of 76 /76
LA SITUACIÓ DEL CATALÀ A FRANÇA ASPECTES JURÍDICS I DOCENTS I ESTUDIS SOBRE LA MATÈRIA LA GNOSEOLOGIA DE RAMON LLULL

En línia

  • Author
    vandien

  • View
    226

  • Download
    4

Embed Size (px)

Text of En línia

  • LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    ASPECTES JURDICS I DOCENTSI ESTUDIS SOBRE LA MATRIA

    LA GNOSEOLOGIA DE RAMON LLULL

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 1

  • 001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 2

  • INSTITUT DESTUDIS CATALANSSECCI DE FILOSOFIA I CINCIES SOCIALS

    LA SITUACI DEL CATALA FRANA

    ASPECTES JURDICS I DOCENTSI ESTUDIS SOBRE LA MATRIA

    Comunicaci pronunciada perJOAN BECAT I RAJAUT

    el dia 21 de febrer de 2000

    BARCELONA2000

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 3

  • Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

    Joan Becat i Rajaut 2000, Institut dEstudis Catalans, per a aquesta ediciCarrer del Carme, 47. 08001 Barcelona

    Primera edici: novembre de 2000Tiratge: 600 exemplars

    Text revisat lingsticament pel Servei de Correcci de lIEC

    Compost per fotocomposici gama, s. l.Carrer dArstides Maillol, 3, 1r. 08028 Barcelona

    Imprs a Limpergraf, SLPolgon industrial Can Salvatella. Carrer de Mogoda, 29-31. 08210 Barber del Valls

    ISBN: 84-7283-538-3Dipsit Legal: B. 45978-2000

    Sn rigorosament prohibides, sense lautoritzaci escrita dels titulars del copyright, la reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi la reprografia i el tractament informtic, la distribuci dexemplars mitjanant lloguer o prstec comercial, la inclusi total o parcial en bases de dades i la consulta a travs de xarxa telemtica o dInternet. Les infraccions daquests drets estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis.

    Becat, JoanLa Situaci del catal a Frana : aspectes jurdics i docents i estudis sobre la matriaReferncies bibliogrfiquesISBN 84-7283-538-3I. Institut dEstudis Catalans. Secci de Filosofia i Cincies SocialsII. Ttol 1. Catal Dret i legislaci Frana 2. Catal en lensenyament Catalunya del Nord 3. Catal Aspectes socials Catalunya del Nord804.99-087(448.9)

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 4

  • Sigles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

    Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

    El debat al voltant de la firma de la Carta Europea per a les Llenges Regionals o Minoritries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

    La situaci jurdica de les llenges regionals a Frana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

    Un element visual i simblic, la toponmia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

    La situaci de lensenyament del catal i la demanda social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27El catal dins els ensenyaments primari i secundari pblics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Lenquesta del 1995 sobre lensenyament bilinge a les maternals . . . . . . . . . . . . . 28

    El catal a Catalunya Nord: els estudis sobre ls del catal i les actituds de cara a la llengua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

    Ls i la percepci de la llengua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Els treballs de sociolingstica de lICRECS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32Les enquestes de Mdia Pluriel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

    El paper de lInstitut dEstudis Catalans i de la seua Delegaci Territorial a la Universitat de Perpiny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

    DOCUMENTS ANNEXOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

    1. El marc jurdic i administratiu de lensenyament del catal a Frana . . . . . . . . . . 41

    2. Lenquesta del 1995 sobre lensenyament bilinge a les maternals . . . . . . . . . . . 45

    3. Lensenyament primari i secundari del catal a Catalunya Nord . . . . . . . . . . . . . 49

    4. Lensenyament del catal a la Universitat de Perpiny: lInstitut Franco-catal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

    TAULA

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 5

  • 6 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    5. LICRECS: la recerca sobre el domini catal a la Universitat de Perpiny . . . . . 57

    6. Modalitats i balan de la revisi toponmica del cadastre a Catalunya Nord, febrer de 2000 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

    7. Elements sobre el cas de la correcci dels topnims catalans del cadastre de Perpiny i la sentncia del Tribunal Administratiu de Montpeller del 26 de mar del 1997 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

    8. Modalitats i balan de la revisi toponmica dels mapes IGN de Catalunya Nord, febrer de 2000 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 6

  • APLEC Associaci per a lEnsenyament del CatalBEP-CAP diploma densenyament professional certificat daptitud professionalBOEN Bulletin Officiel de lEducation NationaleBTS diploma de tcnic superiorCAPES certificat daptitud pedaggica per a lensenyament secundariCNDP Centre Nacional de Documentaci PedaggicaCNRS Centre Nacional de Recerca CientficaCNU Consell Nacional dUniversitatsCREC Centre de Recerca i dEstudis CatalansDEA diploma destudis aprofundits (curset de doctorat)DESS diploma dEstat de serveis socials (curs de postgrau)DEUG diploma destudis universitaris generalsDNGIN diploma nacional de guia intrpret nacionalDUEC diploma universitari destudis catalansFEN Federaci de lEducaci NacionalFLE francs com a llengua estrangeraFSU Federaci de Sindicats UnificatsICRECS Institut Catal de Recerca en Cincies SocialsIEC Institut dEstudis CatalansIFC Institut Franco-catalIGN Institut Geogrfic NacionalIUFM Institut Universitari de Formaci de MestresLEA llengua estrangera aplicadaLV1 llengua viva 1SETELCAT servei densenyament del catal a distnciaSGEN Sindicat General de lEducaci NacionalSOS (sigla convencional per a demanar socors; sense equivalncia literal)TAL tractament automatitzat de les llengesUCE Universitat Catalana dEstiu

    SIGLES

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 7

  • UdG Universitat de GironaUMR unitat mixta de recercaUOC Universitat Oberta de CatalunyaUPF Universitat Pompeu FabraUPRES unitat prpia de recerca de lensenyament superiorURV Universitat Rovira i Virgili

    8 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 8

  • Desprs duna presentaci del debat sobre la firma de la Carta Europea pera les Llenges i finalment el refs de firmar-la, que va animar lany 1999,potser amb ms atenci a Catalunya que no pas a Frana, per situar dantuvi eltema, i desprs de caracteritzar les actituds dels diferents actors, us presentarun balan de la situaci del catal en quatre dels mbits on hi ha alguns elementsque permeten dobjectivar al mxim per no totalment, i ja veurem per qui-nes raons la meva exposici: 1) el marc jurdic, 2) la toponmia, 3) la situaci iels menesters de lensenyament, 4) els estudis sobre ls del catal i les actitudsde cara a la llengua. Acabar amb una reflexi personal sobre el paper que potjugar lInstitut dEstudis Catalans en aquest context, especialment a travs de laseua Delegaci Territorial ubicada a la Universitat de Perpiny.

    Per a la descripci de la situaci del catal a Frana i a Catalunya Nord,procurar ser tan honest i tan poc militant com pugui. No s si hi arribar, carfaig part dels ciutadans francesos que es manifesten pblicament a favor de lesllenges territorials no reconegudes pel seu propi estat i, daltra banda, s quehi ha tots els aspectes afectius i les implicacions de lacci quotidiana que podenpertorbar la meua visi de les coses, com ens expliquen prou b els socilegs iels etnlegs. La meua manera de ser honest ser de dir-vos el que exposaria enqualsevol mbit altre que lIEC, per exemple, a qualsevol universitat francesa oals mateixos serveis de lEstat, suposant que sofereixi la mateixa oportunitat.

    Encara que pugui semblar sorprenent, aquesta situaci sem va presentarrealment dues vegades lany passat: primer al febrer, quan em van demanar deredactar un informe prou complet, Rapport sur laire catalane en France,1 per al

    INTRODUCCI

    1. Rapport sur laire catalane en France, tabli pour M. le Recteur Jrme Chapuisat, Cabinetde M. le Ministre de lducation nationale, de la recherche et de la technologie, charg des cultures etlangues rgionales, ICRECS, Perpiny, 02/02/1999, 86 p., 21 x 29,7 cm, multicopiat.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 9

  • gabinet del ministre dEducaci Nacional, de Recerca i de Tecnologia, i desprsal novembre, quan el Ministeri de Cultura, mitjanant la seua Delegaci Gene-ral de la Llengua Francesa, em va demanar de redactar una nota ms breu, du-nes trenta pgines, Catalan (fiche langues de France).2 Ms endavant naclarirles circumstncies i la significaci, car no cal creure, sobretot, que sn informesper a actuar. Per, per tornar als enfocaments daquesta comunicaci, podreucomprovar que molts dels elements que utilitzar avui shi troben tamb, ambcomentaris semblants.

    10 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    2. Catalan (fiche langues de France), Ministre de la Culture, Dlgation gnrale la languefranaise, Pars, 30/11/1999, 35 p., 21 x 29,7 cm, multicopiat.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 10

  • Com s notorietat pblica, Frana no ha ratificat la Carta Europea per a lesLlenges Regionals o Minoritries del Consell dEuropa,3 i queda, doncs, enlltim reducte dels estats que no ho han fet. Aquesta reticncia a reconixer lesseves llenges prpies s una constant. Per exemple, si va firmar la Carta de les Nacions Unides sobre els drets dels infants, ho va fer sense larticle que afir-ma el dret a la identitat cultural i lingstica. Amb un argument, sempre el ma-teix fins ara: no firma no pas perqu no vol, sin perqu no la concerneix aquestdret, car a Frana noms hi ha una llengua i una cultura, la francesa, i lEstat ga-ranteix que hi accedeixin tots els nens del seu territori.

    Hi ha evidentment una gran part de cinisme per part dels qui afirmen p-blicament aquestes posicions amb coneixement de causa, per ho cal prendrecom un fet social, ja que lopini pblica en conjunt i molta gent, poc informa-da o educada sobre aquest tema, sho creu, ho dna per bo i, amb el convenci-ment del paper tant histric com actual de Frana, sofn si es diu que la ptriade la declaraci dels drets de lhome no respecta un daquests drets fonamen-tals. Fins i tot no s si, a Frana mateix, val la pena argumentar i prendre defront aquestes posicions, ja que sem en el mn de les coses donades per des-comptat.

    Aquest argument ja va ser avanat per no firmar documents anteriors eu-ropeus semblants en diverses ocasions i amb governs dorientaci poltica dife-rent. A finals dels anys setanta, el primer a utilitzar-lo va ser el primer ministreRaymond Barre, sota el mandat presidencial de Valry Giscard dEstaing i una

    EL DEBAT AL VOLTANT DE LA FIRMA DE LA CARTA EUROPEA PER A LES

    LLENGES REGIONALS O MINORITRIES

    3. Carta Europea per a les Llenges Regionals o Minoritries, adoptada pel Consell dEuropael 5 de novembre del 1992. Consta de noranta-quatre articles o apartats. Dins la seua proposta inicialde firma, el primer ministre Lionel Jospin indicava la possibilitat de firmar-ne trenta-cinc noms (se-gons la carta de missi que va enviar al Pr. Carcassonne).

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 11

  • majoria parlamentria de dretes, i uns deu anys ms tard ho va tornar a fer ser-vir el president Franois Mitterrand, portat per una majoria desquerres. Enambds casos amb una gran tranquillitat i sense escndol dins la premsa ni de-bat poltic o ciutad, llevat de les reaccions sempre marginals i marginades delsdefensors de les llenges regionals.

