1

Els serveis socials i l’escola: cap a un model de treball en xarxa

Iolanda Cirer Sotos Bartomeu Parets Amengual

Setembre de 2009 Actualitzat Octubre de 2010

Materials de Formació

Els serveis socials i l’escola: cap a un treball en xarxa Autors: Iolanda Cirer Sotos i Bartomeu Parets Amengual © D'aquesta edició: Servei de Formació Permanent del Professorat Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat Conselleria d’Educació i Cultura Setembre 2009/Actualitzat Octubre 2010

CONVENCIONS Els símbols utilitzats en aquest text són:

Activitats d'introducció Activitats completament guiades amb exposició gradual de continguts, que permetin assegurar els continguts mínims de la programació del mòdul de formació.

Activitats de consolidació i reforç: Aquestes activitats presenten una dificultat un poc superior ja que no són tan guiades i permetran un millor domini dels temes estudiats.

Activitats de lliurament obligat Les activitats que vénen marcades per aquesta icona s'hauran d'enviar obligatòriament a la tutoria per tal de poder superar el curs de formació.

Activitats opcionals Activitats d'ampliació de coneixements que permeti aprofundir en la temàtica tractada. No són obligatòries i no s’han de fer si es veu que hi haurà dificultat per seguir el ritme aconsellat per al curs.

Recomanacions o comentaris Recomanacions o comentaris que permetran una millor realització de les activitats encomanades

Ajuda Per algunes activitats, si la seva resolució presenta problemes, es podrà consultar l'ajuda que donarà pistes per facilitar la seva realització.

Recursos addicionals Per poder ampliar els coneixements, es posa a la disposició dels alumnes una documentació complementària de consulta o d'ampliació.

......................................................................................................................................................................................................... 1

INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................................................... 5

1. EL SISTEMA PÚBLIC DE SERVEIS SOCIALS ............................................................................................... 5

1.1 QUÈ SÓN I QUÈ NO SÓN ELS SERVEIS SOCIALS ......................................................................................................... 5

1.2 PREHISTÒRIA I HISTÒRIA DELS SERVEIS SOCIALS DE LA BENEFICÈNCIA ALS SERVEIS SOCIALS DE DRET .................. 6

1.3 CONCEPTES BÀSICS ........................................................................................................................................... 6

1.3.1 L’acció social .......................................................................................................................................................6

1.3.2 El Benestar Social ................................................................................................................................................7

1.3.3 Els Serveis socials ................................................................................................................................................7

1.4 SERVEIS SOCIALS COMUNITARIS I SERVEIS SOCIALS ESPECIALITZATS ............................................. 8

1.4.1 Serveis socials comunitaris .................................................................................................................................8

El Programa de Servei d’Informació I Orientació (SIO)..............................................................................................8

El programa de Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) ........................................................................................................9

El programa de Convivència ........................................................................................................................................9

Programa de Promoció i Cooperació Social ................................................................................................................9

Els centres de serveis socials/unitats de treball social (UTS) ..................................................................................... 10

1.4.2 Serveis socials especialitzats ............................................................................................................................. 10

1.5 SERVEI DE MENORS I FAMÍLIA ..................................................................................................................... 10

1.5.1 Mesures protectores ........................................................................................................................................... 11

1.5.2 Recursos del servei de menors ........................................................................................................................... 11

1.6 COMPETÈNCIES DE LES DIVERSES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES DE LA NOSTRA

COMUNITAT EN MATÈRIA DE SERVEIS SOCIALS ........................................................................................... 12

1.6.1 Competències del Govern de les Illes Balears ................................................................................................... 12

1.6.2 Competències dels consells insulars .................................................................................................................. 13

1.6.3 Competències dels municipis ............................................................................................................................. 14

2.1 TREBALLADOR/A SOCIAL ....................................................................................................................................... 16

2.2 EDUCADOR/A SOCIAL ............................................................................................................................................ 18

2.3 AUXILIAR ADMINISTRATIU/VA ............................................................................................................................... 19

2.4 MEDIADOR/A INTERCULTURAL .............................................................................................................................. 19

2.5 TREBALLADOR/A FAMILIAR ................................................................................................................................... 19

3. INTERVENCIÓ I PROTOCOLS D’ACTUACIÓ ............................................................................................ 20

3.1 DESPROTECCIÓ INFANTIL ....................................................................................................................................... 20

3.2 TIPOLOGIA DE MALTRACTES .................................................................................................................................. 21

3.2.1 Maltractament prenatal ..................................................................................................................................... 21

3.2.2 Abandonament emocional .................................................................................................................................. 21

3.2.3 Maltractament físic ............................................................................................................................................ 21

3.2.4 Maltractament psíquic o emocional ................................................................................................................... 21

3.2.5 Abús/explotació sexual ....................................................................................................................................... 21

3.2.6 Negligència ........................................................................................................................................................ 21

3.3 PROTOCOL DE DERIVACIÓ A MENORS ..................................................................................................................... 21

3.4 ABSENTISME ESCOLAR .......................................................................................................................................... 22

3.4.1 Etapa d’Educació Infantil .................................................................................................................................. 23

3.4.2 Etapa d’Educació Primària ............................................................................................................................... 23

3.4.3 Etapa d’Educació Secundària ........................................................................................................................... 23

4. CAP A UN MODEL DE TREBALL EN XARXA ............................................................................................. 24

4.1 BREU INTRODUCCIÓ AL MODEL SISTÈMIC I LA SEVA APLICACIÓ EN EL CONTEXT ESCOLAR .................................... 25

4.2 EXEMPLE 1 DE TREBALL EN XARXA A UN CENTRE D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA ............................................ 26

4.3 EXEMPLE 2 DE TREBALL EN XARXA PER A IES. PROGRAMA MEDIACIONAL DE LA MANCOMUNITAT PLA DE

MALLORCA ................................................................................................................................................................. 27

4.3.1 Procés del programa educació mediacional: .................................................................................................... 29

4.3.2 Incompliment del programa ............................................................................................................................... 30

5- L’ENTREVISTA COM A PART FONAMENTAL DE LA RELACIÓ DE L’ESCOLA AMB LA

FAMÍLIA .................................................................................................................................................................. 30

5.1 DEFINICIÓ .............................................................................................................................................................. 30

5.2 FASES DE L’ENTREVISTA ........................................................................................................................................ 30

5.2.1- Recepció ........................................................................................................................................................... 30

5.2.2- Desenvolupament .............................................................................................................................................. 31

5.2.3- Finalització ....................................................................................................................................................... 31

5.3 COMUNICACIÓ VERBAL I NO VERBAL ..................................................................................................................... 31

5.4 HABILITATS SOCIAL/ASSERTIVITAT ...................................................................................................................... 32

5.4.1 Tipus d'habilitats socials .................................................................................................................................... 32

5.4.2 Conducta assertiva ............................................................................................................................................. 32

5.5 Escolta activa ........................................................................................................................................................ 33

BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................................................... 33

INTRODUCCIÓ

La nova realitat social, els nous models familiars, l'augment de la diversitat cultural, la nova situació econòmica, horaris laborals que dificulten la conciliació familiar, la pèrdua d'autoritat paternal/maternal, l'augment de la violència a tots els nivells... fan que l'escola s'enfronti a una sèrie de noves situacions que fomenten un estrès afegit a la tasca docent. És fonamental que el personal docent tengui eines i recursos, tant personals com professionals, per millorar la seva tasca diària, minorar aquest nivell d'estrès afegit i poder fer front a aquesta nova realitat. Per altra banda cada vegada pareix existir més distància entre l'escola i la família, amb una manca d'enteniment entre ambdues parts. El curs pretén donar eines per afavorir un acostament de les dues parts i contribuir a assolir una de les finalitats del sistema educatiu de les Illes Balears que és la cohesió social. Aquest apropament es planteja a partir d'una forma més amplia d'entendre l'alumnat i les seves famílies, treballarem la metodologia del model sistèmic i el treball en xarxa com a una forma de reagrupar forces i poder assolir els nostres objectius de treball. Els objectius del curs són:

Conèixer l'estructura del sistema públic de serveis socials i les

possibilitats d'intervenció en l'àmbit escolar.

Aprofundir en les funcions dels professionals dels serveis

socials: treballadors/es socials, educadors/es socials, mediador/es

interculturals...

Donar eines al professorat per tal de facilitar l’accés, el contacte i

el treball amb les famílies des del model sistèmic.

Apropar el professorat al treball en xarxa, entès com una

metodologia d'abordar conflictes de manera cooperativa i interdisciplinar entre

professionals de l'àmbit socioeducatiu.

Conèixer els diversos protocols d'actuació davant situacions de

risc social: absentisme, sospites d'abusos sexuals, negligència familiar...

1. EL SISTEMA PÚBLIC DE SERVEIS SOCIALS

1.1 Què són i què no són els Serveis socials

En les societats democràtiques, la política social té per objecte reduir les desigualtats i millorar les condicions de vida del conjunt de la població amb la finalitat de facilitar l’exercici dels drets de la ciutadania i de fomentar la cohesió i el progrés social. Les administracions públiques s'han dotat d'instruments per assolir aquests objectius i finalitats: el sistema de salut, l'educatiu, el judicial, el de pensions, el d'ocupació, les polítiques d'habitatge i el de serveis socials. Encara ara i després de tants anys se segueix confonent i associant els Serveis socials

amb termes com paternalisme, beneficència, caritat, marginació..., quan es diu que els Serveis socials són un dret, la gent no acaba de saber quins són aquests drets, ni qui gestiona aquests Serveis socials. Els SERVEIS SOCIALS són un dret que recull la Constitució i és obligació de l’administració posar els recursos necessaris ( mitjans materials i econòmics, personals, equipaments...) a l’abast de la ciutadania que facin viable l’exercici del dret.

