Enquesta de satisfacció dels estudiants de la URV · realitzar aquesta enquesta per onèixer d’una manera més direta l’opinió dels estudiants de la Universitat sobre diversos

Consell d’Estudiants de la Universitat Rovira i Virgili

Enquesta de satisfacció dels estudiants de la URV

Maig 2014

Consell d’Estudiants de la Universitat Rovira i Virgili OFES - Campus Catalunya

Avinguda Catalunya, 35. 43002 - Tarragona

[email protected]

www.urv.cat/consellestudiants

PRESENTACIÓ

Tenint en compte la funció i els objectius del Consell d’Estudiants de la URV, es va decidir

realitzar aquesta enquesta per conèixer d’una manera més directa l’opinió dels estudiants de

la Universitat sobre diversos temes. Aquests temes van ser seleccionats en base a les queixes

més habituals que arriben al Consell. A més, també es van introduir aspectes que vam

considerar d’especial interès per als estudiants.

Un altre objectiu es poder realitzar un anàlisi individualitzat per cada facultat, de manera que

es puguin detectar els problemes específics de cadascuna d’elles i poder actuar en

conseqüència segons les nostres competències. Aquest objectiu s’ha aconseguit parcialment,

però en algunes facultats la mostra no és suficient com per treure conclusions.

FITXA TÈCNICA

La població objectiu la formen els estudiants de la URV. D’aquesta població s’ha obtingut una

mostra representativa de 693 estudiants. Molt superior a l’anterior edició i que permet obtenir

resultats més fiables.

El procediment per aconseguir la mostra va ser el contacte a través del correu electrònic de la

Universitat. Es va enviar un correu durant el mes de desembre de 2013 demanant als

estudiants que omplissin l’enquesta a través d’un formulari Google. Al més següent es va

enviar un altre correu de recordatori.



[email protected]


RESULTATS

DADES DEMOGRÀFIQUES

De les 693 persones que han realitzat l’enquesta, una no estudiava a la URV i per tant els seus

resultats no s’han tingut en compte.

GÈNERE

El 72% de les enquestades s’han

identificat com a gènere femení,

mentre que el gènere masculí

representa només el 28%.

EDAT

La mitjana d’edat dels enquestats es

troba en els 22,62 anys.

LLOC DE RESIDÈNCIA

De forma majoritària els estudiants enquestats tenen la seva residència a la província de

Tarragona (95%). En segon lloc a la província de Barcelona (3%), especialment a la zona del

Penedès. El 2% restant està repartit entre la província de Lleida, el País Valencià i la Comunitat

de Madrid.

LLOC D’ORIGEN

En aquest cas trobem una variabilitat molt més gran. El 71,35% tenen el seu origen a la

província de Tarragona. De la resta de Catalunya provenen el 12,87% i de la resta de l’estat un

13,60%. D’aquest últim cas, un 62% són del País Valencià. Finalment, a nivell internacional

trobem un 2,19% dels enquestats, sent Romania el país més destacat.

Provincia de Tarragona

71,35%

Resta Catalunya

12,87%

Resta de l'estat 13,60%

Internacional 2,19%

72%

28%

Femení

Masculí



[email protected]


També hem analitzat l’origen dels estudiants a nivell de la província de Tarragona. Un terç dels

mateixos són originaris de la ciutat de Tarragona, seguit del 22,1% que són de la ciutat de

Reus. A continuació, i a força distància, tenim Valls amb un 3,9% i Tortosa amb un 3,5%.

En el gràfic hem destacat les 8 poblacions amb més enquestats.

CURS

La quantitat d’enquestats entre els 4 primers cursos ha estat molt igualada, degut a que és la

durada de la majoria dels ensenyaments. Així doncs, un 27% de les respostes correspon al

primer curs, un 28% al segon, un 18% al tercer i un 21% al quart. Val a dir, que els dos primers

són més elevat degut als ensenyaments de màster. Pel que fa al cinquè i sisè curs, sumen el 5%

restant.

FACULTAT O ESCOLA

La participació a cada facultat està molt relacionada amb la mida de la mateixa. Els resultats

han estat els següents:

Facultat o escola N % de la mostra

Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia 214 31 Facultat de Medicina i Ciències de la Salut 114 16 Facultat de Lletres 90 13 Facultat de Ciències Jurídiques 60 9 Facultat d’Economia i Empresa 48 7 Facultat d’Infermeria 37 5 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria 26 4 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura 25 4 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química 23 3 Facultat de Química 21 3 Facultat de Turisme i Geografia 21 3 Facultat d’Enologia 12 2 Centre Adscrit 1 <1

Tarragona 33,0%

Reus 22,1%

Valls 3,9%

Tortosa 3,5%

Vila-seca 2,9%

Cambrils 2,7%

Amposta 2,7%

Alcover 2,5%

Altres 26,8%



[email protected]


ENSENYAMENT

Pel que fa als ensenyaments, el 95,5% de les persones enquestades estan estudiant grau o

llicenciatura, el 3,81% estudis de màster o postgrau i el 0,29% restant correspon als estudiants

de doctorat.

En algunes variables es presentaran també els resultats dels ensenyaments de Medicina,

Psicologia, Educació Infantil, Educació Primària, Administració i Direcció d’Empreses i Dret

degut a que tenen una quantitat de participants superior a la resta.

