7/29/2019 Emporion_196_1932-01-10

1/8

C

PERlODlC B I M E N S U A L

S E X ~ O N A Tor roel la d e Montgrf , 10 d e G e n e r d e 1932 Nm. 19EPOCA

Emporion renaixL'alen ada malef ica de la Dictadura veiC f insla publicaci inofensiva i m ode s ta c a m pe ja da aun r e ds de r u ra l s e nz i l l e sa . P e r c on t r a cop , elpe ribdic enmatz ina t pe r ba i s d 'opres i , r ev iu enalsara se' I 'ote ig d e la ll iberta t repu blica na.1 en ressd rgir , ' f fdel a s a h i s to r ia , e n la i r a s e sa le s pel c im d e d iv is ions , d 'od is i parr idismcs,a f a ny s de c r e a r un e spe r i t t o rr oel l enc , d ' a ge r -mhnar ' to ts els f il1s.de la vi la , d ' s se r e l por tant-ve u d e l e s nob le s a sp i r a c ions de To r r oe ll aEM P O R I ON a sp i r a no so l s a re g i s t ra r '1;svibrac ions de la vida torroellenca per delectanqade ls qu e v inguin , s i n a breg ar pe rqu I 'inipres-si6 d e I 'poca no 's tra s ia ben fonda i e xe m pla r .P e r que l a B e i l e sa s m s v i s t en t al t r a v s d eI 'arr ; obr im ur ls an al s on puguin e ss er desci- iresl e s c o s e s , e l s p a i s a t g e s , e l s c o s t u n i s i le s fes tesd 'aquesta Torroella tan plena d 'est i l i d e p o e s ia .Hem ben m es ur at I 'abast l irnitadfssim d e lesnos t r e s f o r c e s ; pe r6 cone ixem e ls mirac les deI'afecte i de I' admiraci fe rvent , exp ressad a am bf r a nc a e spon ta ne i t a t ; a l t r a m e n t nos t r a o r ie n ta -c i I?O ir as pa ss a els 1imi:s de la inrimitat rorroe-l le nc a. A ix no e s c on t r ad iu a m b el de s igd ' i rrad ia r no s t res dbr ies i n o s t r e s e n t u s i a s m e st in s a l s ge r m a ns a b se n t s . Una bel la l l e ge ndaconta que c!s ior roe l izncs cny or ivo ls t r asp lan-ta ts en te r res l lunyanes , se n ten el dr inc mis te r idsd e l a c a m p a n a d e S a n t A n to n i, p l en a d e s u g -ge s t ive s i m e la nc b l ique s r e m e m b r a nc e s ; vo le mpor ta r-10s con hor t f ent q ue am b el rnagic s o de

ia c iotxa mera vello sa e is arr ibi la veu a e lai un reflex d e la v ida local .Per fi, a sp i rem a c re a r un cena cle d e jinquie ts i se ns ib l e s , a m a r a t s d ' un to r r oe l lsa, bonde r a t i consiruc!ial; f o r m a r cn el!!epu l so r a d e I . a sc e ns de la v i la t a n m a r c a t e nda r r e r e s dkc a de s , pe r t al qdk esdivingui reai 'z nsom ni d 'u na Tor r oe i la s e n u r ba na , geatract vola . ac t iva i r ica , d igna d e la s ev a hr ia i glor iosa i v a l o ra d o ra d e s e s e n v a ja bra re s poss ib i l i r ats .