1.2 Prehistòria i història dels Serveis socials de la beneficència als Serveis socials de dret

Fins a l’arribada de la Revolució Industrial, la humanitat cobria les seves necessitats en el si de la seva família ( aliments, vestit, atenció a les persones majors...) essent la dona la que s’encarregava d’atendre les necessitats familiars. Quan s’havien de crear serveis col·lectius o ajudes als pobres era l’església i les ordres religioses les que ho promovien amb llimosnes de les persones riques. Aquesta forma d’atendre les necessitats socials va donar lloc més endavant a la beneficència, que no era sinó una forma de llimosna però més organitzada i eficaç ja que el serveis que es donaven a les persones pobres procedia de la mateixa font (els mitjans econòmics i la “generositat” de les persones riques que actuaven per caritat). En realitat, la beneficència és una activitat organitzada que es concreta en unes prestacions graciables de simple subsistència (acollida, alimentació..) a favor de les persones indigents finançades amb fons públics i privats. L’Assistència Social sorgeix a finals del segle XVIII i durant el XIX en un ambient de reivindicacions de la classe obrera que lluita per a un canvi social, ja no només va dirigit a la indigència, sinó a l’atenció de necessitats bàsiques. Les classes dirigents tracten de pal·liar situacions angoixants mitjançant institucions públiques i privades. El principi que guia a l’Assistència Social és el d’Ajuda. Ja es poden exigir jurídicament determinats drets, però segueix tenint un fons paternalista i pal·liatiu. A l’època de la Revolució Industrial (s. XIX i XX) es fa necessari establir unes formes de protecció a les persones que treballen a la indústria, no només davant malalties sinó també davant problemes familiars i socials. Així sorgeixen formes de solidaritat mitjançant assegurances privades i voluntàries. Amb el temps els Estats es fan càrrec de la protecció social de les persones treballadores tot convertint les assegurances en publiques i obligatòries. Aquest sistema va dirigit a les persones treballadores, les quals cotitzen per cobrir els seus riscos. Suposa uns gran passa però margina les persones que no cotitzen a la seguretat social. Serà a partir del 1978 quan la Constitució espanyola estén la seguretat social com un dret de tota la ciutadania que els poders públics hauran de garantir. Això vol dir que no es tendria el dret per treballar a tal empresa sinó per ser ciutadà/na d’aquest país, encara que això encara no estaria realment garantit a tothom.

1.3 CONCEPTES BÀSICS

1.3.1 L’acció social

Seria una intervenció l’objectiu de la qual és establir una adequada relació entre les necessitats socials i la resposta institucional. Abarca facetes com: la salut, l’educació, el consum, l’ecologia, els Serveis socials.. Perquè la resposta a les necessitats socials sigui adequada és necessària una planificació dels recursos. Al llarg del temps l’Acció Social s’ha articulat de diverses formes, en les diferents èpoques:

Caritat i beneficència pública

Assistència Social

Assegurances i Seguretat Social

Benestar Social

1.3.2 El Benestar Social

Entenem per benestar social, un sistema global d’acció social que pretén donar resposta al conjunt d’aspiracions socials dels pobles en relació a les condicions de vida i de convivència. La política per al benestar social:

Va dirigida al conjunt de la població en general (i no només a “persones marginades”)

S'estén a les necessitats socials bàsiques (vivenda, salut, educació...) i a la promoció de la qualitat de vida.

Conjuga l’acció assistencial amb la preventiva i de promoció social. Es basa en el reconeixement de la igualtat efectiva de la ciutadania davant la llei, el dret a uns mínims de qualitat de vida i en la igualtat d’oportunitats.

La Declaració Universal de Drets Humans de la ONU diu: “Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva família, la salut i el benestar i en especial l’alimentació, el vestit, la vivenda, l'assistència mèdica i els Serveis socials necessaris”. L’objectiu del benestar social és aconseguir una major qualitat de vida per a la ciutadania. Per això s’haurà de lluitar per a la defensa del medi ambient, de les persones consumidores i per al desenvolupament d’una política d’equipaments socials que garanteixi el dret i la qualitat de l’educació, la salut, la seguretat social, els serveis socials... En definitiva són les diverses administracions les que han d’engegar polítiques de Benestar Social al servei de tota la ciutadania.

Recursos addicionals Recentment el Parlament de les Illes Balears aprovà la Llei 4/2009 d'11 de juny de Serveis socials de les Illes Balears (BOIB núm. 89 de 18-06-2009). Aquesta Llei esdevé el marc que regula el sistema de Serveis socials a les Illes Balears.

1.3.3 Els Serveis socials

És molt comú identificar Serveis socials amb una residència per a persones majors, o un alberg per a persones transeünts... però els Serveis socials són una altra cosa, són més que unes formes d’ajuda assistencial, són un instrument de la política social per a l’atenció integral de les necessitats individuals i col·lectives. Qualsevol ciutadà/na té dret a rebre informació adequada dels seus drets en matèria de serveis socials, a gaudir dels serveis habilitats per a l’atenció de les necessitats socials. Més endavant veurem dues maneres diferents d’actuar en política de serveis socials :

Serveis socials comunitaris o d’atenció primària, destinats a tota la població

Serveis socials especialitzats, dirigits a diversos sectors

Activitat d’entrega obligada 1 Títol de l'activitat: Serveis socials a la teva zona de treball 1 Identifica el centre de serveis socials comunitaris que correspon a la teva zona de treball. De quina administració depèn? Envia el document mitjançant l'eina de lliurament d'activitats. Amb un missatge de correu intern comunica al tutor/a que has fet l'activitat i espera la seva resposta abans d'enviar l'activitat següent.

1.4 SERVEIS SOCIALS COMUNITARIS I SERVEIS SOCIALS ESPECIALITZATS

1.4.1 Serveis socials comunitaris

Entesos com a drets socials i responsabilitat dels poders públics, són drets regulats i exigibles per la ciutadania, entès com un servei del sistema públic, integrador de prestacions per a satisfer les necessitats socials de la ciutadania. Podem definir els serveis socials comunitaris com les estructures o equipaments bàsics del sistema públic de serveis socials, dissenyats sobre espais poblacionals, en els que es pot desenvolupar relacions convivencials directes, i on es garanteixen a la ciutadania, mitjançant atencions individuals o col·lectives, les prestacions bàsiques del sistema. Serien la porta d’entrada al sistema. Els programes que es marquen com a bàsics en els serveis socials comunitaris seran:

El Programa de Servei d’Informació I Orientació (SIO)

És l’eina utilitzada per a donar entrada a les demandes que realitza la població en general. L’objectiu és que la gent conegui els seus drets i els recursos públics i privats

als quals pot accedir per a resoldre les seves necessitats, es facilitarà a la ciutadania una correcta i detallada informació i es promourà la coordinació i la utilització dels recursos existents (púbics i privats) per tal d’evitar el seu mal ús. Es detectaran les necessitats i problemes de la gent que demanda informació o orientació. Facilita la informació i l’accés als recursos a persones, grups i entitats existents, afavorint la igualtat i solidaritat de la ciutadania. D’altra banda, es donarà assessorament específic a sectors de població més específics (persones majors, dones maltractades, joves amb dificultats...)

El programa de Servei d’Ajuda a Domicili (SAD)

És un servei públic que té com a objectiu donar suport dins el domicili a persones i famílies amb manca d’autonomia personal i/o situació de risc o conflicte social. definit com a servei municipal i/o d’entitats municipals, de caire universalista, que es configura com una prestació psicosocial bàsica del sistema públic de serveis socials. El SAD constitueix tot un conjunt d’actuacions dirigides a facilitar el desenvolupament o manteniment de l’autonomia personal, prevenir o retardar el deteriorament individual o social i promoure condicions favorables en les relacions familiars i de convivència, contribuint així a la integració i permanència de les persones en el seu entorn habitual, mitjançant l’adequada intervenció i suport de tipus personal, psicosocial, domèstic, educatiu i assistencial.

teleassistència

menjar a domicili

El programa de Convivència

Les funcions d’aquest programa seran:

Oferir alternatives (centres de dia o allotjament) en aquells casos en què l’ajuda a domicili no sigui suficient.

Col·laborar amb els serveis (públics i privats) de la zona per tal de millorar la seva qualitat i incorporar programes comunitaris (escoles, IES, centres sanitaris...)

Col·laborar amb els processos de desistitucionalització per què els/les usuàries es reincorporin a la vida comunitària.

Programa de Promoció i Cooperació Social

Algunes de les tasques seran:

Impulsar l’associacionisme, facilitant el recolzament i assessorament tècnic

Estudiar els problemes socials de la zona geogràfica que correspongui al servei, proposant programes i projectes concrets

Potenciar la participació de les associacions

Potenciar el voluntariat social

Promoure la cooperació entre les diverses administracions (locals, insulars, autonòmiques i estatals)

Impulsar campanyes de divulgació i sensibilització sobre diverses problemàtiques

Afavorir el desenvolupament de les zones deprimides

Mantenir una relació estreta amb els serveis públics de la zona.

Els centres de serveis socials/unitats de treball social (UTS)

Aquests programes dels quals acabam de parlar, necessiten d’un espai físic per a la seva prestació, que s’haurà de configurar com un Centre de Serveis socials, en el qual es configuraran diverses àrees de feina: informació, assessorament, ajuda a domicili, desenvolupament comunitari…. Aquests centres s’hauran de situar el més aprop de la ciutadania possible. Existeixen Centres de Serveis socials, també anomenats UTS a tots els municipis de les Illes Balears, la gran majoria són titularitat dels ajuntaments i d’altres de Mancomunitats (associacions de municipis), ja que l’administració local és la més propera a la ciutadania i la que pot conèixer més les necessitats reals. Les UTS estan formades per professionals com Treballadors/es socials, Educadors/es socials, Mediadors/es Interculturals, Treballadors/es familiars, Psicòlegs/logues i serveis administratius (de les funcions de cada professional també parlarem després). Cada UTS tendrà una forma pròpia de funcionar però sempre hi haurà un horari de permanències, que serà l’espai a l’atenció de la ciutadania. Per posar un exemple el requisit per accedir a qualsevol UTS dels municipis serà ser ciutadà/na del mateix municipi.

