Upload
vuongkhanh
View
214
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
2
Test y conzet:Ruth Videsott, Veronica Rubatscher, Daria Valentin Letorat: Isabella Ties Grafi ca y layout: marameolab.net Consulënza scientifi ca:Rico Cathomas (conzet y didatica)Paul Videsott (linguistica) En colaboraziun cun la Intendënza Ladina, Provinzia Autonoma de Balsan, SüdtirolIn Zusammenarbeit mit dem Ladinischen Schulamt, Autonome Provinz Bozen, SüdtirolIn collaborazione con l’Intendenza scolastica Ladina, Provincia Autonoma di Bolzano, Alto Adige
© 2017 by Bozen-Bolzano University Presswww.unibz.it/universitypress Chësc material didatich debann é ma a desposiziun por la fasa de proa tles scores elementares ladines tratan l’ann de scora 2017/2018 en colaboraziun cun les auturies. Les osservaziuns y i comentars pó gní mená ite a chësta misciun: [email protected]
AUTONOME PROVINZ
BOZENSÜDTIROL
PROVINCIA AUTONOMA DI BOLZANOALTO ADIGE
PROVINZIA AUTONOMA DE BULSANSÜDTIROL
10
11
12
15
16
17
20
I SONNS MB Y MP
I SONNS MB Y MP
I SONNS MB Y MP
I CONSONANC DOPLI
I CONSONANC DOPLI
I CONSONANC DOPLI
I CONSONANC DOPLI
8A
8B
8C
9A
9B
9C
9D
5A
5B
5C
49
51
53
LE PASSÉ COMPONÜ
LE PASSÉ COMPONÜ
LE PASSÉ COMPONÜ
5A
5B
5C
41
44
46
LE PRONOM POSSESSIF
LE PRONOM POSSESSIF
LE PRONOM POSSESSIF
4A22 L’APOSTROF
5A
5B
5C
5D
25
28
30
32
L‘INOM CONCRET Y L‘INOM ASTRAT
L‘INOM CONCRET Y L‘INOM ASTRAT
L‘INOM CONCRET Y L‘INOM ASTRAT
L‘INOM CONCRET Y L‘INOM ASTRAT
5A
5B
5C
33
36
40
L’AGETIF POSSESSIF
L’AGETIF POSSESSIF
L’AGETIF POSSESSIF
5A
5B
5C
55
58
60
L’AVERB
L’AVERB
L’AVERB
1
1B
2
2B
2C
3
75
77
79
81
83
84
TEST
TEST
TEST
TEST
TEST
TEST
8A
9A
9B
5A
87
88
89
91
I SONNS MB Y MP
I CONSONANC DOPLI
I CONSONANC DOPLI
LE PRONOM POSSESSIF
4A
4B
4C
62
64
67
LA POSIZIUN DL AGETIF
LA POSIZIUN DL AGETIF
LA POSIZIUN DL AGETIF
LA POSIZIUN DL AGETIF
LA POSIZIUN DL AGETIF
LA POSIZIUN DL AGETIF
72 REPETIZIUN
94 MANIRES DA DÍ
Inom
Pronom
Verb
Articul
Agetif
Particoles
Categoria
Indicaziuneserzize
1° classa
2° classa
3° classa
4° classa
5° classa
1A
Recordete!
Numer dla plata tl sföi de laur
10 | 13
8
Oila, de düc i tiers che i ëis imparé da conësce tl monn di sonns y dles parores sot Mesoles, sunsi iö la sora che i ne ëis nia ciamó incunté. Mo Bita la ciuita y Cëch le stambëch me á bele cunté tröp de os.
I sun Urs la laurs y i me la conforti da fá chësta aventöra cun os!
1010
8A
I SONNS MB Y MP
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí canche an scrí N o M dan n consonant Can? Do la teoria a plata 42 tl liber de gramaticaChe? Laur de grup Co? Tl cërtlCun ci? Chertes cun parores (cf. injunta a plata 87) Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. MA moscëda les chertes, nen tol öna tla man y lí dant la parora. Sce la parora vëgn scrita cun M, tira SS n salt, sce la parora vëgn scrita cun N, stá SS chic.
2. SS scrí les parores tl sföi de ladin.
1111
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Savëi da adoré sciöche al toca les parores che vëgn scrites cun MB y MP y les parores che vëgn scrites cun N + n ater consonantCan? Do la teoria a plata 42 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur de grup o döta la classa Co? Te banch Cun ci? Chertes adorades pro l’eserzize 8A, sföi Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. MA lascia dötes les chertes ia por tera, insciö che SS vëiga coche les parores é scrites. Vigni S se chir fora almanco döes parores cun MP, döes parores cun MB y döes parores cun N + n ater consonant.
2. S1 mëss descrí les parores dan la classa o tl grup sce al vëgn fat grups, mo zënza adoré chë parora. SS mëss stomé de ci parora che ara se trata, la scrion sön na plata che ti vëgn spo mostrada a dötes/düc.
Alternativa:
MA pó ince ti dé punc a SS che stoma les parores.
I SONNS MB Y MP8B
12
I SONNS MB Y MP8C
Chirete fora 10 parores y traslatëieles tl talian, tl todësch y tl inglesc.
Ci parores mantëgn pa la regola ince ti atri lingac?
ladin italiano Deutsch English
| 10
1313
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Confronté sce la regola MB y MP vëgn dant te düc i lingac Can? Do la teoria a plata 42 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur individual o de perCo? Te banch Cun ci? Chertes adorades pro l’eserzize 8A, sföi, computerOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Vigni S se chir fora almanco 10 parores y les traslatëia tl talian, tl todësch y tl inglesc. Por la traduziun tl inglesc pó SS se daidé cun le computer.
2. Deboriada confrontëia SS ci parores che mantëgn la regola MB y MP ti atri lingac.
Soluziun:
Ejempli de parores:
8C
ladin italiano Deutsch English
ambrela ombrello Schirm umbrella
ambulanza ambulanza Ambulanz ambulance
ampl ampio breit wide
bambin bambino Kind child
bombola bombola Stahlflasche bottle
ciamp campo Feld field
ciampana campana Glocke bell
colomba colomba Taube dove
combate combattere kämpfen to fight
1414
combinaziun combinazione Kombination combination
combiné combinare kombinieren to combine
compagnia compagnia Freundschaft friendship
complet completo komplett complete
compliagn compleanno Geburtstag birthday
computer computer Computer computer
cumpré comprare kaufen to buy
imbarché imbarcare einschiffen to embark
imparé imparare lernen to learn
impëgn impegno Verpflichtung obligation
important importante wichtig important
pumpa pompa Pumpe pump
rampin gancio Haken hook
rumpí rompere brechen to break
sambëgn certamente sicherlich certainly
setëmber settembre September september
simbol simbolo Symbol symbol
stambëch stambecco Steinbock ibex
stampé stampare drucken to print
tëmp tempo Zeit time
timber timbro Stempel stamp
1515
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Savëi te ci lingaz che al vëgn adoré n consonant doplCan? Dan la teoria a plata 43 tl liber de gramaticaChe? Laur de grupCo? Tl cërtlCun ci? Chertes (cf. injunta a plata 88)Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. MA mët les chertes ia por tera. Vigni S ciafa na parora y mëss se chirí les chertes cun na parora ti atri lingac.
SS mëss se odëi fora te ci lingaz che la parora á n consonant dopl.
2. Passaje ala teoria: SS vëgn sura che al é te vigni lingaz consonanc dopli, mo che al nen é tl ladin, a desfarënzia dal talian y dal todësch, ma dui.
I CONSONANC DOPLI9A
1616
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce canche S amesa la parora é debl o sterch Savëi canche al vëgn adoré S o SS amesa la parora aladô dl sonnCan? Dan la teoria a plata 43-44 tl liber de gramaticaChe? Laur de grupCo? Tl cërtlCun ci? Chertes (cf. injunta a plata 89)Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. MA moscëda les chertes, nen tol öna tla man y lí dant la parora. Sce S amesa la parora é debl se cüfa SS, sce S é sterch alza SS i brac.
2. SS scrí les parores tl sföi.
3. Passaje ala teoria: SS vëgn sura che canche S é sterch é le consonant dopl, canche S é debl él scëmpl.
4. Lí la plata 43 tl liber de gramatica
9B
I CONSONANC DOPLI
17
I CONSONANC DOPLI
Bita la ciuita ó jí alaleria. Süa uma ti dëida recordé che ara mëss se vistí la ciüria, ajache ara toss.