P. ~ L P .7 C

Pel nos t re idiomE m sembla q ue ja s 'h an d 'acabar en e lscu rs os i per iodics e l s prel im.inar-s d e la cu ltde l ca ta lan isme . Vull d i r q ue a ra ja no en s

v e m pr e oc upa r de l e s va gue s peroracions sla necess i ta t d '&sser s e r s in ie l 'l igents i pol l iures am b l lengua prpia . Espec ia l itzemja; mil lor : estudiem escr ig uem en cat a lh . Anem e l ca t a la .He pos at , estudiern; 110, l legim. De ' i legho fem ara pels pobles. Mirem revistes gq u e s . E n s e nt er er n d e l e s s e s s i o n s d e l e s cquan hi ha ga tza ra . Ja h i ha qui e sc r iu a lgcar ta am b una or togra fia i s in ta x i , que pa len to ta s a nuesa la manca d 'e s tudi i re f lex i

.y:* *La reflexi, I 'estudi; a ix o e s la pians vde l nos t r e l l ib r e d e c ~ t l tu r a c a t a l a n i sm e q ued8e G ple na r de sp r s de t a n t l la r c p r b lec sgenera l i ta t s de cu l tura .

7/29/2019 Emporion_196_1932-01-10

2/8

EI cor ja l i tenim posat en la causa de lanostra independ&ncia, de la. nostra llibertat, dela poltica.

Noguar'dem el cervell a la cambra dels malsead re~os , els trastos vells. La cultura fsica,l'esport fi mdlts adeptes practics en pobles ipoblets. Recordem-nos, perb, que damunt els "bracos i les cames tenim el cor. I mes amunt elcervell.. .

En aquesta secci que avui obrim, yrocura-rent pi-acticar 21s menrats consells. Esrl!diaremla llengua catalana. Procurarem fer vulgar I'es-tudi de nostra gramatica, per tal que els enfei-nats, a petitzs dossis puguir~ apir ser~se s io r ~ o sla tkcnica de nostra llengua i els que sota lameva insignificant direcci assisteixen a les clas-ses de gr~rnaricaque dna I'Ateneu ~ o n t ~ r ,trobin en eguestes plarles u n repas i una con-densacid de les lli~onsa esplicades,

1 dna importBrlcia tamb, lector amic, aaquesta. secci, que escric amb amor immens ala nostra' gloriosa llengua, e sp iro, ornament,~iima e la nostra futura indepeodencia.

. Qu i llengua te, a Roma va diu u11 aforismeben nostre.

LUCINUS.

REPRESAL'any 1914 amb motiu d e la fusi dels dos

peribdics "El Montgr" i "El Montgris" naixicEmporion. Durant 10 anys Emporion fan lapagina ms viva de vida local. Per les sevesplanes desfilaven rotes les inquieruds; tots elsafanys; tores les ansies de millora; tots elsanhels d'una &poca que analitzada b, ofereixavui caires i aspectes interessantissims per l anostra histbria contemporania.EI despertar dels nous sentiments d'amor ala terra; les orientacions col'leclives que veiemplasmades d'ensa del nu r&gim; a consci&ncia

del som i serem que ara el .poble proclamategrame'nt, llavors, tot just s'iniciava.

Al reds de I'Ateneu, l'entitat eminentmcultural i patribtica, sota els plecs barrdts dsenyera slmbo: de la llosira nacionalitat, el ribdic s'anava formant, feia Ia seva vida. Uvida a estones plscida, perb ms sovint atzasa i agitada per les escomeses de la incprensirj i de la rutina. Malgrat tot, aquesta bga no el danyava pas, no I'afebiia, .sinb operava com estimulat i era la justificaci6 mclara - odriem dir- e la seva ra d'existcia. Per aixo, precisament, havia vist E m

.rion con e s consolidava en les seves posiciocom creixia en ess&ncia poi&ncia, talment cl'individu que educa el seu cos en I'exercicila practica constant de la cultura fsicc.

Per fi, Emporion entrava a la major edS'havia emancipat. Tenia ja una vida proSernbiava, do r~ cs , ue res podria en contra sPero...

Un cataclisme social; rrn fenome11 poluna ertorme paradoxa en fornia de patername, ens venia a redimir i com a primera prodencia, desencedenava les seves fries contot aqnell qui tenia una signiticaci; contra coses ms representatives; contra les valorscaracter col'lectiu. Pocs, ben pocs van sobrevre a aquella catastrofe. Les organitzacions cals, sobretot, van restar foses. esmicolacL'Ateneu fou clausurat. L'Enporion suspes.

