L’EnllaçNúmero 73, jul iol de 2013 Número 73, jul iol de 2013

Millores al servei derestauració del ConsorciSanitari Integral

Els nostres clientsParlem amb...

Pàg. 8.

La llevadora BeatrizCanalis, sobre el Concurs de fotografia dela nova sala de lactància

Pàg. 19

Les darreres reformes a l’Àrea Maternoinfantil

NosaltresEquipd’HADO alBaix Llobregat

Pàg. 17

2El Consorci Sanitari Integral va ser pioner a

Espanya incorporant les eines que ens aportala metodologia de processos fonamentada en elsistema lean healthcare i a l’actualitat ja són mol-tes les entitats sanitàries que ho estan aplicant.Com tots sabem, aquest sistema de gestió se cen-tra en la recerca constant del malbaratament enles activitats que es produeixen en els processos ique no aporten valor, i és d’aplicació tant per aprocessos assistencials com de suport. El “leanclínic” constitueix el complement perfecte al leanhealthcare ja que se centra en la pràctica clínica,proposant la revisió de la mateixa en relació aaquelles proves, tractaments o d’altres activitatsassistencials que no aporten valor pel diagnòstic oel tractament d’un problema de salut, semprefonamentant-ho en l’evidència científica i comp-tant amb el consens professional. Diverses experiències internacionals: “Do not Do”del National Institute for Health and Care Exce-llence al Regne Unit, “Choosing Wisely” de la fun-dació Abim als Estats Units i la del Govern d’Aus-tràlia, es troben ara complementades per la inicia-tiva sota el nom de projecte essencial promou l’A-gència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Cata-lunya que identifica pràctiques clíniques que apor-ten poc valor i promou recomanacions per tal d’e-vitar que se’n facin. Es destaquen com a pràctiques clíniques de pocvalor les que presenten manca d’evidència sobrela seva efectivitat, les que realment són inefecti-ves, aquelles en les quals els riscos que portenassociades són superiors als beneficis que com-porten per al pacient i la predilecció per aquellesalternatives d’efectivitat semblant i amb costmenor.El projecte essencial ja ha publicat 12 recomana-cions, de les que cinc són de diagnòstic, quatre detractament, dues de cribatge i una de rehabilitaciói té previst publicar dues recomanacions novescada mes.El Consorci Sanitari Integral ha endegat una pri-mera experiència en lean clínic amb la creaciód’una comissió per a la millora de la pràctica clíni-ca formada per 15 professionals, que han rebut

una formació metodològica i que tindran un paperrellevant en el qüestionament d’aquelles pràcti-ques clíniques que no aporten valor al pacient,afavorint la seguretat dels pacients i aconseguintreduir costos de no qualitat.Jordi Varela, facultatiu referent en projectes per ala millora de la pràctica clínica i que ens ha ajudata concretar el camí en aquesta iniciativa del Con-sorci, defensa que es poden fer moltes actuacionsper part dels centres i gestors sanitaris per millo-rar els seus resultats i estalviar amb criteri clínic,destacant-ne la reducció de les hospitalitzacionsevitables. En aquest sentit a Catalunya en el supò-sit que els territoris que hospitalitzen més casuís-tica evitable es comportessin com els més resolu-tius hi hauria un estalvi equivalent als recursosque es destinen per a un hospital de 500 llits pletot l'any i sense afectar la qualitat assistencial. Siels hospitals que gestionen estades amb menyseficiència es comportessin com els més resolutiushi hauria un estalvi a Catalunya equivalent a undispositiu de 725 llits sense que això afectés laqualitat assistencial. L’ambulatorització dels pro-cessos quirúrgics, tot i que s’ha avançat molt enaquest sentit, encara té marge. En el supòsit queels hospitals que tenen taxes de substitució mésbaixes es comportessin com els més resolutius aCatalunya hi hauria un estalvi equivalent a unmínim de 50 llits.D’altres aspectes que ens permetrien avançar enel camí per a la millora de l’eficiència serien lareducció de les actuacions desproporcionades enoncologia i impulsar l’atenció pal·liativa, o bé millo-rar el maneig clínic dels pacients geriàtrics fràgilshospitalitzats, reduir les proves diagnòstiquesinútils i redundants, reduir readmissions i visitessuccessives innecessàries, actualitzar protocolsper tal de millorar resultats i costos i augmentar laseguretat clínica dels pacients.El projecte de reordenacions assistencials territo-rials (RAT) impulsat pel CatSalut pretén, tambéavançar en aquest sentit, aconseguint reduir lavariabilitat en la pràctica clínica del territori, pena-litzant els centres que presenten pitjors resultats ideixant-los de concertar altes hospitalàries i visi-tes ambulatòries. Amb aquest projecte es vol

reassignar la cartera de serveis territorials per ofe-rir l’atenció més adequada en el servei més idoni,afavorir fórmules de gestió integrades i coordina-des entre les diferents organitzacions del territori,potenciant la cooperació i col·laboració entre ser-veis i dispositius assistencials per tal de deixar deser una xarxa de serveis i passar a ser un sistemade serveis en xarxa.La reordenació sociosanitària, l’increment del pesde la cirurgia major ambulatòria, la reducció delsreingressos per malaties cròniques en els 30 pri-mers dies de l’alta, la reducció de consultes exter-nes de control i la reducció d’hospitalitzacionspotencialment evitables per als pacients crònicscomplexos, centraran els objectius d’aquest pro-jecte de RAT fins a l’any 2015.La nostra sostenibilitat passa per fer allò que tocai on toca en cada moment, ni més ni menys, evi-tant els costos de la no qualitat, és a dir, aquellsque no aporten valor ni per al client ni per als pro-cessos que es desenvolupen al Consorci, fent quetotes les microdecisions assistencials i no assis-tencials que prenem cada dia vagin en aquestadirecció. MIQUEL ARRUFATGerent del Consorci Sanitari Integral

EditorialLean healthcare i lean clínic: el complement perfecte

3ANA CERRO

Cap de l’EAP CollblancPILAR MADRID

Gestora del procés d’Hospitalització de l’HDMM. JESÚS MARTÍNEZ

Coordinadora de Qualitat de l’HDMEVA M. MELENDO

Coordinadora del procés Atenció SociosanitàriaANNA MILLÀ

Tècnica de Comunicació del CSICATI PADILLA

Coordinadora assistencial de Metodologia InfermeraEVA PÉREZ

Treballadora social de l’HGHELVIRA QUINTERO

Secretària d’Atenció PrimàriaNATÀLIA RIERA

Cap de l’EAP Sagrada FamíliaMARTA LANUZA

Treballadora social del Servei de Valoració delGrau de DiscapcitatISABEL SALGADO

Coordinadora de l’Àrea MaternoinfantilPALMIRA TEJERO

Directora d’Atenció al Ciutadà i ComunicacióANNA VILANOVA

Responsable de Desenvolupament de RH

MÒNICA FERNÁNDEZ ANNA MILLÀ

SANDRA ROPEROTècniques de ComunicacióDirecció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació

Gràcies a tots aquells que han col·laborat per ferpossible aquest número.

ISSN: 2014-7007

Sumari Pàgina 1

2

4

8

10

18

19

22

24

PortadaL’editorial d’aquest número

En profunditat: Millores que el Servei de Gine-cologia, Obstetrícia i Neonatologia ha engegaten els darrers anys Parlem amb...: Beatriz Canalis, llevadora de l’À-rea Maternoinfantil

Breus: Recull d’allò més interessant al Consorcidurant els mesos darrers

Nosaltres: Entrevista a Ana Doménech i TarsiMacías sobre la Unitat d’Hospitalizació Domici-liària (HADO)Els nostres clients: Millores al servei de res-tauració del Consorci

La Firma: Programa de prevenció i atenció a lacronicitat

La contra: Rosa Fernández, administrativa delsociosanitari, explica la seva relació amb el móndel ball flamenc

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris,contacta amb nosaltres a comunicacio@sanitatintegral.org o a qualsevol delstres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any,és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sani-tari Integral. Les opinions expressades en els articles no són necessàriament com-patides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a l’Enllaç digital.

