Els Virus: Robots biològics en la frontera de la vida

Els Virus: Robots biològics en la frontera de la vida

III. PATOGÈNIA VIRAL I SISTEMÀTICA

6. Sistemàtica (2): Virus RNA (II)

Orthomyxoviridae (virus de la grip)

Virus RNA: Orthomyxoviridae

Orthomyxoviridae: Gènere Orthomyxovirus

El principal representant és el virus de la Grip (Influenza)

Dilatada història d’epidèmies a nivell mundial (Pandèmies)

174318991918–1919 Grip Espanyola (20.000.000 morts)1957 Grip asiàtica1968 Grip de Hong-Kong1977 Grip russa

Associada en primer moment a d’altres patògens (oportunistes): H. influenza, S. aureus, S. Pneumoniae

PROBLEMA: ELEVADA VARIABILITAT ANTIGÈNICA

http://www.brown.edu/Courses/Bio_160/Projects1999/flu/



Virions pleomòrfics: esfèrics, ovalats, filamentosos...



Mida: 80–120 nm en diàmetre

– Càpside helicoïdal– Composició proteica complexa on destaquen les

proteïnes d’envolta HA: HemaglutininaNA: Neuraminidasa


Proteïnes de membrana

Hemaglutinina (HA)

Forma de bastó

Principal receptor viral: S’uneix a l’àcid siàlic de la membrana de les cèl·lules hoste.

Responsable de la fusió de membranes (canvi conformacional)

Antigen principal: 15 subtipus diferents.


Proteïnes de membrana

Neuraminidasa (NA)

Forma de bolet.

Desfà la unió entre l’àcid siàlic i la HA. Permet l’alliberament del virió i facilita la dispersió del virus a través del moc.

Antigen amb 9 subtipus diferents.

NA monòmer

cap globular

Genoma ssRNA(–), lineal i segmentat

Influenza A i B: 8 fragmentsInfluenza C: 7 fragments

Influenza A Segment 1 (2341 nt) prot. PB2Segment 2 (2341 nt) prot. PB1Segment 3 (2283 nt) prot. PASegment 4 (1778 nt) prot. HASegment 5 (1565 nt) prot. NPSegment 6 (1413 nt) prot. NASegment 7 (1027 nt) prot. M1 i M2Segment 8 ( 890 nt) prot. NS1 i NS2


Nomenclatura

Tres tipus (A, B i C) en funció de les diferències antigèniques de les proteïnes de la nucleocàpside. Els del tipus A, es subdivideixen en subtipus:

A/Human/Puerto Rico/8/34/ (H1N1)

A/Swine/Taiwan/70 (H3N2) A/Eq/Prague/1/56 (H7N7)

tipus hoste original lloc del primer aïllat

nº socaany primer aïllat descripció antigènica

dels determinants HA i NA



Patogènia

Afecció respiratòria aguda. Infecció i destrucció de les cèl·lules de l’epiteli respiratori, superior, tràquea i bronquis.

Evolució: Infecció per nasofaringe (mucoses) Multiplicació local (cèl·lules epitelials mucoses) Necrosis i descamació de l’epiteli Símptomes: mal de cap, calfreds, dolor muscular, febre, molèsties

generals, prostració i anorèxia

No sol haver-hi virèmia

Duració 3–8 dies

Complicacions: generalment associades a patògens oportunistes (són les principals causes de mort en grups de risc: pneumònies bacterianes, etc.)


Variació antigènica Centrada en les glucoproteïnes de l’envolta (HA i NA). Tenim

variacions de dos tipus:

(a) Deriva antigènica (antigenic drift)

Canvis menors en l’estructura de l’antigen deguts a mutacions puntuals en el gen. Es donen de forma progressiva a mida que el virus passa per diferents hostes d’any en any.

Responsables de les infeccions anuals.

(b) Canvi antigènic (antigenic shift)

Modificació total de l’estructura de l’antigen degut a la substitució del gen original per un altre provinent d’un subtipus diferent de virus (reordenació de segments).

Es donen de forma sobtada d’un any per l’altre. Responsables de les grans epidèmies.

La reordenació dels segments es dóna en un hoste que actua de reservori de mescla (normalment el porc) i on es dóna

una co-infecció per un virus humà i un d’aviar. Molt comú al a Xina i al Sud-Est asiàtic.


Canvi antigènic



Molt virulenta, > 20.000.000 morts

Menys virulenta, 100.000.000 infectatsperò menys morts. 3 dels 8 segments reemplaçats pels del virus aviar H2N2.

H2N2 + nous gens per HA i PB1. Resultat H3N2


de laboratori?

hipòtesi recurrència cíclica


Epidemiologia, control i tractament Epidèmies recurrents, amb inici brusc i propagació ràpida.

Influenza A cada 2–4 anysInfluenza B cada 3–6 anysInfluenza C inaparents

Incidència: màxima en grups de risc (nens<5 anys i adults >55). Complicacions associades a patògens oportunistes.

Màxima incidència a tardor-primavera

Reservoris animals! Sobretot aus migratòries

Control: Vacunació preventiva (sobretot en els grups de risc). Es redueix la incidència en un 60–80%.

OMS: 110 punts de control arreu del món! Pel disseny de la vacuna es barregen tres subtipus i es fa un virus

híbrid d’acord amb les soques aïllades durant aquell any i la deriva antigènica esperada.

Documents

Els Virus: Robots biològics en la frontera de la vida