La llista completa és la següent (en negreta els màsters i en negreta i cursiva els programes de

doctorat):

Ensenyament N

Medicina 79

Psicologia 66

Educació Infantil 52

Educació Primària 40

Infermeria 37

Administració i Direcció d'Empreses 29

Dret 28

Arquitectura 25

Educació Social 21

Turisme 20

Fisioteràpia 18

Relacions Laborals i Ocupació 17

Periodisme 15

Nutrició 14

Treball Social 13

Història 12

Química 11

Biotecnologia 11

Doble Titulació en Educació Infantil i Primària 10

Enginyeria Industrial i Automàtica 9

Enginyeria Informàtica 9

Enginyeria Química 9

Anglès 9

Economia 9

Finances i Comptabilitat 9

Llengua i Literatura Catalanes 8

Bioquímica 8

Grau no especificat 7

Publicitat i Relacions Públiques 7

Enginyeria Mecànica 6

Màster no especificat 6



[email protected]


Història de l'Art 6

Enginyeria Elèctrica 5

Comunicació Audiovisual 5

Llengua i Literatura Hispàniques 5

Enginyeria Agroalimentària 4

Pedagogia 4

Antropologia Mèdica i Salut Internacional 4

Arqueologia Clàssica 4

Magisteri 3

Arqueologia del Quaternari i evolució humana 3

Formació del Professorat 2

Psicologia de la Salut 2

Espanyol com a Llengua Estrangera 2

Filologia Catalana 2

Investigació en Ciències de la Infermeria 2

Cooperació Internacional 1

Enginyeria Tècnica Industrial Electrònica Industrial 1

Nanociència 1

Enginyeria Telemàtica 1

Tecnologia de Climatització 1

Dret de l'Empresa i Contractació 1

Antropologia i Comunicació 1

Filologia Anglesa 1

Filologia Hispànica 1

Llicenciatura no especificada 1

Cultura i Desenvolupament de l'Àfrica 1

Societats Històriques i Formes Polítiques a Europa 1

Ciència i Tecnologia Química 1

Geografia 1

Enologia 1

Antropologia urbana, migracions i intervenció social 1

ASPECTES ECONÒMICS

VALORACIÓ DEL PREU DE LA MATRICULA

En aquesta pregunta es podia escollir entre afirmar que la matricula té un peu baix, té un preu

assequible, és cara o és molt cara. Els resultats són clars: un 62% dels participants valoren la

matricula com a molt cara, seguit dels que la valoren com a cara (34%). Al voltant d’un 4%

considera que té un preu assequible, però només 3 estudiants han dit que té un preu baix.



[email protected]


PROCÉS D’AUTOMATRICULA

Aquest curs l’automatrícula va generar més dificultats que de costum en molts ensenyaments,

especialment els més nombrosos, degut a diferents tipus de problemes relacionats amb la

plataforma informàtica que sustenta el procés d’automatrícula.

Així doncs, tenint en compte que la màxima puntuació era 10 i la mínima 1, de mitjana els

estudiants valoren aquest procés amb un 4,62. És rellevant que un 22% li donen la puntuació

mínima, i només un 2% la màxima..

BEQUES

Un 46% dels estudiants participants a l’enquesta han demanat la beca general del Ministeri i

la beca equitat de la Generalitat de Catalunya. Un 24% ha demanat només la general. És a dir,

el 70% dels estudiants hem demanat algun tipus de beca, davant el 30% que no ho ha fet.

Aquesta secció contenia una segona pregunta sobre si la dotació de la beca permetria cobrir

l’import complet de la matricula. Tanmateix, per error era obligat respondre-la i els resultats

s’han vist distorsionats per aquells que no han demanat la beca i que han hagut de respondre.

INSTAL·LACIONS

EDIFICI

Entre 1 i 10, la mitjana global d’aquest apartat és de 6,13. Tanmateix, considerem rellevant

aportar la informació per cada facultat.

Facultat o Escola Puntuació

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura 5,08 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria 7,46 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química 7,69 Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia -Psicologia -Educació Infantil -Educació Primària

4,36 3,42 5,00 5,95

Facultat de Ciències Jurídiques -Dret

6,65 7,00

Facultat de Lletres 7,82 Facultat de Medicina i Ciències de la Salut -Medicina

5,66 5,34

Facultat de Química 8,52 Facultat de Turisme i Geografia 6,95 Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials -Administració i Direcció d’Empreses

7,31 7,17

Facultat d’Enologia 8,25 Facultat d’Infermeria 7,69



[email protected]


La Facultat pitjor valorada es la de Ciències de l’Educació i Psicologia, una de les més antigues

encara en funcionament. De fet, la Facultat millor valorada gairebé duplica la seva puntuació.

MOBILIARI

En aquest apartat, la mitjana global és de 5,95. Com en el cas anterior, és important veure com

ho valora cada facultat per detectar les que tenen més èxit i traslladar el model a les altres.



4,51 3,45 5,32 5,70


6,16 6,75


5,64 5,27


7,00 7,06


En aquest cas, els estudiants que valoren pitjor el mobiliari són els d’Arquitectura. Tanmateix,

pel que fa als comentaris, els estudiants que més es queixen del mobiliari per incomoditat són

els de la FCJ i els de la FCEP.

NETEJA

Entre els conceptes d’instal·lacions la neteja és el més valorat amb un 7,05.



6,81 6,60 6,28 7,72


5,66 6,03


7,60 7,63



[email protected]



7,06 7,10


En aquest cas, la puntuació més baixa l’ha tingut la Facultat de Ciències Jurídiques. Entre els

comentaris, destaquen els que fan referència a les pintades que hi ha en diverses facultats,

però no hi ha més queixes específiques sobre la neteja.

COMENTARIS

És pràcticament impossible poder recollir tots els comentaris sobre aquests primers apartats ja

que n’hi ha una gran quantitat. Tanmateix, aquests ens serveixen a nivell intern per

contextualitzar les puntuacions presentades.