COMITÈ DE REDACCIÓ

COORDINACIÓ, DISSENY, MAQUETACIÓI CORRECCIÓ

En profunditat4L’Àrea Maternoinfantil i el Servei de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia del Consorci Sanitari Integral (CSI), ubicats al’Hospital General de l’Hospitalet, han experimentat una sèrie de canvis en els darrers anys que es recullen en aquest article.

El Servei de Ginecologia, Obstetrícia i Neatologia i l’ÀreaMaternoinfantil de l’Hospitalet

La culminació d’aquests canvis hadonat com a resultat la centralitzacióen un únic espai físic tots els processosde l’àmbit dels serveis relacionats amb lagestació i el naixement. D’aquesta mane-ra s’ha guanyat en funcionalitat i eficièn-cia per oferir el millor servei al ciutadà. Enel marc del nou model assistencial delConsorci Sanitari Integral, que ha estatdestacat com a experiència innovadoraen gestió recentment pel Departament deSalut, s’ha constituït l’Àrea d’Atenció Inte-grada de Gestació i Naixement.L’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Gene-ral de l’Hospitalet és la maternitat de refe-rència per a la ciutat de l’Hospitalet de Llo-

bregat i al 2012 va assistir 1.708 parts,dels quals 323 van ser parts naturals. Lataxa de cesàries es va situar en el 17,92%Els canvis han estat estructurals, organit-zatius i de recursos humans.ESTRUCTURALSS'han traslladat les consultes externesd’obstetrícia, les sales d'ecografies i demonitoratge fetal al mateix espai (2aplanta de l'Hospital General de l'Hospita-let) on es trobaven les urgències gine-cobstètriques, l'àrea d'assistència obstè-trica, la planta d’hospitalització i la unitatneonatal. Amb aquesta reagrupació s'hamillorat el circuit assistencial de les ges-

tants i s'ha fet més còmode.L'àrea de Neonatologia ha estat remode-lada, ampliada i dotada amb l'equipamentnecessari per disposar d'una unitat decures intermèdies amb capacitat per aten-dre sis nadons a partir de 32 setmanes degestació i de 1.500 grams de pes en nai-xement. Així mateix, l’àrea disposa d'una salaannexa de lactància materna, dos puntsde reanimació neonatal, un niu per fer lescures bàsiques del nadó sa i una consul-ta de neonatologia per al seguiment dedeterminades patologies.Quant a l’assistència obstètrica, s’haUnitat neonatal

5fet una remodelació completa de l'àreaper adequar les instal·lacions i atendreles gestants que volen dur a terme unpart natural (imatge de la dreta i inferiorde l’esquerra). Des de 2010 el serveiestà acreditat pel Departament de Salutcom a centre de referència per a l'assis-tència natural al part normal.Pel que fa a l'hospitalització d’aquestaàrea, s'ha traslladat la unitat d'infermeria,amb una millora important de les caracte-rístiques de confort de les habitacions (mésespai, més llum natural, més comoditat iaugment de les habitacions individuals).També s’ha fet una remodelació i amplia-ció de les sales de treball i de sessionsclíniques, que s’han adequat a les neces-sitats dels professionals. L’àrea disposade recursos audiovisuals per impartirdocència. Hi ha una sala de pràctiquesper a metges interns residents (MIR) iinfermeres internes residents (IIR).

ORGANITZATIUSS’ha constituït una unitat de patologiafetal, que consta d'una consulta d'obste-trícia d'alt risc, d’ecografia d'alta definició

i de cardiotocografia fetal. La unitat d'e-cografia està dotada amb recursos perfer proves per al diagnòstic prenatal, comecocardiografia, neurosonografia, biòp-sia corial i amniocentesi. També hi hapossibilitat de fer ressonància magnèticafetal, en coordinació amb el Servei deDiagnòstic per la Imatge de l’hospital.Altres especialitats donen suport aaquesta unitat segons les necessitats dela pacient: endocrinologia, oftalmologia,cirurgia, dermatologia, etc.D’altra banda, l’àrea d'assistència obs-tètrica disposa des del punt de vista tèc-nic de tot allò necessari per atendre lespacients de baix i alt risc (nivell IIa): eco-grafia d'urgències, aparell mesurador d'e-quilibri àcid-base fetal i cardiotocògrafs.Les habitacions o cabines de part estanequipades amb taules obstètriques (quepermeten diferents posicions que s'adap-Nova sala d’alletament matern

6 En profunditatten a les necessitats de les parteres encada moment), pilotes de Bobath, balan-cí especial i diferents cadires per a assis-tència al part natural.A aquesta àrea li donen suport presen-cial les 24 hores del dia els serveis deNeonatologia, Anestesiologia, Unitat deMedicina Intensiva i Laboratori d'urgèn-cies-Banc de sang.Quant a les Consultes externes de l’à-rea, aquestes s'han organitzat per espe-cialitats: ginecologia, general, patologiadel sòl pelvià, patologia cervical, oncolo-gia i patologia mamària.També s'han establert diferents tipus desessions: clíniques de casos perinatolò-gics, quirúrgiques, monogràfiques, biblio-gràfiques i docents. Hi ha hagut també una potenciació de larecerca i la docència:- Docència: El centre forma alumnes demedicina de 6è curs que fan les pràcti-ques al Servei. També hi ha formaciód’infermeres internes residents en Gine-cologia i Obstetrícia (IIR), formació deMIR de Medicina Familiar i Comunitària ide MIR de Ginecologia i Obstetrícia. Amés, el Servei també imparteix cursosd’histeroscòpia i cursos d'anatomia qui-rúrgica en cadàvers.Professionals del Servei participen i pro-mouen la publicació de llibres d’histe-roscòpia i en la redacció de capítols d'al-tres editors nacionals i internacionals.Els professionals també participen com adocents en cursos nacionals i interna-cionals.

- S’ha adquirit material per a docència,com el maniquí Noelle, per a pràctiquesobstètriques, i un pelvitrainer, per a lespràctiques de cirurgia laparoscòpica.- Investigació: publicació de diversosarticles en revistes medicocientífiques.Actualment s’està duent a terme un tre-ball de recerca multicèntric liderat pelservei.RECURSOS HUMANSDes de fa uns anys, s’han anat incorpo-rant diferents perfils especialistes en disci-plines específiques per adaptar l’Àrea ales necessitats de les usuàries, amb elsuport d’una mediadora intercultural àrab.

Alguns dels professionals que formen l’equip de l’Àrea Maternoinfantil

Mostrador de la secretarìa de l’Àrea

- Per què heu convocat aquest con-curs?- La idea va sorgir just després d’obrir lesportes de la nova sala de lactància. Ensvam adonar que les parets estaven total-ment buides i que si era una sala desti-nada a mares que necessitaven un lloctranquil i acollidor per donar el pit oextreure’s la llet per al seu nadó, la salahavia de transmetre caliu i benestar. Enprincipi tenia la intenció de posar foto-grafies fetes per mi o per les meves com-panyes de feina, però una altra llevado-ra, la M. José Gil, que va ser mare fapoc, va ser qui va proposar el concurs.Jo només he estat l’encarregada de dura terme el projecte.- Quina finalitat té la sala de lactànciade l’àrea?- La sala està destinada a les maresingressades a la Unitat 12 o les que tin-guin el fill ingressat a la unitat neonatal.També la poden utilitzar professionals del’hospital, és a dir, aquelles mares ques’han incorporat a la feina, i també lesmares que un cop donades d’alta haginde tornar a l’hospital per visitar-se elles o

els seus nadons a consultes externes ique necessitin un espai tranquil perdonar el pit o extreure’s la llet.

