Emporion_197_1932-01-31

Embed Size (px)

Citation preview

  • 7/29/2019 Emporion_197_1932-01-31

    1/8

    - . ,, ,,,' . .--- - EM P - : Q Q # O

    PEQIQDIC QU ! N Z E N A LSuscripcfck'b~ptes. ny. - N~mero'slt:9'0cbrltims.

    Torroella d e M onfgrf, 31 de Gener de 19322 - 7 3F a m s d e tr e n ta a n y s q tl e viv im j i n i t a t s

    pe l s mate ixos hor i t zons , i e n s hem passa t mOsd e m itja v i da i g n o r a n t l a v e r i ta t n u a q u e a m a g aen s o n SI I ' iniponderable' bellessa' del ' n d s t r ep a i s at g e . T o t j us t a r a . f a p o c . t emp s, q u e e n ssembla descobr i r un per un , to t s e i s en can t s d el a n a t u ra l e s a . Q u an co men cem a - t ro b a r g u s ts o b r e ta t e s l e s c o s e s : e l s c a m i n s p e f du t s s o t ala fa lda del Montgr ; e l s c o r r id s to t l 'ahy e n c a -t ifat s de verd ; l es ru te s serpe n ta jan t ca i enllB,vora del 'Ter.. .

    C a d a d i a, si fa o n o fa, donem un tom pelsafore s . Aprofi tan t un r a ig d e so l d 'h ivern en spIai l vagar camps a t ravers , o ol iverars en-d ins . I quan e n s ve al pa s un peli t c imal , un punt

    a thg ic que e n s po t serv i r de mi randa , femun repbs en la marxa per d ona r a l es a I 'esper itb o i ex tass ian t -nos en la co ntem placi del pai-n s r o d e ja .

    Acf, en primer term e, tenim el gris-pla ta d eA I 'esquerra, la faixa

    rut i lanl qu e s 'enfi la mu ntany aunt fins a l tombant de l a maie ixa D una. D es-

    p ic esp ad at de

  • 7/29/2019 Emporion_197_1932-01-31

    2/8

    EIS problemes d e nostra comarca/a d i g u k m en el primer nmero que dedicaremespeciai atenci al problema agr3i.i. Ens pl u a y c ide comencar la nostra enquesta amb la pub'lica-_ _ . .. . .. .cid d'aguesf arficle tan inferessant. 1. .

    forma agrasia?A v ~ f mb freqiikncia gran hom escriu i parla

    dels problernes de la terra, moltes vegades, pe-rb, sense concretar que s'intenra expressar.Es molt corrent creure qne en la reformaagraria s'han d'incloure subversions i can,visbruscos dei rtgim social establert al camp.

    Per aixb creiem que podria esser d'actualitat~untdal izar amb exemples d'altres paYsos, elsquals Espanya havia de tenir en compte per I'es-Iudi i impla~tacj e la llei agrria que s'estaprojectant.

    Reforma agraria, s el conjunt de lleis i d h s -titucions que procuren o favoreixen la transfor-maci d'un r&girn territorial.

    Si analitzem aquesta definici detingudament,veiem que no solament sn les disposicions delpoder pblic les que regulen la transformacid'un rtgim territorial, sind que tamb son preci-ses i indispensables institucions oficials o priva-des per donar vida i compliment a les lleis. Es adir, que iinpeleixin o simplement facilitin la se -va transformaci.

    Aquest t d'hsser I'objectiu de tota reformaagraria, i en aquest sentlt, les causes que impo-sen la reforma, son ben visibles.

    LIna rebrma agraria es fa indispensable,quan el r&gim territorial d'un pais, resulta intil,inservible o inadequat,, a les circumstBncies eco-nbmiques, politiq:~es socials del mateix.

