EN EL MAR HI HA COCODRILS

de FABIO GEDA

La història real d’Enaiatollah

Treball del llibre d’Ennatu Domingo Soler

3r ESO

RESUM

Tres promeses van ser les que va fer l’Enaiatollah a la seva mare l’últim cop que la va veure a Pakistan: que mai robaria, mai tocaria les drogues i mai utilitzaria armes. Després d’haver-li fet prometre aquestes tres coses, ella el va abandonar. Ja no el podia amagar dels talibans que assetjaven casa seva, fins al punt de deixar a tota la gent del seu poble sense escola, ja no el podia amagar el forat que havia fet dins la casa, perquè ja era massa gran. Ell que és un noi molt observador, llest i molt espavilat, busca una feina a Quetta. Ha vist que molts nois de la seva edat treballaven venent productes als turistes i a la gent del carrer. Però a ell no li agrada això de molestar els altres perquè li comprin productes, així que un dia sent pel carrer que a l’Iran es viu millor, i que es podia tornar a casa amb un texans i una camisa. I això era el que volia fer ell. Hi volia anar amb un traficant de persones. Un bon dia el seu amic Sufi i ell se’n van a treballar en una construcció il·legal, sense papers i tots els diners que van guanyar durant quatre mesos se’ls queden els traficants fins que ja cobreixen el cost del transport. La vida a la construcció no està malament, encara que és bastant perillós: nens que cauen de les bigues, pedres que cauen per accident i acaben matant a innocents, no gosen sortir mai al carrer perquè sempre estan amagats de la policia. Fins que un dia inesperat la policia els agafa desprevinguts, i els demanaven els papers i veient que no en tenien els fan tornar a l’Afganistan. Però al camí de tornada tot es va girar. Els policies els van començar a posar en fila i els van escorcollar i els van pegar si no donaven res. Ell en veure que li agafaven el seu rellotge es va enfadar molt, tot veient com era d’injust tot plegat. Els van deixar anar però al poc temps ja els estaven perseguint i ell va començar a córrer tan ràpid com va poder, a l’esquena sentia els fusells carregats i mentre corria anava pensant quin seria per ell, quin l’acabaria tocant. En aquell moment va decidir que havia de marxar, marxar ben lluny, a Turquia.

Es va ajuntar amb un grup de gent que també volia marxar. Els van dividir en ètnies i els van dir que de dia dormirien i de nit caminarien. Van caminar molts dies seguits sense parar, els guies sempre els anaven dient que ja arribaven però semblava que el camí mai s’acabaria. La primera parada va ser a Van. Allà els van posar dins un camió, dins no seria la paraula, els van fer entrar en un espai que hi havia d’uns 50 cm sota el camió, no s’ho podia acabar de creure l’Enaiatollah, però ho havia de fer: era la seva única opció. Els van donar dues ampolles, una plena i una buida. El viatge va durar tres dies, tres dies agonitzants. EL pitjor va ser adonar-se que a l’Istanbul la vida era més complicada que a l’Iran, i no trobaven feina.

Més tard va trobar quatre nois que també estaven pensant d’anar a provar fortuna a Grècia així que van agafar una petita barca de goma i una cinta adhesiva i se’n van anar al mar. Entre discussió i baralles al mig del mar perquè uns volien tornar enrere i altres no, es van passar els dies al mar amb molta gana i amb un únic punt de referència que era un far . Un dia va passar un ferry just al seu costat i amb les onades que produïa va fer caure un dels seus companys a l’aigua i es va ofegar, no el van veure més perquè la foscor el va engolir... Un matí van aconseguir veure terra, havien arribat a Grècia.

Tot seguit va buscar feina i va trobar un grup de nois afganesos però li van dir que havia de viure als parcs i que havia de treballar en construccions de cases. Tots li deien que anés a Londres. Això dels traficants no li va agradar gens així que ho volia fer ell mateix i es va infiltrar

2

al vaixell. Tres dies després va sortir al port de Venècia. Allà tenia una meta i era Roma. Amb els seus estalvis va pagar-se el bitllet per anar-hi. Quan va arribar a la ciutat va trucar a un vell amic seu, el Payam. No podia creure que l’Enaiatollah hagués pogut arribar a fer tot aquest viatge. De seguida es va sentir molt responsable d’ell i li va explicar que hi havia cases d’acollida i que una família l’acolliria. En un principi el noi s’hi va negar però després hi va estar molt bé amb la seva nova família. El van acollir per sempre i el van ajudar a recuperar els estudis i li van fer els papers per poder viure a Roma sense cap problema. Al cap d’uns quants anys l’Enaiatollah va trucar a l’Afganistan i va poder parlar amb la seva estimada mare.

SOBRE L’AUTOR I L’ENAIATOLLAH

La història està escrita en primera persona amb l’ajuda de l’escriptor italià Fabio Geda, que va passar moltes hores parlant amb l’ Enaiatollah.

L’Enaiatollah va néixer a la província de Gazhni, al sud-oest de l’Afganistan. La seva família pertany al poble dels hazares, un grup ètnic amb característiques similars als mongols, perseguits i maltractats des de fa molts anys.

Font d´informació: Illa dels Llibres (www.illadelsllibres.com)

EL RECORREGUT DEL VIATGE

3

COMENTARI PERSONAL

No m’he llegit molts llibres com aquest. Haig de dir que m’ha agradat moltíssim i que m’ha estat molt fàcil de llegir. És una història real i la manera com està escrita és molt original. És com si el mateix personatge t’estigués explicant la seva història, com si estiguessis amb ell. M’ha fet pensar molt. En coses que viuen els nens als països que estan en guerra. El recomano a tothom que vulgui saber coses sobre el que està passant a altres llocs del món.

4