- Quines característiques té la novasala de lactància?- La sala disposa de cadires i seients

Aquesta llevadora, que porta quasi una dècada ajudant els nadons −i les seves mares− en la primera etapa dela vida, ha estat la impulsora del Concurs de fotografia sobre lactància materna del Consorci Sanitari Integral.En aquesta entrevista ens parla de la nova sala de lactància de l’Àrea Maternoinfantil i d’altres millores en lesquals les llevadores tenen un paper molt important.

Beatriz Canalis, llevadora de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospitalet

“La sala d’alletament és un espai on podem solucionar individualment les dificultats sorgides de la lactància”

8 Parlem amb...

ANNA MILLÀ

Beatriz treballa amb l’equip maternoinfantil de l’hospital des de fa set anys

reclinables, de canviador per a nadons ide nevera per a les mares que hagin deguardar la llet que s’hagin extret. Propor-cionem els recipients i disposem tambéde coixins de lactància i d’extractors dellet elèctrics.- Què suposa per a l’àrea aquestanova sala?- Ara disposem d’un espai útil i necessa-ri per preservar la intimitat de la mare enel moment d’alletar o extreure’s la llet.Així millorem la qualitat assistencial i lasatisfacció per part de les mares i defamília. La sala suposa un espai on infer-meres i llevadores podem solucionar demanera individual les dificultats quepuguin sorgir sobre la lactància, tant ambles mares que estan ingressades comamb les que venen a consultes.- Quines altres novetats o milloress’estan introduint per al benestar de lamare i el nadó?- Des del 8 de juliol l’acompanyant de lagestant pot entrar a les cesàries de baixrisc i no urgents i així proporcionar com-panyia i suport emocional a la mare. D’a-questa manera s’afavoreix el vincle afec-tiu i s’augmenta la satisfacció dels paresi facilita fer el primer contacte “pell ambpell” mare-fill.- Quin paper teniu les llevadores enaquest tema?- Un dels nostres objectius com a lleva-dores és promoure la lactància maternatot oferint una educació sanitària sobrelactància de qualitat. Es necessitenaquests tipus de sales per dur-la a termei afavorir la nostra feina, a la vegada quepodem proporcionar suport a les maresque ara disposaran d’aquest nou espaiperquè la lactància materna sigui un èxit.

- I teniu algun projecte més?- Les llevadores hem dissenyat unstallers per a les dones que venen al nos-tre hospital i per a professionals del cen-tre que, com la nova sala de lactància,serviran per millorar la qualitat asisten-cial. Els tallers que oferirem seran: tallerde preparació al part i al part natural,taller de lactància materna i suport a l’a-lletament, taller de pilota de Bobath[esferodinàmia] i taller de massatgeinfantil, destinat a les mares que vul-guin portar el seu nadó per poder ferpràctiques reals.- Quan i on es posaran en marxa?- A la sala polivalent de l’àrea materno-infantil i els volem començar a fer a par-

tir del setembre d’aquest any.- Per què aquests tallers?- Gràcies al programa Benvinguda famí-lia, que fem a l’hospital dos divendres decada mes, vam detectar que les donesmostraven molt interès i que sol·licitavenaquest tipus de formació relacionats ambel part i la lactància.- Alguna cosa més?- Disposem d’un programa de coachingpersonal per a aquelles dones que vulgu-in dissenyar el propi pla de naixement.Per dur-lo a terme, una llevadora s’entre-vista amb la gestant per conèixer lesseves expectatives, temors i dubtes sobreel part i les necessitats formatives.

9

La nova sala de lactància materna disposa de l’equipament necessari per extreure i con-servar la llet materna en condicions òptimes

El Consorci Sanitari Integral i l’Asso-ciació Espanyola Contra el Càncer

(aecc) han signat un conveni mitjançantel qual es promouran activitats de volun-tariat amb la finalitat d’aconseguir unamajor qualitat de vida per als pacientsamb càncer i les seves famílies. L’acord, que en principi té una vigènciad’un any prorrogable, permetrà a volun-taris de l’aecc dur a terme tasques d’a-companyament i suport als usuaris ambcàncer ingressats al Consorci. Aquest conveni renova els anteriorsacords de col·laboració en matèria devoluntariat entre els centres del Consorcii l’aecc, que van començar el 1997.

10 Breus

100 colecistectomieslaparoscòpiques senseingrés a l'Hospitalet El Servei de Cirurgia General i de l'A-

parell Digestiu del Consorci SanitariIntegral ha sobrepassat la xifra de 100colecistectomies laparoscòpiques senseingrés fetes a les instal·lacions hospitalà-ries de l'Hospitalet des de la implantaciódel programa de colecistectomia per cirur-gia major ambulatòria (CMA). Aquesta ésuna xifra elevada, poc habitual als hospi-tals espanyols. L’augment de la cirurgia ambulatòria, a partde beneficiar el pacient en aquells casos onestà indicada, afavoreix la sostenibilitat delsrecursos hospitalaris.

El Consorci i l'aecc signen un acord de col·laboració en matèria de voluntariat

Fins al proper 10 de setembre espodrà fer la preinscripció per al curs

2013-2014 de les diplomatures de pos-tgrau que organitza l’Àrea d'Infermeriade l’Hospital General de l’Hospitalet-Hospital de Sant Joan Despí MoisèsBroggi del Consorci Sanitari Integral jun-tament:- Emergències i cures intensives: atencióintegral d’infermeria a l’adult.- Infermeria quirúrgicaEnguany, la preinscripció es pot fer on-line a través del web del Consorci.

Nova edició dels postgraus d'infermeriadel Consorci

La plantilla de professionals del’Hospital de Sant Joan Despí

Moisès Broggi ha rebut un dels vuitPremis Sant Joan Despí, que anual-ment atorga l’Ajuntament de SantJoan Despí. El guardó es va lliurardurant l’acte de presentació de laFesta Major de Sant Joan Despí alTeatre Mercè Rodoreda de la ciutat. El Premi Sant Jordi pretén posar envalor la feina que desenvolupenentitats, empreses i personalitats dela ciutat en diferents àmbits.A la imatge, d’esquerra a dreta:Dolores Pardillo, Marta Campreciósi Maite Rubio al recollir el premi. L'a-torga l'alcalde de Sant Joan Despí,Antoni Poveda.

Premi als professionals

Miquel Arrufat (a l’esquerra), gerent delConsorci, i Juli de Miquel, president de laJunta Provincial de Barcelona de l’aecc

Els dies 27 i 28 de maig es va celebrarla tercera edició del Curs de Cirurgia

Endovascular en l’Arteriopatia Perifèrica,organitzat pels metges Marc Sirvent,August Corominas i M. Carme Aloy, delServei de Cirurgia Vascular de l’HospitalDos de Maig.Una vegada més, l’èxit del curs ha estatnotable amb l’assistència de cirurgiansespecialistes en Cirurgia Vascular d’al-tres hospitals interessats en millorar elsseus coneixements en les tècniquesd’intervenció endovascular. Al llarg delcurs s’han intervingut sis casos dife-rents, amb un petita part teòrica tot i que

el curs és eminenment pràctic. Per al proper mes d’octubre està previs-ta una nova edició del curs, que a dia d’a-viu ja ha rebut sol·licituds d'alumnes inte-ressats. El curs està acreditat per la SocietatCatalana d’Angiologia, Cirurgia Vasculari Endovascular, la Sociedad Española deAngiología y Cirugía Vascular, i el Con-sell Català de Formació Mèdica Conti-nuada, tot aconseguint acreditar el cursamb 3,7 crèdits.

11Concurs de fotografiasobre lactància maternaL’Hospital General de l’Hospitalet haobert una nova sala de lactància dis-ponible per a les dones ingressades al’Àrea Maternoinfantil i amb la finalitatd’afavorir un ambient de caliu i benestarper a la mare i el nadó. Els professionalsde l’Àrea han organitzat el Concurs defotografia sobre lactància materna, ambla col·laboració de la Direcció d’Atencióal Ciutadà i Comunicació. Al Concurs pot presentar-se qualsevolpersona i la tècnica és totalment lliure.S’escolliran tres fotos guanyadores. Lesfotos finalistes del concurs es penjaran ales parets de la sala d’alletament i esfarà una exposició de totes les fotogra-fies presentades. Es pot participar ambun màxim de tres obres per persona finsel 31 d’octubre. Les bases del Concurses poden consultar a l’Àrea Maternoin-fantil o a l’Enllaç Digital.

