Els topònims de Llucmajor

Els topònims

de LlucmajorSelecció de topònims no urbans del

Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears

Cala Vella (també Messina). Fotografia d’Antoni Montserrat

LLUCMAJOR

Comarca del Migjorn

Extensió: 327,33 km²

Població: 35.057 habitants (2016)

NUCLIS URBANS

DE LLUCMAJOR

Plaça d’Espanya. Llucmajor

El terme municipal de Llucmajor està format per:

• S’Arenal• Badia Blava• Badia Gran• Bellavista• Cala Blava• Cala Pi• S’Estanyol de Migjorn• Llucmajor• Maioris Dècima

• Les Palmeres• Es Pas• Es Puigderrós• Son Bieló• Son Verí Nou• Son Verí Vell• Tolleric• Sa Torre• Vallgornera

Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (http://notib.recerca.iec.cat)

sumari

• Avaradors, escars i mollets

• Barraques

• Camins, caminals, carrerons, passos i ponts

• Caps

• Coves

• Creus de terme

• Fonts i síquies

• Molins

• Pedreres

• Platges, cales, calons i calonets

• Possessions

• Puigs, penyes i avencs

• Puntes

• Serres i serrals

• Talaies, talaietes, torres i fars

• Talaiots

• Torrents i torrentons


Aavaradors, escars

i mollets

Avarador. Fotografia d’Antoni Montserrat


avarador i escarDefinició:

• m. Lloc a propòsit per a varar i treure les naus. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut

d’Estudis Catalans)

• m. Lloc a la vorera de mar o d’un riu, disposat de manera que per un pla inclinat espoden llançar a l’aigua o treure a terra les embarcacions. En castellà grada,varadero. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

avaradors• Avarador d'en Caliu (també Avarador de l'Amo en Sebastià de Son Verd)

• Avarador d'en Feliu Roca

• Avarador d’en Roca (també Escar d’en Roca)

• Avarador d'en Sepelín

• Avarador de s'Estelella

• Avarador des Patró Damià (també Avarador d'en Damià Sóller)

• Avarador des Patró Pep (també Avarador d'en Pep Merola)

escars• Escar d'en Ciril·lo• Escar d'en Jaqueta (també Escar Vell de s'Estelella)

• Escar d'en Nofre Borronat (també Escat d'en Nofre)

• Escar d'en Roca (també Avarador d'en Roca)

• Escar de na Llucia des Talaiots

• Escar de Son Guerauet

• Escar des Notari Llompart

• Escar des Xorrí


molletDefinició:

• [moll]. m. Obra de pedra o de fusta, construïda a la vora del mar o d'un riunavegable, que serveix per a facilitar l'embarcament i el desembarcament depersones i de mercaderies i a vegades d'abric a les naus. (Diccionari de llengua catalana de

l’Institut d’Estudis Catalans)

• [moll]. m. Obra de pedra o de fusta, construïda a la vora del mar o d'un riunavegable i que serveix per a facilitar l'embarcament i desembarcament i per aresguardar-se les embarcacions. En castellà muelle. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Mollet d'Enderrocat

• Mollet de Can Telm des Cafè

• Mollet de sa Punta (també Mollet de s'Estelella)

• Mollet del Rei (també Mollet d'Enterrocat)

• Mollet des Canons (també es Canons)

• Mollet Vell (també Mollet d'en Feliu)


Bbarraques

Barraca des Cap Blanc. Fotografia d’Antoni Montserrat


barracaDefinició:

• f. Casa petita i rústica com les que habiten les persones que exerceixen oficis enllocs solitaris i allunyats, com ara els carboners, els roders o els serradors. (Diccionari

de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• f. Construcció rústica per aixoplugar-s'hi transitòriament persones o animals. Encastellà barraca, cabaña. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Barraca d'en Pericàs

• Barraca d'en Tropell

• Barraca de Ca na Misserona

• Barraca de Cala en Pallàs (també Barraca des Carabiners)

• Barraca de Cala Esglesieta (també Barraca de s'Enterrossall)

• Barraca de na Segalleta

• Barraca de ses Mates Clares

• Barraca de ses Teules

• Barraca des Carabiners

• Barraca des Carboners


Ccamins, caminals,

carrerons, passos

i ponts

Pont. Fotografia d’Antoni Montserrat


camí Definició:

• m. Espai a recórrer per a anar d'un indret a un altre. (Diccionari de la llengua catalana del’Institut d’Estudis Catalans)

• m. Espai apte per transitar-hi, que cal recórrer per anar d'un lloc a un altre. Encastellà camino. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Camí d'Alacantí• Camí d'Algaida• Camí d'Establidors• Camí de Bennoc • Camí de Binissalom• Camí de Ca Don Paulino• Camí de Ca na Morlara • Camí de Cala Pi• Camí de Campos• Camí de Can Creus• Camí de Can Maset Nou• Camí de Can Maset Vell • Camí de Can Mut des Pont• Camí de Can Sifre• Camí de Can Vogueta• Camí de Cas Busso• Camí de Cas Coix Carro• Camí de Cas Rubins• Camí de Cas Soldat• Camí de Ciutat• Camí de Ferrutxelles• Camí de Galdent• Camí de Garonda• Camí de Gomera• Camí de Gràcia • Camí de Míner


• Camí de Muntanya• Camí de na Corassina• Camí de Païssa• Camí de s'Àguila• Camí de s'Algar• Camí de s'Aresta• Camí de s'Aresteta• Camí de s'Empedrat• Camí de s'Estanyol• Camí de s'Estelella• Camí de sa Boal• Camí de sa Caseta• Camí de sa Talaia • Camí de sa Talaia Romanina • Camí de sa Torre• Camí de sa Vela• Camí de ses Corregudes• Camí de ses Pedreres• Camí de ses Rotes• Camí de ses Voltes• Camí de So n'Antelm• Camí de So n'Avall• Camí de So n'Eixida• Camí de So n'Isern• Camí de Son Bonaventura• Camí de Son Boscana• Camí de Son Colom• Camí de Son Conill • Camí de Son Cortell • Camí de Son Ferretjans• Camí de Son Font• Camí de Son Fosquet• Camí de Son Frígola• Camí de Son Fullana • Camí de Son Gabriela• Camí de Son Gall• Camí de Son Granada• Camí de Son Guardiola • Camí de Son Guerauet


• Camí de Son Marió• Camí de Son Marrano• Camí de Son Mas• Camí de Son Mendivi• Camí de Son Mesquida• Camí de Son Miquel Joan• Camí de Son Monjo• Camí de Son Morei • Camí de Son Mulet• Camí de Son Perdiuet • Camí de Son Pieres• Camí de Son Ponç• Camí de Son Ponç Cardaix• Camí de Son Puigcerver• Camí de Son Pujolet• Camí de Son Rubí• Camí de Son Seguí• Camí de Son Serra• Camí de Son Taixaquet• Camí de Torratxí• Camí de Vallgornera• Camí des Camp d'en Ramis• Camí des Camp de sa Batalla • Camí des Camp Pelat• Camí des Cap Blanc• Camí des Carro (també Davallador des Carros)• Camí des Forat de s'Alou• Camí des Lladres• Camí des Llobets• Camí des Masdeu • Camí des Palmer • Camí des Pedregar• Camí des Pèlec (també Camí de ses Piquetes des Pèlec) • Camí des Plans de Ca s'Hereu• Camí des Pontarró• Camí des Pou Blanquer• Camí des Puig• Camí des Puigderrós• Camí des Pujol


• Camí des Putxet• Camí des Rafalet de Forat• Camí des Roter• Camí des Serral Bessó• Camí Vell d'Algaida• Camí Vell de Cala Pi • Camí Vell de Gràcia

caminalDefinició:

• m. Camí entre els bancals o els parterres d’un hort o d’un jardí. (Diccionari de la llengua

catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• m. Camí estret que passa per enmig del camp (usat a Plana de Vic, Maestrat,Mallorca). En castellà sendero. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Caminal de Bennoc

• Caminal de Galdent

• Caminal de ses Pedreres

• Caminal de ses Puntes

• Caminal de Son Fullana

• Caminal de Son Guerauet

• Caminal de Son Ponç

• Caminal de Son Puigcerver

• Caminal de Son Sard

• Caminal de Son Torra


carreró Definició:

• m. Carrerany, camí estret entre dues parets, entre mates, etc. En castellà senda,vereda. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Carreró de Betlem • Carreró de Cas Frares• Carreró de sa Caseta• Carreró de Son Moro• Carreró de Son Poma• Carreró de Tolleric• Carreró de Vallgornera

pasDefinició:

• m. Que serveix per a passar cap a altres llocs. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institutd’Estudis Catalans)

• m. Lloc o endret per on cal passar o es pot passar. En castellà paso. (Diccionari català-

valencià-balear)

Topònims:

• Pas de s'Estelella• Pas de sa Senyora (també Davallador de sa Senyora)• Pas des Ases (també es Pas)• Pas des Frare• Pas des Gat• Pas des Verro (també Pujador des Verro)


pontDefinició:

• m. Construcció sobre la qual una via de comunicació salva una depressió o unobstacle, o creua una altra via de comunicació a un nivell inferior. (Diccionari de la

llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• m. Construcció feta sobre una depressió o un obstacle (riu, braç de mar, ferrocarril,etc.) per a donar pas des d’una vora a l’altra. En castellà puente. (Diccionari català-

valencià-balear)

Topònims:

• Pont de Ferro• Pont de ses Set Boques• Pont des Tren (també Pont des Torrent des Jueus)


Ccaps

Cap. Fotografia d’Antoni Montserrat


capDefinició:

• m. Punta de terra que entra mar endins. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis

Catalans)

• m. Prolongació del terreny dins la mar. En castellà cabo, promontorio. (Diccionari català-

valencià-balear)

Topònims:

• Cap Alt

• Cap Blanc

• Cap de Regana (també Cap de la Regana)

• Cap de s'Orenol (també Punta de s'Orenol)

• Cap des Bancal (també es Bancal)

• Cap Enderrocat (també Enterrocat)

• Cap Negre (també Punta Negra)

• Cap Roig (també Punta Llobera)


Ccoves

Cova. Fotografia d’Antoni Montserrat


cova Definició:

• f. Cavitat subterrània vasta i profunda de forma i de dimensions molt variables.(Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• f. Cavitat de dimensions considerables, oberta naturalment o artificial, que s'esténsota terra. En castellà cueva. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Cova d'en Borino

• Cova d'en Durí

• Cova d'en Sanegar

• Cova d'en Santanyí (també Cova de Cala Pi)

• Cova d'en Tolo (també Cova d'en Tolo Denits)

• Cova de Cala Pi

• Cova de l'Uf (també Cova des Suro)

• Cova de la Creu

• Cova de na Brulla

• Cova de Regana (també Cova de la Regana)

• Cova de s'Espardenya

• Cova de s'Esperó

• Cova de sa Boal

• Cova de sa Caseta

• Cova de sa Farina

• Cova de sa Guitarreta

• Cova de sa Pleta Redona

• Cova de sa Torre

• Cova de ses Boldes (també sa Cotorra)

• Cova de ses Bruixes

• Cova de ses Ovelles

• Cova de Son Boscana


• Cova de Son Julià

• Cova de Son Mulet

• Cova de Son Taixequet d'en Toni

• Cova de Vallgornera (també Cova des Coloms)

• Cova des Bastons

• Cova des Cap Enderrocat (també Cova des Coloms)

• Cova des Cap Roig

• Cova des Carril (també Cova des Ossos)

• Cova des Coloms (també sa Primera Covassa)

• Cova des Contrabandistes

• Cova des Lladres

• Cova des Metge Mames

• Cova des Obusos

• Cova des Ossos

• Cova des Pas de Vallgornera

• Cova des Pontarró

• Cova des Puig de s'Escolà

• Cova des Ribell (també Cova de Son Bieló)

• Cova des Torrent Fondo (també Cova des Reganó)

• Cova Foradada (també Cova de sa Torre)

• Cova Pudenta

• Cova Verda (també Cova des Ossos)

• Coves d'en Berenguer (també es Dos Ulls)

• Coves de Cugulutx

• Coves de s'Estelella

• Coves des Corb Marí (també Coves de la Regana)

• Coves des Pontarró


Ccreus

Creu de terme. Fotografia d’Antoni Montserrat


creu Definició:

• f. Monument de pedra en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on s'acabael terme d'un poble o d'una ciutat. (Diccionari de llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• m. Monument en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on fineix el termed'una vila o ciutat. En castellà cruz. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Creu de ses Dones

• Creu des Blanquer

• Creu des Camí de Gràcia

• Creu des Camí de sa Torre (també Creu de Son

Noguera)

• Creu des Camp de sa Batalla

• Creu des Gegant (també Creu dels Homes)

• Creu des Santuari de Gràcia


Ffonts i síquies

Font de ses Piquetes des Pèlec. Fotografia d’Antoni Montserrat


fontDefinició:

• f. Eixida natural i localitzada d'aigua que brolla de la terra. (Diccionari de la llengua catalana

de l’Institut d’Estudis Catalans)

• f. Raig d’aigua que brolla de la terra. En castellà fuente. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Font d'en Batle• Font d'en Mut• Font de Gràcia • Font de Míner• Font de Pedrafort• Font de ses Piquetes des Pèlec

síquiaDefinició:

• (Séquia). f. Canal d’irrigació. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• (Séquia). f. Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, queserveix per a conduir aigua d’un riu o torrent, sia per a abastir poblacions, sia per aregar, per a moure molins, etc. En castellà acequia. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Síquia de Ferrutxelles

• Síquia de n'Aleix

• Síquia de Pérola


Mmolins

Molí de Can Garra-seca. Fotografia d’Antoni Montserrat


molí Definició:

molí de gra• m. Màquina de moldre gra. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• m. Màquina de moldre, especialment de moldre gra, i per extensió altres matèries;l’edifici on la dita màquina està instal·lada. En castellà molino. (Diccionari català-valencià-

balear)

molí d’aigua• m. Molí mogut per l'acció de l'aigua. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis

Catalans)

• m. Molí que funciona per l'acció de l'aigua damunt una roda armada de pales. Encastellà aceña. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Molí d'en Garí (també Molí d'en Ros)

• Molí d'en Pere

• Molí de Binificat

• Molí de Binilagant

• Molí de Buniferri (també Molí de Biniferri)

• Molí de Ca n'Andreu de s'Hort

• Molí de Ca n'Aulet

• Molí de Can Contastí

• Molí de Can Costelleta

• Molí de Can Garra-seca

• Molí de Can Maset

• Molí de Can Pere

• Molí de Can Prim

• Molí de Can Romeguera

• Molí de Can Serra

• Molí de Capocorb Nou

• Molí de Cas Fideuer

• Molí de Cugulutx de Can Jaqueta

• Molí de Gomera

• Molí de Llucamet

• Molí de s'Hort de sa Cabana


• Molí de sa Barraca Blanca

• Molí de sa Caseta

• Molí de sa Llapassa

• Molí de sa Torre

• Molí de Son Cerdà

• Molí de Son Frígola

• Molí de Son Fullana d'en Miquel

• Molí de Son Fullana de Don Joan

• Molí de Son Garcia

• Molí de Son Guerauet

• Molí de Son Marió

• Molí de Son Marrano

• Molí de Son Mateu

• Molí de Son Mateu d'en Maset

• Molí de Son Mulet

• Molí de Son Muletó

• Molí de Son Noguera

• Molí de Son Pere Negre

• Molí de Son Servereta

• Molí de Son Vidal

• Molí de Son Vidal de Can Moja

• Molí de Son Vidal de Can Verdigo

• Molí de Son Vilardell

• Molí de Vallgornera Nou

• Molí de Vallgornera Vell


Ppedreres

Pedrera de Son Delabau. Fotografia d’Antoni Montserrat


pedreraDefinició:

• f. Lloc d'on es treu la pedra que serveix per a construir, pavimentar, etc. (Diccionari de

llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• f. Lloc d'on s'extreuen peces de pedra per a construcció. En castellà cantera.(Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Pedrera Blanca

• Pedrera de Cas Busso

• Pedrera de s'Àguila

• Pedrera de sa Dent (també Pedrera de sa Punta de sa Dent)

• Pedrera de Son Mendivi

• Pedreres de Cala en Timó (també ses Pedreres)

• Pedreres de Galdent

• Pedreres de la Fossa

• Pedreres de la Seu (també Pedreny de la Seu)