    Les causes que fan i~~serviblen i.&g~m e-terminat en la successi del temps, sn d'origendivers. La poblaci augmenta, i exigeix que laterra sigui cultivada amb ms intensitat; els pro-

    gressos de la cilncia agricola i les cornuniccions influeixen tamb en gran manera. E s crenoves necessitats en els que cultiven la terraen zvoir~cionarel procbs de la civilifzacir5, sent el desig de satisfer-les, obtenint majors bneficis. EI canvi d'idees socials i polftiques inilcionalis~r~e,zctor irnportantfssin qrre ha prvocat numeroses reformes.

    La reforma agrria s u n pr~ ble ma e govesenzillissirn; perb alhora reclama tarnb6 mesrada prudlncia: Per aixb veiem nacions coIralia, a on la reforl~~aou precedida d'un estuprofund i minuci6s sobre el regim de la terrL'enquesta Jacini, feta al final del segle passas un estudi oficial, importan tissirn, veritabmotlument agrari, que e s conserva a totes Ibiblioteques.

    A Rumania tamb va haver-hi una forra terpestat inrel'lectual en defensa de les reivindiccions pageses.

    A Espanya el ms important que s'ha fet sbre tai lnatkria, s la documentada membria qI'enginyer agrbnom senyor Rodrigfiez va pbliczr al comen$ del segle actual sobre el probma agrari aodais.En tot I'exposat es funda la meva creencque el l i p u s de reforma que Espanya vol implarar, sense prepar'aci. sense un estudi detingdels siinpromes i les causes que la originen, presultar un sorolls fracas. L'expropiacrb que preconi!za amb u n niarcar criteri geometric, d'uza audcia inconcebible, ja que I'ccnnomespanyola no compta arnb els recursos necesaris por una empresa de tanta magnitud. Iinjusta, perquk s'espoisa d'una manem violenel que t per dorm si que no tG. 2s la tec(del bandido generoso) de que ens parla u n ecnomista casrella en els seus estudis sobre problema de la terra

  • 7/29/2019 Emporion_197_1932-01-31

    3/8

    EI pla d' ass el~ tan ~en fso pot passar d'essera

    a gent del camp. E s necessiten homes, pagesosque vrllguir: cpntribt~ir fica,-ment 2 lala terra, que amb ja se-

    i fer-la productiva.mancaran pagesos per conrear!es

    De la mateixa manera que e s proposaven fer,i desprs no han tingut mestres.

    Espanya necesrira una reforma agraria be-un rcgirn rriblrrari adeauat. Que obii-

    als propietaris a dur la reforma d'acordles necessitats de I'Lpoca present. Cal

    ar f~ rmules e conviv2ncia i eficdcia que'Cal desenrotllar la cultura i vell ar yerque

    tjans de benestar i de riquesa.L'estat, en comptes d'emprendre per si sol

    i contri-uir amb els seu s recurscs alnormal desenrot-ament de I'agricultllra en e ls seu s diversos

    imprimint-li urla marcada orientacidi suprimint els radicalismes estrils

    nomes poden servir pel- perjudicar el crditl'economia nacional.En aquesta empresa cal seguir a Espanya

    1.111-im mig sigle ha .visr com la propietat rstica

    propietaris tradicionals a les mansI com s'ha produir aquest fenomen?El sistema d'arrendametits, especialment els

    i els de caracter eufitentic, consti-n el nervi vrincipal del progres agrcola

    Haver?t completat aquesta obra, ambjusriciadit, e ! carkter cmnren~dcr obertexefit

    in pulsiu dels pagesos ca ralans. 1,'eficcia haevingut de tal naruralesa que no existeix

    emr! proletari. Cncard que non~s os persis-ma hauria de segel lar-se amb un timbre de

    arlys enrera iniciaven la seva carrera d'humitreballadors de la terra i avui els veiem convetits en flamants propietaris.I b, si al passat l i podem estar agraits ctamb tenir confianca en I'avenir. Cataluliycornpta amb orgailiemes agrari s de gran presgi.Si al costat d'aquestes institucions vener

    bles ajuntem I'esfor~de tots aquells dels quaI'art del pags ha estat sempre el nostre amprincipalissim, estic segur que entre tots trobrem un punt de coinciakncia, ver solveniar Idificultats que encara resten. Ca1 trebailar a11fe i optimisme perqub la societat agrfcola catalna, no em pnc estar de repetir-ho, esdevingculta, rica i forta estrella que ?].!urnini tcts epagesos d'lbkria , RAFAELMASSAGUERlliixem per un altre dia esmentar~xern?de reformes ag rarie s extrangeres, j a que av

    creiem que n'hi ha prou am b /es ratlles prec,uents.LLICQNS VULGARS DELLNGUACATALANA

