municipi.

Aquesta construcció té una super-fície total de 363,31 m2. En el seu moment, quan la nevera va quedar en desús l’any 2003 i es va posar en marxa la nevera nova del costat de la confraria, ja es van realitzar tasques de desmantellament que van consis-tir en desmuntar tota la maquinària i treure l’amoníac col·locat en dipò-

sits. L’Actuació que ara es realitzarà serà l’enderrocament de la totalitat de l’edifici i asfaltar aquesta zona. D’aquesta manera aquest espai es convertirà en la continuïtat de l’apar-cament públic que serveix a la zona de la plaça del Canó i de damunt el Port.

El pressupost d’aquesta actuació s’eleva a més de 52 mil euros. L’obra anirà a càrrec de l’Ajuntament però en cas que hi hagi algú interessat en agafar aquest espai per usos comercials a través d’una conces-sió, tal com està determinat al Pla Especial de Ports, haurà de retornar l’import de la inversió al consistori.

Amb l’enderrocament d’aquesta edificació s’aconseguirà allibe-rar aquest tram del port d’un ele-ment que suposa un gran impacte visual.

Tres projectes de l’Ametlla de Mar rebran inversions del Fons Europeu de la Pesca

L’edifici de l’antiga fàbrica de gel serà enderrocat molt aviat.

La producció de glaçons de la nova nevera, l’adequació de les llacunes i un projecte que té com objectiu la revalorització dels productes locals han estat seleccionats pel Grup d’Acció Local Litoral Costa de l’Ebre (GAL), del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural per rebre les inversions del Fons Europeu de la Pesca.

Olga TomàsEl passat dijous 4 de març a l’Ajun-tament de l’Ametlla de Mar, el Grup d’Acció Local Litoral Costa de l’Ebre (GAL), del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural va presentar els 16 projectes seleccionats de la convocatòria del 2009 que rebran in-versions del programa del Fons Euro-peu de la Pesca (FEP) Eix 4. El GAL ha atorgat 685.000 euros que suposen un 30% de la inversió total requerida pels projectes presentats.

La Cala té tres projectes seleccionats. Per una banda, hi ha la iniciativa de la Confraria de Pescadors de produ-

ir glaçons a la nova nevera que ha comptat amb el suport del consistori de l’Ametlla. Aquest projecte rebrà una inversió de prop de 80.000 eu-ros d’ajut a fons perdut. Aquesta xifra suposa el 40% del total de la inversió.

Janet Llambrich, Patró Major de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar va explicar que “gràcies a aquesta inversió la nevera realitzarà una nova activitat que serà la fabri·cació de glaçons i d’aquesta mane·ra s’ingressaran uns recursos que a la Confraria li aniran molt bé”.

L’altre dels projectes que rebrà qua-si 70.000 euros és l’adequació de les llacunes que formen part del projecte global de millora del litoral. Una altra de les iniciatives caleres que rebrà la inversió europea està basada en la revalorització del sector de la pesca en el qual tindrà un paper important el Centre d’Interpretació de la Pesca i iniciatives com el Tuna Tour. Aquest projecte rebrà prop de 9.000 euros d’inversió.

“Aquestes inversions ajudaran a di·versificar l’activitat econòmica dels municipis pesquers potenciant va·lors mediambientals i turístics. A més, des del GAL l’objectiu és in·vertir en projectes que acabin unint municipis i que donin valor afegit al territori”, va explicar Andreu Martí, president del GAL i alcalde de l’Amet-lla de Mar.

A part hi ha altres projectes seleccio-nats a la costa ebrenca de Sant Car-les de la Ràpita, Poble Nou del Delta, Amposta i Deltebre, entre d’altres.

A l’acte també va assistir Antoni Espa-nya, director de Serveis del Departa-ment d’Agricultura a l’Ebre. Espanya va subratllar que “aquestes inversi·ons tenen com objectiu diversificar l’activitat econòmica dels municipis pesquers. Gràcies a aquests ajuts s’han desenvolupat activitats paral·leles als ports que ajuden a revalo·ritzar la pesca”.

La propera convocatòria es preveu que sigui abans de l’estiu d’enguany.

S’engeguen diverses millores al port de l’Ametlla de Mar

A part de l’enderrocament de la nevera vella es preveu una actuació de millora del ferm i il·luminació a la zona del dic de llevant fins a la punta i repintat de la senyalització del port.

L’edifici de la fàbrica de gel acull la infraestructura amb la que la confraria produeix glaçons.

Març 2010 | pàg. 6

Febrer 2010 | pàg. 7A fons

Aquest Grup d’Acció del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat té com a objectiu la gestió de recursos provinents de Fons Europeus destinats al sector pesquer.

Grup d’Acció Local Litoral Costa de l’Ebre

Des del Grup d’Acció Local Litoral Costa de l’Ebre (GAL), del qual és president l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, es treballa per revaloritzar i diversificar el sector pesquer. Aquesta entitat pionera a l’Estat Espanyol gestiona els re-cursos europeus i els distribueix en forma de subvencions a les quals es poden acollir tant ens públics com iniciatives privades. Un dels objec-tius del GAL és la revalorització dels productes. Per tal de dur a terme aquesta fita s’aposta per projectes de reestructuració i reorientació de les activitats econòmiques, de pro-moció d’activitats de turisme ecolò-gic i per projectes que contribueixen a la diversificació d’activitats dins del sector pesquer. Una altra de les línies de treball del Grup d’Acció Local és la diversificació econòmica a través de projectes de millora de l’explota-ció comercial dels productes del mar i de l’aqüicultura, també inverteix en projectes de promoció de la instal-lació de petites pesqueries i impulsa la promoció de les activitats relacio-nades amb el sector turístic en peti-tes i mitjanes explotacions.La cooperació nacional i internacio-nal també és un dels àmbits de tre-ball del GAL. Des del Grup d’Acció s’aposta per projectes que afavorei-xen l’adquisició de les competències i habilitats vinculades al desenvolu-pament sostenible. El GAL també in-verteix en la promoció sostenible de les activitats econòmiques relacio-nades amb el sector pesquer i aqüí-cola d’aquestes zones. Els projectes

de cooperació interregional i trans-nacional és una altra de les línies de treball de l’entitat. I, finalment, un altre dels eixos que potencia el GAL és la millora de la qualitat ambiental mitjançant projectes que afavoreixen les activitats que tinguin per objecte la protecció del medi marí, lacunar i costaner. Regenerar i desenvolupar els pobles costaners protegint el seu patrimoni cultural i arquitectònic és una altra de les prioritats del Grup d’Acció. El Gal també s’encarrega de potenciar iniciatives que contri-bueixen a establir mesures per la re-cuperació de la producció pesquera i aqüícola en cas de catàstrofes na-turals o industrials.

Formen part del GAL tots els ajun-taments dels municipis costaners de les Terres de l’Ebre, des de les Cases d’Alcanar fins a l’Ametlla de Mar, la Direcció General de Pesca de la Generalitat en nom del propi De-partament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat, les Confraries de l’Ametlla, l’Ampo-lla, Deltebre, Sant Carles de la Rà-pita, Cases d’Alcanar, associacions professionals del Sector Pesquer, les associacions sense ànim de lucre del territori del programa i la Cambra de Comerç de Tortosa.

Inversions al TerritoriEl passat dijous 4 de març a l’Ajun-tament de l’Ametlla de Mar, el Grup d’Acció Local Litoral Costa de l’Ebre va presentar els 16 projectes selec-cionats de la convocatòria del 2009

que rebran inversions del programa del Fons Europeu de la Pesca (FEP) Eix 4. El GAL ha atorgat 685.000 euros que suposen un 30% de la in-versió total requerida pels projectes presentats.

La Cala té tres projectes seleccio-nats. Per una banda, hi ha la iniciati-va de la Confraria de Pescadors de produir glaçons a la nova nevera que ha comptat amb el suport del con-sistori de l’Ametlla. Aquest projecte rebrà una inversió de prop de 80.000 euros d’ajut a fons perdut. Aquesta xifra suposa el 40% del total de la inversió.

L’altre dels projectes que rebrà qua-si 70.000 euros és l’adequació de les

llacunes que forma part del projecte global de millora del litoral. Una altra de les iniciatives caleres que rebrà la inversió europea està basada en la revalorització del sector de la pesca en el qual tindrà un paper important el Centre d’Interpretació de la Pesca i iniciatives com el Tuna Tour. Aquest projecte rebrà prop de 9.000 euros d’inversió.

A part, hi ha altres projectes selec-cionats a la costa ebrenca de Sant Carles de la Ràpita, Poble Nou del Delta, Amposta i Deltebre, entre d’al-tres.

La propera convocatòria es preveu que sigui abans de l’estiu d’ en-guany.

treballant per revaloritzar i diversificar el sector pesquer

El GAL ajudarà a la recuperació d’espais ambientals relacionats amb el mar i la costa.

Societat

Març 2010 | pàg. 8

Exposició sobre el Pla de Gestió del Litoral al Centre d’Interpretació de la Pesca

Olga TomàsEl passat 19 de març va tenir lloc l’acte d’inauguració de l’exposició “La costa, el nostre fet diferencial”, que ocuparà durant diverses setma-nes una de les sales d’exposicions del Centre d’Interpretació de la pes-ca ubicat al port pesquer de l’Ametlla de Mar. Aquesta exposició té com a objectiu explicar a la població en què consisteix el Pla de Gestió del Litoral i les accions que s’han dut a terme i es duran en un futur a la nostra costa, per tal de protegir i afegir valor al lito-ral calero. Aquest projecte ambiciós compta amb cinquanta actuacions.

Aquest Pla, fet per la Fundació Terri-tori i Paisatge de Caixa Catalunya, ja s’està duent a terme. Les zones on ja s’han realitzat les accions de millora són l’Estany Tort, Xelín, Cala Vidre, Calaforn, el passeig entre aquestes dues platges, i el recent inaugurat entorn paisatgístic del Castell de Sant Jordi. Les millores han consis-tit en l’adequació dels accessos a les platges, incorporació de zones d’aparcament i esbarjo, col·locació de rentapeus, s’han refet marges de pedra seca, entre d’altres actua-cions. Des del consistori s’ha posat èmfasi en la utilització de materials que s’integrin al paisatge per tal que

es pugui gaudir de l’entorn sense ser agressius amb el Medi Ambient.

Les properes actuacions es realitza-ran a la Punta de Bon Capó, on es crearà un parc botànic mediterrani, la renaturalització del port i platja de l’Estany, la desurbanització i recupe-ració de l’entorn natural de Port Oli-vet i la millora en accés i seguretat del camí de ronda i GR-92, del tram sud de la costa de l’Ametlla que va des de la Caleta a l’Àliga.

“Farem una explicació sobre en quin punt es troben ’aquestes actuacions

i el que volem és fer partícip a la po·blació d’aquest projecte de millora del litoral en el qual estem treballant i posant tota la il·lusió. De moment ja hem aconseguit el finançament que és un primer pas indispensable”, va explicar Xavi Llambrich, regidor de Medi Ambient.

De tot aquest volum d’accions de mi-llora de la costa de l’Ametlla tractarà aquesta exposició al Centre d’Inter-pretació de la Pesca que romandrà oberta al públic durant un període llarg de temps per tal que tothom la pugui visitar.

A l’antiga llotja de l’Ametlla de Mar es va inaugurar divendres, 19 de març, l’exposició “La Costa, el nostre tret diferencial” realitzada per l’Ajuntament del municipi amb informació sobre les quatre primeres actuacions.

Els panells explicatius informen detalladament sobre les cinc primeres actuacions a realitzar.

Horarisde visitaL’exposició romandrà oberta de dilluns a divendres, de 9 h a 14 h al Centre d’Interpretació de la Pesca.

Febrer 2010 | pàg. 9

ACNL’agent de la Policia Local que paral-lelament ha obert fins a sis conten-ciosos administratius en diferents instàncies judicials contra l’Ajunta-ment per la seva suspensió de feina i sou des de fa més d’un any, atribu-eix en la seva denúncia fins a cinc presumptes delictes als querellats: contra la integritat moral, amenaces i coaccions continuades, motius pels quals també declararan el regidor de Governació, Xavier Llambrich i el sotsinspector en cap, F. S. El passat 16 de febrer ja van passar pel jutjat número 1 de Tortosa quatre agents

de la Policia Local i el vigilant d’obres municipal que van declarar en qua-litat de testimonis en les diligències prèvies obertes.

Una part important de l’argumen-tació de la querella se centra en presumptes casos de prevaricació urbanística, en relació als quals con-tinuen les diligències per suposades construccions il·legals davant les quals no s’hauria actuat, motiu pel qual declararà l’alcalde Andreu Martí al Jutjat n. 1 de Tortosa.

En aquest sentit, denuncia casos de llicències urbanístiques en sòl rústic no urbanitzable o casetes de tros.

Irregularitats a l’escala funcionarialLa denúncia també recull presump-tes irregularitats d’ordre intern a l’es-cala funcionarial, tant del consistori com de la Policia Local. En aquest sentit, la querella apunta que agents de la policials podrien portar armes sense els pertinents permisos, esta-rien conduint vehicles sense la pre-ceptiva llicència o s’haurien contrac-tat funcionaris que no disposaven de graduat escolar.

El conflicte s’arrossega des de fa anys i, de fet, Fiscalia ja va descar-

tar sol·licitar l’obertura de diligències per alguns dels casos d’ordre intern en l’àmbit de la Policia Local denun-ciats per R.C. l’any 2008 en conside-rar que corresponien a l’àmbit admi-nistratiu. El querellant va traslladar el seu cas al Ministeri Públic adduint que se sentia perseguit a l’interior del cos per informar, denunciar i proce-dir, segons les seves funcions polici-als, davant fets irregulars que hauria detectat. De fet, el juliol del passat 2008, R.C. havia denunciat N.B. per conduir vehicles policials sense el corresponent permís especial.

D’altra banda, Fiscalia ja ha qualifi-cat com a presumpte delicte contra l’ordenació del territori la denúncia en contra de l’agent de la Policia Local, N. B. –que també figura en la querella- per haver construït un xalet en un terreny rústic no urbanitzable de la seva propietat. Les diligències, en aquest cas, són instruïdes pel jut-jat número 3 de Tortosa.

De fet, les anteriors i reiterades de-núncies de R.C. contra el consistori davant Fiscalia ja van portar a l’ober-tura, l’any 2008, de dos processos paral·lels per possibles irregularitats urbanístiques que continuen oberts en fase de diligències prèvies.