Han passat temps. La composkid poidel pas ha canviat radicalment. H m et un tan gros com de les tenebres a la ilum, per aide vegades, ens fereix els ul l s i ens sacsI'esperi!. Hem de tornar a la brcga; hem de nar entrener el cos i el pensament per a la lluLluita civica; lluita noble; despullada d e prdicis. Tothom hi cap en els nostres rengles,tenim zmo. No tenim patr6. No ens volem smefre a cap disciplina externa. El mateix Amel mateix Ideal; li: mateixa Ba~~dc ra .eu'sI'ideari que'ens proposem defensar. des d'Eporion, en reprendre la tasca.

7/29/2019 Emporion_196_1932-01-10

3/8

N o som pa s ga i re pa r t i da r i s de ga rgo te j a rquart i lles escrivint art ic les per a peribdics. Lara s moft senzi l la; cre iem qu e rot e l que podemdir pot t r oba r-se rnil lor express at per a l t res mes-t res de l pensament i de la ploma, la claretatd'intel'lipbncia i el !rebal l quot idia dels qua ls e lsdbna I-habi tud d 'una faci l concepi i i d 'unae leganc ia d ' express i6 que no yodern p e s a t t -nyer e ls que de cent en quar anla volem fer urlamica d e li teratura. Pe r altra par!, perh , sentimILII de ure que e n s e mpe ny a a n ima r l a j ove n~ urde la primera volzda per R q u e , s e n s e por, SCl lenci, am b la ploma al s di ts , a l periodisme, i n i -ciant-se en el cultiu de a bella expressid .Este m colivenqu ts qu e I 'habi rua d'escriure6 s un d e is m i tj an s m s e f i c a ~ o s er 3 posse i run bell parlar, constitueix una de les rnillorsman eresd 'est i l i tzar e l l lenguatge, d4elegant i tzar-10, d e fe r co l ic i sa I ' e x p r e ~ s i del pensament ,d 'enriquir la co nv ers a corr ent am b inajor nom-bre d e pa ra u l e s a n ib l e s qua l s c omplet ar s e mprel e s i de e s que vo le m e xpo sa r .El r iostre l lenguatge ha viscut , disortada-ment , durant mol t s anys , quas i podr em di rduran t a lgu nes centr ies , en un aba nd que sde doldre , sense conreu n i a tenc i i aix ha fetque s ' a n s e mpobr int d ' una ma nera l la s timosa ,omplint-se d 'una quanti ta r fantast ica de berba-rismes i @ e vicis d e dicci que I 'enlletgeix ex-traordinariament , iniroduint-se , per a l t ra part ,en I 's ord inari del mateix, una colla de para ulesi d ' e xpre s s ions ma ssa g ro l l e re s , u sa de s qua s ii rreflexivament , incls Fer persones que tencnu n fon s de f inesa espi ri tua l. T amb s ~ ~ o l tor-rent , en l e s conve rses usu a ls , de ixar le s f rasesincompletes per a que ' l bon entenedor acabimen talment I ' idea qu e volen1 ex po sar i que perfa lta de pract ica no su r t e spon tniament ; a ixrcvzla Crla gran pobres3 rn2n:al i manca do, b ongus t . E s igua lment sobrem anera I lns tims i d'unefec te ac la para do r . aques ta pedante ria que su -po sa I 'usar pa rau les collid es al vol, el significatde les qua ls s e descone ix , la qual cosa dn a ,indefectiblement, pe; resultat el mal s de les

