ELSELSREGNESREGNES

CRISTIANSCRISTIANS

Clica per anar a:Clica per anar a: 1.Introducció

2.Principals Regnes Cristians 3.Regne de Valencia

4.Organització Política del Regne de Valencia4.Organització Política del Regne de Valencia 5.La Reconquesta5.La Reconquesta

6.Organització Politica del Regnes Cristians6.Organització Politica del Regnes Cristians 7. La Ciutat Cristiana7. La Ciutat Cristiana

8.Economia8.Economia 9.Societat9.Societat 10.Religió10.Religió

11. Cultura11. Cultura 12.Art12.Art

Els visigots que estaven establerts a la Península Ibèrica, es van Els visigots que estaven establerts a la Península Ibèrica, es van resguardar al nord, com a conseqüència de l'ocupació musulmana resguardar al nord, com a conseqüència de l'ocupació musulmana des del 711 d.c. Els musulmans no pogueren continuar el seu des del 711 d.c. Els musulmans no pogueren continuar el seu avanç i ocupació de l'actual Asturies i País Vasc per la dificultat avanç i ocupació de l'actual Asturies i País Vasc per la dificultat d'atravessar els Pics d'Europa i la coordillera cantàbrica, i van ser d'atravessar els Pics d'Europa i la coordillera cantàbrica, i van ser derrotats al derrotats al 722 d.c a la batalla de Covadonga722 d.c a la batalla de Covadonga per Don Pelagi. per Don Pelagi.Així Doncs, el nord va quedar sota domini cristià, i d'aquests Així Doncs, el nord va quedar sota domini cristià, i d'aquests nuclis es van formar nuclis es van formar regnes cristiansregnes cristians, que començarien una , que començarien una expansió cap els territoris del sud dominats pels musulmans.expansió cap els territoris del sud dominats pels musulmans.

Tornar al índex

PRINCIPALS PRINCIPALS REGNES REGNES

CRISTIANSCRISTIANSClica per a seguir

Regne d’Asturies (s.VIII):Regne d’Asturies (s.VIII): Regne que l’unificarà Alfons I a Regne que l’unificarà Alfons I a partir del petit nucli de Don Pelagi, al s.X conquistà els partir del petit nucli de Don Pelagi, al s.X conquistà els actuals territoris de Galicia i Lleó, s'anomenà Regne de Lleó.actuals territoris de Galicia i Lleó, s'anomenà Regne de Lleó.

Regne de Navarra ( s.IX):Regne de Navarra ( s.IX): La família Aritza aconseguí la La família Aritza aconseguí la independència del regne Franc i la formació d’un a Pamplona.independència del regne Franc i la formació d’un a Pamplona.

RegneRegne de Lleó (s.X): de Lleó (s.X): FundatFundat per Alfons III amb per Alfons III amb els actuals els actuals territoristerritoris de Galícia, Astúries i Lleó. de Galícia, Astúries i Lleó.

Regne de Castella (s.XI):Regne de Castella (s.XI): Començà com un comtat Començà com un comtat de Lleó, però s’independitzà amb Fernàn Gonzàlez al de Lleó, però s’independitzà amb Fernàn Gonzàlez al s.X, i es constituí com a regne al s.XI per Ferràn I.s.X, i es constituí com a regne al s.XI per Ferràn I.

Regne d'Aragó (s.XI):Regne d'Aragó (s.XI): sotmés al regne de Navarra, sotmés al regne de Navarra, fins al S. Xl, què Ramir l’independitzà i forma el fins al S. Xl, què Ramir l’independitzà i forma el d’Aragó. Al s.XII s'afegiren els comtats catalans.d’Aragó. Al s.XII s'afegiren els comtats catalans.

Regne de Castella i Lleó (s.XIII):Regne de Castella i Lleó (s.XIII): s’unificaren s’unificaren al 1230 d.C amb Ferràn III. al 1230 d.C amb Ferràn III.

Regne de Portugal (s.XIII):Regne de Portugal (s.XIII): va ser un comtat Castella i va ser un comtat Castella i Lleó fins que Alfons Henriques al s.XIII es va proclamar rei.Lleó fins que Alfons Henriques al s.XIII es va proclamar rei.

Regne de València (s.XIII): Regne de València (s.XIII): es va formar es va formar amb amb l'ocupació dels territoris valencians per part del rei l'ocupació dels territoris valencians per part del rei de la corona d'Aragó Jaume I el conqueridor (1214-de la corona d'Aragó Jaume I el conqueridor (1214-1276), A causa de que els nobles aragonesos i 1276), A causa de que els nobles aragonesos i catalans, que volien augmentar el seu territori i catalans, que volien augmentar el seu territori i poder econòmic.poder econòmic.