III Curs de Cirurgia Endovascular de l’Arteriopatia Perifèrica

Xerrades comunitàries a l’Hospitalet de LlobregatDos espais públics de la ciutat de l’Hos-

pitalet han acollit les darreres activi-tats comunitàries dels centres d’atencióprimària del Consorci en aquesta àrea.El passat 28 de maig es va organitzaruna xerrada sobre el dèficit d’atenció ihiperactivitat (TDAH). Va ser MontserratHernández, pediatra del Centre d’Aten-ció Primària (CAP) Collblanc, qui va con-duir l’activitat, que va tenir lloc a la Biblio-teca Josep Janés.En aquest mateix espai també es vacelebrar una xerrada sobre al·lèrgies ali-mentàries en infants, que cada vegadasón més freqüents. Va ser el passat 11de juny. La finalitat de la xerrada va serproporcionar informació sobre la medica-ció adequada per a aquestes situacions.De nou, la pediatra Montserrat Hernán-dez i, en aquest cas, també la infermeraCarmen Aspas, del CAP La Torrassa,

van adreçar la xerrada a pares, mestresi tothom interessat en l’abordatge de lesal·lèrgies.El CAP la Torrassa va organitzar el pas-sat 3 de juliol una xerrada amb la finalitatde posar en coneixement de la població,especialment de la gent gran, les mesu-res preventives davant un cop de calor.L’activitat va anar a càrrec de la inferme-ra M. Luisa Vargas, del CAP la Torrassa,i va tenir lloc a l’Espai Social l’Hospitalet-la Torrassa (imatge de dalt).

12 Breus

Canvi del Servei deRehabilitació a Barcelona

El passat 21 de juny, la ResidènciaFranciso Padilla va organitzar una

diada dedicada a la mascota, en la qualva convidar a les famílies dels usuaris ials professionals del centre a portar lesseves mascotes per facilitar el contacteamb els residents.Durant la jornada es van organitzar dife-rents activitats amb els animals per veureles reaccions dels residents amb dife-

rents estats cognitius. En general, vaestar una experiència molt positiva isatisfactòria per als residents, tant, queno es descarta tornar-la a repetir.A l'enquesta de satisfacció feta per laDirecció d'Atenció al Ciutadà i Comuni-cació sobre l'activitat, la valoració positi-va de la pregunta “li ha agradat l’activi-tat?” ha estat del 100%, així com la de lapregunta “hi tornaria a participar?".

Contacte amb mascotes com a teràpia, a Francisco Padilla

El Servei de Rehabilitació a l’HospitalDos de Maig ha canviat d’ubicació i

ara es troba en la segona planta del cen-tre. Es tracta de l’espai que abans ocu-pava l’antiga Unitat de Cures Intensivesdel centre, que ara ha estat remodelat.La forma més fàcil d’accedir-hi des delcarrer és entrant per la porta principal delcentre (C. Dos de Maig) i agafant elsascensors situats a l’esquerra. El canvi ha permès que tant usuaris comprofessionals del Servei guayin en espaii comoditat. A més, disposar d’unes ins-tal·lacions més àmplies també permetràque aviat s’inicien teràpies en grup.

El passat 26 de juny va tenir lloc al’Hospitalet el I Curs pràctic de sutu-

res d’episiotomies, organitzat pel Serveide Ginecologia i Obstetrícia del Consor-ci. El curs va tenir un caràcter intern i esva adreçar als estudiants residents del’Àrea Maternoinfantil (metges internsresidents-MIR i infermeres internes resi-dents-IIR) i també a altres professionalsde l’àrea. En total van participar sis IIR,un MIR i quatre llevadores. El curs vadurar dues hores i el van impartir IsabelSalgado i Mauricio Agüero. El contingutde la formació es va centrar en fer pràc-tiques de sutures en llengües de porc.Les pràctiques es van fer a la sala detreball de l’Àrea Maternoinfantil.

Primera formació desutures d’episiotomia

El passat dia 16 de juny va aca-bar la campanya “Al juny també

es menja” engegada per la Comis-sió de Voluntariat i Solidaritat delPla Comunitari Sagrada Família, alque pertanyen l'Hospital Dos deMaig i el Centre d’Atenció Primària(CAP) Sagrada Família.Entre el 7 i el 16 de juny, voluntarissituats a una carpa instal·lada a lasortida del CAP i una taula a l'entradade Consultes Externes de l'Hospitalva recollir productes no peribles queels usuaris, professionals i veïns i veï-nes que van donar per ajudar totesaquelles persones que es troben ensituació de pobresa al Barri de laSagrada Família; segons els organit-zadors més de 1.400 persones.

‘Al juny també esmenja’ finalitza ambgran èxit

13Nova edició del curs de cirurgia ORL a l'HDM

El Servei d'Otorinolaringologia del'Hospital Dos de Maig va organitzar,

els dies 4 i 5 de juny, una nova edició delcurs dedicat a conèixer les tècniquesquirúrgiques endonasals (microscòpiquesi macroscòpiques), així com a l'aprenen-tatge de l'anatomia quirúrgica de la paretexterna nasal. Les sessions es van dur aterme a la Sala de dissecció de la Facul-tat de Medicina de la Universitat de Bar-

celona (UB), ja que són necessàriesunes aules específicament preparadesper acollir aquesta activitat. El curs va estar dirigit pel facultatiu Mus-tafa Kadiri, cap del Servei d'Otorinolarin-gologia de l'Hospital Dos de Maig, i vacomptar amb la presència dels metges:Julia Villar, Carmen Zorita, Ricard Martí,Luis Alejandro Bravo i Gustavo Valencia.

Divendres, 31 de maig, Dia Mun-dial Sense Tabac, Salut Laboral

va començar un nou programa d’aju-da a la deshabituació tabàquica delsprofessionals del CSI: “Deixar defumar té premi”. Tots els professio-nals interessats en deixar de fumarpoden participar en aquest programaque durarà un any, fins el 31 de maigde 2014.Al llarg d’aquest temps, l’equip deSalut Laboral acompanyarà els exfu-madors durant tot el procés, amb lesrevisions i consells necessaris. Alfinal es revisaran tots els casos iaquells que hagin aconseguit superarla seva addicció al tabac seranrecompensats amb un premi pel seuesforç.

Campanya: “Deixar de fumar té premi”

Coincidint amb la Jornada Mundialsense Tabac, el Consorci va organit-

zar tot un seguit d’accions als centres ien col·laboració d’altres organismes comTV3, Catalunya Ràdio, l’Ajuntament deSant Joan Despí o el barri de SagradaFamília. La campanya va estar coordinada per laUnitat de Salut Laboral i la Direcció d’A-tenció al Ciutadà i Comunicació, que varecollir tota la informació sobre les dife-rents accions als centres i va participar enl’organització d’algunes de les accions,

supervisades per la Comissió del Tabac.D’una banda, l’Hospital Dos de Maig(HDM), Hospital General de l’Hospitalet il’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Brog-gi van instal·lar taules informatives a on pro-fessionals sanitaris van lliurar informacióamb consells per deixar de fumar. També,es canviaven cigarretes per pomes (l’objec-tiu era que l’usuari canviés un productenociu per un saludable) i es van fer provesper veure l’efecte del tabac a l’organisme. A les residències també es va organitzar

una sèrie de tallers i xerrades amb elsseus residents i usuaris dels centres dedia sobre el tema de deixar de fumar i laconscienciació dels efectes nocius deltabac als seus familiars. Alguns professionals del Consorci tambévan participar, com a experts, en accionsexternes de concienciació, amb xerradesa escoles de Sant Joan Despí, al gimnàsClaror del barri Sagrada Família i a TV3.De forma paral·lela, professionals de laUnitat de Salut Laboral van fer campanyacontra el tabac a TV3 i Catalunya Ràdio.