1.4.2 Serveis socials especialitzats

Tornant a remarcar que els serveis socials no són un assumpte de sectors marginats, sinó de dret per a tota la ciutadania, hem de ressaltar un tema obvi i és que determinats col·lectius necessiten una atenció específica i particular en funció de la seva situació específica dins la societat Aquests col·lectius són:

la família, infància, adolescència

la joventut

persones discriminades per raó de sexe

les persones majors

les persones dependents

les persones amb discapacitats

amb toxicomanies

amb malalties mentals

persones marginades…. Per exemple un d’aquests serveis especialitzats són els Serveis de Menors dels diferents Consells Insulars, dels quals després parlarem. Un altre seria l'Institut Balear de la Dona, de la Conselleria de Benestar Social.

1.5 SERVEI DE MENORS I FAMÍLIA

Aquest servei és preferentment competència de cada un dels Consells Insulars de les diferents illes, aquesta institució és l’entitat pública competent en matèria de protecció de menors i en conseqüència és l’encarregada de vetllar pels menors en situació de desprotecció. Està format per diversos equips de professionals, tots ells interdisciplinaris. Per tal de complir amb aquesta responsabilitat té a la seva disposició diverses mesures protectores i recursos.

1.5.1 Mesures protectores

Declaració de Risc: es considera situació de risc aquella en la qual, a causa de circumstàncies personals, familiars o per influència del seu entorn, la persona menor d’edat es veu perjudicada en el seu desenvolupament personal o social. I, encara que no assoleixi la intensitat o persistència que fonamentarien la declaració de desemparament i l’assumpció de la tutela per aplicació de la llei, cal la intervenció de les administracions competents per eliminar, reduir o compensar les dificultats i evitar el desemparament.

Guarda: Institució jurídica exercida pels pares/mares, tutors/es respecte dels /les fills/es no emancipats i que significa el deure de tenir-ne cura, tenir-los/les en la seva companyia, donar-los aliments, educació i una formació integral. Si bé solen ser els pares/mares o tutors/es els que exerceixen la guarda, hi ha determinats casos en què l’assumeix temporalment el Servei de Menors.

Tutela: segons l’article 171.1 del Codi Civil es considera situació de desemparament la que es produeix de fet, a causa de l’incompliment o de l’impossible o inadequat exercici dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda de les persones menors d’edat; o quan aquestes quedin privades de l’assistència moral o material d’acord amb el que estableix la legislació vigent. Quan es declara una situació de desemparament, correspon al servei de menors, assumir-ne mitjançant resolució judicial, la tutela administrativa.

1.5.2 Recursos del servei de menors

- Acolliment familiar, Mesura de protecció que adopta l’entitat pública competent com a forma d’exercir la guarda, mitjançant la qual una persona o nucli familiar s’encarrega de tenir cura d’un/a menor, amb l’obligació de donar educació, aliments, companyia i procurant una formació integral. Tot això amb l’objectiu que estigui integrat/da en una vida familiar que substitueixi o complementi temporalment a la seva família d’origen. - Acolliment familiar simple. És l’acolliment amb finalitat temporal, perquè es preveu que l’infant pugui retornar a la família pròpia, o perquè s’està a l’espera d’una altra mesura més estable o definitiva. - Acolliment familiar permanent. Està pensat per als infants que, per les seves circumstàncies, no poden tornar a la seva família biològica i no són susceptibles de ser adoptats. - Acolliment familiar preadoptiu. Quan sigui necessari establir un període d’adaptació de les persones menors d’edat a la família abans de presentar la proposta

d’adopció, es pot formalitzar aquest tipus d’adopció. - Acolliment residencial, És una mesura alternativa al medi familiar quan sigui necessari per garantir el benestar del/la menor. Consisteix en el seu ingrés i acollida en un centre de forma temporal. Els centres assumiran la responsabilitat del/la menor i vetllaran pel seu desenvolupament integral en un ambient de seguretat i protecció. Per a aquesta mesura es compta amb Centres de Primera Acollida i Centres Residencials. Els primers són un recurs que dóna resposta immediata als casos en què es detecta una situació de risc greu per a la integritat física o psíquica de l’infant, i en els quals cal una intervenció urgent. Els segons són un recurs per a infants amb edats compreses entre els 3 i els 17 anys, subjectes a mesures de protecció. Pels problemes familiars que presenten, cal un recurs residencial a mitjan o llarg termini.

Adopció. És una institució de dret de família mitjançant la qual una persona s’integra plenament en la vida familiar d’una altra persona o persones amb els mateixos efectes que produeix la filiació biològica, rompent amb els vincles jurídics de l’infant amb la família anterior. Per tot això, les persones que adopten una criatura tenen totes les obligacions i drets derivats de la pàtria potestat. És una mesura encaminada a dotar d’una llar permanent a les criatures que es troben en situació d’abandonament.

Adopció Internacional. Aquesta suposa un desplaçament de la criatura des del seu país d’origen al país de residència de la família adoptiva.

Servei de postadopció. Es tracta d’un servei gratuït dirigit a les famílies adoptives i a les criatures adoptades, amb la intenció de donar suport més enllà del procés d’adopció, partint de les dificultats de tipus emocional, familiar, social i educatiu que es puguin presentar.

Servei d’Infància a Família. Programa de tractament psicoterapèutic adreçat a criatures que es troben sota mesures de protecció.

1.6 COMPETÈNCIES DE LES DIVERSES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES DE LA NOSTRA COMUNITAT EN MATÈRIA DE SERVEIS SOCIALS

És responsabilitat de l’Administració autonòmica, els consells insulars i els diferents municipis exercir les competències en matèria de serveis socials d’acord amb el que estableix l’Estatut d’Autonomia, la Llei 4/2009 de Serveis Socials de les Illes Balears i la legislació sobre règim local de forma que s’asseguri el correcte funcionament del sistema públic de serveis socials.

1.6.1 Competències del Govern de les Illes Balears

Adoptar les iniciatives legislatives en matèria de serveis socials i fer-ne el desplegament normatiu.

Aprovar els plans estratègics de serveis socials de les Illes Balears i els plans sectorials d’àmbit autonòmic.

Aprovar la cartera de serveis d’àmbit autonòmic.

Establir els criteris i estàndards mínims de qualitat dels diversos serveis socials

Crear, mantenir i gestionar equipaments i programes experimentals d’àmbit autonòmic.

Estudiar i investigar les necessitats i les problemàtiques plantejades en el camp dels serveis socials en l’àmbit de les Illes Balears.

Implantar els sistemes d’informació, elaboració d’estadístiques i avaluació de qualitat i els resultats dels serveis socials en l’àmbit de les Illes.

Establir els criteris i les fórmules de cooperació general de sistema i la coordinació transversal entre els departaments del Govern de les Illes Balears quan sigui necessari per a la millor gestió i eficàcia de la política de serveis socials.

Mantenir relacions amb l’Administració General de l’Estat o les entitats gestores de la Seguretat Social, tant les estatals com les d’altres comunitats autònomes, dins el marc de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

Articular els plans i els programes de Serveis socials que formalitzin conjuntament l’Administració General de l’Estat i l’Administració Autonòmica de les Illes.

Organitzar i gestionar el registre unificat de serveis socials de les Illes Balears.

Exercir la potestat d’inspecció i de sanció respecte d’entitats, centres i serveis supramunicipals inclosos en l’àmbit competencial de l’Administració Autonòmica.

Crear, organitzar, finançar i gestionar els programes i els centres de serveis socials que per la seva naturalesa siguin de caràcter suprainsular.

Organitzar la formació en l’àmbit dels serveis socials.

Exercir drets i deures sobre les fundacions i associacions de caràcter benefico-assistencial, que siguin de caràcter particular, en l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma.

Les altres competències que li atribueixin expressament.

1.6.2 Competències dels consells insulars

Estudiar, planificar i programar les necessitats que s’han de cobrir en el seu àmbit territorial, mitjançant els plans estratègics i sectorials d’àmbit insular.

Exercir la potestat reglamentària en els termes prevists a la normativa vigent.

Col·laborar amb el Govern de les Illes Balears en l’elaboració de l’estadística dels serveis socials i en la implantació del sistema informatiu de serveis socials.

Col·laborar amb el Govern en la coordinació i el control de les activitats de serveis socials, dins el seu àmbit territorial, en les condicions que es determinin reglamentàriament.

Facilitar assistència tècnica i assessorament als ajuntaments i les mancomunitats de municipis, com també a altres entitats públiques o privades sense ànim de lucre que formin part de la xarxa pública de serveis socials.

Desenvolupar els serveis socials especialitzats d’acord amb els criteris de la seva programació i els establerts en la planificació general del Govern.

Donar suport tècnic i professional als serveis socials comunitaris i col·laborar-hi en la implantació de les prestacions bàsiques.

Crear, organitzar i gestionar els centres o serveis que per la seva naturalesa i característiques tenguin caràcter insular o supramunicipal.

Concedir, gestionar i tramitar les prestacions econòmiques incloses en les competències pròpies en matèria de serveis socials i aquelles que se’l encomanin dins el marc de la planificació general del Govern.

Registrar, autoritzar i inspeccionar les entitats, els centres i els serveis socials d’àmbit municipal o insular.

Concertar la gestió de serveis socials, en el seu àmbit territorial, amb entitats públiques o privades, amb conformitat amb la Llei de serveis socials de les Illes Balears i la resta de la normativa vigent aplicable.

Crear i gestionar els registres insulars de serveis socials i col·laborar en el manteniment del registre unificat de serveis socials de les Illes.