Uma: Te mësses te vistí la ciüria!Bita: Pói tó chë rossa?
9C
:
:
:
:
:
:
:
:
Vá inant cun la storia y scrí n dialogh danter Bita la ciuita y süa uma, cun les parores che te as scrit te to sföi:
11 |
1919
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Savëi ci parores che vëgn scrites cun S y ciünes cun SS Can? Do la teoria a plata 43-44 tl liber de gramaticaChe? Laur de perCo? Te banchCun ci? Sföi de laur, chertes adorades pro l'eserzize 9BOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS vá inant cun la storia y scrí n dialogh danter i dui personaji, tolon le plü parores poscibles adorades pro l’eserzize 9B.
2. SS porta dant le dialogh y alza fora cun la pronunzia canche le consonant é dopl.
9C
20
9D
I CONSONANC DOPLI
Invëntete na poesia por tüa compagna/to compagn de banch, tolon le plü parores cun NN che te conësces.
| 13
2121
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Savëi ci parores che vëgn scrites cun NN Can? Do la teoria a plata 45 tl liber de gramaticaChe? Laur individual, laur de perCo? Te banchCun ci? Sföi de laur, liber de gramaticaOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS scrí na poesia por la compagna/le compagn de banch, tolon le plü parores cun NN (ince verbs) che SS conësc.
2. SS se barata ia y ca les poesies y mëss imparé la poesia dla compagna/dl compagn adamënz.
9D
22
L’APOSTROF
cian y iat
iade se â uniun di tiers abiné
adöm por baié de cosses dër importantes por
döta comunité. Düc i tiers ê gnüs:
elefant, ial, olp,
cerf. Canche düc tiers ê sentá jö y
üsc ê stlüt, se âi intenü che
camel ê unich che manciâ.
cian â ciafé ordin da jí a le chirí.
Mo cian ne savô nia coche camel
ciarâ fora.
“Al á goba!”, ti â splighé liun.
cian ê rové pro iat che fajô
goba.
4A
22 | 14
23
Al â sambëgn atira miné che al foss camel
y al ti â invit por incuntada.
“Chiló ves mëni camel!”, â dit cian.
ofenüda dl iat dales parores dl cian ê tan
grana, che al ti é sön chëra salté tla müsa y le â
sgrafedé. Da inlaota incá ne se é cian y
iat mai plü gnüs.
Lí la storia. Implësc les loces cun le dër articul! Can adorunse pa l’apostrof?
2315 |
2424
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí canche l’articul vëgn apostroféCan? Do la teoria a plata 50 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banch Cun ci? Sföi de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS lí la storia y implësc les loces cun le dër articul determinatif y indeterminatif, cun apostrof o zënza.
2. SS confrontëia so laur. Te n valgügn caji pó sides l’articul determinatif co l’articul indeterminatif jí bun.
Soluziun:
Le cian y le iat
N iade se â la/na uniun di tiers abiné adöm por baié de cosses dër importantes por döta la comunité. Düc i tiers ê gnüs, l’elefant, le ial, la olp, le cerf … Canche düc i tiers ê sentá jö y l’üsc ê stlüt, se âi intenü che le camel ê l’unich che manciâ. Le cian â ciafé l’ordin da jí a le chirí. Mo le cian ne savô nia coche le camel ciarâ fora. “Al á la/na goba!”, ti â splighé le liun. Le cian ê rové pro n iat che fajô la goba. Al â sambëgn atira miné che al foss le/n camel y ti â dé l’invit por la incuntada. “Chiló ves mëni le camel!”, â dit le cian. La ofenüda dl iat dales parores dl cian ê tan grana, che al ti ê sön chëra salté tla müsa y le â sgrafedé. Da inlaota incá ne se é le cian y le iat mai plü gnüs.
4A
25
L'INOM CONCRET Y L'INOM ASTRAT 5A
Pire, le bravatun
Al é bele tert. Na gran scurité cür les ciases y les strades de paisc. Pire y Nina sënt la stanchëza dl de. Ai se arjigna ca da jí a dormí. I dui é fre y so. Nina é plü vedla co Pire. Ai se á bele vistí le pigiama. Chël de Pire é cënter bröm y blanch, chël de Nina é zinch da n gröm de corusc. I dui é te bagn che ai se lava i dënz, canche Nina damana: “Da ci te tëmeste pa tö le plü?”“Iö ne me tëmi da nia!”, respogn Pire.“Mia maiú tëma é chëra dai spiric!”, dá pro Nina.Nina pënsa do y cun süa furbizia se lascera tomé ite na bona idea. Adascusc se slaichera tla ciamena de Pire, canche al é bele sot tl some. Ara tol n gote y le mët sön balcun dan vider. Ara jota ite arbëies. Sot gote ite ficera n taí de maiolica. Ala fin jotera ite ega tl gote pro les arbëies. Nina se ascogn spo te ciamena do coltrina. Da mesanöt aldon stlopetan: ping, pong, pup, plop…!!Pire se descëda dala gran spordüda. Al ti vá n gran frëit jö por le spiné. Al stlüta sö te let y scraia dadalt: “Aiüt! Aiüt! Spiric!”Nina se la rí y vëgn fora de so ascognadú. “Vëigheste! Spo aste impó pora da valch!” I dui se ciara y se la rí. Ci bela matada!
Lí la storia.
Sotrissëia düc i inoms. Vëigheste fora na desfarënzia danter chisc inoms?
16 |
2626
5A
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí ci che n inom concret y n inom astrat éCan? Dan la teoria a plata 68 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de per y döta la classa Co? Te banchCun ci? Sföi de laur Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Letöra: SS lí la storia.
2. Eserzize 1: SS sotrissëia düc i inoms che vëgn dant tla storia.
3. Passaje ala teoria: MA damana p.ej.: “Ciügn de chisc inoms podunse pa pié ite, ,
ciarcé o odëi? Ci desfarënzia él pa p.ej. danter l’inom ciasa y l’inom stanchëza? Podunse pié ite la ciasa? Podunse pié ite la stanchëza, y i.i.?” SS vëgn sura che al é inoms che an pó odëi, ciarcé y pié ite (concrec) y inoms che an ne pó nia odëi, nia ciarcé y nia pié ite y nia ciarcé (astrac).
4. Eserzize 2: SS desfarenziëia cun dui corusc i inoms concrec y i inoms astrac.
5. Conclujiun: Lí la plata 68 tl liber de gramatica
2727
Soluziun:
Al é bele tert. Na gran scurité cür les ciases y les strades de paisc. Pire y Nina sënt la stanchëza dl de. Ai se arjigna ca da jí a dormí. I dui é fre y so. Nina é plü vedla co Pire. Ai se á bele vistí le pigiama. Chël de Pire é cënter bröm y blanch, chël de Nina é zinch da n gröm de corusc. I dui é te bagn che ai se lava i dënz, canche Nina damana: “Da ci te tëmeste pa tö le plü?”“Iö ne me tëmi da nia!”, respogn Pire.“Mia maiú tëma é chëra dai spiric!”, dá pro Nina.Nina pënsa do y cun süa furbizia se lascera tomé ite na bona idea. Adascusc se slaichera tla ciamena de Pire, canche al é bele sot tl some. Ara tol n gote y le mët sön balcun dan vider. Ara jota ite arbëies. Sot gote ite ficera n taí de maiolica. Ala fin jotera ite ega tl gote pro les arbëies. Nina se ascogn spo te ciamena do coltrina. Da mesanöt aldon stlopetan: ping, pong, pup, plop…!!Pire se descëda dala gran spordüda. Al ti vá n gran frëit jö por le spiné. Al stlüta sö te let y scraia dadalt: “Aiüt! Aiüt! Spiric!”Nina se la rí y vëgn fora de so ascognadú. “Vëigheste! Spo aste impó pora da valch!” I dui se ciara y se la rí. Ci bela matada!
inoms concrec inoms astrac
28
L'INOM CONCRET Y L'INOM ASTRAT 5B
INOMS CONCREC INOMS ASTRAC
Incola ite les zetoles cun i inoms tla dërta lerch dla tabela.
| 17
2929
5B
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Savëi da desfarenzié danter inoms concrec y inoms astracCan? Do la teoria a plata 68-69 tl liber de gramaticaChe? Laur de per Co? Te banchCun ci? Sföi de laur, zetoles ötesOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Te grups da dui scrí SS i inoms che vëgn dant tla storia dl eserzize 5A sön les zetoles ötes.