    L'ARTICLE- DEFINIT1.. L'article definit s en singnlar e/, la i eplural, e!s, /es. Ex.: El pare, les germanes, mare, els germans..e .Aquestes formes s6n iguals a les d'algunpronoms. Ex.: La mare la pentina (el primer

    s article; el segbn, pronom).3. Per a distingir-10s rernalquem: I'article vdavant el nom; el pronom, davant o darrera verb. Ex.: : noi el busca, (el primer el, articlsegon, pronom) Busca els nois? (41s articleEls busca (eh , pronom).4. L'article masculf singular pren aquesforma, I', davant paraule co me n~ ad a n vocaib h. Ex.: L'honor. I'avi, I'hereu.5. L'article no pot escriure's mai aix: 'I, 'Iper6 sl el pronom. E x . ; Venia el pare. PortaBusca'l. Busca els nois.EXERC!CI(Subratllem els pronoms)

    Si has perdut Ia ploma, bsca-la. - La buco i no !a:roho. - Elia i IT . Maria havien pe!.du n s bracalets i passaren tres hores cercant-/oDigui el senyoret qui s que e l molesra.-Moleta'l un xic que s'avorrira. - Si no sabeu gramtica, veniu a'l'Ateneu a aprendre-la. - Consoie/e,? (les orfenetes).

    CONSELLNo diguis tocino , sin porc .L U C I A N U ~

  • 7/29/2019 Emporion_197_1932-01-31

    4/8

    4 E M P O R I O N

    s e s p er a f er g im na s r i c a . Ta n ipc c n a hi fa l taIP"arlant del futbol a l t res d ive r t iments pe r la cana l la . .El p la no1 ja f a un s qua n t s d i e s que e s t i EI futbol . ja no ca l d i r -ho , s I 'e spor t qu ee n s a g r a d a m s . N 'h i ha que s ' en f il en m a ss aamunt par lant del futbol , i e l q u e n o p e n s a c o mpensen e l ls se ' l menjar ien.-Que si g u a n y a r e mel parti!.-Q?re si s o r s a i - Q ue s i n o h o 6 s . -Q u e si s gol.. . to thom par la . Torhom cr ida en, u n c a m p d e fu tb ol.\*aleu e xe m plz s? Ane u a l c a m p nos t r e qual -se vo l d i a d e pa rt ir . En ve u r e u uns qu e s ' h i f a -riell a m b l e s de n t s . hi'hi ha d ' a l i r e s a c e ina h r a c -i en a l s j uga dor s , i a ixb , f r a nc a m e n t , s .i nc o -r re c te . J a no c a l d ir que sa l t a r a l c a m p i p e g a ral arbr i t s propi d 'un poble que. no t cul tura .Tor r oe l l e nc s l No vo lgue u ' Csser . f i l l s d 'unpob le c om e l que - a c a b e m d e d i r. C a l e v i t a r -ho .Els n o i s d e v e g a d e s t a m b e n s hi e m p ip e m

    i a I'ltim a.cabern a pinyes . A la c l a s s e t a m b en parlem i si el n ie stre n o e n s a v i d s n o s p a son a r r iba r e m -Aix s q u e e n l e s c o s e s d e fu tboi va l m sno c rida r ga i r e , pe r que m s a v ia t a ga f a r e u r o -ga l l que pa r tida ri s . L e s c o se s , don c s , e s d i scu -t eixe n a m b c a lm a .Nois! No descuidem el furbol; no el deixemp er dr e. L a c o p a q u e s o l s a m e n r e s d o n a a l sc a m p i o n s jo la dona r i a t am b a to t s e l s q ue va na l camp i no s ' e n f a de n m a i , pe rque no in su l te nni cr iden.