Entre 1232 i 1235, jaume I va conquerir Entre 1232 i 1235, jaume I va conquerir les terres valencianes de peníscola fins les terres valencianes de peníscola fins a Borriana. Més tard, el a Borriana. Més tard, el 12381238, el rei , el rei musulmà Zayyan ibn Mardanix, li va musulmà Zayyan ibn Mardanix, li va lliurar la lliurar la ciutat de Valènciaciutat de València després després d'un llarg assetjament. Poc després es d'un llarg assetjament. Poc després es va ocupar Llíria (1240), Onda (1241), va ocupar Llíria (1240), Onda (1241), Xàtiva (1244) i Biar (1245). Les Xàtiva (1244) i Biar (1245). Les conquestes de jaume I es van frenar conquestes de jaume I es van frenar degut al pacte que va fer amb el rei de degut al pacte que va fer amb el rei de Castella Alfons X el Savi, el Castella Alfons X el Savi, el tractat tractat d'Almirrad'Almirra, que impedia l'expansió , que impedia l'expansió aragonesa cap al sud del riu Xuquer. aragonesa cap al sud del riu Xuquer. Posteriorment, i trencant l'acord Posteriorment, i trencant l'acord establit en el tractat d'Almirra, establit en el tractat d'Almirra, Jaume II Jaume II el Just (1291-1327)el Just (1291-1327) va incorporar a la va incorporar a la corona d'Aragó les poblacions corona d'Aragó les poblacions d'Alacant, Elx i Oriola.d'Alacant, Elx i Oriola. Monument a Jaume I

Tornar al índex

Encara que el Regne de València va pasar Encara que el Regne de València va pasar a formar part de la Corona d'Aragó, es a formar part de la Corona d'Aragó, es van aplicar unes lleis i òrgans de govern van aplicar unes lleis i òrgans de govern propis, ja que Jaume I pretenia que les propis, ja que Jaume I pretenia que les noves terres conquerides no serviren per noves terres conquerides no serviren per a augmentar el poder de la noblesa a augmentar el poder de la noblesa aragonesa. Així, els aragonesa. Així, els furs de Valènciafurs de València van ser la legislació pròpia del Regne de van ser la legislació pròpia del Regne de 1261 a 1714, i es van crear 1261 a 1714, i es van crear diversos diversos òrgans de governòrgans de govern::

Les corts:Les corts: òrgan per deliberar format per òrgan per deliberar format per la noblesa, l'èsglesia i les ciutats. la noblesa, l'èsglesia i les ciutats.

La Generalitat:La Generalitat: Vetlava pel compliment Vetlava pel compliment de les disposicions de les corts. de les disposicions de les corts.

Mestre racional:Mestre racional: Cap de la hisenda i del Cap de la hisenda i del patrimoni reial, controlava a tots els patrimoni reial, controlava a tots els funcionaris. funcionaris.

Jurats:Jurats: Responsables de l'administració Responsables de l'administració de les ciutats. de les ciutats.

Batle general:Batle general: Jutge local. Jutge local. Governador general:Governador general: Respresentat del Respresentat del

rei, cap de l'exercit i jutge suprem. Solia rei, cap de l'exercit i jutge suprem. Solia ser l'hereu al tron.ser l'hereu al tron.

Jaume I presidint les CortsTornar al índex

Anomenem reconquesta a Anomenem reconquesta a l'expansió i ocupació dels regnes l'expansió i ocupació dels regnes cristians del nord de la península cristians del nord de la península ibèrica cap al territori dominat ibèrica cap al territori dominat pels musulmans, Al-Àndalus. La pels musulmans, Al-Àndalus. La reconquesta va adquirir un gran reconquesta va adquirir un gran impuls a partir del s.XIimpuls a partir del s.XI, sobretot , sobretot degut a la degut a la debilitat d'Al-Àndalusdebilitat d'Al-Àndalus, , ja que era el període de ja que era el període de disgregació amb els regnes de disgregació amb els regnes de taifes. A més altres factors que taifes. A més altres factors que van contribuir a la reconquesta van contribuir a la reconquesta van ser:van ser:

Consolidació dels regnes Consolidació dels regnes cristianscristians. .