2. SS incola ite les zetoles tla dërta lerch dla tabela.
Soluziun:
INOMS CONCRECarbëies, ascognadú, bagn, balcun, ciamena, ciases, coltrina, corusc, dënz, ega, fre, gote, let, maiolica, Nina, paisc, pigiama, Pire, scurité, so, spiné, spiric, strades, taí, vider
INOMS ASTRACde, frëit, furbizia, idea, matada, mesanöt, pora,some, spordüda, stanchëza, tëma
30
L'INOM CONCRET Y L'INOM ASTRAT 5C
ladin italiano Deutsch English
alegria oscurità Müdigkeit warmth
sëi rabbia Traurigkeit happiness
tëma freddo Neugierde hunger
cunteja solitudine Mut love
Emoziuns te ciasaOlá sënteste pa chëstes emoziuns y chisc sentimënc? Scrí i inoms astrac dessot ti locai de ciasa y che te sá da sintí propi iló le plü. Baia dedô tl grup de tü sentimënc y de tües esperiënzes. Metede adöm na scena y portedela dant ala classa!
CIAMENA BAGN
STÜA CIASADAFÜCH
CIANOA GARASC
SOTLETËT
| 18
3131
5C
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Aprofondí le significat de n inom concret y n inom astratCan? Do la teoria a plata 68-69 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur individual y de grupCo? Te banchCun ci? Sföi de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS lí i inoms concrec te ciasa y i inoms astrac sotcá.
2. SS scrí i inoms astrac te n local dla ciasa, olache SS sënt plü dassënn chël sentimënt.
3. SS baia tl grup de sü sentimënc y dles esperiënzes che SS á albü.
4. Jüch de rode: Te grups mët adöm SS na scena de teater sön la basa dles parores y dles esperiënzes cuntades.
5. Confrunt: SS vëgn sura che al é ince tl talian, tl todësch y tl inglesc inoms concrec y inoms astrac cun les medemes funziuns coche tl ladin.
3232
L'INOM CONCRET Y L'INOM ASTRAT 5D
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Aprofondí le significat de n inom concret y de n inom astratCan? Do la teoria coche teoria a plata 68-69 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur individual y de grupCo? Te banchCun ci? Sföi de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS scrí na storia sön sües esperiënzes che trata de sentimënc, pian ia dal eserzize 5C.
2. SS che ó, pó lí dant la storia.
Alternativa:
Cun les stories pón fá na mostra o n pice liber.
33
L’AGETIF POSSESSIF5A
1. Today is birthday.
my the my
2. Ho invitato compagne
e compagni alla festa.
mie i miei le mie miei
3. I á ince invié Merch y so.
so sü süa
4. Das sind Freunde.
die meine mein meine
5. Mio fratello mi presta
macchina telecomandata.
suo la sua sua
6. tota y om
me á fat dër na bona turta da ciuchelada.
mia süa mies so
7. babysitter mi aiuta
a tagliare le fette di torta.
mie mia la mia
Fá na crusc pro la dërta soluziun y scríela tla locia.
3319 |
34
8. Tan bel che al é da daurí
sö scincundes!
osc osta ostes
9. Bluse gefällt mir sehr.
deine dein die deine
10. presenza mi fa piacere.
vostra la vostra vostro
11. amizizia é de gran valüta por me.
nosc nüsc nosta
12. Maria und Sara, sind das Taschen?
euer die euren eure
13. Lena y Merch, al é gnü mëda a ves tó.
osc osta üsc
14. compagns é plü
importanc co scincundes.
nosc sü nüsc sües
| 20
3535
5A
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí coche l'agetif possessif vëgn adoréCan? Dan la teoria a plata 95 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de per y döta la classa Co? Te banchCun ci? Sföi de laur Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS fej l’eserzize tl sföi de laur y chir la dërta soluziun.
2. SS confrontëia l’eserzize deboriada.
3. Confrunt: Adöm cun MA proa SS da ciafé fora la desfarënzia de coche l'agetif possessif vëgn adoré danter i cater lingac.
4. Passaje ala teoria: Adöm cun MA proa SS da ciafé fora la regola dl agetif possessif: l’articul ne vá nia debojëgn tl ladin, tl todësch y tl inglesc, mo ma tl talian.
5. Conclujiun: Lí la plata 95 tl liber de gramatica
Soluziun:
1. Today is my birthday.2. Ho invitato le mie compagne e i miei compagni alla festa.3. I á ince invié Merch y süa so.4. Das sind meine Freunde.5. Mio fratello mi presta la sua macchina telecomandata.6. Mia tota y so om me á fat dër na bona turta da ciuchelada. 7. La mia babysitter mi aiuta a tagliare le fette di torta.8. Tan bel che al é da daurí sö ostes scincundes!9. Deine Bluse gefällt mir sehr.10. La vostra presenza mi fa piacere.11. Nosta amizizia é de gran valüta por me.12. Maria und Sara, sind das eure Taschen?13. Lena y Merch, al é gnü osta mëda a ves tó.14. Nüsc compagns é plü importanc co sües scincundes.
36
L’AGETIF POSSESSIF
Mia tascia é plëna.
Mies tasces é plënes.
Tüa morona é preziosa.
Tües morones é prezioses.
So rocin é stare.
Sü rocins é stari.
Osc capo é zite.
Üsc capi é ziti.
Süa defilada é garatada.
Sües defilades é garatades.
Mi tascin dala sminca
é cer.
Mi tascins dala sminca
é cers.
5B
Taia fora les chertes y cherta a duet.
| 22
37
To boteghier é talian.
Tü boteghiers é talians.
Nosc compagn
é modern.
Nüsc compagns
é moderns.
To baje é fin. Tü baji é fins. Nosta botëga é daverta.
Nostes botëghes
é davertes.
Osta modela é conesciüda.
Ostes modeles é
conesciüdes.
So sciore é forest.
Sü sciori é foresć.
23 |
38
SINGOLAR PLURAL
feminin mascolin feminin mascolin
morona mi rocin mies morones rocins
morona to rocin morones tü rocins
süa morona rocin morones sü rocins
morona nosc rocin nostes morones rocins
osta morona rocin morones üsc rocins
süa morona rocin sües morones rocins
Implësc la tabela:
| 25
3939
5B
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Savëi da formé y da adoré l’agetif possessifCan? Do la teoria a plata 95-96 tl liber de gramaticaChe? Laur de grup y individualCo? Ia por tera, te banch Cun ci? Chertes taiades fora, sföi de laurOlá? Te classa o te porte
Vari dl eserzize:
1. SS taia fora les chertes.
2. Jüch: SS forma grups de 3-4. Vigni grup ciafa n poch de chertes. S moscëda les chertes y les partësc fora dötes. S ne lascia nia odëi sües chertes. S controlëia denant che mëte man, sce ara/al á bele damperfora pers te so poch. N per é formé da na cherta cun la frasa tl singolar y la medema frasa tl plural. Sce S á n per, pó S le mëte jö sön mësa y dí les frases dadalt, coche p.ej.: To baje é fin. Tü baji é fins.S che á le manco chertes pó mëte man. S1 damana öna/un do na cherta che ti mancia por formé n per, p.ej., “Elisa, aste la cherta: Nostes botëghes é davertes?” S mëss dagnora damané do la cherta forman la frasa che ti mancia, chël ó dí meton la frasa tl plural o tl singolar. Sce S2 á la cherta, mëssera/mëssel ti la dé. Sce nia, ti tochera ala proscima/al proscim da damané. S1 pó damané tan de iadi, cina che S2 respogn che ara/al ne ánia la cherta damanada. S1 pó ince mudé jö y damané tres valgügn de atri.Canche S ciafa n per, mët S les döes chertes sön mësa y dij les frases dadalt. Che á pa ala fin le plü pers?
