Embed Size (px)
Citation preview
entre totsBUTLLETÍ TRIMESTRAL | OCTUBRE - DESEMBRE | 2014 |
52EDITORIAL Pobresa i Salut mental infantil
El Hospital Sagrat Cor obtiene el sello de reconocimiento EFQM 200+
Seminario de mejora continua de la calidad
Visita a Pins d’Or i al Sant Feliu de Carles Fargas i Bonell
Dia mundial de la salut mental
Premios a la excelencia profesional 2014. Colegio Oficial de Médicos de Barcelona
XV Monogràfic: l’abans i el desprès del suïcidi
Curso de actualización en psicofarmacología clínica
sum
ari
ent
re t
ots 52
2
Pobresa i Salut mental infantil | Dia mundial de la salut mental | El Hospital Sagrat Cor obtiene el sello de reconocimiento EFQM 200+ | III Jornada de treball social | XV Monogràfic: l’abans i el desprès del suïcidi | Navidad en el hospital | Capacitació i empoderament | Seminario de Mejora Continua de la Calidad | Jornada de transculturalitat a la SAP de Cornellà | Romería a Montserrat 2014 | Inauguración de la XVIII edición del máster y diplomatura de postgrado en psicogeriatria | FIDMAG Trastorn bipolar | Curso de Actualización en Psicofarmacología Clínica | Premios a la Excelencia Profesional 2014 Colegio Oficial de Médicos de Barcelona | VII Workshop d’actualització en salut mental i drogodependències | Un pont d’unió entre teràpia i meditació | Visita a Pins d’Or i al Sant Feliu de Carles Fargas i Bonell | ACTIVIDADES de docencia impartida | Biblioteca | Agenda
CRÈDITSentre tots
HOSPITAL SAGRAT CORAv. Comte Llobregat, 11708760 MartorellTel. 93 775 22 00Fax 93 775 19 [email protected]
CONSELL DE REDACCIÓRosa AlmiñanaJosé A. LarrazGloria LópezJosé Mª PeñaXavier ReigJosep Tristany
SECRETÀRIAMª Isabel Rivera
HAN COL.LABORATRosa AlmiñanaAntonio ArévaloFernando BoatasCarles FranqueloJaume GarcíaNeus IllaNúria JaurrietaJosé A. LarrazGloria LópezRoberto NarvaizJosefina Osés José Mª PeñaXavier ReigManuel SánchezJosep TristanyFàtima VelaFIDMAGComissió Docència
FOTOGRAFIAJanet Jordana
DISSENY GRÀFIC3bestudi
IMPRESSIÓUnigràfic
DIPÒSIT LEGALB-20575-2002
La redacció d’EntreTots no es responsabilitza de les opinions expressades en els articles publicats.
editorial3
SRA. ROSA ALMIÑANA
catastrofismes, doncs s’ha avançat força en temes com vacunacions, mortaldat infantil i millora en qualitat de vida en aquests 25 anys, tots podem constatar, que en els països denominats desenvolupats s’ha produït un retrocés important.
A Catalunya s’ha produït una reper-cussió innegable de la crisi en els joves i nens, les desigualtats han augmentat i per molt, que des de determinats sectors, no es vulgui veure, hi ha nens que passen gana i que no tenen les seves necessitats cobertes mínima-ment, i que el paper que hauria de tenir l’estat, els governs, i en defini-tiva el sistema, per donar-hi solució, basat en drets reconeguts, l’han de complir entitats socials privades, ONGs, entitats de la església com Càritas, i altres, que gràcies al voluntariat, ajuden a pal·liar les greus mancances que pateixen els nostres nens i joves de famílies en risc d’exclusió social cada cop més nombroses. Famílies que tenen els pares deprimits, desnonats, sense feina, dins d’un sistema que els hi arriba a prendre fins i tot la dignitat, que com va dir el papa Francesc fa pocs dies en el Parlament Europeu “¿Qué dignidad podrá encontrar una persona que no tiene qué comer o el mínimo necesario para vivir o, todavía peor, que no tiene el trabajo que le otorga dignidad?”.
I quin paper tenim nosaltres que els escoltem a les nostres consultes? Doncs fer el màxim que puguem, amb els recursos disponibles, especialment escoltar-los i amb l’escolta intentar transmetre un fil d’esperança, de ganes de lluitar, en resum, un acompanyament a altres símptomes que produeixen patiments varia-bles, com la societat que ens ha tocat viure. •
Pobresa i Salut mental infantil
N o ens ha d’estranyar a ningú que la pobresa i la seva relació amb la salut
mental dels nens i dels joves sigui un tema recurrent en els mitjans de comunicació en els darrers anys. Tampoc que ha estat objecte d’estudis i articles varis especia-litzats. La crisi ha afectat a tota la societat en major o menor grau, i els nens i joves en formen part.
Dels estudis rigorosos portats a terme, podríem destacar com a proper el del Dr. Josep Moya i altres (“El impacto de la crisis económica en la salud mental de la población”), fet des de l’observatori de salut mental de Catalunya, OSAMCAT. El que més impacta als que treballem en l’àmbit de la salut mental és la vulnerabilitat dels afectats, siguin adults o no.