    Aix ens ha de fer reflexionar. Els contundents articles dAlfons Quint alAvui poden semblar excessius i el seu autor massa destraler o que fa una fi-xaci, per puc confirmar que t tota la ra sobre el fons i els elements delanlisi. Molt poques vegades mhe trobat en discrepncia sobre els fets o lesbases de largumentaci. Ara b, la meua reflexi i les meues conclusions emporten cap a altres llocs, potser perqu no em toca sensibilitzar uns ciutadansdun altre estat i perqu, desprs duna presa de conscincia, vaig entendre queper intentar modificar la situaci no calia satanitzar i per tant automarginar-se,sin constatar i entendre i, aleshores, buscar palanques, fissures dins el sistemaper a introduir-hi avenos concrets, fer pedagogia i, per sobre de tot, fer valerels meus drets com a ciutad francs dins un estat democrtic, aix s, afirmantsempre les coses com crec que sn i haurien de ser. Per sort, sem uns quants apensar el mateix a Catalunya Nord i arreu de Frana, i ens reprodum, intellec-tualment o pel mestratge sentn, ja que bastants joves ens fan costat, amb unavisi diferent de les coses, car ells van nixer amb lEuropa installada i al mig detot el moviment didees i dintercanvis que genera.

    Durant els anys vuitanta i noranta, tres vegades, grups de diputats al Parla-ment francs (pocs en veritat i generalment de Bretanya o del sud-oest, dues ve-gades socialistes i la tercera de dretes) van preparar un projecte de llei molt mo-derat sobre les llenges regionals franceses. Van demanar el suport de lesassociacions i dels grups defensors daquestes llenges. Recordi les discussionsque vam tenir a la Federaci dEntitats Catalanes de Catalunya Nord. Les pro-postes ens semblaven vergonyoses pel poc espai que deixaven i lextrema mo-deraci que sen desprenia i que es podia interpretar com un futur fre legal i nocom un aven. Finalment, arreu de lEstat, es va donar un suport ferm a aques-tes iniciatives, potser per ajudar diputats que es trobaven marginats en el seupropi partit i perqu vam ser sensibles al reconeixement legal del fet lingsticms que a les disposicions. Cap daquests textos va passar a debat. Cada vegadaes van retirar perqu sapropaven eleccions i podien fer perdre vots (tant a ladreta com a lesquerra) ms que no pas aportar-ne. Per tant, avui dia no hi hacap marc legal, ni tan sols el reconeixement duna existncia.

    La primera menci s la conseqncia de la reforma constitucional del1992. Calia adaptar alguns articles de la Constituci per poder firmar el tractatde Maastricht i complir-lo, traspassant algunes competncies destat a la UniEuropea (entre altres, la moneda), fent possible la mobilitat dels ciutadans eu-ropeus i el reconeixement dels seus drets a fora del seu estat dorigen (per exem-

    12 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 12

  • ple, residncia, treball, vot, diplomes, etc.). Per el debat es va centrar sobrelarticle 2, on es va afegir: la langue de la Rpublique est le franais.4 En efec-te, a cap lloc no constava fins aleshores. La por era que ciutadans alemanys obritnics, residents a Frana, no exigissin a crrec de lEstat francs escola, do-cuments administratius o ser atesos en la seua llengua, amb lagreujant afegitque podrien formar grups de pressi electorals eficaos a escala local ja que selspermetia ser funcionaris i electors. Conseqncia directa: tallava tamb qualse-vol possibilitat de reconeixement de les llenges regionals.5 s a la llei constitu-cional de lany 1994 que sintroduir desprs duna batalla parlamentria onels diputats favorables, els de les lleis avortades, plantaren cara un afegit am-bigu, sense prejudici a les llenges regionals.6

    Es pot dir que el debat dels anys 1998 i 1999 al voltant de la firma de laCarta Europea i el refs de firmar-la obren una nova etapa i han fet bastant perfer avanar la qesti, especialment en lmbit poltic estatal.

    Precisem els fets i la cronologia. El primer ministre Lionel Jospin, en laseua campanya de 1997, per aplegar el mxim de vots,7 va prometre de firmar la Carta Europea. El 1998 encarrega a un diputat socialista, batlle de Quimper,a Bretanya, un informe sobre les llenges regionals per fer propostes concretes.s el rapport Poignant,8 bastant moderat i paternalista i molt criticat tant enel mn del militantisme regional com dins el seu propi partit, per en realitatmolt agosarat, en el marc francs sentn. En substncia, deia que ms que me-sures per a ajudar, i en proposava malgrat tot unes quantes per a lensenyament,la cultura i els mitjans de comunicaci, el que ms faltava era un marc legal, i elque ms demanava la gent era reconeixement i dignitat: per tant, suggeria unallei marc i la firma de la Carta Europea.

    El senyor Lionel Jospin va deixar la llei marc de banda, que comprometiams, i va anunciar com a primer pas que firmaria la Carta. En realitat no era

    EL DEBAT AL VOLTANT DE LA FIRMA DE LA CARTA EUROPEA 13

    4. Trad.: la llengua de la Repblica s el francs. Segons la llei constitucional del 25 de junydel 1992, on es va introduir aquest apartat. Dins la llei constitucional posterior que la completa, aques-ta frase encapala larticle 2.

    5. A ms a ms, durant el debat que va introduir la referncia al francs mitjanant una esmena,es va proposar una altra esmena per a preservar explcitament les llenges regionals, que va ser rebut-jada per un vot, enmig de les afirmacions de respecte i amor per les dites llenges que van fer sense ex-cepci tots els parlamentaris que van explicitar la posici del seu grup.

    6. s larticle 21 de la llei 94-665, del 4 dagost del 1994: Les dispositions de la prsente loisappliquent sans prjudice de la lgislation et de la rglementation relatives aux langues rgionales deFrance et ne sopposent pas leur usage.

    7. Franois Mitterrand havia fet el mateix lany 1981 parlant en un mting de les langues deFrance. Daqu surten, indirectament, les disposicions de lanomenada circular Savary de 1982 sobreensenyament.

    8. Bernard POIGNANT, Langues et cultures rgionales. Rapport au Premier Ministre, Pars, 1998,72 p., 21 x 29,7 cm.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 13

  • aix, sin que es tractava de firmar noms un ter daquest text, el mnim exigitpel tractat, la part ms neutra que no podia comprometre gaire. Era un gest mssimblic que efectiu i, a ms a ms, ho caldria concretar desprs amb disposi-cions legals. Es pot veure a travs de lensenyament9 el que s la inrcia admi-nistrativa i poltica i com es pot anar a poc a poc quan conv.

    Recordi el debat que vam tenir en una petita sala del Palau de Congressosde Perpiny, les associacions catalanes i uns quants poltics, per saber si ensdeterminarem per aquesta firma o en contra. El mateix debat, coordinat, vatenir lloc arreu de les regions concernides a lEstat francs. Pot semblar es-trany danar en contra duna mesura que sembla que s favorable. En realitatnoms es firmaven uns trenta articles i no els que permetien una avanada.Fins i tot, com acabava de passar amb el plet del prefecte Bernard Bonnet con-tra lajuntament de Perpiny per unes correccions toponmiques, pensvemque es podria prohibir tot el que no seria firmat:10 en efecte, constatvem quealgunes iniciatives tolerades o mig legals, per exemple, dins lensenyament,quedaven fora. Dit duna altra manera, Frana hesitava a firmar el que ja per-metia, aix s, sense existncia legal. Es veu, doncs, que el debat era ms enlmbit del simbolisme que no pas del pragmatisme. s per aix que es va de-cidir donar suport al govern, car la gent no entendria una altra posici. Tambhi havia lesperana de poder aconseguir ms, per via de llei, una vegada fet elprimer pas.

    Tant per prudncia com en una tctica molt prpia del seu tarann poltic,que vol instrumentalitzar les oposicions i ser prudent per no comprometre elfutur, el primer ministre Lionel Jospin va demanar un informe sobre la possibi-litat de firmar la Carta a un universitari molt conegut pel seu conservadorisme iesperit jacob, el professor Carcassonne, especialista de dret constitucional en

    14 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    9. Ens referim al document annex 1, sobre el marc jurdic i administratiu del catal a Frana.Sobservar, per exemple, que, desprs del vot de la llei Deixonne lany 1951, cal esperar loctubre del1966 per veuren una primera circular daplicaci, que crea comissions, i el febrer del 1969 per veurepossible algun ensenyament a les escoles, o sigui, divuit anys, i lany 1975 per veure un esbs de for-maci dels mestres, o sigui, vint-i-quatre anys desprs. Ara b, el primer dispositiu ms complet (perexperimental) s la circular Savary del 1982. Aquesta experimentaci durar tretze anys, fins a lany1995, en qu, amb la circular Bayrou, el dispositiu, tot i que molt limitat, es fa permanent: han passatquaranta-quatre anys, dues generacions humanes.

    10. Linforme Carcassonne confirma clarament aquesta premonici, quan diu a la pgina 125,dins les conclusions, a propsit de la llei daplicaci de la Carta, si aquesta es firmava: Cette loi de-vrait formuler un principe, celui de la reconnaissance, comme lment du patrimoine culturel national,des langues de France; es tractaria dune part de donner une base lgale assure toutes les pratiquesqui existent dj [...], dautre part de rendre caduques toutes les normes de rang gal ou infrieur, au-jourdhui en vigueur. Dit duna altra manera, passant dun sistema de tolerncia a una llei valdrnoms el que dir la llei, excloent tot el que es trobar a fora en alguns mbits hi pot haver un retro-cs si la llei s massa limitadora.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 14

  • una universitat parisenca. Les conclusions van ser les previstes,11 fins al puntque es pot sospitar que, dins aquest joc de rols, el primer ministre podia intuir jael resultat, com tothom: hi havia moltes reticncies i, si es firmava la Carta, caliaacompanyar-la duna declaraci interpretativa restrictiva, si no, hi veia reserveso incompatibilitats; deixava la porta oberta a una consultaci del Consell Cons-titucional. El senyor Lionel Jospin va decidir que es firmaria igualment i va ser elpresident de la Repblica, Jacques Chirac, a qui tocava concretament firmar, quiva decidir enviar el text al Consell Constitucional.12 Aquest, amb la feina ja pre-parada pel professor Carcassonne, va dictaminar en poques setmanes fet ex-cepcional per un assumpte aparentment tan minse que firmar seria anticonsti-tucional: no es podia firmar sense modificar larticle 2 de la Constituci.

    El gui dels esdeveniments no sacaba aqu. La polititzaci del debat i el fetde no firmar van crear ms debat i reflexi encara que modestos en conjuntque totes les campanyes dels grups militants. Nhi va haver molts que ho vantrobar vergonys, tant a dreta com a esquerra, i es van adonar que Frana for-mava part dels estats retrgrads dEuropa sobre aquests temes.

    Duna certa manera, per a nosaltres, s millor que no shagi firmat la CartaEuropea. No ens canvia el marc on ens movem i, com es diu vulgarment, que-den retratats els dolents de la pellcula, que habitualment som nosaltres. Sobre-tot ara el problema existeix ja que les coses sn dites i que shi ha de fer algunacosa: cal firmar malgrat tot i, per tant, modificar la constituci?, o b no convtocar la Constituci i, per tant, no firmar per, tornant als suggeriments del re-port Poignant, cal crear dins el marc actual un dispositiu legislatiu ms clar ipermissiu?