mate ixes . I b , to t s aques ts de fec tes cadesapareg uin , hem de procura r poli r , edo nir el l leng uatg e -tenint tam b molta cun o cau re en e l r idicol- perque amb granc itu t, am b to ta suav i ta t , am b una e leganc iriosa f lueixin les paraules dels nostres l lavN o hi ha p a s c a p dub te que li gran a juda conseg uir rot a ixrj la d n a, en prirr~eI 'exercic i del pensament escri t , on, ambcalm a, t un hom tem ps de mil lor penaar evol dir.En aques t senti1 c reiem r~o> el r re s uperidics locals poden sser la veri table edel Ilengustgc? i ben de se rvi r ve r a descomo ltes ve ga de s, ar t is t es de la plorna que dma ne ra s e pe rd ri e n . 1.a joventut , d onc s , srernenqa -que n o \rol p a s dir tam poc amdesernb ras ma ssa descara t- ha d ' sse rprincipaltnenr ha d'oinpiir les planes del pdic . El peridic h a d'sser un insirumenf d'caci6 post-escolar, podriem dir-ne, del Ilenge , en primer l loc , i una vegada aques ta jovs ~ l e c c i o n a d a s ti gu i encaixada dintre el pd i s r r~ e , nc a ra que s igu i amate~rr, entira Imul de mil lorar I 'expressid i d'enriquir la m e n s d ' id e e s ~ i o \ . e s u e p od en p o l ta r c mde se m bra s a l e s c o lum ne s de l pe riodi c.Altranlent . conv, a manera que u n sperfecc io~ iant , o sse r pas n iassa pesa l ee sc r i ts , c a l a na r a v ia r A I g r a , a la mdul la dqt ies tions que e s volen t rac ta r ; s 'h a de procf q i r de la f r a seo log ia a n ipu losa i buida; quescr i t s no sembl in pa s d i scu rsos de pol tl ' an t iga , ni s e r m o n s d e S e t m a ll a s a n t a .

** YDonem al es a la psiquis ara qu e por v

se ns e entre ban cs. Reapa reigui en b ona hoperidic . Benvingut s igui I 'Emporion i serper a dedica r a I ' zsperi r a lgu nes es lones qumereix; procurzm enaltir la vida fugint una de la ~nateria l i ra tquotidiana que pora enia socie ta t del no str e temp s. A finem-nosms subt il s e l s sent im ents , fem-nos ms estuals; pro curem per la rngia d e la parau la cul te a I 'art , aqu esta enlairada manifestaciI 'esperi t que con\?erte ixels h om es er! dlrs.M . Au1)rv~

7/29/2019 Emporion_196_1932-01-10

4/8

7/29/2019 Emporion_196_1932-01-10

5/8

Col*laboraci6 Femenina

Els nos tres drets iels nostres deures

Un jutge parisenc de moIla nomenada, ento te3 le s ca us e s cr iminals que s e li p resentaven ,deid: u3 us qu eu la dona: ,, i zfectivamont, per unc a n t o per. I 'aItre, direc te o indirectament , e ntots e ls af er s hi hav ia la influkncia femenina. Lafr as e del jutge s 'ha fet ch lebre , gracies a la s ev averi rat , perqub en tots e l s o rd res de la v ida , i n-c ls en aquel l s excluss ius de la forca f s ica deI'home, la don a de ixa s en t i r e l seu escalf am o-14.3, semblan t a la reconfortadora alegria del601 d'hivern.Des de l s t emps ms an t i c s , s ' ha r econegu taques ta inf lu lncia , per6 a t r ibuinr- la quas i bsempre, mks a la bel lesa f s ica que a I 'esperi t , icons ideran t a l a dona co m un objecte de p laer ivistositat pero rnclt inferior a I 'home en tot al10qu e s refers a enlaira me nt intelectual L"nicacosa que no podien negar- l i e ra cor , per6 pera fec t e de la fa l sa i migrada educaci que l i do-naven , 1e dona de l e s c l as se s humi ls e s conver -tia en nna bbs ti a d ' e s c a r ra ~ la de l e s c l as s esenla i rades en un an imalet bonic , am b ca p p le d even t i car regcda de p re jud i c i s . Cer t amen t queen to tes l es &po ques h i han hagu t excepc ions ,p e r6 s n c a s o s m o lt i s o l a ts i no destrueixen laconcep ci g en era l d 'interioritat en qu ha estats emp re cons ide ra t el nos t r e s exe .