El cap de la Policia Local, Francesc Siuraneta; i els agents A.B. i N.B. estan citats a declarar el pròxim 16 d’abril davant el jutjat d’instrucció número 1 de Tortosa per respondre de les acusacions de prevaricació, amenaces i coaccions, entre d’altres, que consten a la querella presentada per l’agent de la Policia Local R. C. També estan cridats a declarar l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, i el regidor de Governació, Xavier Llambrich.

Continuen les declaracions al jutjat pels contenciosos entre el Policia R.C. i l’Ajuntament

Societat

Març 2010 | pàg. 10

Olga TomàsUn any més, l’associació Dones En-davant de l’Ametlla de Mar va prepa-rar un berenar de celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora a la SCER que va tenir lloc dissabte, 6 de març, cap a les cinc de la tarda. Segons la presidenta de l’associació, Cinta Garcia, “enguany s’ha variat el menú, el que no ha canviat ha estat el sorteig i el ball que agrada tant a les sòcies de l’associació”.

Per assistir a aquest berenar gratuït, les sòcies només calia que passes-sin pel local de l’associació a la Casa del Mar a recollir el tiquet. Pel que fa als sortejos la presidenta de Dones Endavant va agrair la col·laboració de tots els comerços i particulars que havien donat obsequis. “Aquesta és una de les activitats clàssiques del berenar que moltes sòcies esperen amb il·lusió”, va explicar Cinta Gar-cia.

I és que aquesta associació que compta amb prop de 500 sòcies re-alitza moltes activitats durant l’any però el berenar del Dia Internacional de la Dona Treballadora és una de les cites més esperades. Des de Dones Endavant van mostrar la satisfacció per la participació de les 140 sòcies al berenar.

Les properes activitats previstes per l’associació són la tradicional Trobada de Puntaires al maig i una trobada de patchwork al carrer. Una pràctica que s’ha instaurat molt a l’Ametlla de Mar.

Dones endavant celebra el Dia Internacional de la Dona TreballadoraL’associació de l’Ametlla de Mar realitza un berenar popular a la Sala de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa amb prop de 140 sòcies.

Olga TomàsEls vianants, el passat dissabte 13 de març, van poder mirar, triar i comprar en aquest mercat de boti-gues al carrer de deu del matí a les sis de la tarda. Una de les novetats d’aquesta tercera edició, va ser que tot aquell que va comprar va rebre un tiquet amb un número del sorteig del fardell de Candelera que va tenir lloc al final de la jornada cap a les sis de la tarda.

Aquesta iniciativa que va dur a terme l’associació d’empresaris de l’Amet-lla de Mar es va fer amb l’objectiu d’apropar els comerços als consu-midors i promocionar, d’aquesta manera, el comerç local. En concret,

van estar quinze els comerços que van participar aquesta edició.

Des d’Asemar es va voler donar con-tinuïtat a aquesta iniciativa per donar una mostra de xarxa empresarial lo-cal que treballa unida.

“Hem tingut un dia que ens ha acompanyat on s’ha gaudit d’un bon ambient. Diversos comerços han tret els taulers al carrer i han demostrat que és important tre·ballar junts i que iniciatives com aquesta tenen molt bona accepta·ció. Per tant, estem segurs que des de l’associació preparem una nova edició per més endavant ”, va ex-

plicar Josep Maria Callau, president d’Asemar.

L’associació d’empresaris de l’Ametlla de Mar duu a terme diver-ses activitats durant l’any com la campanya de Nadal, sortejos i la Nit de l’Empresari Local que va celebrar la seva primera edició el novembre de l’any passat.

Asemar celebra una nova edició de botigues al carrer

Èxit d’assistència a la tercera edició de Botigues al Carrer. Aquesta iniciativa organitzada per Asemar (Associació d’empresaris de l’Ametlla de Mar) va comptar amb quinze comerços locals que van treure els taulers a la Plaça Nova de la vila.

Una quinzena de comercials locals van atansar els seus productes a la clientela.

La Sala va acollir novament aquesta celebració femenina.

Febrer 2010 | pàg. 11

El proper mes d’abril es pretén posar en marxa el curs de Salsa Iniciació organitzat per la Regido-ria de Formació de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. El curs es durà a terme durant els mesos d’abril, maig i juny, a la sala polivalent de l’I.E.S Mare de Déu de la Candelera, amb una sessió setmanal els dijous des de les 20.30h fins a les 22.00h.

L’objectiu del curs és que els alumnes aprenguin els passos bàsics i diferents figures de la salsa cubana com el “O”, el “70” o “l’American Baby” entre d’al-tres, així com una iniciació al ball en roda amb constants canvis de parella. També es posaran en pràctica les figures apreses a rit-me d’altres balls caribenys com el merengue o la bachata.

La dinàmica de treball individual, on els passos són iguals pel noi i per la noia, i els canvis constants de parella permet que hi puguin participar alumnes sense cap ni-vell previ, ja sigui amb parella o sense.Des de la Regidoria de Formació, ja pensant en el període estival, es pretén amb aquest curs in-troduir de manera monogràfica

un contingut motivant, recreatiu, de certa exigència física i de fàcil posada en pràctica que s’afegei-xi als balls de saló- llatins que es duen a terme durant tot l’any.Recordar que a partir del 22 de març s’iniciarà el procés d’inscripció. Els interessats po-den adreçar-se al Telecentre o trucar als telèfons. 977457269-977493479.

Curs de salsa iniciació!

S’inicien dos nous cursos de català

Aquest mes de març, concretament el dia 2, es va iniciar al Telecentre de l’Ametlla de Mar un nou curs de ca-talà de suficiència (equivalent al nivell C) adreçat a treballadors i treballado-res en actiu i de règim intersectorial.El curs consta de 120hores de dura-da i l’objectiu final és assolir un bon domini de la llengua general i les competències comunicatives ade-quades per comunicar-se en varietat estàndard, oralment i per escrit, de manera flexible i eficaç en les situa-cions comunicatives de caràcter for-mal usuals.Aquesta acció formativa està sub-vencionada pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i el fons Social Europeu i gestionada per

l’Institut per al Desenvolupament de la Formació i l’Ocupació (IDFO).Les classes s’imparteixen al Telecen-tre tots els dimarts, dijous i divendres de 19.30-22h i l’alumnat que hagi assistit més del 75% i hagi resolt satisfactòriament les activitats cor-responents rebrà un certificat d’as-soliment. La regidora de Treball i Formació, Anna Gallart, ens comenta que “el català nivell C és un curs molt de·manat i ha tingut una gran resposta per part de l’alumnat. Ràpidament es van omplir les places que teníem com a capacitat màxima i uns dels objectius que pretenem és preparar exhaustivament als alumnes perquè els que ho desitgin puguin presen·

tar·se per lliure a la prova per obtenir el certificat de nivell de suficiència de català”.D’altra banda, el dia 1 de març també es va encetar un nou curs de català per a nouvinguts, subvencionat pel Pla Educatiu d’Entorn i adreçat a to-tes aquelles persones nouvingudes que no entenen català i volen adqui-rir les habilitats de comprensió i pro-ducció oral de frases senzilles que els permeti actuar en situacions quo-tidianes. El curs consta de 40 hores i l’objectiu primordial és aconseguir que les persones nouvingudes facin un primera aproximació a la llengua catalana i puguin arribar a comuni-car-se en aquest idioma.

La Regidoria de Formació ha organitzat un curs de català nivell C subvencionat pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i el Fons Social Europeu i gestionat per IDFO i un altre de català per a nouvinguts subvencionat pel Pla Educatiu d’Entorn

Alumnes del curs de català nivell C.Alumnes del curs de català per a nouvinguts.

Pesca

Març 2010 | pàg. 12

La votació va tenir lloc en una pri-mera comissió que s’ha de ratificar en un plenari el dia 25 a Doha, tot i que si Mònaco no aconsegueix més suports, segurament ni s’arribarà a presentar.

La proposició presentada per Mònaco va ser rebutjada per 68 votacions en contra, 20 a favor i 30 abstencions. Sí, en canvi, que caldrà esperar a veure si la Unió Europea aconsegueix més suports, tot i que després de la prime-ra votació a la Comissió es considera improbable. Els països de la UE, amb el vot favorable de l’estat espanyol, van aprovar la setmana passada do-nar suport al veto al comerç interna-cional de tonyina vermella a partir del 2011, amb excepcions per a l’activitat local de la flota artesanal comunitària, que engloba les almadraves andalu-ses, però que exclou la pesca de l’en-cerclament catalana.

El sector també ha criticat la decisió de la Unió Europea de proposar vetar la pesca de la tonyina vermella a partir de 2011 i s’ha alegrat que, finalment, aquesta proposta també hagi estat rebutjada per votació a Doha, amb 72 vots en contra. Aquesta segona pro-posta incloïa la possibilitat de tornar a votar al mes de desembre i donar marxa enrere si l’estudi i avaluació del pla de recuperació 2006-2009 que ha de presentar l’ICCAT a París el proper mes de novembre confirma científica-ment que l’espècie s’està recuperant positivament.

El Japó, principal consumidor de tonyina vermella, s’opo-sa al projecte i va rebutjar la proposta amb el suport dels països en vies de desenvo-lupament. La votació ha estat secreta.

Juan Serrano, director gene-ral del grup Balfegó, una de les empreses que més lluiten per mantenir l’activitat ha dit que, “la valoració és positiva i de satisfacció, però que cal aplicar·hi prudència. Una de les votacions va ser rebutjada amb 68 vots i l’altra amb 72, i encara que votessin 175 paï·sos al plenari, necessitaríem només 59 vots per derrotar les propostes”.Serrano va afegir que, “hem de ser prudents, donat que els ecologistes que han po·sat les regles del joc portant·nos a CITES, ara pareix que tampoc estan contents que la majoria guanyi. Aquesta gent volen jugar a les institucions inter·nacionals que funcionen democrà·ticament i quan els resultats no els hi agraden, volen canviar les regles. El dia 25 pareix que es pot tornar a votar una proposta en el plenari”.

Des de diversos països i també des del propi ICCAT han criticat la UE de no defensar les organitzacions regio-nals de pesca com la Comissió Inter-nacional per a la Conservació de la

Tonyina Atlàntica (ICCAT), partidària d’aconseguir una moratòria per al veto de la comercialització d’aques-ta espècie, que era on realment Eu-ropa havia de debatre i proposar, en comptes d’anar a La Convenció sobre el Comerç Internacional d’Es-pècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES). La decisió a Doha invalida totalment la decisió que es va prendre al Parlament Europeu i, a més, la resta de països del món han donat un toc d’atenció a la UE. Per a Juan Serrano, “la secretaria de Pesca de la Unió Europea, Maria Damanaki deu de gestionar la pes·ca. No se perquè defuig la seva res·ponsabilitat i ens porta a altres foros i organismes als que ella no pertany, ja que pertany a les organitzacions regionals de pesca comunitàries i és aquí on ella ha de posar totes les mesures, que les té, quan una espècie pot estar sobreexplotada. No entenc perquè demana auxili a altres foros. Pareix que el càrrec li queda una mica gran i més després de dir que no li ha agradat el resultat de la votació i quan només 20 països li han donat suport a la UE, igual que a Mònaco”.

La tonyina va passar la primera prova de foc a Doha.

Sí provisional de CITES a la continuïtat en la comercialització de la tonyina vermella

Els pescadors catalans de la tonyina vermella estan contents arran de la votació que es va dur a terme el dia 18 de març a Doha (Qatar), que permet la continuïtat de les exportacions d’aquesta espècie. El sector tonyinaire calero defensa que no hi ha evidències científiques que emparin la decisió ‘populista’ del Principat de Mònaco, el qual havia proposat inscriure aquesta espècie de tonyina de gran valor comercial a l’annex I de la convenció internacional sobre el comerç d’espècies salvatges amenaçades (CITES) amb l’objectiu de prohibir-ne el comerç internacional i protegir l’espècie de la sobrepesca.

Tots els grups parlamentaris han votat aquests dies a favor de la sol·licitud de compareixença d’una representació dels tonyi-naires de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) al Parlament perquè ex-posin la situació del sector i les actuacions per a la recuperació de la tonyina. Igualment, tam-bé han votat afirmativament a

la sol·licitud de compareixença del membre de la Comissió de Pesca del Parlament Europeu i ponent de l’informe sobre la tonyina vermella davant la Co-missió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, perquè exposi el crite-ri del Parlament Europeu amb relació a la pesca de la tonyina vermella.

Els tonyinaires al Parlament per debatre sobre el futur de la seva pesca

Febrer 2010 | pàg. 13

Araceli DomínguezLa Comissió de Medi Ambient, Agri-cultura i Pesca va aprovar ahir de for-ma unànime una proposició no de llei de CiU perquè es mantingui la pesca d’encerclament de tonyina vermella a la costa catalana. Aquesta iniciativa neix fruit de la preocupació del sector de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), que ha vist perillar la continuïtat de la seva activitat en el debat obert que s’està produint al si de la Unió Europea (UE) a l’entorn de la comercialització inter-nacional de la tonyina vermella. La proposició no de llei, que ha es-tat aprovada amb la inclusió d’una esmena del PSOE, emplaça el go-vern espanyol a defensar a la Unió Europea la continuïtat de la pesca de tonyina vermella en totes les se-ves modalitats. També demana que Espanya trenqui la disciplina de vot de la Unió, si s’escau, a la cimera de Doham.

El diputat de CiU per Tarragona, Jor-di Jané, ha estat l’impulsor d’aquesta iniciativa i Conxita Tarruella, portaveu d’agricultura del grup parlamentari, ha defensat la proposició no de llei davant la comissió. Jané s’ha felicitat per l’aprovació d’aquesta iniciativa parlamentària, que pot servir perquè la pesca de la tonyina vermella en la modalitat d’encerclament ‘es realit-zi de forma continuada i regulada’. Juan Serrano, director general de Grup Balfegó ens deia que “valorem aquesta iniciativa molt positivament i agraïm l’ajuda que he tingut de l’alcalde Andreu Martí, que ens ha portat fins a CIU. Agraïm la defensa brillant que el Sr. Jordi Jané ha fet d’aquesta proposició no de llei que

ha fet prendre consciència a tot l’es·tat espanyol de la importància que té l’encerclament català dins de la nostra economia i del pes que té dins de tot el sector primari on ja som un 20%. He escoltat les decla·racions de la Sra. Torroella, que és la que ens ha defensat d’una forma apassionada. M’he emocionat. A més, han aconseguit retirar una pro·posició de llei del PSOE que afavo·ria exclusivament a les almadraves. També agraïm el recolzament en tot moment de Francesc Canet que ha dit que no es busquessin excuses per a la pesca artesanal perquè a Espanya, de fet, tots són industri·als”.