Els professionals que treballen amb adults ens podrien demostrar estadís-ticament l’augment del risc suïcida, així com també els que treballen amb els més joves; i com es diagnosti-quen més depressions i més trastorns adaptatius. De tots és sabut l’interès dels responsables sanitaris en les denominades “rutes de la depressió” o els ”codis suïcides”.
Però centrant-nos en els joves i nens, com els afecten fenòmens com l’atur, la pobresa, la manca de necessitats bàsiques cobertes, etc.? Què ens trobem els professionals quan ens consulten per problemàtiques derivades de la crisi? En primer lloc amb simptomatolo-gies lleus agreujades per la situació (tristesa, ràbia, tossudesa, negació,…) i en segon, un empitjorament important de les patolo-gies greus ja diagnosticades, entre altres motius, per manca de recursos.
I, què passa amb els professionals de la salut mental? Com afecta assumir que, a vegades, només pots aportar un alleuja-ment i una escolta?
Moltes preguntes sense resposta. Caldria estudiar els orígens de la crisi. Com una societat occidentalitzada, que aparentava estabilitat, amb una política del benestar s’ha tragirat d’aquesta forma? No ho solu-cionarem, ni ho entendrem per molt esforç que hi dediquem. Deixem la cobdícia humana com un dels elements que seria analitzable a fons.
Fa 25 anys de la publicació de la Convenció dels drets del nen per part de l’ONU per tal de garantir el compromís de les nacions signants a la protecció infantil. Abans de la crisi, ens pensaven que els nostres governs complien, i situàvem fora de Catalunya, d’Espanya i d’Europa el desastre i la desolació. Sense
entre tots
4
A mb aquest lema ens volia recordar que la concepció del model i atenció
a la salut mental ha canviat molt en els darrers anys, passant d’un model mèdic a un model centrat en la recuperació i la inclusió comunitària, i, com això ens ha permès entendre que contribuir a la recu-peració de les persones amb problemes de salut mental requereix molt més que la prestació de serveis, recursos i tracta-ment. Requereix encaminar els serveis i suports cap al benestar de les persones, reforçant els seus recursos personals i la seva capacitat de resiliència. Reque-reix un canvi de cultura i d’actitud en les organitzacions i un finançament adequat i conseqüent, i implica oferir oportuni-tats i alternatives per gaudir d’una vida significativa i productiva, així com treba-llar des de la promoció i la prevenció.
Els serveis de salut mental d’Europa ja estan treballant en aquesta direcció i a Catalunya estem davant d’un moment d’oportunitat a través del Pla Integral d’Atenció a la Salut Mental i Addiccions liderat pel govern. Per tant, ARA SI és el moment de començar a posar els fonaments per construir aquesta nova salut mental.
Com ja és habitual des dels seus inicis, els recursos comunitaris de salut mental de la nostra institució, van organitzar diferents actes per tal de celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental amb l’objectiu de donar a conèixer la nostra tasca, fer-nos més visibles i posar el nostre gra de sorra en la lluita contra l’estigma que pateixen els nostres usuaris.
Així, des del Centre de Dia de Sant Feliu de Llobregat, el 9 d’octubre es va organitzar la projecció del documental “Balls robats”, amb una important assistència de públic format principalment per familiars i usuaris dels serveis de salut mental i del Club Social, als que va acompanyar l’alcalde de la població.
Un cop finalitzat el documental, va tenir lloc un interessant debat sobre les possi-bilitats de recuperació de les persones amb problemes de salut mental i es va poder compartir el patiment entre fami-liars i usuaris en el seu dia a dia.
Un any més, el passat 11 d’octubre, al Parc de l’Estació Vella d’Igualada es va dur a terme la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental organitzat per la Federació Salut Mental Catalunya, aquesta vegada sota el lema: “Construïm una nova salut mental: ARA SÍ”.
Dia mundial de la salut mentalTEXT: SR. XAVIER REIG, SR. JOSEP TRISTANY I SRA. FÀTIMA VELA
Finalment, també dins d’aquest marc, les diferents entitats socials i sanitàries que tenen relació amb la salut mental a la comarca del Berguedà (Serveis de Salut Mental, ASFAM, Grup Horitzó del Berguedà, CET dr. Trueta, OTL), van organitzar un seguit d’activitats que es van iniciar el 10 d’octubre, amb una sessió de ioga en una plaça de Berga i es van finalitzar divendres 21 de novembre amb el concert dels grups “Via Rock” i “Jurassic Sweet Band”. Entremig es van realitzar un Taller d’automassatge obert a tothom al CD de Berga, una caminada “Circuït inclusiu. Sumant capacitats” organitzada amb la col·laboració del Casal de la Gent Gran i una conferència, que sota el títol “L’ansietat a la vida”, va realitzar el metge psiquiatre Dr. Planet.
Comentar que totes les activitats van ser força concorregudes i participades, el què va permetre fer un petit pas més en l’objectiu de lluitar contra la discriminació i l’estigma de les persones afectes de problemes de salut mental. •
Per altra banda, des del sector Vila-franca del Penedès, la Taula per la Salut Mental de l’Alt Penedès, de la que els Serveis de Salut Mental de l’Alt Penedès en formem part, va organitzar un seguit d’actes que es van fer arreu de la comarca, del 8 al 26 d’octubre amb la col·laboració de diferents agents implicats.