Perd quan 11nsq u a n t s h o m e s h a n e s ta r c a -VBCOS d'enfocar la qiiesti6 deixanf d e banda'orgull masc ul i com pren ent que per co mp testenir una col ' laboradora er: I 'obra feixuga de lai conco l e n les ho res dificils , il s he11 e l larg at l e s m an s i el s han ober t e l s u ll s l a l lum d e la cu l tura , l es do ne s s 'han donat

i s ' han a fanya t a espo l sa r - s e t an t sl i havien posar a so 'bre, dis-

osades a emprendre la seva baral la en la l lui ta

pel progrCs . Re la t ivament e n mol t s pocs anca us a f emin is ta . q ue no vo l dir preci sarnenv e r s i 6 d e les do ne s en homeno t s am b fa ldha g a a n y a r ; a n t t e r i m y , q u e a v u i la d ot o t s els p d s o s q u e v o le n p r ec ia r -s e d e l i bgau de ix e l s ma t e ixos d re t s que I 'home. E nl es nac ions qu e van a I' avan tguarda de Icivi i i tzadora, la dona t !cs maximes posl i tats per desenrot l lar-se intel ' lectualment , to t a l es c iu ta t s , on tC mCs a I 'abas! e h md ' aconsegu i r -ho . La dona espanyo!a , qunna de l e s ms ~ a r i ~ g a d e se rurinc del efecte del de sa s t r s es ta t de cu lrura generapals , i a !a qu al es taven tancat s quas i bei s ca m ins de la sev a indcpend+r:c ia esp i rde s d e p r inc ip is de l s eg l e en que ens trobemfet un esfo rc so br eh um a, perclue al con trarit re s parsos , ac l no tenia n ing que I 'a judso la 1.1a tre ba lla t, i I 'adveniment de la RepI 'ha t roba da ja en tors els l locs qu e l i pertoa m b e l s m a t e i x o s d r e t s q u e I 'h om e: a I'ofial tal ler art s t ic, a la catedra, a1 desparc a m p d ' e s p o r ts i f i ns i tot fent sen t i r la seva e s de ls e s c o n s d e i C a n ib r a d e D i p u i a ~terv i t~ gue nt n lo formaci de les l le is Conscionals . I aques t a Cons t i t uc i que s ' ad ' e l abo ra r i qu e concedeix a la do na, ro i s , alutament tots , els niateixos drets civi ls q! 'home. De manera q ue ens havem co l .l ocatun sa l t eno rm e a I 'a lcada d el s paysos queana t s empre a I ' avan tguarda en aque s l sTenim dre t a cul t ivar la nostra intel' l ig&ncto t s e l s asp ec tes de la cu l tura ; tenim drer af e n s a r e l s n o s t r e s fi l ls i tenir cura d 'el ls enqu e falt i el pare ; les l leis so ci al s protegeixI ' ob re ra i I i ofere ixen e l s s oc o rs de MaternInval idesa; tots els medis d 'enfort iment i befsica podem practicar-10s l l iurament ell aque l l s e sp o r t s que no son exc lus s iu s d? laresa mascul i r ra , poden ocupar qualsevol c2pblic i fins i to r som electores i elegibles .Ara b; si en to tes l es p oqu es de I 'Histvalguen t -se n om s de la seva bel lesa f is icala seva penet raci i suavi tdr naturals , la ha iuga t un pa pe r tan important , penseu el pque t r e se rva t d ' a ra endav an t , afeg in t a a qt e s d o t s l e s q u e l i concedeis l a l eg i s lac iv ida moderna .