Tot i això, apareixen temes que dins de l’enquesta no estan recollits directament com ara la

necessitat d’instal·lar més aparcaments per bicicletes en diferents campus i d’aquesta forma

fomentar el transport públic; el funcionament dels ordinadors que hi ha a les aules, que en

alguns casos dificulta el desenvolupament adequat d’algunes activitats; o la necessitat d’una

millor climatització en moltes de les facultats.

ELEMENTS ACADÈMICS

QUALITAT DOCENT

De mitjana, els participants valoren la qualitat del seu ensenyament amb un 6,32. Una

puntuació positiva, però insuficient quan es tracta d’una Universitat que busca l’excel·lència.

Les puntuacions desglossades ens permetran veure els estudiants de quines facultats i

ensenyaments tenen una millor o pitjor percepció de la qualitat.



6,23 5,89 6,30 6,4


5,86 5,75


6,25 6,05

Facultat de Química 7,05 Facultat de Turisme i Geografia 5,66 Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials 6,23



[email protected]


-Administració i Direcció d’Empreses 6,03 Facultat d’Enologia 6,83 Facultat d’Infermeria 6,59

SITUACIONS PROBLEMÀTIQUES

L’objectiu d’aquesta pregunta era avaluar possibles situacions problemàtiques que es troben a

les aules i que no es coneixen a través d’altres mitjans. Les situacions presentades són les

següents:

I. El/la professor/a falta a classe sense avisar.

II. El/la professor/a no és present al seu horari d’atenció.

III. El/la professor/a a classe només llegeix el power point.

IV. El/la professor/a comet faltes d’ortografia.

V. El/la professor/a ha fet servir per a investigació pròpia treballs d’alumnes.

VI. El/la professor/a mostra una conducta discriminatòria cap a determinats alumnes.

Les instruccions a l’hora de respondre demanaven que el fet s’hagués produït de forma

repetida o per part de més d’un professor, o bé que es considerés que tenia una gran

importància. Així doncs, s’intenta evitar que fets aïllats es tinguin en compte.

Problemàtica N %

El/la professor/a falta a classe sense avisar. 313 45,17 El/la professor/a no és present al seu horari d’atenció. 193 27,85 El/la professor/a a classe només llegeix el power point. 523 75,47 El/la professor/a comet faltes d’ortografia. 395 57,00 El/la professor/a ha fet servir per a investigació pròpia treballs d’alumnes.

99 14,29

El/la professor/a mostra una conducta discriminatòria cap a determinats alumnes.

155 22,37

En blanc 67 9,67

Tenint també en compte els comentaris, hi ha un 5,34% dels estudiants que expressa que hi ha

problemes d’incompliment de la guia docent en algun sentit, i un 1,15% que afirma que també

pateixen alguns problemes derivats de la manca de destresa a l’hora de fer servir el correu

electrònic o el campus virtual. Aquests dos ítems recordem que no es pregunten

explícitament, però que es poden tenir en compte per futures enquestes.

També hi ha un nombre important d’alumnes que expliquen diferents tipus de problemàtiques

amb els horaris. La majoria són de la FMCS i destaquen que els horaris del professor i l’alumne

no coincideixen en alguns cops i que es produeix un solapament entre pràctiques obligatòries.

Entrant ja a comentar els resultats, les dades en alguns aspectes són preocupants.

Especialment el 75,47% que afirma que han tingut episodis de forma repetida en els que el

professor/a a classe es limita a llegir el contingut de la presentació, enlloc d’utilitzar-la com un

element de suport. Molts participants de l’enquesta han comentat que aquest element

produeix una important manca de motivació en els alumnes, que no veuen la necessitat



[email protected]


d’assistir a classe ja que no els aporta cap element diferencial sobre llegir la presentació ells

mateixos en un altre moment.

Tampoc es pot treure rellevància al fet que el 57% dels estudiants enquestats refereixin que

els seus professors cometen faltes d’ortografia. En l’educació superior un fet d’aquestes

característiques no s’hauria de produir, no en aquesta magnitud. En els comentaris, els

estudiants participants mostren la seva indignació de que en els treballs se’ls exigeixi un nivell

de correcció ortogràfica que els propis professors no demostren, en alguns casos.

Un 45,17% dels participants diu que s’han trobat diversos cops en la situació que un

professor/a falta a classe sense previ avís. Entenem que sempre poden aparèixer

circumstàncies sobrevingudes, però un nombre tant elevat de queixes no s’explica només amb

aquesta causa.

El 27,85% explica que el professor/a no és present al seu despatx en l’horari d’atenció.

Creiem que l’atenció individualitzada als alumnes és una eina fonamental per resoldre dubtes i

que, encara que el percentatge sigui menor, s’ha de fer tot el possible per a que els estudiants

puguin ser atesos.

Pel que fa als alumnes que tenen la percepció de que un professor o professora utilitza els seus

treballs de classe per a realitzar investigació pròpia el percentatge arriba al 14,29%. Aquesta

pràctica, si es realitza sense el consentiment de l’alumne demostra una manca total d’ètica

professional. Recordem que aquesta enquesta té l’objectiu de detectar problemes, i que els

estudiants que es trobin en aquesta situació poden contactar amb el Consell d’Estudiants per a

rebre ajuda, així com amb els degans o deganes i directors o directores de centre.

Finalment, una de les dades més importants és el percentatge d’estudiants que afirmen que

s’han sentit discriminats per un professor o professora. Es tracta d’un 22,37%, gairebé una

quarta part dels enquestats. Com en el cas anterior, recomanem que aquells estudiants que es

sentin discriminats pel motiu que sigui contactin amb nosaltres per tal de gestionar la seva

queixa o donar-los suport i orientació.

En la taula següent apareixen els resultats per cada facultat, escola i alguns ensenyaments. No

s’ha inclòs la Facultat d’Enologia degut al nombre reduït d’enquestats.