Els actes que es van organitzar tenien diversos objectius: informar i sensibi-litzar la ciutadania sobre la salut mental, contribuir a superar mites i estigmes, promoure hàbits de vida saludables i posar de relleu els drets de les persones afectades i els seus familiars, com a cuidadors principals.
Les activitats van ser de diferent tipo-logia: cultural, divulgatives, lúdiques, formatives i esportives, a diferents espais de la comarca i portades a terme per diferents serveis i entitats.
Es va incloure la inauguració de l’exposició “Imágenes. Imatges” de Francesc de Diego; la conferència “Alimentació: Prevenció i Salut Mental” a càrrec del Dr. Francisco Moruno, psiquiatre i coordinador del CSMIJ Alt Penedès; la Lectura del Manifest per la Salut Mental a càrrec de l’Associació El Turó Salut Mental; la projecció de la pel·lícula “Àngels a Berlin” i “El Solista” a l’auditori de Sant Cugat Sesgarrigues i al Casal Societat La Principal de Vilafranca; el Curs de Cuina de Supervivència i el Curs d’Elaboració de Sabó al Servei PreLaboral de Nou Verd; “L’hora del conte: Blai l’ocell que no sabia cantar” a la Biblioteca municipal; la “Nit Soli-dària del Rotary Club” al Casal; i tot un seguit d’activitats esportives com la caminada popular organitzada pel Centre de Dia de Salut Mental i la campanya “Km x Salut Mental”.
La campanya “KMxSM” és una inicia-tiva per donar a conèixer la Salut Mental registrant el màxim de km possibles a favor de la salut mental; els “KMxSM” es van actualitzant a la pàgina de facebook “Taula Salut Mental Alt Penedès” que s’ha creat de cara a donar a conèixer les activitats organitzades per la pròpia Taula i temes relacionats amb la Salut Mental i així donar a conèixer la realitat de la mateixa a tota la població.
El Hospital Sagrat Cor obtiene el sello de reconocimiento EFQM 200+TEXTO: SR. JOSÉ Mª PEÑA
entre tots
5
A finales del año 2013 comen-zaron los trabajos tendentes a
la elaboración del Plan Estratégico 2014-2017. El día 11 de abril de 2014 fue aprobado el Plan Estratégico por el Consejo de Dirección del Centro.
El enfoque del Plan Estraté-gico consiste en: “Adaptarse a la situación coyuntural mejo-rando el posicionamiento de la institución, promoviendo la implicación de los profesionales y potenciando la orientación a resultados en salud.”
Este enfoque estratégico se despliega en 7 líneas.
La Línea Estratégica 2 se concreta de la siguiente manera: “Garantizar la calidad asistencial y la seguridad del paciente”.
El Consejo de Dirección del Centro dentro de las acciones para imple-mentar y desarrollar la Línea Estra-tégica 2 durante el año 2014 se fijó como objetivo la obtención del Sello EFQM 200+ de reconocimiento a la excelencia que se basa en la aplica-ción práctica que realiza una orga-nización en nuestro caso sanitaria.
En definitiva se trata de comprobar que una organización ha aplicado los conceptos fundamentales de la Exce-lencia, los criterios EFQM y la lógica de excelencia REDER.
Para la consecución del sello se ha de seguir un proceso de validación por una entidad autorizada.
- Visita de validación donde se comprueba la implantación de tres Proyectos de Mejora que se realizó el 26 de noviembre de 2014.
- Informe final.
- Emisión del certificado.
El reconocimiento tiene una vigencia de dos años.
El Hospital, pues, dispone ya del Sello de Compromiso a la Excelencia Europea EFQM 200+ por su excelencia en la gestión concedido el día 5 de diciembre de 2014 por el Club de Exce-lencia en Gestión.
No cabe duda que se ha conse-guido un hito en el camino emprendido de reconocimiento de excelencia en calidad por el que nos tenemos que feli-citar todos los integrantes del Hospital Sagrat Cor.
Agradecemos a todos el trabajo reali-zado pero especialmente a Comtec por su asesoramiento, al Dr. Carlos Franquelo, responsable de calidad por la seriedad y rigor de su trabajo y a todas aquellas personas que se han implicado en el proceso de autoeva-luación y en la ejecución de los tres proyectos de mejora mencionados que han servido para la obtención del sello. •
El Hospital encargó el proceso de vali-dación a AENOR (Asociación Española de Normalización y Certificación).
Este proceso tiene cinco etapas:
- Autoevaluación y entrega de documen-tación diversa.
En nuestro caso la autoevaluación se realizó en abril 2014.
- Implantación y gestión del Plan de Mejora.
El Plan de Mejora priorizó tres proyectos:
• Despliegue de un modelo de gestión por procesos. Se trataba en principio de documentar el Mapa de Procesos de la Institución y desplegar (diagramar y analizar) 5 procesos: Proceso de lavandería, proceso de formación postgraduada, proceso de CSMA, proceso de MESS y proceso de Agudos.
Además sirve para dar respuesta a los estándares de acreditación.
• Implantar una metodología de auditoría de historia clínica. El propósito era disponer de un meca-nismo para evaluar la calidad de la historia clínica. El objetivo era garan-tizar la mejor calidad de la historia clínica y dar cumplimiento a los están-dares de acreditación.
