100
SFÖI DE INSEGNAMËNT TEST

ËNT SFÖI DE INSEGNAM - pro.unibz.itpro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE_5... · LE PRONOM POSSESSIF 4A 4B 4C 62 64 67 LA POSIZIUN DL AGETIF LA POSIZIUN DL AGETIF

Embed Size (px)

Citation preview

SFÖ

I DE

INSE

GN

AM

ËNT

TEST

2

Bita y Cëch nes mostra …

SFÖ

I DE

INSE

GN

AM

ËNT

2

Test y conzet:Ruth Videsott, Veronica Rubatscher, Daria Valentin Letorat: Isabella Ties Grafi ca y layout: marameolab.net Consulënza scientifi ca:Rico Cathomas (conzet y didatica)Paul Videsott (linguistica) En colaboraziun cun la Intendënza Ladina, Provinzia Autonoma de Balsan, SüdtirolIn Zusammenarbeit mit dem Ladinischen Schulamt, Autonome Provinz Bozen, SüdtirolIn collaborazione con l’Intendenza scolastica Ladina, Provincia Autonoma di Bolzano, Alto Adige

© 2017 by Bozen-Bolzano University Presswww.unibz.it/universitypress Chësc material didatich debann é ma a desposiziun por la fasa de proa tles scores elementares ladines tratan l’ann de scora 2017/2018 en colaboraziun cun les auturies. Les osservaziuns y i comentars pó gní mená ite a chësta misciun: [email protected]

AUTONOME PROVINZ

BOZENSÜDTIROL

PROVINCIA AUTONOMA DI BOLZANOALTO ADIGE

PROVINZIA AUTONOMA DE BULSANSÜDTIROL

10

11

12

15

16

17

20

I SONNS MB Y MP

I SONNS MB Y MP

I SONNS MB Y MP

I CONSONANC DOPLI

I CONSONANC DOPLI

I CONSONANC DOPLI

I CONSONANC DOPLI

8A

8B

8C

9A

9B

9C

9D

5A

5B

5C

49

51

53

LE PASSÉ COMPONÜ

LE PASSÉ COMPONÜ

LE PASSÉ COMPONÜ

5A

5B

5C

41

44

46

LE PRONOM POSSESSIF

LE PRONOM POSSESSIF

LE PRONOM POSSESSIF

4A22 L’APOSTROF

5A

5B

5C

5D

25

28

30

32

L‘INOM CONCRET Y L‘INOM ASTRAT

L‘INOM CONCRET Y L‘INOM ASTRAT

L‘INOM CONCRET Y L‘INOM ASTRAT

L‘INOM CONCRET Y L‘INOM ASTRAT

5A

5B

5C

33

36

40

L’AGETIF POSSESSIF

L’AGETIF POSSESSIF

L’AGETIF POSSESSIF

5A

5B

5C

55

58

60

L’AVERB

L’AVERB

L’AVERB

1

1B

2

2B

2C

3

75

77

79

81

83

84

TEST

TEST

TEST

TEST

TEST

TEST

8A

9A

9B

5A

87

88

89

91

I SONNS MB Y MP

I CONSONANC DOPLI

I CONSONANC DOPLI

LE PRONOM POSSESSIF

4A

4B

4C

62

64

67

LA POSIZIUN DL AGETIF

LA POSIZIUN DL AGETIF

LA POSIZIUN DL AGETIF

LA POSIZIUN DL AGETIF

LA POSIZIUN DL AGETIF

LA POSIZIUN DL AGETIF

72 REPETIZIUN

94 MANIRES DA DÍ

Sonns

Silbes

Frasa

Ladin

Todësch

Talian

InglescPor vigni lingaz n corú

Ciara avisa!

Mët averda

Inom

Pronom

Verb

Articul

Agetif

Particoles

Categoria

Indicaziuneserzize

1° classa

2° classa

3° classa

4° classa

5° classa

1A

Recordete!

Numer dla plata tl sföi de laur

10 | 13

6

Verb

Agetif

Particoles

Articul

7

Frasa

Pronom

Inom

Sonns

Silbes

8

Oila, de düc i tiers che i ëis imparé da conësce tl monn di sonns y dles parores sot Mesoles, sunsi iö la sora che i ne ëis nia ciamó incunté. Mo Bita la ciuita y Cëch le stambëch me á bele cunté tröp de os.

I sun Urs la laurs y i me la conforti da fá chësta aventöra cun os!

9

1010

8A

I SONNS MB Y MP

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Capí canche an scrí N o M dan n consonant Can? Do la teoria a plata 42 tl liber de gramaticaChe? Laur de grup Co? Tl cërtlCun ci? Chertes cun parores (cf. injunta a plata 87) Olá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. MA moscëda les chertes, nen tol öna tla man y lí dant la parora. Sce la parora vëgn scrita cun M, tira SS n salt, sce la parora vëgn scrita cun N, stá SS chic.

2. SS scrí les parores tl sföi de ladin.

1111

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Savëi da adoré sciöche al toca les parores che vëgn scrites cun MB y MP y les parores che vëgn scrites cun N + n ater consonantCan? Do la teoria a plata 42 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur de grup o döta la classa Co? Te banch Cun ci? Chertes adorades pro l’eserzize 8A, sföi Olá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. MA lascia dötes les chertes ia por tera, insciö che SS vëiga coche les parores é scrites. Vigni S se chir fora almanco döes parores cun MP, döes parores cun MB y döes parores cun N + n ater consonant.

2. S1 mëss descrí les parores dan la classa o tl grup sce al vëgn fat grups, mo zënza adoré chë parora. SS mëss stomé de ci parora che ara se trata, la scrion sön na plata che ti vëgn spo mostrada a dötes/düc.

Alternativa:

MA pó ince ti dé punc a SS che stoma les parores.

I SONNS MB Y MP8B

12

I SONNS MB Y MP8C

Chirete fora 10 parores y traslatëieles tl talian, tl todësch y tl inglesc.

Ci parores mantëgn pa la regola ince ti atri lingac?

ladin italiano Deutsch English

| 10

1313

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Confronté sce la regola MB y MP vëgn dant te düc i lingac Can? Do la teoria a plata 42 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur individual o de perCo? Te banch Cun ci? Chertes adorades pro l’eserzize 8A, sföi, computerOlá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. Vigni S se chir fora almanco 10 parores y les traslatëia tl talian, tl todësch y tl inglesc. Por la traduziun tl inglesc pó SS se daidé cun le computer.

2. Deboriada confrontëia SS ci parores che mantëgn la regola MB y MP ti atri lingac.

Soluziun:

Ejempli de parores:

8C

ladin italiano Deutsch English

ambrela ombrello Schirm umbrella

ambulanza ambulanza Ambulanz ambulance

ampl ampio breit wide

bambin bambino Kind child

bombola bombola Stahlflasche bottle

ciamp campo Feld field

ciampana campana Glocke bell

colomba colomba Taube dove

combate combattere kämpfen to fight

1414

combinaziun combinazione Kombination combination

combiné combinare kombinieren to combine

compagnia compagnia Freundschaft friendship

complet completo komplett complete

compliagn compleanno Geburtstag birthday

computer computer Computer computer

cumpré comprare kaufen to buy

imbarché imbarcare einschiffen to embark

imparé imparare lernen to learn

impëgn impegno Verpflichtung obligation

important importante wichtig important

pumpa pompa Pumpe pump

rampin gancio Haken hook

rumpí rompere brechen to break

sambëgn certamente sicherlich certainly

setëmber settembre September september

simbol simbolo Symbol symbol

stambëch stambecco Steinbock ibex

stampé stampare drucken to print

tëmp tempo Zeit time

timber timbro Stempel stamp

1515

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Savëi te ci lingaz che al vëgn adoré n consonant doplCan? Dan la teoria a plata 43 tl liber de gramaticaChe? Laur de grupCo? Tl cërtlCun ci? Chertes (cf. injunta a plata 88)Olá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. MA mët les chertes ia por tera. Vigni S ciafa na parora y mëss se chirí les chertes cun na parora ti atri lingac.

SS mëss se odëi fora te ci lingaz che la parora á n consonant dopl.

2. Passaje ala teoria: SS vëgn sura che al é te vigni lingaz consonanc dopli, mo che al nen é tl ladin, a desfarënzia dal talian y dal todësch, ma dui.