En virtut de la iniciativa parlamentà-ria aprovada, s’emplaça el Govern a defensar davant del Consell de Mi-nistres de Pesca i de la Comissió Eu-

ropea, totes les modalitats de pesca de tonyina vermella. Alhora, s’insta a esperar la nova avaluació que ha sol-licitat la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlànti-ca (ICCAT) al Comitè Científic de la seva Organització (SCRS) sobre la tonyina vermella abans de prendre mesures més restrictives.

A la reunió de la Comissió es van pre-sentar altres dos esmenes. Una del PSOE i un altra del PP en la mateixa línia de defensa de l’encerclament català. La del PSOE es va aprovar per unanimitat amb alguna esmena de CIU i la del PP es va aprovar sense el suport socialista. L’esmena popu-lar contempla subvencions i indem-nitzacions de la UE a les almadraves i a altres ubicacions que no siguin barques però que també es dediquin a la tonyina.

Imatges d’arxiu de les mobilitzacions del sector tonyinaire.

La comissió parlamentària de Medi Ambient insta al Govern Espanyol a defensar la tonyina roja

Els grups parlamentaris que formaven la comissió van votar a favor de forma unànime aquesta proposició no de llei de CIU perquè es mantingui la pesca d’encerclament de tonyina vermella a la costa catalana.

Pesca

Març 2010 | pàg. 14

Olga TomàsEstrasburg va ser l’escenari de la votació dels països de la UE per determinar si la tonyina roja hauria d’entrar a l’annex I de CITES (Con-venció sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna y flora silvestres). Recordem que si aquest túnid s’inclou dins aquest an-nex es prohibirà el comerç internaci-onal d’aquesta espècie.

Des del Grup Balfegó, empresa to-nyinera de l’Ametlla de Mar, es con-sidera que aquesta decisió de la Unió Europea és molt greu i que s’ha cedit a les pressions dels grups de defensa del medi ambient. A més, es considera que no s’han tingut en compte les conseqüències laborals i econòmiques del sector.

D’altra banda, Juan Serrano, portaveu del Grup Balfegó va considerar que amb aquesta decisió hi haurà uns clars beneficiats. “CITES només prohibeix el comerç internacional no la pesca de la tonyina roja, amb la qual cosa països com Turquia, Egipte, Síria, Cro·àcia, Líbia, Argèlia, Túnez, Marroc se·guiran pescant tonyina i els europeus ens quedarem a casa sense treballar. Aquestes són les conseqüències d’uns mals polítics i d’unes males de·cisions per part d’Europa”, va explicar Serrano.

Serrano, a més, va fer una cri-da als representants polítics de la Generalitat perquè es moguin i mos-trin suport al sector davant d’aquesta decisió. De fet, al Parlament s’han pres diversos acords de defensa d’aquest

sector català que el govern espanyol no ha tingut en compte. “Aquesta de·cisió en canvi beneficia als almadra·vers andalusos i, d’altra banda, és una clara discriminació als pescadors catalans”, va afegir el representant del Grup Balfegó.Ara l’única esperança que li queda al sector de l’encerclament de la tonyina roja és que a la reunió a Doha, entre el proper dissabte 13 de març i el 26, paï-sos com Canadà, Noruega, Japó i Mè-xic trobin els aliats necessaris perquè, tot i el sí de la UE, la tonyina roja no entri a CITES. Perquè tot i que després s’hauran de fer les valoracions dels re-sultats de l’ICCAT (Convenció Interna-cional per la conservació de la tonyina atlàntica) al novembre, a Suïssa, una vegada ha entrat una espècie a CITES és difícil que en surti.

El consistori calero amb l’alcalde del municipi, Andreu Martí, al ca-pdavant continua realitzant ges-tions per buscar suports per de-fensar el sector de l’encerclament de la tonyina roja davant la possi-bilitat que s’inclogui aquest túnid dins l’annex I de la Convenció de Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora sil-vestres (CITES). Recordem que si s’inclogués la tonyina roja no es podria importar ni exportar aques-ta espècie a nivell internacional.Al viatge que va fer al Congrés de

Diputats acompanyat pels respon-sables del grup Balfegó on van po-der departir amb el Vicepresident Jordi Gené s’hi ha d’afegir altres gestions com el contacte fet amb el nostre pregoner de 2009 Josep Cuní per que TV3 en fes diverses connexions en el seu programa Els Matins, per interessar-se per la problemàtica.Prova d’aquesta voluntat va ser la reunió de l’alcalde de l’Ametlla de Mar amb el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Móra, per tal d’iniciar

les gestions necessàries per-què vingui el cònsol del Japó. L’objectiu d’aconseguir la visita del diplomàtic nipó és mostrar-li el funcionament de la indústria calera de la tonyina.D’altra banda, des de la Genera-litat, el director general de Pesca del Departament d’Agricultura, Martí Sans, va carregar contra els grups ecologistes que recla-men el tancament de la pesca de l’encerclament de la tonyina roja al Mediterrani. Sans va qualificar d’injust el seu posicionament.

La UE aprova el veto al comerç internacional de la tonyina vermella

El sector de l’encerclament de la tonyina roja de l’Ametlla de Mar es va despertar dijous amb una mala notícia. Els països de la UE, amb el vot favorable de l’estat espanyol, van aprovar el veto al comerç internacional de tonyina vermella a partir del 2011, amb excepcions per a l’activitat local de la flota artesanal comunitària.

L’alcalde i els representants del Grup Balfegó al Congrés amb el Vicepresident Jordi Jané.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar busca suports

Febrer 2010 | pàg. 15

Les barques de la llum tornen a la mar amb bon peu

Araceli DomínguezEl passat 16 de febrer les barques d’encerclament del peix blau van sortir a la mar després de dos me-sos de veda als que van precedir una temporada de sequera pel que fa a captures, de les pitjors que es recorden. De moment, els dies que han sortit les barques de la llum han tingut bons resultats. S’ha trobat molt de seitó, alguns dies s’han fet fins a 400 caixes, i sardina també però en menys quantitat. A més, una altra

dada positiva, les seves mides són més grans, perquè els peixos han tin-gut temps de madurar durant l’atura-da biològica. Tanmateix , el seu preu ha pujat respecte a l’anterior tempo-rada, el que ha permès als mariners portar jornals dignes a casa. Joan Llambrich, patró major de la Con-fraria de Pescadors, ens deia que “comencen bé la temporada. Si el temps continua així és podrà anant treballant. I és una cosa bona per a la confraria i per al poble. És evident

que l’aturada ha estat molt positiva”. Els mariners han pogut sortit tots els dies des que es va aixecar la veda excepte un, evidentment, per culpa del mal temps.

Aigües templadesI és que al peix blau li agrada més avi-at que les aigües estiguin calentes. A l’Ametlla, les pujades del vent de ponent són bones perquè pugen les temperatures però quan bufa el vent del nord el peix desapareix.

Els pescadors de l’encerclament del peix blau han trobat sobretot molt de seitó després de dos mesos de parada i d’una temporada anterior de les pitjors que es recorden pel que fa a captures.

Les barques de l’encerclament han tingut un bon inici després de l’aturada biològica.

Medi Ambient

Març 2010 | pàg. 16

Olga TomàsLa xerrada va ser encapçalada per Santiago Vilanova, president de l’as-sociació Una Sola Terra, periodista i escriptor; per Josep Puig, enginyer industrial, president d’Eurosolar i Fundador del Grup de Científics i Tècnics per un futur No Nuclear i per Andreu Martí, alcalde del municipi.

Santiago Vilanova va exposar que l’energia nuclear inclou tres grans agreujants. El moral, l’ètic i el polític. El moral perquè l’energia nuclear ha conduït a la creació de bombes nuclears i desastres com el d’Hi-roshima. D’altra banda, suposa un problema ètic ja que reactors com el de Vandellòs I es van posar en fun-cionament amb objectius militars i, per tant, no és ètic que els residus ara els hagin de sofrir la societat civil amb el cementiri nuclear. Finalment, Vilanova considera que hi ha un pro-blema polític ja que l’energia nuclear es va instaurar a Espanya durant el franquisme i, per tant, és fruit d’una decisió no democràtica. D’altra ban-da, el president de l’associació Una Sola Terra va criticar la manipulació del debat sobre l’energia nuclear dels lobbys elèctrics que pressionen els mitjans de comunicació. “Tenim un dèficit molt important sobre la informació electronuclear a Catalu·nya que ja ve de l’època franquista. Crec que el Parlament de Catalunya és l’únic parlament d’una nació o re·gió europea que no disposa d’una comissió d’informació electronu·clear tenint un parc nuclear tan im·portant com el que tenim. A més,

en aquests moments que hi ha la polèmica del Cementiri Nuclear se·ria importantíssim ja que tindríem la veu de científics independents que no treballen per l’energia nuclear”, va explicar Santiago Vilanova.

El gruix de la xerrada, però, el va ex-posar Josep Puig. Sota el títol Nucle-ars? No gràcies va explicar la situa-ció de davallada de l’energia nuclear al món ja que és cara de produir i comportar riscos que, massa sovint, acaben amb accidents. Puig va vo-ler destacar que no és una solució al canvi climàtic ja que des de que s’extrau l’urani fins que es produeix l’energia també es generen gasos hi-vernacle. A més, va destacar la inex-periència mundial en allargar la vida dels reactors ja que, actualment, la mitjana de vida dels reactors a nivell mundial és de 22 anys. Pel que fa al Magatzem Temporal Centralitzat, al qual Ascó s’ha presentat com a candidat a acollir, es va posicionar clarament en contra per quatre mo-tius. Aquest magatzem de residus suposaria el transport dels residus de les nuclears de tota Espanya a Ascó. Per tant, un clar risc. A més, és més fàcil i barat que cada nucle-ar allotgi els seus residus. Un altra de les dificultats, segons Puig, és l’equitat entre territoris. Qui pagaria aquests desplaçaments? es pregun-ta. I, finalment, tenir un magatzem on estiguin centralitzats tots els residus augmenta la vulnerabilitat del Territori ja que és un objectiu fàcil pel terroris-me. Per tant, Josep Puig considera que abans de prendre una decisió com gestionar els residus és neces-sari un debat real per trobar soluci-ons. “Crec que abans de prendre una decisió s’ha de fer un procés democràtic i participatiu com diu la convenció d’Arhus que garanteix el dret de la ciutadania a participar en prendre decisions que afecten al medi ambient. Aquest és un acord adoptat per l’Estat Espanyol que actualment s’està vulnerant. Jo la solució no la tinc però estic dispo·sat a participar en aquest debat per intentar trobar· la. Abans, però, de saber què fem amb els residus cal prendre la decisió de no generar·ne més”, va exposar Josep Puig.Puig també va voler fer èmfasi a la

necessitat de desenvolupar l’ús de les energies renovables per fer front al futur.

Finalment, es va obrir un debat, mo-derat per l’alcalde de l’Ametlla, on els assistents van fer escoltar la seva veu.L’Ajuntament com a mostra del com-promís amb la lluita contra el Cemen-tiri Nuclear va lliurar les 1.500 signa-tures recollides al municipi a Sergi Saladié portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC). Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, va explicar el compromís del municipi amb la causa. Martí va dir que “amb aquesta xerrada es mostra el posicionament clarament en contra que té el consistori i la ciutadania de l’Ametlla respecte al Cementiri Nuclear”. A més, l’alcalde va exposar que amb aquesta xerra-da es mostra que “el Centre d’In·terpretació ha d’esdevenir un punt d’enriquiment cultural per a tots els caleros i caleres”.

Per la seva part, Sergi Saladié va agrair la col·laboració del consisto-ri de l’Ametlla i va explicar que un dels principals arguments amb el qual s’intenta vendre el Cementiri és l’econòmic. Segons Saladié, aquest és un “caramel enverinat”. “Per una banda hi ha un esborrany d’ordre ministerial, que encara no està apro·vada, que parla de 6 milions d’euros d’inversió pel municipi que aculli el Cementiri. En canvi, fa un any se n’oferien 12 milions”, va explicar Sa-ladié. A més, va afegir que “la part del centre tecnològic no és res més que un reactor experimental que és possible que es col·loqui on estava Vandellòs I ja que aquells terrenys no s’han descatalogat com a zona nuclear”.

Al finalitzar la xerrada, des del con-sistori de l’Ametlla de Mar es va cri-dar als ciutadans a la participació a la propera manifestació a Móra el 7 de març a les 12 del migdia. L’Ajun-tament calero posarà un autobús per tal que tothom que ho vulgui hi pugui anar. Aquest sortirà de davant de la caseta de Turisme a les 10.30h del matí.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar explica per què diu No al Cementiri Nuclear

El consistori va organitzar el passat dissabte 27 de febrer una xerrada sobre els perjudicis de l’energia nuclear en general i el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) en particular. El marc va ser el Centre d’Interpretació de la Pesca on es va acollir una cinquantena d’assistents.

Imatge de la conferència.

Febrer 2010 | pàg. 17

Olga TomàsUnes 10.000 persones, segons els organitzadors, i unes 4.000, segons els Mossos d’Esquadra, es van ma-nifestar pels carrers de Móra d’Ebre contra el Magatzem Temporal Centra-litzat de residus (MTC). La mobilitza-ció convocada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) tenia com objectiu demos-trar el consens al territori contra el cementeri nuclear. Recordem que Ascó és una de les vuit candidatures oficials a tot l’estat per acollir el ma-gatzem de residus nuclears.Com a portaveu a de la CANC, Sergi Saladié, va explicar l’important que era aquesta mobilització per evitar la col·locació del cementiri de residus a Ascó: “nosaltres estem aquí per re·ivindicar que l’Estat incorpori el pa·per de les comunitats autònomes, on hi hagi territoris afectats, en la presa de decisió de l’emplaçament

del cementiri de residus. Això no ho diem nosaltres sols, ho diu el Con·grés del Diputats on es va aprovar per una unanimitat la setmana pas·sada. És que sinó es farà com feia Franco.”Des del consistori calero es va donar tot el suport a la Coordinadora. “Una vegada més s’ha demostrat la força que té el poble de la Cala en la lluita antinuclear. Hem fet l’autobús i es·tem molt contents ja que han vingut molts caleros. Des de la Cala volem dir al govern de l’Estat i de la Gene·ralitat que no hi ha dret que amb els esforços que hem fet per diversificar l’economia i vetllar pel medi ambi·ent, ara ens col·loquin un cementiri nuclear a Ascó. Un cementiri que no només afecta a Ascó,sinó que afecta a totes les Terres de l’Ebre. A més, ja n’hi ha prou que tot el que no volen ens ho posin a les nostres comarques”, va explicar Joan Pere

Gómez i Comes, regidor de l’Ametlla de Mar: Durant la manifestació els partici-pants van fer sentir la seva veu pels carrers de Móra amb lemes com “Catalunya diu No a al cementiri nu·clear” o “Alcalde d’Ascó de cap al reactor”. Acompanyats per la música de les gralles, el manifestants es van dirigir a la plaça de D’alt del municipi on es va finalitzar la mobilització amb lectura de diversos manifestos en els quals van participar la Coordinadora Anticementiri Nuclear, plataformes en contra dels parcs eòlics i la Plata-forma en Defensa de l’Ebre, units per fer front a les agressions a les Terres de l’Ebre.A la mobilització van participar Joan Herrera, d’IC-V, els republicans, Joan Tardà i Anna Simó, els representants del PSC Joan Paladella i Lluïsa Lizár-raga; i diversos representants polítics del Territori.