%

I. Absència

II. Atenció

III. Power Point

IV. Ortografia

V. Investigació

VI. Discriminació

En Blanc

ETSA 44 56 28 28 56 32 12

ETSE 30,77 30,77 69,23 34,62 3,85 23,08 23,08

ETSE-Q 4,35 13,04 56,52 30,43 0 34,78 30,43

FCEP 37,96 27,78 84,26 67,59 20,37 23,61 6,94

Psicologia 51,52 42,42 92,42 72,73 46,97 28,79 6,06

E. Infantil 33,96 13,21 84,91 69,81 7,55 28,30 11,32

E. Primària 50 32,5 80 70 5 10 7,5

FCJ 65 31,67 85 51,67 10 21,67 3,33

Dret 78,57 35,71 89,29 57,14 17,86 25 0



[email protected]


FLl 38,46 25,27 58,24 35,16 13,19 24,18 21,98

FMCS 72,32 31,25 89,29 75,89 9,82 30,36 1,79

Medicina 84,81 36,71 88,61 74,68 6,33 30,38 1,27

FQ 28,57 14,29 80,95 66,67 0 4,76 4,76

FGT 28,57 0 52,38 52,38 19,05 19,05 19,05

FEE 54,17 33,33 54,17 27,08 4,17 12,50 16,67

ADE 58,62 25 58,62 27,59 6,90 10,34 13,79

FI 20,51 15,38 79,49 74,36 5,13 12,82 5,13

Mitjana URV 45,17 27,85 75,47 57 14,29 22,37 9,67

Sobre els resultats d’aquesta pregunta s’han de tenir en compte diversos factors. Per

començar, moltes de les persones que han marcat alguna de les opcions en el comentari

explicaven que aquests fets no eren habituals, però si que s’havien produït més d’un cop o bé

els generaven un malestar important.

No s’ha d’extreure pas d’aquests resultats que no hi hagi bons professionals a la Universitat, ja

que com diem, molts estudiants així ho reconeixen, però s’ha de tenir en compte que l’objectiu

de la pregunta és detectar els problemes i per tant, les persones responen evocant situacions

negatives, i no positives.

Pel que fa als comentaris d’aquest apartat, la majoria expliquen exemples de les situacions

anteriors i o d’altres de similars. També hi ha un grup força significatiu de persones que

reclamen una millor organització i planificació de les classes per tal de poder fer els exàmens

abans de les vacances de Nadal. Finalment, un grup d’estudiants reclama que els treballs de

classe s’ajustin i tinguin més relació amb els continguts i competències que han d’adquirir amb

l’assignatura.

RELACIÓ TEMARI DE CLASSE – EXAMEN

En aquesta pregunta es feia referència a si els temes que es tracten a classe es corresponen als

que després apareixen als exàmens. L’opció majoritària ha estat “la majoria dels cops” amb un

70%, seguida per “alguns cops” amb un 17%. Els que escullen l’opció “sempre” són el 13%, i en

últim lloc, només un 1% tria l’opció “mai”.

AVALUACIÓ CONTINUADA

Una de les propostes del pla Bolonya és la introducció de la possibilitat de realitzar una

avaluació continuada on els exàmens finals no tinguin tant de pes i es valori, com el nom

indica, el treball que va realitzant l’alumne dia a dia.

Els que diuen que això es compleix la majoria dels cops són el 43%, mentre que l’opció “alguns

cops” agrupa el 31% dels enquestats. Els percentatges dedicats a “sempre” i “mai” són del 18%

i el 9%, respectivament.

Tenint en compte aquestes xifres i els comentaris, podem dir que es va caminant cap a un

model on pesin més altres aspectes diferents a l’examen final, però també hi ha molts

estudiants que es queixen que, tot i baixar el seu pes, els exàmens continuen representant



[email protected]


més de la meitat de la nota, i que hi ha una gran quantitat de treballs i diferents tasques amb

un pes específic molt petit.

Tanmateix, també s’assenyala que l’avaluació continuada quan les classes són d’assistència

obligatòria dificulten que es pugui compaginar amb una feina.

JUSTICIA DE LES AVALUACIONS

Aquesta pregunta pot resultar especialment polèmica, donat que és difícil ser objectiu en

aquest aspecte. Entre 1 i 10, la puntuació global de la URV es troba en el 6,19. La majoria de les

facultats es troben al voltant d’aquesta puntuació:


Escola Tècnica Superior d’Arquitectura 5,92 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria 6,00 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química 6,08 Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia 6,27 Facultat de Ciències Jurídiques 5,60 Facultat de Lletres 6,91 Facultat de Medicina i Ciències de la Salut 5,66 Facultat de Química 7,09 Facultat de Turisme i Geografia 5,71 Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials 6,50 Facultat d’Enologia 7,00 Facultat d’Infermeria 5,95

Recordem que al tractar-se d’una mitjana aritmètica les puntuacions extremes l’afecten molt,

especialment en aquelles facultats amb un nombre menor de respostes. Tanmateix, com s’ha

comentat, no s’aprecien grans diferències.

PRÀCTIQUES I TFG

OFERTA DE PRÀCTIQUES EXTERNES

En aquesta pregunta es demanava als participants que diguessin si, al seu parer, l’oferta de

pràctiques externes és amplia i variada. Podien respondre en una escala del 1 al 10, on 1 indica

poca varietat, i 10 molta varietat.

La puntuació mitjana de la Universitat es situa al 5,09. Es tracta d’una puntuació que no dóna

peu a gaires interpretacions. Tanmateix, s’han analitzat també les dades de cada facultat per

buscar possibles diferències.


