Cerca'm pels arbres i pels arbrets,

per dintre els llibres i els ganivets.

És petit com una nou,

porta banyes i no és bou,

no té pous, però es mou.

Volo sense ales;

et toco i no em veus;

xiulo sense tenir boca i

puc fer mal de cap a peus.

Fortalesa de soldats

que no tenen cap ni peus;

però tots ben col·locats

i tots vestits de vermell.

Porta el barret ben rodó,

la cara vermella té,

el busquen per la tardor

amb cistella i un bastó.

Tinc cor sense tenir fetge,

tinc pell però no tinc carn

de vella tothom m'estima,

de jove no em fan cap cas.

Una cama i un barret

que s'aguanta dret.

A vegades blanqueta,

altres negreta,

i sempre rodoneta.

Porto la casa a sobre

camino sense cap cama

i deixo la meva petjada

amb un filet de plata.

De la terra vaig al cel

i del cel he de tornar;

sóc l'ànima dels camps

i els bolets surten ben sans.

Passa i besa carinyós

o ens maltracta, el molt cruel!

Mai li veurem el rostre

i no podrem viure sense ell.

Tinc ombra d'ombrel·la

i em busquen per saborós,

però compte, vés alerta

que puc ser verinós.

Sou de color xocolata,

us mengem a la tardor,

i si us couen sobre brases

esclateu amb gran furor.

Una capseta

arrugada i marró,

amb un fruit sec

al seu interior.

Cauen, cauen, sense parar,

i a la tardor mai deixen de ballar.