Augment de poblacióAugment de població Mentalitat de croadaMentalitat de croada

IInstitucions polítiques nstitucions polítiques pròpies, en general s'organitzaven en:pròpies, en general s'organitzaven en:

Monarquia:Monarquia: Formada pel rei i els funcionaris. Tenia caracter feudal, ja que s'establien relacions de vassallatge o Formada pel rei i els funcionaris. Tenia caracter feudal, ja que s'establien relacions de vassallatge o ajuda mútua. ajuda mútua.

Les corts:Les corts: Era un òrgan consultiu format per persones pròximes al rei. Tenien la funció d'elaborar lleis i aprovar Era un òrgan consultiu format per persones pròximes al rei. Tenien la funció d'elaborar lleis i aprovar

impostos. impostos.

Cancelleria:Cancelleria: centre de documentació i redacció de tot tipus de documents. centre de documentació i redacció de tot tipus de documents.

Hisenda:Hisenda: encarregada de recaptar els impostos. encarregada de recaptar els impostos.

Per Per administrar els territorisadministrar els territoris::

Castella:Castella: es va dividir en merindades dirigides per un merino, que tenia funcions administratives i judicials. es va dividir en merindades dirigides per un merino, que tenia funcions administratives i judicials.

Aragó:Aragó: es dividia en vergueries, i era el veguer o batle el funcionari encarregat de l'administració es dividia en vergueries, i era el veguer o batle el funcionari encarregat de l'administració

Les ciutats i vilesLes ciutats i viles eren governades per consells, els membres dels quals eren persones influents de les ciutats. eren governades per consells, els membres dels quals eren persones influents de les ciutats.

Tornar al índex

Tenien muralles de pedra per protegir-se Tenien muralles de pedra per protegir-se i constituïen un símbol de poder. Els i constituïen un símbol de poder. Els carrerons eren estrets i poc il.luminats, i carrerons eren estrets i poc il.luminats, i els principals desembocaven en la plaça , els principals desembocaven en la plaça , que servia com a lloc d'intercanvi que servia com a lloc d'intercanvi comercial i social, i on es situava comercial i social, i on es situava l'església i els ajuntaments. Les més l'església i els ajuntaments. Les més importants també tenien universitats. Hi importants també tenien universitats. Hi havia grans diferències entre els barris havia grans diferències entre els barris més humilds i els de les famílies més humilds i els de les famílies burgeses, i entre les jueries o baris de burgeses, i entre les jueries o baris de jueus i moreries o barris dels mudèjars. jueus i moreries o barris dels mudèjars. Els artesans s'agrupaven en gremis i Els artesans s'agrupaven en gremis i ocupaven carrers sencers. Hui en dia ocupaven carrers sencers. Hui en dia encara es poden trobar carrers que fan encara es poden trobar carrers que fan referència a aquests oficis, com els referència a aquests oficis, com els carrers dels pellisers, ferrers, fusters, carrers dels pellisers, ferrers, fusters, teixidors...teixidors...

Tornar al índex

Tenia un fort caràcter rural, encara que a les Tenia un fort caràcter rural, encara que a les ciutats es desenvolupava el comerç i ciutats es desenvolupava el comerç i l'artesania. Com en l'actualitat, cada zona l'artesania. Com en l'actualitat, cada zona s'especialitzava en els productes que millor s'especialitzava en els productes que millor s'adaptaven e les seues condicions, així si s'adaptaven e les seues condicions, així si penseu en els productes agraris actuals més penseu en els productes agraris actuals més importants de cada província, podreu explicar importants de cada província, podreu explicar els de l'època que tractem.els de l'època que tractem.

A Castella i LleóA Castella i Lleó: Importància del conreu : Importància del conreu dels cereals i la ramaderia ovina per llana dels cereals i la ramaderia ovina per llana (ovella merina), que s'exportava. La mesta (ovella merina), que s'exportava. La mesta (agrupació de ramaders) defenia els (agrupació de ramaders) defenia els interessos dels ramaders. interessos dels ramaders.

A la Corona d'AragóA la Corona d'Aragó: a les zones de : a les zones de l'interior es basava en l'agricultura de secà l'interior es basava en l'agricultura de secà com la vinya i l'olivera i ramaderia com la vinya i l'olivera i ramaderia transhumant. A Catalunya va destacar transhumant. A Catalunya va destacar l'artesania tèxtil, la construcció naval i el l'artesania tèxtil, la construcció naval i el comerç, sent Barcelona i València els ports comerç, sent Barcelona i València els ports més importants de la Mediterrània. més importants de la Mediterrània.