Escola Tècnica Superior d’Arquitectura 2,73 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria 5,38 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química 4,53 Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia 5,50 Facultat de Ciències Jurídiques 4,15



[email protected]


Facultat de Lletres 4,34 Facultat de Medicina i Ciències de la Salut 5,53 Facultat de Química 6,09 Facultat de Turisme i Geografia 5,00 Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials 4,77 Facultat d’Enologia 5,33 Facultat d’Infermeria 5,96

Amb els resultats separats per facultat si que s’aprecien diferències. El cas més clar són els

estudiants d’Arquitectura, que puntuen la varietat de l’oferta amb un 2,73. També puntuen

negativament els estudiants de la FCJ, FLl, ETSE-Q i FEE. La puntuació més positiva és la de la

Facultat de Química seguida de la d’Infermeria.

INFORMACIÓ DEL TREBALL FI DE GRAU

Un 63% dels estudiants enquestats afirmen que no se’ls ha informat de en que consisteix el

treball de fi de grau. Entenem que els primers cursos aquesta informació no és tan rellevant

perquè no s’ha d’elaborar el treball fins més tard, però també hi ha casos en que els estudiants

dels últims cursos no han rebut informació. Recordem que l’enquesta es va administrar durant

el primer quadrimestre del curs 2013-14.

PRÀCTIQUES EXTRACURRICULARS

Preguntats per si saben de l’existència de pràctiques extracurriculars en el seu ensenyament, el

71% afirma que no ho sap. Un 26% diu que sí coneixen la seva existència i sí n’hi ha

disponibles en el seu ensenyament, i un 3% diuen que saben que existeixen, però al seu

ensenyament no en tenen.

Sobre si han realitzat pràctiques d’aquest tipus, només el 9% de tots els participants n’han fet.

MOBILITAT

PROGRAMES DE MOBILITAT

El 81% dels estudiants coneix els diferents programes de mobilitat existents i ofertats.

Tanmateix només el 7% (51) dels enquestats han participat. Entre els que han participat, 30 ho

han mitjançant el programa Erasmus, 8 el Sèneca, 1 el DRAC i 12 a través d’altres programes

de mobilitat.

COORDINADOR DE MOBILITAT

Globalment la puntuació ha estat de 5,63 en una escala entre 1 i 10. Les dades de cada facultat

són les següents:


Escola Tècnica Superior d’Arquitectura 5,64 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria 6,10



[email protected]


Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química 5,40 Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia 5,43 Facultat de Ciències Jurídiques 5,16 Facultat de Lletres 6,84 Facultat de Medicina i Ciències de la Salut 4,66 Facultat de Química 5,87 Facultat de Turisme i Geografia 6,00 Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials 4,81 Facultat d’Enologia 4,50 Facultat d’Infermeria 7,26

Cal concretar que aquesta pregunta no era obligatòria, per tant els estudiants que no han

tingut contacte amb aquesta figura no s’han vist obligats a respondre. Destaca positivament el

coordinador o coordinadora de la Facultat d’Infermeria que obté una valoració molt superior a

la mitjana.

LLENGUA ESTRANGERA

Globalment, els estudiants de la URV que han contestat a l’enquesta consideren que el seu

nivell d’anglès entre 1 i 10 és de 6,06. Un nivell mitjà. El valor més seleccionat és el 7.

En aquest apartat també demanàvem una opinió respecte a que es reclami el nivell B1 per

finalitzar els estudis. Un valor d’1 significava una valoració molt negativa, i un de 10, una de

molt positiva. Així doncs, la mitjana ha estat de 7,12. És a dir, en general aquest fet es valora

positivament. Destaca que gairebé un terç dels enquestats ho valora amb la màxima

puntuació positiva.

Finalment, demanàvem també si els estudiants havien justificat fins ara el seu nivell d’anglès.

Un 57% encara no ho ha fet, cosa comprensible ja que es tracta de dades de tots els cursos. Hi

ha un 36% que ja ha justificat el nivell B1, i resta un 7% que afirma que ha justificat o justificarà

altres llengües.

En aquest apartat volíem fer un retrat de la situació general sense entrar a analitzar les dades

tant a fons com en altres casos. Tanmateix, de cara al futur s’hauria d’explorar quin nombre

d’estudiants té dificultats per acabar el seu ensenyament per aquest motiu, les eines que es

fiquen des de la Universitat per fer efectiu aquest reconeixement i com es valora que el nivell

exigit de llengua estrangera pugui augmentar.

ALTRES ASPECTES ACADÈMICS

LIMIT DE CRÈDITS

Hem preguntat per la valoració que es fa respecte el límit de crèdits que es poden matricular

cada curs, i els estudiants enquestats responen de forma majoritària (46%) que aquest límit

hauria de ser flexible en els dos extrems. Un 25% considera que el sistema actual és correcte.



[email protected]


Per altra banda, els partidaris de que no hi hagi mínim o màxim representen el 9% i el 7% dels

enquestats respectivament. Finalment, un 13% dels enquestats diu que no té una opinió sobre

aquest tema.

ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

Un 55% dels estudiants participants afirma que no rep informació sobre les sortides

professionals o possibilitats acadèmiques durant els seus estudis. Un 21% si que rep aquesta

informació, i un 13% afirma que també la rep, però només quan parla amb algun professor de

forma individual. L’11% no saben si reben aquesta informació.

Creiem que la Universitat hauria de proporcionar als estudiants vies per conèixer cap on

orientar la seva carrera professional o acadèmica. Actualment hi ha alguns serveis que ho fan, i

facultats que tenen iniciatives d’aquest tipus, però han d’obtenir una major repercussió i ser

més nombroses.

TUTOR ACADÈMIC

La figura del tutor acadèmic és una de les novetats més destacades que s’han implantat amb la

creació del grau. Entre 1 i 10, la puntuació mitjana és 5,61. Tanmateix, la resposta més

habitual, seleccionada per un 17% dels enquestats, ha estat l’avaluació més baixa.