    A ms a ms de les llenges regionals de la Frana metropolitana, cal pren-dre altres elements en compte, car aquest episodi, junt amb els brots constantsde racisme i les campanyes correlatives dels moviments antiracistes,13 ha donatms fora i actualitat a diverses pressions poltiques o culturals. En efecte, tam-

    EL DEBAT AL VOLTANT DE LA FIRMA DE LA CARTA EUROPEA 15

    11. Guy CARCASSONNE, tude sur la compatibilit entre La Charte europenne des languesrgionales ou minoritaires et la Constitutiton, Pars, 1998, 130 p., 21 x 29,7 cm.

    12. Coincidia amb la campanya de les eleccions europees i amb la escissi del seu partit,lRPR, amb el grup Pasqua de Villiers, molt dret, aferrat a lantieuropeisme i a la defensa dels valorsfrancesos, de la famlia i de la ptria. Molts pensen que una tctica per anar a recuperar una part delsvots dextrema dreta del Front Nacional de Jean-Marie Le Pen.

    13. Molts membres daquests moviments i fins i tot collectius i meses mitjanant manifestos opeticions firmades i publicades, per exemple, els manics, SOS Racisme, les potents associacions lai-ques, la Federaci dels libres Penseurs, sn sensibles amb molta ra als drets culturals dels immi-grats per a afavorir llur integraci i, alhora, sn molt intolerants a Frana mateix per les llenges i cul-tures territorials, les reivindicacions de les quals els sn insuportables per, segons ells, atemptatriescontra la unitat francesa, les llibertats individuals, la igualtat de drets (gaudirien de drets especfics elsciutadans locutors daquestes llenges regionals i no els altres) o per retrgrades, antiquades i obscu-rantistes, quan no es qualifiquen de racistes i excloents.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 15

  • b shan de tractar a Frana les reivindicacions lingstiques i culturals (i de ve-gades autonomistes o independentistes) dels departaments i territoris lultra-mar, Antilles, Guaiana, Reuni, Polinsia francesa, etc., i complir lestatut deNova Calednia, que implica primer caracteritzar les llenges canaques i defi-nir un dispositiu legal al seu favor. Shi afegeixen les exigncies de grups dori-gen immigrant, avui ciutadans francesos, que volen el reconeixement de la seuallengua i cultura en el marc de la Repblica, berebers, cabilencs, collectiusrabs, turcs, kurds, roms i zngars, polonesos i altres europeus, asitics, etc. sen aquest marc que el primer ministre va confiar lany passat al Ministeri deCultura una enquesta exhaustiva sobre les llenges de Frana. Suposi que arasentn el marc on sinscriu linforme sobre el catal que he remarcat en co-menar aquesta exposici.

    16 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 16

  • Ara per ara, no hi ha cap text legislatiu general ni referncia explcita a untext constitucional que empari les llenges regionals. Cosa que no vol dir quehi hagi un buit jurdic total. Hi ha algunes disposicions que permeten fer fun-cionar leducaci o que permeten subvencionar si es vol publicacions,per res que pugui semblar un reconeixement o un marc jurdic explcit. No-ms la llei Deixonne (en parlarem amb lensenyament) i una allusi ja esmen-tada lany 1994 a conseqncia de la modificaci de la Constituci francesadel 1992.

    Per com argumentava el prefecte Bernard Bonnet14 en lafer del cadastrede Perpiny lany 1997, el fet que lEstat francs no hagi ratificat la Carta Euro-pea per a les Llenges Regionals o Minoritries fa que ls del catal sigui ille-gal a Frana,15 fins i tot per la toponmia dun cadastre. El Tribunal Adminis-tratiu de Montpeller va donar la ra a lAjuntament de Perpiny, per sensedefinir-se sobre largumentaci jurdica. s va referir 1) a les normes pragmti-

    LA SITUACI JURDICA DE LES LLENGESREGIONALS A FRANA

    14. Vegeu el document annex 7: Elements sobre el cas de la correcci dels topnims catalansdel cadastre de Perpiny i la sentncia del Tribunal administratiu de Montpeller del 26 de mar del1997.

    15. Es llegeix, a la pgina 2 de les segones allegacions davant del tribunal, el 21 de febrer del1997: Le Gouvernement ayant sollicit lavis du Conseil dtat sur la signature el la ratification par laFrance, de la Charte europenne des langues rgionales ou minoritaires, la Haute Assemble a tamene examiner les termes de la Charte au regard notamment de larticle 2 de la Constitution, et arendu son avis le 24 septembre 1996 [nota: la consulta era en relaci amb la llei orgnica de lestatut dela Polinsia Francesa i de ls de la llengua tahitiana]. Aussi le Conseil dEtat a-t-il conclu que la Fran-ce ne pouvait ratifier la Charte. Les plus hautes instances administratives et juridictionnelles franaisesont donc clairement confirm que si lusage des langues rgionales est juridiquement possible, cestdans la stricte limite du caractre obligatoire, notamment par les autorits administratives et servicespublics, de lusage du franais.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 17

  • ques i lactuaci de fet de serveis de lEstat (lIGN i el cadastre)16 i 2) a lelementintrodut per llei sans prjudice des langues rgionales i va concloure que lesdisposicions de la Constituci sobre ls de la llengua francesa no soposen als de les llenges regionals. Ser la primera vegada que hi haur una juris-prudncia a Frana sobre aquesta matria. El cas s encara en apellaci. Aqunestem.

    A ms de lencrrec al seu Ministeri de Cultura, el senyor Lionel Jospin hademanat un nou informe a un antropleg del CNRS17 que comprengui el censde totes les llenges de Frana, incloent-hi totes les que tenen els collectiusresidents: es passa de la noci de llenges del pas a llenges de persones quesestan al pas. s el debat de fons ja que, des de la Revoluci i la instauraciduna repblica de ciutadans, Frana noms reconeix els drets individuals, maiels drets collectius, de grups socials o de territoris (a excepci de les religions).En aquest cas, Lionel Jospin segueix les pautes del president Franois Mitte-rrand, que ja va crear el Consell de les Llenges de Frana, a petici dels defen-sors de les llenges regionals, per on aquestes es van trobar minoritries iafrontades als grups majoritaris, units i belligerants, de les altres llenges i cul-tures18 no territorials o dimmigraci. La novetat ser que, a ms de les set llen-ges territorials metropolitanes (bret, occit, cors, basc, catal, alsaci i fla-menc, aquest ltim que tot sovint ni sesmenta) i del crioll, recentment afegit, esconsideraran les desenes de parlars de Nova Calednia, Guaiana i territorisdultramar. Laspecte positiu s el reconeixement indirecte de les realitats terri-torials, amplament compensat per la diluci que aix en comporta i la confusi

    18 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    16. Es situava sempre en el marc de la tolerncia, que constatava, i de la prctica administrativade lEstat (del qual tamb formava part el prefecte). La novetat s la jurisprudncia que aix comportai el text de la sentncia, que reconeix que la revisi cadastral s conforme a les instruccions de lIGN ique es pot prendre en compte sobre el territori dun municipi lexistncia de topnims en llengua cata-lana sense que vulneri les disposicions legislatives sobre la llibertat daccs als documents administra-tius en francs.

    17. CNRS: Centre Nacional de Recerca Cientfica. Organisme de recerca estatal, que cobreixtotes les disciplines, amb lnies de recerca, pressupostos, instncies davaluaci i personal dinvestiga-ci i de gesti propis. T, duna banda, equips o laboratoris propis i, daltra banda, UMR, unitats mix-tes de recerca, s a dir, estructures conjuntes amb les universitats, per sempre sobre programes con-crets del CNRS i sempre amb decisi de creaci o de supressi unilateral del CNRS (per elfinanament s compartit i cada entitat hi posa personal).

    18. A ms de les set llenges de lhexgon i del crioll, hi havia representaci dels dialectes delfrancs, qualificats de llenges, dels collectius rabs, armenis, jueus, italians, polonesos, etc., en totaluna vintena. Aquest Consell sha reunit en dues ocasions en catorze anys, o sigui, cada vegada un diadins lany que precedeix cada elecci a la Presidncia de la Repblica. No seria improbable que una deles conclusions de linforme en curs fos de reunir de nou aquest Consell, aix s, ampliant la represen-taci a moltes ms llenges i cultures. Unes filtracions nesmenten ms de noranta. La prxima eleccipresidencial s el 2002.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 18

  • que ha de generar, ja que equipara situacions i menesters que poca cosa tenen aveure entre si.

    Les interferncies amb les estratgies de la poltica real hi sn sempre. Perentendre-ho cal recordar que, en el sistema electoral francs deleccions indivi-duals dels diputats per circumscripcions amb el sistema majoritari a dues vol-tes, no sha de negligir el pes electoral local de molts collectius francesos origi-nats per les immigracions, que pot ser determinant aqu o all per fer bascularuns quants escons, i, enfront, el poc pes electoral dels regionalistes francesos: hiha localment molta gent a favor de la llengua local o de lensenyament de lesllenges regionals, per exemple a Catalunya Nord mateix, per gaireb tots te-nen el llarg costum de determinar el seu vot per altres qestions. Per aix no calanar a buscar aquest vot amb aquesta qesti, car amb noms alguns gestos otolerncies nhi ha prou. Pels altres pot ser en alguns casos diferent, car en fanuna qesti didentitat i una condici de la seua completa integraci.19

    En sortiran unes mesures, que no sabem si seran legislatives (seria la pri-mera llei de conjunt en la matria) o per via de decrets o disposicions ministe-rials, s a dir, edictes temtics com fins ara, sempre revisables o anullables a ditper un ministre, sense cap ms complicaci. Es pot suposar que hi haur algunainiciativa del primer ministre Lionel Jospin abans del final del mandat presi-dencial, o sigui el 2002, probablement a mitges, modesta o ambigua, com a m-nim per a recuperar uns quants vots, ja que el qui va fer impossible la firma de laCarta Europea s el seu ms probable contrincant, el president Jacques Chirac,o un dels caps del seu partit. Ser un pas ms.

    LA SITUACI JURDICA DE LES LLENGES REGIONALS A FRANA 19

    19. Curiosament, es pot pensar que s el resultat rebours de les manifestacions antiracistes oantipobresa de molts collectius humanitaris o desquerres.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 19

  • 001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 20

  • Tal com es pot comprovar seguint qualsevol carretera, tota la senyalitzacis en francs a Catalunya Nord, amb els noms de lloc escrits de qualsevol ma-nera, s a dir, tot sovint malament, seguint les grafies dels mapes oficials i delcadastre de fa molts anys. El conjunt daquesta senyalitzaci depn duna ad-ministraci de lEstat, la Direcci Departamental dEquipament, fins ara bas-tant refractria a qualsevol canvi, llevat dalgunes meritries excepcions indivi-duals. Ara b, es pot comprovar tamb que hi ha algunes novetats des de fa unsdeu anys. Si ens hi fixem b, cada vegada ms hi trobarem una iniciativa ciuta-dana o la voluntat dun batlle i del seu consistori, cosa que vol dir que hi ha aldarrere lempenta o el consens dels seus electors. s el cas dels rtols dentrada isortida de gaireb tots els pobles de Catalunya Nord, on el nom en catal cor-recte apareix al costat del nom oficial,20 o dels noms dels carrers de molts po-bles i de Perpiny mateix, o dalguns itineraris turstics i monuments.