I CONSONANC DOPLI9A

1616

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Reconësce canche S amesa la parora é debl o sterch Savëi canche al vëgn adoré S o SS amesa la parora aladô dl sonnCan? Dan la teoria a plata 43-44 tl liber de gramaticaChe? Laur de grupCo? Tl cërtlCun ci? Chertes (cf. injunta a plata 89)Olá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. MA moscëda les chertes, nen tol öna tla man y lí dant la parora. Sce S amesa la parora é debl se cüfa SS, sce S é sterch alza SS i brac.

2. SS scrí les parores tl sföi.

3. Passaje ala teoria: SS vëgn sura che canche S é sterch é le consonant dopl, canche S é debl él scëmpl.

4. Lí la plata 43 tl liber de gramatica

9B

I CONSONANC DOPLI

17

I CONSONANC DOPLI

Bita la ciuita ó jí alaleria. Süa uma ti dëida recordé che ara mëss se vistí la ciüria, ajache ara toss.

Uma: Te mësses te vistí la ciüria!Bita: Pói tó chë rossa?

9C

:

:

:

:

:

:

:

:

Vá inant cun la storia y scrí n dialogh danter Bita la ciuita y süa uma, cun les parores che te as scrit te to sföi:

11 |

18

:

:

:

:

:

:

:

:

:

:

:

| 12

1919

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Savëi ci parores che vëgn scrites cun S y ciünes cun SS Can? Do la teoria a plata 43-44 tl liber de gramaticaChe? Laur de perCo? Te banchCun ci? Sföi de laur, chertes adorades pro l'eserzize 9BOlá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. SS vá inant cun la storia y scrí n dialogh danter i dui personaji, tolon le plü parores poscibles adorades pro l’eserzize 9B.

2. SS porta dant le dialogh y alza fora cun la pronunzia canche le consonant é dopl.

9C

20

9D

I CONSONANC DOPLI

Invëntete na poesia por tüa compagna/to compagn de banch, tolon le plü parores cun NN che te conësces.

| 13

2121

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Savëi ci parores che vëgn scrites cun NN Can? Do la teoria a plata 45 tl liber de gramaticaChe? Laur individual, laur de perCo? Te banchCun ci? Sföi de laur, liber de gramaticaOlá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. SS scrí na poesia por la compagna/le compagn de banch, tolon le plü parores cun NN (ince verbs) che SS conësc.

2. SS se barata ia y ca les poesies y mëss imparé la poesia dla compagna/dl compagn adamënz.

9D

22

L’APOSTROF

cian y iat

iade se â uniun di tiers abiné

adöm por baié de cosses dër importantes por

döta comunité. Düc i tiers ê gnüs:

elefant, ial, olp,

cerf. Canche düc tiers ê sentá jö y

üsc ê stlüt, se âi intenü che

camel ê unich che manciâ.

cian â ciafé ordin da jí a le chirí.

Mo cian ne savô nia coche camel

ciarâ fora.

“Al á goba!”, ti â splighé liun.

cian ê rové pro iat che fajô

goba.

4A

22 | 14

23

Al â sambëgn atira miné che al foss camel

y al ti â invit por incuntada.

“Chiló ves mëni camel!”, â dit cian.

ofenüda dl iat dales parores dl cian ê tan

grana, che al ti é sön chëra salté tla müsa y le â

sgrafedé. Da inlaota incá ne se é cian y

iat mai plü gnüs.

Lí la storia. Implësc les loces cun le dër articul! Can adorunse pa l’apostrof?

2315 |

2424

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Capí canche l’articul vëgn apostroféCan? Do la teoria a plata 50 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banch Cun ci? Sföi de laurOlá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. SS lí la storia y implësc les loces cun le dër articul determinatif y indeterminatif, cun apostrof o zënza.

2. SS confrontëia so laur. Te n valgügn caji pó sides l’articul determinatif co l’articul indeterminatif jí bun.

Soluziun:

Le cian y le iat

N iade se â la/na uniun di tiers abiné adöm por baié de cosses dër importantes por döta la comunité. Düc i tiers ê gnüs, l’elefant, le ial, la olp, le cerf … Canche düc i tiers ê sentá jö y l’üsc ê stlüt, se âi intenü che le camel ê l’unich che manciâ. Le cian â ciafé l’ordin da jí a le chirí. Mo le cian ne savô nia coche le camel ciarâ fora. “Al á la/na goba!”, ti â splighé le liun. Le cian ê rové pro n iat che fajô la goba. Al â sambëgn atira miné che al foss le/n camel y ti â dé l’invit por la incuntada. “Chiló ves mëni le camel!”, â dit le cian. La ofenüda dl iat dales parores dl cian ê tan grana, che al ti ê sön chëra salté tla müsa y le â sgrafedé. Da inlaota incá ne se é le cian y le iat mai plü gnüs.

4A

25

L'INOM CONCRET Y L'INOM ASTRAT 5A

Pire, le bravatun

Al é bele tert. Na gran scurité cür les ciases y les strades de paisc. Pire y Nina sënt la stanchëza dl de. Ai se arjigna ca da jí a dormí. I dui é fre y so. Nina é plü vedla co Pire. Ai se á bele vistí le pigiama. Chël de Pire é cënter bröm y blanch, chël de Nina é zinch da n gröm de corusc. I dui é te bagn che ai se lava i dënz, canche Nina damana: “Da ci te tëmeste pa tö le plü?”“Iö ne me tëmi da nia!”, respogn Pire.“Mia maiú tëma é chëra dai spiric!”, dá pro Nina.Nina pënsa do y cun süa furbizia se lascera tomé ite na bona idea. Adascusc se slaichera tla ciamena de Pire, canche al é bele sot tl some. Ara tol n gote y le mët sön balcun dan vider. Ara jota ite arbëies. Sot gote ite ficera n taí de maiolica. Ala fin jotera ite ega tl gote pro les arbëies. Nina se ascogn spo te ciamena do coltrina. Da mesanöt aldon stlopetan: ping, pong, pup, plop…!!Pire se descëda dala gran spordüda. Al ti vá n gran frëit jö por le spiné. Al stlüta sö te let y scraia dadalt: “Aiüt! Aiüt! Spiric!”Nina se la rí y vëgn fora de so ascognadú. “Vëigheste! Spo aste impó pora da valch!” I dui se ciara y se la rí. Ci bela matada!

Lí la storia.

Sotrissëia düc i inoms. Vëigheste fora na desfarënzia danter chisc inoms?

16 |

2626

5A

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Capí ci che n inom concret y n inom astrat éCan? Dan la teoria a plata 68 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de per y döta la classa Co? Te banchCun ci? Sföi de laur Olá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. Letöra: SS lí la storia.

2. Eserzize 1: SS sotrissëia düc i inoms che vëgn dant tla storia.

3. Passaje ala teoria: MA damana p.ej.: “Ciügn de chisc inoms podunse pa pié ite, ,

ciarcé o odëi? Ci desfarënzia él pa p.ej. danter l’inom ciasa y l’inom stanchëza? Podunse pié ite la ciasa? Podunse pié ite la stanchëza, y i.i.?” SS vëgn sura che al é inoms che an pó odëi, ciarcé y pié ite (concrec) y inoms che an ne pó nia odëi, nia ciarcé y nia pié ite y nia ciarcé (astrac).

4. Eserzize 2: SS desfarenziëia cun dui corusc i inoms concrec y i inoms astrac.

5. Conclujiun: Lí la plata 68 tl liber de gramatica

2727

Soluziun:

Al é bele tert. Na gran scurité cür les ciases y les strades de paisc. Pire y Nina sënt la stanchëza dl de. Ai se arjigna ca da jí a dormí. I dui é fre y so. Nina é plü vedla co Pire. Ai se á bele vistí le pigiama. Chël de Pire é cënter bröm y blanch, chël de Nina é zinch da n gröm de corusc. I dui é te bagn che ai se lava i dënz, canche Nina damana: “Da ci te tëmeste pa tö le plü?”“Iö ne me tëmi da nia!”, respogn Pire.“Mia maiú tëma é chëra dai spiric!”, dá pro Nina.Nina pënsa do y cun süa furbizia se lascera tomé ite na bona idea. Adascusc se slaichera tla ciamena de Pire, canche al é bele sot tl some. Ara tol n gote y le mët sön balcun dan vider. Ara jota ite arbëies. Sot gote ite ficera n taí de maiolica. Ala fin jotera ite ega tl gote pro les arbëies. Nina se ascogn spo te ciamena do coltrina. Da mesanöt aldon stlopetan: ping, pong, pup, plop…!!Pire se descëda dala gran spordüda. Al ti vá n gran frëit jö por le spiné. Al stlüta sö te let y scraia dadalt: “Aiüt! Aiüt! Spiric!”Nina se la rí y vëgn fora de so ascognadú. “Vëigheste! Spo aste impó pora da valch!” I dui se ciara y se la rí. Ci bela matada!

inoms concrec inoms astrac

28

L'INOM CONCRET Y L'INOM ASTRAT 5B

INOMS CONCREC INOMS ASTRAC

Incola ite les zetoles cun i inoms tla dërta lerch dla tabela.

| 17

2929

5B

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Savëi da desfarenzié danter inoms concrec y inoms astracCan? Do la teoria a plata 68-69 tl liber de gramaticaChe? Laur de per Co? Te banchCun ci? Sföi de laur, zetoles ötesOlá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. Te grups da dui scrí SS i inoms che vëgn dant tla storia dl eserzize 5A sön les zetoles ötes.

