HISTORIA DEL DRET

ELS USATGES DE BARCELONA

Pràctica 2 d’Historiografía

Marta Hinojosa Veras

17 d’Octubre del 2013

IMATGE 1: Edició impresa de la compilació dels Usatges de Barcelona de las Corts de

Barcelona de 1413.

ELS USATGES Els Usatges constitueixen el primer

resultat de la legislació del territori català. I van sorgir com una necessitat de salvaguardar les deficiències sorgides al Liber, incapaç d’atendre amb regularitat, les noves circumstancies de la societat feudal catalana a la segona meitat del segle XI.

Segons J. Bastardas i Parera els usatges son: “La Compilació codificada de lleis, costums i constitucions feta amb data incerta, però anterior al 1150, i configurada en un determinat còdex que els jutges de la cúria consultaven quan en les seves sentències havien d'aplicar les lleis".

IMATGE 2: Miniatura de Bernat Martorell per al llibre dels

Usatges de Barcelona (1448)

ESPAI Els Usatges van ser

promulgats inicialment per a regir en els territoris pertanyents al comte de Barcelona.

Al segle XII, els Usatges, van anar patint un procés d’extensió per tot el principat de Catalunya, degut a:

La pertinença que el comte de Barcelona tenia sobre la resta de comtes independents.

Pel fet que la resta de comtats mancaven d’un ordenament propi, capaç de sostindre la pròpia autonomia jurídica.

IMATGE 3: Mapa dels territoris peninsulars durant el regnat de

Ramon Berenguer IV (1114-1162).

ESPAI Per això al llarg dels

segle XII I XIII els Usatges es van estendre per Empúries, Urgell, Lleida, Tortosa, Mallorca, el Rosselló, Sardenya y Besalú.

Al 1251 les Corts de Barcelona van proclamar el caràcter general dels Usatges, al mateix temps que derogaven oficialment el Liber Iudiciorum a tot el principat de Catalunya.

IMATGE 4: Mapa dels comtats catalans al segle VIII-XII.

RELACIÓ AMB ALTRES CULTURES

Al llarg de la baixa edat mitjana els comtats catalans van mantindre les següents relacions:

Relació amb Al-Andalus. A través de ambaixades, viatges privats, rescat de captius y flux d’or andalusí a Barcelona. A més s’ha de destacar la presencia de mercenaris catalans en exercits dels taifes. Relació amb Occitània. A través d’una política de compres y estratègies matrimonials, que van donar lloc a complexes sobiranies feudals, enllaçades per aliances mútues, on el vassallatges i les vinculacions familiars eren resultat dels matrimonis pactats entre governants.

COSMOLOGÍA

Durant l’edat medieval el pensament europeu es basava en la idea de que tant l’estructura com la interpretació de l’univers estava completament lligada a la interpretació general de la Bíblia.

L'església era el centre de poder i per tant tots els teus pecats estaran directament castigats per Deu.

A la terra governava l’emperador i el papa d’acord amb les lleis i la voluntat de Deu, representant el seu poder i autoritat a la comunitat cristiana.

En el cas dels Usatges queda molt clara l’autoritat de Deu, en ser aquest qui imposarà el càstig davant de qualsevol desobediència o incompliment de la jurisdicció. IMATGE 5: Representació de

l’univers durant l’edat mitjana.

Llistats d’Imatges- IMATGE 1: Edición impresa de la compilación de losUsatges de Barcelona de las Cortes de Barcelona de 1413.- IMATGE 2: Miniatura de Bernat Martorell per al llibre dels Usatges de Barcelona (1448). Extret de Fototeca.cat. - IMATGE 3: Mapa dels territoris peninsulars durant el regnat de Ramon Berenguer IV (1114-1162). Extret de racocatala.cat.- IMATGE 4: Mapa dels comtats catalans al segle VIII-XII. Extreta de wikipedia.org.- IMATGE 5: Representació de l’univers durant l’edat mitjana.

BIBLIOGRAFIA- J. BASTARDAS i PARERA, Sobre la

problemàtica dels Usatges de Barcelona, Barcelona, 1977

- P. BONNASSIE, Catalunya mil anys enrera, Barcelona, 1981, vol. II, pàg. 162-177.

- J. BASTARDAS i PARERA, Usatges de Barcelona. El Codi a mit- jan segle xii, Barcelona, Fundació Noguera, 1984, pàg. 7-38.

- Frederic UDINA MARTORELL i Antoni M. UDINA ABELLÓ, -Consideracions a l'entorn del nucli originari dels 'Usatici Barchinonae'-, Estudi General, 5-6 (1986), pàg. 87-107.

WEBGRAFIA http://

educativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio//500/618/html/Unidad_04/pagina_12.html

http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0019159.xml?s.q=COMTATS+de+catalunya#.UmAlQdLxqjg

http://www.racocatala.cat/forums/fil/170219/pp-vol-retirar-nom-rovira-virgili-universitat-tarragonina?pag=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Comtats_catalans_s._VIII-XII.svg

WEBGRAFIA http://educativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio//500/618/html/Unidad_04/pagina_12.html

http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0019159.xml?s.q=COMTATS+de+catalunya#.UmAlQdLxqjg

http://www.racocatala.cat/forums/fil/170219/pp-vol-retirar-nom-rovira-virgili-universitat-tarragonina?pag=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Comtats_catalans_s._VIII-XII.svg