3. Eserzize: SS implësc la tabela cun i agetifs possessifs che mancia.
Soluziun:
singolar pluralfeminin mascolin feminin mascolin
mia morona mi rocin mies morones mi rocinstüa morona to rocin tües morones tü rocinssüa morona so rocin sües morones sü rocinsnosta morona nosc rocin nostes morones nüsc rocinsosta morona osc rocin ostes morones üsc rocinssüa morona so rocin sües morones sü rocins
4040
L’AGETIF POSSESSIF5C
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Savëi da adoré dërt i agetifs possessifs tla descriziunCan? Do la teoria a plata 95-96 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur individual o de perCo? Te banch Cun ci? Sföi, retrac de modeles y modei Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. MA sparpagnëia ia por tera de plü retrac de modeles y modei – tuc fora da prospec.
2. SS se chir fora adascusc n retrat y scrí na descriziun dla modela/dl model tla pröma porsona tl singolar. MA ti dij a SS da adoré tröc agetifs possessifs, coche p.ej.: mia braia é lungia, mi ciavëis é lizi y i.i.
3. S lí dant tl grup o cun düc deboriada süa descriziun.
4. SS proa da capí y da stomé de ci retrat che ara se trata.
Ejëmpli de frases:
Mi ciavëis é lunc y ariciá.Mia tascia é plëna.Mia braia é slissia.Mia sciarpa é de lana.Mies aundles é depëntes a scür cöce.Mi cialzá é alc cun le tach y ai é de coran.
41
Cer Cëch,
al me á salpü dër bel da gní a te ciafé, dilan che te me as lascé odëi tüa
ciasa y to paisc. To paisc á de plü abitanc co mi paisc y tüa ciasa é bindebó
maiú co mia ciasa. Te zënter de nosc paisc él nosta scora nöia, tüa scora é
plülere vedla. Urs la laurs vëgn ince te mia scora, ajache süa scora é dër
dalunc da süa ciasa. Osc ciamp dal sport me plej ince dër, nosc ciamp dal
sport é bëgn n püch desman. Canche i orun soghé al palé stunse scialdi
te nosc urt de scora, ajache al é bindebó gran. Osc urt de scora indere
é scialdi strënt, iló ne jissera nia da soghé. Gnanca Pia la formia y sü
compagns ne stá dër ion te so ciamp dal sport a soghé, ajache so ciamp
dal sport é te n gran rogn. I á odü che i ëis tröpes botëghes te osc paisc.
Nosc paisc nen á ma döes, mo ares é dër granes. Ince Nata la schirata,
Lola la muntagnola, Zisca la bisca y Pia la formia vëgn sovënz te nostes
botëghes a cumpré ite, ajache sües botëghes é scialdi piceres.
Ví ince tö n iade a me ciafé. A tosc
LE PRONOM POSSESSIF5A
Bita é stada a ciafé Cëch le stambëch y sëgn óra ti scrí na lëtra por le rengrazié. Lí la lëtra y fá n cërtl incër düc i agetifs possessifs che te ciafes tla lëtra.
Al me pé che Bita ais adoré de massa inoms acompagná da agetifs possessifs. Saste tö cun ci che an podess i baraté fora?
26 |
4242
5A
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce i agetifs possessifs Capí ci che n pronom possessif é Can? Dan la teoria a plata 106-107 tl liber de gramaticaChe? Laur de grup y cun döta la classaCo? Te banch Cun ci? Sföi de laur, lëtra da stampé sön A3 y chertes cun pronoms (cf. injunta a plata 91-92)Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Introduziun: MA partësc ite la classa te grups da trëi.
Vigni grup ciafa la lëtra sön A3.
2. Letöra: SS lí la lëtra y sotrissëia düc i agetifs possessifs
y l'inom che ai acompagnëia.
3. MA damana: “Pro la frasa To paisc á de plü abitanc co mi paisc y tüa ciasa é bindebó plü grana co mia ciasa ci podunse pa scrí impede tó dui iadi mi paisc y mia ciasa? Cun ci parora o parores podunse pa sostituí mi paisc
y mia ciasa?” MA scrí sön tofla les respostes che vëgn da SS, cina che an abina la dërta: le mi y la mia.
4. Vigni grup ciafa les chertes cun i pronoms possessifs. SS taia fora y incola i pronoms possessifs sura i agetifs possessifs y l'inom che ai acompagnëia olache al vá debojëgn.
5. Passaje ala teoria: SS vëgn sura che les parores sön les chertes é pronoms y vëgn porchël acompagnades da n articul.
6. Sföi de laur: SS barata fora i agetifs possessifs tla lëtra tl sföi de laur
cun pronoms possessifs olache al vá debojëgn.
7. Conclujiun: Lí la plata 106-107 tl liber de gramatica.
4343
Soluziun:
Cer Cëch, al me á salpü dër bel da gní a te ciafé, dilan che te me as lascé odëi tüa ciasa y to paisc. To paisc á de plü abitanc co mi paisc (le mi) y tüa ciasa é bindebó maiú co mia ciasa (la mia). Te zënter de nosc paisc él nosta scora nöia, tüa scora (la tüa) é plülere vedla. Urs la laurs vëgn ince te mia scora, ajache süa scora (la süa) é dër dalunc da süa ciasa. Osc ciamp dal sport me plej ince dër, nosc ciamp dal sport (le nost) é bëgn n püch desman. Canche i orun soghé al palé stunse scialdi te nosc urt de scora, ajache al é bindebó gran. Osc urt de scora (L'ost) indere é scialdi strënt, iló ne jissera nia da soghé. Gnanca Pia la formia y sü compagns ne stá dër ion te so ciamp dal sport a soghé, ajache so ciamp dal sport (le so) é te n gran rogn. I á odü che i ëis tröpes botëghes te osc paisc. Nosc paisc (Le nost) nen á ma döes, mo ares é dër granes. Ince Nata la schirata, Lola la muntagnola, Zisca la bisca y Pia la formia vëgn sovënz te nostes botëghes a cumpré ite, ajache sües botëghes (les sües) é scialdi piceres. Ví ince tö n iade a me ciafé.
A tosc BITA
44
1. La maestra de Lena é plü vedla co la mia.
2. Mi palé é bröm. De ci corú é pa le to?
3. Süa strada é tan leria co la nosta.
4. Nosta roda é dal mecanich. Olá é pa la osta?
5. So jorman é paur. Ci fej pa le to de mistier?
6. Chësc porte é plü scür co le nost.
LE PRONOM POSSESSIF5B
Saste tö da formulé chëstes frases tl plural?
| 27
4545
5B
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Conësce les formes di agetifs possessifs y di pronoms possessifsCan? Do la teoria a plata 106-108 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de per Co? Te banch Cun ci? Sföi de laur Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
SS lí les frases y les mët tl plural.
Soluziun:
1. La maestra de Lena é plü vedla co la mia.Les maestres de Lena é plü vedles co les mies.
2. Mi palé é bröm. De ci corú é pa le to? Mi palés é bröms. De ci corú é pa i tü?
3. Süa strada é tan leria co la nosta.Sües strades é tan leries co les nostes.
4. Nosta roda é dal mecanich. Olá é pa la osta? Nostes rodes é dai mecanics. Olá é pa les ostes?
5. So jorman é paur. Ci fej pa le to de mistier? Sü jormans é paurs. Ci fej pa i tü de mistier?
6. Chësc porte é plü scür co le nost.Chisc porti é plü scürs co i nüsc.
46
LE PRONOM POSSESSIF5C
Chësta ne é nia mia ciasa, mo la tüa.
mia ciasa
la süa
nosta plaza
la mia
so pech
l‘ost
sües ostaries
le to
sü hotei
le nost
ostes scores
i mi
süa biblioteca
i sü
to auto
la tüa
nosc dotur
les ostes
mi urt
les nostes
üsc ofizi
les sües
tües maestres
le so
Ci moscedoz de parores! Dëideme da mëte adöm i cuadrac aranci cun i violec, fajon frases adinfora!Fá na crusc sön i cuadrac che te as bele adoré!
| 28
4747
5C
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Conësce les formes di agetifs y di pronoms possessifs Conësce les formes di agetifs y di pronoms possessifs ti atri lingacCan? Do la teoria a plata 106-109 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur de per o de grupCo? Te banch o ia por teraCun ci? Sföi de laur, das dai corusc (cf. Alfabetier)Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Jüch: S1 se chir fora n cuadrat arance y n cuadrat violet che corespogn y fej na crusc suraía. S2 controlëia che i dui cuadrac taches adöm. S1 tira le das dai corusc y formulëia na frasa cun les döes formes tl lingaz dé dant dal das y aladô dl ejëmpl de frasa dé dant o ince atramënter. Spo ti tochera a S2 da chirí fora dui cuadrac y da trá le das. Le jüch vá inant cina che al é gnü adoré düc i cuadrac.