2. SS incola ite les zetoles tla dërta lerch dla tabela.

Soluziun:

INOMS CONCRECarbëies, ascognadú, bagn, balcun, ciamena, ciases, coltrina, corusc, dënz, ega, fre, gote, let, maiolica, Nina, paisc, pigiama, Pire, scurité, so, spiné, spiric, strades, taí, vider

INOMS ASTRACde, frëit, furbizia, idea, matada, mesanöt, pora,some, spordüda, stanchëza, tëma

30

L'INOM CONCRET Y L'INOM ASTRAT 5C

ladin italiano Deutsch English

alegria oscurità Müdigkeit warmth

sëi rabbia Traurigkeit happiness

tëma freddo Neugierde hunger

cunteja solitudine Mut love

Emoziuns te ciasaOlá sënteste pa chëstes emoziuns y chisc sentimënc? Scrí i inoms astrac dessot ti locai de ciasa y che te sá da sintí propi iló le plü. Baia dedô tl grup de tü sentimënc y de tües esperiënzes. Metede adöm na scena y portedela dant ala classa!

CIAMENA BAGN

STÜA CIASADAFÜCH

CIANOA GARASC

SOTLETËT

| 18

3131

5C

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Aprofondí le significat de n inom concret y n inom astratCan? Do la teoria a plata 68-69 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur individual y de grupCo? Te banchCun ci? Sföi de laurOlá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. SS lí i inoms concrec te ciasa y i inoms astrac sotcá.

2. SS scrí i inoms astrac te n local dla ciasa, olache SS sënt plü dassënn chël sentimënt.

3. SS baia tl grup de sü sentimënc y dles esperiënzes che SS á albü.

4. Jüch de rode: Te grups mët adöm SS na scena de teater sön la basa dles parores y dles esperiënzes cuntades.

5. Confrunt: SS vëgn sura che al é ince tl talian, tl todësch y tl inglesc inoms concrec y inoms astrac cun les medemes funziuns coche tl ladin.

3232

L'INOM CONCRET Y L'INOM ASTRAT 5D

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Aprofondí le significat de n inom concret y de n inom astratCan? Do la teoria coche teoria a plata 68-69 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur individual y de grupCo? Te banchCun ci? Sföi de laurOlá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. SS scrí na storia sön sües esperiënzes che trata de sentimënc, pian ia dal eserzize 5C.

2. SS che ó, pó lí dant la storia.

Alternativa:

Cun les stories pón fá na mostra o n pice liber.

33

L’AGETIF POSSESSIF5A

1. Today is birthday.

my the my

2. Ho invitato compagne

e compagni alla festa.

mie i miei le mie miei

3. I á ince invié Merch y so.

so sü süa

4. Das sind Freunde.

die meine mein meine

5. Mio fratello mi presta

macchina telecomandata.

suo la sua sua

6. tota y om

me á fat dër na bona turta da ciuchelada.

mia süa mies so

7. babysitter mi aiuta

a tagliare le fette di torta.

mie mia la mia

Fá na crusc pro la dërta soluziun y scríela tla locia.

3319 |

34

8. Tan bel che al é da daurí

sö scincundes!

osc osta ostes

9. Bluse gefällt mir sehr.

deine dein die deine

10. presenza mi fa piacere.

vostra la vostra vostro

11. amizizia é de gran valüta por me.

nosc nüsc nosta

12. Maria und Sara, sind das Taschen?

euer die euren eure

13. Lena y Merch, al é gnü mëda a ves tó.

osc osta üsc

14. compagns é plü

importanc co scincundes.

nosc sü nüsc sües

| 20

3535

5A

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Capí coche l'agetif possessif vëgn adoréCan? Dan la teoria a plata 95 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de per y döta la classa Co? Te banchCun ci? Sföi de laur Olá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. SS fej l’eserzize tl sföi de laur y chir la dërta soluziun.

2. SS confrontëia l’eserzize deboriada.

3. Confrunt: Adöm cun MA proa SS da ciafé fora la desfarënzia de coche l'agetif possessif vëgn adoré danter i cater lingac.

4. Passaje ala teoria: Adöm cun MA proa SS da ciafé fora la regola dl agetif possessif: l’articul ne vá nia debojëgn tl ladin, tl todësch y tl inglesc, mo ma tl talian.

5. Conclujiun: Lí la plata 95 tl liber de gramatica

Soluziun:

1. Today is my birthday.2. Ho invitato le mie compagne e i miei compagni alla festa.3. I á ince invié Merch y süa so.4. Das sind meine Freunde.5. Mio fratello mi presta la sua macchina telecomandata.6. Mia tota y so om me á fat dër na bona turta da ciuchelada. 7. La mia babysitter mi aiuta a tagliare le fette di torta.8. Tan bel che al é da daurí sö ostes scincundes!9. Deine Bluse gefällt mir sehr.10. La vostra presenza mi fa piacere.11. Nosta amizizia é de gran valüta por me.12. Maria und Sara, sind das eure Taschen?13. Lena y Merch, al é gnü osta mëda a ves tó.14. Nüsc compagns é plü importanc co sües scincundes.

36

L’AGETIF POSSESSIF

Mia tascia é plëna.

Mies tasces é plënes.

Tüa morona é preziosa.

Tües morones é prezioses.

So rocin é stare.

Sü rocins é stari.

Osc capo é zite.

Üsc capi é ziti.

Süa defilada é garatada.

Sües defilades é garatades.

Mi tascin dala sminca

é cer.

Mi tascins dala sminca

é cers.

5B

Taia fora les chertes y cherta a duet.

| 22

37

To boteghier é talian.

Tü boteghiers é talians.

Nosc compagn

é modern.

Nüsc compagns

é moderns.

To baje é fin. Tü baji é fins. Nosta botëga é daverta.

Nostes botëghes

é davertes.

Osta modela é conesciüda.

Ostes modeles é

conesciüdes.

So sciore é forest.

Sü sciori é foresć.

23 |

38

SINGOLAR PLURAL

feminin mascolin feminin mascolin

morona mi rocin mies morones rocins

morona to rocin morones tü rocins

süa morona rocin morones sü rocins

morona nosc rocin nostes morones rocins

osta morona rocin morones üsc rocins

süa morona rocin sües morones rocins

Implësc la tabela:

| 25

3939

5B

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Savëi da formé y da adoré l’agetif possessifCan? Do la teoria a plata 95-96 tl liber de gramaticaChe? Laur de grup y individualCo? Ia por tera, te banch Cun ci? Chertes taiades fora, sföi de laurOlá? Te classa o te porte

Vari dl eserzize:

1. SS taia fora les chertes.

2. Jüch: SS forma grups de 3-4. Vigni grup ciafa n poch de chertes. S moscëda les chertes y les partësc fora dötes. S ne lascia nia odëi sües chertes. S controlëia denant che mëte man, sce ara/al á bele damperfora pers te so poch. N per é formé da na cherta cun la frasa tl singolar y la medema frasa tl plural. Sce S á n per, pó S le mëte jö sön mësa y dí les frases dadalt, coche p.ej.: To baje é fin. Tü baji é fins.S che á le manco chertes pó mëte man. S1 damana öna/un do na cherta che ti mancia por formé n per, p.ej., “Elisa, aste la cherta: Nostes botëghes é davertes?” S mëss dagnora damané do la cherta forman la frasa che ti mancia, chël ó dí meton la frasa tl plural o tl singolar. Sce S2 á la cherta, mëssera/mëssel ti la dé. Sce nia, ti tochera ala proscima/al proscim da damané. S1 pó damané tan de iadi, cina che S2 respogn che ara/al ne ánia la cherta damanada. S1 pó ince mudé jö y damané tres valgügn de atri.Canche S ciafa n per, mët S les döes chertes sön mësa y dij les frases dadalt. Che á pa ala fin le plü pers?