En els comentaris, molts dels participants ens fan saber que encara no saben qui és el seu tutor

o que aquest mai s’ha ficat en contacte amb ells tot i trobar-se en els últims cursos. Altres

expliquen que el tutor no té la informació que li demanen molts cops i que per tant la figura

perd una mica el sentit. També hi ha un nombre important d’alumnes que valora molt

positivament el seu tutor (la puntuació màxima a l’enquesta la donen el 10%).

Tenint en compte aquestes dades, creiem que s’ha de replantejar la funció del tutor acadèmic i

dotar-lo de les eines necessàries per poder dur a terme la seva funció. Els resultats en cada

facultat o escola són els següents:

25%

9%

7% 46%

13% Em sembla bé

No mínim

No màxim

Flexible en els dos casos

No tinc opinió



[email protected]




SERVEIS DE LA UNIVERSITAT

COPISTERIA

Un 77% dels enquestats fa servir el servei de copisteria de la seva facultat. Tanmateix, entre

els que no ho fan falta especificar quins no en tenen a la seva facultat i quins no en fan ús per

altres motius.

Pel que fa al preu, entre 1 (molt barat) i 10 (molt car) els estudiants com a mitjana puntuen

amb un 7,16. És a dir, el consideren més aviat car. Per altra banda, la qualitat del servei rep

una puntuació de 5,70, també entre 1 i 10, de menys a més qualitat.

CAFETERIA

Com en el cas anterior, el 77% dels estudiants fan ús de la cafeteria de la seva facultat.

Destaca el 16% que no en fa ús perquè a la seva facultat no n’hi ha.

El preu obté una valoració de 8,05, tenint en compte el mateix criteri que en el cas anterior. A

més, la puntuació màxima la dóna el 39% dels enquestats, i només un 2% la mínima. La

qualitat del servei rep una puntuació de 5,98.

CRAI

El 94% dels enquestats fa servir el CRAI. El més utilitzat pels participants és el del Campus

Sescelades, seguit del de Campus Catalunya. En el següent gràfic es pot veure la distribució:



[email protected]


En aquest apartat hem preguntat també per la valoració dels horaris, de la climatització i del

servei en general. Els horaris, reben una puntuació de 6,90, bastant positiva, la climatització

de 6,54 punts, també positiva, i el servei general un 7,47. És a dir, es tracta d’un dels serveis

més valorats de la Universitat, i una de les puntuacions més elevades de tota l’enquesta.

Hi ha alguns comentaris que fan referència a problemes de climatització en determinades

èpoques de l’any, i també queixes sobre la retallada en els horaris de diversos CRAI.

En cada CRAI, la puntuació per cada un dels ítems mesurats ha estat la següent (no hi ha dades

suficients per recollir els resultats de la Seu Baix Penedès):

CRAI Horari Climatització Servei General

Bellissens 5,59 6,92 7,02 Catalunya 7,06 6,01 7,14 Sescelades 7,18 6,74 7,81 Terres de l’Ebre 7,48 7,92 8,29 Vila-seca 6,33 6,76 7,61 Medicina i Ciències de la Salut 6,57 6,32 7,31

RECURSOS ELECTRÒNICS

CORREU ELECTRÒNIC

A nivell general, es valora el servei de correu electrònic amb una nota de 7,23 entre 1 i 10. És

una puntuació bona. També hem decidit explorar l’opinió dels estudiants respecte als diferents

correus que arriben.

El 45,31% dels estudiants afirma que li agrada estar informat del que passa a la Universitat.

Tanmateix el 41,41% també considera que n’hi ha molts. Un 22,37% diu que són necessaris. Hi

ha una reclamació important que fa el 20,06% dels enquestats que demanen que els correus

que s’envien estiguin relacionats amb temes de la Universitat. En alguns comentaris es critica

C. Catalunya 29%

C. Sescelades 39%

C. Terres de l'Ebre 6%

C. Bellissens 8%

Medicina i Ciències de la Salut

14%

C. Vila-seca 3%

Seu Baix penedès 1%



[email protected]


que s’enviïn consignes polítiques, del tipus que siguin, sense que aquestes tinguin relació amb

la Universitat. També es destaca que des de la Universitat es doni tanta importància a assistir a

conferències per complementar la formació, però no es fiquin facilitats per fer-ho quan

aquestes coincideixen amb l’horari de classe.

Només un 3,75% diu que mai li interessa el contingut d’aquests correu, i un 5,19% expressa

altres opcions. Com ara que s’hauria de fer una selecció més específica de quins missatges rep

cada persona, i que l’ús que se’n fa ha de ser més responsable.

MOODLE

El campus virtual també es valora de manera positiva, amb un 7,26 de mitjana. Tanmateix,

alguns estudiants expliquen que no s’aprofita tot el seu potencial i que a vegades resulta

complicat utilitzar-lo tant per part dels professors com dels propis estudiants.

PARTICIPACIÓ

El 69% dels estudiants afirma que no participa de forma activa en la vida universitària. Per

altra banda, un 5% participa a través d’associacions, un 3% dels enquestats són representants

d’estudiants, i un 23% participa de forma activa per altres vies.

CONSELL D’ESTUDIANTS

Pel que fa al nivell de coneixement del Consell d’Estudiants, el 50,51% dels enquestats no

saben que és el Consell d’Estudiants ni quines funcions té. També destaca el 76% que no sap

qui és el seu representant. Val a dir, que no hi ha representats de tots els ensenyaments i que

per tant en alguns casos és impossible saber qui és.