2. Confrunt: Deboriada cun MA vëgnel confronté i cater lingac.
Soluziun:
Chësta ne é nia mia ciasa, mo la tüa/la süa.Chëstes ne é nia sües ostaries, mo les nostes/les ostes. Chësta ne é nia süa biblioteca, mo la mia. Chësc ne é nia mi urt, mo le to/le so/le nost. Chësta ne é nia nosta plaza, mo la süa/la mia. Chisc ne é nia sü hotei, mo i mi. Chësc ne é nia to auto, mo le so/le nost. Chisc ne é nia üsc ofizi, mo i sü/i mi. Chësc ne é nia so pech, mo l’ost/le nost. Chëstes ne é nia ostes scores, mo les sües/les nostes. Chësc ne é nia nosc dotur, mo l’ost. Chëstes ne é nia tües maestres, mo les ostes/les nostes/les sües.
4848
Questa non è la mia casa, ma la tua/la sua.Queste non sono le sue osterie, ma le nostre/le vostre. Questa non è la sua biblioteca, ma la mia. Questo non è il mio giardino, ma il tuo/il suo/il nostro. Questa non è la nostra piazza, ma la sua/la mia. Questi non sono i suoi/i loro hotel, ma i miei. Questa non è la mia macchina, ma la sua/la nostra. Questi non sono i vostri uffici, ma i suoi/i loro/i miei. Questo non è il mio panettiere, ma il vostro/il nostro. Queste non sono le vostre scuole, ma le sue/le loro/le nostre. Questo non è il nostro medico, ma il vostro. Queste non sono le tue maestre, ma le vostre/le nostre/le sue/le loro.
Das ist nicht mein Haus, sondern deines/ihres/seines. Das sind nicht seine/ihre Gasthäuser, sondern unsere/eure. Das ist nicht deine Bibliothek, sondern meine. Das ist nicht mein Garten, sondern deiner/ihrer/seiner/unserer. Das ist nicht unser Platz, sondern ihrer/seiner/meiner.Das sind nicht seine/ihre Hotels, sondern meine. Das ist nicht mein Auto, sondern ihres/seines/unseres. Das sind nicht eure Büros, sondern ihre/seine/meine. Das ist nicht mein Bäcker, sondern eurer/unserer. Das sind nicht eure Schulen, sondern ihre/seine/unsere. Das ist nicht unser Arzt, sondern eurer. Das sind nicht deine Lehrerinnen, sondern eure/unsere/ihre/seine.
This is not my house but yours/hers/his. These are not our guesthouses but ours/yours. This is not your library but mine. This is not my garden but yours/hers/his/ours. This is not our place but theirs/hers/his/mine. These are not theirs/his/her hotels but mine. This is not my car but theirs/hers/his/ours. These are not your offices but theirs/hers/his/mine. This is not my baker but yours/ours. These are not your schools but theirs/hers/his/ours. This is not my doctor but yours. These are not my teachers but yours/ours/hers/his/theirs.
Cënder, le iat fosch.
Cënder, le iat fosch de Tom, é jü n bel de
da porta fora y ne é nia plü gnü derevers.
Tom l’á chirí indlunch, mo al ne l’á nia abiné.
Al ê momënc olache al sperâ dassënn da
l’odëi le de do dadoman indô dan porta.
Mo al se temô da ne le ciafé mai plü.
Olá sará pa mai Cënder? Al podô ma aspeté.
LE PASSÉ COMPONÜ5A
Lí la storia. Sotrissëia i verbs!Ci desfarënzies él pa danter i tëmps?
4929 |
5050
5A
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí che al é tëmps scëmpli y tëmps componüs Can? Dan la teoria a plata 124 tl liber de gramaticaChe? Laur de grup y laur individualCo? Te banch Cun ci? Sföi de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Letöra: MA o SS lí dant la storia.
2. Vigni S sotrissëia te so sföi i verbs.
3. Passaje ala teoria: MA damana ci tëmps che SS vëiga fora y sce al é formes che SS ne conësc nia ciamó y sce SS sá coche an ti dij. Deboriada vëgn sura SS che al é tëmps formá ma da öna na parora, coche p.ej. sperâ, che pó sté dassusc, che al é tëmps formá da de plü parores, coche p.ej. é gnü, che toca adöm y che al é formes che ne dá nia dant n tëmp, coche aspeté.
4. Conclujiun: Lí la plata 124 tl liber de gramatica.
Soluziun:
Cënder, le iat fosch de Tom, é jü n bel de da porta fora y ne é nia plü gnü derevers. Tom l’á chirí indlunch, mo al ne l’á nia abiné. Al ê momënc olache al sperâ dassënn da l’odëi le de do dadoman indô dan porta. Mo al se temô da ne le ciafé nia plü. Olá sará pa mai Cënder? Al podô ma aspeté.
51
5B
Tëmp scëmpl Tëmp componü Infinitif
LE PASSÉ COMPONÜ
Scrí tla tabela chiló dessot i verbs che vëgn dant tla storia aladô dl tëmp.
30 |
5252
5B
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Savëi da desfarenzié n tëmp scëmpl da n tëmp componü Can? Do la teoria a plata 124 tl liber de gramaticaChe? Laur individualCo? Te banch Cun ci? Sföi de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. MA o S lí dant i verbs che vëgn dant tla storia.
2. S scrí i verbs tla dërta corona dla tabela, aladô sce ara se trata de n tëmp scëmpl, de n tëmp componü o dl infinitif.
Soluziun:
Tëmp scëmpl Tëmp componü Infinitif
ê é jü odëi
sperâ é gnü ciafé
se temô á chirí aspeté
sará á abiné
podô
53
LE PASSÉ COMPONÜBingo dl partizip
5C
S 1du hast gesucht
ara é tomada
è caduta
ares á salpü
ho camminato
er hat versteckt
ihr habt gespielt
i sun jüdawir sind gelaufen
abbiamo giocato
avete saputo
ai é saltá
S 3
te es arsísono
scivolatai ëis messü
ho dovutosei
atterratai un partí
sie haben geteilt
ha pensatoi sun
ciumpedada
è scivolatowir sind
gewachsenal á pordü
jí camminare gehen gní venire kommen
chirí cercare suchen soghé giocare spielen
tomé cadere fallen salté correre laufen
ascogne nascondere verstecken savëi sapere wissen
ponsé pensare denken partí dividere teilen
crësce crescere wachsen ciumpedé inciampare stolpern
messëi dovere müssen arsí atterrare landen
slizié scivolare ausrutschen perde perdere verlieren
S 2
te as chirí i ëis soghé è venuto
ha nascosto
ich bin gegangen
siete corse
hai cercatoal á
ascognüsie ist
gefallen
sie haben gewusst
wir sind gekommen
i sun gnüdes
S 4i sun
chersciüsie ist
gestolpertara é
sliziada
avete divisoer hat
gedachtihr seid
gelandet
sie haben gemusst
te as ponsédu bist
ausgerutscht
ha perso sei cresciutaich habe verloren
31 |
5454
5C
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce i tëmps componüs ti atri lingacCan? Do la teoria a plata 124 tl liber de gramaticaChe? Laur de per o de caterCo? Te banch Cun ci? Sföi de laur, tabeles y chertes taiades foraOlá? Te classa o te n ater local dla scora
Vari dl eserzize:
1. Jüch: SS taia fora les tabeles y les chertes dl jüch.
2. Vigni S ciafa na tabela. Les chertes cun i verbs vëgn moscedades, metüdes dötes adöm te n poch y otes sotissura amesa banch.
3. S1 mët man y tol sö na cherta cun le verb tl infinitif y le lí dant dadalt. S1 chir la tabela cun le verb tla forma coniugada dl partizip. Aladô de che che á chësta forma sön süa tabela, mët S1 la cherta suraía y la cür pro, ince sce ara é sön la tabela de S2.