    Ara b, les iniciatives ms sistemtiques i agosarades i diria irreversi-bles no van venir de la pressi ciutadana, sin de lobertura desperit i de la

    UN ELEMENT VISUAL I SIMBLIC, LA TOPONMIA

    20. Pel que fa als municipis, cal parlar de nom oficial i de nom correcte en catal. No cal oposarnom en francs i nom en catal, com fa tot sovint la gent, per ignorncia o, per alguns, amb una intencipolmica, per oposar les llenges entre elles i transformar el canvi de nom en una qesti dafirmacinacionalista catalana o de defensa dels valors francesos, segons el cas. Perqu no es caigui en aquestatrampa involuntriament, faig observar que noms soposen forma francesa i forma catalana quan elsnoms van ser canviats (noms dos municipis: Amlie / els Banys dArles i Bourg-Madame / la Guin-gueta) o quan hi ha traducci del nom del municipi. Sn 29 casos comptats, essencialment de noms desants, per exemple, Sainte-Marie / Santa Maria o Saint-Cyprien / Sant Cebri o Villefranche / Vilafran-ca. Tot sovint s una traducci parcial (en 21 casos) amb una segona part en catal o fonetitzada: SaintEstve, Saint Feliu dAvall, o encara Saint-Pierre dels Forcats. Pel que fa als altres 168 municipis, estracta de noms totalment catalans: 40 sn correctes, 57 gaireb ho sn (amb la diferncia dun accent,una lletra o un article) i els 71 restants demanarien una correcci ms profunda, per errors de transcrip-ci o fonetitzaci. Per s un nom catal tant Collioure com Cotlliure, le Boulou com el Vol.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 21

  • sollicitaci explcita dalguns serveis de lEstat. Em refereixi als fulls i docu-ments cadastrals i als mapes oficials de lIGN.21 Des de 1983, pel que fa als pri-mers, i des de 1986, pel que fa al segon, tots els mapes revisats, sense excepci,van ser corregits i completats i tenen avui dia una toponmia amb una grafia ca-talana correcta; fins i tot es va poder tornar sistemticament al catal els nomsque havien estat traduts al francs. Al febrer de lany 2000 hi ha sis mapes IGNde la srie Top 25 revisats i un en fase de correcci dels nou que comprenen Ca-talunya Nord. A la mateixa data hi ha trenta-cinc cadastres corregits,22 sobretota la plana del Rossell, que concerneixen ms de la meitat dels habitants de Ca-talunya Nord. Conv subratllar que aquests canvis no van aixecar cap oposicidels interessats, ans al contrari, una collaboraci activa i emocionada cada ve-gada que es va necessitar.

    Si he triat dinsistir sobre aquest aspecte, que nhi ha que poden considerarcom a secundari o anecdtic i daltres com a eminentment simblic i necessari,s perqu dna molts elements de reflexi sobre la realitat francesa i la situacia Catalunya Nord, que pateixen luna i laltra de judicis de valor massa abrup-tes al meu parer. No tots els serveis de lEstat i els seus funcionaris sn els zela-dors implacables del jacobinisme i de la intolerncia patritica. Molta gent res-pecta els patrimonis culturals, com els responsables dels serveis que acabemdesmentar. A Catalunya Nord mateix trobem bastant de gent vinguda de forafavorable al catal, com daltres de feroment contraris, dels quals tamb nord-catalans. Etctera.

    Per tornar a la toponmia i als rtols i documents actuals, hom constata unagran varietat de grafies, exactes o errnies, sense que es vegi el perqu: hi va ha-ver una voluntat de traducci al francs?, de fonetitzar en francs?, de conser-var una grafia arcaica?, de transcriure el nom donat pels habitants o dinterpre-tar-lo? De fet, tot sovint, hi ha totes aquestes actituds alhora. Sobretot hi hapoca coherncia: dins un mateix cadastre o un mateix full de lIGN un topnimpot ser escrit amb grafies diverses. Abans de qualsevol correcci es planteja lapregunta segent, que focalitza tot sovint les crispacions del debat ciutad: aFrana, els noms de llocs tenen una forma oficial o no? Si s el cas, es podenmodificar?, i com?

    Noms tenen una forma oficial (amb una grafia exacta o errnia) els nomsde departaments, darrondissement, de cant i de municipi. Per a modificar-loscal una petici de lentitat que els regeix (Consell General o Consell Municipal)

    21. Institut Geogrfic Nacional, Pars. Vegeu tamb el document annex 8: Modalitats i balande la revisi toponmica dels mapes IGN de Catalunya Nord, febrer de 2000.

    22. Sobre el procs de revisi i per conixer els noms dels municipis, la data de revisi, el nomdel batlle i la seua tendncia poltica, vegeu tamb el document annex 6: Modalitats i balan de la revi-si toponmica del cadastre a Catalunya Nord, febrer de 2000.

    22 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 22

  • i una decisi del Consell dEstat. Cap dels altres noms no t una forma oficial,que es trobi dins un mapa, un cadastre o sobre un rtol. Es regeixen respectantels usatges i les normes lingstiques que els corresponen. Per tant, si sn escritsde forma incorrecta, sn rectificables en tot moment. En poden prendre la ini-ciativa els batlles i els consells municipals, cosa que passa poc sovint pel que faal cadastre, essencialment perqu no saben que tenen aquest dret, per que esveu prou sovint pel que fa als noms de carrers. La iniciativa de la correcci potvenir dels organismes que gestionen els noms de llocs, s a dir, lInstitut Ge-ogrfic Nacional o el Cadastre, i hem vist que ho fan sistemticament des de fauns vint anys. Per, tamb, res no impedeix grups de ciutadans o associacionsde proposar llistes de correccions dels noms de llocs del seu poble o municipi.

    Ara b, no perdem de vista que els noms van ser en el passat recent objectede polmica dins la societat. Ho sn molt menys. Aquestes posicions contr-ries, en general ms viscerals i subjectives (quan no sn dictades per posicionspoltiques i ideolgiques que no tenen res a veure amb els noms de lloc) que nopas objectives i raonades, van ser especialment virulentes durant els anys setan-ta i vuitanta.

    Sobserva que hi havia ja, abans de la correcci sistemtica que presenciemavui, una lnia de conducta clara i constant per a millorar la grafia dels topnimsdels mapes oficials. No era fruit de latzar, car correspon a una doctrina ques exactament la posici cientfica sobre la transcripci dels topnims, a Cata-lunya Nord com a altres llocs amb unes instruccions clares i precises delIGN que posen com a principis el respecte dels noms, de la llengua dels nomsi de ls de la gent del pas. Per qu, ja que existeix aquesta doctrina oficial desde fa tres dcades al menys, els mapes i cadastres no sn tots corregits? Essen-cialment per raons de cost i de durada dels cicles de recomposici o reedicidels mapes: entre deu i ms de trenta anys pel que fa als mapes IGN, molt mspel que fa al cadastre, tot sovint entre cinquanta anys i un segle. Tenim, doncs,alhora dins el mercat, segons les zones, mapes recents redibuixats i revisats cor-rectament, mapes revisats parcialment i, per fi, mapes que incorporen encara els elements toponmics incoherents o aberrants des de fa moltes dcades car,malgrat la seua factura moderna, noms shi van rectificar carreteres, hbitat iinfraestructures.

    Vull insistir sobre un punt cabdal, que s laportaci important daquestainstituci acadmica, lInstitut dEstudis Catalans, a conseqncia de la seuaexistncia i del seu paper. Per, abans de comentar-ho, voldria fer algunes re-marques prvies. Constatem que la correcci rpida i total dels fulls de Cata-lunya Nord s lnic cas a tot Frana. Pel que fa a les altres llenges territorialsfranceses, o b no hi ha cap millora, o b sn correccions puntuals i no sempreencertades. No hi cal veure cap signe dincoherncia dels serveis de lEstat, quedirien aqu s i aqu no, sin el reflex implacable de la situaci lingstica i social

    UN ELEMENT VISUAL I SIMBLIC, LA TOPONMIA 23

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 23

  • de cada lloc. Recordem seguidament que el personal de lIGN i del cadastre snlobjecte, a tot arreu, de moltes crtiques dels promotors de les llenges regio-nals i tenen el sentiment de ser els caps de turc, els bocs emissaris duna situacien la qual no tenen cap responsabilitat, o, pitjor, de servir de pretext a un com-bat i uns objectius duna altra essncia, que no diuen el seu nom. La prudncia ila lentitud caracterstiques daquests serveis es transforma aleshores en immo-bilisme. No pas perqu no volen canviar, sin senzillament perqu es conside-ren com a gestionaris dun estoc de noms, dun patrimoni que, ben o mal escrit,es congela i, per tant, es conserva i no es perd. Per acabar de reblar el clau, calsaber que en algunes ocasions van quedar escaldats quan van tenir unes iniciati-ves de correccions a Bretanya o a Occitnia, regions en qu, com a Crsega en-cara ara i fins fa poc temps al Pas Basc, no hi ha ni norma comuna ni consenssobre la llengua. Es va donar el cas que lIGN corregia una part de la toponmiai rebia seguidament cartes de protesta de lingistes i militants culturals localsque protestaven per la grafia adoptada.23

    Enfront daquestes situacions confuses, per qu aquests organismes vaniniciar un procs de revisi sistemtica de la toponmia nord-catalana? El queva fer possible la correcci dels mapes nord-catalans va ser un conjunt dele-ments que tenen molt a veure amb el tarann del pas Catalunya Nord i laseua relaci sense ambigitats amb la llengua prpia, tamb cas nic a Frana.Tamb hi t a veure lexistncia de lIEC. Primer element, lIGN i el cadastreno van acceptar de rebre propostes qualssevol, sin les que serien canalitzadespels Estudis Catalans de la Universitat de Perpiny, a crrec per ells de consul-tar i reunir les competncies necessries. No volien passar per associacions oerudits sin per un organisme responsable. Segon, hi va ajudar molt el fet quedos anys abans el Ministeri dEducaci, doncs un altre organisme estatal, ac-cepts la creaci densenyaments universitaris de catal i, desprs, dun docto-rat que donaven una garantia de seriositat. Aquests estudis catalans cobrien elconjunt de lrea lingstica, amb relacions i intercanvis amb Catalunya, peramb una base local doncs, francesa estable i confirmada. Tercer, en el pac-te hi havia lassegurana de part nostra que no hi hauria dins la societat o dins elmn cultural catal cap polmica ni sobre els noms ni sobre la grafia. Vam pro-

    23. Sn casos ja antics, dels anys vuitanta, per que van provocar una gran desconfiana, i quevan refredar molt els nims de la comissi de toponmia de lIGN. Encara avui dia, aquesta vegadasense protestes formals, lltima edici del mapa Top 25 de Douarnenez, a la punta oest de Bretanya,corregeix amb grafia bretona els noms de llocs del Parc Natural dArmrica. Ho va fer la responsabledel Parc que no sap bret amb lajuda dun erudit local, i lIGN est molt orgulls daquest gest.Per, ai las!, la grafia bretona adoptada no correspon a la que fan servir els departaments de bret deles universitats de Brest i de Rennes, que tenen llicenciatura de bret i formen el professorat dels insti-tuts. Aquests no protesten per no enverinar les coses, per tampoc no proposen.