La manifestació va rebre un suport multitudinari.

Milers de persones es manifesten a Móra contra el cementiri nuclear

Per assistir a la protesta contra el cementiri nuclear a Ascó, a Móra, el diumenge 7 de març, es van organitzar diverses marxes en cotxe des de Tortosa, Tarragona i Valls. A més, des de Barcelona Sants es van traslladar diversos manifestants en tren. Des de l’Ametlla de Mar l’Ajuntament va voler sumar esforços per la causa i va posar un autobús per tal que tothom que ho volgués hi pogués assistir.

?? Entrevista

Març 2010 | pàg. 18

?Rosa Robles Martínez

Araceli Domínguez Rosa, vostè és vinguda de fora.Tot i ser de barcelona, sóc filla del car-rer Junta de Comerç, al barri de La Ribera, a Ciutat Vella. Fa 10 anys que visc a l’Ametlla de Mar de forma defi-nitiva. Abans, però, venia amb asidu-ïtat perquè havia posat a la població un negoci d’articles de pesca que em funcionava molt millor que el que te-nia a Barcelona del mateix gènere. Un cop es van fer les filles grans, van acabar els estudis, una és advocada i l’altra economista, i van començar a treballar, van venir a viure aquí l’home i jo.

Li agrada viure a l’Ametlla de Mar?És una població que té mols pros i molts contres. Jo sóc barcelonina de mena i em costa fer-me amb molta gent d’aquí. Tinc poques amistats. De fet, les meves amigues només són la Providència, la dona de l’Am-brosio, i la tia Sofia. Amb la resta no en tinc perquè em comporto com sóc jo. M’ho passo molt bé els quatre mesos que estic a la botiga perquè parlo amb gent que és de tot arreu I llavors sóc la Rosa que sempre he estat. Una Rosa oberta i simpàtica. I els altres mesos em tanco perquè ja m’he endut tantes bufetades que he decidit que jo a casa meva i ells a la seva.

Però igualment aquí se sent bé.Sí, perquè la qualitat de vida que tinc aquí, a Barcelona hauria de ser mul-

timilionària per poder tenir-la. Tenim una naturalesa meravellosa, tot i que el poble no s’arregla perquè la gent no té voluntat. Per exemple, a Barce-lona, i a tota l’àrea metropolitana, no et donen un permís d’obertura si no et compromets a escombrar cada dia la teva vorera i a fregar-la. Aquí ja pot volar tot el que sigui perquè no hi ha ningú del poble que s’ajupi a agafar un paper i posar-lo a la paperera. Això és la meva obligació. Escombrar per la nit i pel dia.

Fa tres anys que és la presidenta de l’Associació de Veïns Roques Daurades. Per què va prendre aquesta decisió?

M’agraden els cacaos. He estat molts anys presidenta d’una associació de pares amb nou-cents alumnes, tam-bé he estat ficada a un aassociació de veïns en l’època en què no paga-ven l’aigua, erem una de les 60.000 famílies que no pagaven l’aigua per-què van fer una barbaritat a Barcelo-na. Sempre he estat ficada en embo-lics. Trobo que parlant es pot arreglar molt. Hem tingut problemes però és nomal perquè cadacú pensa una cosa diferent. Vaig pensar que tenia una casa pre-ciosa, en un terreny molt maco però que aquesta urbanització des de fa quaranta anys, pel que sigui, no dono les culpes a ningú, estava en molt

Rosa Robles.

Rosa Robles Martínez és la presidenta de l’Associació de Veïns de Roques Daurades. A l’octubre, la urbanitació començarà un procés de canvi espectacular que dignificarà la zona i millorarà la vida dels seu habitants.

?Febrer 2010 | pàg. 19

?males condicions. I jo volia tenir una urbanització com Déu mana. I quan van començar a fer Ribes Altes l’en-veja en corroïa, així de clar. Quan se’n va anar la Maria, no me’n recordo el cognom, ningú volia agafar el càrrec. El Carles Bartolomé ho va fer durant un any com va poder perquè era vo-cal… I al final ho vaig agafar.

Les reunions dels últims dies su-posen un abans i un després per a Roques Daurades.Estic molt contenta. Hi ha gent que haver de pagar uns diners per tenir la urbanització en condicions no ho veuen com una plusvàlua sinó com una despesa que els obligaran a fer. I jo m’ho miro com que tinc una casa preciosa, i quan pugui em faré un bon jardí. Serà una herència fantàs-tica per a les meves filles. Estic en un lloc privilegiat. L’Ametlla té parada de tren i sortida d’autopista. Només veig avantatges a arreglar això i hi ha gent que només veu que paga diners. Em demanen uns diners que jo m’he ha-gut d’hipotecar per disposar-ne però que tampoc són tants. Són coses que passen. Ens deixaran la urbanització com Ri-bes Altes, que la tinc al costat i em produeix una enveja tremenda. Tin-drem tots els cables empotrats. Ens posaran el gas, farem clavegueram… Ara sembla que estem a principis del segle XX. Tenim aigua, telèfon i llum però tenim un pou negre com en el segle XVII. I això no és perquè con-tamina…

D’on surt aquest iniciativa d’arre-glar la urbanització?Quan vaig agafar la presidència, ja es parlava del tema. Llavors vaig anar a l’Ajuntament i ens van dir que si volí-em reformes ho havien de pagar els veïns perquè la llei havia canviat. El promotor havia desaparegut, tot i que té una casa a Tres Cales i tothom el

veu, però legalment no s’hi pot fer res. Els ajuntaments s’han de fer càrrec de les urbanitzacions però aquestes han de tenir tots els serveis, cosa que fa quaranta anys no es demanava. I ara la llei ho diu clarament. Vam començar les passes per fer-ho. Ho vam fer primer amb una Junta de Cooperació, van buscar un advocada i vam començar les converses amb l’Ajuntament. Vam connectar molt bé tot i que també hi ha hagut algun esti-ra i arronsa perquè al principi sempre vols que t’ho facin tot sense pagar una pela. Nosaltres paguem contribució, paguem la llum del carrer… Per no mentir, ens recullen les escombreries però res més. Tampoc es gasta res per arreglar els carrers. S’han portat bé perquè quan van fer Ribes Altes ens van destrossar els carrers tots els camions que passaven per aquí i l’Ajuntament ens va posar els clàssics parxes…I ara estem a la pàgina 390 d’un llibre de 430 pàgines. Veig el fi. Estic con-tentíssima. Hi ha gent que no però si vols viure bé, has de pagar per poder fer-ho.

Fins i tot hi ha gent que vol vendre la casa per no haver de pagar les obres de millora de la urbanitza-ció. Això ja no ho sé. A tothom ens cos-ta deixar anar els diners. Jo ho comprenc. Però també miro el que aquests diners a mi em rendibilitza-ran. Si agafo aquests diners i els fico al banc, dins de deu anys m’hauran donat un interès meseriós. Però si els fico a aquesta casa, el seu valor pujarà moltíssim. Estem al costat del poble, es pot anar caminant d’aquí a l’estació, caminant a l’autopista, amb uns cases precioses, amb uns ter-renys al costat del mar… Quin preu té això? Com a mínim la meva casa do-blarà el seu valor. Jo no la vull vendre, però que faran les meves filles quan

jo mori? Potser la volen conservar o potser no. O sigui que qui la vulgui vendre ara ja s’apanyarà. Jo no sóc ningú per dir-li que no ho faci. A la Junta tots vèiem que és una cosa necessària i que revaloritzarà les nostres cases. I aquesta qüestió es va aprovar en jun-ta general. Tot seran avantatges i no s’edificarà ni la meitat de la meitat del que estava previst.

I ara hi ha una junta de coopera-ció.Finalment després d’una sèrie de re-unions, més o mensy glorioses, van decidir fer una junta de cooperació, que vol dir que el que talla el baca-llà és l’Ajuntament que ens notifica el que fa i ens demana opinió, cosa que altres ajuntaments no ho fan. El pres-supost que va fer l’Ajuntament és de més de dos milions d’euros per tot el que s’ha de fer que es reparteixen en-tre 126 veïns. Jo he de pagar 36. 000 euros però encara aquestes xifres no són definitives.

Quan comencen les obres?A l’octubre perquè ens trobem que falta molt poc temps perquè vingui l’estiu i si es comencen ara com es-tava previst imagina l’embolic que es pot muntar. Això va ser una idea del Sr. Xavier Cervera que és membre de la junta. Va dir que es comencessin a l’octubre i llavors tindríem temps de fer-se fins al juny. Ara potser comencen els prepara-tius.

Em remarca que està molt con-tenta amb l’interès de l’ajunta-ment.Sí, mira que jo no comulgo amb les seves idees però he de reconèixer que tenen molta empenta. Són nois joves i tenen moltes ganes de fer fei-na. No tic cap queixa. Sempre que els he picat a la porta, m’han atès. M’he barallat amb tants ajuntaments! Aquí és molt més fàcil. Tothom és molt accessible. És l’avantatge de viure en un poble petit, que es coneix tot-hom. Evidentment, si és per demanar, l’Ajuntament podria fer molt més. De totes maneres, m’agradaria dir que estic molt agraïda al regidor Joan Pere Gómez Comes i a l’alcalde An-dreu Martí perquè en tot moment ens ha recolzat amb la seva presència i el seu interès.

I després?Un cop tot estigui arreglat ja deixarem de ser junta de compensació o enti-tat de conservació Roques Daurades i dependrem directament de l’Ajunta-ment, no com ara. Serem part del po-ble. No pagarem la llum dels carrers i altres coses i tindrem moltes menys despeses. Com ha de ser.

Doncs moltes gràcies Rosa. Es-perem que ben aviat el teu somni de Roques Daurades es faci re-alitat.

Cultura i espectacles

Març 2010 | pàg. 20

La Plaça Nova, un dels llocs tradicionals on s’acaben les rues.

Araceli DomínguezDiumenge 21 de febrer al poliespor-tiu Galetet va tenir lloc l’acte d’entre-ga dels premis Carnaval 2010 amb una gran assistència de públic i dis-fresses. Es cloïa així el Carnaval d’en-guany que a l’Ametlla se celebrà amb una setmana de retard per recuperar-nos de les festes de La Candelera. Divendres 19 de febrer es va iniciar la disbauxa amb la rua infantil pels carrers que envolten la zona escolar amb les comparses dels alumnes del CEIP Sant Jordi i de la Llar d’Infants

Xerinola. Dissabte 20, la primera de les concentracions va ser a l’Ajunta-ment per assistir a la lectura del tes-tament de Carnestoltes des del balcó de la Casa de la Vila i després es va fer la rua que va finalitzar a la Plaça Nova amb música de xaranga. Per la nit la concentració es va fer davant de l’Ajuntament i després la rua es va dirigir al poliesportiu on el Carna-val va arribar al seu punt àlgid amb el Ball de Carnestoltes i l’actuació del grup la “Fundación no hay manera”. La festa va acabar de matinada amb la discoteca mòbil.

Balanç positiuTeresa Callau feia la valoració d’aquest carnaval a La Cala. “La im·pressió que ens ha quedar d’aquest carnaval és molt bona. Estem molt agraïts a tothom que ha participat. Els temps ens ha acompanyat i ha hagut molta afluència de gent als diferents actes que hem organitzat. No només concursants per als pre·mis de Carnaval sinó també públic en general que li agrada disfressar·se però no pas competir ni desfilar. Hem tingut alegria, bona música i fins i tot hem pogut veure disfresses

molt originals. La gent s’ho ha tre·ballat molt. També pel que fa a les coreografies”. I els premis per a les disfresses del Carnaval 2010 que es va encarregar d’entregar la regidora van ser els següents:

En la categoria sèniorPremi individual: 75 €+trofeu per a Fantasia del Mar.Premi parella o trio: 150 €+trofeu per Viquingues.Premi grup fins a 9 persones: 200 €+trofeu per a la Ventafocs.Premi comparsa a partir de 10 per-sones: 250 €+trofeu per a Els miners

en el Bulli.Premi carrossa (fix de 60€ xcarros-sa): 300 €+trofeu per a Fantasia de Carnaval.

Categoria infantilPremi individual: regal+trofeu van quedar empatats els dos participants, Patito Feo i La caseta de l’arbre.Premi parella o trio: regal+trofeu El Fumar Perjudica.Premi grup fins a 9 persones: berenar+trofeu per a Circ Antic.Premi comparsa a partir de 10 perso-nes: berenar+trofeu per a Damisel-les 2010.

L’Ametlla entrega els premis de Carnastoltes

El poliesportiu va ser l’escenari de l’última desfilada de Carnaval amb la participació de tots els concursants disfressats, la música de la xaranga La Farola i xocolatada per a tots els assistents.

Les rues van donar color als carrers de La Cala.

Gran participació i espectació de la rua escolar.

Les disfresses de l’escola van combinar imaginació i senzillesa.

La gent gran també va tenir al Casal d’Avis el seu carnestoltes particular.El poliesportiu es va omplir de disfresses durant l’entrega de premis.

Febrer 2010 | pàg. 21

Olga TomàsAquesta xerrada s’emmarca en el ci-cle de conferències per a professors del Pla Educatiu d’Entorn que duu a terme, per quart any consecutiu, la Regidoria d’Educació de l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar.Vicenç Villatoro va exposar la neces-sitat de construir una identitat verte-bradora que uneixi les diverses iden-titats, cultures, que podem trobar en la societat que avui vivim. L’escriptor i periodista va apuntar la globalització i les noves tecnologies com alguns dels pilars que ajuden a configurar la realitat actual. Segons el periodista, cada vegada es difumina la identitat lligada al territori, en el nostre cas Catalunya, i van prenent força els referents culturals globalitzats que ajuden a teixir les noves tecnologies i,en concret, Internet. Vicenç Villatoro va posar com exemple que és més fàcil que vesteixi igual, que escolti la mateixa música, o consumeixi les mateixes pel·lícules un noi de Barce-lona que un noi australià, que no pas que aquest noi català es sembli en aquestes qüestions al seu pare.