3. Eserzize: SS implësc la tabela cun i agetifs possessifs che mancia.

Soluziun:

singolar pluralfeminin mascolin feminin mascolin

mia morona mi rocin mies morones mi rocinstüa morona to rocin tües morones tü rocinssüa morona so rocin sües morones sü rocinsnosta morona nosc rocin nostes morones nüsc rocinsosta morona osc rocin ostes morones üsc rocinssüa morona so rocin sües morones sü rocins

4040

L’AGETIF POSSESSIF5C

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Savëi da adoré dërt i agetifs possessifs tla descriziunCan? Do la teoria a plata 95-96 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur individual o de perCo? Te banch Cun ci? Sföi, retrac de modeles y modei Olá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. MA sparpagnëia ia por tera de plü retrac de modeles y modei – tuc fora da prospec.

2. SS se chir fora adascusc n retrat y scrí na descriziun dla modela/dl model tla pröma porsona tl singolar. MA ti dij a SS da adoré tröc agetifs possessifs, coche p.ej.: mia braia é lungia, mi ciavëis é lizi y i.i.

3. S lí dant tl grup o cun düc deboriada süa descriziun.

4. SS proa da capí y da stomé de ci retrat che ara se trata.

Ejëmpli de frases:

Mi ciavëis é lunc y ariciá.Mia tascia é plëna.Mia braia é slissia.Mia sciarpa é de lana.Mies aundles é depëntes a scür cöce.Mi cialzá é alc cun le tach y ai é de coran.

41

Cer Cëch,

al me á salpü dër bel da gní a te ciafé, dilan che te me as lascé odëi tüa

ciasa y to paisc. To paisc á de plü abitanc co mi paisc y tüa ciasa é bindebó

maiú co mia ciasa. Te zënter de nosc paisc él nosta scora nöia, tüa scora é

plülere vedla. Urs la laurs vëgn ince te mia scora, ajache süa scora é dër

dalunc da süa ciasa. Osc ciamp dal sport me plej ince dër, nosc ciamp dal

sport é bëgn n püch desman. Canche i orun soghé al palé stunse scialdi

te nosc urt de scora, ajache al é bindebó gran. Osc urt de scora indere

é scialdi strënt, iló ne jissera nia da soghé. Gnanca Pia la formia y sü

compagns ne stá dër ion te so ciamp dal sport a soghé, ajache so ciamp

dal sport é te n gran rogn. I á odü che i ëis tröpes botëghes te osc paisc.

Nosc paisc nen á ma döes, mo ares é dër granes. Ince Nata la schirata,

Lola la muntagnola, Zisca la bisca y Pia la formia vëgn sovënz te nostes

botëghes a cumpré ite, ajache sües botëghes é scialdi piceres.

Ví ince tö n iade a me ciafé. A tosc

LE PRONOM POSSESSIF5A

Bita é stada a ciafé Cëch le stambëch y sëgn óra ti scrí na lëtra por le rengrazié. Lí la lëtra y fá n cërtl incër düc i agetifs possessifs che te ciafes tla lëtra.

Al me pé che Bita ais adoré de massa inoms acompagná da agetifs possessifs. Saste tö cun ci che an podess i baraté fora?

26 |

4242

5A

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Reconësce i agetifs possessifs Capí ci che n pronom possessif é Can? Dan la teoria a plata 106-107 tl liber de gramaticaChe? Laur de grup y cun döta la classaCo? Te banch Cun ci? Sföi de laur, lëtra da stampé sön A3 y chertes cun pronoms (cf. injunta a plata 91-92)Olá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. Introduziun: MA partësc ite la classa te grups da trëi.

Vigni grup ciafa la lëtra sön A3.

2. Letöra: SS lí la lëtra y sotrissëia düc i agetifs possessifs

y l'inom che ai acompagnëia.

3. MA damana: “Pro la frasa To paisc á de plü abitanc co mi paisc y tüa ciasa é bindebó plü grana co mia ciasa ci podunse pa scrí impede tó dui iadi mi paisc y mia ciasa? Cun ci parora o parores podunse pa sostituí mi paisc

y mia ciasa?” MA scrí sön tofla les respostes che vëgn da SS, cina che an abina la dërta: le mi y la mia.

4. Vigni grup ciafa les chertes cun i pronoms possessifs. SS taia fora y incola i pronoms possessifs sura i agetifs possessifs y l'inom che ai acompagnëia olache al vá debojëgn.

5. Passaje ala teoria: SS vëgn sura che les parores sön les chertes é pronoms y vëgn porchël acompagnades da n articul.

6. Sföi de laur: SS barata fora i agetifs possessifs tla lëtra tl sföi de laur

cun pronoms possessifs olache al vá debojëgn.

7. Conclujiun: Lí la plata 106-107 tl liber de gramatica.

4343

Soluziun:

Cer Cëch, al me á salpü dër bel da gní a te ciafé, dilan che te me as lascé odëi tüa ciasa y to paisc. To paisc á de plü abitanc co mi paisc (le mi) y tüa ciasa é bindebó maiú co mia ciasa (la mia). Te zënter de nosc paisc él nosta scora nöia, tüa scora (la tüa) é plülere vedla. Urs la laurs vëgn ince te mia scora, ajache süa scora (la süa) é dër dalunc da süa ciasa. Osc ciamp dal sport me plej ince dër, nosc ciamp dal sport (le nost) é bëgn n püch desman. Canche i orun soghé al palé stunse scialdi te nosc urt de scora, ajache al é bindebó gran. Osc urt de scora (L'ost) indere é scialdi strënt, iló ne jissera nia da soghé. Gnanca Pia la formia y sü compagns ne stá dër ion te so ciamp dal sport a soghé, ajache so ciamp dal sport (le so) é te n gran rogn. I á odü che i ëis tröpes botëghes te osc paisc. Nosc paisc (Le nost) nen á ma döes, mo ares é dër granes. Ince Nata la schirata, Lola la muntagnola, Zisca la bisca y Pia la formia vëgn sovënz te nostes botëghes a cumpré ite, ajache sües botëghes (les sües) é scialdi piceres. Ví ince tö n iade a me ciafé.

A tosc BITA

44

1. La maestra de Lena é plü vedla co la mia.

2. Mi palé é bröm. De ci corú é pa le to?

3. Süa strada é tan leria co la nosta.

4. Nosta roda é dal mecanich. Olá é pa la osta?

5. So jorman é paur. Ci fej pa le to de mistier?

6. Chësc porte é plü scür co le nost.

LE PRONOM POSSESSIF5B

Saste tö da formulé chëstes frases tl plural?

| 27

4545

5B

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Conësce les formes di agetifs possessifs y di pronoms possessifsCan? Do la teoria a plata 106-108 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de per Co? Te banch Cun ci? Sföi de laur Olá? Te classa

Vari dl eserzize:

SS lí les frases y les mët tl plural.

Soluziun:

1. La maestra de Lena é plü vedla co la mia.Les maestres de Lena é plü vedles co les mies.

2. Mi palé é bröm. De ci corú é pa le to? Mi palés é bröms. De ci corú é pa i tü?

3. Süa strada é tan leria co la nosta.Sües strades é tan leries co les nostes.

4. Nosta roda é dal mecanich. Olá é pa la osta? Nostes rodes é dai mecanics. Olá é pa les ostes?

5. So jorman é paur. Ci fej pa le to de mistier? Sü jormans é paurs. Ci fej pa i tü de mistier?

6. Chësc porte é plü scür co le nost.Chisc porti é plü scürs co i nüsc.

46

LE PRONOM POSSESSIF5C

Chësta ne é nia mia ciasa, mo la tüa.

mia ciasa

la süa

nosta plaza

la mia

so pech

l‘ost

sües ostaries

le to

sü hotei

le nost

ostes scores

i mi

süa biblioteca

i sü

to auto

la tüa

nosc dotur

les ostes

mi urt

les nostes

üsc ofizi

les sües

tües maestres

le so

Ci moscedoz de parores! Dëideme da mëte adöm i cuadrac aranci cun i violec, fajon frases adinfora!Fá na crusc sön i cuadrac che te as bele adoré!

| 28

4747

5C

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Conësce les formes di agetifs y di pronoms possessifs Conësce les formes di agetifs y di pronoms possessifs ti atri lingacCan? Do la teoria a plata 106-109 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur de per o de grupCo? Te banch o ia por teraCun ci? Sföi de laur, das dai corusc (cf. Alfabetier)Olá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. Jüch: S1 se chir fora n cuadrat arance y n cuadrat violet che corespogn y fej na crusc suraía. S2 controlëia che i dui cuadrac taches adöm. S1 tira le das dai corusc y formulëia na frasa cun les döes formes tl lingaz dé dant dal das y aladô dl ejëmpl de frasa dé dant o ince atramënter. Spo ti tochera a S2 da chirí fora dui cuadrac y da trá le das. Le jüch vá inant cina che al é gnü adoré düc i cuadrac.