    24 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 24

  • metre que ens farem crrec, sense polmica ni coerci, de qualsevol queixa oproblema, cosa que va passar alguna vegada. La histria recent ens va donar lara. Per el que va tenir ms pes s el quart punt: el catal de Frana accepta la mateixa norma que el catal de Barcelona o dEspanya i aquesta norma nicaexisteix des de fa temps, s consolidada i unnimement acceptada, lusem a laUniversitat de Perpiny com a totes les universitats del mn que tenen llengesromniques, i el catal t al seu abast tots els instruments cientfics i tcnics24(diccionari, gramtica, lxics i reculls de termes dialectals, enciclopdia, etc.) iuna acadmia que els garanteix i els treballa, lInstitut dEstudis Catalans.

    UN ELEMENT VISUAL I SIMBLIC, LA TOPONMIA 25

    24. Com Sant Toms, laleshores responsable de la comissi toponmica de lIGN, el senyorRamondou una persona molt apassionada pels noms, que els estimava i respectava, va venir a Per-piny a parlar amb el grup que encapalavi quan vam tenir a punt la revisi del primer mapa, el de lHospitalet-Pimorent. El pretext era denllestir la feina amb un contacte directe i no amb correus suc-cessius, per crec que es tractava de fer passar lexamen al grup de treball i a la llengua que sutilitzava.La reuni va tenir lloc a la casa den Pere Ponsich, i el va impactar molt la biblioteca i el gruix dobresen catal, els diccionaris com lAlcover-Moll, les diverses colleccions enciclopdiques o temtiques,on collaboraven gent de tota lrea lingstica (i de Catalunya Nord). Em fa lefecte que ens vam be-neficiar dun aprovat, i el catal, dun aprovat cum laude. La revisi continua amb la seua successora enel crrec, la senyora Sylvie Lejeune, amb tota normalitat.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 25

  • 001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 26

  • EL CATAL DINS ELS ENSENYAMENTS PRIMARI I SECUNDARI PBLICS

    Ara per ara noms hi ha ensenyament del catal en el servei pblic i en elprivat a lrea lingstica mateixa, s a dir, a Catalunya Nord, sota la respon-sabilitat del rector de lacadmia de Montpeller i de linspector dacadmia resi-dent a Perpiny.25 Les estadstiques fan referncia als efectius escolars de lany1998-1999. Pel que fa a les proves de catal al batxillerat i al BTS,26 sn els xifresde la sessi 1998. Aquestes dades provenen de la mateixa Inspecci Acadmi-ca de Perpiny i van ser elaborades per Maria Dolors Sol-Oms,27 encarregadade la missi pel catal prop del Rectorat de Montpeller.

    La situaci no s bona, objectivament. Durant lany escolar 1998-1999, enles escoles de maternal i primria, un 19,1 % dels alumnes seguia un ensenya-ment de catal, incloent-hi totes les modalitats permeses, des dalguna activitatldica o oral fins a les lnies bilinges, dels quals l1 % en ensenyament bilin-ge. El percentatge baixava a un 6,1 % en lensenyament secundari, ja que el ca-tal no es troba present a tots els collegis i entra en competici, com a llengua 2o 3, amb langls, el castell, lalemany o el llat. Qui tria catal ha de renunciara una altra llengua. En general no es pot prendre a ms a ms. En total eren

    LA SITUACI DE LENSENYAMENT DEL CATAL I LA DEMANDA SOCIAL

    25. Els inspectors dacadmia representen el Ministeri dEducaci a cada departament (pro-vncia); el rector el representa a cada regi i dirigeix els precedents. A ambds mbits sn funcionarisdautoritat i els rectors sn designats en Consell de Ministres i nomenats pel president de la Repblica.

    26. El BTS s el brevet (diploma) de tcnic superior, un ttol professional dels instituts den-senyament tcnic, posterior al batxillerat.

    27. Parallelament s, amb Miquela Valls, animadora duna associaci corporativa i militant,lAPLEC, Associaci per a lEnsenyament del Catal, amb seu a la Casa dels Pasos Catalans, Cam dela Passi Vella, F-66860 Perpiny cedex, tel. (33) 468.66.21.73, a/e [email protected]

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 27

  • 8.174 alumnes. Al batxillerat, al juny del 1998, 417 alumnes van triar el catalcom a llengua 2 o 3, 66 ho van fer al batxillerat tecnolgic i 21 al BTS.

    Pel que fa a les escoles, no hi ha ni formaci ni reclutament especfic delsmestres. Qui ho ensenya o b ja t formaci prpia, o ladquireix a fora del seutemps laboral i a crrec seu, o adapta el seu ensenyament al que sap. A lIUFM,Institut Universitari de Formaci de Mestres de Montpeller, que t una delega-ci a Perpiny, hi ha una possibilitat de seguir mduls de catal, per actual-ment no estan oberts.

    Pel que fa als collegis i liceus (els instituts), la situaci s ms bona. Des de1992 hi ha un CAPES de catal amb un reclutament de quatre professors al co-menament per passar rpidament i fins avui dia a dos professors de catal perany, formats a la universitat. En total hi ha divuit professors a lensenyamentpblic i tres a lensenyament privat, per a uns cinquanta establiments secunda-ris. Als altres llocs, o b no hi ha cursos de catal o b, tot sovint, s un profes-sor duna altra matria qui crea i assegura els cursos.

    En lensenyament privat tenim classes de catal a tres collegis confessio-nals, a Prada i a Perpiny, sense estadstiques disponibles, i a les quatre bresso-les i al collegi Comte Guifr, en qu tot plegat, uns cent cinquanta alumnes se-gueixen un ensenyament bilinge.

    Tot aix contrasta amb una forta demanda social que es pot deduir dunaenquesta oficial del 1995 a les escoles maternals pbliques de Catalunya Nord,que exposem seguidament, i duna enquesta per sondeig de Mdia Pluriel28doctubre del 1997 segons la qual el 62 % de la poblaci desitja (o hauria desit-jat) que els seus fills aprenguin el catal (aquest percentatge s en progressi so-bre lenquesta del 1993), el 22 % dels qui lentenen voldrien perfeccionar-se i el17 % dels qui no lentenen voldrien aprendre catal.

    LENQUESTA DEL 1995 SOBRE LENSENYAMENT BILINGE A LES MATERNALS

    Primer, algunes remarques generals. En el curs del mes de gener del 1995,una enquesta29 amb vocaci exhaustiva sobre lensenyament bilinge catal-francs a la maternal (ensenyament preelemental) va ser enviada a totes les es-coles maternals autnomes pels serveis de la Inspecci Acadmica del Pirineu

    28. Empresa de sondeig dopini, que va realitzar una enquesta sobre una mostra representati-va pel compte del Consell Regional del Llenguadoc-Rossell. Nutilitzarem els resultats ms endavant.

    29. A lorigen daquesta enquesta hi ha una proposta de la Comissi Acadmica pel Catal,per a avaluar la demanda potencial, i lempenta de Maria Dolors Sol-Oms, que ens ha procurat la do-cumentaci necessria per a aquest apartat.

    28 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 28

  • Oriental.30 Comportava dos ventalls: un per a les famlies, un altre per als en-senyants.

    Lenquesta sobre les famlies: sobre 124 escoles maternals autnomes, 16 no-ms, o sigui, el 13 %, no van contestar la part del qestionari sobre el bilingismea la maternal (set escoles rurals i nou escoles de Perpiny). Quedaven fora les sec-cions maternals de les escoles primries, que representaven un efectiu de 849alumnes: labsncia de presa en compte daquestes seccions en lenquesta va tenircom a efecte de reduir els percentatges a favor de les lnies bilinges, ja que es tro-ben en zona rural, amb una poblaci especialment desitjosa densenyament delcatal per als seus fills. Dna encara ms fora als resultats, ja espectaculars.

    Lenquesta sobre els ensenyants: en total, 289 mestres van contestar. Lesfitxes no indiquen el nombre de mestres per escola; per tant, no es pot calcularel percentatge de respostes. s malgrat tot elevat, ja que sabem que hi ha 124 es-coles maternals autnomes amb un total de 442 classes.

    Quins van ser els resultats de lenquesta?Lenquesta sobre les famlies concernia 11.950 alumnes.31 Hi va haver 10.706

    respostes i el 90 % de les famlies van contestar. Val la pena observar que diverses es-coles on el catal ja era present no van transmetre les respostes (Prada o Sant Llorende la Salanca, per exemple). El percentatge mitj dalumnes amb pares que desitgenque segueixin un ensenyament bilinge a la maternal s de 37,6 % a CatalunyaNord. El quadre exhaustiu, a continuaci, mostra que en moltes escoles els percen-tatges sn molt favorables a aquest ensenyament: en 22 escoles les respostes positi-ves concerneixen del 50 al 90 % dels alumnes; en 67 escoles concerneixen del 25 al 50 % dels alumnes; per sota, hi ha 14 escoles entre el 15 i el 25 % i 5 escoles entreel 2 i el 15 % de respostes favorables. Com hem dit, setze escoles no van contestar.

    Sobre la base daquests resultats una lnia bilinge francs-catal shauria decrear al 72 % de les escoles maternals, 90 escoles, de les quals un 20 % amb granurgncia si es vol respectar la demanda dels pares i les directives de la circular de1995 sobre lensenyament de les llenges i cultures regionals, on es diu que cal vo-

    LA SITUACI DE LENSENYAMENT DEL CATAL I LA DEMANDA SOCIAL 29

    30. Nom del departament (equival a la provncia espanyola) on Catalunya Nord es troba in-closa en totalitat: Pyrnes-Orientales. Tot sovint es troba catalanitzat en Pirineus Orientals, per tra-ducci literal de la forma francesa, de la mateixa manera que sovinteja al sud la forma Pirineus, proba-blement per parallelisme amb el castell Pirineos. Ara b, en catal es pot utilitzar Pirineu o Pirineus.La primera forma t el meu favor, per ser ms prpia de la zona pirinenca mateixa i la que fa servir Ja-cint Verdaguer: el Canig no el tiraran a terra / ni esbroncaran laltvol Pirineu.

    31. Vegeu el document annex 2, lenquesta del 1995 sobre lensenyament bilinge a les mater-nals, on consta el quadre amb el conjunt dels resultats, escola per escola. Es pot observar que no s unfenomen rural o del rerepas, sin ms aviat o sobretot de ciutats i de la plana. Per sobre del 45 %de respostes favorables al bilingisme escolar, trobem set escoles de Perpiny, divuit del Rossell, deles quals Elna, Illa, Millars, el Soler, Cotlliure, cinc del Vallespir, entre altres Ceret i Arles, al Conflent,Vin, i Oceja a la Cerdanya.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 29

  • luntariat dels pares i mestres, per que ladministraci es compromet a respondre ala demanda verificable. La situaci actual daquest ensenyament s molt lluny da-quests nivells ja que hi ha noms 8 escoles maternals amb lnies bilinges, comp-tant lescola Arrels, que no es trobava afectada aleshores per lenquesta oficial.