• Pedreres de sa Cabana

• Pedreres de sa Cova

• Pedreres de sa Torre

• Pedreres de So n'Eriçó

• Pedreres de Son Delabau

• Pedreres de Son Fullana

• Pedreres de Son Garcies

• Pedreres de Son Granada

• Pedreres de Son Mulet

• Pedreres de Son Verí

• Pedreres des Cap de s'Orenol

• Pedreres des Castellet


Pplatges, cales, calons

i calonets

Platja. Fotografia d’Antoni Montserrat


platja

Definició:

• f. Riba sedimentària i planera del mar, d’un llac o d’un riu gran, formadageneralment de sorra o de grava. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• f. Vorera de mar o de riu baixa i arenosa. En castellà playa. (Diccionari català-valencià-

balear)

Topònims:

• Platja de Cala Pi

• s'Arenal (també Platja de s'Arenal)

cala

Definició:

• f. Entrada que fa el mar en una costa brava, a propòsit per a treure i avarar lesembarcacions. (Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans)

• f. Entrada que fa la mar en una costa i que és redossosa i apta per varar-hiembarcacions petites. En castellà cala, ensenada. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Cala Beltran

• Cala Blava

• Cala en Bassí


• Cala en Pallàs

• Cala en Timó

• Cala Esglesieta (també n'Esglesieta)

• Cala Mosca

• Cala Mosques (també Cala Blava)

• Cala Pi

• Cala Pi d'en Climent

• Cala Pi d'en Jaume

• Cala Ragell

• Cala Vella (també Messina)

• Cala Velló

caló i calonet

Definició:

• m. Cala petita. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• m. Cala petita (a Mallorca i Menorca). En castellà caleta. (Diccionari català-valencià-

balear)

Topònims:

calons

• Caló de Can Telm des Cafè (també Calonet de s’Almadrava)• Caló d'en Barronat (també Racó d'en Barronat)

• Caló d'en Mandins

• Caló d'en Salpeta

• Caló de Can Mercadal (també Calonet de Can Mercadal)

• Caló de s'Arena (també Caló des Gregal)

• Caló de sa Tramuntana (també Racó de sa Tramuntana)

• Caló de Sant Antoni (també Calonet de Sant Antoni)


• Caló de Sant Vicenç (també Caló des Garriguer)

• Caló de ses Donardes

• Caló des Moix

• Caló des Oficials

• Caló des Reflector (també Calonet des Reflector)

• Caló des Xarxers (també Racó des Xarxers)

• Caló Fort (també Rentador des Soldats)

calonets

• Calonet de Can Mercadal (també Caló de Can Mercadal)

• Calonet de s'Almadrava (també Caló de Can Telm des Cafè)

• Calonet de sa Punta de s'Orenol

• Calonet de Sant Antoni (també Caló de Sant Antoni)

• Calonet des Cap Alt (també Calonet de Son Granada)

• Calonet des Fornàs (també Racó d'en Berenguer)

• Calonet des Reflector (també Caló des Reflector)


Ppossessions

Possessió es Masdeu. Fotografia d’Antoni Montserrat


possessió

Definició:

• f. Propietat rústica amb casa. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• f. Porció gran de terreny de conreu, pertanyent a un propietari i depenent d'unacasa situada dins la mateixa finca. En castellà predio. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Albenyeta• Bennoc• Betlem• Binificat• Binilagant• Binilagant Nou• Binilagant Vell• Buniferri (també Biniferri)• Ca l’Oro• Ca n’Amorós• Ca n’Aulet• Ca n’Aulet de Baix• Ca n’Aulet des Molí• Ca na Morlana• Ca s’Elet• Cala Pi• Cala Pi d’en Climent• Cala Pi d’en Jaume• Can Beques• Can Boet• Can Boleno• Can Botilles• Can Busca• Can Cameta• Can Cantó• Can Coll-llarg• Can Company