Concedir ajuts institucionals per al manteniment i la funcionalitat operativa de centres per a la prestació de serveis directes i l’atorgament d’ajuts públics destinats a executar determinats projectes.

Organitzar la formació en l’àmbit dels serveis socials

Determinar, gestionar i concedir prestacions tecnològiques.

Fomentar la participació ciutadana, l’associacionisme, el voluntariat i altres formes d’ajuda mútua, d’acord amb les administracions locals, quan siguin d’àmbit insular.

Altres funcions que els atribueixin l’Estatut d’Autonomia i la

legislació estatal o autonòmica en matèria de serveis socials

1.6.3 Competències dels municipis

Crear, organitzar i gestionar els Serveis socials que considerin necessaris en el seu municipi, tant propis com delegats per altres administracions, d’acord amb la cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponents, i els plans estratègics autonòmic i insular.

Estudiar i detectar les necessitats dins el seu àmbit territorial.

Establir centres i serveis que constitueixin l’àmbit propi dels serveis socials comunitaris.

Aprovar la cartera de Serveis socials municipals.

Definir les zones bàsiques i les àrees en el seu àmbit municipal.

Col·laborar amb el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular corresponent amb l’elaboració d’estadístiques i mapes de serveis socials en el seu àmbit territorial, en les condicions que es determinin reglamentàriament.

Concertar la gestió de serveis socials, en el seu àmbit territorial, amb entitats públiques o privades d’acord amb la normativa vigent i les disposicions que la despleguin.

Fomentar la coordinació i la integració, en el seu àmbit territorial, dels serveis socials amb altres sistemes de protecció social.

Exercir les funcions que els deleguin el Govern de les Illes Balears o el Consell Insular corresponent en les condicions que s’acordin en un conveni amb aquesta finalitat.

Mantenir actualitzat el sistema informatiu de les persones usuàries dels serveis socials comunitaris.

Aplicar els protocols d’actuació que resultin dels plans sectorials.

Fomentar la participació de la ciutadania, el teixit associatiu i el voluntariat social en la prevenció i la resolució de problemes en matèria de serveis socials

Facilitar la promoció i la creació dels centres i serveis que constitueixin l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats, en coordinació amb el consell insular corresponent, d’acord amb la cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponents.

Participar en l’elaboració dels plans i programes dels consells insulars i de l’administració autonòmica, i en l’aprovació dels plans estratègics de serveis socials i plans sectorials d’àmbit municipal.

Organitzar la formació en l’àmbit dels serveis socials

Un dels principis bàsics del sistema públic de serveis socials és el de la descentralització, això significa que els serveis s’han d’ubicar el més a prop possible de la ciutadania; per això en la prestació de serveis socials tenen un paper fonamental els municipis. La nostra comunitat, a nivell de serveis socials, s’organitza de la següent manera:

Els serveis socials a les Illes Balears

2. PROFESSIONALS DELS SERVEIS SOCIALS. OBJECTIUS D’INTERVENCIÓ I FUNCIONS BÀSIQUES

Donada la complexitat de les demandes socials que s’han d’atendre, en els serveis socials hi poden treballar professionals de diferent tipus, treballadors/es socials, educadors/es socials, mediadors/es interculturals, sociòlegs/ogues, advocats/des, pedagocs/gues… Cada un/a realitzarà diverses funcions encaminades a fomentar el benestar de les persones i a potenciar la seva realització personal, a desenvolupar i aplicar els serveis socials destinats a satisfer les necessitats individuals i col·lectives, tenint en compte sempre la promoció de la política social. En el material ens centrarem en els perfils professionals que esmenta la Llei de Serveis socials, segons la qual el personal mínim que ha de formar part d’una UTS serà: treballador/a social, educador/a social, treballador/a familiar i auxiliar administratiu/va. A part d’aquests perfils professionals parlarem del de mediador/a intercultural ja que moltes UTS l’han incorporat i té un paper fonamental amb el treball amb famílies immigrants. Les funcions dels/les professionals que es descriuen a continuació són els propis dels serveis socials comunitaris ja que les funcions dels/les professionals als serveis socials especialitzats aniran molt marcats pel tipus de serveis en concret.

2.1 Treballador/a social

Anomenats abans i encara avui assistent/a social tot i que aquest terme respon a una concepció paternalista de la professió que és convenient anar eliminant. Seran els/les professionals responsables de les UTS, ja que la seva funció bàsica consisteix, conjuntament amb els altres perfils professionals de l’equip, a coordinar i globalitzar les necessitats socials, dins el marc de la política de benestar social.

Les seves funcions pròpies, juntament amb la resta de l’equip seran:

Investigar

Planificar

Projectar

Programar

Aplicar

Avaluar

Treballar per a la igualtat efectiva entre homes i dones

A més intervenen dinamitzant les polítiques socials i els serveis socials a nivell preventiu, assistencial i de promoció social per a les persones individuals, famílies, grups o comunitats, en base a la participació d’aquests/es. Actuen en molts diversos àmbits organitzatius i proporcionen serveis a diversos grups de població. Treballen en l’àmbit públic i privat, en el de l’empresa, l’administració local... i en àrees com la sanitat, l’educació, el treball, la cultura, etc. Aquest/a professional comptarà amb un horari de permanències en el qual estarà en el seu lloc de feina disponible per a l’atenció directa amb la ciutadania, en el qual es rebran les demandes. Però també unes hores dedicades a l’atenció indirecta. Podríem fer una divisió de les funcions del/la treballador/a social en directes o indirectes, tenint en compte si l’usuari/ària hi és present o no. Les Intervencions directes són les que es dirigeixen a l’usuari/ària estant ells/elles presents, són:

Clarificar. L'objectiu d'aquesta intervenció és doble, per una part el/la professional s'esforça per comprendre la situació i per altra, s'indueix a la persona usuària a explorar per sí mateixa els diferents aspectes de la situació.

Recolzar. Aquestes intervencions tenen com a objectiu fortificar la persona assistida, disminuir els aspectes paralitzants de la seva ansietat i lliurar a la persona usuària les forces susceptibles de mobilitzar-la per a modificar la seva situació.

Informar. L'objectiu és donar a la persona usuària els coneixements necessaris per a què pugui escollir i fer valer els seus drets amb ple coneixement de causa. Aquesta informació sol ser de dos tipus: una legal i administrativa i una altra que fa referència als organismes socials i als recursos a disposició de la població.

Educar. Distingirem tres objectius segons el tipus de població al qual es destinarà la intervenció: a) Aportar coneixements i afavorir l'aprenentatge de comportaments vinculats als rols socials exercits per les persones adultes. Se tracta de capacitar a les persones adultes a desenvolupar rols com mare, pare, organització de la llar... b) Desenvolupar les aptituds latents en les criatures (culturals i lúdiques); o

reeducar-les quan falten o fracassen les instàncies habituals de socialització. c) Reinserir en el seu medi habitual joves i persones adultes que tenen problemes amb les normes socials.

Persuadir. Es tracta de convèncer la persona usuària que s'uneixi a les propostes del/de la professional.

Aconsellar. Té com a objectiu que la persona usuària organitzi la seva vida i les seves activitats de la forma més adequada possible en base a les referències del/la professional o la societat que es representa.

Confrontar. Significa enfrontar la persona usuària amb la conseqüència dels seus actes.

Posar en relació. Consisteix en facilitar a la persona usuària l'ampliació del seu marc de relació i afavorir-ne la comunicació amb altres persones.

Les intervencions indirectes són les que es realitzen fora de la relació personal amb l'usuari/ària, són:

Organització i documentació.

Preparació d’entrevistes.

Coordinació amb l’equip de treball.

Coordinació amb recursos externs, escoles, sanitat (reunions de xarxa).

Realització de sistemes de registre.

Com a responsable del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD), les seves funcions seran les següents:

Estudi i valoració de les necessitats i dels recursos de la comunitat.

La informació, assessorament i orientació de la població vers l’ajuda a domicili i forma d’accés al servei.

Els contactes i acords amb entitats i serveis del municipi susceptibles de captar, derivar o col·laborar amb el servei, entitats i voluntaris, en especial amb la xarxa sanitària i escolar.

Recepció de la sol·licitud i valoració de la situació.

Coordinació del servei.

Coordinació tècnica amb els recursos del territori.

Supervisió dels/les treballadors/es familiars.

L’espai d’intervenció podrà ser el despatx, els domicilis o altres institucions com puguin ser escoles o centres de salut.

2.2 Educador/a social

Algunes de les funcions d’aquest perfil professional podrien ser:

Informar.

Observar contexts, actituds, comportaments, i detectar subjectes i/o grups que estan en situació de risc.

Contactar amb menors, joves, famílies, grups i observar i recopilar informació sobre els problemes relacionals.

Realitzar una intervenció educativa, promovent recursos de tot tipus.

Treballar per una integració crítica de les persones a la realitat social.

Implicar els contexts socials que envolten la persona o al grup en el procés educatiu, especialment en les respostes a les necessitats i problemes que plantegen.

Coordinació amb la resta de professionals de l’equip de serveis socials

Dinamitzar les relacions de convivència.

Possibilitar alternatives.

Facilitar les relacions entre les famílies de la comunitat i la comunitat educativa

Modificar pautes familiars per potenciar la competència parental/marental.

2.3 Auxiliar administratiu/va

Facilitar als/les professionals tot el que fa referència a la gestió administrativa.

2.4 Mediador/a intercultural

Fer de pont entre persones nouvingudes i els recursos existents a la comunitat (escoles, centres de salut i altres institucions).

Informar a les persones migrades dels recursos existents a la comunitat.

Donar a conèixer el funcionament del sistema educatiu mitjançant entrevistes individuals, reunions i xerrades per tal de donar la informació referent a preinscripcions, matrícula, beques, ajudes, funcionament del centre, sortides…

Ajudar a emplenar la documentació en els casos que sigui necessari.