2. Confrunt: Deboriada cun MA vëgnel confronté i cater lingac.

Soluziun:

Chësta ne é nia mia ciasa, mo la tüa/la süa.Chëstes ne é nia sües ostaries, mo les nostes/les ostes. Chësta ne é nia süa biblioteca, mo la mia. Chësc ne é nia mi urt, mo le to/le so/le nost. Chësta ne é nia nosta plaza, mo la süa/la mia. Chisc ne é nia sü hotei, mo i mi. Chësc ne é nia to auto, mo le so/le nost. Chisc ne é nia üsc ofizi, mo i sü/i mi. Chësc ne é nia so pech, mo l’ost/le nost. Chëstes ne é nia ostes scores, mo les sües/les nostes. Chësc ne é nia nosc dotur, mo l’ost. Chëstes ne é nia tües maestres, mo les ostes/les nostes/les sües.

4848

Questa non è la mia casa, ma la tua/la sua.Queste non sono le sue osterie, ma le nostre/le vostre. Questa non è la sua biblioteca, ma la mia. Questo non è il mio giardino, ma il tuo/il suo/il nostro. Questa non è la nostra piazza, ma la sua/la mia. Questi non sono i suoi/i loro hotel, ma i miei. Questa non è la mia macchina, ma la sua/la nostra. Questi non sono i vostri uffici, ma i suoi/i loro/i miei. Questo non è il mio panettiere, ma il vostro/il nostro. Queste non sono le vostre scuole, ma le sue/le loro/le nostre. Questo non è il nostro medico, ma il vostro. Queste non sono le tue maestre, ma le vostre/le nostre/le sue/le loro.

Das ist nicht mein Haus, sondern deines/ihres/seines. Das sind nicht seine/ihre Gasthäuser, sondern unsere/eure. Das ist nicht deine Bibliothek, sondern meine. Das ist nicht mein Garten, sondern deiner/ihrer/seiner/unserer. Das ist nicht unser Platz, sondern ihrer/seiner/meiner.Das sind nicht seine/ihre Hotels, sondern meine. Das ist nicht mein Auto, sondern ihres/seines/unseres. Das sind nicht eure Büros, sondern ihre/seine/meine. Das ist nicht mein Bäcker, sondern eurer/unserer. Das sind nicht eure Schulen, sondern ihre/seine/unsere. Das ist nicht unser Arzt, sondern eurer. Das sind nicht deine Lehrerinnen, sondern eure/unsere/ihre/seine.

This is not my house but yours/hers/his. These are not our guesthouses but ours/yours. This is not your library but mine. This is not my garden but yours/hers/his/ours. This is not our place but theirs/hers/his/mine. These are not theirs/his/her hotels but mine. This is not my car but theirs/hers/his/ours. These are not your offices but theirs/hers/his/mine. This is not my baker but yours/ours. These are not your schools but theirs/hers/his/ours. This is not my doctor but yours. These are not my teachers but yours/ours/hers/his/theirs.

Cënder, le iat fosch.

Cënder, le iat fosch de Tom, é jü n bel de

da porta fora y ne é nia plü gnü derevers.

Tom l’á chirí indlunch, mo al ne l’á nia abiné.

Al ê momënc olache al sperâ dassënn da

l’odëi le de do dadoman indô dan porta.

Mo al se temô da ne le ciafé mai plü.

Olá sará pa mai Cënder? Al podô ma aspeté.

LE PASSÉ COMPONÜ5A

Lí la storia. Sotrissëia i verbs!Ci desfarënzies él pa danter i tëmps?

4929 |

5050

5A

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Capí che al é tëmps scëmpli y tëmps componüs Can? Dan la teoria a plata 124 tl liber de gramaticaChe? Laur de grup y laur individualCo? Te banch Cun ci? Sföi de laurOlá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. Letöra: MA o SS lí dant la storia.

2. Vigni S sotrissëia te so sföi i verbs.

3. Passaje ala teoria: MA damana ci tëmps che SS vëiga fora y sce al é formes che SS ne conësc nia ciamó y sce SS sá coche an ti dij. Deboriada vëgn sura SS che al é tëmps formá ma da öna na parora, coche p.ej. sperâ, che pó sté dassusc, che al é tëmps formá da de plü parores, coche p.ej. é gnü, che toca adöm y che al é formes che ne dá nia dant n tëmp, coche aspeté.

4. Conclujiun: Lí la plata 124 tl liber de gramatica.

Soluziun:

Cënder, le iat fosch de Tom, é jü n bel de da porta fora y ne é nia plü gnü derevers. Tom l’á chirí indlunch, mo al ne l’á nia abiné. Al ê momënc olache al sperâ dassënn da l’odëi le de do dadoman indô dan porta. Mo al se temô da ne le ciafé nia plü. Olá sará pa mai Cënder? Al podô ma aspeté.

51

5B

Tëmp scëmpl Tëmp componü Infinitif

LE PASSÉ COMPONÜ

Scrí tla tabela chiló dessot i verbs che vëgn dant tla storia aladô dl tëmp.

30 |

5252

5B

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Savëi da desfarenzié n tëmp scëmpl da n tëmp componü Can? Do la teoria a plata 124 tl liber de gramaticaChe? Laur individualCo? Te banch Cun ci? Sföi de laurOlá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. MA o S lí dant i verbs che vëgn dant tla storia.

2. S scrí i verbs tla dërta corona dla tabela, aladô sce ara se trata de n tëmp scëmpl, de n tëmp componü o dl infinitif.

Soluziun:

Tëmp scëmpl Tëmp componü Infinitif

ê é jü odëi

sperâ é gnü ciafé

se temô á chirí aspeté

sará á abiné

podô

53

LE PASSÉ COMPONÜBingo dl partizip

5C

S 1du hast gesucht

ara é tomada

è caduta

ares á salpü

ho camminato

er hat versteckt

ihr habt gespielt

i sun jüdawir sind gelaufen

abbiamo giocato

avete saputo

ai é saltá

S 3

te es arsísono

scivolatai ëis messü

ho dovutosei

atterratai un partí

sie haben geteilt

ha pensatoi sun

ciumpedada

è scivolatowir sind

gewachsenal á pordü

jí camminare gehen gní venire kommen

chirí cercare suchen soghé giocare spielen

tomé cadere fallen salté correre laufen

ascogne nascondere verstecken savëi sapere wissen

ponsé pensare denken partí dividere teilen

crësce crescere wachsen ciumpedé inciampare stolpern

messëi dovere müssen arsí atterrare landen

slizié scivolare ausrutschen perde perdere verlieren

S 2

te as chirí i ëis soghé è venuto

ha nascosto

ich bin gegangen

siete corse

hai cercatoal á

ascognüsie ist

gefallen

sie haben gewusst

wir sind gekommen

i sun gnüdes

S 4i sun

chersciüsie ist

gestolpertara é

sliziada

avete divisoer hat

gedachtihr seid

gelandet

sie haben gemusst

te as ponsédu bist

ausgerutscht

ha perso sei cresciutaich habe verloren

31 |

5454

5C

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Reconësce i tëmps componüs ti atri lingacCan? Do la teoria a plata 124 tl liber de gramaticaChe? Laur de per o de caterCo? Te banch Cun ci? Sföi de laur, tabeles y chertes taiades foraOlá? Te classa o te n ater local dla scora

Vari dl eserzize:

1. Jüch: SS taia fora les tabeles y les chertes dl jüch.

2. Vigni S ciafa na tabela. Les chertes cun i verbs vëgn moscedades, metüdes dötes adöm te n poch y otes sotissura amesa banch.

3. S1 mët man y tol sö na cherta cun le verb tl infinitif y le lí dant dadalt. S1 chir la tabela cun le verb tla forma coniugada dl partizip. Aladô de che che á chësta forma sön süa tabela, mët S1 la cherta suraía y la cür pro, ince sce ara é sön la tabela de S2.