• Automatizar el control y segui-miento de la actividad asisten-cial. El objetivo era automatizar el control de la actividad asistencial para facilitar la gestión económico-financiera y clínica de la actividad.
III Jornada de treball social
Organitzada per el Consell Tècnic Assessor en Treball Social de la Unió el passat 20 de novembre vàrem celebrar la III Jornada de treball que portava per títol:
Treball social i l’abordatge transversal en l’atenció al pacient crònic amb complexitat.
TEXT: SRA. GLORIA LÓPEZ
6
entre tots
E l Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 identifica la prevenció i l’Atenció
a la malaltia crònica (PPAC) com un dels pilars del nou model sanitari català i dins aquest context, fa de les malal-ties cròniques complexes un element fonamental i estratègic.
L’atenció a aquest tipus d’usuaris representa un dels majors reptes del sistema sanitari i social avui, i en els propers anys.
L’atenció ha de estar centrada en al persona, més enllà del seu diagnòstic, i en la seva reper-cussió en la vida quotidiana, en el seu entorn familiar i en els seus cuidadors, així com en la seva economía.
Actualment, amb la creació del Pla Interdepartamental d’Atenció i Inte-racció Social i Sanitària (PIAISS), s’ha evidenciat aquesta interacció entre l´àmbit social i sociosanitari.
Aquesta Jornada va voler mostrar algunes d´aquestes experiències repartides pel territori i alguns del models de treball existents, incloent-hi totes les disci-plines de treball.
Val la pena destacar que la conferencia inaugural va estar exposada de forma magistral per Carles Blay, responsable del programa de Prevenció i Atenció a la cronicitat. Direcció General de Plani-ficació i Recerca del Departament de Salut. •
L os datos son escalofriantes: cada 40 segundos se suicida una persona
en el mundo. Y por cada intento consu-mado, hay 20 tentativas.
Más allá del titular, lo que los datos de la OMS nos advierten es que el suicidio es un tema de salud de importancia tremenda y que se ha mantenido bajo un velo de tabú que ha impedido que muchos ciudadanos soliciten ayuda y que los servicios de salud se preparen para administrarla. Según palabras de Margaret Chan, directora general de la OMS: “los suicidios son prevenibles”.
Como es de esperar, existen grandes diferencias entre países, no sólo por las obvias variantes culturales sino por las asimetrías en el acceso a servicios sanitarios y por la diferente aceptación social del suicidio. Si la media global del suicidio es de 11,1 por cada cien mil habitantes, encontramos zonas con medias muy altas, entre 20 y 40: este de África, Rusia o Japón junto a otras por debajo de 4 (norte de África, Arabia Saudí, México). España y la Unión Europea con una media entre 5-9 suici-dios por cada 100.000 habitantes se sitúan en una zona relativamente baja. En Catalunya la tasa en 2011 se situó alrededor en 6,52 por cien mil, lo que supuso 485 fallecimientos, destacando dos picos en los que se incrementa la media: los jóvenes, de 35-44 años y personas mayores, entre 75-84 años.
En Catalunya, junto a los programas de prevención del Suicidio ya implantados en 4 áreas de salud, se ha puesto en marcha este 2014 desde el Servei Català de Salut, un programa específico de preven-ción del suicidio coordinado y global llamado Codi Risc Suïcidi (CRS), con el objetivo de dismi-nuir la mortalidad por suicidio, aumentando la supervivencia de la población atendida por conductas suicidas y previniendo la repeti-ción en pacientes de alto riesgo.
En la jornada científica que organiza anualmente el CSMA de Martorell, el XV Monográfic Teorico-Práctico, se realizó un
XV Monogràfic: l’abans i el desprès del suïcidi5 de diciembre de 2014, Martorell
En octubre de este año la OMS presentó un detallado estudio sobre el suicidio con datos globales de 172 países y con registros desde 2000 hasta 2012.
encuentro entre profesionales sanitarios en el que se abordó tema del suicidio desde dos vertientes, tal como el título sugería. En el ‘antes’ del suicidio, el Profesor Manuel Villegas revisó la semántica del suicidio, las diferentes terminologías y definiciones, así como el proceso de génesis de la decisión suicida en un ser pensante.
Luego, para reflexionar sobre el ‘después’ del suicidio, contamos con la charla de la Sra. Cecila Borrás, presidenta de la Associació: ‘Després del Suïcidi-Asso-ciació de Supervivents’ que analizó la repercusión de un suicidio en el entorno sociofamiliar del que acaba con su vida.
Tras las charlas, y como es patrimonio de la Jornada Monográfica de Martorell, se procedió al debate entre los asistentes, organizándose cuatro grupos de trabajo que revisaron el tema, profundizaron y elaboraron unas conclusiones que se presentaron en la clausura de la jornada.
La Jornada tuvo un éxito de asistencia inusitado, siendo la primera vez que se tuvo que cerrar la inscripción al superarse el número de asistentes que la comi-sión organizadora considera adecuados para un correcto manejo de los grupos y debates.