4. S che á denant dötes les formes curides davagna. Dailó scraia S: “Bingo!”
Alternativa:
1. SS plü debli laora cun öna na tabela porom, tabela S1.
2. SS plü sigüsc laora cun cater tabeles, chël ó dí döes tabeles porom.
3. MA cuntra SS: MA scrí jö öna o döes tabeles sön tofla y fej le jüch cuntra SS.
55
L’AVERB5A
Fá le jüch di dëic y i movimënc che vëgn dant.
Da fá le jüch y i movimënc cun i dëic ái odü che an pó salté sö y jö, ia y ca y cinamai intoronn. Co pón pa ciamó salté? Iö salti dër ion alaleria y tö pa?
Tuta fora da: Nos mituns - Liber da cianties a plata 137 y adatada ala ortografia nöia y al eserzize.
Chisc diesc pici mandli
Chisc diesc pici mandli, salta ia y ca; ai diesc pici mandli, dër bel al i sá.
Chisc diesc pici mandli, salta sö y jö; i diesc pici mandli, salta tres deplü.
Chisc diesc pici mandli, salta intoronn; i diesc pici mandli, ai se god n monn.
Chisc diesc pici mandli, ó sëgn prësc s'un jí; i diesc pici mandli, vá düc a dormí.
1
2
3
4
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
Chisc di - esc pi - ci ma - ndli, sal - ta ia y ca;
ai di - esc pi - ci ma - ndli, dër bel al i sá.
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
1
5533 |
56
SALTÉ
aria
datrai
defora
vicel
daite
cöce
balé
jödapé
nos
trëi
dedô
gonot
le
Coliëia cun SALTÉ les parores che spliga avisa olache y canche an pó salté!Te ci ciüfs toca pa pordërt les parores che ne spliga nia avisa le verb salté?
| 34
5757
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí ci che n averb é Can? Dan la teoria a plata 142 tl liber de gramaticaChe? Döta la classa y laur individual Co? Impé, te banch Cun ci? Ciantia tl sföi de laur, sföi de laurOlá? Te classa o te n ater local dla scora
Vari dl eserzize:
1. Jüch di dëic: SS cianta la ciantia cun MA y fej i movimënc cun i dëic
y dl salté (ia y ca, sö y jö y intoronn).
2. Discusciun: SS respogn ala domanda che vëgn do y dij dadalt coche an pó ciamó salté. SS pó ince fá dant coche an pó ciamó salté y le rest dla classa mëss stomé.
3. Eserzize: SS coliëia le verb salté cun i averbs.
4. Passaje ala teoria: MA damana: Ciodí ne pón pa nia colié les atres parores cun salté?. SS vëgn sura che i averbs é parores che spliga damí n verb, les atres parores á de atres funziuns y ne toca nia ti ciüfs dl tonn, coche:
aria, vicel: arnica le: grifes dl malan cöce, trëi: nagoles nos: pavé ghel balé: anzianes
5. Conclujiun:
Lí la plata 142 tl liber de gramatica.
Soluziun:
5A
Olá? Can?salté daite salté datraisalté defora salté dedôsalté jödapé salté gonot
58
L’AVERB5B
lí jö lí daite lí do lí dainré lí fora lí dedô lí dessot lí da sëra lí chiló lí söinsom lí inier lí sëgn lí granëtes
Chir por vigni averb n averb che dij fora so contrar y scrí la poesia danü:
Ci bel jüch de parores! Y tan de manires da lí. Ci parores vëgnel pa dant?
| 35
5959
5B
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí coche l averb vëgn adoré Capí la desfarënzia danter n averb de post y n averb de tëmp Can? Do la teoria a plata 142-143 tl liber de gramaticaChe? Laur de grupCo? Te banch Cun ci? Jüch de parores tl sföi de laur (Le jüch de parores é tut fora dl liber Sorëdl y plöia a plata 12 y é gnü adaté ala ortografia nöia y al eserzize), sföi de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Letöra: SS lí la poesia/le jüch de parores adöm cun MA.
2. Discusciun: Adöm cun MA analisëia SS les parores dla poesia. MA alza fora la forma lí granëtes, insciö che SS vëighes che ara se trata de n inom. Alzan fora la desfarënzia de significat danter lí + averb
y lí + sostantif vëgn la funziun dl averb ciamó n iade sotrissada.
3. Eserzize 1: Te grups da 2-3 porsones chir SS le contrar di averbs che vëgn dant tla poesia y scrí la poesia danü. SS pó lí dant la poesia.
4. Eserzize 2: SS fej n cërtl incër i averbs de post y n cuadrat incër i averbs de tëmp.
Soluziun: lí sö lí defora lí dant lí sovënz lí ite lí sëgn lí dessura lí da doman lí iló lí jödapé lí incö lí cancalé lí granëtes
Averbs de post: sö, jö, dant, do, ite, fora, dessura, dessot, iló, chiló, defora, daite, söinsom, jödapé
Averbs de tëmp: inier, incö, gonot, dainré, denant, dedô, sëgn, cancalé, da doman, da sëra
60
L’AVERB5C
ladin italiano Deutsch English
gonot spesso oft often
Iö sun Bita la ciuita y al me sá bel da jí cun le bob, canche i pó. Mo i ne vá nia dassora, porchël damani gonot valgügn, sce ai vëgn cun me. I vá scialdi cun mi compagns cun le bob, canche al é löna colma. Mia uma nes mëna dagnora sön Frara y spo raitunse jö: i ti sciampun datrai a mia uma, ajache i jun cun slöm y i ne stun mai chic, mo i jun tres inant.
Ci desfarënzies él pa danter i lingac?
Lí ci che Bita la ciuita fej ion.
Sotrissëia i averbs che Bita á adoré. Traslatëia chisc averbs tl talian, tl todësch y tl inglesc.
| 36
6161
5C
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce i averbs Conësce i averbs ti atri lingacCan? Do la teoria a plata 142-143 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur individual o de perCo? Te banch Cun ci? Sföi de laur (le test é tut fora dl liber Sorëdl y plöia a plata 108 y é gnü adaté ala ortografia y al eserzize)Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Letöra: SS lí le test y sotrissëia i averbs de post y i averbs de tëmp.
2. SS traslatëia i averbs sotrissá tl talian, tl todësch y tl inglesc. MA pó daidé SS dantadöt tla traduziun ingleja.
3. Confrunt: Deboriada confrontëia SS i lingac, ti ciaran ai averbs che se somëia, coche p.ej. oft y often; mai y mai, y chi che é daldöt atramënter, coche p.ej. tres, sempre, immer, always.
Soluziun:
Iö sun Bita la ciuita y al me sá bel da jí cun le bob, canche i pó. Mo i ne vá nia dassora, porchël damani gonot valgügn, sce ai vëgn cun me. I vá scialdi cun mi compagns cun le bob, canche al é löna colma. Mia uma nes mëna dagnora sön Frara y spo raitunse jö: i ti sciampun datrai a mia uma, ajache i jun cun slöm y i ne stun mai chic, mo i jun tres inant.
gonot spesso oft often
scialdi perlopiù meistens mostly
dagnora sempre immer always/forever
jö giù runter down
datrai talvolta manchmal sometimes
mai mai nie never
tres sempre immer always/forever
62
LA POSIZIUN DL AGETIF4A
PizesPizes de crëpPizes de ciasesPizes de tëtPizes de stalesPizes doplesPizes intortesPizes platesPizes stortesPizes intëntesPizes noblesPizes dodëntesPizes gobesPizes da ciaré jöPizes da se la odëiPizes da jí söPizes da temëiPizes por le magunPizes por le plajëiPizes de ciantun
Y dötes da odëi.
Lí la poesia!
Incertlëia düc i agetifs!Olá é pa i agetifs?
62 | 37
6363
4A
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí la posiziun di agetifsCan? Dan la teoria a plata 154 tl liber de gramaticaChe? Laur de grupCo? Te banch, impéCun ci? Sföi de laur (la poesia é tuta fora dl liber Linies y spidic a plata 67)Olá? Te classa o te n ater local dla scora
Vari dl eserzize:
1. Letöra: SS lí la poesia.
2. SS incertlëia i agetifs che vëgn dant tla poesia.
3. Deboriada vëgnel confronté le resultat.
4. SS forma grups y chir movimënc da fá pro la poesia.
5. SS ti porta dant la poesia ala classa cun i movimënc.
6. Passaje ala teoria: SS vëgn sura cun l’aiüt de MA che l’agetif é scialdi do
l’inom.