4. S che á denant dötes les formes curides davagna. Dailó scraia S: “Bingo!”

Alternativa:

1. SS plü debli laora cun öna na tabela porom, tabela S1.

2. SS plü sigüsc laora cun cater tabeles, chël ó dí döes tabeles porom.

3. MA cuntra SS: MA scrí jö öna o döes tabeles sön tofla y fej le jüch cuntra SS.

55

L’AVERB5A

Fá le jüch di dëic y i movimënc che vëgn dant.

Da fá le jüch y i movimënc cun i dëic ái odü che an pó salté sö y jö, ia y ca y cinamai intoronn. Co pón pa ciamó salté? Iö salti dër ion alaleria y tö pa?

Tuta fora da: Nos mituns - Liber da cianties a plata 137 y adatada ala ortografia nöia y al eserzize.

Chisc diesc pici mandli

Chisc diesc pici mandli, salta ia y ca; ai diesc pici mandli, dër bel al i sá.

Chisc diesc pici mandli, salta sö y jö; i diesc pici mandli, salta tres deplü.

Chisc diesc pici mandli, salta intoronn; i diesc pici mandli, ai se god n monn.

Chisc diesc pici mandli, ó sëgn prësc s'un jí; i diesc pici mandli, vá düc a dormí.

1

2

3

4

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

Chisc di - esc pi - ci ma - ndli, sal - ta ia y ca;

ai di - esc pi - ci ma - ndli, dër bel al i sá.

7

LIDL isidor

44

7

LIDL isidor

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

4

Vagines Ladines

10

44

1

5533 |

56

SALTÉ

aria

datrai

defora

vicel

daite

cöce

balé

jödapé

nos

trëi

dedô

gonot

le

Coliëia cun SALTÉ les parores che spliga avisa olache y canche an pó salté!Te ci ciüfs toca pa pordërt les parores che ne spliga nia avisa le verb salté?

| 34

5757

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Capí ci che n averb é Can? Dan la teoria a plata 142 tl liber de gramaticaChe? Döta la classa y laur individual Co? Impé, te banch Cun ci? Ciantia tl sföi de laur, sföi de laurOlá? Te classa o te n ater local dla scora

Vari dl eserzize:

1. Jüch di dëic: SS cianta la ciantia cun MA y fej i movimënc cun i dëic

y dl salté (ia y ca, sö y jö y intoronn).

2. Discusciun: SS respogn ala domanda che vëgn do y dij dadalt coche an pó ciamó salté. SS pó ince fá dant coche an pó ciamó salté y le rest dla classa mëss stomé.

3. Eserzize: SS coliëia le verb salté cun i averbs.

4. Passaje ala teoria: MA damana: Ciodí ne pón pa nia colié les atres parores cun salté?. SS vëgn sura che i averbs é parores che spliga damí n verb, les atres parores á de atres funziuns y ne toca nia ti ciüfs dl tonn, coche:

aria, vicel: arnica le: grifes dl malan cöce, trëi: nagoles nos: pavé ghel balé: anzianes

5. Conclujiun:

Lí la plata 142 tl liber de gramatica.

Soluziun:

5A

Olá? Can?salté daite salté datraisalté defora salté dedôsalté jödapé salté gonot

58

L’AVERB5B

lí jö lí daite lí do lí dainré lí fora lí dedô lí dessot lí da sëra lí chiló lí söinsom lí inier lí sëgn lí granëtes

Chir por vigni averb n averb che dij fora so contrar y scrí la poesia danü:

Ci bel jüch de parores! Y tan de manires da lí. Ci parores vëgnel pa dant?

| 35

5959

5B

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Capí coche l averb vëgn adoré Capí la desfarënzia danter n averb de post y n averb de tëmp Can? Do la teoria a plata 142-143 tl liber de gramaticaChe? Laur de grupCo? Te banch Cun ci? Jüch de parores tl sföi de laur (Le jüch de parores é tut fora dl liber Sorëdl y plöia a plata 12 y é gnü adaté ala ortografia nöia y al eserzize), sföi de laurOlá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. Letöra: SS lí la poesia/le jüch de parores adöm cun MA.

2. Discusciun: Adöm cun MA analisëia SS les parores dla poesia. MA alza fora la forma lí granëtes, insciö che SS vëighes che ara se trata de n inom. Alzan fora la desfarënzia de significat danter lí + averb

y lí + sostantif vëgn la funziun dl averb ciamó n iade sotrissada.

3. Eserzize 1: Te grups da 2-3 porsones chir SS le contrar di averbs che vëgn dant tla poesia y scrí la poesia danü. SS pó lí dant la poesia.

4. Eserzize 2: SS fej n cërtl incër i averbs de post y n cuadrat incër i averbs de tëmp.

Soluziun: lí sö lí defora lí dant lí sovënz lí ite lí sëgn lí dessura lí da doman lí iló lí jödapé lí incö lí cancalé lí granëtes

Averbs de post: sö, jö, dant, do, ite, fora, dessura, dessot, iló, chiló, defora, daite, söinsom, jödapé

Averbs de tëmp: inier, incö, gonot, dainré, denant, dedô, sëgn, cancalé, da doman, da sëra

60

L’AVERB5C

ladin italiano Deutsch English

gonot spesso oft often

Iö sun Bita la ciuita y al me sá bel da jí cun le bob, canche i pó. Mo i ne vá nia dassora, porchël damani gonot valgügn, sce ai vëgn cun me. I vá scialdi cun mi compagns cun le bob, canche al é löna colma. Mia uma nes mëna dagnora sön Frara y spo raitunse jö: i ti sciampun datrai a mia uma, ajache i jun cun slöm y i ne stun mai chic, mo i jun tres inant.

Ci desfarënzies él pa danter i lingac?

Lí ci che Bita la ciuita fej ion.

Sotrissëia i averbs che Bita á adoré. Traslatëia chisc averbs tl talian, tl todësch y tl inglesc.

| 36

6161

5C

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Reconësce i averbs Conësce i averbs ti atri lingacCan? Do la teoria a plata 142-143 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur individual o de perCo? Te banch Cun ci? Sföi de laur (le test é tut fora dl liber Sorëdl y plöia a plata 108 y é gnü adaté ala ortografia y al eserzize)Olá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. Letöra: SS lí le test y sotrissëia i averbs de post y i averbs de tëmp.

2. SS traslatëia i averbs sotrissá tl talian, tl todësch y tl inglesc. MA pó daidé SS dantadöt tla traduziun ingleja.

3. Confrunt: Deboriada confrontëia SS i lingac, ti ciaran ai averbs che se somëia, coche p.ej. oft y often; mai y mai, y chi che é daldöt atramënter, coche p.ej. tres, sempre, immer, always.

Soluziun:

Iö sun Bita la ciuita y al me sá bel da jí cun le bob, canche i pó. Mo i ne vá nia dassora, porchël damani gonot valgügn, sce ai vëgn cun me. I vá scialdi cun mi compagns cun le bob, canche al é löna colma. Mia uma nes mëna dagnora sön Frara y spo raitunse jö: i ti sciampun datrai a mia uma, ajache i jun cun slöm y i ne stun mai chic, mo i jun tres inant.

gonot spesso oft often

scialdi perlopiù meistens mostly

dagnora sempre immer always/forever

jö giù runter down

datrai talvolta manchmal sometimes

mai mai nie never

tres sempre immer always/forever

62

LA POSIZIUN DL AGETIF4A

PizesPizes de crëpPizes de ciasesPizes de tëtPizes de stalesPizes doplesPizes intortesPizes platesPizes stortesPizes intëntesPizes noblesPizes dodëntesPizes gobesPizes da ciaré jöPizes da se la odëiPizes da jí söPizes da temëiPizes por le magunPizes por le plajëiPizes de ciantun

Y dötes da odëi.

Lí la poesia!

Incertlëia düc i agetifs!Olá é pa i agetifs?

62 | 37

6363

4A

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Capí la posiziun di agetifsCan? Dan la teoria a plata 154 tl liber de gramaticaChe? Laur de grupCo? Te banch, impéCun ci? Sföi de laur (la poesia é tuta fora dl liber Linies y spidic a plata 67)Olá? Te classa o te n ater local dla scora

Vari dl eserzize:

1. Letöra: SS lí la poesia.

2. SS incertlëia i agetifs che vëgn dant tla poesia.

3. Deboriada vëgnel confronté le resultat.

4. SS forma grups y chir movimënc da fá pro la poesia.

5. SS ti porta dant la poesia ala classa cun i movimënc.

6. Passaje ala teoria: SS vëgn sura cun l’aiüt de MA che l’agetif é scialdi do

l’inom.