En definitiva, una Jornada más, la XV, que deja muy alto el nivel de expecta-tivas para las siguientes. Quiero aprove-char este espacio para agradecer a los miembros del CSMA que participaron activamente en la jornada, tanto en la organización como en las diferentes mesas de debate: Sònia Serrano, Paz Cué, Patricia Cano, Esther French y Carlos Saavedra. •
TEXTO: DR. FERNANDO BOATAS
Hemos celebrado el Misterio. Cada celebración litúrgica vivida con gozo y sentido ha permitido recrear, celebrar, vivir y agradecer lo más nuclear de la Navidad: la experiencia de Dios en medio de este mundo, un Dios que es Luz para todos los hombres y mujeres.
Hemos recordado que somos un regalo para el otro. Cada detalle entregado, realizado con sencillez pero con cariño nos ha permitido recordarnos que lo impor-tante no es lo que nos regalamos sino nuestra vocación de ser un regalo para el otro. Un regalo por nuestra actitud de comprensión, tolerancia, acogida, etc.
Todas estas experiencias están llamadas a ser vividas los 365 días de este nuevo año, como una oportunidad de hacer verdad personas y un mundo más cálido y habitable, donde los más vulnerables ocupan el centro del hogar. •
N uestra Navidad, la que vivimos en el contexto de nuestro Hospital, nos
da la oportunidad de renovar todo lo más noble que habita en nuestro interior y nos permite subrayar el significado de lo que podríamos denominar “Misterio”. A caso no es un misterio la proximidad de un Dios que se hace niño, pequeño para hacerse entender y entrar en el misterio de los hombres. Un Dios que nos busca y sabe cómo encontrarnos, un Dios que desea que caminemos en la luz por que conoce la duda de nues-tras tinieblas.
Todo esto es lo que queremos significar en cada encuentro, cada actividad, cada saludo y cada buen gesto que podamos vivir de una forma especial durante estos días de la Navidad aquí en nuestro Hospital Sagrat Cor de Martorell.
Hemos recreado la creatividad. El concurso de Belenes y decoración Navideña que se convocó permitió crear espacio de ambientación donde los usuarios del hospital y los profesionales expresaron con gran creatividad lo que para ellos significaba este tiempo vivido en cada una de las unidades. La creatividad, la participación, el reciclaje de materiales,
Navidad en el hospital
el espíritu navideño formaron parte de cada una de las presentaciones. Entre todos hemos de agradecernos el haber hecho posible este espacio.
Hemos hecho fuerte la fraternidad y la solidaridad. Desde la Jornada Institu-cional celebrada el día 19 de Diciembre pudimos asomarnos a realidades de soli-daridad conociendo el funcionamiento de la Fundación Arrels, fundación dedicada a trabajar y acompañar a las personas sin techo, sin hogar. Fue un espacio para sensibilizarnos entorno a realidades próximas a nuestras vida y que nos ayudan a dar un enfoque más real y encarnado a nuestra fiestas de Navidad. El resto de la Jornada nos permitió manifestarnos nuestros buenos deseos entorno a estas fechas, deseos que expresados y compar-tidos nos ayudan en nuestras relaciones.
TEXTO: SR. ROBERTO NARVAIZ
Cada tiempo tiene su significado y su vivencia, sus sentimientos, sus recuerdos… La Navidad aún siendo un tiempo siempre venido, despierta en nosotros un nuevo espacio, una experiencia que por sobrevenida siempre es nueva.
entre tots
7
Fotografías: J.Jordana
L ’empoderament ha demostrat la seva eficàcia tant a nivell individual com
col·lectiu.
- A nivell individual: procés pel qual els exclosos eleven la seva autoestima i capa-citat per a respondre a les seves neces-sitats. Això vol dir canviar els missatges culturals i ideològics d’opressió i subor-dinació . Per això el primer pas és recu-perar l’autoestima i estar convençuts d’estar legitimats a prendre decisions en els aspectes que els pertoca.
- Col·lectiva: les persones vulnera-bles tenen més capacitat de participar i defensar els seus drets quan s’uneixen a d’altres amb uns objectius comuns de participació comunitària.
Capacitació i empoderamentTEXT: SR. XAVIER REIG
En els últims anys, i sota el paradigma de la recuperació, el treball en empodera-ment i capacitació s’està demostrant que és una eina útil per a incrementar la qualitat de vida i la presa de decisions de les persones amb problemes de salut mental.
Per aquest motiu durant l’últim trimestre de l’any 2014 any hem posat en marxa un curs de capacitació i empoderament al Centre de Dia de Sant Feliu.
Aquest curs ha tingut com a caracterís-tiques especials el fet que estava obert tant a persones del Centre de Dia com a d’altres persones amb TMS atesos al CSMA de la zona. Però com a element distintiu ha estat que el curs ha estat portat pel psicòleg del servei, En Xavier Reig, en col·laboració amb una usuària del servei que amb anterioritat havia parti-cipat en un curs d’aquestes caracterís-tiques realitzat amb anterioritat al Club Social de Martorell en col·laboració amb el CSMA i el CD.
En la valoració del curs cal destacar que un grup de 5 usuaris han demanat de poder tenir un espai de trobada de manera mensual per tal de poder parlar d’aquells aspectes que tenen a veure amb l’alerta antiestigma, la participació comu-nitària, no només com a ús de serveis sinó promovent sinèrgies comunitàries. També han plantejat poder participar en l’organització del Dia Mundial de la Salut Mental del 2005.