Villatoro va posar molta rellevància a aprofitar els punts en comú entre cul-tures i evitar que es creïn “bombolles impermeables”. Segons l’escriptor és necessari treballar per aconseguir cohesió social per tal d’evitar proble-mes en el futur perquè segons Villato-ro la realitat que vivim ja no canviarà. El periodista va remarcar la importàn-cia de la llengua per construir aquest eix vertebrador que uneix cultures. A més, va fer una crida als professors a

animar-los a remar en aquest sentit, a treballar per trobar punts en comú.

Villatoro també va remarcar el paper que tenen els mitjans de comunicació en la creació d’identitats. “Els mitjans de comunicació tenen moltes eines per crear aquest tipus d’eixos verte·bradors. La mateixa circulació d’in·formació vertebra una comunitat. Donar resposta a les necessitats co·municatives, no només les generals, sinó les municipals, creen un vincle amb el territori. Per tant, els mitjans de comunicació són un element im·prescindible de cohesió social. A la vegada que hi ha mitjans que creen espais comunicatius impermeables, també n’hi ha que poden reforçar la identitat d’una població”, va explicar Vicenç Villatoro.

Dins del cicle de conferències del Pla Educatiu d’Entorn hi ha programades xerrades tant pels pares i mares, com pels professors i alumnes, que tenen l’objectiu de posar una mica de llum sobre qüestions com el deute extern, la comunicació amb els fills o la con-vivència als centres educatius.

Xerrada de Vicenç Villatoro a l’IES Mare de Déu de la Candelera de l’Ametlla de Mar

El periodista i escriptor, Vicenç Villatoro, recent guanyador del premi Ramon Llull de novel·la per l’obra Tenim un nom va oferir la xerrada “Compartir normes, compartir principis. La necessitat de tenir un espai comú per a totes les cultures que conviuen en un mateix territori”, el passat dilluns 15 de març. L’acte va tenir lloc a l’IES Mare de Déu de la Candelera de l’Ametlla de Mar.

L’escriptor Vicrenç Villatoro durant la seva conferència a l’Institut.

La xerrada forma part del programa del Pla d’Entorn.

Cultura i espectacles

Març 2010 | pàg. 22

Olga TomàsFins el 17 d’abril tindran lloc diverses representacions les tardes de dis-sabte a la sala de la Societat. Algu-nes de les obres que formen part del cartell d’aquesta sisena mostra són “La tia de Carlos” del Grup aula de teatre UNAE de Tortosa i el “El metge a garrotades”, de Molière, del Grup de Teatre de Falset.

Aquesta iniciativa està organitzada per la Regidoria de Cultura i la So-cietat Cultural amb el grup de teatre ameteur Grup Escènic de la SCER que també realitzarà representa-cions en aquesta nova edició de la mostra. En concret, l’11 d’abril, a les sis de la tarda tindrà lloc “El país de mai més, el Peter Pan de Disney” pel Grup infantil del grup escènic de la Societat, i el 17 d’abril, també a les sis de la tarda, el Grup escènic de la SCER representarà “Retalls de T”. Una adaptació de la representació del televisiu grup T de Teatre.“Estem animats perquè pensem que la mostra cada vegada es va conso·

lidant. Hi ha gent que l’espera, té els seus seguidors. D’altra banda, vull agrair la col·laboració d’Ase·mar i, per suposat, a l’Ajuntament i a la Scietat que ens va seguint i ens anima.”, va explicar Tomàs Marga-lef, director del Grup escènic de la Societat Cultural Esportiva i Recre-ativa

Per la seva part, la regidora de Cultu-ra, Mari Carme Martí, va invitar a tot-hom a gaudir d’aquestes tardes de

teatre: “que es sàpiga que ho fem conjuntament amb la Societat Cul·tural Esportiva i Recreativa, i també actua el Grup Escènic de la SCER. Esperem una bona assistència de públic perquè aquestes tardes de dissabte tindrem una oferta teatral que val la pena”.

D’altra banda, la regidora va desta-car l’afició al teatre que cada vega-da creix més al municipi que compta amb tot el suport del consistori.

L’Ametlla Mar engega la VI Mostra de Teatre

La representació de “Les armes de Bagatel·la” de Joaquim Carbó del grup d’alumnes de cicle mitjà de l’escola Mediterrani de l’Ampolla va ser l’encarregada de donar el tret de sortida a la sisena mostra de Teatre de la Cala de l’Ametlla la tarda del dissabte 13 de març a la sala de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa (SCER).

La mostra portarà teatre a l’Ametlla tots els dissabtes fins al mes d’abril.

Olga TomàsLa IV Trobada de Corals de l’Amet-lla de Mar organitzada per l’Escola Municipal de Música (EMMA) es va plantejar enguany amb un nou valor afegit. La trobada va oferir al públic la possibilitat d’escoltar cançons de diferents països i cultures, mostra de la societat plural en la qual vivim. Així ens ho va explicar Anna Vizcarro, cap d’estudis de l’EMMA. que ens va par-lar de la il·lusió amb la qual s’havia preparat aquesta trobada en la qual van participar la Coral Musicala del Col·legi Sant Jordi, la Coral Verge Candelera i la Coral de l’EMMA.

“El que ens agrada és que hi hagi una mica d’unió entre tots els cen·tres i que hi participi el major nombre de gent que pugui. Amb aquesta ini·ciativa, que va néixer fa quatre anys, sempre hem tingut una molt bona resposta per part de tots els centres. Per aquest motiu ho volem continu·ar fent perquè és un dia de trobada, de festa, un dia en el qual es posa sobre l’escenari la feina que estem

fent tots els centres educatius, tant pel que fa a coral infantil com a coral d’adults”, comenta Anna Vizcarro, cap d’estudis de l’EMMA.

Les cançons amb diverses llengües requereixen molt de treball per tal de fer una pronunciació correcta, segons la cap d’estudis de l’escola, per tant, s’han deixat algunes peces per la festa de final de curs de l’EM-MA al juny.

D’altra banda, des de l’EMMA es va oferir la possibilitat a l’Escola Nàutica de preparar un grup que col·laborés en aquesta Trobada però la iniciativa no va comptar amb tot el suport ne-cessari. La Coral de l’Institut tampoc va poder assistir a la cita.

Des de l’Escola es van mostrar molt satisfets amb l’assistència de públic a la Trobada.

IV Trobada de Corals a l’Ametlla de Mar

El passat diumenge 21 de març va tenir lloc la IV Trobada de Corals a l’Ametlla de Mar que va organitzar l’Escola Municipal de Música (EMMA). L’acte es va realitzar a la Sala de la Societat Esportiva i Recreativa.

Els més petits de l’EMMA durant la seva interpretació.

Turisme

Febrer 2010 | pàg. 23

Francesc CallauL’arribada de la primavera es com-memora a l’Ametlla de Mar amb la organització de la Fira Alternativa de Productes Naturals i Artesanals. 19 edicions amb la d’aquest any que ens permeten, com diu l’eslògan, posar a prova i gaudir dels nostres cinc sentits. I mai millor dit, donat que quan som a la Fira, res ens sug-gereix tantes coses com posar-los a prova degustant, tocant, olorant, sentint i deixant que la vista ens porti a través dels molts colors de la ma-teixa.La Fira dels cinc sentits ens permet sortir de casa, dir adéu al rigorós hi-vern i encetar a la vegada una set-mana que a la nostra localitat és una de les que més afluència de visitants es registra en tot l’any: la Setmana Santa.Aquest 27 i 28 de març, la Fira Al-ternativa ens crida a passejar pels seus carrers, per les seves parades i a tafanejar entre els seus variats i atractius productes, la major part de producció tradicional, artesanal i ecològica, la qual cosa encara els fa més atractius als ulls dels milers de visitants que aprofiten l’ocasió per atansar-se a la nostra poblacions.Antoni Montagut, regidor de Turisme de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, explica que, “la Fira Alternativa és tot un clàssic que hem da saber man·tenir i dimensionar perquè tothom estigui content. Hem de treballar per mantenir l’interés pel visitant, la diversitat dels productes i, alhora,

procurar que els expositors, la ma·jor part fidels a la nostra fira, quedin contents i vulguin repetir en pròxi·mes edicions. Per nosaltres és l’ini·ci d’una temporada de promoció i activitats que s’allarguen fins pràc·ticament el mes de setembre”.Aquest any, com en les darreres edi-cions, la Regidoria de Turisme que, amb la col·laboració de l’àrea de Medi Ambient, s’ha encarregat de l’organització, va tancar la inscrip-ció fa més de dos mesos amb una setantena d’expositors dels més di-versos sectors. Vidre, paper, cartró, joguines en fusta, bijuteria, cosmèti-ca, gastronomia, arboricultura, roba, decoració, relaxació i massatges,

cuir i pell, i d’altres d’habituals, for-maran part de l’oferta que com cada any podrem trobar en els carrers al voltant de la Plaça Nova, on també podrem trobar com en els darrers anys, una mostra de la gastrono-mia calera en la parada de la Llar d’Infants Xerinola, en la que a preus simbòlics s’oferiran degustacions de plats típics.L’actuació del grup local de Batuca-da i d’un grup d’animació, així com un sorteig d’un dinar per a dues per-sones en algun dels restaurants de l’Ametlla de Mar entre tots els que facin alguna compra a la fira, seran alguns dels complements d’aquest any.

La Fira Alternativa ens posa a prova els cinc sentits

La 19a edició d’aquest certament especialitzat, portarà a l’Ametlla de Mar tot l’atractiu dels productes naturals i artesanals i un gran ambient durant el cap de setmana.

La Sala de la SCER acollirà durant tot el diumenge dia 28 de març una nova edició de la Trobada de Xapes de Cava, una bona oportunitat per atansar-se a una afició cada vegada més estesa i poder comprovar l’originalitat d’algunes de les xapes exposades. La trobada estarà oberta des de les 10 del matí fins a les 13h de la tarda.

3a Trobada de Xapes de Cava

La Fira ens apropa articles poc habituals i molt atractius.

L’apartat gastronòmic, un dels més exitosos de la Fira.

Turisme

Març 2010 | pàg. 24

Recentment ha arribat a les nostres llars la desena edició de la Guia Co-mercial i Professional de la nostra població. La guia ha esdevingut, durant aquests vint anys que és present a les nostres llars, una eina imprescindible de consulta, així com de promoció del comerç calero.

El regidor de Comerç, Turisme i Pro-moció Econòmica, Antoni Montagut, va fer la presentació d’aquesta nova edició de la Guia el dia 2 de febrer, dia de la Candelera, durant l’acte de la trobada d’autoritats i entitats al Saló d’actes de l’Ajuntament.

Durant la presentació es va ressal-tar la importància del petit comerç

“que és molt més que una botiga propera. És el que permet vertebrar a un poble socialment, afavorint l’intercanvi cultural, les relaciones cíviques...és el que dóna vida a un poble”, segons paraules del regidor Montagut.

Dins la Guia comercial es poden trobar totes les dades de més de 300 empreses locals estructurades en 150 apartats per tal de facilitar la seva recerca.

La Guia Comercial també es pot consultar per Internet des de qual-sevol part del món a través de la pà-gina web del Patronat de Turisme: www.ametllamar.cat/turisme

Es presenta la Guia Comercial 2010-2011

Promoció Turistica a Pamplona i Stuttgart (Alemanya)

El Patronat Municipal de Turisme ha portat a terme recentment dues acci-ons promocionals de cara a la nova temporada turísica, la primera dins l’estand de les Terres de l’Ebre a la fira Navartur de Pamplona durant els dies 19, 20 i 21 de febrer, i la segona amb estand propi a la fira de turisme de la ciutat alemanya de Stuttgart del 16 al 24 de gener, una de les fires europees més importants i que enguany ha re-but més de 200.000 visitants.

A les dues fires s’ha fet promoció dels actius turístics de l’Ametlla i s’han realitzat contactes amb tour-operadors per tal d’augmentar el flux de turistes a la nostra pobla-ció.

Les properes fires on assistirà Tu-risme serà al Saló Internacional del Turisme de Catalunya a Barcelona, i a Expovacaciones a Bilbao.

Moment de la presentació de la nova guia comercial.

Estand de promoció turística a la fira de Pamplona d’enguany.

Febrer 2010 | pàg. 25

Joventut@

Olga TomàsUn any més des de la Regidoria de Joventut del consistori calero es posa en marxa el Parc de Setmana Santa, iniciativa que tindrà lloc el 29, 30, 31 de març i l’1 d’abril, a l’IES Mare de Déu de la Candelera. L’horari serà des de les 9 fins a les 13.00h de la tarda i hi podran assistir nens i nenes de tres a dotze anys. Amb el Parc de Setmana Santa es vol oferir una alternativa lúdica

pels infants aquests dies de festa que a la vegada ajuda als pares que han de treballar durant aquestes dates.

“Arriba setmana Santa i els menuts tornen a tenir vacances. Des de la Regidoria de Joventut posem en marxa aquest parc per tal d’ofe·rir una iniciativa lúdica i cultural a aquests infants durant els dies de festa. D’aquesta manera els pares i

mares que treballen estan tranquils perquè saben que els nens alhora que s’ho passen bé també apre·nen”, va explicar Joan Pere Gómez i Comes, regidor de Joventut.

El preu de les inscripcions és de 20 euros i les places són limitades. En aquest parc els nenes i nenes po-dran gaudir de jocs i manualitats que estimulen la creativitat.

Els nens i nenes davant una nova edició del Parc de Setmana Santa

El Parc de Setmana Santa tindrà lloc els dies 29,30,31 de març i l’1 d’abril, a l’IES Mare de Déu de la Candelera. Hi poden assistir nenes i nens de 3 fins a 12 anys.

Jocs, esbarjo i convivència conflueixen durant els dies del Parc de Setmana Santa.