7. Conclujiun: Lí la plata 154 tl liber de gramatica
Alternativa:
SS scrí te grups na medema poesia cun n ater titul y la lí dant.
Soluziun:
PizesPizes de crëpPizes de ciasesPizes de tëtPizes de stalesPizes doplesPizes intortesPizes platesPizes stortesPizes intëntesPizes nobles
Pizes dodëntes Pizes gobesPizes da ciaré jöPizes da se la odëiPizes da jí söPizes da temëiPizes por le magunPizes por le plajëiPizes de ciantun
Y dötes da odëi.
64
4B
Piramides:
Le ciafer
Le ciafer stanch
Le ciafer stanch rovënn
Le ciafer stanch rovënn l’auto
Le ciafer stanch rovënn l’auto nü
Le ciafer stanch rovënn l'auto nü sö por n pontun
Le ciafer stanch rovënn l’auto nü sö por n pontun ërt.
Le romun
Le romun sotí
Le romun sotí slaica
Le romun sotí slaica sön la tera
Le romun sotí slaica sön la tera mola
Le romun sotí slaica sön la tera mola amesa l’urt
Le romun sotí slaica sön la tera mola amesa l’urt vërt.
LA POSIZIUN DL AGETIF
| 38
6666
4B
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí la regola dla posiziun di agetifsCan? Do la teoria a plata 154 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? Sföi de laurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Letöra: SS lí la piramida.
2. S proa da scrí piramides aladô dl ejëmpl dé dant, adoran de plü agetifs.
3. SS che ó, pó ti lí dant les piramides ales compagnes/ai compagns.
67
4C
LA POSIZIUN DL AGETIF
ciapel de bun
morjel
toch picescincunda bel
peza dezijiun feter
corú prisc colira burta
guant idea bröm ria
tascialerch lize bona
möt malietes belescualité
scarzé granfosch jonn
Te botëga
Scrí n dialogh dal titul Te botëga cun tüa compagna/to compagn de banch adoran ince chëstes parores. Portede dant le dialogh.
41 |
6969
4C
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí ci agetifs che stá do l’inom y ci agetifs che stá dan l’inomCan? Do la teoria a plata 154-155 tl liber de gramatica coche repetiziun y aprofondimëntChe? Laur de perCo? Te banch o ia por teraCun ci? Sföi de laurOlá? Te classa o te n ater local dla scora
Vari dl eserzize:
1. SS scrí le dialogh cun les parores dades dant.
2. SS ti porta dant le dialogh ala classa.
72
REPETIZIUN
les
–
–
•
S
M
– –
•
+
+
+
M
M
PA
P
+
–
+
M
FU
–
+
F
M
M
F
F
+
I
M
–
+
–
F
I
cöt
ai
nos
püres
polorina
vistîse
Liënda:+ plural– singolar• infinitif
S silbesF femininM mascolin
P presënt I imperfet PA passé FU futur
gratun
dal
scincun
zintia
ares
la
stlujôse
lize
l’
i
brüscies
cumpres
ales
arobá
te
mëda
stare
i
di
tomada
arjigné
dormiun
ascognüs
tistler
tla
i
al
porvará
START
Che röia pa denant sön Mesoles?
| 45
7373
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce les parores y les mëte tla dërta formaCan? Coche repetiziun finalaChe? Laur de grupCo? Te banch o ia por teraCun ci? Plata dl jüch, das, mandliOlá? Te classa o te n ater local dla scora
Vari dl eserzize:
Jüch: Laur de grup: 2 – 4 SS
S1 tira le das y vá inant tan de vaguns che le das dá dant. S1 lí la parora tl vagun, ti ciara ala indicaziun dl simbol y mët la parora tla dërta forma. S2 controlëia. Á S1 dit dërt, pó S1 sté sön le vagun, ára/ál dit falé mëss S1 jí zoruch de trëi vaguns. Che röia pa denant sön Mesoles?
Alternativa:
SS scrí les formes sön na plata.
Soluziun:
la gratuns lizi ti dormîn tl les brüscia zinties iö cöje daii berba ascognü ai tomé aile po-lo-ri-na püri ai cumpraras dlesle tistlera stara le un scinché alvistí stlujëis arobé arjigná porvâ
75
TEST 1
Fá burta müsa.
I á valch che me drüca magun.
I á ce pesoch.
Al fej müsa da aje.
Al me vëgn orëdles fora.
Ara á poresc vërt.
Deura mo orëdles.
Chësc me mëti do orëdles.
Tó por nes.
I sun lovada cun pe ciamp.
Al se á lavé mans.
I á n grop col.
Ara ficia nes indlunch.
Al á dëic lunc.
Al me stá sö fle.
Al me stá stome.
Al porta gran crusc spiné.
baujies á iames cörtes.
Conësceste chëstes manires da dí?Mët ite i articui y les preposiziuns che mancia.
Inom:
Data:
7676
Soluziun:
Fá na burta müsa.
I á valch che me drüca sön le magun.
I á le ce pesoch.
Al fej na müsa da aje.
Al me vëgn dales orëdles fora.
Ara á le poresc vërt.
Deura mo les orëdles.
Chësc me mëti do les orëdles.
Tó por le nes.
I sun lovada cun le pe ciamp.
Al se á lavé les mans.
I á n grop tl col.
Ara ficia le nes indlunch.
Al á i dëic lunc.
Al me stá sö le fle.
Al me stá sön le stome.
Al porta na gran crusc sön le spiné.
Les baujies á les iames cörtes.
77
TEST 1B
1. André me á impresté roda y iö ti imprësti cialzá da rodes.
2. Este sigüda che cherta de identité y passaport ne sides nia tomá?
3. Alma, ciun é pa some da grana? Ciügn é pa dejiders?
4. Caía él Nazio. Al é mort pere. I ti feji condolianzes.
5. Olá é pa geniturs? Vëgnel umes a ves tó?
6. I sun stada tl salon de belëza. aundles á n bel corú y
ciavëis slomina.
7. Chësta é fortüna! Insciö ne unse nia scora doman!
8. Ai dij che ai pó lascé a ciasa tasces da scora doman.
Ai ti fej festa a maestra.
tëma contentëza interes
ola onoranza speranza
impëgn ial recordanza
apartamënt ordöra vidora
iogurt sënn ota
importanza ospedal ostaria
amur egoism usc
invit töme umor
niora paziënza onesté
tristëza ombolt öre
minunga ütia usanza
Scrí tla locia le dër agetif possessif!
Inom:
Data:
Scrí dan les parores le dër articul determinatif.Incertlëia i inoms astrac.
7878
Soluziun:
la tëma la contentëza l’interes la ola la onoranza la speranza l’impëgn le ial la recordanza l’apartamënt la ordöra la orchestrale iogurt le sënn la otala importanza l’ospedal la vidoral’amur l’egoism la uscl’invit le töme l’umor la aria la paziënza la onestéla niora l’ombolt l’örela tristëza la ütia la usanza
= inom astrat
1. André me á impresté süa roda y iö ti imprësti mi cialzá da rodes.2. Este sigüda che tüa cherta de identité y to passaport ne sides nia tomá? 3. Alma, ciun é pa to some da grana? Ciügn é pa tü dejiders?4. Caía él Nazio. Al é mort so pere. I ti feji mies condolianzes.5. Olá é pa üsc geniturs? Vëgnel ostes umes a ves tó?6. I sun stada tl salon de belëza. Mies aundles á n bel corú y mi ciavëis slomina.7. Chësta é nosta fortüna! Insciö ne unse nia scora doman!8. Ai dij che ai pó lascé a ciasa sües tasces da scora doman. Ai ti fej festa a süa maestra.
79
Harry Potter
Le pröm liber de Harry Potter (gní) publiché dl 1997. Al é gnü
scrit da Joanne K. Rowling, mia auturia preferida, che (nasce)
te England. Ara (scrí) tröpes stories por jones y jogn.
Süa idea ti (gní) canche ara ê sentada tla ferata che jô da
Manchester a London.
Ara (partí ite) la storia te set volums. Vigni volum cunta sciöche
Harry (passé) n ann de scora te internat. Al se (fá)
dui de bogn compagns, Hermine y Ron. Ai (combate) deboriada
cuntra la magia foscia. Sön la frunt ál na cujidöra a ziczach che ti
(resté) da na maledisciun dl ri striun, so nemich.