Els resultats desglossats són els següents:

Facultat o Escola Coneix CEURV Coneix representant

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura 56% 44% Escola Tècnica Superior d’Enginyeria 30,77% 3,85% Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química 30,43% 4,35% Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia 47,69% 23,25% Facultat de Ciències Jurídiques 53,33% 31,67% Facultat de Lletres 50,55% 18,68% Facultat de Medicina i Ciències de la Salut 68,75% 44,64% Facultat de Química 52,38% 9,52% Facultat de Turisme i Geografia 23,81% 9,52% Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials 35,42% 14,58% Facultat d’Infermeria 48,72% 20,51%

Com es pot apreciar, els resultats són dramàtics ja que no es pot admetre que l’organisme que

ha de vetllar pels estudiants de manera directa sigui tant poc conegut entre aquests. Hi ha

facultats i escoles que presenten puntuacions extraordinàriament baixes.



[email protected]


Cal iniciar una campanya per donar a conèixer als estudiants què és el Consell, quines funcions

té i quin servei els pot fer a nivell individual i col·lectiu. De fet, en els comentaris molts

estudiants reclamen tenir més informació del CEURV.

En quant a les activitats del Consell d’Estudiants, el 76% no ha participat en cap. Un 13% va

participar d’alguna manera en la Festa Major i percentatges més petits han participat en altres

esdeveniments com la Lliga de Debat o el Concurs Literari de Sant Jordi. En els comentaris la

Festa Major ha aparegut de forma recurrent, tant de manera positiva com negativa. Els

comentaris negatius demanen una major transparència pel que fa a la gestió dels recursos del

CEURV i critiquen que s’hagi decidit dur a terme una activitat d’aquestes característiques amb

la despesa que això suposa. Els comentaris positius destaquen que és una bona forma de que

la Universitat arribi més enllà del que és purament acadèmic i que dóna l’oportunitat de

compartir moments diferents amb persones que cada dia tenim al voltant.

VALORACIÓ DEL CONSELL D’ESTUDIANTS

La valoració global del CEURV és de 6,10. Uns resultats relativament positius donat el

desconeixement que hem vist prèviament. Tanmateix, el valor més repetit ha estat 5, un

nombre que no indica un posicionament clar. Cal dir, que no era obligatori respondre a

aquesta pregunta.



En general les valoracions són molt similars. Tanmateix, també volíem saber fins a quin punt

els estudiants es senten representats pel CEURV, ja que és un indicador de que les decisions

que es prenen van en la mateixa direcció que la voluntat dels companys a qui representa.

Doncs bé, a nivell global la puntuació és de 5,00. Fet que s’explica un cop més pel

desconeixement de que és el CEURV, ja que llavors resulta difícil poder valorar aquest aspecte.

Com és lògic, una persona, en aquest cas un estudiant, no es pot sentit identificat ni

representat per un òrgan que no coneix.


Escola Tècnica Superior d’Arquitectura 5,37 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria 3,75 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química 4,61



[email protected]


Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia 5,28 Facultat de Ciències Jurídiques 4,39 Facultat de Lletres 4,27 Facultat de Medicina i Ciències de la Salut 5,78 Facultat de Química 5,33 Facultat de Turisme i Geografia 4,55 Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials 4,46 Facultat d’Enologia 5,50 Facultat d’Infermeria 5,00

A partir d’ara s’ha de dur a terme un canvi de model, molt més participatiu per tal que el

estudiants es sentin integrats dins del CEURV, l’únic objectiu del qual és representar-los i

canalitzar la seva voluntat davant d’altres instàncies.

Finalment, per acabar amb l’apartat del CEURV, hem volgut posar a prova una de les decisions

amb més repercussió de les que s'han pres últimament. El Consell d’Estudiants va declarar

com a persona “non grata” al Ministre d’Educació Ciència i Esport, J. I. Wert. En una escala

entre 1 i 10, de menys a més acord, la puntuació mitjana és de 8,25. Per tant, es pot considerar

que és una decisió encertada. Molts comentaris han expressat el seu acord amb aquesta

decisió, encara que també se n’ha registrat algun demanant que les prioritats siguin altres.

CEUCAT

El CEUCAT és el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes, i es tracta d’un òrgan

suprauniversitari que concentra representats d’estudiants de cada Consell d’Estudiants de les

Universitats de Catalunya. El 89% dels estudiants enquestats no coneix aquest organisme.

ASSOCIACIONS

Vam demanar als estudiants si coneixen alguna de les diferents associacions que hi ha a la

Universitat. Només un 21% va dir que si en coneixia, un 45% va dir que no, i el 34% restant va

dir que no ho sabia.

També vam donar l’opció d’esmentar les associacions que es coneixien per tenir una idea de

quines són les més conegudes. L’associació que apareix més sovint és l’AECS (Associació

d’Estudiants de Ciències de la Salut), seguit per Pataquers URV (la colla castellera de la URV) i

el SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans). També apareixen en diverses ocasions

altres associacions com Grumets, FNEC, AERV i, fins i tot, el comitè de la Setmana Psicològica

que no és una associació, però si un grup d’estudiants.

Pel que fa a la valoració de la seva tasca global, la puntuació va ser 6,24. Tanmateix, s’ha de

tenir en compte que en aquest cas és difícil interpretar les dades perquè cada estudiant pot

haver valorat una associació diferent. De cara a futures edicions d’aquesta enquesta es podria

plantejar demanar una valoració de les que ja s’han pogut identificar com a més conegudes.

S’ha de tenir en compte també, que moltes de les persones enquestades no tenen clar que és

una associació d’estudiants, ja que alguns han inclòs a serveis de la Universitat com el Servei



[email protected]


d’Esports, l’Aula de Cinema o la Coral de la URV. Aquest fet també pot haver influït en la

puntuació global.

