Embed Size (px)
DESCRIPTION
Max i la seva ombra és una història entranyable entre un noi i la seva ombra, un diàleg on els silencis són més importants que les paraules. Un diàleg que aconsegueix donar respostes senzilles a preguntes que ens hem fet des que el món és món i que només els nens s'atreveixen a preguntar amb una innocent cruesa.
Citation preview
Text: José Luis Regojo BorrásIl·lustracions: Laura Borràs i Dalmau
Títol original: Max y su sombraTraducció: Pilar Ballesta i Pagès
Maquetació: Imma Canal
Primera edició: abril 2012
© 2012, Editorial ProteusC/ Rossinyol, 4 08445 Cànoveswww.editorialproteus.com
ISBN: 978-84-15549-73-4Depòsit legal: B.31877-2012
Tots els drets reservatsImprès a España — Printed in Spain
Col·lecció HELENA
José Luis RegojoLaura Borràs
En Max i la seva ombra
En memòria del meu pare i Alain, que cada nit ens rega amb estels.A Conchita, Lara i Alba que omplen de vida la meva existència.
José Luis Regojo
En Max coneixia la muntanya pam a pam. Parlava amb les plantes, s’hi adreça-va pel seu nom:
—Hola farigola, hola Thymus; bon dia romaní, bon dia Rosmarinus.
Era com un joc que sempre acabava al costat d’un bell i immens pi roig.
—Vermell, el color de la felicitat per als xinesos —va pensar.
Es va asseure al costat del pi i va observar una papallona que volava.
—És ben curiós!, l’ombra de la papallona la segueix pertot arreu —va recordar.
Mentre seguia concentrat en el seu món, va tornar a sentir quelcom estrany. Sentia un silenci. No sabia què era. Un silenci esperava pacientment que en Max li donés la paraula, i això el posava ner-viós... Un dia aquest silenci li va parlar des de la seva ombra:
—Hola! Sóc la mort. Notava que em senties, però no em coneixies. Només intuïes que era la teva ombra, fins ara.
En Max es va espantar.
—Que véns a buscar-me? —li va preguntar.
—No, que va! —li respongué—. Sóc al teu costat des del dia que vas néixer. Però darrerament sents el meu silenci. I això m’amoïna.