Accions per commemorar el Dia Mundial Sense Tabac

Per tercer any consecutiu, el Serveid’Endocrinologia i Nutrició ha organit-

zat una jonada sobre Diabetis. Enguany haestat: “Diabetis i la gent gran. Altres recur-sos pel control del pacient amb diabetis”.La Jornada anava adreçada a tots elsequips de professionals que atenen perso-nes amb diabetis des de diferents nivellsassistencials. Va tenir lloc a l'auditori del'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Brog-gi i va ser un èxit de participació. Una de lesponències va ser la presentació del "Pro-grama Pacient Expert" amb diabetis, com aun altre recurs per al control de la malaltia.

14 Breus

Nova jornada sobre Diabetis i gent gran, organitzada per Endocrinologia

L'Associació de professionals jubilatsdel Consorci Sanitari Integral (CSI) vafer una visita a l'Hospital de Sant JoanDespí Moisès Broggi (8 de maig), obertdes de fa només tres anys, i que lamajoria d’ells no coneixien de prop.La benvinguda i la visita va ser conduï-da per Albert Pons, director assistencialdel CSI, que els va explicar també el

projecte de transversalitat que es vaengegar el 2010 entre els centres hos-pitalaris de l'Hospitalet i Sant JoanDespí. A la fotografia, d'esquerra a dretapodem veure els facultatius: MohamedHussein, Manuela Velázquez, SalvadorCavaller, Joan Janáriz, Jordi Marcillas,Carles Magri, Albert Puig i Albert Pons.

Visita de l’Associació de jubilats del CSI Presentació del ProgramaPacient Crònic Complexdavant de 280 infermeresJesús Esteve, director d'Infermeria del'Hospital transversal, va participar a laJornada “Fent el sistema més eficient: lainfermera i les competències avançades”,organitzada pel Consorci de Salut i Socialde Catalunya (CSC), amb la col·laboraciód'un grup d'experts en infermeria dels cen-tres associats.La seva ponència: “Seguiment del Progra-ma Pacient Crònic Complex” va ser una deles 50 seleccionades per presentar-se al'auditori de CosmoCaixa davant de mésde 280 professionals de la Infermeria. La presentació va donar a conèixer elseguiment del Pacient Crònic Complexdins de l'Àrea d'Atenció Integrada i tambéels resultats del programa pilot, dut a termedurant l'any 2012.

15

TANATORI GRAN VIAL’HOSPITALETAl seu costat. Serveis personalitzats

Servei integral de funerària, tanatori i crematori en el mateix complex

15 sales de vetlla àmplies, còmodes i amb llum natural.

Sala de cerimònies multiconfessional. Pàrquing gratuït i cafeteria

Atenció personalitzada les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any

Col·laborem amb totes les companyies d’assegurances

Amb la garantia de l’empresa catalana líder en serveis funeraris

amb 300 anys d’experiència

Serveis Funeraris Integrals. La xarxa més àmplia d’instalacions funeràries

del Baix Llobregat amb 10 tanatoris, 8 cementiris i 2 crematoris.

TANATORI GRAN VIA: C/ Gran Via, 205 L’Hospitalet de Llobregat · 93 263 02 02

Oficines d’atenció al públic: La Ciutat de la Justícia · Hospital Moisés Broggi Sant Joan Despí · C/ Tomas Breton, 6 Esplugues de Llobregat

Guia de prevenció i tractament de nafres per pressió, acreditada nacionalmentLa guia Prevención y tratamiento delas úlceras por presión. Guía Clínica

acaba de ser acreditada pel GrupoNacional para el Estudio y Asesoramien-to en Úlceras por presión y Heridas cró-nicas (GNEAUPP), com a Documenttipus C - Nivel I, és a dir, “Molt recoma-nat”, i segons les “Normas de Acredita-ción de Documentos Clínicos” del mateixGNEAUPP.

Aquesta guia ha estat elaborada per unequip multidisciplinari de diferents àmbitsassistencials del Consorci Sanitari Integral.El manual ha estat el resultat de la revisióde tota la documentació interna existent alCSI, més la suma de la revisió d'estudis,articles i guies de diverses revistes i orga-nismes o societats científiques publicades.Els autors són A. Povedano, D. Lozano, E.Samper, E. Cuadra, M. Oña (infermeres) i J.

M. Santiago (metge adjunt del Servei deGeriatria). I com col·laboradors: F. FerrerRuscalleda (president del Comitè d'ÈticaAssistencial del CSI, C. Batet (metge adjuntdel Servei d'Antestèsia), A. Coloma (metgeadjunt del Servei de Medicina Interna), R.Prats i I. Ribot (nutricionistes del Serveid'Endocrinologia i Nutrició), R. Carrillo(infermera de la U. de Neonats) i L. Yagüe(infermera de la U. d'Hospitalització).

16 BreusExposicions a Sant Joan Despí

Sergio González, metge i cirurgià, al costat del seu primer oli: Mujer árabe

El dimecres 19 de juny quedava inaugurada l'Exposició delCentre Artístic d'Esplugues (CADE), al passadís central de

l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. Un total de 50 obrespictòriques de gran qualitat es podran contemplar fins a mitjans dejuliol. Entre els 25 artistes es troba el metge i cirurgià del Consor-ci Sanitari Integral (CSI), Sergio González.El director assistencial del CSI, Albert Pons, amb altres repre-sentats de l'equip directiu, van assistir a una visita guiada a càr-rec dels comissaris de l'exposició: Loreto Montané i Jordi Mer-cadé, i alguns dels propis pintors. També hi van assitir els regi-dors de Cultura de Sant Joan Despí, Àlex Medrano, i d'Espluguesde Llobregat, Eduard Sanz.L'exposició és una mostra més de la intenció del CSI de vincularles inquietuds artístiques i solidàries del Baix Llobregat, al mónsanitari. A més, aquesta és la primera ocasió en la que CADEexposa les obres dels seus associats a un hospital. La coordina-ció de l'exposició ha estat a càrrec de la Direcció d'Atenció al Ciu-tadà i Comunicació.D’altra banda, durant el mes de juny, el vestíbul d’entrada del cen-tre també va acollir l’exposició “Tabac i falsos mites”, elaboradaper l’Associació Espanyola Contra el Càncer (aeec) a Catalunyaamb la col·laboració del Servei de Medicina Preventiva de l’Hospi-tal Universitari de Bellvitge i la Subdirecció de Salut Pública de laGeneralitat de Catalunya.

Durant aquest úlim trimestre, l’Hospital de Sant JoanDespí ha cedit el seu espai a diferents campanys

solidàries, coordinades des de la Direcció d’Atenció alCiutadà i Comunicació.L’11 de maig l'Associació de FibroDespí i la Fundaciód'afectats de Fatiga Crònica de Sant Joan Despí vantenir una taula informativa sobre la fibromiàlgia i la fatigacrònica, per commemorar la celebració del Dia Interna-cional de la Fibromiàlgia, que enguany se celebrava el12 de maig. Del 21 al 26 de maig, vam acollir una taula informativad’Aldees Infantils, ONG que treballa per la integraciód'infants amb risc d'exclusió social, perquè tinguin l'opor-tunitat de créixer en un ambient sa i protegit i rebre unaeducació que els permeti desenvolupar la seva autono-mia. D’altra banda, el 5 de juny i coincidint amb el Dia Esta-tal del Donant d’Òrgans i Teixits, el Moisès Broggi vaacollir una taula informativa de l'Associació de Trans-plantaments Hepàtics de Catalunya. Per primera vega-da, un centre del Consorci Sanitari Integral, s’unia a lacampanya present a 23 hospitals de tot Catalunya. Lajornada va servir per informar i difondre les activitats del'Associació i quins els requeriments per fer-se donant defetge. Per últim, el 3 de juliol el centre acollia una taula infor-mativa de l'Associació de Malats de Ronyó de Barce-lona (ALCER). Aquesta entitat ofereix serveis i activitatscom: assessorament psicològic, dietètic, jurídic i laboral,gestió de desplaçament de persones en diàlisi, grupsd'ajuda mútua, fisioteràpia, tallers, conferències, campa-nyes de sensibilització social i viatges i excursions.