Política

Març 2010 | pàg. 26

Francesc CallauEl Grup Municipal d’ERC a l’Ametlla de Mar va reiterar el seu suport in-condicional a l’activitat pesquera de la tonyina de l’encerclament durant la seva intervenció en el programa Parlem-ne. Jordi Gaseni, portaveu del Grup va defensar les accions empreses pel sector i més en concret la manifes-tació del dia 15 de febrer, donat que va ser un missatge clar pel president de la Generalitat i pel Govern Cen-tral. Segons el representant repu-blicà, ERC ha donat suport a totes les iniciatives que en aquest sentit s’han anat presentant tant al Parla-ment de Catalunya com al Congrés de Diputats i va justificar el posicio-nament republicà en el suport que el grup en el que està inclosa ERC en el Parlament Europeu va donar a la inclusió de la Tonyina Roja en la llis-ta de CITES(Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres) i, per tant, la prohi-bició de la comercialització interna-cional d’aquest túnid. Segons Jordi Gaseni,“hem d’explicar·nos i no per·metre que els altres ho expliquin per nosaltres, ja que ho fan d’una mane·ra interessada i partidista. El diputat europeu república Oriol Junqueras, com també pot passar amb el candi·dat convergent Ramon Tremosa, no tenia capacitat de fer canviar el curs de la votació i és molt difícil, ja que hi ha molts grups i molts diputats. Al Parlament Europeu formem part del grup dels Verds junt amb IC i el

famós enemic de la tonyina, l’euro·diputat Raül Romeva. El nostre dipu·tat el que fa es incloure esmenes al respecte, per si avança aquesta op·ció, com és el cas d’incloure ajudes econòmiques per a les empreses afectades”. Gaseni també es va referir a l’oposi-ció d’ERC al projecte de millora del camí de ronda que ha de transcórrer pel GR-92. Segons el portaveu repu-blicà, “hi ha una sèrie d’actuacions que trenquen amb l’ànima de l’en·torn d’aquest actiu, turístic i cultu·ral. Entenc que es vulgui posar un embolcall bonic, però el que tenim a sobre de la taula és el projecte on es descriu l’actuació i no ens agra·da. No ens oposem a la inversió, la qual està al voltant de 4’5 m2, sinó a les característiques d’algun tram del projecte que considerem poc respectuós amb l’entorn. És per això que hem preparat una sèrie d’al··legacions, ja que si no ens movem, diran que és una cosa de quatre gats i no ens faran cas”.Gaseni va explicar que ERC dóna suport a la recollida de signatures sorgida dels integrants d’un grup al Facebook del que també hi forma part la gent del partit republicà.Pel que fa a l’àmbit econòmic, ERC pensa que ja no té solució. Segons Gaseni, “hi ha un equip de gent que té experiència financera i econò·mica com per a tirar endavant un ajuntament, però no estem tan se·gurs que sàpiguen què fer davant d’alguna errada que pugui portar al

caos de l’Ajuntament i que haurà de respondre davant de tantes inversi·ons i tanta gestió. Veig difícil que ens en puguem sortir, l’actuació de l’equip de govern en aquest sentit no té camí de retorn i això només ho poden arreglar les pròximes elecci·ons municipals”.ERC també es va referir al mapa eòlic aprovat recentment per la Generali-tat de Catalunya. Segons els republi-cans, en aquest mapa on s’ha exclòs el terme de l’Ametlla, es constata que l’aprovació feta en el seu dia per l’equip de govern d’un encàrrec a la Cala Gestió per avaluar les possibles afectacions que pogués tenir la llei i alhora possibles sol·licituds d’ubica-ció d’instal·lacions d’aquest tipus al terme municipal, no tenien cap argu-ment.

ERC dóna tot el seu suport a l’activitat pesquera de la tonyina roja de l’encerclament

Els republicans volen una actuació més respectuosa i adequada a l’entorn natural per al projecte de millora del Camí de Ronda

Jordi Gaseni, portaveu d’ERC.

ERC

Febrer 2010 | pàg. 27

CiU

Francesc CallauEl Grup Municipal de CiU va explicar ahir en el transcurs del programa Parlem-ne que el projecte de millora del Camí de Ronda que ha de trans-córrer pel GR-92 complaurà tot el poble, ja que s’han escoltat totes les opinions. Precisament aquest dime-cres es va acabar el període de pre-sentació d’al·legacions al projecte i, finalment, se n’han presentat una dotzena, la majoria segons CiU dels propietaris de finques afectades per expropiacions de terreny i alguna de veïns de l’Estany preocupats per com quedarà l’accés als seus habitatges un cop s’hagi tallat el transit rodat al port de l’Estany. Entre la dotzena d’al·legacions també se’n troben tres que fan referència a la sendera, presentades entre d’altres per ERC que en el programa anterior va ser molt critica amb el projecte. El Grup Municipal de CiU va explicar que hi va haver una jornada de treball sobre el terreny amb el Grup Excursionista Azimut, una de les entitats que ha presentat al·legacions i amb la Fe-deració d’Entitats Excursionistes de Catalunya per analitzar encara millor les millores que s’hi puguin aplicar. En aquest sentit, Xavier Llambrich, regidor de Medi Ambient de l’Ajun-tament de l’Ametlla de Mar va criticar

la manera de fer d’ERC, que va dir que “quan vam aprovar el projecte al ple, els vaig encoratjar perquè ens portessin les al·legacions les quals, gustosament, estudiaríem però s’han esperat a portar les al·legacions a l’últim dia de termini i no hem tingut temps d’estudiar·les. Ningú d’ERC ha vingut a parlar amb nosaltres. Ens hem trobat moltes vegades i no s’han dirigit a nosal·tres, quan la nostra voluntat ha estat sempre la de consensuar·ho i poder fer un projecte amb la participació de tothom. ERC ha preferit la con·frontació al diàleg. La nostra ma·nera de fer política no és aquesta; és la de parlar amb la gent i buscar punts de trobada i confluència de les idees”.Des de l’equip de govern s’entén que s’ha volgut aprofitar el projecte per anar en contra de l’Ajuntament, donat que les al·legacions i els punts de vista allunyats, només fan refe-rència a una mínima part de tot el projecte que contempla la recupe-ració de la vegetació a la punta de Bon Capó, la recuperació pel bany del Port de l’Estany, a més de la pro-hibició del transit rodat i d’embarca-cions, la millora i naturalització de la platja de l’Estany, el retorn a l’estat original de la urbanització de Port Olivet i la millora de la sendera de ronda en dues fases, la primera de la Caleta de Pepo a l’Estany i la segona de l’Estany fins a l’Àliga.En altre ordre de coses, l’equip de govern va explicar que s’està com-plint els terminis dels projectes més importants com són la piscina co-berta municipal i l’aparcament soter-rani. Pel que fa a la piscina va anun-ciar que com a molt es posarà en marxa a primers de juny, mentre que l’aparcament estarà obert al públic abans de l’1 de juliol, i va explicar que les crítiques a la futura rendibili-tat d’aquestes infraestructures d’una part de l’oposició no tenen cap fona-ment. Segons Antoni Montagut, “ells tenen la capacitat de llegir el futur i els admiro, però jo no tinc aquesta capacitat i m’hauré d’esperar fins

que això estigui en marxa, que ho pugui veure i després de l’estiu ja podrem fer una valoració amb més informació de la que tenim ara. Ells tenen una facilitat de previsió que em sorprèn, ja que determinar que la piscina no serà rentable em sem·bla atrevit. Ja se’ls va explicar quin era el pla d’explotació i se’ls va ex·plicar que malgrat que l’Ajuntament hagués de col·laborar, sempre sor·tiria més econòmic que si l’Ajunta·ment hagués d’assumir l’obra, l’ex·plotació i el manteniment al llarg del període de concessió”.Pel que fa a l’estat econòmic de les arques municipals, segons el por-taveu de l’equip de govern, l’estalvi net, el deute acumulat i el romanent de tresoreria donen resultats molt positius que ja voldrien la majoria d’ajuntaments i que previsions de reduir la despesa corrent en un 14% per aquest any són un clar exemple que l’equip de govern té els peus a terra i aplica criteris de prudència. Segons Antoni Montagut, “l’econo·mia va com va i actualment ho ve·iem tots i és un moment per cridar a la prudència, cosa que estem inter·pretant. Aprofitem les oportunitats que tenim i com se’ls ha explicat, hi ha magnituds que determinen la salut financera de l’Ajuntament. Els números s’acaben imposant i difícil·ment si tan malament ho estem fent des de fa 6 anys, podríem aguantar el que ells en diuen els malabaris·mes i la bola ja hagués caigut a ter·ra. Tenim un rati d’endeutament pre·vist a final de 2010 del 57’57%, el mateix que ens vam trobar al 2003 quan vam entrar al govern”.Per últim, CiU també es va referir al suport que des d’un principi ha donat el seu grup al sector tonyinaire, tant a nivell local com en altres camps com el Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats i el Parlament Europeu en tot allò que fa referència al manteniment d’aquesta activitat, posició que ha forçat a d’altres par-tits polítics a assumir plantejaments favorables que no eren positius cap al sector en un inici.

L’equip de govern explica que el Camí de Ronda serà un projecte que agradarà a tothom

CiU critica l’actitud d’ERC que ha prioritzat la confrontació a l’entesa i el diàleg.

Xavier Llambrich i Antoni Montagut, regidors de CiU.

Opinió

Març 2010 | pàg. 28

Vull donar les gràcies a tots aquells que, de manera voluntària, ajuden a organitzar diferents actes de les festes de la Candelera, especial-ment de la processó que és l’acte principal de les nostres festes. Ja que moltes vegades no ho agraïm i encara els critiquem. Em centraré principalment en els organitzadors de la processó que es van fer càrrec d’un esdeveniment tan important a corre-cuita per raons que no vénen al cas.També vull agrair la paciència i de-

dicació de Sales ajudant als quintos en les cançons i l’himne a la Mare de Déu. Ja que és molt d’agrair que en aquests temps en què tot es fa a canvi d’alguna cosa, encara hi hagi gent que dediqui part del seu temps en tasques que casi mai són recone-gudes com es mereixen.I per fi, em permetreu, ja que aquest any el meu fill ha estat quinto, que li dediqui un paràgraf apart a Estepa, quina valentia, quina manera d’ani-mar els nois i les noies, tot i les quei-xes de la gent. Ja ho sabem que la

majoria dels quintos d’ara no tenen la mateixa força dels “marinos”, ja no treballen habitualment en feines que desenvolupin la seva força, apart, ara hi ha noies i també són tots més joves que abans. Però la il·lusió que tenen és impressionant i porten la Mare de Déu amb orgull i amb tota la força de la que dispo-sen; però aquest any, després de seguir-ho de ben a prop, estic se-gura que no ho podrien aconseguir sense gent com Estepa.GRÀCIES A TOTS.

GràciesMontse Gonzàlez Cardona.

En una de las fires més importants del món del turisme ha hagut un estand propi. A causa del impuls donat per unes quantes empre-ses actives del sector immobiliari, l’Ametlla de Mar va ser present amb un estand propi en aquesta fira amb una quantitat estimada de més de 200.000 mil visitants als 1.850 es-tands.

L’ objectiu era representar i presen-tar a un públic més ampli les carac-terístiques especials de l’Ametlla de Mar i el seu entorn de naturalesa intacta. L’interès se centrava en el nostre poble perquè hi ha encara llocs amb platges naturals, un con-trast sorprenent paisatgístic entre el mar i la muntanya, possibilitats per fer esports diversos i oci de tota mena. L’idea era mostrar la nostra oferta típica de la regió. Al mateix temps podem gaudir d’autopistes, autovies i ferrocarrils, vol dir d’ in-fraestructures importants i molt di-verses per arribar-hi.

El departament de Turisme no tan sols es va fer càrrec d’una part im-portant de la despesa sinó que tam-bé ens va facilitar una quantitat im-pressionant de carpetes boniques,

fulletons i targes, vull dir material de publicitat molt professional. Fins i tot varen poder aconseguir a temps quantitats d’una guia publicada pel Departament de la Generalitat so-bre tota la regió del Delta del Ebre, en llengua alemanya. Un metge diria : hi ha un bon “ADN” de la regió del poble. I per tant ha hagutuna resposta molt positiva que es diferenciava clarament i perfecta-ment dels altres expositors.

Gertrud Weiland, amb el suport de la Sra. Petra Göpfert y del seu marit Hans Göpfert, una parella alemanya que viuen a Sant Jordi d’Alfama, varen emprendre el viatge i inclús varen poder comptar amb la col-laboració d’un empresari alemany, en Senyor Dieter Grund, qui publicà una guia turística molt interessant sobre tota la costa catalana, des de Sitges fins a Vinaròs. Aquesta guia es pot adquirir en diferents llocs del poble i tothom que té turistes a casa seva pot oferir-la.

Esperem que després de llargs dies de feina, els primers resultats no es faran esperar.

Nosaltres, però, també voldríem cridar l’atenció sobre la disciplina i un cert rigor en el càlcul dels preus. Qui, com nosaltres, en la fira ha vist la quantitat d’altres països, desti-nacions i ofertes de tot el món i els preus oferts pels 1.850 estands, pot entendre que ens hi juguem molt: ni més ni menys que la vida del co-merç del poble en general. Sigui per tant l’esforç fructuós per a tots: la restauració, els hotels, els bars, les botigues i el sector immobiliàri. Que la nova piscina pública estigui plena de turistes de bat a bat!

D’altra banda, el que vàrem trans-metre era fer entendre que a causa d’una reducció de preus ara per la crisi, la gent que s’ho pugui perme-tre, té l’opció i oportunitat de tornar a veure la compra d’una casa com a inversió de capital.

Stuttgart va ser el primer pas per a una promoció de l’estil “màrqueting internacional” que - si tots volem ar-ribar més lluny - cal seguir, pas per pas i si cal amb la cara al vent.

Hem posat fil a l’agulla pels primers contactes. A creuar els dits i estar a l’aguait.

El Patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar camina per nous sendersHans Göpfert i Gertrud Weiland

Febrer 2010 | pàg. 29

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Gairebé 400 llocs de treball es podien veure afectats per la decisió que es podia prendre a Doha respecte si es declarava la tonyina espècie protegi-da, com si fos un animal a punt de l’extinció i es prohibia el seu comerç internacional. Això es podia produir quan hi ha estudis que demostren tot el contrari, és a dir, que la recu-peració de la tonyina és una realitat. Un sector primari de molt valor per a l’economia del nostre país, la pesca de la tonyina, ha superat un tràmit, però, encara hem d’estar alerta. Des de sempre, els ports de les Terres de l’Ebre han estat testimonis de com els nostres pescadors han anat evo-lucionant amb les arts de la pesca. Les almadraves, la llum, l’arrossega-ment, el tresmall, el palangre, i moltes d’altres, totes han tingut dificultats. Ara li ha tocat a l’encerclament de la tonyina roja. Sempre s’ha pescat la tonyina, i les empreses d’aquí tam-

bé han tingut que anar evolucionant. Tot i que cada temporada s’han anat trobant amb alguna prohibició més s’hi han adaptat, han intentat millorar i tirar endavant malgrat vedes cada vegada més estrictes, les mateixes empreses han fet propostes perquè els altres països que són els que no compleixen la legalitat pesquin de manera més sostenible.