7. Conclujiun: Lí la plata 154 tl liber de gramatica

Alternativa:

SS scrí te grups na medema poesia cun n ater titul y la lí dant.

Soluziun:

PizesPizes de crëpPizes de ciasesPizes de tëtPizes de stalesPizes doplesPizes intortesPizes platesPizes stortesPizes intëntesPizes nobles

Pizes dodëntes Pizes gobesPizes da ciaré jöPizes da se la odëiPizes da jí söPizes da temëiPizes por le magunPizes por le plajëiPizes de ciantun

Y dötes da odëi.

64

4B

Piramides:

Le ciafer

Le ciafer stanch

Le ciafer stanch rovënn

Le ciafer stanch rovënn l’auto

Le ciafer stanch rovënn l’auto nü

Le ciafer stanch rovënn l'auto nü sö por n pontun

Le ciafer stanch rovënn l’auto nü sö por n pontun ërt.

Le romun

Le romun sotí

Le romun sotí slaica

Le romun sotí slaica sön la tera

Le romun sotí slaica sön la tera mola

Le romun sotí slaica sön la tera mola amesa l’urt

Le romun sotí slaica sön la tera mola amesa l’urt vërt.

LA POSIZIUN DL AGETIF

| 38

65

Proa ince tö da scrí piramides.

39 |

6666

4B

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Capí la regola dla posiziun di agetifsCan? Do la teoria a plata 154 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? Sföi de laurOlá? Te classa

Vari dl eserzize:

1. Letöra: SS lí la piramida.

2. S proa da scrí piramides aladô dl ejëmpl dé dant, adoran de plü agetifs.

3. SS che ó, pó ti lí dant les piramides ales compagnes/ai compagns.

67

4C

LA POSIZIUN DL AGETIF

ciapel de bun

morjel

toch picescincunda bel

peza dezijiun feter

corú prisc colira burta

guant idea bröm ria

tascialerch lize bona

möt malietes belescualité

scarzé granfosch jonn

Te botëga

Scrí n dialogh dal titul Te botëga cun tüa compagna/to compagn de banch adoran ince chëstes parores. Portede dant le dialogh.

41 |

68

Te botëga

| 43

6969

4C

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Capí ci agetifs che stá do l’inom y ci agetifs che stá dan l’inomCan? Do la teoria a plata 154-155 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur de perCo? Te banch o ia por teraCun ci? Sföi de laurOlá? Te classa o te n ater local dla scora

Vari dl eserzize:

1. SS scrí le dialogh cun les parores dades dant.

2. SS ti porta dant le dialogh ala classa.

71

72

REPETIZIUN

les

S

M

– –

+

+

+

M

M

PA

P

+

+

M

FU

+

F

M

M

F

F

+

I

M

+

F

I

cöt

ai

nos

püres

polorina

vistîse

Liënda:+ plural– singolar• infinitif

S silbesF femininM mascolin

P presënt I imperfet PA passé FU futur

gratun

dal

scincun

zintia

ares

la

stlujôse

lize

l’

i

brüscies

cumpres

ales

arobá

te

mëda

stare

i

di

tomada

arjigné

dormiun

ascognüs

tistler

tla

i

al

porvará

START

Che röia pa denant sön Mesoles?

| 45

7373

Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:

Ci? Reconësce les parores y les mëte tla dërta formaCan? Coche repetiziun finalaChe? Laur de grupCo? Te banch o ia por teraCun ci? Plata dl jüch, das, mandliOlá? Te classa o te n ater local dla scora

Vari dl eserzize:

Jüch: Laur de grup: 2 – 4 SS

S1 tira le das y vá inant tan de vaguns che le das dá dant. S1 lí la parora tl vagun, ti ciara ala indicaziun dl simbol y mët la parora tla dërta forma. S2 controlëia. Á S1 dit dërt, pó S1 sté sön le vagun, ára/ál dit falé mëss S1 jí zoruch de trëi vaguns. Che röia pa denant sön Mesoles?

Alternativa:

SS scrí les formes sön na plata.

Soluziun:

la gratuns lizi ti dormîn tl les brüscia zinties iö cöje daii berba ascognü ai tomé aile po-lo-ri-na püri ai cumpraras dlesle tistlera stara le un scinché alvistí stlujëis arobé arjigná porvâ

74

75

TEST 1

Fá burta müsa.

I á valch che me drüca magun.

I á ce pesoch.

Al fej müsa da aje.

Al me vëgn orëdles fora.

Ara á poresc vërt.

Deura mo orëdles.

Chësc me mëti do orëdles.

Tó por nes.

I sun lovada cun pe ciamp.

Al se á lavé mans.

I á n grop col.

Ara ficia nes indlunch.

Al á dëic lunc.

Al me stá sö fle.

Al me stá stome.

Al porta gran crusc spiné.

baujies á iames cörtes.

Conësceste chëstes manires da dí?Mët ite i articui y les preposiziuns che mancia.

Inom:

Data:

7676

Soluziun:

Fá na burta müsa.

I á valch che me drüca sön le magun.

I á le ce pesoch.

Al fej na müsa da aje.

Al me vëgn dales orëdles fora.

Ara á le poresc vërt.

Deura mo les orëdles.

Chësc me mëti do les orëdles.

Tó por le nes.

I sun lovada cun le pe ciamp.

Al se á lavé les mans.

I á n grop tl col.

Ara ficia le nes indlunch.

Al á i dëic lunc.

Al me stá sö le fle.

Al me stá sön le stome.

Al porta na gran crusc sön le spiné.

Les baujies á les iames cörtes.

77

TEST 1B

1. André me á impresté roda y iö ti imprësti cialzá da rodes.

2. Este sigüda che cherta de identité y passaport ne sides nia tomá?

3. Alma, ciun é pa some da grana? Ciügn é pa dejiders?

4. Caía él Nazio. Al é mort pere. I ti feji condolianzes.

5. Olá é pa geniturs? Vëgnel umes a ves tó?

6. I sun stada tl salon de belëza. aundles á n bel corú y

ciavëis slomina.

7. Chësta é fortüna! Insciö ne unse nia scora doman!

8. Ai dij che ai pó lascé a ciasa tasces da scora doman.

Ai ti fej festa a maestra.

tëma contentëza interes

ola onoranza speranza

impëgn ial recordanza

apartamënt ordöra vidora

iogurt sënn ota

importanza ospedal ostaria

amur egoism usc

invit töme umor

niora paziënza onesté

tristëza ombolt öre

minunga ütia usanza

Scrí tla locia le dër agetif possessif!

Inom:

Data:

Scrí dan les parores le dër articul determinatif.Incertlëia i inoms astrac.

7878

Soluziun:

la tëma la contentëza l’interes la ola la onoranza la speranza l’impëgn le ial la recordanza l’apartamënt la ordöra la orchestrale iogurt le sënn la otala importanza l’ospedal la vidoral’amur l’egoism la uscl’invit le töme l’umor la aria la paziënza la onestéla niora l’ombolt l’örela tristëza la ütia la usanza

= inom astrat

1. André me á impresté süa roda y iö ti imprësti mi cialzá da rodes.2. Este sigüda che tüa cherta de identité y to passaport ne sides nia tomá? 3. Alma, ciun é pa to some da grana? Ciügn é pa tü dejiders?4. Caía él Nazio. Al é mort so pere. I ti feji mies condolianzes.5. Olá é pa üsc geniturs? Vëgnel ostes umes a ves tó?6. I sun stada tl salon de belëza. Mies aundles á n bel corú y mi ciavëis slomina.7. Chësta é nosta fortüna! Insciö ne unse nia scora doman!8. Ai dij che ai pó lascé a ciasa sües tasces da scora doman. Ai ti fej festa a süa maestra.

79

Harry Potter

Le pröm liber de Harry Potter (gní) publiché dl 1997. Al é gnü

scrit da Joanne K. Rowling, mia auturia preferida, che (nasce)

te England. Ara (scrí) tröpes stories por jones y jogn.

Süa idea ti (gní) canche ara ê sentada tla ferata che jô da

Manchester a London.

Ara (partí ite) la storia te set volums. Vigni volum cunta sciöche

Harry (passé) n ann de scora te internat. Al se (fá)

dui de bogn compagns, Hermine y Ron. Ai (combate) deboriada

cuntra la magia foscia. Sön la frunt ál na cujidöra a ziczach che ti

(resté) da na maledisciun dl ri striun, so nemich.