Cessió d’espais per a activitats solidàries

17

La Unitat d’Hospitalització Domiciliària (HADO) va iniciar-se a l’Hospital Dos de Maig, fa set anys. Ara hem parlatamb la metgessa Ana Doménech (AD) i amb la infermera Tarsila Macías (TM), que ens han explicat com funcional’HADO, qui la integra i quina és la seva tasca de l’equip amb seu a Sant Joan Despí.

“Estem molt satisfetes de la resposta dels nos-tres clients, després de l’enquesta veu del client”

NosaltresEntrevista a la metgessa Ana Doménech i la infermera Tarsi Macías, d’HADO

MÒNICA FERNÁNDEZ

-Quines especialitats i quins profes-sionals formen part de la Unitat

d’Hospitalització Domiciliària (HADO)?- AD: Actualment l’equip està format pervuit infermeres: Lidia Garcia, Maria MartinApola, Nadia Sosa, David Ahmad, CristinaBorlado, Carlos Casado i Eva Núñez,amb una responsable de coordinació Tar-sila Macías i tres metges: Alicia Fraga,Eduardo Iribarnegaray i un d’ells tambéamb funció afegida de coordinació, AnaDoménech. Tots estem adscrits al Serveide Medicina Interna. Cal esmentar queaquest any hem tingut l’oportunitat depoder incorporar estudiants d’infermeria,que participen també en la nostra tasca.- Des de quan funciona l’HADO al Con-sorci? I a l’Hospital de Sant Joan DespíMoisès Broggi? Ara treballeu transver-salment amb l’activitat de l’HospitalGeneral Com ho feu? Teniu professio-nals aquí i allà?- AD: L’Hospitalització a Domicili va iniciarla seva activitat al CSI al gener del 2006 al’Hospital Dos de Maig. A l’Hospital Moi-sès Broggi, al maig del 2010.Des de l’inici la tendència ha estat a tre-ballar de manera transversal, donant

suport i assumint activitat a l’àrea d’Hospi-talet Nord. Tenim un equip únic amb seu al’Hospital de Sant Joan Despí MoisèsBroggi, però mitjançant la interconsultaamb l’eina del SAP i el contacte directe,l’accessibilitat d’ingrés al domicili és lamateixa a les dues àrees geogràfiques. - Quina és l’activitat d’aquesta Unitatper any? Ha augmentat?- TM: La nostra activitat actualment giraentorn a les 300 altes, però l’evidènciaens mostra un increment d’activitat anual,també coincidint amb l’increment de dota-ció de recursos humans en la unitat.- Ha variat en els últims anys el tipusde casos que es tracten? - AD: Sí, inicialment i per la relació de launitat amb el Servei de Medicina Interna,del que forma part, els malalts atesos pro-venien principalment d’aquest Servei.Actualment els nostres clients interns sónla majoria de serveis de l’Hospital trans-versal.- Quines són les principals patologiesque es tracten?- AD: Les principals malalties ateses aldomicili són patologies mèdiques com

ara la insuficiència cardíaca i la malaltiarespiratòria. Assumim, a més, tracta-ments antibiòtics endovenosos a lamalaltia infecciosa i cures complexes enel malalt quirúrgic.- Amb quines Àrees d’Atenció Integra-da teniu més relació?- TM: Fins al moment, amb l’Àrea delPacient Crònic Complex (AAIPCC), amés, durant les tardes i els caps de set-mana l’equip d’ infermeria de la unitat reples trucades de consultes dels pacientsque formen part del programa.- Amb quins serveis hi ha més relació?-TM: Des de la nostra unitat apostem perla relació amb tots els serveis, tant aquellsque pensen en aquesta alternativa d’hos-pitalització i ja ens coneixen, com aquellsque comencen ara a derivar-nos pacients.- Heu treballat conjuntament algun pro-jecte amb l’HADO de l’Hospital Dos deMaig? - AD: Encara no, però sí hem tingut con-tacte personal i hem pogut compartir lesnostres experiències en dos territorisdiferents i per tant amb particularitatspròpies.

18 Nosaltres

- Durant aquest any hem conegut elsresultats de les enquestes de satisfac-ció del client de l’any 2012, i crec quehan estat molt bons...- TM: Sí, la veritat és que estem molt satis-fetes d’aquests resultats. Els indicadorsestratègics que havien de ser analitzatshan donat un 100% de satisfacció: satis-facció global, tracte del personal d’infer-meria, del personal mèdic, resolutivitat,accessibilitat a la informació i confidencia-

litat i intimitat, llenguatge comprensible,continuïtat i sobre si recomanarien el cen-tre. Altres valors com el tracte administra-tiu ha obtingut un 99% i el més baix haestat l’accessibilitat que, amb un 82,9%,sabem que és un indicador a millorar peraquest proper any. - Quin era el perfil dels enquestats? - TM: Pel que fa a les dades recollides, el43,2% eren dones i el 56,8% homes, i van

respondre un 66,7% de pacients, i un 33,3de familiars. - I pel que fa a la satisfacció dels pro-fessionals? - AD: La satisfacció és mútua, tant pel quefa als pacients com hem vist a les enques-tes de satisfacció del client, com per partdels professionals, que es plasma amb unagran satisfacció de la feina ben feta i queels pacients ens transmeten contínuament.

Alguns dels integrants de la Unitat. A dalt, d’esquerra a dreta: Lidia García (infermera), Tarsila Macías (coordinadora d’Infermeria), EvaNúñez (infermera), Nina Richarz (metgessa resident), Ana Doménech (metgessa, especialista en medicina interna i responsable de la Unitat) i

Alicia Fraga (metgessa especialista en medicina interna). A baix: Carlos Casado i David Ahmad, infermers

19

Al llarg d’aquest 2013, Anna Ferret iMaite Gómez Varela han treballat con-

juntament amb l’empresa externa Sodexo,encarregada tant del servei de cafeteria(usuaris i professionals) com del de cuinaper hospitalitzats i residents de tots els cen-tres del CSI, per engegar accions que millo-rin l’experiència d’usuaris i professionals.LÍNIA DE PRODUCCIÓ FREDAEl projecte de producció en línia freda ésuna petició que el Consorci Sanitari Integralva traslladar a Sodexo quan es va inaugu-rar l’Hospital de Sant Joan Despí MoisèsBroggi, el 2010. Aquest sistema garanteixuna manipulació dels aliments correcta,redueix al mínim el risc d’intoxicació ali-mentària i permet cuinar els aliments a lesinstal·lacions de l’Hospital de Sant JoanDespí Moisès Broggi per ser distribuïts a laresta de centres del CSI, ja que els platspreparats amb aquesta tècnica aguantenfins a 21 dies en condicions òptimes (man-teniment de tot el valor nutrient i sabor).Una altra acció de millora que l’Anna Ferreti la Maite Gómez Varela van detectar neces-sària, és la unificació dels menús. Aquestany, amb la migració de professionals entreels dos centres que formen part de l’Hospi-tal Transversal, s’ha fet palesa la diferènciad’oferta en cafeteria. Encara que els menúsestan més o menys unificats, actualment éspossible trobar diferents ofertes segons el

centre i el dia. L’objectiu és treballar peraconseguir una unificació, però és impor-tant destacar que les infraestructures condi-cionen bastant l’oferta. Així, la unificació nopodrà ser completa però es treballarà peraconseguir el màxim: l’Hospital Dos deMaig iniciarà obres a la seva cuina i l’Hospi-tal de Sant Joan Despí afegirà noves plan-xes per millorar el servei de cafeteria.CENTRES RECEPTORSActualment, des de la cuina de l’Hospital deSant Joan Despí Moisès Broggi, que al serpràcticament nova disposa de l’espai i lamaquinària necessaris, es produeix tota l’o-ferta de menjar de cafeteria (tant per a

usuaris com a per professionals) com eld’Hospitalització del mateix Hospital. A més,s’envia el menjar d’Hospitalització que esdistribueix a l’Hospital Dos de Maig i els dosplats basals (primer i segon principals) delmenú de la seva cafeteria. Respecte al menjar triturat, tots els centresreben el menjar setmanalment des del’Hospital Sant Joan Despí. Arribat el diad’emplatar-ho, són els cuiners de cada cen-tre qui adapten l’espessor d’aquest triturat(sempre diluint-la amb brou, mai no ambaigua, per mantenir tots els nutrients espe-cificats en els menús establerts pels nutri-cionistes del CSI i Sodexo).