Els tonyinaires del nostre territori, he-reus de diverses generacions, són els únics de tot l’estat espanyol que poden pescar tonyina roja amb l’art de l’encerclament. Des d’Esquerra defensem la feina d’aquestes em-preses perquè han demostrat ser les primeres interessades en no acabar amb la tonyina roja, el seu mitjà de vida. Per això col·laboren amb els di-ferents organismes que investiguen la cria en les granges que tenim a les nostres mars, i segons diversos es-

tudis degut a l’esforç fet durant molts anys, fonamentat sobretot en les ve-des i la reducció de les captures, la tonyina a nivell mundial s’està recu-perant. La reunió de CITES a Doha ha anat bé, la proposta de Mònaco només ha rebut el suport de 20 re-presentants de països, 68 s’hi han oposat i 30 s’han abstingut. Les nos-tres empreses necessiten un Estat que les defensi i en aquest cas i al-gun altre Espanya no ha defensat les empreses catalanes. Hem de conti-nuar treballant per protegir els nos-tres sectors econòmics i treballar en clau de Territori. Les Terres de l’Ebre tenim tot el dret de continuar sent el referent que sempre hem estat en la pesca de la tonyina roja, tenim dret a mantenir aquesta font de riquesa i treball, i des d’Esquerra defensem el model de pesca sostenible que estan treballant des de molts anys al port de l’Ametlla de Mar.

En defensa dels tonyinaires de la Cala

Jordi GaseniPortaveu Grup Municipal ERC

Sovint, en l’etiquetat dels aliments ( a banda de la informació nutricional :Kcal, greixos, sucres, vitamines...) hem observat una llista infinita de “números E”, és a dir, d’additius.Aquests poden ser naturals o sintè-tics i s’afegeixen als aliments per tal de millorar/canviar les seves qualitats, com per exemple conservar l’aliment durant més temps, retardant la seva degradació; augmentar o mantenir el seu sabor, textura, aspecte, millorant el color, etc.Al llarg de tota la nostra història s’han

emprat mètodes de conservació (sa-lat, fumat, assecat...) així com espèci-es, salmorres... per millorar l’aspecte de l’aliment. Així doncs, actualment, no se’ns ha de fer estrany que en l’època en què vivim, els additius formin part dels aliments que consu-mim, permetent així, que aquests mi-llorin les característiques de l’aliment i/o ens facilitin la vida. Per exemple, podem adquirir aliments preparats on la seva data de caducitat és per-llongada o adquirir productes que sempre tindran el mateix aspecte, color i textura inicial.Tot i que ha hagut polèmica enfront dels additius i la seva toxicitat, cal dir que perquè al nostre país es pugui utilitzar un additiu, aquest ha d’ha-ver estat autoritzat mitjançant el que s’anomenen “llistes positives d’addi-tius”, el que significa que aquests ad-ditius han estat avaluats prèviament a nivell toxicològic.

Tots els additius presenten un codi que comença per la lletra “E” (d’Eu-ropa), seguida de tres o quatre xifres;

la primera xifra fa referència a l’addi-tiu. D’entre els més habituals podem trobar:

Els additiusDra. Roser Martí i CidDiplomada en Nutrició i Dietètica Llic. En Ciència i Tecnologia dels Aliments

Tipus d’additiu Rang de números “E”

Colorants E-100

Conservants E-200

Antioxidants (allarguen la vida del producte protegint-los de l’oxidació o dels canvis de color) E-300

Emulsionants, espessants, gelificants E-400

Acidulants i correctors de l’acidesa E-500

Antiaglomerants (eviten que el producte formi grumolls) E-500

Potenciadors del sabor E-600

Edulcorants E-900

Gasificants E-200, E-500...

En resum, podem dir que els additius milloren les qualitats organolèptiques (colorants, edulcorants i aromatitzants), impedeixen o retarden alteracions en els aliments (conservants i antioxidants) i milloren la textura (emulsionants, espessants i gelificants).

Col.laboracions

Col.laboracions

Març 2010 | pàg. 30

El dia 24 de febrer , vam anar al te-atre. Sí, sí, a l’Auditori Felip Pedrell, amb nens/es de 2 a 3 anys.....No ens estem de res!!!!!!!!És el tercer any que realitzem la sor-tida al teatre, ja que és una experièn-cia molt bona i divertida per als nens i encara que siguin petits comencem a fomentar-los-hi la cultura teatral.Com ja fa tres cursos la companyia Transeduca reserva unes sessions de teatre adreçades especialment a nens i nenes de Educació Infantil a l’Auditori de Tortosa.Aquest curs han anat a veure LA Ca-putxeta VermellaA les 8.30 davant el pinar de la Llar d’ Infants ens esperava l’ autocar i,42 alumnes i quatre educadores van sortir de l’ Ametlla de Mar aproxima-dament a les 8.50 i, encara que els primers minuts de pujar a l’ autocar alguns nens van plorar, de seguida es van tranquil·litzar, quan l’ autocar es va posar en marxa.No es pot negar que portar nens d’aquesta edat a fer un viatge de mit-ja hora i escaig en autobús no sigui una mica estressant per a tots, per als pares pel fet que pateixen i per les educadores, per la responsabilitat que això comporta, però crec que ho van portar molt bé.L’ autocar els va deixar davant l’ Au-ditori, fem files i entrem, els nens que-den impressionats.Es van acomodant a dins del teatre, però com falta un quart d’ hora per començar l’ aprofiten per anar al lava-bo ( com no!!!!) tot de pressa perquè tenien poc temps .Els nostres nens, que eren els més

petits del teatre, tenien reservades les primeres files, ja que era la millor posició per poder-ho veure perfecta-ment encara que els hi van haver de posar les jaquetes i motxilles baix al cul per poder-ho veure millor.A mesura que s’ acosta el moment de començar, els més insegurs i es-poruguits busquen la proximitat de l’ educadora... Les educadores s’ asseuen estratègicament, per tenir a prop els que tenen la llagrimeta fàcil i s’espanten de qualsevol novetat, per així donar la mà quan calgui o tranquil·litzar a qui ho necessiti.A les 10 comença la funció , durarà uns 60 minuts i , cap soroll, només música , els actors i les titelles inter-pretant el conte.Aquesta Caputxeta va ser una mica diferent del conte tradicional. La Ca-putxeta vivia amb el seu pare no amb la mare, l’ àvia era una bona pastisse-ra , surt un agent forestal que explica que s’ ha de cuidar el bosc, el llop es fa passar per un gran xef i es menja tots els pastissos que l’ àvia havia fet per un concurs, fins i tot al final el llop demana perdó i es fan tots amics, etc.... un conte ple de valors que se’ls hi ha de transmetre als nens.Els nens/es es van portar molt bé i van gaudir molt perquè l’ actuació va ser molt divertida i, els nens queden immersos en la música que no els hi era desconeguda, ja que portaven

uns dies treballant-la a classe.En sortir, varen donar als nens les ga-letes que portaven a les motxilles, ja que aquell dia havien esmorzat molt aviat, i nova tanda de pipis per evitar incidents.A les 11.30 més o menys van sortir de Tortosa cap a la Llar d’ infants. El viatge va ser tranquil·let ja que molts nens es van quedar dormits, fruit de la matinada i les emocions viscudes.L’ autocar va arribar a l’ Ametlla a les 12.20 davant la Llar d’ Infants, on els pares dels alumnes ja feia estona que estaven esperant-los. Tots molt con-tents i cap a casa a dinar.Tots queden convençuts que ha val-gut la pena desplaçar-se fins a Torto-sa per veure teatre.

Esvelta la barcaja surt del mollet.La vela té hissada,inflada pel vent.

Augmenta l’onada.Hi ha embat al roquer.A l’est la llampadasenyala el mal temps.

Es xorra la xarxatot plena de peix.Tothom hi treballafrenèticament.

La mar puja i baixa,la mar s’enfureix.La mar ja no és blava,la mar s’ennegreix.

El llamp, l’aire inflamai l’aire s’encén.De sobte, ventada!La barca pateix!

La vela s’esgarra!Fotut contratemps!No perdem la calma,empunyem els rems!Què forta tronada!Quins trons imponents!Pertot arreu saltala llum dels llampecs!

Plou aigua salada,plou aigua del cel.El rem trenca l’aiguai l’aigua escopeix.

Avança la barca,segueix el rumb ferm;damunt l’ona... balla,de cop no apareix.

La vela s’engalla,bandera és al vent.En cada estropada,un acte de fe.

Allà es veu La Cala,allà... per ponent.La barca s’atansa,l’aclama la gent!

El port!... l’arribada!Amunt! Mans i rems!Ja hi sou dins de casa,caleros valents!

Mans i rems

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Josep Ballesteros i Balfegó

Al teatre amb nens? Cap problema!!!

Montse Buxalleu LladósSotsdirectora i coordinadora del centre

A la memòria del “tio Pere de Torreboles”, el meu iaio Pere Balfegó i Llambrich, i a la de tots els pescadors avantpas-sats nostres, presents en el monument MANS I REMS.

Yo leo en vuestros ojosVirgen de Candelariaun halo de dulzuraque brota y se desgrana.

Patrona de este puebloescucha las plegarias,de los que solicitan fe, salud, esperanza.

Mirad hacia nosotrosperdonad nuestras faltaspara que, desde el cielo,nos alcance Tu Gracia.

En este hermoso díade bienaventuranzaconcédenos la PazVirgen de Candelaria

La pazMercedes Viñuela

Febrer 2010 | pàg. 31

Esports

Olga TomàsEl mes de gener des de la Conselleria d’Esports a Tarragona es va comu-nicar als ajuntaments de les comar-ques tarragonines la intenció de col-locar la nova seu a la demarcació.En sentir aquest anunci l’Ajuntament de l’Ametlla es va posar en marxa per informar-se de les gestions neces-sàries per tal de poder presentar la seva candidatura. Des del consistori calero i, concretament des de la Re-gidoria d’Esports, es considera que el municipi compta amb una zona es-portiva que tindrà les infraestructures per tal d’esdevenir una candidatura forta a Tarragona. Actualment, hi ha el nou camp de futbol però ben avi-at hi haurà la piscina. A més, hi ha previstes altres instal·lacions com les pistes de tennis i pàdel. D’altra banda, la zona esportiva de l’Ametlla de Mar compta amb l’espai suficient

per acollir aquesta seu de formació i especialització de llicenciats en educació física i esport. A més, des del consistori s’afegeix que l’Ametlla compta amb unes molt bones co-municacions ja que disposa d’esta-ció de tren, autopista A7 i carretera N-340. Sense oblidar que en un futur el municipi comptarà amb l’accés a l’autovia A7.

Joan Pere Gómez i Comes, regidor d’Esports, explica que “al nostre poble hi ha molta cultura esportiva i quan vam saber que l’INEFC volia descentralitzar l’accés a aquests es·tudis vam creure convenient presen·tar la nostra candidatura. L’Ametlla compta amb totes les infraestructu·res per obtenir la seu. A més, creiem que no ha de quedar·se al Camp de Tarragona sinó que pot venir a un poble de les Terres de l’Ebre com

l’Ametlla on ningú ens guanyarà ni en infraestructures ni il·lusió”.

Un dels motius per col·locar la seu a les comarques Tarragonines és la descentralització de l’Institut Naci-onal d’Educació Física. Per aquest motiu des de l’Ajuntament de l’Amet-lla es considera un bon moment per demostrar que des de les Terres de l’Ebre es pot agafar aquest compro-mís. De moment, una de les candi-datures que va agafant força és la de Cambrils.

L’INEFC és un organisme autònom de la Generalitat que disposa de dos centres acadèmics, el de Barcelo-na, creat el curs 1975/1976, i el de Lleida, inaugurat el curs 1982/1983, adscrits a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Lleida, respecti-vament.

L’Ametlla de Mar presentarà la seva candidatura per acollir la seu d’INEFC a Tarragona

Instal·lacions per a la pràctica de l’esport projectades a la nova zona esportiva.

L’Ajuntament de l’Ametlla ja ha fet arribar a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya la voluntat d’acollir la nova seu que se situaria a la zona esportiva.

Esports

Març 2010 | pàg. 32

L’alcalde, Andreu Martí, i el regidor d’Esports, Joan Pere Gómez i Comes, durant una visita d’obres.

L’aparell DEA .

Les obres del Complex Esportiu amb piscina coberta, sales esportives i pistes de pàdel entren en el seu darrer tram

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Les obres del Complex Esportiu Mu-nicipal de l’Ametlla de Mar que alber-garan una zona de piscines amb un vas principal de 25 x 12,5 m, un vas complementari de 6 x 12,5 m, dut-xes bitèrmiques, una sauna seca, un bany de vapor i un jacuzzi; un espai de sales de prop de 550 m amb sala

de fitness i 3 sales per activitats diri-gides; i dues pistes de pàdel, entren en el seu tram final.Es preveu que entre els mesos d’abril i juny s’enllesteixin les obres i el concessionari disposi del temps suficient per a realitzar les proves pertinents habituals en aquest tipus d’equipaments, complexes pel que fa les seves instal·lacions, per a la

seva posada en marxa.L’Alcalde, Andreu Martí i Garcia, i el regidor d’Esports, Joan Pere Gómez Comes, pogueren apreciar els aven-ços de les instal·lacions en l’última de les visites d’obra on els tècnics responsables van donar detalls de la funcionalitat i funcionament de les diferents actuacions.A data d’avui, les piscines ja es po-

den apreciar plenes d’aigua i s’estan ultimant tancaments i col·locació de paviment a les diferents estàncies.El Complex Esportiu Municipal amb Piscina Coberta, Sales Esportives i Pistes de Pàdel suposarà un punt im-portant d’inflexió pel que fa a la quali-tat dels serveis esportius municipals a l’Ametlla de Mar i un pas de gegant cap a la societat del benestar.

El vas principal de la piscina ja està ple d’aigua amb l’objectiu de veure com funciona tot el circuit.

El poliesportiu de l’Ametlla de Mar ja compta amb un desfibril·lador

Olga TomàsEl Poliesportiu Municipal Galetet de l’Ametlla de Mar ja compta amb un DEA (Desfibril·lador Extern Automà-tic). L’adquisició ha esta possible gràcies a una aportació econò-mica directa del Consell Esportiu del Baix Ebre, sumada a una altra d’Obra Social de La Caixa, i una dels propi ajuntament. Amb aquest tipus de conveni es preveu que es vagin instal·lant aquestes eines a tots els pavellons esportius del Baix Ebre.

El DEA és una eina eficaç contra les parades cardíaques, ja que si s’uti-litza durant el primer minut en un pacient que tingui una parada res-piratòria, en un 90% dels casos es recupera el ritme cardíac. Segons el tècnic del Servei d’Urgències Muni-cipal (SUM), Xavier Borràs, aquesta eina és imprescindible on hi hagi una gran concentració de gent com pot ser una zona esportiva ja que un 85% dels casos d’infart passen fora d’àmbits hospitalaris i un 30%

dels pacients mort abans d’arribar a l’hospital.