Està en perspectiva promoure una nova edició d’aquest curs, en el qual hi parti-ciparan com a docents professionals del club, dos usuaris del s serveis de salut mental del Bais Llobregat Centre i el psicòleg del CD abans esmentat. •
E l curso tuvo un enfoque eminente-mente práctico como en anteriores
ediciones. A través de una serie de ejer-cicios, los participantes, organizados en grupos de trabajo, fueron familiarizán-dose con las fases y técnicas del ciclo de mejora continua. Durante el desa-rrollo de esta formación se hizo espe-cial hincapié en el sentido y la filosofía subyacente a esta metodología. De esta forma se remarcó la importancia de ver los problemas como oportunidades de mejora así como de trabajar proyecto a proyecto siguiendo un método claro y dando pasos cortos y seguros. También se subrayó la importancia de definir de
Seminario de Mejora Continua de la Calidad TEXTO: DR. CARLES FRANQUELO Y DR. FERNANDO BOATAS
Los días 11,18 y 25 de noviembre se celebró el seminario de mejora continua de la calidad. Este seminario está enmarcado en el programa de formación continuada de nuestro centro.
manera operativa los temas a trabajar. Un buen enfoque es la mejor garantía de una buena solución. Otro concepto básico que se intentó transmitir es que la calidad ha de ser medible. El análisis de una determinada situación no solo debe fundamentarse en la opinión de los conocedores del proceso, ya de por sí necesaria, sino que debe objetivarse a través de datos. Para comprobar las posibles causas de un problema debemos tener datos que nos lo confirmen o refuten y que nos permitan conocer el peso de un determinado factor en la génesis de una situación problemática. De la misma manera para saber si hemos mejorado
hemos de medir nuestro punto de partida. Es preciso realizar un análisis en profun-didad de los problemas y no confor-marse solo con las causas aparentes. En no pocas ocasiones el solucionar lo obvio o inmediato cierra la posibilidad de avanzar hacia la raíz del problema.
En definitiva lo que se intentó transmitir es que más allá de unas técnicas y una metodología concreta lo esencial de la mejora continua es entender el porqué de la cuestión.
Al final del seminario Cristina Fontcu-berta, Consultora de Comtec Quality, nos hizo una introducción a la metodo-logía Lean para el desarrollo de proyectos. De esta forma queríamos enlazar este curso básico de metodología de mejora continua con una metodología con la que hemos estado trabajando durante este año en el desarrollo de varios procesos de trabajo y que vamos a aplicar próxi-mamente en una serie de proyectos de mejora. •
entre tots
8
TEXT: DRA. NURIA JAURRIETA
cions del viatge i factors familiars. Es van comentar els diferents tipus de migració que es poden donar, moltes vegades en funció del país de procedència; dones que inicien el projecte soles (Sud-Amèrica, Llatinoamèrica), homes que viuen sols (Marroc), homes que reagrupen (Marroc, Bangladesh, Índia, Pakistan, ...), famí-lies que venen juntes (Xina, Filipines, ...).
La segona ponència va anar a càrrec de la psiquiatra del SATMI, Dra. Yolanda Osorio, titulada Psicopatologia trans-cultural. On va parlar com l’expressió de la psicopatologia i malestar clínic és molt diferent segons la cultura. Va fer una descripció de com manifesten les diferents cultures els diferents trastorns mentals i la importància en respectar les teories o tractaments dels seus països d’origen, amb la combinació del trac-tament occidental.
En tercer lloc va presentar la infermera de SATMI, Mercedes Espinal, amb el títol: Avaluació cultural des d’infermeria. Va explicar la importància en proporcionar cures culturalment apropiades per evitar imposició i intromissió cultural.
Per acabar, el psicòleg, Said El Kadaoui, de l’Hospital de Dia de Gavà, va presentar: Adolescència i Identitat en els Processos Migratoris. Va anomenar les tres manifes-tacions que es poden trobar en adoles-cents quan l’entorn és molt restrictiu o es veuen incapaços d’afrontar tots els canvis. Serien: adolescents que se situen i es presenten en etapes ante-riors, els que es col·loquen a l’exterior amb violència o els que intenten crear-se una realitat paral·lela.
Una vegada finalitzades les ponències es va passar a la segona part de la jornada, on es va fer una pincellada de la teoria en la pràctica. El taller va consistir en la presentació d’un cas real de cada ponent on es van discutir els diferents factors que es van tenir en compte a l’hora de fer l’acollida i la intervenció del cas. L’última part de la Jornada es va fer una posada en comú dels 4 casos presentats i els aspectes a destacar que havien sorgit en la discussió.
Una vegada més va ser una jornada molt profitosa on es va poder aprendre més sobre els temes que veiem des del PSP i va servir per compartir experiències amb els col·legues d’altres ABS. •
entre tots
9
Jornada de transculturalitat a la SAP de Cornellà
El dia 19 de novembre es va celebrar la Jornada de referents de salut mental de SAP Centre, que es realitza amb freqüència semestral a l’ambulatori de Cornellà “Bellaterra”.
E ls participants de la jornada son els diversos professionals que estan
involucrats en el Programa de Suport a la Primària (PSP); metges, metgesses i pediatres dels Centres d’atenció Primària (CAP), infermers i infermeres dels CAP, CSMA i CSMIJ, psiquiatres de CSMA i CSMIJ i psicòleg i psicòlogues de CSMA i CSMIJ. Així com els coordinadors del PSP.