    Les noves escollesAqui on hi ha a vel la Esg lsia de ls f rar ess ' h i c ons tr u ir a n ! e s nov e s e sc o le s d e Tor r c e li a :S 'h i a ixe c a r a n du e s cl a s se s : una per a n o i s

    i I 'alrre per a noies. Ultraa, hi llaura un gran jar-d en el qua l e s penja ran t rapec is , i a l t r e s co-

    EI m e s p rb xim d e s e g u r q u e c o m e n c ar a:~,eLallar-hi.Un t r o s d e I' esg l s ia de l s Do lo r s e s t ind 'ender rocar .Aque s te s nove s c l a s se s o f er eixen a t o l sn e c s d h q u e s t a *~ilsn gr an esdeven idor , ja qma du rara n nis a I 'escola i ar r iba ran a Csun s hom e s in st r ui r s, hon r a t s i t r e ba ll a do r s , qa q u e s t s s n e l s . n o m e s q u e c a ie n a u n a vcom la nos t ra .

    1B DONES DE T O R R O E ~ ~ ALe s nos t r e s Dune s p roce de ixer ! de l e s s o rvo la do r e s del golf d e R o s e s . C o m e n c e n a Epr ies , a ! ravessen la mun tanya Gr an i a r r i

    f i n s a l m a s c o n e gu t a m b e l n o m d9uH orta dReixacliu.A q u e s t e s s o r r e s a v e n c e n 4'50 m e t r e s ca ny e n d i re c c i a l su d . La so r r a e ndur a pve n t s , ha u r ia s e pu l t a r l e s m a s ie s i e I s c a m p sI 'enginyer Pr imit iu Arr igas no hs gu s obtindel gove r n Ia r e pob la c i de l e s Dune s . To r rI l . ? ,agrayda, va do na r a PI- imitiu Art ig as e l nd 'un ca r re r .So br e la muntany a hi ha una cas a pel gud a . I al co sta t , un peri t serv ei metereolbgic ae l cor responent b a~ .o me tre , !uvibmetre, e rcLe s du ne s s 'han conver! it avui en un mefic bo sc d e pins, qu e embelleix el pal 'satgeles dei cies ci 'a lguns caq ad ors .

    JOSEP PLA

  • 7/29/2019 Emporion_197_1932-01-31

    5/8

    c o m p l et a m en t i n c o m p a t i b le s a m b l e s o b l ig[A !$ A NC I P A I (, PEBS R E L A IIBP. que e!;, ;,l a , I s r , de le s guals , nolHe l leg it - amig a Ri ta - e l teu in te res santarlicle aEls nos t r e s d r e t s i e l s nos t r e s de u re s , ireferent a la feva or ien tac i6 i' punl de vista deI 'emancipnci femenina , so ta e ls a sp ec t es pol -tic i soc ia l, qu e se g on s e x po se s pod rf en c onse -guir per 'mit jb d 'an a cultu ra ben ef icaq, 6 s uncriteri qu e jo ta arbc ei d e f e l ~ s o so-"ilnc cofis-c ien tment qu e le s do ne s poden i deu en exerc ire l s n l at e ixos d r e t s que l 'hom e se m p r e i qua nelles t inguin la ,capacita t i preparaci inte l ' lec-

    ha! suf ic ien tes i llur sit uac i familiar o domCs-r ica , que d igu em , e l s permeti dedicar-s 'hi de pl&o b d 'una man era re la t iva , se go ns l lur s c i r-c u n ~ s t b n c i e s ,pe rqu& s 'h a de ten i r ea compteq u e la d s n a co ha d ' a b a n do ta r pa s la l la r, a ix i,no h a s pa s d 'ob l ida r -ho -amable escr ip tora - ,la se va interv encid i iuflu&nciae s fa c a d a v e g a d ames ne c e ss r i a , o r r h 101 Isambient modern que!a dona mate ixa va creant-se a l 'ac tuali tar , latreu so vin t fbra la l lar , i aix per a I 'esdevenidorde la famlia vin dra a consriruir un se ri s perili;c al te nir p r e se n t el ll oc q u e o c ~ ~ p aa la dona perna tura lesa , tan t en el terreny fisiolbgic compsquic, per qual cosd fou e i la c rea da .