Cun chësc liber (pié ia) la ona de suzes de Joanne K. Rowling y
ara (mëte man) süa cariera sciöche auturia. Ara
(davagné) tröc scioldi y (gní) miliardara.
Mitans y mituns de döt le monn conësc y lí ion Harry Potter. I libri é danter chi che
(avëi) le maiú suzes al monn. Joanne K. Rowling
(ester) bona da concuisté i cörs de sü leturs jogn y manco jogn.
Traduturs (traslaté) süa storia te 60-70 lingac.
TEST 2
Incertlëia düc i agetifs possessifs che vëgn dant tl test.
Mët i verbs tl passé componü.
Inom:
Data:
8080
Soluziun:
Harry Potter
Le pröm liber de Harry Potter é gnü publiché dl 1997. Al é gnü scrit da Joanne K. Rowling, mia auturia preferida , che é nasciüda te England. Ara á scrit tröpes stories por jones y jogn.Süa idea ti é gnüda canche ara ê sentada tla ferata che jô da Manchester a London. Ara á partí ite la storia te set volums. Vigni volum cunta sciöche Harry á passé n ann de scora te internat. Al se á fat dui de bogn compagns, Hermine y Ron. Ai á combatü deboriada cuntra la magia foscia. Sön la frunt ál na cujidöra a ziczach che ti é restada da na maledisciun dl ri striun, so nemich. Cun chësc so liber é piada ia la ona de suzes de Joanne K. Rowling y ara á metü man süa cariera sciöche auturia. Ara á davagné tröc scioldi y é gnüda miliardara.Mitans y mituns de döt le monn conësc y lí ion Harry Potter. I libri é de chi che á albü le maiú suzes al monn. Joanne K. Rowling é stada bona da concuisté i cörs de sü leturs jogn y manco jogn.Traduturs á traslaté süa storia te 60-70 lingac.
81
TEST 2B
Cëch vá cun süa compagna Bita al chino. Ai ti ciara a n
film. Ai vá dedô te na ostaria te cité. Cëch se comana n
gote de ega minerala y n süch de pom a süa compagna.
Ai baia dl film. Cëch dij che al ti sá da stufé, mo al ti
plej a Bita. Ai á vëia da jí a balé. Ai vá te na discoteca iló
dlungia y ai se devertësc. Ai vá impormó tert de nöt a
ciasa y scrí chësta picia storia tl passé.
Scrí la storia tl passé componü!
Inom:
Data:
8282
Soluziun:
Cëch é jü cun süa compagna Bita al chino. Ai ti á ciaré a n film. Ai é jüs dedô te na ostaria te cité. Cëch se á comané n gote de ega minerala y n süch de pom a süa compagna. Ai á baié dl film. Cëch á dit che al ti á salpü da stufé, mo al ti á plajü a Bita. Ai á albü vëia da jí a balé. Ai é jüs te na discoteca iló dlungia y ai se á devertí. Ai é jüs impormó tert de nöt a ciasa y á scrit chësta picia storia tl passé.
84
TEST 3
La marmelada é cialda. la marmelada cialda
Le botun é davert.
I chelneri é valënc.
Na figöra é burta.
L’auto é bunmarcé.
La braia é nöia.
Les liagnes é stletes.
Le cialt é gran.
I cians é dessená.
Le prisc é bun.
Les cialzes é scarzades.
Implësc les loces cun le dër averb.
Mi jorman vir , tl apartamënt sura le nost.
I ne vëighi mi cian. Olá él mo sciampé?
Ara á odü refodam sciuré .
Ciara mo ci scich che te as fat!
La pröma linia de scagns é ocupada dai ghesć de onur.
Ne te faleste tö?
jôse tert a dormí, spo se stentâse da lové .
cianta le cor di ëi, chël dles ëres cianta .
da doman chiló indlunch dedô sëgn
ignó datrai dessura mai dagnora
Scrí sciöche tl ejëmpl.
Inom:
Data:
8585
Soluziun:
la marmelada cialda le botun davert i chelneri valënc na burta figöra l’auto bunmarcé la braia nöia les stletes liagnes le gran cialt i cians dessená le bun prisc les cialzes scarzades
Mi jorman vir dessura, tl apartamënt sura le nost.I ne vëighi ignó mi cian. Olá él mo sciampé?Ara á odü refodam sciuré indlunch.Ciara mo chiló ci scich che te as fat!La pröma linia de scagns é dagnora ocupada dai ghesć de onur.Ne te faleste mai tö?Datrai jôse tert a dormí, spo se stentâse da lové da doman.Sëgn cianta le cor di ëi, chël dles ëres cianta dedô./Dedô cianta le cor di ëi, chël dles ëres cianta sëgn.
87
ampezan ambrela angostara
ampl ambulanza anties
ciamp bambesc aundla
ciampana bambin cianté
compagnia imbacolé confujiun
complet bombola congratulaziun
compliagn colomba guant
computer combate incolé
imparé combinaziun indolater
impé combiné inrujé
impëgn imbarché intier
implü jambun intratan
impormal sambëgn invalgó
important setëmber invern
pumpa simbol invié
rampin stambëch santú
rumpí timber söinsom
8A
Injunta eserzizeI SONNS MB Y MP
88
altonn autunno Herbst autumn
capela cappella Kapelle chapel
chitara chitarra Gitarre guitar
cupola cupola Kuppel cupola
flama fiamma Flamme flame
girafa giraffa Giraffe giraffe
gorila gorilla Gorilla gorilla
iaca giacca Jacke jacket
jopa zuppa Suppe soup
let letto Bett bed
mëssa messa Messe mass
palé palla Ball ball
scerif sceriffo Scheriff sheriff
stala stalla Stall stable
tapet tappeto Teppich carpet
9A
Injunta eserzizeI CONSONANC DOPLI
89
ara pësa ara passa
asó cassö
avisa narzissa
basa bassa
ciasa cassa
desert dessené
dlasena dassënn
frasa sfëssa
liösa cössa
9B
Injunta eserzizeI CONSONANC DOPLI
90
lisier cassier
mesa massa
mësa mëssa
mesanöt messaje
tosoré tosser
müsa ingrassé
prosa prossa
rosa rossa
tacosa cossa
91
5A
Cer Cëch,
al me á salpü dër bel da gní a te ciafé, dilan che te me
as lascé odëi tüa ciasa y to paisc.
To paisc á de plü abitanc co mi paisc y tüa ciasa é
bindebó maiú co mia ciasa.
Te zënter de nosc paisc él nosta scora nöia,
tüa scora é plülere vedla.
Urs la laurs vëgn ince te mia scora, ajache süa scora é
dër dalunc da süa ciasa. Osc ciamp dal sport me plej
ince dër, nosc ciamp dal sport é bëgn n püch desman.
Canche i orun soghé al palé stunse scialdi te nosc urt de
scora, ajache al é bindebó gran. Osc urt de scora indere
é scialdi strënt, iló ne jissera nia da soghé. Gnanca Pia
la formia y sü compagns ne stá dër ion te so ciamp dal
sport a soghé, ajache so ciamp dal sport é te n gran
rogn. I á odü che i ëis tröpes botëghes te osc paisc.
Nosc paisc nen á ma döes, mo ares é dër granes.
Ince Nata la schirata, Lola la muntagnola, Zisca la
bisca y Pia la formia vëgn sovënz te nostes botëghes a
cumpré ite, ajache sües botëghes é scialdi piceres.
Ví ince tö n iade a me ciafé.
A tosc
Injunta eserzizeLE PRONOM POSSESSIF
94
"Fá na burta müsa."
"Chësc me mëti do les orëdles."
"Al fej na müsa da aje."
"Al me vëgn dales orëdles fora."
"Ara á le poresc vërt. "
"I á le ce pesoch."
"I á valch che me drüca sön le magun."
"Deura mo les orëdles."
94 | 54
95
"Tó por le nes."
"Chësc me mëti do les orëdles."
"I sun lovada cun le pe ciamp."
"I á n grop tl col."
"Al se á lavé les mans."
"Ara ficia le nes indlunch."
" Al á i dëic lunc."
"Al me stá sö le fle."
"Al me stá sön le stome."
"Al porta na gran crusc sön le spiné."
"Les baujies á les iames cörtes."
9555 |