Aquest cop la Jornada portava per títol “Tranculturalitat: les manifes-tacions del malestar i el trastorn mental en diferents cultures i la seva diferència per gènere”.
Van parlar diferents professionals experts en el tema. La primera part va consistir en les exposicions per part dels diferents ponents i en la segona els participants es van distribuir en 4 grups per treballar un cas clínic.
En primer lloc la psicòloga Lola Aparicio, del Programa Atenció Salut Mental a les persones Immigrades (SATMI), va presentar els processos migratoris i salut mental. On va parlar dels dife-rents aspectes a tenir en compte a l’hora d’atendre pacients que han immigrat, aquests son: factors individuals, condi-
P or evidentes razones de capacidad de las personas que atendemos este
año desde el SAER decidimos dividirnos en “dos turnos”.
El pasado 18 de septiembre unas 40 personas del Área de Rehabilitación hospi-talaria y de los Centros de Día partieron hacia Montserrat y pudieron disfrutar de una Romería podríamos llamar menos convencional, con una primera parada
Romería a Montserrat 2014
Dentro de las tradiciones hospitalarias en nuestro equipamiento hemos podido celebrar la tradicional Romería a Montserrat que nos ha reunido a unas 100 personas.
en el Convento de las G. Benedictines donde fueron acogidos, posteriormente ya en el Santuario el que quiso acudió a adorar a la Moreneta y tras un frugal pic-nic regresaron a sus lugares de origen.
Posteriormente el 2 de octubre unas 50 personas del Área de Rehabilitación hospitalaria pudimos disfrutar de una Romería tradicional, con una sentida Misa en el Santuario con participación desta-
cada de la Coral de Masquefa, paseo y compras por las tiendas y una comida en el Restaurante.
Hay tradiciones muy esperadas por todos siempre y la subida a la montaña de Montserrat es una de ellas. •
entre tots
10 TEXTO: SRA. GLORIA LÓPEZ
Dentro de las tradiciones hospitalarias en nuestro equipamiento hemos podido celebrar la tradicional Romería a Montserrat que nos ha reunido a unas 100 personas.
entre tots
11
Fotografías: J.Jordana
C omo en ocasiones anteriores, el acto consistió en unas palabras
de presentación del nuevo curso que llevaron a cabo la Superiora de Sagrat Cor, Sor Mª Jesús Echeverría y el Dr. José Antonio Larraz, ambos en repre-sentación de nuestro Centro, y el Dr. Miquel Casas, catedrático de Psiquia-tría, en representación de la UAB.
Seguidamente se procedió a la entrega de diplomas y de premios a los mejores trabajos de fin de Máster y, acto seguido, el Profesor Antonio Lobo, Catedrá-tico de Psiquiatría de la Universidad de Zaragoza, disertó sobre la contribución
El pasado mes de octubre se inauguró en la sede de Caixa Forum, en Barcelona, la XVIII edición del Máster y Diplomatura de Postgrado en Psicogeriatría que nuestra institución organiza conjun-tamente con el Departamento de Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona.
Inauguración de la XVIII edición del máster y diplomatura de postgrado en psicogeriatria
de la epidemiología psiquiátrica en el campo de las demencias a través de las experiencias de los proyectos ZARA-DEMP y EURODEM.
El Profesor Lobo, reconocido clínico e investigador de nuestro país en el campo de la epidemiología de las enfermedades mentales, particularmente en los ancianos (demencia y depresión, fundamentalmente), así como de la Medicina Psicosomática, disertó sobre el amplio recorrido de sus investigaciones y las de su equipo, a lo largo de más de 30 años, relacionadas con dos proyectos de calado internacional que han aportado, y siguen haciéndolo
TEXTO: DR. MANEL SÁNCHEZ
todavía hoy, valiosas informaciones en el ámbito de la Psicogeriatría.
Finalmente, un coctel al finalizar la confe-rencia, puso el punto final a este acto entrañable que cada año nos reúne a profesores, alumnos (en esta edición provenientes de diferentes autonomías del país y de varios países de Latinoamé-rica y el este de Europa) y representantes de nuestras instituciones hospitalarias y universitarias, en una jornada que pone de manifiesto la vitalidad y el interés que genera la necesidad de formación en el ámbito de las enfermedades mentales de nuestros mayores. •
L’article titulat “Brain functional changes across the different phases of bipolar
disorder”, “Canvis cerebrals funcionals entre les diferents fases del trastorn bipolar”, és el primer estudi que determina els canvis d’imatge funcional en les diferents fases de la malaltia (mania, depressió i eutímia) i un grup de controls sans.
Els participants es van sotmetre a ressonàn-cies magnètiques durant la realització d’una tasca de memòria de treball, i s’observa que el trastorn bipolar es caracteritza per una hipoactivació en l’escorça parietal que és estat d’humor depenent. A més a més, els pacients en fase de mania i depressió presenten una reducció de l’activació prefrontal dorsolateral, que millora parcialment en l’eutímia. Final-ment, s’observa que existeix una manca de de-activació en l’escorça frontal medial que mostra característiques de “tret” del trastorn bipolar, present tant en les fases de recaiguda com en les de remissió.