Millores al servei de restauració del ConsorciLa línia de producció freda i el projecte turmix són dues de les iniciatives destinades a millorar l’experiència d’usua-ris i professionals. Anna Ferret i Maite Gómez Varela, responsable de Serveis Hotelers i responsable del procés decuina de l’Hospital Transversal (respectivament), han treballat amb l’empresa externa Sodexo, per engegar aquestesaccions de millora amb l’objectiu tant d’unificar els menús (que a tots els centres CSI es mengi el mateix) com permillorar la qualitat del menjar (més saborós i amb tot el valor nutritiu).

SANDRA ROPERO

Els nostres clients

20 Els nostres clientsEL PROJECTE TURMIXDins de la producció en línia freda, es pro-dueixen uns 800 kg de menjar triturat des-tinats als hospitalitzats i residents dels cen-tre del Consorci que tenen prescrita unadieta triturada.El menjar triturat tradicionalment sempres’ha preparat al Consorci passant el men-jar pel “xino”, un utensili on es quedava partdel menjar, amb la conseqüent pèrdua deproteïnes calculades per nodrir els usuaris.Per tal de mantenir aquest nivell proteic eranecessari afegir clara d’ou, per tant elsvolums augmentaven i se servien en dosbols que la majoria dels pacients no esmenjaven i per tant no consumien lesquantitats de proteïnes marcades per l’e-quip de nutricionistes. No hem d’oblidar que els pacients quemengen triturats poden arribar a fer-hodurant llargs períodes de temps (sobretot al’Hospital Sociosanitari), així que oferir unmenjar triturat amb sabor i en un únic bolera un objectiu per millorar el servei.En aquest any 2013, s’ha solucionataquest problema amb la compra d’una tex-turitzadora. Aquesta màquina, que pot tri-turar fins a la textura final més de 30 kg demenjar en dos minuts, permet que tot elproducte s’utilitzi i per tant es conservi el100% de les proteïnes amb el màxim desabor.Per tal de garantir la presència exacta denutrients, els treballadors de cuina seguei-xen unes fitxes tècniques on apareixen elsingredients, el mètode d’elaboració i elsnutrients. Res no es deixa a la creativitatdel cuiner, ja que ha d’estandaritzar-se elproducte per a una millor experiència delsusuaris.

Seguint amb aquest esperit per millorar elservei i fer més agradable l’estada als nos-tres centres, aquest equip treballa conjun-tament amb la Direcció d’Atenció al Ciuta-dà i Comunicació per conèixer de prop l’o-pinió dels usuaris gràcies a unes enques-

tes de satisfacció específiques (trimestral-ment). És important oferir gran varietat,perquè el menjar triturat port arribar a sermonòton, per aquest motiu actualment estreballa amb 14 menús tot oferint unaàmplia selecció de plats i sabors.

21CIRCUIT PRODUCCIÓ CADENA FREDA

RECEPCIÓ GÈNERE

- Els productes arriben frescos a l’entrada de magatzem. - Els proveïdors mai no passen a la zona de cuina.- Els emmagatzemadors ordenen i classifiquen els productes.

HABITACIÓ FREDA- Gràcies a les neveres de doble porta (una que obredes del magatzem i l’altra que obre des de l’habitaciófreda), els productes mai no surten de la cadena del fred. - Els manipuladors preparen, tallen i porcionen els aliments necessaris per a la zona de cocció.

ZONA CALENTA O DE COCCIÓ - Els productes es cuinen demanera tradional a les marmitesde 100 kg de capacitat.

TRITURATS

HOMOGENITZADORI

TEXTURITZADORA

-Gràcies a l’homogenitzador i la texturitzadora el pro-ducte cuinat aconsegueix una textura final uniforme idensa.-Es poden preparar 30 kg cada 2 minuts. Al dia esprodueixen 800 kg de menjar triturat

ENAVASAT I TERMOSELLAT AL BUIT

PASTEURITZADORA

- Segons paràmetres de tem-peratura de la màquina i delcor dels productes (part mésinterna) s’estableix el tempsque ha de manternir-se el pro-ducte per sobre del 65º. Aixíaconseguim que el producteaguanti 21 dies en òptimescondicions.

ABATIDORA

- Es passa ràpidament a l’aba-tidora de temperatura que abai-xa la temperatura de 65º a 10º,per finalment mantenir-ho a 3º(en el mínim temps possible).L’abatidora disposa de dobleporta que connecta amb lazona d’emmagatzematge perno trencar la cadena del fred.

EMMAGATZEMATGE

- Les neveres d’emmagat-zematge del producte finalmantenen les safates deproductes a 3º fins la sevasortida cap als centres CSI.

22 La Firma

El Programa de prevenció i atenció a lacronicitat (PPAC) es va crear per l’a-

cord de Govern 108/2011 de 5 de juliol de2011. Aquest acord establia els objectius,funcions, estructura i règim de funciona-ment del programa.El PPAC neix de la necessitat d’ordenarl’atenció al malalt crònic arreu del país,sensibilitat que també queda recollida enel Pla de Govern 2011-2014 on, dins l’eixSalut 3.3, es fa esment específic de lanecessitat d’implementar el programa ihom introdueix la necessària sinèrgiaentre els Departaments de Salut i de Ben-estar Social i Família per al seu èxit.Posteriorment, el Pla de Salut 2011-2015confirma l’atenció al malalt crònic com undels pilars de l’atenció sanitària i social deles persones, considerant el PPAC com elreferent d’aquest procés.Les condicions generals d’entorn que pro-mouen la creació del programa són lessegüents:• L’augment de l’envelliment i de la croni-citat a Catalunya.

• La percepció generalitzada d’esgota-ment del model assistencial tradicional.

• El nombre emergent en el territori denoves experiències i de bones pràctiquesbottom-up sobre maneig del malalt crònic.

• La crisi econòmica com a oportunitat perfer evolucionar amb solvència la presta-ció dels serveis sanitaris i socials.

• La necessitat d’establir un treballcol·laboratiu entre l’àmbit salut i el deserveis socials.

• La tendència sense aturador vers la pro-moció de pràctiques integrades.

• L’aparició de projectes equivalents enaltres comunitats autònomes i de formainternacional, que permeten emmirallar-s’hi i compartir.

En aquest context, el PPAC constitueix elnucli central de l’estratègia catalana d’a-tenció a la cronicitat.Revisats en perspectiva, la missió, la visiói els valors del PPAC segueixen essent lamillor expressió de les essències del pro-grama i, en conseqüència, tindria sentitesmentar-los ara i aquí.Missió: millorar l’atenció a les persones,establint un nou model d’atenció sanitària i

social que respongui, amb qualitat i demanera sostenible, a les necessitats de lespersones en situació de cronicitat o en riscde patir-la, així com a les dels seus cuida-dors i famílies.Visió: convertir-se en garantia de la uni-versalitat i la qualitat de l’atenció social isanitària a tots els ciutadans, especialmentals afectats o en risc de patir malalties crò-niques.Valors i fonaments: • Les persones i les seves necessitats coma centre del programa.

• L’equitat i l’accessibilitat com a requisitsirrenunciables.

• Les implicacions socials de la malaltiacrònica com a element nuclear.