Segons la normativa vigent és re-comanable que hi hagi un DEA a les zones esportives. Una recoma-nació que més endavant, possible-ment l’any vinent, es convertirà en una obligació. Des del consistori de l’Ametlla de Mar s’ha considerat oportú disposar d’aquest aparell el més aviat possible.

“Com diu la dita popular més val previndre que curar i per això quan des de la regidoria d’Esports varem tenir l’oportunitat de comptar amb un desfibril·lador no ens ho vam pensar dues vegades. Amb el DEA es pot salvar la vida en cas de pa·rada cardíaca d’esportistes i públic del poliesportiu. Per aquest motiu des de la Regidoria hem comprat aquesta eina i hem format a la gent. Per nosaltres tot el que sigui vetllar per salvar una vida són esforços ben invertits”, va explicar Joan Pere Gómez i Comes, regidor d’Esports.

Aquesta eina, en cas d’urgència, la pot fer anar tot aquell hagi realitzat un curs d’utilització. El passat 13 de març el SUM va realitzar un curs d’uti-lització del DEA per renovar i reciclar els coneixements. Aquesta jornada formativa va consistir en formar en les bases de reanimació pulmonar i el coneixement del funcionament del desfibril·lador. El curs d’utilització del DEA s’ha de renovar cada any segons la normati-va de la Generalitat.

Segons la normativa vigent es recomana que en zones on es preveu una alta concentració de gent i, especialment, en zones esportives és requereix que hi hagi un DEA (Desfibril·lador Extern Automàtic). L’Ametlla de Mar ja disposa d’aquesta eina al Poliesportiu Municipal Galetet convertint-se, així, en un dels municipis pioners a les Terres de l’Ebre.

Febrer 2010 | pàg. 33

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar S’acaba la fase regular i arribem als play-offs pel títol, uns play-off que es presenten més igualats i apassio-nants que mai, amb diferents equips amb possibilitats d’aconseguir el campionat, tal i com ho demostra la classificació a falta de dues jornades per finalitzar la lliga.Arribat aquest punt només dos equips acabaran la seva participa-ció. A falta de dues jornades només el conjunt de Restaurant Lorena-IP-Sara, últim classificat, sap segur que no continuarà, mentre que l’altra pla-ça se la jugaran Jopa Fusteria i Jarpi Piscines, separats per dos punts i

amb sis encara per disputar.La resta s’ho jugaran tot passat Set-mana Santa, amb un doble enfron-tament a quarts i semifinal i un únic partit que determinarà el guanyador. Amb aquest format, qualsevol dels vuits equips pot convertir-se en cam-pió, més si tenim en compte que no hi ha hagut cap equip que al llarg de l’any s’hagi mostrat clarament su-perior a la resta. De moment, però, la Xarranca continua líder, seguit de ben a prop d’Homogènik, Bar Trébol, Kel-Cor/Cuafer i Eurònics, separats tots ells per només dos punts de di-ferència.Tanmateix, en aquestes dues últimes jornades encara es poden produir

força canvis, uns canvis importants de cara al desenllaç final, ja que la

posició determinarà els encreua-ments posteriors.

La secció de Futbol Base de l’Àrea Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar participarà per 3r any consecutiu en el Torneig Internacional de les Terres de l’Ebre

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar L’empresa Ebre Events, amb la col-laboració del Govern de la Generali-tat i els Ajuntaments de Deltebre, St. Carles de la Ràpita i L’Ametlla de Mar, organitza per tercer any consecutiu el Torneig Internacional de Futbol Base de les Terres de l’Ebre. L’acte de presentació es va portar a terme el passat dilluns 15 de març a l’Ajuntament de Deltebre i va comp-tar amb la presència de Fernando Garcia, director del Torneig, Lluís Sal-vador, delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Jordi Gaseni, representant Territorial de l’Esports a les nostres

terres, Carles Genovilla, regidor d’Esports de la Ràpita, Gervasi Aspa, alcalde de Deltebre, i Joan Pere Gó-mez i Comes, regidor d’Esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. El representant calero destacava que “la realització d’aquest torneig un any més a la nostra població com a seu segueix amb la línia de treball que sempre ens hem proposat, pro·movent l’esport entre els més petits alhora que es busca generar actius que serveixin per donar una injecció econòmica al territori, ja que durant uns dies un bon nombre de perso·nes viuen i conviuen a les Terres de l’Ebre”.En aquesta edició, l’organització compta amb la participació de 48 equips d’onze països de l’Àsia, l’Ori-ent Mitjà i el nord d’Àfrica que com-petiran amb els equips de les Terres de l’Ebre (entre ells, segurs, un aleví i un prebenjamí del poble), d’arreu de la resta de Catalunya (Esc. FC Bar-celona, Lleida, Terrassa,..) i d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol com el Vila-real, l’Esc. De Futbol del Ràcing de Santander,...A diferència dels altres anys, l’acte in-augural i el de clausura se celebraran

en el mateix escenari, que en aques-ta ocasió serà el Camp de l’Aube, a Jesús i Maria, seu, juntament amb el Camp Nou de Deltebre, de la cate-goria prebenjamí i que acollirà, com no, el partit de presentació que en-frontarà als equips dels Jesús i Maria i el FC Barcelona. Per la seva banda, la categoria benjamí es disputarà in-tegrament a St. Carles de la Ràpita i l’aleví al Camp d’Esports de l’Ametlla de Mar.Cal destacar que des de la seva

primera edició, el Torneig també ha evidenciat la seva lluita envers fins socials, tal i com ho demostren les aportacions econòmiques a dife-rents associacions. Aquest any no serà una excepció i els diners que es puguin recaptar a tal efecte aniran destinats a la Fundació Contra la Hi-pertensió Pulmonar. Per tant, tot preparat per gaudir un any més, concretament, del dia 1 fins al 4 d’abril del millor futbol base a les nostres terres.

L’Ajuntament de Deltebre va acollir el passat dilluns 15 de març la presentació d’aquesta edició que enguany comptarà amb 48 equips d’arreu del món

Presentació del Torneig a Deltebre.

CAMPIONAT DE LLIGA 2009-2010

Pos EQUIP J G E P GF GC DG Punts

1 LA XARRANCA 16 9 3 4 70 38 32 30

2 HOMOGÈNIK 16 9 2 5 64 43 21 29

3 BAR TRÉBOL 16 9 2 5 64 46 18 29

4 KEL-COR/CUAFER 16 9 1 6 47 34 13 285 EURÒNICS 16 9 1 6 43 44 -1 286 ACPER 16 7 3 6 39 48 -9 24

7 MARK MULTISERVEIS 16 7 0 9 39 48 -9 21

8 JARPI PISCINES 16 5 2 9 51 60 -9 17

9 JOPA FUSTERIA 16 5 0 11 44 68 -24 15

10 LORENA-IP-SARA 16 3 2 11 25 73 -46 11

Màxima igualtat de cara als play-off de la Lliga de Futbol Sala Costa Daurada

Esports

Març 2010 | pàg. 34

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat dissabte 6 de març el Pa-velló Poliesportiu de Sant Carles de la Ràpita acollia la I Jornada Intercomar-cal de Gimnàstica Rítmica Individual

i Conjunts. La prova que s’ha estès en quant al territori es refereix, busca un major rendiment, ja que són més clubs i entitats els que hi prenen part en aquesta fase, dotant així d’una major nivell a la competició.

En aquest sentit, la secció de Gim-nàstica Rítmica de l’Àrea Mpal. D’Es-ports no va fallar a aquesta cita vàlida i puntuable de cara a la classificació per a la Final Nacional i ho va fer pre-sentant gimnastes i grups en quasi

totes les categories i modalitats pos-sibles.En aquest sentit, les gimnastes que hi prengueren part i els resultats fi-nals foren els següents:

Resultats de la I Jornada Intercomarcal de Gimnàstica Rítmica Individual i Conjunts

La pròxima cita competitiva de Gimnàstica Rítmica serà el 21 de març a Tor-refarera (Lleida) on se celebrarà la I Fase de Copa Catalana en Categoria Infantil Nivell IV.

PREBENJAMÍ INDIVIDUAL “B”

Posició Gimnasta Valor Artístic Valor Tècnic Execució Total

5a Anna Vila del Amo 1,700 0,300 3,600 4,600

10a Mariona Treserras López 1,600 0,100 3,000 3,850

BENJAMÍ INDIVIDUAL “B”

Posició Gimnasta Valor Artístic Valor Tècnic Execució Total

4a Paula Molina Moreno 2,500 0,500 3,900 5,400

8a Neus Estrada Brull 2,200 0,400 2,900 4,200

11a Judith Reverté Pallarés 2,400 0,300 2,200 3,550

16a Mireia Benaiges Méndez 2,000 0,200 1,800 2,900

17a Aina Escarceller Bou 1,500 0,100 1,900 2,700

24a Paula Colldeforns Sánchez 1,500 0,100 1,100 1,900

ALEVÍ INDIVIDUAL “B”

Posició Gimnasta Valor Artístic Valor Tècnic Execució Total

4a Judith Molina Moreno 2,200 0,400 2,300 3,600

6a Júlia Curto Arbó 2,800 0,400 1,700 3,300

7a Jaydevi Gómez Balfegó 2,200 0,400 2,000 3,300

8a Alexandra Tarba 1,900 0,300 1,900 3,000

9a Ariadna Gimeno Tapia 2,000 0,000 1,400 2,400

INFANTIL INDIVIDUAL “B”

Posició Gimnasta Valor Artístic Valor Tècnic Execució Total

2a Marina Subirats Espuny 2,200 0,400 3,000 4,300

5a Paula Pallarés Borràs 2,200 0,300 1,800 3,050

INFANTIL INDIVIDUAL “A”

Posició Gimnasta Valor Artístic Valor Tècnic Execució Total

11a Anna Martin Berdejo 2,600 0,100 2,000 3,350

CADET-JUVENIL INDIVIDUAL “A”

Posició Gimnasta Valor Artístic Valor Tècnic Execució Total

2a Mireia Pallarés Borràs 3,200 0,600 2,500 4,400

4a Cristina Escoda Gaseni 3,200 0,200 2,500 4,200

6a Sílvia Martínez Oller 0,000 0,200 0,500 0,600

PREBENJAMÍ CONJUNTS “B”

Posició Gimnasta Valor Artístic Valor Tècnic Execució Total

7a L’Ametlla de Mar – Bella i Bèstia 2,700 0,100 1,700 4,500

8a L’Ametlla de Mar – Robots 2,200 0,100 1,800 4,100

9a L’Ametlla de Mar - Xinetes 2,000 0,000 1,800 3,800

BENJAMÍ CONJUNTS “B”

Posició Gimnasta Valor Artístic Valor Tècnic Execució Total

4a L’Ametlla de Mar – Kill Bill 2,800 0,200 3,300 6,300

5a L’Ametlla de Mar – Cawboy 3,300 0,300 2,400 6,000

CADET-JUVENIL CONJUNTS “A”

Posició Gimnasta Valor Artístic Valor Tècnic Execució Total

1a Àrea Mpal. D’Esports de L’Ametlla de Mar

4,100 1,300 4,100 9,500

El passat diumenge 28 de febrer es va portar a terme al Poliesportiu d’Andorra (Andorra la Vella) la 1a Fase de Copa Catalana Individual en els nivells V i VI de categoria benjamí, aleví, infantil, júnior i sènior i en el nivell VI de categoria sènior.Fins allí es va desplaçar una representació de la secció de Gimnàstica Rítmica de l’Àrea Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar, concretament amb 3 gimnastes. Tot i això, els resultats foren força discrets i cap de les caleres va poder ubicar-se entre les 10 primeres posicions.En aquest sentit, la Maria Llambrich, en categoria sènior,

modalitat maces, i amb una valoració 9,250 finalitzava la seva actuació en 14a posició. La Jèssica Cañagueral, en categoria infantil, modalitat corda, i amb una puntuació de 13,650 tancava la seva participació en 13a posició. I, finalment, l’Agnès Balfegó, en categoria Sènior, modalitat cinta, i amb un total de 9,750 ho faria en 31a posició.La pròxima cita competitiva de Gimnàstica Rítmica serà de caràcter intercomarcal a Sant Carles de la Ràpita i atendrà les esportistes que participaran als Jocs Esportius Escolars de Catalunya.

Resultats de la I Fase de Copa Catalana de Gimnàstica Rítmica

Pòdium de la competició de gimmàstica rítmica.

Febrer 2010 | pàg. 35

Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

TREN Informació Renfe 902 240 202

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 11h a 13’30h, 17’30 a 21h. Dissabtes tancat.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA DE MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CULTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Poligon IndustrialPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269/ 977 493 479MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT SUM AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00CAP PROVISIONAL(Centre d’Assistència Primària)C/ Hort d’Albacar (Al costat CEIP Sant Jordi)

Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICOANALISTAPSICOALÀNISI LACANIÀC/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493Tel. Urgències 617 024 123Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. Ensenyament

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046BOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E.R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÈS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h. Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.Dissabtes, 9’30h a 10’30h.TANATORI: Tel. 977493838CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2010

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim, quatre mesos abans de la data del matrimoni.

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

27-03 al 02-04 J. Pedrola03-04 al 09-04 J. Borges10-04 al 16-04 A. Aytés17-04 al 23-04 J. Pedrola 24-04 al 30-04 J. Borges01-05 al 07-05 A. Aytés08-05 al 14-05 J. Pedrola15-05 al 21-05 J. Borges22-05 al 28-05 A. Aytés

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:

- Joel Ribera Luque, fill de Juan Carlos i Sara, nascut el 8/02/2010

- Ali Aidi, fill de Belkacem i Halima, nascut el 15/02/2010

- Mariona Robert Lopez, filla de Pedro i Vanesa, nascuda el 15/02/2010

- Edgar Salvador Vazquez, fill de Esteban i Marta, nascut el 20/02/2010

- Guillem Canyagueral Figueres, fill de Joan i Irene, nascut el 8/03/2010

esdevenimentssocials

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Per un món més sostenible... RECICLA!

DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

CLASSE

DE TREN

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a

domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA

inclòs).

- Darius Stefan Ciobotaru, fill de Viorel i Adriana, nascut el 04/03/2010- Natalia Xu, filla de Fengfeng i Feiyun, nascuda el

6/03/2010

Defuncions:- Francisco Dardi Domenech, el 14/03/2010, als 85 anys- Basilio Ponce Cabrera, el 14/03/2010, als 75 anys.

* Només des de l’1 de juliol fins al 15 de setembre- Només circularà els dies laborals de dilluns a divendres / - Els horaris són aproximatius - Per a més informació podeu trucar al 977456376, 977456329 ó 977456477