A Portugal:A Portugal: Es va afavorir el comerç exterior Es va afavorir el comerç exterior i les expedicions i exploracions per els costes i les expedicions i exploracions per els costes africanes.africanes.

Tornar al índex

Mapa de l’economia als Regnes Cristians

L'estructura de la societat cristiana estava L'estructura de la societat cristiana estava dividida en estaments, és a dir, grups dividida en estaments, és a dir, grups diferènciat de privilegiats (rei, nobles, diferènciat de privilegiats (rei, nobles, clero) i de no privilegiats ( camperols i clero) i de no privilegiats ( camperols i burgesia o artesans i comerciants burgesia o artesans i comerciants enriquits), com la que hi havia a la major enriquits), com la que hi havia a la major part d'Europa. Així era una estructura part d'Europa. Així era una estructura social priramidal en la cúspide de la qual social priramidal en la cúspide de la qual estava el rei, i que es podia dividir en tres estava el rei, i que es podia dividir en tres estaments:estaments:

Oratores:Oratores: els que oren. Privilegiats els que oren. Privilegiats

Bellatores:Bellatores: els guerrers.Privilegiats els guerrers.Privilegiats

Laboratores:Laboratores: els que treballen. No els que treballen. No privilegiats. privilegiats.

Grup Privilegiat:Grup Privilegiat: No treballaven. Vivien de No treballaven. Vivien de les rendes que els proporcionava la les rendes que els proporcionava la propietat de la terra, ja que els camperols propietat de la terra, ja que els camperols havien de pagar-los en espècie per tal de havien de pagar-los en espècie per tal de ser protegits pels senyors. Es diferèncien ser protegits pels senyors. Es diferèncien l'alta noblesa o rics homes, baixa noblesa l'alta noblesa o rics homes, baixa noblesa o gentilhomes, i els membres de l'església.o gentilhomes, i els membres de l'església.

No Privilegiats:No Privilegiats: Eren tots aquells que no Eren tots aquells que no tenien privilegis, com els habitants de les tenien privilegis, com els habitants de les ciutats que es dedicaven a l'artesania o el ciutats que es dedicaven a l'artesania o el comerç, i els camperols, que en la seua comerç, i els camperols, que en la seua majoria treballaven les terres d'un senyor majoria treballaven les terres d'un senyor i entraven al seu servici per tal de que els i entraven al seu servici per tal de que els protegira, a canvi d'una sèrie d'obligacions protegira, a canvi d'una sèrie d'obligacions i prestacions.i prestacions.

Tornar al índex

Al igual que en l'Al-Àndalus, diferents religions Al igual que en l'Al-Àndalus, diferents religions convivien en territori cristià d'una manera pacífica convivien en territori cristià d'una manera pacífica durant una gran part de l'edat mitjana:durant una gran part de l'edat mitjana:

CristiansCristians

JueusJueus

Mudèjars o musulmansMudèjars o musulmans

Cap al Cap al s.XIV van començar les hostilitatss.XIV van començar les hostilitats i i persecucionspersecucions cap als mudèjars, i sobretot, contra cap als mudèjars, i sobretot, contra els jueus, que eren molt envejats per ocupar els els jueus, que eren molt envejats per ocupar els càrrecs en l'administració i gaudir de benestar càrrecs en l'administració i gaudir de benestar econòmic (molts van ser prestadors de diners, cosa econòmic (molts van ser prestadors de diners, cosa que era molt mal vista). La causa va ser la crisi que era molt mal vista). La causa va ser la crisi econòmica i la propagació de la pesta negra, de les econòmica i la propagació de la pesta negra, de les quals van ser acusats els jueus. Els reis cristians quals van ser acusats els jueus. Els reis cristians van tractar de que tots aquests es convertiren al van tractar de que tots aquests es convertiren al cristianisme.cristianisme.