Elaborar circulars informatives.

Realitzar acompanyaments de les famílies a les escoles.

Potenciar i afavorir la participació de la família immigrant en les activitats dels centres educatius i en la cultura de l’escola.

Fomentar i acompanyar quan calgui a les reunions amb tutors/es, famílies…

Col·laborar en l’actualització dels plans d’acollida de les diferents escoles i garantir la seva aplicació.

Donar suport i assessorament a professionals de l’àmbit educatiu.

Mediar en situacions de conflicte.

Promoure la participació d’infants i joves immigrants a les activitats del municipi.

Coordinació i treball en equip amb la resta de professionals de l’equip de serveis socials comunitaris.

Treball per a la igualtat efectiva entre homes i dones.

2.5 Treballador/a familiar

Aquest perfil professional treballa dins el marc del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD), les funcions del/la treballador/a familiar seran: a) Funció d’assessorament de l’organització de la llar, que comprèn:

Organització i manteniment de la llar.

Higiene personal.

Comprar, cuinar... b) Funció preventiva, que comprèn:

Control de règim alimentari, del control de l’ús de medicament degudament receptat, etc.

Incentivar el control de vacunacions d’infants.

Observar i comunicar el comportament psicològic dels membres de la família.

Educar per al compliment correcte dels tractaments mèdics de les malalties dels membres de la família.

Informar i donar suport per accedir als recursos comunitaris.

Detectar problemes d’integració educativa i social.

Detecció de possibles maltractaments físics, emocionals, negligència o situacions de clara incompetència parental amb menors i dels infants cap als pares/mares.

c) Organització i economia familiar:

Entrenament d’habilitats de caràcter domèstic.

Implicar a la família en la col·laboració en les tasques quotidianes i facilitar-li la manera més senzilla de dur-les a terme en funció de la situació personal i social.

Orientar a la família en la planificació de l’economia familiar. d) Relacions convivencials

Ajudar a la família a definir els rols i l’assumpció de responsabilitats.

Estimular a pares/mares a modificar les seves respostes cap a les criatures, de manera que això afavoreixi una més adequada resolució de conflictes entre ells.

Activitat d’entrega obligada 2 Títol de l'activitat: Serveis socials a la teva zona de treball 2 Aquesta activitat consta de dues parts: Primera part: En base a la feina feta a la primera activitat:

1. Descriu les persones professionals que hi treballen, i escriu la pàgina web del centre, si en té.

2. Enumera els programes que estan realitzant.

Envia el document mitjançant l'eina d'enviament de tasques i comunica al tutor/a que has fet aquesta primera part de l'activitat amb un missatge de correu intern. Segona Part: Espera el vist-i-plau i després publica el document al fòrum principal. En un altra document

realitza un anàlisi comparatiu de la informació aportada per la resta de companys/es.

Envia el document mitjançant l'eina de lliurament d'activitats. Amb un missatge de correu intern comunica al tutor/a que has feta l'activitat i espera la seva resposta abans d'enviar l'activitat següent.

3. INTERVENCIÓ I PROTOCOLS D’ACTUACIÓ

3.1 Desprotecció infantil

Situació en què no se satisfan les necessitats bàsiques de l’infant i això genera un dany o risc que dificultarà o impedirà el seu desenvolupament integral. Existeixen diferents tipologies de desprotecció infantil, però totes tenen unes característiques comunes:

Constitueixen la manifestació i el resultat d’un conjunt de problemes que afecten el benestar familiar i el seu entorn present i passat.

Afecten negativament la satisfacció de les necessitats bàsiques de l’infant i comprometen el seu desenvolupament adequat.

Els seus efectes negatius augmenten en intensitat a mesura que la situació esdevé crònica o és més severa.

3.2 Tipologia de maltractes

3.2.1 Maltractament prenatal

Falta d’atenció o esment, per acció o omissió, del cos de la futura mare o subministrament de substàncies o drogues que, conscient o inconscientment, perjudiquin el fetus.

3.2.2 Abandonament emocional

Omissió persistent a les senyals (plors, rialles...), expressions emocionals, conductes procuradores de proximitat i interacció iniciades per l’infant així com la falta d’iniciativa d’interacció i contacte per part de les persones responsables de la seva atenció.

3.2.3 Maltractament físic

Qualsevol acció no accidental per part de les persones curadores que provoquen una malaltia o mal físic a l’infant o que el posi en greu risc de patir-lo.

3.2.4 Maltractament psíquic o emocional

Hostilitat verbal crònica en forma d’insult, menyspreu, crítica o amenaça d’abandó, i constant bloqueig de les iniciatives d’interacció infantils per part de qualsevol persona adulta del grup familiar.

3.2.5 Abús/explotació sexual

Contacte o interacció entre un/a menor i una persona adulta en què s’utilitza la criatura com a estímul sexual.

3.2.6 Negligència

La situació en què les persones responsables de l’atenció de la criatura no atenen, temporal o permanentment, les seves necessitats.

3.3 Protocol de derivació a menors

Com ja hem comentat anteriorment l’organisme competent per valorar aquestes

situacions serà el Servei de Menors de cada un dels consells insulars o de l'administració competent en aquesta qüestió. Si des de la nostra tasca diària amb l’alumnat detectéssim que es pot estar patint alguna d’aquestes situacions podríem intervenir de la següent manera:

Comentar el cas amb l’equip directiu i el departament d’orientació o equip de suport.

Valorar la possibilitat de contactar amb la família.

Contactar amb els departament de serveis socials comunitaris de la zona per tal de poder intercanviar informació i intentar realitzar un pla de feina conjunt per tal de treballar amb la família (treball en xarxa).

I segons es valori conjuntament i depenent de la gravetat de la situació fer el PROTOCOL DE DERIVACIÓ AL SERVEI DE MENORS.

A la caixa 0 del teu moodle trobaràs con a annexos els documents de protocol de derivació de casos a menors.

3.4 Absentisme escolar

La Constitució espanyola, la LOGSE i LOE estableixen els ensenyaments primaris i secundaris com a gratuïts i obligatoris. A l'article 63 de la LOGSE es marca la responsabilitat dels poders públics de desenvolupar accions de caràcter compensatori en relació a grups que es trobin en situacions desfavorable i, l'obligació d'aquests de reforçar les accions en el sistema educatiu de manera que s'evitin les desigualtats derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o d'altra índole. A les instruccions de la Direcció General d'Innovació i Formació del Professorat, per la qual es regulen les actuacions dels centres educatius en quant a la prevenció i intervenció en l'absentisme escolar, es relaciona l'absentisme com un símptoma d'una realitat socioeducativa en la qual conflueixen una varietat de factors de tipus social i familiar. La dimensió individual i escolar està condicionada per altres factors localitzats fora de l'escola, i que es troben a l'entorn immediat de l'alumnat, la família, el barri, el grup social al qual pertany i que, a més incideixen en el seu procés d'ensenyament- aprenentatge. A les esmentades instruccions s'estableixen els següents objectius generals: 1 Ordenar i regular les actuacions en l'absentisme quant a la detecció, la derivació,

l'abordatge, la intervenció i l'avaluació pel que fa al centre educatiu. 2 Definir procediments de treball en els centres educatius i serveis educatius per a la

prevenció de l'absentisme escolar en col·laboració amb els serveis socials de l'entorn, especialment municipals.

3 Impulsar comissions de seguiment i prevenció de l'absentisme escolar d'àmbit escolar i municipal, en col·laboració amb l'Administració local i amb la incorporació d'institucions públiques i entitats socials.

4 Fomentar la col·laboració i la participació d'altres organitzacions, entitats i associacions que tenen relació amb els infants i joves en edat d'escolarització obligatòria.

5 Realitzar un diagnòstic detallat de forma periòdica i sistematitzada que permeti avançar en nous tipus d'intervenció en els centres educatius.

6 Avaluar i interpretar les dades enregistrades d'absentisme, desescolarització i abandonament amb la finalitat de, a més de conèixer la situació, posar en funcionament actuacions de prevenció i intervenció.

Categories d'absentisme: Esporàdic: les faltes d’assistència són mínimes i es produeixen de forma ocasional i sense reiteració al centre escolar (5%-15% del total del període lectiu). Intermitent: l’infant o jove no assisteix a l’escola com a màxim un 50% dels dies o sessions lectives del mes, és a dir, entre 6 i 10 dies al mes, o en el cas de l’educació secundària, de 36 a 60 sessions lectives al mes. Crònic: es falta constantment al centre escolar, assistint ocasionalment. En aquest cas no assisteix a l’escola tres o més dies de la setmana de forma reiterada (no acudeix més d’un 75% dels dies del mes, entre 11 i 15 dies al mes). Desescolarització: comprèn l’alumnat entre 6 i 16 anys i que:

No està matriculat a cap centre educatiu.

Encara que hi estigui no hi assisteix, tot i que té plaça adjudicada. Té entre un 75% i un 100% de les faltes sense justificar.

Alumnat que no va al centre on té la matrícula, té plaça adjudicada des de fa un període llarg de temps i això suposa una ruptura amb l’escola que s’expressa amb l’abandonament escolar prematur. Existeix un 100% de faltes no justificades i no es té la intenció de tornar a l’escola.

La forma d’intervenir quan ens trobam amb un cas d’absentisme podrà variar segons l’etapa en què ens trobem i s'ha de contemplar la possibilitat d'informar al servei de menors si la xarxa valora una situació de risc important.