    To t a ix que e x pos o n o vo l pa s d i r, pe r d,que e i s d r e t s que 'ha obt ingut a ra la don a . s iguin

    no r r' es ta n a s s a b e n ta d e s i d ' a l t r e s n o volen etar -ne. , per tant fa m olta fa l ta e stablir u nqua n te s in s t i t uc ions c u l tu r a l s que us e nse nyuns i a l t re s d e d r e t s i d e u r e s .E n q u a n t a l d r e t d 'e le cc i q u e a r a h a a c os e g u i t l a d o n a , e n t e n c q u e 6 s u n a c o n c e s sprematura , pu ix , qu in concepte t indran d e lpe rsona l i r t t s po l t iques Ia major par1 de ld o n e s el dia que emet in e l seu vot? ; si so lm e n t c one ixe n d ' e l l es f e t s so l t s d ' una su pos a dt rscend&ncia , qn e hauran se t ll i t 'conla r ayas iona da m e n t a una ve r na o l a c o m p a n y a treball o d e pa s se ig , s e ns e que ha g i l le g it mca p d ia r i pu ix no li a gr ad a la sev a lec tura t t e m ps... .P e r a i x b , d o n c s , s d e l a m e v a o p i n i 6 q ua b a n s q u e o b t en i r a q u e s t s d r et s , h a u r ia dp r oc u r a r- se p r im e r l a s e v a e m a nc ipa c i pe rsnal peculiar d ' r l la , i co m ja h e dir ab an s, psa n t - se a l lloc q u e l i cor resp on o procur i cose gu i r a l e sh o r e s el que li pe r ta ny , s e g on s ls e v e s a s p i r a c i o n s , te n in t t a m b e n c o m p t e lp r bpie s de l 'hom e ; pe r o , r e c o r da n t s e m pr e llar , la famlia, car si a r a h a l o g ra t a l g udre ts i en vol ms encara , que no obl id i a fh o n o r a a q u e l l s q u e li s n m o l t m e s s a g r a t

    J O A N SITJA

    EL S TRES REISM i t j a n ~ a n to ta mena de s ignes , rnb a lgu nesda de s qu e t e nem i amb l ' a iu t de va r is d icc io-n? i- is , r e spec;uosan?ent e ns presen tbrcn da\.nn!deIs ma gn es so bi ran s pe r a fer-10s-h i compren-dre q ue rem dei eg ats d e I 'ccEmporionn i quedes it ivem assab enta r -n os de la impress i que

    havia causa r en l lu r s an im s I ' a r r ibada que Tr roe l la e ls havia d igpensa t .Amb una a fec tuos i ta t i un in te rs que no pas la ca racre r is t ica de ls mo nar qu es te r rena le n s r e spongue r e n l e xtua lm e n t ~o que segue ixE! m al e s t a r d e l s c a m i n s e m p o r d a n e s o s eha impedit d 'ar r iber a les sis en punt, tal cohavem anunc ia t en nos tre radiog ram a envia1I 'Afeneu Mo nfgr i . Ple ns d 'angoixa hem arrbat z t r es q ~ l a i - t s e s e t p e r la car re te ra de I 'Erar t i t . No teniu pas idea , ni nosaltres moade qu a ts pe r a expl ica r -vos la formidable impress i q ue hem rebut en presenc ia r e l sup e