    Pel que fa a lenquesta sobre els ensenyants, en total, doncs, 289 mestresvan contestar, 51 dels quals es declaren disposats a assegurar aquest ensenya-ment i 238 diuen que no. Sobre aquesta base i mitjanant una formaci rpida iadaptada, es podria satisfer molt rpidament i sense dificultats majors la de-manda ms urgent dels pares dalumnes. Daltra banda i a fora de lenques-ta, les estadstiques de la mateixa Inspecci dAcadmia indiquen que 151mestres de maternal havien assegurat una sensibilitzaci a la llengua i a la cultu-ra catalanes durant aquest mateix any escolar 1994-1995.

    Hi ha, per tant, una forta demanda social a favor del catal a Catalunya Nord,que els serveis de lEducaci Nacional van aturar en sec per evitar el contagi o veu-re disparar-se la demanda. El bloqueig actual s la formaci dels mestres i el refsdobrir classes bilinges, amb els motius ms increbles de vegades, com, perexemple, a Ceret lany passat, on, per a dues classes que sobrien i quaranta alum-nes de capacitat, es van presentar ms de vuitanta famlies: en lloc dobrir ms clas-ses o de triar, per exemple, els primers inscrits es va decidir de no obrir lesclasses per evitar una discriminaci entre els alumnes. Per les mateixes raons no esvolia obrir una classe ms a lescola Arrels (ara pblica), car es titllava delitista, jaque lany anterior hi va haver el doble de demandes dinscripci que de llocsoferts. En els dos casos va caldre una mobilitzaci desmesurada de pares, ensen-yants i associacions catalanes, crispacions i prdua de temps per aconseguir el m-nim previst. Aquestes guerres de trinxeres dels serveis de lEstat sn indecents carvan en contra de les seues prpies normes i no respecten els drets dels ciutadans.

    La situaci es fa encara ms insuportable quan es sap que es podria arribaren pocs anys a la meitat de la poblaci escolar en contacte amb el catal o prac-ticant catal als ensenyaments preescolar i escolar, amb una proporci signifi-cativa de classes bilinges. No veig, en les condicions actuals, que aquestesperspectives reals es puguin desenvolupar, llevat que la demanda es faci msevident i que sentri en un sistema dacords transfronterers o interregionals.

    Tot aix sha de posar en un context ms ampli. Diversos estudis puntuals i dossondeigs dopini prou recents, per cert, insuficients car ls no es va comprovar,per fiables pel que fa a la imatge del catal, ens diuen clarament que el catal i Ca-talunya gaudeixen duna imatge positiva, tal com veurem ara mateix. Aqu tambfalten estudis sistemtics i totalment fiables, amb una extensa difusi social.32

    32. Podrien entrar en la programaci de lIEC, mitjanant la seua Delegaci Territorial a Ca-talunya Nord, com veurem en el punt segent.

    30 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 30

  • LS I LA PERCEPCI DE LA LLENGUA

    Ls i la percepci de la llengua sn qestions que no van entrar mai enles preguntes dels censos ni en cap enquesta a gran escala. Per tant, no tenimelements sistemtics sobre ls de la llengua catalana per la poblaci ni, per viade conseqncia, sobre la competncia lingstica dels locutors que declarenconixer el catal. Malgrat tot tenim nombrosos elements dapreciaci, fruitsde treballs puntuals per complets, antics o recents. Els primers es van fer en-tre 1967 i finals dels anys setanta. Amb la creaci dels Estudis Catalans a laUniversitat de Perpiny, nombrosos treballs i estudis de sociolingstica vanser realitzats pels estudiants de segon i tercer cicle sota la direcci den Dom-nec Bernard.33 Per acabar, tenim les dues enquestes per sondeig realitzadesper lempresa Mdia Pluriel34 pel compte del Consell Regional del Llengua-doc-Rossell els anys 1993 i 1997; van ser expressament orientades ms cap ala percepci i la imatge de la llengua que no pas sobre la seua prctica i el seuconeixement.

    EL CATAL A CATALUNYA NORD: ELS ESTUDIS SOBRE LS DEL CATAL

    I LES ACTITUDS DE CARA A LA LLENGUA

    33. Lapartat que segueix s redactat sobre la base duna nota escrita per Domnec Bernardper a linforme 1999 del Ministeri dEducaci, dels seus informes de recerca i de les seues informacionsorals. Domnec Bernard, professor i membre de lICRECS de la Universitat de Perpiny, especialis-ta en lingstica i sociolingstica, s corresponsal a Catalunya Nord i un dels membres fundadors delGrup Catal de Sociolingstica.

    34. Rapport dtude Catalan, Mdia Pluriel, Montpeller, juny 1993, 44 p., 21 x 27 cm; Prati-ques et reprsentations du catalan, Mdia Pluriel, Montpeller, gener 1998, 51 p., 21 x 27 cm.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 31

  • ELS TREBALLS DE SOCIOLINGSTICA DE LICRECS

    Els treballs de sociolingstica de lICRECS sn diversos i concerneixenempreses, establiments densenyament, administracions, pobles o centres co-mercials. Es tracta de treballs destudiants o davaluacions de competncia lin-gstica realitzats a petici dempreses sobre el seu personal o els seus clients,especialment a lrea metropolitana de Perpiny. La situaci actual mostra unaestabilitzaci en la prctica i el coneixement del catal. Aquesta permanncia,malgrat el fort corrent migratori, descansa essencialment sobre la fidelitat lin-gstica. El nombre de persones amb una bona competncia lingstica creixamb ledat (16 % dels 18-24 anys, 35 % dels 25-44 anys, 55 % dels 45-64 anys i73 % ms enll). Per cal tamb prendre en compte laprenentatge que desbor-da sovint cap a ledat adulta i limpacte dels cursos per a adults sobre els desca-talanitzats i els nous vinguts de la tercera edat. La proporci s la mateixa perals homes que per a les dones.

    Les ideologies lingstiques han evolucionat bastant: el selfhatred ha desapa-regut i la ideologia diglssica ha regressat a Catalunya Nord. Els mitjans de co-municaci de massa regionals o estatals dmbit francs noms donen un llocmarginal al catal, tot i que el ter dels habitants segueixin emissions de rdio o detelevisi en aquesta llengua. El catal s present en la vida pblica, reforat o rein-trodut pel desenvolupament de les relacions administratives amb Catalunya.Ls professional del catal es desenvolupa fora dels seus bastions tradicionals(agricultura, construcci, transports) i la competncia en llengua catalana apareixen el perfil dalgunes ofertes de treball i de les accions de formaci continuada.

    LES ENQUESTES DE MDIA PLURIEL

    Les enquestes de Mdia Pluriel, realitzades amb pocs anys dinterval, cosaque fa impossible variacions notables en ls de la llengua, donen malgrat totresultats bastant diferents segons les qestions que es toquen. Per sn interes-sants. La variaci s probablement la conseqncia directa del context del mo-ment. Al mar del 1993 hi havia una eufria general desprs de lobertura de lafrontera; molts catalans del sud compraven als comeros i supermercats de Per-piny, sovintejaven a les estacions desqu; hi havia un ambient favorable al ca-tal a conseqncia de la campanya a favor del CAPES, que acabava datorgarel Ministeri, i lelecci de Joan Pau Alduy com a batlle de Perpiny sota el lemaPerpiny la catalana. A loctubre del 1997 s probable que lactitud dunapart dels enquestats fos ms prudent ja que hi havia molta tensi meditica alvoltant del catal, deguda a lenfrontament entre el prefecte Bonnet i el batlle dePerpiny i les grans manifestacions a favor del catal.

    32 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 32

  • Lenquesta del juny del 1993 fou realitzada per un organisme especialitzatsobre una mostra representativa de les edats, dels orgens i de les zones geogr-fiques, en francs i sense mai verificar la competncia lingstica dels locutors.Reflecteix, doncs, la imatge o la representaci del catal dins la societat del de-partament del Pirineu Oriental.

    El coneixement de la llengua dna, pel que fa a les competncies debase, un 63 % de la poblaci que entn el catal, un 49 % que el sap parlar b(puja al 70 % als pobles, per s encara del 40 % a Perpiny) i un 40 % que afir-ma saber-lo llegir. Dels que el saben parlar, els dos teros el parlen sovint o cadadia, i noms un 10 % poc sovint. Ms interessant: si, en els dos teros de la po-blaci, laprenentage es va fer amb la famlia, cosa que no sorprendr ning, calsubratllar que en el 27 %, especialment els joves adults, la iniciaci es va fer pelsamics, el treball o lescola.

    La representaci de la llengua s bona. Queda pals en aquestes opi-nions: dues persones sobre tres, dorgens barrejats, pensen que els locutors ca-talans sn nombrosos a Catalunya Nord, i el 62 % pensa que el coneixementdel catal facilita la integraci professional.

    Pel que fa als mitjans de comunicaci, el 36 % de la poblaci escolta r-dio en catal, regularment o de vegades; la meitat exactament mira emissions detelevisi en catal a, per ordre daudincia, France 3, TV3 (43 %), i desprs lesemissions catalanes TVE2 i Canal 33.

    Lensenyament del catal s ben vist. Una mplia majoria, 83 %, pensaque caldria oferir a tothom la possibilitat daprendre aquesta llengua. No hi hadiferncia entre els que tenen nens i els altres. Un 57 % desitja, o hauria desitjat,que els seus fills aprenguessin catal. El 29 % dels habitants voldrien aprendrecatal o perfeccionar-lo. La proporci s ms alta en els municipis de ms decinc mil habitants i en el cas dels estudiants (54 %), les professions mitjanes (44 %), els comerciants i els caps dempresa (40 %). La proporci s ms alta enel grup dels joves (37 % dels 18-24 anys) que en el de la gent gran (8 %).35

    Les perspectives sn eloqents. Quan al final de lenquesta es demanaquines institucions tindran una influncia sobre el desenvolupament del catalen el Pirineu Oriental, la Generalitat es troba en primer lloc, amb un 32 %, se-guida de molt a prop pel Consell General, amb un 31 %, i de ms lluny per laregi Llenguadoc-Rossell, amb un 15 %, i Europa, amb un 10 %. LEstat sen lltim lloc, amb noms un 2 %, demostraci duna falta de confiana abso-

    EL CATAL A CATALUNYA NORD 33

    35. Aquests resultats, amb totes les reserves que calgui, poden sorprendre ms duna persona,incloent-hi els estudiosos de la llengua. Mostren que no es pot projectar la situaci tradicional sobre lasituaci actual. Ara b, caldria estudiar de molt a prop les evolucions histriques recents de les prcti-ques lingstiques, les repercussions del canvi social i poblacional i de la recent obertura transfrontere-ra. Tot aix es tracta en el punt segent.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 33

  • luta, que contrasta amb les iniciatives ministerials en el marc de lensenyament.Cal reconixer que les actituds locals o regionals dels seus representants da-questa poca o dabans donaven una percepci fonamentada dhostilitat a lallengua del pas i perjudicaven la imatge del ministeri que era a lorigen da-quests avenos.

    Tenim confirmaci dels resultats de lenquesta del 1993 a travs dels resul-tats de treballs universitaris de lICRECS ja mencionats que comportaven veri-ficaci de la competncia lingstica de les persones enquestades.