3.4.1 Etapa d’Educació Infantil

En aquesta etapa el concepte d’absentisme s’aplicarà amb una intenció preventiva i compensatòria de les desigualtats, a més d’intervenir quan es detecti una situació de risc. L’objectiu serà fomentar l’hàbit d’assistir amb regularitat a l’escola des dels tres anys, especialment en els casos de població més desfavorida. En els centres de jornada continuada es considera una falta d’assistència quan l’infant falta tota la jornada, en els centres de jornada partida, es considerarà mitja falta el període del matí i mitja falta el període d’horabaixa. En cas de detectar l’absentisme el tutor/a:

A les 2 faltes d’assistència (dues jornades lectives) telefonarà a la família per aclarir el que passa i si l’absència no està justificada es mantendrà una entrevista amb la família per tal d’aconseguir una major implicació de la mateixa i un compromís d’assistència.

Si la situació seguís es comunicarà al/la cap d’estudis que contactarà novament amb la família, per telèfon, carta certificada o per telegrama amb acusament de rebut per tal de citar-los per una nova entrevista. Si així i tot la situació no millora, s’haurà de parlar amb l’EOEP i si es considera oportú amb els serveis socials de la zona per tal de valorar conjuntament la situació i planificar l’estratègia d’intervenció.

3.4.2 Etapa d’Educació Primària

Si el tutor/a no té constància del motiu de l’absència de l’alumne/a, a les 2 faltes

d’assistència es contactarà amb la família per aclarir el que succeeix, i si les faltes no són justificades es parlarà amb la família per assegurar la seva assistència a l’escola.

En cas que la família justifiqui l’absentisme esporàdic o intermitent sense el document oficial signat pel/per la facultatiu/va es farà un seguiment exhaustiu del cas, es valorarà la possibilitat de derivació a l’EOEP.

Si la situació es manté, superant les 5 faltes d’assistència acumulatives, es comunicarà a la persona que té les funcions de cap d’estudi i aquesta es posarà en contacte novament amb la família. Se’ls citarà utilitzant telèfon, carta certificada o telegrama amb acusament de rebut per mantenir una entrevista. En cas que la família no respongui al requeriment i no es comprometi a millorar la situació es derivarà a l’EOEP i si es considera oportú als serveis socials de la zona.

És fonamental que l’abordatge dels casos sigui conjunt i consensuat per les parts, elaborant un pla de feina conjunt d’intervenció amb la família.

3.4.3 Etapa d’Educació Secundària

Si el nombre de faltes no justificades supera les 14 sessions lectives (2 dies) es comunica des de la tutoria el cas a la prefectura d’estudis. Al mateix temps el/la tutor/a mantindrà una entrevista amb l’alumne/a per tal de corregir aquesta conducta posant a la seva disposició els recursos disponibles; a més es posarà en contacte amb la família per assegurar que en tenen constància. Si continua faltant i supera els 28 períodes lectius, és a dir 4 dies, el/la cap d’estudis i el/la tutor/a, conjuntament amb el Departament d’Orientació sol·licitaran una entrevista amb la família, es recollirà la informació pertinent i es faran les intervencions necessàries. Es podrà requerir el suport dels serveis socials de la zona, en cas que es consideri oportú. En cas que l’absentisme continuï, més o manco a les 42 absències i el centre hagi detectat la possibilitat d’una situació de risc, s’haurà de derivar als serveis socials de la zona, amb l’objectiu d’establir un pla d’intervenció conjunt. L'absentisme pot ser un clar símptoma de situacions familiars de risc i pot ser la via de detecció o porta d'entrada de la xarxa per a treballar amb l'alumne/a i la seva família.

A la caixa 0 del teu moodle trobaràs els annexos amb els documents de derivació de casos d'absentisme a la Direcció General d'Innovació i Formació del Professorat.

Activitat d’entrega obligada 3 Títol de l'activitat: Anàlisi de cas pràctic Ets el/la tutor/a d'un grup d'alumnes de cinquè de primària a un centre públic d'un municipi de les Illes Balears. A principi de curs mantens la corresponent reunió amb les famílies de l'alumnat. A aquesta primera reunió no acudeix cap membre de la família d'en Toni. Passat un mes no has aconseguit contactar amb la família del nin, tot i que ell continua assistint a classe, has telefonat en vàries ocasions però no has aconseguit mantenir cap tipus de contacte. Quan li demanes a en Toni pels seus pares et respon que tenen un bar a un altre municipi i que no poden venir a l'escola. En Toni és un nin introvertit, presenta una actitud passiva, no participa de les activitats, sovint no du la feina feta de casa, li manca material, els companys i companyes el deixen de banda, presenta manca d’higiene i sovint no porta berenar. Segons els continguts explicats al material, en quina situació creus que es troba en Toni? Explica de manera pautada les accions que creus que hauries de dur a terme.

Envia el document mitjançant l'eina de lliurament d'activitats. Amb un missatge de correu intern comunica al tutor/a que has feta l'activitat i espera la seva resposta abans d'enviar l'activitat següent.

4. CAP A UN MODEL DE TREBALL EN XARXA

Podem entendre el treball en xarxa com una intervenció coordinada, multimodal i multiprofessional dels serveis (socials, educatius, sanitaris, laborals, judicials...) que actuen sobre un mateix territori, municipi o barri. Les relacions de l’escola amb els diversos serveis de la comunitat són fonamentals, es poden dur a terme en reunions planificades de coordinació o en contactes puntuals necessaris. Això permet obtenir informació i cercar col·laboració per tal d’avançar en la millora de la situació de l’alumnat, unint esforços i definint línies comunes d’intervenció. Tots els serveis podran formar part de la xarxa, encara que s’hauran de seleccionar per a cada situació quin són els serveis més adequats. Podrem tenir un cas amb el que la xarxa estigui formada per escola, serveis socials, servei de menors, servei especialitzat i d’altres en els quals la xarxa la formin serveis socials i escola. És una forma de treball que pot facilitar l’abordatge de segons quines problemàtiques de l’alumnat dins l’aula, l'escola o l'IES entenent que l’alumnat forma part d’un sistema més ampli; la família i a la vegada d’un sistema encara més ampli; barriada o poble... Més endavant ampliarem aquesta idea parlant del model sistèmic. Es podrà dur a terme creant un espai periòdic on de manera global i des de diferents perspectives es pugui analitzar la complexitat del cas. Veure quines són les necessitats (indicadors de risc) i les capacitats (indicadors de protecció) de la família. També es compartiran informacions referents a les diverses relacions (funcionals o disfuncionals) que mantenen els membres de la família entre si i en l’exterior, així com la seva relació amb els diversos serveis que intervenen amb els diferents membres de la família amb l’objectiu de poder establir una estratègia d’intervenció conjunta i rendibilitzar al màxim els recursos. La periodicitat d’aquestes reunions de coordinació de xarxa poden ser cada 2, 4 o 6 mesos per exemple, sempre depenent de l’evolució del cas concret. Entre aquestes reunions s’establiran canals de relació entre els diversos serveis. Es podrà donar la situació que la xarxa avaluï el cas i consideri que el grau de patiment, maltractament o negligència a què estan sotmesos els infants està arribant a límits de gravetat inacceptable o perillosos per el seu desenvolupament evolutiu; a més, si això va acompanyat d’una actitud de boicot per part de pare/mare negant-se a rebre els recursos proposats serà necessari posar el cas en coneixement del servei de menors competent.

4.1 Breu introducció al model sistèmic i la seva aplicació en el context escolar

El concepte sistema, de manera molt esquemàtica, ens remet a la connexió entre les parts. Aquesta connexió ha d'estar subjecta a certes regles que fan que la pauta d'interacció es repeteixi. Aquesta interacció és d'ordre circular, és a dir, cada un dels

caps de la relació és a la vegada estímul i resposta, on existeix un interjoc entre l'estabilitat (repetició de pautes conegudes) i el canvi (conservar, eliminar i/o crear pautes alternatives). Des d'aquesta perspectiva la família serà un sistema i l'escola un altre sistema els quals es relacionen entre si. S.Minuchin i A.C Fishman enfatitzen la importància per a la família del moment de l'inici dels infants a l'escola. La família ha d'aprendre a relacionar-se amb un sistema nou, amb una organització complexa i un sistema de creences propi. Òbviament els objectius de l'escola i la família són complementaris; a més, la complementarietat fa la diferència. La família s'ha de reordenar en funció de les noves demandes, ha d'incorporar informació nova que el professorat li ofereix en referència al/a la seu/va fill/a, ha d'ajudar en les tasques escolars, ha d'establir ritmes quotidians que afavoreixin el descans, ser qui els du i els recull del centre... La criatura surt, per una altra banda, de l'univers únic de la família i progressivament accedeix als mons dels seus professors/res i de les famílies dels seus companys/es, conèixer altres regles i visions que suposen informacions noves que les pares/mares hauran de dialogar, confontar i negociar. En aquesta fase de la vida familiar, les famílies hauran de regular la seva relació amb el professorat dels seus fills/es mitjançant un conjunt de trobades que varien des de trobades informals o ocasionals fins a més formals que requereixen la presa de decisions importants. Seran trobades on el professorat ofereix o requereix una informació o bé demana una decisió compartida. Aquest darrer aspecte posa de relleu que l'infant connecta dos contextes (el familiar i l'escolar) formant-ne un de nou. El desenvolupament humà depèn no només de les amenaces o oportunitats familiars sinó de la qualitat de la relació entre ambdós contextes. En aquest sentit D.Renau planteja que cada una de les parts hauria de ser portaveu d'una realitat; les famílies podrien dur a l'escola la veu del tracte més individualitzat i de les seves necessitats afectives més personalitzades. El professorat hauria de ser la veu d'una realitat més inmediata, de l'exigència d'una vida col·lectiva més amplia i en cert sentit més objectiva. Els dos aspectes no s'haurien de contraposar sinó complementar. Perquè aquesta complementarietat es pugui donar és necessari crear una relació de qualitat, que davant tot condueixi a un lloc de respecte a les famílies, entenent la família com la xarxa de suport més important per al creixement i desenvolupament de l'alumnat; xarxa que a la vegada ha de ser sostinguda per altres xarxes que possibilitin el recolzament social. L'escola és alguna cosa més que un lloc on s'ensenya, és un sistema insertat en la comunitat que no pot escapar-se o aïllar-se del context social. En conseqüència pot ser un lloc que afavoreixi el creixement de l'alumnat i el professorat, conformant-se com a un espai comunitari.