• Can Cota• Can Cura • Can Ferrí• Can Gamundinet• Can Garra-seca• Can Garreta (també Son Santpol)• Can Maset• Can Sergent• Can Verdigo• Capocorb Vell• Capocorb Nou• Cas Aulets• Cas Ciutadà• Cas Frares• Cas Soldat• Cortada• Cortadeta• Cugulutx• es Cap Blanc• es Carbonells• es Castellet• es Llobets• es Marroig• es Masdeu• es Pas • es Pedregar• es Pèlec• es Puigderrós de Baix• es Puigderrós de Dalt• es Pujol• es Rafal Nou• es Rafal Vell• es Rafalet de So n’Eixida• es Rafalet de Forat• Ferrutxelles• Galdent• Garonda• Gomera• Gomereta


• Guiamerà (també Guimerà)• Guiameranet (també Guimenaret)• Llucamet• Merola• Míner• Païssa• Pérola• Purgatori• s’Àguila• s’Aresta• s’Aresteta• sa Barraca Blanca• sa Bassa Plana• sa Cabana• sa Caeta• sa Caseta• s’Estelella• sa Guitarreta• sa Llapassa• sa Llapasseta• sa Maimona• sa Mussola• sa Pobla d’en Verdigo• sa Talaia• sa Torre• ses Arnaules• ses Males Cases• ses Pedreres Noves• ses Pedreres Velles• ses Teringades• So n’Albertí• So n’Alegre• So n’Amunt• So n’Antelm• So n’Avall• So n’Eixida• So n’Eriçó• So n’Estrany• So n’Hereu


• So n’Isern• Solleric• Son Ballester• Son Batlet• Son Bieló• Son Bonaventura• Son Bono• Son Boscana• Son Bou• Son Calafató• Son Calders• Son Campanet• Son Cànaves• Son Cardell• Son Casesnoves• Son Catany• Son Cega• Son Cerdà• Son Coll• Son Conill• Son Cresta• Son Delabau• Son Divertit• Son Dragó• Son Felip• Son Ferretjans• Son Fideu• Son Font• Son Fosquet• Son Frígola• Son Frigoleta• Son Fullana• Son Fullaneta• Son Gabriela• Son Galileu• Son Gall• Son Ganxo • Son Garcies d’en Ferretjans • Son Garcies d’en Tanca


• Son Garcies de na Cameta• Son Garcies de sa Cabana• Son Garcies des Molí• Son Gener• Son Genovoi• Son Granada• Son Guardiola• Son Guerau• Son Guerauet Vell• Son Julià• Son Llompard• Son Marió• Son Marionet• Son Marranet• Son Marrano• Son Mas• Son Mateu de ses Rotes• Son Mendivi de Baix• Son Mendivi de Dalt• Son Mesquida• Son Miquel Joan• Son Mir• Son Misser• Son Misseró• Son Monget• Son Monjo• Son Monjo de ses Rotes• Son Montserrat• Son Moro• Son Mulet• Son Muletó• Son Munar• Son Mut • Son Mut Aliardo• Son Mutet• Son Noguera• Son Panerer• Son Peixet• Son Perdiu


• Son Perdiuet• Son Pere Negre• Son Pere Ponç• Son Pieres• Son Pocos• Son Ponç Cardaix• Son Ponç Farratge• Son Puigcerver• Son Pujolet• Son Quartera• Son Quel Mateu• Son Rafeló• Son Ramis• Son Reiners• Son Reviu• Son Roig (també Son Sadoll)• Son Rubí• Son Saleta• Son Samar• Son Santet• Son Santpol• Son Santpolí• Son Sard• Son Seguí• Son Serra• Son Servereta• Son Simó• Son Taixaquet• Son Tetè• Son Torra• Son Trobat• Son Vent• Son Verd• Son Verí de Baix• Son Verí de Dalt • Son Verinet• Son Vidal• Son Vilardell• Tió


• Tolleric• Torratxí• Vallgornera Nou• Vallgornera Vell• Vallgornereta• Vernissa• Vernisseta• Vistalegre (també Can Vogueta)


Ppuigs, penyes i avencs

Puig de ses Bruixes (també Puig de Son Saleta). Fotografia d’Antoni Montserrat


puig

Definició:

• m. Elevació del terreny, més o menys rosta i formant cim que sobresurt del terreny

circumdant, sia una plana, sia un massís muntanyós. (Diccionari de la llengua catalana de


• m. Muntanya. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Puig d'en Claret