LA RELIGIÓ CRISTIANA:LA RELIGIÓ CRISTIANA:

Amb la reconquesta el sentiment religiós es va fer Amb la reconquesta el sentiment religiós es va fer més fort, ja que es veia com una lluita contra els més fort, ja que es veia com una lluita contra els infidels i com una croada contra l'islam. La infidels i com una croada contra l'islam. La població en la seua majoria analfabets es deixaven població en la seua majoria analfabets es deixaven aconsellar pels eclesiàstics i creien fortament en aconsellar pels eclesiàstics i creien fortament en l'infern. En aquesta època es va començar a fer el l'infern. En aquesta època es va començar a fer el pelegrinatge a Santiago de compostel.la, a partir pelegrinatge a Santiago de compostel.la, a partir de que el s.IX trobaren la tomba de l'apòstol, de que el s.IX trobaren la tomba de l'apòstol, Santiago es va convertir en un punt de trobada Santiago es va convertir en un punt de trobada d'innumerables pelegrins de tota Europa. A causa d'innumerables pelegrins de tota Europa. A causa del pelegrinatge es van construir esglésies, del pelegrinatge es van construir esglésies, monestirs, ponts i hospitals i van sorgir noves monestirs, ponts i hospitals i van sorgir noves ciutats.ciutats.

Tornar al índex

A la península ibèrica, gràcies al llegat A la península ibèrica, gràcies al llegat recopilat pels monjos als monestirs recopilat pels monjos als monestirs els cristians van entrar en contacte els cristians van entrar en contacte amb la cultura. Toledo va quedar en amb la cultura. Toledo va quedar en mans cristianes a final del S. XI i es va mans cristianes a final del S. XI i es va convertir en capital cultural, sobretot convertir en capital cultural, sobretot a partir de la creació de l’Escola de a partir de la creació de l’Escola de Traductors. Al voltant del S. XIII, un Traductors. Al voltant del S. XIII, un esdeveniment cultural important va esdeveniment cultural important va ser l’aparició de textos escrits en ser l’aparició de textos escrits en llengües romàniques. En la nostra llengües romàniques. En la nostra literatura va destacar Ramon Llull, literatura va destacar Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i sor Isabel de Villena. A Jaume Roig i sor Isabel de Villena. A més es van crear universitats noves.més es van crear universitats noves.

Tornar al índex

L’ART ASTURIÀ L’ART ASTURIÀ Es va desenvolupar entre Es va desenvolupar entre

els segles VIII I X . Es van els segles VIII I X . Es van construir edificis civils i construir edificis civils i religiosos religiosos

Les característiques són : Les característiques són : Murs gruixuts i finestres Murs gruixuts i finestres

menudes menudes Arcs de mig punt peraltats Arcs de mig punt peraltats Us de contraforts Us de contraforts Utilització de planta Utilització de planta

basilical basilical Santa Maria de Naranco

Clica per a seguir

L’ arquitectura Mossàrab

La van fer cristians procedents de La van fer cristians procedents de l’Àndalus. l’etapa de màxima l’Àndalus. l’etapa de màxima expansió al segle Xexpansió al segle X

Les caracteristiques principal eren:Les caracteristiques principal eren:

Construcció de edificis menuts, Construcció de edificis menuts, amb murs gruixuts i sense amb murs gruixuts i sense contrafortscontraforts

Ús de l’arc de ferraduraÚs de l’arc de ferradura

Sant Miquel d’Escalada

L’art Romànic: Durant els segles Xl i Xll, la Durant els segles Xl i Xll, la

seua difusió va estar afavorida seua difusió va estar afavorida pels pelegrins a l’arribada de pels pelegrins a l’arribada de pelegrins a Santiago de pelegrins a Santiago de Compostel·la.Compostel·la.

L’arquitectura:L’arquitectura: Els edificis més Els edificis més significatius són els de significatius són els de Santiago de Compostel·la.Santiago de Compostel·la.

L’escultura romànica: L’escultura romànica: Destaca el portal de la Glòria.Destaca el portal de la Glòria.

L’art gòtic:L’art gòtic:

L’estil gòtic es va L’estil gòtic es va desenvolupar a la península desenvolupar a la península entre la fi del S. XII i el S. entre la fi del S. XII i el S. XV.XV.

L’arquitectura:L’arquitectura: destaca la destaca la catedral de Burgos i la catedral de Burgos i la catedral de Lleó. El gòtic catedral de Lleó. El gòtic valencià destaca la Llotja valencià destaca la Llotja de València.de València.

L’escultura: L’escultura: destaquen destaquen les portalades de Lleó, les portalades de Lleó, Toledo i Burgos.Toledo i Burgos.

La pintura: La pintura: destaquen les destaquen les miniatures i els retaules.miniatures i els retaules.

L’art mudèjar: L’art mudèjar és el fet pels musulmans

als territoris cristians.

Per: Jordi Crespo Vaquer Joan Maxence Ballester Yoel Schouten Moral Eric Rodríguez AulinaTornar al índex