DRAMES RURALSVíctor Català

Ariadna Poblet i Ivet Magem1r A batxillerat

Curs 2010-11Llengua Catalana

L’EMPELT

TRETS ARGUMENTALS

ESTRUCTURA INTERNA

PUNT DE VISTA NARRATIU

Narrador en 3ª persona, omniscient partidista (no és objectiu)

L’un més bo que el pa de fleca i l’altre una mala pua que si Déu no hi té miraments pararà a galeres.L’avi Ordis havia quedat viudo als quaranta anys, amb un fill de dotze i, sense saber ell mateix per què -per avorriment de viudo, per mala taleia de la sang-, s’havia embolicat d’amagatotis amb la dona pitjor del poble.

TÈCNIQUES NARRATIVES

o Descripció

La dona pitjor del poble, una mossa vella, lletja, bruta, d’una joventut més negre i rebregada que un drap de llit de morts.

TÈCNIQUES NARRATIVES

o Narració

De nou al graner, tirà la manta a terra, i s’hi tombà a sobre, tapà amb un pany el fanal encès i, amb l’escopeta al peu de la mà, va esperar.

TÈCNIQUES NARRATIVES

-Vigila el pati; em sembla que et festegen les gallines-Ca, home! A casa mateix voleu que…?

o Diàleg

PERSONATGES

PRINCIPALS

El Noi

El Petit

SECUNDARIS

En Pau (el sereno) i l’avi Ordís

germans

ELEMENTS PROPIS DEL RURALISME

- Imatges de paisatges de l’àmbit rural

“Va entrar-se’n a la caseta del pati, quins alts servien de graner i quins baixos de joquiner i païssa”.

- Personatges pertanyents a la pagesia

“En Pau, el sereno del poble, amb el gec de les festes sobre l’espatlla, tirà cap avall, a messicar un sac de blat de moro que li calia per acabar d’engreixar els vedells”.

- Vocabulari típic rural

“ –Vatua l’òliba!” o “-Ca home!”

LLENGUATGE I ESTIL“El fanal badava, [com espaumat], son ull de foc; a sa claror entelada, els dos germans se guaitaren, [blancs com la paret].”

“La flameta, [groga com or i fixa], fixa, se’l mirava a través dels vidres entelats del fanal, mateix que fos un ull viu intel·ligent.”

PERSONIFICACIÓ METÀFORA [COMPARACIÓ] REPETICIÓ DIMINUTIUS ADJECTIUS

PREGUNTES DEL LLIBRE

1) Observa el diàleg entre el sereno i l’home del blat de moro. Comenta la funció d’aquests personatges i el seu diàleg.

2) En aquest conte apareix el determinisme relacionat amb el personatge del jove Ordis: quines són les causes que l’han portat a ser com és? Quina relació té el títol amb aquestes causes?

PREGUNTES DEL LLIBRE

3) Explica el motiu pel qual l’hereu Ordis perdona al seu germà

4) Interpreta la imatge final del conte – “La flameta, groga… intel·ligent” – i relaciona-la amb el comportament de l’hereu Ordis.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIALlibre Drames Rurals de Víctor

Català, Educació 62