Activitat d’entrega obligada 4 Títol de l'activitat: Lectura article La intervenció de la xarxa professional en casos de famílies multiproblemàtiques amb infants en situació de risc d'abús, negligència o maltractament. El trobaràs a la pàgina 180 de:

http://www.revistaalimara.net/arxiu/111.pdf En aquesta activitat has de llegir l'article de Carles Panadès publicat a la revista Alimara. Redacta un document amb els aspectes que consideris més rellevants d’aquest article i envia'l a la tutoria mitjançant l'eina de lliurament d'activitats. Amb un missatge de correu intern comunica a la tutoria que has feta l'activitat i espera la seva resposta abans de passar a la següent activitat.

4.2 Exemple 1 de treball en xarxa a un centre d'educació infantil i primària

Ets tutor/a de 1r de primària d’una escola d’un municipi de Menorca. A principi de curs te telefonen de serveis socials del mateix municipi per plantejar-te la possibilitat de mantenir una reunió a la mateixa escola on participaran professionals d’altres serveis amb l’objectiu de parlar d'una alumna teva. En aquesta reunió hi participen l’educadora i la treballadora social dels serveis socials, l'educadora familiar i la psicòloga del servei de menors, l’educadora d’un taller de reinserció laboral on participa la mare de la menor, la PT del centre i tu com a tutor/a. L’objectiu de la reunió serà trobar-se els/les professionals que intervenen amb les diferents persones de la família per tal de posar en comú les informacions més importants i poder marcar un pla de feina conjunt. El cas a treballar és el de na Maria de 6 anys. Fa 2 anys el servei de menors va retirar la tutela a la seva mare com a conseqüència dels maltractes físics que el seu company feia a na Maria. Durant aquest temps la menor va estar amb un família d’acollida i es va marcar un pla de feina amb la mare per tal de millorar la situació familiar i fer possible el retorn de na Maria. La mare durant aquest temps deixa el seu company i inicia un procés de reinserció laboral participant en un taller diàriament. La valoració del servei de menors del procés de la mare és positiu i decideix fer el retorn de la menor, cessar la tutela i posar en marxa una declaració de risc temporalment i fins que es consideri que la situació de la menor està totalment normalitzada. Durant aquest temps el servei de menors farà un seguiment de la situació mitjançant el treball d’una educadora familiar que treballarà el tema de pautes i hàbits familiars. El treball en xarxa es podrà temporalitzar durant el curs i es farà un seguiment de la situació. Tu com a mestre/a podràs exposar quina és la teva valoració de na Maria, observaràs el seu comportament i la seva relació amb iguals. Les professionals dels serveis socials podran comentar la feina i els progressos que va fent la mare, al igual que l’educadora del servei de menors i la del taller on participa la mare i així els/les professionals se senten recolzats entre ells i es podrà tenir una visió més global i objectiva de la situació.

4.3 Exemple 2 de treball en xarxa per a IES. Programa mediacional de la mancomunitat Pla de Mallorca

Aquest projecte elaborat l'any 2007 per l'equip tècnic del departament de serveis socials comunitaris de la Mancomunitat del Pla de Mallorca pretén crear una alternativa davant les expulsions dels centres educatius, les quals provoquen una conducta de passivitat i desinterès per part de l’alumnat i una baixa eficàcia de recuperació i conciliació amb el centre.

L’alternativa proposada consisteix a realitzar activitats dins el municipi de l’alumnat, durant el temps de l’expulsió i/o promoure actituds empàtiques cap als altres (companys, professors, personal...) “afectats” pel conflicte.

1.- Justificació

Els conflictes entre les persones són a vegades inevitables, però poden, preveure’s o es poden gestionar d’una forma eficaç.

De fet, existeixen estratègies bàsiques davant qualsevol situació de conflicte que ens poden orientar com actuar.

La forma d’afrontar els conflictes en el cor d’una comunitat, condiciona les relacions socials. La qualitat de vida depèn també de la qualitat de les relacions socials.

Així dons, un objectiu de bona política municipal ha de ser ajudar els ciutadans en les seves facultats personals en el que afecta a les relacions socials, si ells ho desitgen.

Aquest programa s’emmarca dins el que s’anomena Educació Mediacional.

Aquest programa té uns efectes a curt i a llarg termini sobre les realitats socials del municipi i en concret, amb els seus joves.

A curt termini tracta un problema específic i li dóna una solució. A llarg termini té un efecte sobre la població: la comunitat aprèn habilitats per resoldre millor els seus problemes.

En aquests moments, joves que es troben amb una expulsió per l’incompliment de normes dins els centres d’ensenyament secundari o degut a conductes que perjudiquen la convivència escolar, moltes de vegades, es converteix amb un problema dins el nucli familiar i un alliberament per l’alumne d’assistir a classe.

Amb l’aplicació d’aquest programa es pretén canviar aquest enfocament de les expulsions.

2.- Destinataris

Les persones destinatàries d’aquest projecte d’Educació mediacional, serà l’alumnat dels centres educatius: IES Llucmajor, IES Porreres i IES Sineu.

3.- Objectius

Ajudar al/la estudiant en el seu procés de maduració, que entengui la realitat que l’envolta i sigui capaç d’adaptar-se a la societat on es troba.

Integrar-se a la xarxa dels recursos socials.

Afrontar la conflictivitat social a l’àmbit municipal.

Ajudar al/la menor infractor/a que repari el dany causat a la víctima o que es conciliï amb aquesta (en els casos d’un dany causat a un/a company/a, professor/a..).

Facilitar el pas de la cultura del càstig-expulsió a la cultura de la comunicació-reparació.

Promoure pautes de resolució de conflictes eficaces, que es puguin generalitzar a altres àmbits de la seva vida.

4.- Procediment

Les persones implicades en aquestes intervencions són:

Alumnat

Família

Representant de l’IES ( tutor/a o cap d’estudis)

Representant de cada Ajuntament

Serveis socials de la Mancomunitat del Pla de Mallorca (educadora social i/o treballadora social).

Relació persones usuàries–accions:

Les expulsions en els centres d’educació secundaria normalment es donen per:

Incompliment de les normes internes del centre.

Conflictes amb companys/es, professorat, personal del centre, etc.

Mal ús de les instal·lacions del centre.

Acumulació de conductes de desinterès a l’estudi (retràs en l’arribada a classe, absentisme escolar...).

Formes d’accés al programa

Mitjançant la derivació de l’IES cap a Serveis socials davant una situació d’expulsió, on la família ha decidit fer ús del programa alternatiu d’educació mediacional (veure document 1).

A la caixa 0 del teu moodle trobaràs els protocols d'actuació del programa mediacional de la Mancomunitat Pla de Mallorca.

4.3.1 Procés del programa educació mediacional:

a) Derivació IES:

La derivació a través de l’IES necessita:

Facilitar la informació relativa a l’expulsió a la família juntament amb el nou programa alternatiu al qual es poden adscriure o no.

Dades de l’alumne/a (direcció, telèfon..) i les característiques de les sancions que han provocat l’expulsió de l’alumne (veure document 2).

L'acord de participació per part de l’alumne/a i la família per escrit una vegada s’ha realitzat la informació necessària via telefònica per part de l’IES.

b) Contacte per part de les educadores amb l’alumnat expulsat una vegada feta

la valoració del cas amb l’equip de serveis socials.

L’objectiu d’aquesta es:

Responsabilització del/la menor de les accions i de les seves conseqüències .

Donar-li l’oportunitat de reparar el dany causat quan l’expulsió es deguda a conflictes entre persones.

Oferir l’oportunitat de ser membre actiu del seu propi procés de reparació-reconciliació.

Conèixer l’actitud del/la menor en relació als fets i poder treballar amb aquesta.

Valorar la capacitat del/la menor per assumir el programa.

c) Valoració de la viabilitat del cas

No Viable: sense autorització familiar i actitud negativa per part de l’alumnat sancionat. No reconèixer l’acte pel qual se l’ha sancionat o bé el desinterès per conciliar el conflicte.

Viable: autorització per part de la família i voluntariat i desig de participar d’un acte de conciliació i/o reparació per part de l’alumnat sancionat.

d) Acords amb els ajuntaments

En funció dels recursos dels que disposen els ajuntament de cada municipi del Pla, s’establirà una planificació d’horaris i activitats amb l’alumne sancionat un representant de serveis socials i el representant legal de l’entitat pública (veure document 3).

e) Execució i seguiment

Una vegada s’ha iniciat l’activitat pactada la persona representant de serveis socials al qual s’ha designat el cas, realitzarà el seguiment de l’execució de l’activitat.

f) Avaluació i retorn

Comunicació del funcionament per part del responsable del seguiment de l’alumnat sancionat a l’IES a través d’un informe de cas.

4.3.2 Incompliment del programa

L’incompliment de les tasques a desenvolupar o bé, la no participació al programa, es notificaran a l’IES a través del mateix document d’avaluació. En aquest cas, l’IES es farà càrrec de les seves conseqüències.

Activitat d’entrega obligada 5 Títol de l'activitat: Anàlisis dels exemples de treball en xarxa Una vegada estudiats els dos exemples exposats tria el que més s'ajusti al centre on treballes i analitza els avantatges i inconvenients que planeja. Pots afegir-hi propostes de

millora i valorar la possibilitat d'aplicació al teu centre. Envia el document mitjançant l'eina de lliurament d'activitats. Amb un missatge de correu intern comunica a la tutoria que has feta l'activitat i espera la seva resposta abans d'enviar l'activitat següent.