En els comentaris, hi ha estudiants que defensen el seu paper a l’hora de dinamitzar la

Universitat, però d’altres que critiquen que vetllin per uns certs interessos polítics, i no pel

benestar general dels estudiants. També hi ha força mencions contràries a les pintades que

apareixen en diferents campus.

ALTRES ACTIVITATS

També hem volgut conèixer fins a quin punt els estudiants amplien els seus coneixements

mitjançant jornades, cursos o congressos. En primer lloc hem preguntat per les activitats

organitzades dins de la mateixa Universitat, en aquest cas, el 52% afirma haver participat.

Quan preguntem pel mateix, però fora de la URV, ja sigui organitzat per altres Universitat,

centres, organitzacions professionals, etc. el percentatge d’estudiants que hi ha participat es

redueix fins al 27%.

Alguns estudiants expressen en els comentaris la dificultat de compaginar aquests tipus

d’esdeveniments amb els horaris d’estudis. Pensem que s’hauria de facilitar l’assistència a

activitats d’aquest tipus ja que generen un valor afegit molt interessant a la formació de

l’alumne.

GESTIÓ DE LA UNIVERSITAT

En aquestes dues preguntes ha faltat concretar d’una forma més evident de quin nivell de

gestió s’estava parlant a l’hora d’elaborar les preguntes. Segons hem pogut veure en els

comentaris molts estudiants han contestat segons els òrgans màxims de gestió (Rector i

vicerectors) i altres a partir d’aquells òrgans que els afecten de manera més habitual (Deganat,

departaments, etc.).

Un 57% afirma que no coneix quins són els òrgans de govern de la Universitat. I de mitjana la

seva valoració rep una puntuació de 4,94. Tanmateix, els resultats no són del tot consistents

perquè no coneixem concretament en quin òrgan estava pensant cada estudiant al respondre.

Tanmateix, els comentaris si que ens aporten informació interessant. La majoria reclama que

els òrgans de govern de la Universitat es mostrin més propers als estudiants, ja que no es

coneixen les seves decisions ni activitats. Alguns dels comentaris fan referència a que falta

transparència en tots els nivells.

També ens han semblat força interessants diversos comentaris que posen de manifest una

contradicció entre els ajustos pressupostaris que s’estan fent en els últims anys i la compra de

pantalles planes per CRAIs, Facultats i Escoles.

Diversos estudiants en aquest apartat també han comentat que sovint els caps de

departament, responsables d’ensenyament o degans sovint no els atenen o no els donen cap



[email protected]


resposta concreta. Entenem que són casos aïllats, però com en altres apartats recomanem

contactar amb el Consell d’Estudiants quant es donin situacions d’aquest tipus.

DADES FINALS

Hem volgut explorar les diferències en la motivació a l’inici de la carrera respecte el moment

actual. Així doncs, la mitjana de puntuació de la motivació prèvia és 8,62. L’opció més escollida

és el valor màxim (38%). Tanmateix, aquesta motivació baixa fins a 6,81 quan preguntem pel

moment actual.

Aquest fet es pot explicar per diferents motius. Per una banda es pot tractar d’una certa

desafecció pels motius que han anat apareixent en tot l’informe, però una part d’aquesta

disminució també es pot entendre com a lògica, donat que és difícil mantenir un nivell tant

elevat de motivació durant molt temps.

Per últim, hem preguntat quina valoració global fan els participants de la seva experiència a

la URV. La puntuació mitjana en aquest cas és de 6,59. Aquesta puntuació, comparada amb

algunes que hem vist és relativament positiva. Molts comentaris expliquen que tot i les males

experiències o els problemes que han tingut durant els estudis, valoren que puguin estudiar

allò que desitgen i que els agrada.

Tanmateix, també hi ha molts estudiants que parlen de decepció a diferents nivells i que tenen

la sensació de que la Universitat no compleix allò que els ven abans de començar a estudiar.

Una de les conclusions a les que arribem veient les diferents reflexions dels nostres companys,

és que no és suficient amb projectar ensenyaments d’excel·lència sobre el paper, sinó que s’ha

de vetllar per complir amb els compromisos que s’adquireixen amb els estudiants i oferir un

valor afegit al coneixement.



[email protected]


REFLEXIÓ FINAL

En aquest informe sovint apareixen elements crítics o molt crítics amb la Universitat a

diferents nivells. Des del Consell d’Estudiants el que hem volgut fer és recollir totes aquestes

crítiques i aportacions dels estudiants i dotar-les d’un suport una mica més físic.

Volem que més enllà d’un recull de temes negatius es vegi com una oportunitat que es dóna a

la Universitat de millorar en aquells aspectes que els estudiants valoren pitjor. S’ha de destacar

que els gairebé 700 estudiants que han participat en aquesta enquesta ho han fet per

expressar la seva opinió, però també perquè volen canviar algunes coses d’una manera

constructiva, contribuint a la millora de la Universitat Rovira i Virgili.

Alhora, també s’ha assenyalat allò que els estudiants valoren més positivament i que per tant

animem a mantenir i treballar en el mateix sentit.

Som conscients de que aquest tipus d’enquestes poden tenir una gran quantitat de limitacions,

però alhora creiem que vistes des d’una vessant positiva poden resultar de gran utilitat perquè

tracten temes del dia a dia i permeten expressar-se amb comoditat.

Per acabar, volem agrair un cop més als participants de l’enquesta haver dedicat part del seu

temps a respondre-la, i alhora encoratjar-los a participar de forma més activa i expressar el seu

punt de vista en tots aquells temes que els interessen i/o preocupen ja que sempre tindran un

interlocutor disposat a escoltar-los al Consell d’Estudiants.

Documents

Enquesta de satisfacció dels estudiants de la URV · realitzar aquesta enquesta per onèixer d’una manera més direta l’opinió dels estudiants de la Universitat sobre diversos