DRAMES RURALSMet de les conques

Victor Català

Trets argumentals del conte

Infancia difìcil Maduresa i acceptaciò de la mateixa

persona Religiò Primera apariciò Mort de la mare Segona apariciò Mort d’en met

Estructura interna del conte

Plantejament: origen del protagoniste, descobriment de ell mateix i de la religiò

Nus: centre del conte englobant desde l’esglèsia, processor etc… fins a la mort de la mare i la segona apariciò de dèu

Desenllaç: mort i sofriment den Met

Punt de vista narratiu: el conte està escrit en 3ra persona del singular i mitjançant un narrador omniscient.

Exemple: “El pobre Met havia vingut al món com per art d’encantament”

Tècniques narratives: s’utilitzen descripcions llargues i abundants en retòrica amb pocs diàlegs, fet característic del realisme. També s’utilitza el paissatge per descriure l’estat d’ànim dels personatges tal i com es fa en el naturalisme.

personatges Met: En Met és el personatge principal del conte, és el

protagonista, però també la víctima del drama. És un noi introvertit, callat, pacient i observador, però mal vist per la gent. Un marginat social i rebutjat per la resta, fet que provoca la cristianització, que la veu com un recolzament per continuar endavant fins la seva mort.

Mare i Àvia d’en Met: representen el mal camí, són tractades com a bruixes i despreciades, en Met, al contràri, representa el bé i la fe.

Capellà: simbolitza l’espiritualisme, el bé i la guía cap a la seguretat per a en Met.

Personatges secundàris: la resta de la gent del poble tenen una visió completament negativa cap a en Met i la seva família, desde petit li fan la vida impossible a en Met i diuen que la seva mare i la seva difunta àvia eren bruixes.

Elements propis del ruralisme

Riquesa d’imatges de paissatges rurals. (petit poble de muntanya)

Personatges pertanyents a la pagesia Ús del vocabulari típic rural Referències territorials reals (la muntanya on el protagonista va a

fer penitència)

Llenguatge

En un casalot mig enrunat, que només tenia baixos i que tufejava d’un tros lluny” “ l’una viuda, vella i malcarada, i l’altre de trenta anys passats, xarxona i aspra..... i una espatlla fora de lloc que la feia anar torta torta i entregirada.”

Fa servir un llenguatge molt tètric i misteriós propis del naturalisme. Està relacionat amb la misèria humana, i els protagonistes alguns tenen defectes físics.

També fa moltes participacions en el text de fets i personatges religiosos. Desenvolupa la història a dins la Setmana Santa a plena processó, o també sermons expressats per capellans. Fa servir molt la paraula “Déu” o “Sant Crist”, detalla molt els fets religiosos de la processó com la creu de Jesús, els “papus” i altres elements característics. Hi ha una gran influència de l’església.

Bibliografia

http://llenguacat.wikispaces.com/file/view/guia+de+lectura+drames+rurals.pdf

http://rodoreda.wordpress.com/2009/05/6/dramesrurals/

Autors

Nom : Gil Prat, Oriol Espina i Marc Domínguez

Col·legi: Sant Miquel dels Sants Curs: 1r Batxillerat A Any: 2011