7/29/2019 Emporion_196_1932-01-10

6/8

Per6 tenim de recordar que la concessi6 dels'impor'tant que e s el dret d'elec-

i, va parler iCoposici6 de !e rtiajor part deun acte tan transcedental com es l"emissi6

Nosaltres no poderrr deixar en pel; aquesti per demostrar-los que van errats tenim

n deure a complir que es a la vagada el remei116s efichs contra tots els mals de la humanitat,es pr?! rescmir en una soia paraula: cu!!ural

a per el millorament de la raca; c~1tur.cper el primer i mQ sagrar deure de la dona:

i moral dels filis; cultura perar-se la vida amb independhncia; per es-

al costat de I'home ajudant-se mutuament;er poguer exercir am'b consciencia tots els dretsivils i treballar per sl millor~menr el mn. El

dia que torhom tingui educaci i cultura. pot dir-e que s'hauran cural tors els neguits que so-

freixen els homes. Sense la culrura totes lesoses nobles, totes les coses enlairades es con-

verteixen en coses esrerils i exorques, m e sbones per fer mal que per fer b.

Per tant, totes les dones, sense distinci declasses ni d'edats , que tota edar es bona quanhi ha volunret, tenim el deure incl.!udiDle d'a-prendre, aprendre de tor, i en rots nlomenrs iaprofitar tors els mirjans al nostre abast per ad-quirir cultura. L;libres (no precisament novel'lesde cinema), peribdics, converses'amb personesde ms enlairat nivell intel'lecrual, conferencies,mirings, reunions, Ilicons, et c. , rot conrribueixa eixamplar la nostra visi6 de la vida i a treureels prejudicis que ens ofeguen.

Per amor al nostre poble, per la nosrra prbpiadignitat, per amor als nostres fills, reals o ideals,que son la humanitat futura, rotes les dones, iconcrel'amerrt ies dones tor*roellenques, 110 po-den desoYr la obligaci, el deure tle cultivar lanostra intel'ligencia i el nosrre cor per fer-nosdignes de la responsabilitat que hem contrer alconquerir els nostres drets. Quin Ilegi~irnorgullno seria per nosaltres, que les dones de Tor-roella fossin el mirall de totes les dones de lacomarca! Aixo no vol ms que voluntat, d'ajudano ens en faltara. Jo, per la meva part, tinc f&? n totes vosaltres.

EI dia 30 de Desembre proppassat va moel conegut industrial d'aquesta vila en PPrat. La nova del seu traspas s'escamph radamen t i va sorprendre a tothom d'una manformidable, car una imprevista malaltia de racter pulmonar va acabar la seva vida relvameni ei1 poques hores.

El nom del malaguanyat amic nostre s haincorporat tant fermament en tofs els nostmedis. que el comentari dolor6s fou la preopaci general i per molts dies ininterromda.

L'acte de I'enterrament, malgrat no haverconvidat particularrnenr i del mal temps que es vej molt concorregut.

A rota la desconsolada famfia, particument al doctor Carreras, pare politic del fin31 nostre bon amic Francesc Planes assod'ell en el negoci de la fabricaci de teixitsseda , expressem per mitja d'aquestes ratllesnostra fonda i verament sentida condolenca.-

Cinema Montgr.- Durant les passades tes, aquest important cinema ha projectat sgles programes de films sonors entre els quhan destacar les modernes cintes Su nochebodas, Sir~noveaad en el frenfe, Cuerpo yma, El D ~ o s el mar i Las laces de ta ciud

En rofes Izs sessions !a co~icurrkncia octraordinaria.Cine Jou i , Popular Cine Coll.- L'emprd'aquesis dos locals rivalitza en la presentad e les pel'licuies ri~ilCsfamoses dins de :'art mTant per la qualitat de I'espectacle que donsenpre selecte, com pels preus populars quenen ptablerts, el pblic torroellenc continuavorint amb la seva assistencia aquests dos loc

RITA 'A L I.FSPI TORRFNT d e tant llarq-a i brillant hi ~t br ia orroellenca.