    Lenquesta de loctubre del 1997, publicada al gener del 1998, va ser realit-zada en les mateixes condicions, amb els resultats segents: el coneixement dela llengua dna, pel que fa a les competncies bsiques, un 55 % de la poblacique entn el catal, un 34 % que el sap parlar i un 39 % que el sap llegir. Pel quefa a la prctica de llengua, el 38 % pensa que disminueix, el 24 % que s establei el 24 % que progressa. La representaci de la llengua segueix bona, amb el 48 % de la poblaci que afirma la seua estimaci al catal i el 68 % que desitjaque es desenvolupin els suports bilinges francs-catal.

    34 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 34

  • La creaci daquesta primera Delegaci Territorial planteja, perqu puguiactuar eficament, la definici del seu paper i dels objectius que se li atribueixin.No s si ha quedat clar per a tothom per, en realitat, va ms enll car pressuposa:

    duna banda, la definici ms explcita i ms actualitzada dels objectiuscientfics i socials de lIEC en relaci amb el que justifica la seua existncia, s adir, la llengua catalana i la poblaci catalanoparlant de lrea lingstica sencera(i no pas de la Catalunya actual de les quatre provncies, el Parlament de la qualli dna reconeixement i suport), i,

    daltra banda, la reflexi sobre el que hauria de ser (i no el que podriaser) el paper de lIEC en el conjunt i en cada un dels territoris dels Pasos Cata-lans.

    El que queda clar s la urgncia daquesta reflexi. Les estratgies concre-tes no podran ser les mateixes a cada lloc, per aix no impedeix de pensar enuna filosofia i uns objectius de conjunt i buscar les vies oportunes. Per aixpensem proposar un colloqui o una jornada cientfica a lUCE36 denguany,que podria ser la primera manifestaci pblica de lexistncia de la Delegaci

    EL PAPER DE LINSTITUT DESTUDISCATALANS I DE LA SEUA DELEGACI

    TERRITORIAL A LA UNIVERSITAT DE PERPINY

    36. UCE, Universitat Catalana dEstiu, que centra des del 1968 les seues activitats a Prada(Conflent) cada any durant la segona quinzena dagost. Hi ha cursos de formaci cultural, dextensiuniversitria, tallers, debats, per tamb seminaris de tercer cicle organitzats per les universitats cata-lanes i diades cientfiques o professionals. s en aquest ltim marc que es situar el colloqui. Recor-dem que des de la seua creaci, lany 1984, sota limpuls i la direcci dEnric Casassas, lIEC s mem-bre del Patronat de lUCE i el presideix. El conjunt de les universitats dels Pasos Catalans tamb snmembres del Patronat i participen activament en les decisions i en la programaci.

    37. ICRECS, Institut Catal de Recerca en Cincies Socials, Universitat de Perpiny (adrea:Cam de la Passi Vella, F-66860 Perpiny cedex; tel. 33 (0)4 68 66 22 10 / 21 73; fax 33 (0)4 68 50 2585; a/e [email protected]): s una UPRES, unitat prpia de recerca de lensenyament superior, s a

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 35

  • Territorial a Catalunya Nord i de la seua collaboraci amb lICRECS:37LIEC i els Pasos Catalans. Objectius i paper de lIEC, des de la seva creacifins avui dia. Us demani suport, collaboracions i comunicacions. Si els objec-tius daquest debat sn ms amplis, no s pas una iniciativa nova. Des de famolts anys la Secci Filolgica organitza sessions en els diferents territoris deparla catalana, a Catalunya mateix, fora de Barcelona, a les Illes Balears, a Cata-lunya Nord, al Pas Valenci i a Andorra. Per ella, s locasi de constatar rpi-dament la situaci de la llengua, de donar loportunitat als estudiosos locals defer aportacions i, de retruc, de sensibilitzar els mateixos membres de la Secciquant a les realitats regionals. Vaig veure a Perpiny els dies 20 i 21 de maig del1994 tot el benefici que sen podia treure. Ara b, si lactuaci s eminentmentpositiva, tamb no deixa de ser puntual i fuga al territori mateix.

    La creaci duna delegaci territorial planteja altres qestions, degudesprecisament al carcter permanent de la presncia de lInstitut en un territoricatal de fora del seu mbit fsic habitual dactuaci, i especialment:

    1) la relaci amb les universitats, amb els estudiosos, amb la societat, ambles institucions daquest territori;

    2) les finalitats i els continguts de la seua programaci cientfica: seran ex-tensions del programes normals de lInstitut, per aleshores, com aquests pro-grames sarticulen i tenen en compte el conjunt de lrea?, o b seran programesespecfics, i aleshores plantegen encara ms clarament la urgncia de la definicidobjectius i de les relacions que mantindran amb les seccions de lInstitut.

    Per a Catalunya Nord, on moltes coses sn urgents i totes importants, en-cara que em costi dir-ho, no crec que siguin les qestions lingstiques les prio-ritries. La Secci Filolgica les assumeix bastant b (es nota, per exemple, atravs de ledici del DIEC i de les seues entrades noves o ampliades) i en PereVerdaguer hi collabora amb assidutat i constncia. Daltra banda, el departa-ment de catal38 i el centre de recerques catalanes de la Universitat de Perpinytamb treballen en aquest camp, fan aportacions i en poden fer ms. Noms calfer ms fluides les relacions i la coordinaci dobjectius.

    Crec que s en el camp dels estudis socials i de ls de la llengua, passat i ac-tual, que cal fer lesfor principal. Especialment crec que ser en els camps delestudi de la comunicaci (mitjans de comunicaci i comunicaci social), de la

    dir, una estructura reconeguda pel ministeri sobre la base del seu programa cientfic (eix espai catal ieix Europa i fronteres), a qui es van confiar lany 1999 tres tercers cicles, dos cursets de doctorat (DEAdEstudis catalans, una renovaci, i DEA de Dret, institucions i societat de Catalunya i dAndorra,una creaci) i un postgrau (DESS de relacions transfrontereres, una creaci). Vegeu tamb el docu-ment annex 5: LICRECS: la recerca sobre el domini catal a la Universitat de Perpiny.

    38. Vegeu el document annex 4: Lensenyament del catal a la Universitat de Perpiny: lInsti-tut Franco-catal.

    36 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 36

  • sociolingstica, de la sociologia i tamb del dret que hi haur ms camp per cr-rer, car s on hi ha ms mancances i, si hi ha resultats, ms conseqncies posi-tives per a la societat nord-catalana. La comunicaci que us acabi de presentarpretenia aportar alguns elements per a alimentar la vostra reflexi prpia.

    Aquestes preguntes generals sobre el paper de lIEC dins la societat delsPasos Catalans no han despantar ning. Sn latents i en part ja debatudes.Avui, llur actualitat i replantejament deriven del pas important que acaba de ferlInstitut, potser sense adonar-sen del tot. Com vaig escriure en un article re-cent a lAvui,39 lIEC pren possessi del seu territori. No hi ha cap altra entitatdels Pasos Catalans que estigui legitimada per fer-ho i que ho pugui fer. Com amembre de lIEC, per voluntat vostra, i com a catal del nord, estic molt orgu-lls que ho hagi fet i molt illusionat per tot el que pugui passar dara endavant.s possible que hi hagi empenta (que vol dir una voluntat sumada amb mitjanshumans i financers) o al contrari ms tranquillitat i prudncia (que vol dir unapresncia i unes iniciatives ms discretes). Per, en tots els casos, crec que s unacte til i geners, en qu tothom hi guanya. Per descomptat hi guanyar el ter-ritori concernit, en el nostre cas Catalunya Nord. Per tamb hi guanya lIns-titut mateix car alimenta la seva reflexi, eixampla el seu domini real, que coin-cideix amb el domini teric, i el situa en un altre nivell.

    Em permetreu citar en conclusi unes frases de larticle que he esmentat:40Ni a Perpiny ni als ministeris parisencs, no cost gaire explicar qu era lIns-titut i per qu era lcit que vingus. Noms calia fer un parallel amb lAcadmiaFrancesa i pasos francfons: all tothom sap qu significa una autoritat lin-gstica. Fins i tot, per les reaccions que vaig presenciar, em fa lefecte queaquest pas de la frontera dna a lIEC una categoria que no se li reconeixia, carel fa pujar duna posici casolana o regional, com es diu amb menyspreu aFrana, fins a laltura duna instituci lingstica supraestatal. [...] Queda,doncs, molt clar que la Delegaci Territorial s tant un instrument de participa-ci com una presa de possessi de les terres catalanes de Frana per part delIEC. Des de la Universitat de Perpiny com des del mn cultural catal mili-tant que lenvolta i que lempeny, hi posarem la nostra fe, el nostre treball i lesnostres esperances.

    Illustrssims Senyors, moltes grcies a tots vosaltres per la vostra presn-cia i el vostre inters.

    EL PAPER DE LINSTITUT DESTUDIS CATALANS 37

    39. Joan BECAT, LInstitut dEstudis Catalans fa seva la Catalunya Nord, AVUI (04/12/1999),[Dileg].

    40. Joan BECAT, LInstitut dEstudis Catalans fa seva..., AVUI (04/12/1999), [Dileg].

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 37

  • 001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 38

  • DOCUMENTS ANNEXOS

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 39

  • 001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 40

  • 1.1. ELS TEXTOS GENERALS

    Els textos sobre lensenyament de les llenges vives

    Aquests textos generals sobre les llenges vives estrangeres, que fixen lor-ganitzaci de llur ensenyament i llur avaluaci als exmens, sapliquen al catalen absncia de text especfic. Nhi ha que preveuen les proves de llenges regio-nals (circular 85-1393, del 22/11/1985, per als BTS,41 edicte del 05/06/1991 so-bre els BEP-CAP,42 circular de 1995 sobre el batxillerat i els BEP-CAP).

    Dins aquest marc, el catal es pot triar com a llengua densenyament obli-gatori o facultatiu en els diferents exmens, especialment al batxillerat.

    Per als alumnes de liceu francs dAndorra, una disposici derogatriapermet triar el catal com a LV1 (primera llengua viva).

    La llei Deixonne nm. 51-46, de l11 de gener del 1951: lensenyament de lesllenges i dialectes locals

    Primer i nic text legislatiu que autoritza lensenyament de les llen-ges regionals: shi mencionen el bret, el basc, el catal i la llengua occitana.Les circulars, edictes i textos posteriors fan referncia fins avui dia a aquestmarc legal.

    1. EL MARC JURDIC I ADMINISTRATIUDE LENSENYAMENT DEL CATAL A

    FRANA

    41. BTS: diploma de tcnic superior.42. BEP-CAP: diploma densenyament professional i certificat daptitud professional; ttols

    professionals inferiors al batxillerat.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 41

  • La circular nm. 82-261, del 21 de juny del 1982: lensenyament de les culturesi llenges regionals dins el servei pblic de lEducaci nacional, o circularSavary

    El primer text que defineix un dispositiu experimental concret i complet,de la maternal a la universitat, aix com els aspectes de la formaci dels ense-nyants i del seguiment pedaggic.

    Ledicte nm. 85-1006, del 15 dabril del 1988: el Consell Nacional de lesLlenges i Cultures Regionals

    Crea el Consell esmentat.

    La circular nm. 95-086, del 7 dabril del 1995: lensenyament de les llenges icultures regionals, o circular Bayrou

    Reprn i substitueix la circular de 1982: el dispositiu a lorigen experimen-tal es confirma i es fa permanent.

    1.2. ELS TEXTOS I DECISIONS ESPECFICS

    Les mesures puntuals daplicaci de la llei Deixonne

    La circular nm. 66-361, del 24 doctubre del 1966: creaci de les co-missions acadmiques de llenges regionals.