5- L’ENTREVISTA COM A PART FONAMENTAL DE LA RELACIÓ DE L’ESCOLA AMB LA FAMÍLIA

5.1 Definició

És un instrument molt utilitzat en el camp social i de les relacions personals. La podríem definir com a instrument específic destinat a l’obtenció d’informació d’interès social i al treball de les relacions interpersonals per tal de poder determinar l’existència de problemes i la seva valoració posterior.

5.2 Fases de l’entrevista

5.2.1- Recepció

Aquesta primera fase és molt important i d’ella dependrà en gran mesura l’èxit final de l’entrevista. Haurem d’intentar que la persona o persones entrevistades se sentin còmodes, creant un clima agradable. El primer de tot serà fer les presentacions i emmarcar el motiu i objectiu de l’entrevista.

5.2.2- Desenvolupament

En aquest punt de procés exposarem el tema a parlar i treballar. És important que creem un clima que permeti que les altres s'expressin sense pressions.

5.2.3- Finalització

Serà el moment de resumir el que s’ha parlat a l’entrevista, recordar quins són els compromisos a seguir per les parts i si és necessari concretar una nova entrevista.

5.3 Comunicació verbal i no verbal

En aquest context és molt important distingir aquests dos nivells de comunicació, ja que seran fonamentals per establir relacions positives amb la família. No cal remarcar què és la comunicació verbal, ja que tothom ho té clar però sí que és bàsic clarificar i sobretot tenir molt present que és la comunicació no verbal. Seria tota la part que no fa referència a les paraules ni a la grafia. Es tracta doncs de l’expressió facial, la mirada, la postura, el contacte físic, el to de veu (de tot això en parlarem més endavant)… Tots aquests aspectes tenen una càrrega comunicativa molt forta, que no es pot amagar. En un moment donat podrem deixar de parlar, però per més que vulguem no podem deixar de comunicar, ja que un silenci per si mateix ja comunica. A l’hora de mantenir una entrevista amb una família és bàsic tenir present tots aquests aspectes i disposar d'un entrenament bàsic. Els diversos elements de la comunicació no verbal són: a- L'expressió facial. És un dels mitjans més importants de la comunicació no verbal.

Mitjançant l’expressió de la cara podem comunicar el grau de comprensió, l'interès o la implicació cap a la persona i també l’estat emocional de les persones interlocutores. La cara també és un sensor instantani dels canvis que es donen en una interacció social constituint-se en un feedback o retroalimentació del més efectiu per a cada persona interlocutora, denota si el que es diu s’està comprenent, suscita acord o qualsevol sentiment o reacció emocional. b- La mirada. És usada per expressar emocions, afiliació i desig d’establir relacions, o pel contrari, pot reflectir aversió i desig de no relacionar-se. Juga un paper fonamental per a indicar a la persona interlocutora que l’estam escoltant i per a rebre les senyals no verbals que indiquen canvis en les seqüències de la interacció verbal. c- La postura. La forma com se seu, s’està dret i la forma de caminar, a part de poder reflectir l’estat emocional de la persona, pot revelar les actituds i sentiments cap a un/a mateix/a. d- Els gestos amb les mans. Després de l’expressió facial és una de les dimensions més importants del comportament no verbal. Serveixen per a emfatitzar els missatges verbals a més de poder substituir-los en determinades situacions on és difícil utilitzar les paraules. Són indicadors també de determinats estats emocionals. e- La proximitat. La proximitat espaial entre les persones interlocutores matitza enormement la qualitat i tipus d’interacció que s’establirà entre elles. f- Les claus vocals. El to, el volum, la claredat, la velocitat, la fluïdesa, les pauses….poden condicionar el significat del que es diu, per tant, la recepció del missatge.

5.4 Habilitats social/Assertivitat

Avui en dia per a poder desenvolupar qualsevol tipus de tasca és necessari a més de controlar els conceptes sobre la matèria dominar un conjunt d’habilitats que permetin establir una relació satisfactòria amb les altres persones. Aquestes són anomenades Habilitats Bàsiques (HHSS); no són una característica innata de la persona sinó de la seva conducta i aquesta és susceptible d’aprenentatge. Les funcions de les habilitats socials seran reforçar les interaccions, millorar les relacions i mantenir l’autoestima.

5.4.1 Tipus d'habilitats socials

Negociar

Demanar ajuda

Disculpar-se

Comprendre els sentiments de les altres persones

Expressar afecte

Saber escoltar

Totes les habilitats socials es redueixen a una sola: l’assertivitat, l’entrenament en habilitats socials tendrà com objectiu augmentar el nombre de situacions en que es doni una actitud assertiva.

5.4.2 Conducta assertiva

Definirem assertivitat com la capacitat d’afirmar-se a un/a mateix/a sense imposar-se a

la resta de persones. Ser qui som en les relacions amb els/les altres deixant que aquests/es siguin com són. Una persona amb actitud assertiva minimitza la probabilitat d’aparició de conflictes, o bé, un cop que sorgeixen en facilita la resolució, protegeix els seus drets i respecta els dels altres, aconsegueix els seus objectius sense trepitjar els dels altres, se sent satisfeta, amb confiança i respecta la resta de persones… A nivell verbal manté un comportament ferm i directe, utilitzant expressions com «Desig», «opín», «què penses?» A nivell no verbal presenta una expressió social franca i oberta del cos, una postura relaxada amb absència de tensió muscular, moviments dels cos orientats cap a l’altra persona, to de veu ferm, contacte ocular i espai interpersonal adequat.

Activitat d’entrega obligada 6 Títol de l'activitat: Lectura del conte de na caputxeta vermella contat pel llop.

http://www.7calderosmagicos.com.ar/Druida/Cuentos/Clasicos/caperucitaverlobo.htm

Una vegada llegit el relat que et proposam, exposa al fòrum la teva opinió.

Cercle d’interacció

5.5 Escolta activa

És fonamental diferenciar els conceptes sentir i escoltar, el fet d’escoltar implica que la persona amb què ens comunicam se senti acceptada i compresa per nosaltres, podem destacar diverses tècniques per mantenir una escolta activa o “escoltar bé”:

Mantenir contacte ocular amb la persona amb qui es parla.

Indicar que s’escolta dient sí, o afirmar amb el cap.

No expressar inicialment el propi acord o desacord, sinó mostrar simplement que s’ha comprès el que es parlava.

Deixar les pauses per a animar a continuar la persona que parla, no omplir els silencis.

No desplaçar el centre d’atenció de la conversació de la persona que parla, mostrant acord o desacord parlant d’un/a mateix/a.

Formular preguntes obertes per animar a la persona a continuar parlant o a discutir.

Resumir o reafirmar de tant en tant el que diu la persona que parla, per mostrar que l’estam entenent.

Respondre als sentiments qual pareixen estar darrera de les paraules

Si la persona o família amb la que estam parlant se sent escoltada serà la base d’una bona relació futura, que l’escoltem i entenguem el que ens vol dir no és sinònim d’acceptar i fer nostre el seu plantejament sinó que a partir d’aquí podrem entrar a treballar els temes que ens preocupen i volem millorar. Si no establim una relació positiva amb la família no hi haurà possibilitat de treballar i per tant fracassarem en el nostre objectiu.

Activitat 6 Test d'assertivitat Existeixen múltiples tests per d'alguna manera quantificar el nivell d'assertivitat de la persona. Et suggerim que facis el que et proposa:

http://psicologoenlared.org/tecnicas/escalas/escala_asertividad_ras.htm

i n'extreguis les teves pròpies conclusions.

BIBLIOGRAFIA

GARCIA HERRERO, G. RAMÍREZ NAVARRO, JM. (1992) “Los nuevos servicios sociales”. Certeza. Zaragoza. DE ROBERTIS, C. (1992) “Metodología de la intervención en trabajo social”. El Ateneo. Barcelona GASTAÑAGA MORENO, JL. (2004) “Trabajo social, família y escuela”. Cuadernos de trabajo social vol. 17 de 255 a 271. COLAPINTO, J. (1996) “La dilución del proceso familiar en los servicios sociales: implicaciones para el tratamiento de las familias negligentes”. Revista Redes, volúmen I, nº 2 COLETTI, M. (1995) “Familias Multiproblematicas, ¿Servicios Multiproblemáticos?”. Seminario: Escuela de Terapia Familiar de Sant Pau. Barcelona. Junio COLETTI, LINARES y OTROS (1997) “La intervención sistémica en los servicios sociales ante la familia multiproblemática”. Paidos MASSON, ODETTE (1987) “Contextos maltratantes en la infancia y coordinación institucional”. Revista de la AEN, Diciembre MINUCHIN, P., COLAPINTO, J., MINUCHIN, S. (2000) “Pobreza, Institución, Familia”. Amorrortu Editores.

Materials de Formació

PANADÈS, C. (2000) "La intervención de la red profesional en casos de familias Multiproblemáticas con niños en situación de riesgo de abuso, negligencia o maltrato". Revista Alimara, Diciembre. PANADES, C. (2001) “Familias y Servicios Multiproblemáticos: el Ecosistema del Maltrato Infantil” Revista Alimara, núm 47 - Juny . PLUYMAEKERS, J. (1989) "Red y Práctica de barrio". En el libro de ElKaïm, M. y otros: “Las prácticas de la terapia de red”. Gedisa SLUZKI, C. (1998) “La Red Social: frontera de la práctica sistémica” Gedisa. Barcelona VILLALBA, Cristina (1993) "Redes sociales: un concepto con importantes implicaciones en la intervención comunitaria". Revista Intervención Psicosocial, Vol.II, Nº 4 BARUDY, J. (1999) “Las vinculaciones entre los profesionales, los niños y las familias a la luz de la emocionalidad del amor”. VII Jornades INTRES: “Infancia, familia y profesionales. Propuestas de vinculación”. Barcelona.