7/29/2019 Emporion_196_1932-01-10

7/8

- Esporffves - EXCES D'ORILi1NAL.-Per eguesl n deixem de publicar les resenyes de les sessii de I'Ajuntament. En el prbxim nmero ens

ocuparem.En reaparkixer aquesl peribdic tan casola,portantyeu .de totes les acrivitats ~ orroell enqi ~es, BALLS.-Ida Societat Montgrls, la del no pot pas fal!ar-I$ la nostr\e seccib d'espoibts. sino del Cinema Montgrl i el Centre RecreaDes d'acl posarem als nostres lectors al corrent han celebrat en els seus respectius salonsdfsaims balls de societat. Han comengat tamde la vida esportiva. Avui, perb, el poc espai dede qu'6 disposem fa que tinguem de donar una en el Teatre Jou els balls de Mascares.referhncia rapida i concisa de la nova Junta fins LA VAGA DE BARDERS. - Continuaa arribar a Ta situacid del campional. vaga de fadrins ba-',ers, la qual ja pren csr

A miljans dcOctubre foren elegits e!s se- rers cie vaga crbni~..k. Fa POCS dies 43 deiagents membres: Adroher Soler, President. s'havia trobar el camf de la soiuci, pel0 e s E. Morltroig, Tresorer. J . Surroca, Secretari. . que frecassaren els intents, puig els vaguisM. Mir, mmptador. S . ~ ~ ~ ~ h ,ocal-vispresi- han in~provisnthi; alre estsblin~cnt K ~ C Sdent i J . Martf, Vocal-vis. secretari . ~a nova Juri- que'tenien obert en ei local social del Sindta es preocupa de reorganitzar el primer equip Unit.en vistes al campionat d'enguany. Nomena una Desitjariem que es trobs una franca solucomissib esportiva integrada per S . Bou i M. en aquest conflicte ja massa durader.Serra, els quals procedirem a: a classificacib cC @KE CCI ~ -Cal fer-la al primer padels equi~iers.1 amb I'ingres dels nous de - de nostre article de fons; on diu, la Diments, Dalmau i Vitanova, es forma e ls rengles dura vei, ha de dir: la Dictadura acci. Tamdel primer equip amb @almau, Pujades, Bosch. Os sobrer el ;que precedeix a obrim i erradaHugues, Vilanova, Vicens, Sais , Puig, Pibernat, varaula envejable.Grau, Martf, Coromines, Vert, Radresa, Serra,Vidal, Planes, Hugues, Casanoves, Bruguera,Surrell, Isern, Valent i Vilella.

Es porren jogats 7 partits i s'han aconseguit5 puntg. Falten encara altres 7 partits que FO-drien millorar l'actual puntuacib.

Deixem per'el prbxim nmero una explicacioms detallade dels propbsits que animen els ac-tuals dirigents del F. C. Montgr.

NOTICIARI, . AVIS. - l fet deacceptar EMPORION~ i g n i f i c a . , ~ e rosaltres la conformitat a fi-gurar com a suscripror. En ca s cont rar i ,preguem a l lector se serve ixi re tornar elpkrihdic.

EMPORION es ven e n els es tancs deLluis Matas i d e Rafel Deulofeu.

ESCOLA DOMINICAL . - En la sd'aquesta popular insiitucid durant les pasdea festes, s'han celebrat dues agradables fcions de Pastorets: les noies que hi concorri en elles, sobretot en la segona representachan obringul bonics exirs. Els versos d'aquPastorets scin de nostre company Mossen ver; la direcci musical del segorr dia an i a rrec de les distingides senyoretes Pilar i JBataller.

En la tradici6na.l ri!fa de la mentada Escoohtingu* el premi el Sr . :Fra.ncesc Lloret ambnmero 139.

LA FESTA DELS REIS. - 'Ateneu Mogri ha celebra: la fesia dels Reis d'Orienr. l,'oganitzacirj va anar a crrec dels elements jovde aLa penya 1 3 ~ . 'exit fou extraordinEn el nmero que ve ens ocuparem llargamd6aques!a popular i simpatica festa.