    La circular nm. IV-69-90, del 17 de febrer del 1969: ensenyament de lesllenges i cultures regionals en les classes dels primer i segon graus.

    La circular nm. 71-279, del 7 de setembre del 1971: ensenyament de lesllenges i cultures regionals en les classes dels primer i segon graus.

    La circular nm. 74-33, del 16 de gener del 1974: extensi de les dispo-sicions precedents al cors.

    La circular nm. 75-426, del 21 de setembre del 1975: estatges de llen-ges i cultures regionals.

    La circular nm. 76-123, del 29 de mar del 1976: presa en compte delspatrimonis culturals i lingstics francesos.

    La circular nm. 76-124, del 29 mar del 1976: formaci continuadadels mestres, estatges de llenges i cultures regionals.

    42 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 42

  • La circular del 1979: creaci duna opci de llengua i cultura regional detres hores en quarta i en segona.

    Les mesures puntuals daplicaci de la circular Savary

    La circular nm. 83-547, del 30 de desembre del 1983: text dorientacisobre lensenyament de les cultures i llenges regionals, centrat sobre els aspec-tes pedaggics.

    La circular nm. 84-047, del 3 de febrer del 1984: fixa les modalitats delexamen daptitud pedaggica a lensenyament de les llenges i cultures regio-nals.

    La disposici ministerial del 15 dabril del 1988: fixa els programes deles llenges regionals en els liceus.

    Els textos sobre el CAPES43 de catal

    Ledicte del 16 de setembre del 1991: la llicenciatura de catal, llenguaviva estrangera, s llicenciatura densenyament.

    Ledicte del 19 de setembre del 1991, que crea el CAPES de catal. Els programes de les sessions del CAPES, publicats al BOEN44 cada

    any des del 1992, aix com els informes dels presidents dels jurats publicats pelCNDP,45 configuren progressivament el perfil de la formaci necessria alsprofessors de catal.

    Les habilitacions dels diplomes universitaris

    Es tracta del DEUG46 i de la llicenciatura de llenges vives estrangeres,menci del catal. Les primeres habilitacions es van atorgar en 1982 i 1983; fo-ren renovades sense interrupci fins avui dia. Defineixen els continguts i lesorientacions daquesta formaci universitria i, per via de conseqncia, servei-xen de suport a la formaci dels ensenyants de catal.

    DOCUMENTS ANNEXOS: 1. EL MARC JURDIC I ADMINISTRATIU 43

    43. CAPES: certificat daptitud pedaggica per a lensenyament secundari. Sn les oposicionsa escala estatal per a places de professors dinstitut (collegis i liceus).

    44. Bulletin Officiel de lEducation National, Pars.45. Centre Nacional de Documentaci Pedaggica, Pars.46. Diploma destudis universitaris generals: sanciona els dos anys del primer cicle universitari.

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 43

  • 1.3. LES QESTIONS A RESOLDRE

    Aquest marc reglamentari no s encara aplicat totalment avui dia. Convin-dria prendre un cert nombre de disposicions per posar-lo en aplicaci, especial-ment pel que fa al reclutament i a la formaci dels ensenyants i a la presa encompte de la demanda manifestada.

    44 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 44

  • QUADRE 1

    Lenquesta del 1995 sobre lensenyament bilinge a les maternalsResultats per escoles de lenquesta a prop dels pares dalumnes, Pirineu Oriental, ensenyament

    pblic. Elaboraci Maria Dolors Sol.

    2. LENQUESTA DEL 1995 SOBRELENSENYAMENT BILINGE A LES

    MATERNALS

    Enseignement bilinge dans les P.O% de rponses favorables au bilinguisme: classement par coles

    Millas 90

    Pont de Reynes 90

    Corneilla de la Rivire 83

    Le Soler 82

    Arles / Tech 80

    Montescot 80

    Latour Bas Elne 78

    Cerbre 74

    St Jean Pla de Corts 72

    Ossja 70

    St Andr 70

    Perpi / Condorcet 68,8

    Estagel 59

    Collioure 57

    Pzilla de la Rivire 57

    Trouillas 57

    Vina 57

    St Nazaire 56,6

    Perpi / J. Amade 54

    Maureillas 53

    Cret: Le Pont 52

    Perpi / J. Hachette 52

    Bompas: Moulin 49

    Palau del Vidre 48

    Perpi / Lamartine 47

    Perpi / Les Platanes 47

    Perpi / M. Bouchor 47

    Ste Marie 47

    Perpi / Fenelon 46

    Ille / Tet: Wallon 46

    Elne: Les Mimosas 45

    St Hippolyte 45

    St Laurent de Cerdans 44

    La Tour de France 43

    Cabestany: Ch. Chaplin 42,7

    Laroque 42

    Ille / Tet: Torcatis 41

    Llupia 41

    Cret: Joan Mir 40

    Ponteilla 40

    Perpi / G. Dagneaux 39

    Perpi / V. Hugo 39

    Banyuls dels Aspres 38

    Perpi / J. Jaurs 38

    Le Boulou 38

    St Estve: Torcatis 38

    Thuir: Les Mriers 38

    Saleilles 37,9

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 45

  • 46 LA SITUACI DEL CATAL A FRANA

    Amlie les Bains 37

    Baixas 37

    Peyrestortes 37

    Rivesaltes: Malraux 37

    Vernet les Bains 36,7

    Banyuls / Mer 36

    Font-Romeu 36

    Perpi / Madame Espinet 36

    St Estve: P. Casals 36

    St Laurent: Vidal 36

    Perpi / Porte dEspagne 35

    Perpi / V. Duruy 35

    St Feliu dAvall 34

    Port Vendres 33

    St Cyprien Village 33

    St Genis 33

    Perpi / Dalembert 32

    Rivesaltes: Pagnol 32

    Perpi / S. Boussiron 31

    Thza 31

    Bourg-Madame 30

    Perpi / H. Rigaud 30

    Pia 30

    Saillagouse 30

    St Cyprien Plage 30

    Torreilles 30

    Argles: La Granotera 28

    Baho 28

    Perpi / La Fontaine 28

    Pollestres 28

    Thuir: M. Maurette 28

    Perpi / A. France 27

    Bompas: Pasteur 27

    Le Barcars 27

    Terrats 27

    Touloges 27

    Perpi / Vertefeuille 26

    Cabestany: La Fontaine 25,5

    Argels: E. Herriot 25

    Elne: Reig 25

    Espira de lAgly 25

    Bages 24

    Perpi / E. Roudayre 23

    Canohes 22

    Corneilla del Vercol 22

    St Estve: V. Hugo 22

    Villeneuve de la Raho 22

    Canet: Les Myosotis 21

    Perpi / Pape Carpentier 20

    Alenya 17

    Perpi / Pont-Neuf 17

    Canet: Les Pquerettes 16

    Ortaffa 16

    Perpi / P. de Coubertin 16

    Perpi / J. Ferry 15,9

    Perpi / H. Boucher 14

    Salses 13

    Perpi / H. Boucher 14

    Salses 13

    Perpi / B. Pascal 8

    Villemolaque 8

    Perpi / E. Herriot 2

    Chteau Roussillon

    Perpi / Cit Muchart

    Claira

    Perpi / Cit Muchart

    Claira

    Perpi / Debussy

    Perpi / Fons Godail

    Perpi / J.J Rousseau

    Perpi / L. Blum

    Perpi / Languedoc

    Perpi / Las Cobas

    Perpi / P. Picasso

    Prades: Arago

    Prades: Pasteur

    Sorde

    St Laurent: Hugo

    St Paul de Fenouillet

    Villelongue / Salanque

    M-D Sol - Animation pdagogique de catalan CDDP de Perpignan

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 46

  • QUADRE 2

    Balan: la situaci de lensenyament bilinge francs-catal al Pirineu Oriental: maternal,primari i secundari, 1998-1999, ensenyament pblic. (Elaboraci de Maria Dolors Sol.)

    Enseignement bilingueLimplantation des sites sest faite dans le cadre des bassins de formation sans prise en comptede la demande des parents.Certains sites sont consolids ou en voie de consolidation, dautres en sont au stade de la miseen place (collge et lyce de Cret, collge de Bourg Madame).

    PerpignanPrimaire Secteur La Garrigole:3 coles maternelles avec classes bilingue 2 niveaux1 cole lmentaire avec 1 classe bilingue par niveau Ecole Arrels1 maternelle avec 1 classe bilingue par niveau1 lmentaire avec 2 classes bilingues 2 niveaux + 1 classe bilingue 1 niveauSecondaire1 collge: 1 classe bilingue par niveau + 1 lyce: 1 classe bilingue par niveauLetude prospecive sur les 4 rentres prochaines (2000, 2001, 2002, 2003) montre que le fluxdlves prvisibles va poser problme au niveau du CP et de ka 6me (capacit daccueil limi-te), sur le secteur de La Garrigole et lcole Arrels.

    PradesPrimaire1 cole maternelle avec 1 classe 2 niveaux1 lmentaire avec 2 classes bilingues 2 niveaux + 1 classe bilingue 1 niveauSecondaire1 collge: 1 classe par niveau (6me la rentre 2000)Letude prospective sur les 4 rentres prochaines (2000, 2001, 2002, 2003) montre que le fluxdlves prvisibles (public + associatif) devrait pouvoir tre absorb par la structure prvue.

    CretPrimaire2 coles maternelles avec 1 classe bilingue 2 niveaux (rentre 99)1 cole lmentaire avec 1 classe bilingue par niveau (CP rentre 2000)Secondaire1 collge: 1 classe par niveau (6me rentre 2005)Lenqute de 1995 sur le bilinguisme faisait apparatre une trs forte demande dans le bassin enparticulier hors ville de Cret et lavenir de cette filire ne devrait pas poser problme.Conclusion:Il est urgent de rflchir au futur de lensegneiment bilingue: ou on fixe arbitrairement le nombre dlves pouvant bnficier dun enseignement bilinguepar cole et par bassin et cela implique de dfinir des critres de slection lentre la maternelle ou on prend en compte la demande et on sattaque au problme de recrutement et de la for-mation des matres: on ne peut envisager de dvelopper cet enseignement sans engager un re-crutement et une formation spcifique pour les matres.

    DOCUMENTS ANNEXOS: 2. LENQUESTA DEL 1995 SOBRE LENSENYAMENT 47

    001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 47

  • 001-076 La situaci... 25/1/2007 12:17 Pgina 48

  • Aquest document s un breu balan de situaci amb el llistat de les man-cances, sempre en relaci amb el que permet el dispositiu reglamentari actual,que, per raons diverses, no es compleix (pressupost, falta de llocs de treball, al-tres prioritats, actitud general o personal dhostilitat o dinrcia del ministeri ode responsables locals de qualsevol nivell, etc.).

    La demanda dels pares dalumnes s coneguda a travs de lenquesta del1995 a les maternals. Els resultats, encara que no afectin la totalitat dels nivellsdensenyament, sn molt clars: la qesti interessa tothom; ms del ter delspares volen per al seu fill un ensenyament bilinge francs-catal. Per co-menar, prou mestres estan dacord per practicar-lo, amb reserva duna forma-ci complementria.

    La posici dels mestres s globalment favorable. Els sindicats dense-nyants veuen