  • 7/29/2019 Emporion_197_1932-01-31

    6/8

    e spe c ta c le qu e o f er i a l a im n iensa ge ne r a c i q uem ate ria lm en t e m p l e n av a I ' a A v i n g ~ d a ~ d ela' Re-p b l i c a ~ .La etraca v a l e n c i a n a , d i s p a r a d a a la nost raa r r ibada ; I 'o rquesr ra cE;s ~Mon?gr ins>>el con-junt d e la qua l hem trob at molt millorat-; el

    g u s t i e l nom bre infin it de fana le ts i bo m be s d e .to ts co lors ; el8 c r i t s d ' e n ius i asm e de l s m e nut s ;l l ur s c a n t s i l lu r a legr ia ; le s exc iam ac ions d 'ad -mi ra ci i sorp resa ; la jo ia re f lexada en les ca r esd e l a g e n t m e s g r a n . .... t o t p l e gat , e ns ha so r -p r e s t an f o n d am e n t q u e n o s a b e m p a s c o mexplicar-vos-ho . . L e s c o n s t a n t s l r ~ o s t r e s ' a -g r a ym e n t r e bude s de l a ge n t que e m ple na va ave s sa r e l s c a r r e r s d e la

  • 7/29/2019 Emporion_197_1932-01-31

    7/8

    s e n t a w p e r d i v e r s o s e h c r r e c s d e I 'A ju nta m zMaven t ~ s o b ra t 4 4 e s .-p ro d u ct e d e l s f e st e. ' ' q u e o r g a n it z a la Co mi s s i 6 d e f e s te s , i d i soa q u e s t a , s ' a c o r d q u e d ita s u m a e n g r o ss i l a s uc r i p c i6 d e la f e s ta d e l s Re i s d cO r i en t .

    Ajuntament AVIS.- EI fet &acceptar EMPORIOSessid 30 desembre 1931. significa per no salt res^ la conformitat agurar com a suseriptor. En cas contraS e s s i 6 ord inh ria, cjue presidc::: 14AlceldeS r . preguem al lector e s serveixi retornar

    peribdic. .Aprovar I 'acta anter , ior .A p r o v r les 1iquitlacions.presentadss e r a r -sob rd con sum : d 'e lec tr ic irat de d o s t rimss-i-: u e; I ' import: a tav or de- I 'Ajunfamenj. d eD.a Cl a ra G a l i b e rn i 368 ptes . DIde t , ,s igu i. n gress a t en ca ixa .

    Pr ese nta da la l iquidaci6 ,corresponen t a I'any01-a l v a d o r .1-loretar t f , per rep art im ent d 'u ti l itars, inquil inar , ca-gueres i resu l t es de 1930, am b un . in -liquid de21:.767'55 ptes. en to?al , ] 'Ajunta-ons tar qu e e l to ta l de rebu t s de 1931, d'im-ort 16i3967S-ptesi pe rG i ts co nce pte s , qued en end e r d e . di! r e c a p t a d or , p e r l a - . s e v a . c o b r n n ~ aom a resu l t es .

    Vis ta I 'ordre de la Delegacid de H isend a d 'a-Ajuntament per 1932, s 'acorda rectifi-r-10 aug me ntan t f ins a 3 .026 p res . an yal s , e l

    2 ptes . co ns ig na de s , rebaixant la d i ferenciapre vist os a ti de n o modificar el totcil d e ditvo tada de 154.392.p tes .Amb referencia-a la p laca dl l" tervenror ambu mnim d e 4000 pte s . , la con signac i de laorde na I 'esmenrada Delegae i6 dgH isen da , , el m ateix que I 'any an ter io r , no con-

    ci i t sou , per no ar r ibar a l p romedi de l s 3, sumin i s t res i ob res , a l tipus que o rdena la

    i que amb cop in d ' aques t ,V a ren e s s e r ap ro v a t s a l g u n s co mp t es p re-

    CC)RRESPOMDENCIA. El n o s t r e bamic . r e s i d en t a Ba rce l o n a , S r . Ramo n Mas coe n s esc riu una afectu osa l le tra oferint el sc o n c u r s e n p r o d e la t a s c a q u e e n s he m e m p rd z s d'