Cun chësc liber (pié ia) la ona de suzes de Joanne K. Rowling y

ara (mëte man) süa cariera sciöche auturia. Ara

(davagné) tröc scioldi y (gní) miliardara.

Mitans y mituns de döt le monn conësc y lí ion Harry Potter. I libri é danter chi che

(avëi) le maiú suzes al monn. Joanne K. Rowling

(ester) bona da concuisté i cörs de sü leturs jogn y manco jogn.

Traduturs (traslaté) süa storia te 60-70 lingac.

TEST 2

Incertlëia düc i agetifs possessifs che vëgn dant tl test.

Mët i verbs tl passé componü.

Inom:

Data:

8080

Soluziun:

Harry Potter

Le pröm liber de Harry Potter é gnü publiché dl 1997. Al é gnü scrit da Joanne K. Rowling, mia auturia preferida , che é nasciüda te England. Ara á scrit tröpes stories por jones y jogn.Süa idea ti é gnüda canche ara ê sentada tla ferata che jô da Manchester a London. Ara á partí ite la storia te set volums. Vigni volum cunta sciöche Harry á passé n ann de scora te internat. Al se á fat dui de bogn compagns, Hermine y Ron. Ai á combatü deboriada cuntra la magia foscia. Sön la frunt ál na cujidöra a ziczach che ti é restada da na maledisciun dl ri striun, so nemich. Cun chësc so liber é piada ia la ona de suzes de Joanne K. Rowling y ara á metü man süa cariera sciöche auturia. Ara á davagné tröc scioldi y é gnüda miliardara.Mitans y mituns de döt le monn conësc y lí ion Harry Potter. I libri é de chi che á albü le maiú suzes al monn. Joanne K. Rowling é stada bona da concuisté i cörs de sü leturs jogn y manco jogn.Traduturs á traslaté süa storia te 60-70 lingac.

81

TEST 2B

Cëch vá cun süa compagna Bita al chino. Ai ti ciara a n

film. Ai vá dedô te na ostaria te cité. Cëch se comana n

gote de ega minerala y n süch de pom a süa compagna.

Ai baia dl film. Cëch dij che al ti sá da stufé, mo al ti

plej a Bita. Ai á vëia da jí a balé. Ai vá te na discoteca iló

dlungia y ai se devertësc. Ai vá impormó tert de nöt a

ciasa y scrí chësta picia storia tl passé.

Scrí la storia tl passé componü!

Inom:

Data:

8282

Soluziun:

Cëch é jü cun süa compagna Bita al chino. Ai ti á ciaré a n film. Ai é jüs dedô te na ostaria te cité. Cëch se á comané n gote de ega minerala y n süch de pom a süa compagna. Ai á baié dl film. Cëch á dit che al ti á salpü da stufé, mo al ti á plajü a Bita. Ai á albü vëia da jí a balé. Ai é jüs te na discoteca iló dlungia y ai se á devertí. Ai é jüs impormó tert de nöt a ciasa y á scrit chësta picia storia tl passé.

83

TEST 2C

Scrí la storia tl passé.Scrí pro vigni dessëgn almanco öna na frasa.

Inom:

Data:

84

TEST 3

La marmelada é cialda. la marmelada cialda

Le botun é davert.

I chelneri é valënc.

Na figöra é burta.

L’auto é bunmarcé.

La braia é nöia.

Les liagnes é stletes.

Le cialt é gran.

I cians é dessená.

Le prisc é bun.

Les cialzes é scarzades.

Implësc les loces cun le dër averb.

Mi jorman vir , tl apartamënt sura le nost.

I ne vëighi mi cian. Olá él mo sciampé?

Ara á odü refodam sciuré .

Ciara mo ci scich che te as fat!

La pröma linia de scagns é ocupada dai ghesć de onur.

Ne te faleste tö?

jôse tert a dormí, spo se stentâse da lové .

cianta le cor di ëi, chël dles ëres cianta .

da doman chiló indlunch dedô sëgn

ignó datrai dessura mai dagnora

Scrí sciöche tl ejëmpl.

Inom:

Data:

8585

Soluziun:

la marmelada cialda le botun davert i chelneri valënc na burta figöra l’auto bunmarcé la braia nöia les stletes liagnes le gran cialt i cians dessená le bun prisc les cialzes scarzades

Mi jorman vir dessura, tl apartamënt sura le nost.I ne vëighi ignó mi cian. Olá él mo sciampé?Ara á odü refodam sciuré indlunch.Ciara mo chiló ci scich che te as fat!La pröma linia de scagns é dagnora ocupada dai ghesć de onur.Ne te faleste mai tö?Datrai jôse tert a dormí, spo se stentâse da lové da doman.Sëgn cianta le cor di ëi, chël dles ëres cianta dedô./Dedô cianta le cor di ëi, chël dles ëres cianta sëgn.

86

87

ampezan ambrela angostara

ampl ambulanza anties

ciamp bambesc aundla

ciampana bambin cianté

compagnia imbacolé confujiun

complet bombola congratulaziun

compliagn colomba guant

computer combate incolé

imparé combinaziun indolater

impé combiné inrujé

impëgn imbarché intier

implü jambun intratan

impormal sambëgn invalgó

important setëmber invern

pumpa simbol invié

rampin stambëch santú

rumpí timber söinsom

8A

Injunta eserzizeI SONNS MB Y MP

88

altonn autunno Herbst autumn

capela cappella Kapelle chapel

chitara chitarra Gitarre guitar

cupola cupola Kuppel cupola

flama fiamma Flamme flame

girafa giraffa Giraffe giraffe

gorila gorilla Gorilla gorilla

iaca giacca Jacke jacket

jopa zuppa Suppe soup

let letto Bett bed

mëssa messa Messe mass

palé palla Ball ball

scerif sceriffo Scheriff sheriff

stala stalla Stall stable

tapet tappeto Teppich carpet

9A

Injunta eserzizeI CONSONANC DOPLI

89

ara pësa ara passa

asó cassö

avisa narzissa

basa bassa

ciasa cassa

desert dessené

dlasena dassënn

frasa sfëssa

liösa cössa

9B

Injunta eserzizeI CONSONANC DOPLI

90

lisier cassier

mesa massa

mësa mëssa

mesanöt messaje

tosoré tosser

müsa ingrassé

prosa prossa

rosa rossa

tacosa cossa

91

5A

Cer Cëch,

al me á salpü dër bel da gní a te ciafé, dilan che te me

as lascé odëi tüa ciasa y to paisc.

To paisc á de plü abitanc co mi paisc y tüa ciasa é

bindebó maiú co mia ciasa.

Te zënter de nosc paisc él nosta scora nöia,

tüa scora é plülere vedla.

Urs la laurs vëgn ince te mia scora, ajache süa scora é

dër dalunc da süa ciasa. Osc ciamp dal sport me plej

ince dër, nosc ciamp dal sport é bëgn n püch desman.

Canche i orun soghé al palé stunse scialdi te nosc urt de

scora, ajache al é bindebó gran. Osc urt de scora indere

é scialdi strënt, iló ne jissera nia da soghé. Gnanca Pia

la formia y sü compagns ne stá dër ion te so ciamp dal

sport a soghé, ajache so ciamp dal sport é te n gran

rogn. I á odü che i ëis tröpes botëghes te osc paisc.

Nosc paisc nen á ma döes, mo ares é dër granes.

Ince Nata la schirata, Lola la muntagnola, Zisca la

bisca y Pia la formia vëgn sovënz te nostes botëghes a

cumpré ite, ajache sües botëghes é scialdi piceres.

Ví ince tö n iade a me ciafé.

A tosc

Injunta eserzizeLE PRONOM POSSESSIF

92

le mi la mia la tüa

la süa le nost L'ost

le so Le nost les sües

94

"Fá na burta müsa."

"Chësc me mëti do les orëdles."

"Al fej na müsa da aje."

"Al me vëgn dales orëdles fora."

"Ara á le poresc vërt. "

"I á le ce pesoch."

"I á valch che me drüca sön le magun."

"Deura mo les orëdles."

94 | 54

95

"Tó por le nes."

"Chësc me mëti do les orëdles."

"I sun lovada cun le pe ciamp."

"I á n grop tl col."

"Al se á lavé les mans."

"Ara ficia le nes indlunch."

" Al á i dëic lunc."

"Al me stá sö le fle."

"Al me stá sön le stome."

"Al porta na gran crusc sön le spiné."

"Les baujies á les iames cörtes."

9555 |

97

98