TRASLLAT. - da distingida espcsa nostre colaborador Sr . Marcel'll Audivert, IRosa Judarte, ha estar nomenada Inspect

7/29/2019 Emporion_196_1932-01-10

8/8

Alumnes de I'Escola de C o m e r ~ e Barcelona. .er aquest motiu, la famflia Audivert:ha'deixat

ostra vila per instal' lar-se a la capita1 ca-alana. .

LLIGONS DE CATALA. - ~ ~ O U Sue ves rependran les l l i ~o n s e catala, a 1'A'teneu a

c de Mn. Viver.NOVA COBLA.- s fan gestions per orga-

itzar una nova cobla-orquestra a base delsostra vila.

Embafats com estem de jazz-bands i d'or-com celebrariem que ben~ovir obla

UNA EXPOSICIO- em tingut el gust deuna exposici6 de mosaics de la acredita- .a fabrica de pedra artificial nL'Ernpordau de

F. Maci, en agustlicitem als directors de tan im-

portant ftrfct , congratolant-nos de tenir en nos-ra comarca aquesta indsrria.

NOMENAMENT.- l nostre company deedaccib S r . Pere Blasi ha estar distingir per la

a m b (? I nonienamenre membre de la Ponhcia de tecnics encarrega-a de preparar u n projecte de divisi6 territorial

per tal de donar a la nostra terra una nova or-zacid interna de caracter politico-adminis-

ratiu.EL PROBLEMA AGRARI.- I comentari

al de la nostra gent gira entorn de la qiies-6 agraria, Tant ei Sindicat de treballadors com'element propietari han cei lebrat varies reu-e. Per il.lustrar a I'opinib torroellenca pensem

3 L CONCELL LOCAL DE PRIMERANSENYANCA.- 'ha constituir el Consell

DE L'ESTARTIT. - a remps que es trella en I'ampliaci6 diun pou situat a I'entrad'aquest poble. El s treballs, que e s realitper iniciati.va d z !'Ajuntament actgal de la n?ra vila, s6n encaminats a trobar una sol'lual problema del proveymen t d'aigiies, que taperjudicis ve ocasionant als nostres veYns.CAIXA DC PEXSIONS.- quesra entque amb tant d'bxit ve actuant dins de la nosvida econ6mica, procedeix a la construccibnous locals a la part sud del seu esplLndit fici, per iai de trasllada1.-hi les oficines.

REGISTRE CIVIL- Any 1930 =Naixemen ts. .Defuncions . .Matrimcnis . .- Any 1931 = ,Naixements. .Defuncions . S .Matrimcnis . .

Donem el .movime'nt de poblaei6 dels anys darrers per comparar la diferbncia.h a l a n ~e! 31 s ben desagradable.

MERCAT de TORROELLCelebrat e/ 4 gener 1932.

Blat de 30 a 32 pres. quartera; Civada dea 13 id. id . ; Ordi de 19 a 20 id. d.; Faves da 29 id. id.; Esparcet de 19 a 20 id. id.; Blatmoro de 22'50 a i3.25 id. id.; Mongetes dea 45 id. id. ; Bestiar porqui de 12 a 20 id. Bestiar porqui de 19'50 a 20'50 id. arroba; de 18 a 20 id. mailal; Ous de 3 a 8'10 id. dolla; Oz1Iines de i 5 a 20 id. parell; Pollas:res7 a 12 id. id.; Anecs de 10 e 14 id. id.: Cunde 8 a 10 id. id.; Oques de 16 a 20 id. una; tates de 8 a 9 id. auinta: Aufals de 6'50 a 7del qual formen id,; Esteiles de i'&j 2 jd. id.; Palla de 3 '1part: D. Lluis Pujol, president; D.aAntiinia RO- 2 id. id.; Ca rb6 vegela] de 30 a 32 id. Grreay, secretaria; D.a Carme Planes de .Vert; D. F,amir Marqus; D. Josep Castells i D. Pere

lasi. IMP. . CASADEVALL.-TORROELLONTG