El Programa de prevenció i atenció de la cronicitat

Pla de Salut 2011-2015

23• L’autonomia dels pacients com a instru-ment d’autoresponsabilització i objectiuprioritari.

• El reconeixement dels cuidadors i lesfamílies com a eix vertebrador on sovintpivota el procés de cuidar.

• El territori com a escenari de desplega-ment de les actuacions.

• El professionalisme com a principi dina-mitzador del procés de cures.

• La coordinació entre agents, institucionsi departaments com a compromís dequalitat, eficiència i sostenibilitat.

• La tecnologia com a instrument al serveide les persones i dels professionals.

• Les bases ètiques de la pràctica com aítem central de l’atenció al pacients, par-ticularment els d’alta complexitat.

El PPAC representa, doncs, un vector fun-cional de transformació del sistema, queha de desplegar la seva activitat al llarg dela durada efectiva de l’actual Pla de Salut.En conseqüència, la seva existència ha deser limitada en el temps, defugint convertir-se en un element fàctic estable o en unanova estructura del sistema. De manera sintètica, la seva activitat vin-dria representada per les proposicionssegüents:• L’enfocament de la cronicitat ha de serequitatiu i poblacional, dirigit a tots elsciutadans, essent aplicat arreu i atenenttots els moments del continu salut-malal-tia, amb un especial èmfasi a les actua-cions de promoció-prevenció, les estratè-gies d’autocura de les persones i la ges-tió dels pacients amb complexitat.

• En tot moment, l’actuació ha d’abordar elconjunt social i sanitari que comporta lacronicitat.

• La implementació d‘activitats ha de serrespectuosa amb les singularitats de

cada territori natural.• Es tracta de transformar l’actual modelcentrat en la malaltia, vers un que posi elfocus en les persones, la seva salut i lesseves necessitats.

• Les persones han de ser les primeresinteressades en vetllar per la seva salut,de manera autònoma i coresponsable.Reconeixent alhora el rol central dels cui-dadors i les famílies.

• Indubtablement, la integració és l’argu-ment assistencial protagonista.

• El disseny de les bones pràctiques inte-grades i col·laboratives ha de construir-se amb el talent i la capacitat de pactedels lideratges clínics, la complicitat deles organitzacions i la conducció de Cat-Salut, com asseguradora i autoritat.

• Les principals palanques de canvi són l’a-dequació dels sistemes d’informació idels de pagament, de manera que elsprimers promoguin la comunicació entreprofessionals i entre professionals ipacients i els segons alineïn els objectiusi les pràctiques compartides de totsagents que atenen la cronicitat.

• La sinèrgia i congruència entre les direc-tives top-down i les iniciatives bottom-uphan de generar un estat permanent d’in-novació i millora.

• L’avaluació de tota l’activitat que se’nderivi ha de fer-se de manera fefaent,efectiva, centralitzada, continua, compar-tida i transparent, de manera que homasseguri el progrés i la solvència de l’es-tratègia.

• L’aplicació dels preceptes anteriors com-porta una transformació i un redissenydels rols professionals, dels equipsassistencials i de la manera en què elsterritoris s’organitzen.

• Tota l’estratègia fracassarà, però, si nos’hi adopten estratègies de comunicaciói de formació ad hoc.

El Programa de prevenció i atenció a lacronicitat desplega la seva activitat a travésdels sis projectes estratègics que preveuel Pla de Salut de Catalunya:1. Processos clínics integrats2. Promoció, protecció, prevenció3. Autocura i coresponsabilització4. Alternatives assistencials a l’hospitalit-zació

5. Pacients en situació de complexitat6. Ús racional de fàrmacs en cronicitatLa visió, però, d’un programa fragmentaten sis línies d’actuació és inexacta: la cro-nicitat és un fenomen social emergent i, enconseqüència, el seu abordatge ultrapassaels continguts formals de l’encàrrec quePla de Salut fa al PPAC. En realitat, es tracta de redissenyar granpart del model d’atenció social i sanitàriaals ciutadans de Catalunya.ALBERT LEDESMA, CARLES BLAY,JOAN CARLES CONTEL I ASSUMPCIÓ GONZÁLEZ-MESTREPrograma de Prevenció i Atenció a laCronicitat de la Direcció General dePlanificació i Recerca en SalutDepartament de Salut

. Orientació poblacional

. Doble visió: sanitària i social.

. Actuació de base territorial

. Pràctica assistencial integrada i col·laborativa

. Redisseny de processos intra i interequips

. Pacients = centre real del sistema

. Lideratges professionals = motors del canvi

. CatSalut = conductor del procés

. Proveïdors = còmplices de l’estratègia

. TIC i contractació = principals palanques decanvi

L’essència del PPCA

“Tengo un armario solo para guardar todos los trajes de flamenca”

Rosa Fernández, administrativa del hospital sociosanitario

Lleva 28 años enganchadaal baile. Bailando y dandoclases de sevillanas y fla-menco. Eso la ha llevado atener un ropero con másde 40 trajes de flamenca.Su hermano pequeño fuesu pareja de baile muchosaños. Ahora son sus hijaslas que siguen sus pasos.ANNA MILLÀ- ¿Cómo empezaste a bai-lar flamenco? - Pues empecé porque eramuy vergonzosa.- ¿Vergonzosa?- Con 10 años, mi madre vioque cada vez me escondíamás de la gente y entoncesdijo: “¡hay que llevar a la niñaa bailar!”, y me llevó a lasclases de baile que se hací-an en un gimnasio de CanSerra [L’Hospitalet]. El primerdía me dejó llorando… ¡y fuela última vez que lloré! - ¿Y por qué a bailar?- Porque de pequeña yodecía que quería ser profe-

sora de baile… Ahora doyclases.- Vaya, ¡pues fue verdad!- Jeje, sí, doy clases en Cor-nellà tres días por semana atres grupos de flamenco ysevillanas. A niñas, a jóvenesy a señoras mayores. Entotal son unas 30 personas,que van de los cinco a los 74años.- Y también sigues bailan-do…- Sí, pero menos. ¡Yo he bai-lado ya mucho! Desde queempecé no he parado. Mihermano empezó a acompa-ñarme a mí y a mi madre alas clases y acabó siendo mipareja de baile. - ¿Habéis actuado enmuchos sitios?- La verdad es que sí. Conlas entidades culturales quehe estado hemos ido a Zara-goza, a Mallorca, a Fran-cia… Ahora, con la Peña deldominó de Cornellà actua-mos en días señalados:

Dia de Andalucía, Crucesde Mayo, aniversarios delas entidades, fiestas debarrio…- Y a parte también hacesotras actividades...- También canto en un coro,el de la Hermandad de Cor-nellà, que actúa en lasmisas, bodas y otras fiestas.Hacemos muchos actosbenéficos para recoger ali-mentos, como la Zambom-bada de Navidad.- Eres muy polifacética,¿cómo tienes tiempo paratodo?- [Risas] Mis hijas bailan con-migo, yo les doy clases. Alcoro vamos toda la familia.Mi marido toca el cajón, yolas castañuelas y mis dosniñas cantan.- Para estos dos eventostienes una gran colecciónde trajes...- En 28 años he reunido 44trajes. Excepto cinco o seis,el resto me los ha regalado

todos mi madre, con un granesfuerzo. Y como tienen ungran valor sentimental, no hequerido deshacerme de nin-guno. - ¿Cómo lo haces paraguardarlos?- Tengo un armario en untrastero para ellos [risas].Además también guardo los11 o 12 que tienen entre misdos hijas.- ¿Qué tiene el baile paraque te haya hecho llegarhasta aquí?- Me enganché cuandoempecé a dar las clases ybailar en los escenarios,pero sobre todo el tratar conlas niñas. Con el trato, seestablecen relaciones espe-ciales. Tengo una alumna de25 años que empezó conmi-go con 4 años y sigue con-migo. Me ha seguido allídonde he ido. Esta y otraniña, que también llevamucho tiempo, son ya de mifamilia. He vivido toda suevolución. Niñas así te llegan .