• Puig d'en Nadal

• Puig d'en Tomàs

• Puig d'Escorca

• Puig de Binificat

• Puig de Binilagant Nou

• Puig de Can Coll

• Puig de Can Telm

• Puig de Galdent

• Puig de la Glòria

• Puig de Míner

• Puig de s'Escolà

• Puig de sa Bassola

• Puig de sa Cigonya

• Puig de sa Maimona

• Puig de ses Bruixes (també Puig de Son Saleta)

• Puig de ses Roques

• Puig de Son Canals

• Puig de Son Cerdà


• Puig de Son Mulet

• Puig de Son Samar

penya

Definició:

• f. Massa pètria de gran volum que queda al descobert. (Diccionari de la llengua catalana de


• f. Gran massa de pedra en el seu estat natural. En castellà peña. (Diccionari català-

valencià-balear)

Topònims:

• Penya Falconera

• Penya Roja

• Penyes de Llucamet

avenc

Definició:

• m. Cavitat natural constituïda essencialment per un pou d’accés i eix verticals omolt inclinats. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• m. Obertura natural de la terra, de direcció quasi vertical o molt inclinada i de granprofunditat. En castellà sima. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Avenc de Cugulutx


• Avenc de Son Gall

• Avenc de Son Muletó

• Avenc de Son Rafeló


Ppuntes

Punta. Fotografia d’Antoni Montserrat


punta

Definició:

• f. Braç de terra de poca extensió que avança dins el mar. (Diccionari de la llengua catalana

de l’Institut d’Estudis Catalans)

• f. Porció de terreny que avança dins la mar; cap relativament baix i estret. Encastellà punta. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Punta d'en Roca

• Punta de Baix

• Punta de Cala Beltran

• Punta de Cala en Timó (també Punta de ses Dones Mortes)

• Punta de Cala Esglesieta

• Punta de Cala Pi

• Punta de Cala Vella

• Punta de Capocorb

• Punta de Cas Maritano

• Punta de l'Estancieta

• Punta de na Blanca

• Punta de Ponent

• Punta de s’Almadrava (també Roca des Bot)

• Punta de s'Estelella (també sa Punta)

• Punta de s'Orenol (també Cap de s’Orenol)

• Punta de sa Cova

• Punta de sa Cova des Ossos (també na Garriguera)

• Punta de sa Cova des Coloms

• Punta de sa Dent

• Punta de sa Pedrera

• Punta de sa Torre (també Punta d'en Borronat)

• Punta de ses Olles (també Punta des Ribell)

• Punta de ses Taronges

• Punta de Son Bieló

• Punta de Vallgornera (també Punta des Pas)

• Punta des Agullons

• Punta des Bancals


• Punta des Capità

• Punta des Coconar

• Punta des Esparralls (també Punta de s'Escorxador)

• Punta des Pas

• Punta des Ribell

• Punta des Saluet

• Punta des Tinent

• Punta des Torrent Fondo (també Morro des Torrent Fondo)

• Punta Grossa

• Punta Llobera (també Cap Roig)

• Punta Negra

• Punta Negra (també Cap Negret)

• Punta Negra (també Punta Grossa)

• Punta Negra (també Punta Redona)

• Punta Petita

• Punta Plana

• Puntes de s'Antigor


Sserres i serrals

Serral. Fotografia d’Antoni Montserrat


serra

Definició:

• f. Muntanya més o menys prolongada, de cresta allargada. (Diccionari de la llengua

catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• f. Cadena de muntanyes. En castellà sierra. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Serra de Galdent

• Serra Llarga

serral

Definició:

• m. (turó). Elevació no gaire alta del terreny. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut

d’Estudis Catalans)

• m. Turó, muntanya de cim allargassat. En castellà cerro. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Serral de ses Alzines


Ttalaies, talaietes,

torres i fars

Torre des Cap Blanc (també Torre Vella). Fotografia d’Antoni Montserrat


talaia i talaieta

Definició:

• f. Torre des d'on es pot observar el camp, la mar, etc., i donar avís del que s'hidescobreix. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• f. Torre des d'on es pot observar el camp, la mar, etc., i donar avís del que s'hidescobreix. En castellà atalaya. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Talaieta de Son Cardell

torre

Definició:

• f. Construcció cilíndrica o prismàtica més alta que ampla, aïllada o sobresortint

d'una edificació, feta per protegir una ciutat, un castell, per fer observacions, etc.(Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• Antigament escrit també torra. f. Construcció cilíndrica o prismàtica més alta queampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, i que serveix per a protegir una ciutat,castell, casa, etc., per a mirar a gran distància, per a tenir-hi instal·lades campaneso rellotge, etc. En castellà torre. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Torre de Cala Pi

• Torre de Garonda

• Torre de s’Estelella


• Torre des Cap Blanc

far

Definició:

• m. Torre amb una llanterna al cim edificada en indrets ostensibles de les costes, o

en un escull, perquè serveixi de referència als navegants tant de nit com de dia.(Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• m. Torre situada a la riba del mar, amb un llum en la seva part superior, que serveixper a guiar de nit els navegants. En castellà faro. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Far des Cap Blanc


Ttalaiots

Talaiot de Son Noguera. Fotografia d’Antoni Montserrat


talaiot

Definició:

• m. Monument megalític de les Balears, semblant a una torre de poca altura.(Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• m. Construcció megalítica prehistòrica, de base circular o quadrangular, queapareix en gran nombre a Mallorca i Menorca i ha estat considerada com a antigahabitació, monument funerari i torre de defensa. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Talaiot de Cala Pi

• Talaiot de Capocorb

• Talaiot de Garonda

• Talaiot de Merola

• Talaiot de Son Mut

• Talaiot de Son Noguera

• Talaiot de Son Reiners

• Talaiot de Vallgornera Vell

• Talaiot des Pedregar


Ttorrents i torrentons

Torrent de na Joanota. Fotografia d’Antoni Montserrat


torrent

Definició:

• m. Corrent impetuós d'aigua, especialment el que es forma sobtosament per unaforta ploguda. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans)

• Corrent impetuós d'aigua, especialment el que es forma a conseqüència d'una plujaabundant. En castellà torrente. (Diccionari català-valencià-balear)

Topònims:

• Torrent d'Alfàbia• Torrent d'en Vaquer (també Torrent des Xap de Regana)• Torrent de Betlem • Torrent de Biniferri • Torrent de Binificat• Torrent de Ca n'Amorós• Torrent de Cala Beltran• Torrent de Cala Blava• Torrent de Cala Mosques• Torrent de Cala Pi• Torrent de Cala Vella • Torrent de Can Jaqueta• Torrent de Can Peixet • Torrent de Capocorb• Torrent de Capocorb Nou• Torrent de Ferrutxelles• Torrent de Garonda• Torrent de Llucamet (també Torrentó de Llucament)• Torrent de Merola• Torrent de na Clot• Torrent de na Joanota • Torrent de s'Algar (també Torrent des Saluet)• Torrent de sa Cova des Coloms


• Torrent de sa Mussola• Torrent de ses Comes• Torrent de ses Figueres• Torrent de Son Catlar • Torrent de Son Felip• Torrent de Son Garcies• Torrent de Son Garcies d'en Ferretjans• Torrent de Son Verí• Torrent de Son Vilardell• Torrent de Vallgornera• Torrent des Bastons• Torrent des Caló des Frares• Torrent des Capellà• Torrent des Estadossos (també Torrent des Sestadossos) • Torrent des Figueral• Torrent des Jueus (també Torrent des Judeus)• Torrent des Moix (també Torrent des Gat)• Torrent des Pèlec • Torrent des Polls• Torrent des Pont de ses Set Boques• Torrent des Sestadors• Torrent des Tarongers• Torrent Fondo (també Torrent Gros de Vallgornera)

torrentó

Definició:

• Torrent petit. (Diccionari català-valencià-balear)


Topònims:

• Torrentó de Llucamet (també Torrent de Llucamet)• Torrentó de s'Àguila• Torrentó de sa Pedrera Blanca• Torrentó des Bastons (també Torrentó de Vallgornera)• Torrentó des Cap Alt (també Torrent Fondo)• Torrentó des Frares• Torrentó des Moix (també Torrent des Moix)• Torrentó des Pas (també Torrentó des Pou)

Documents

Els topònims de Llucmajor