  • 7/29/2019 Emporion_197_1932-01-31

    8/8

    qual estem ,absolutam~n! 'acord: Preguem ai En altra ocasid inforltrareni amb ms detSr. Alcalde, com a mxima autoritat, que cerqui . a nostres lectors. i . ? e . .. -una fbrmula de concbrdia entre uns i altres, per ASSIST~~NCIAIUTADANA.~- -~mdcabar aquest Itarg conflicte. de!s lementables esde\renimznts qve han e

    P ( ) ~ f ~ ~ A .- el &Centre epublic&Cata]6* alenada d'engoixa per f ~ i atalunya,vr: ceIebrar una reuni general extraordinaria nombrosos els ciutadans que han ofert la sper tractar d'adherir-se a I'Esquerra Republi- assi sthc ia a les dignes autoritats de Torroecana de Catalunya. Celebrem aquesta manifestacid que paun esperit civic be11 loable.

    MISS CATA!-UNYA. - om ha divulgat la DEFUNCIONS -Ha mort a Barcelonapremsa, la seriyoreta Teresa Ddnie:, represen-tant de la bellesa catalana, ha estat elegida Miss Trtola Lorenzo, serlyora molt coneguda iEspanya en el concurs recentment a guda en nostra vila, on ha estat molt sentidMadrid. Subratllem aquests nova perque lasenyoreta Daniel, acompanyada de la seva dis-tingida famlia, va passar I'estiu darrer en lanostra riallera platja estartidenca.

    No cal dir com celebrem el seu triomf i comfem vots per tal de que esdevingui Miss Europa,la nostra coneguda.

    D'INTERES PELS AGRICULTORS.-- Unamic nostre ens crida i'aiencio sobre un proce-diment que ell ha posat en practica per tal dedestruir, o al menys d'aminorar, els perjudicisque causen els cadells en el conreu de Ia patata.Segons I'amic de referncia el resultat es excel'lent. Davant I'inters que un fet semblant tC perla nostra agricultura, reproduim de la premsaaquesta nota,, la qual corrobora plenament les

    seva mort.A sa distingida famflia nostre condol..Tamb ha traspassat a millor vida D.a

    rinda Sunyer d'origen' torroellenc i gernpoiitica de D.a josepa Bataller.

    Trametem nosrre sentit condol a sa volgfamflia.

    FUNERALS. - Dimecres passat el cbraren, en I'Esglsia parroquial, solemnes frals en sufragi de I'anima de Martl TeixidColl, de la Torra Martina, el s quals s e vegmolt concorreguts-

    PREC. -La Comissi organitzadora dfesta dels Reis, prega als comerciants que manifestacions del nostre amic: DeSanta Bar- seeixen vals tinguin a b presentar-los abar'.- '6 molts '1s agric'lto~s d'aq'esfa que cr is tbhl Planas, qgan mes aviat millor, pedavant del bon resulrat que els dona en passada

    collita I 'us de la carboniia i del sulfaf de ferro. de facilitar la liquidacid de totes les despdipositats en el fons de la rega en la sembra dk per I t e smen t a d a festa.ala patata* per a preservar a I'esmentat tubercul LA FESTA D E SANT ANTON.-Amb gdels perjudicis del grill-talpa (cadell) enguanyestan disposats a valer-se del mateix vroce- animaci va ce!ebrar-se aquesta festa popu, -diment defensiu. El mati ve tenir lloc la s ~ l c m c e cnzdicc

    Fora Portal. Desprs, els cavalls, alguns aDESCOBRIMENT IMPORTANT.- e'ns nats amb molt gust, desfilaren pels nos

    diu que al Baix Emporda i no lluny de Torroella carrers. A la tarda hi hagu sardanes a la ps'ha descobert un poblet ib&ric,al qual s faran i a la l l i t ball al Sa16 j ou .excavacions. Hom dbna importbncia al desco- -

    t . IMP. . C A S A D E V A L L . - T O R R O E L L A DE MONT