Aquests resultats contribueixen a la millora del coneixement sobre quins canvis i a on es produeixen en les fases de recaiguda i com aquests canvis es modifiquen en la remissió. Aquestes àrees localitzades poden ser àrees diana per a nous abordatges terapèutics. •
Els headlines del APA (American Psychiatric Association) emfatitzen l’article recentment publicat al British Journal of Psychiatry per FIDMAG Germanes Hospitalàries sobre els canvis funcionals cerebrals en pacients amb trastorn bipolar.
Canvis cerebrals funcionals entre les diferents fases del trastorn bipolar TEXT: FIDMAG
Pomarol-Clotet, E., Alonso-Lana, S., Moro, N., Sarro, S., Bonnin, M.C., Goikolea, J.M., Fernandez-Corcuera, P., Amann, B.L., Romaguera, A., Vieta, E., Blanch, J., McKenna, P.J., Salvador, R., 2014.
Brain functional changes across the different phases of bipolar disorder. British Journal of Psychiatry.
entre tots
12
El pasado mes de octubre se inauguró en la sede de Caixa Forum, en Barcelona, la XVIII edición del Máster y Diplomatura de Postgrado en Psicogeriatría que nuestra institución organiza conjun-tamente con el Departamento de Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona.
Durante los días 14, 21 y 28 de octubre se ha realizado en el Aula de formación de nuestro Centro, el “Curso de Actualización de Psicofarmacología Clínica”.
TEXTO: DR. ANTONIO ARÉVALO
el tema “Actualización en el tratamiento psicofarmacológico de la esquizofrenia” en el que además de repasar los antip-sicóticos que habitualmente utilizamos, nos informó sobre los posibles nuevos tratamientos para el futuro. Nos habló sobre los estudios con glutamato y los estudios con antiinflamatorios en los inicios de la enfermedad psicótica.
Para finalizar el seminario de actualiza-ción en psicofarmacología clínica, el Dr. Antonio Arévalo nos habló de “Mono-terapia vs tratamiento combinado con antipsicóticos”, donde pudimos comprobar la evolución en nuestro entorno en rela-ción al uso combinado de antipsicóticos y la que hacen en otros sitios y unas directrices de un uso adecuado de dicha combinación. En el último tema “Actua-lización en antipsicóticos inyectables de larga duración” se hizo un repaso a los disponemos en la actualidad y los que saldrán próximamente.
Pese al gran peso de la parte teórica, lo que tuvo mayor interés fue el debate que se produjo tras las exposiciones en el cual cada participante pudo responder a las dudas de los profesionales y además se pudo poner de manifiesto información obtenida mediante la experiencia de los presentes en los diferentes temas abordados. •
Els headlines del APA (American Psychiatric Association) emfatitzen l’article recentment publicat al British Journal of Psychiatry per FIDMAG Germanes Hospitalàries sobre els canvis funcionals cerebrals en pacients amb trastorn bipolar.
entre tots
13
Curso de Actualización en Psicofarmacología Clínica
D urante el primer día, contamos con la participación del Dr. Fernando
Boatas que se encargó de presentar e iniciar dicho curso con el contro-vertido tema “Psiquiatría basada en la evidencia”. Tema que no nos dejó indiferentes ya que ante la falta de evidencias claras en nuestras actua-ciones, decisiones y abordajes, sin un apoyo claro en la literatura, más bien podríamos haberla llamado “Psiquia-tría basada en la videncia”.
Acto seguido inició su presentación la Dra. Inma Ruiz con el tema “Psico-farmacología de la vida cotidiana” la cual nos habló de la tendencia a psiquiatrizar acontecimientos cotidianos y la visión por parte del psiquiatra y del paciente.
Para terminar el primer día, la Dra. Silvana Maluf nos presentó “Actuali-zación en psicofarmacología infanto-juvenil”. Nos pudimos formar y actualizar en este tema en el cual, la mayoría de los presentes, no estamos acostum-brados a tratar.
En el segundo día asistimos de nuevo a tres exposiciones, en esta ocasión relacionadas con patologías con difícil respuesta. Las dos primeras estaban realizadas a cargo de la Dra. Águeda Solivellas y los temas fueron “Trata-miento psicofarmacológico de la depre-sión refractaria” y “Tratamiento psico-farmacológico de los trastornos de ansiedad refractaria”. En ella pudimos debatir sobre nuestra práctica en estos casos tan rebeldes y el uso de estra-tegias para obtener mejor respuesta.
La última charla del segundo día corrió a cargo de nuevo de la Dra. Inma Ruiz que nos habló del “Uso de psicofármacos en trastornos de la personalidad”. Este también fue un tema controvertido dada la falta de evidencia científica de indicaciones terapéuticas claras en este tipo de patologías aunque se nos pudo dar unas pautas de estrategias de uso.
Finalmente en el tercer día del seminario pudimos debatir con el monográfico sobre antipsicóticos que impartió en primer lugar el Dr. Magí Floresa con
entre tots
14
Premios a la Excelencia Profesional 2014 Colegio Oficial de Médicos de Barcelona
Desde el 2004, cada año el Colegio Oficial de Médicos de Barcelona reconoce públicamente la labor de los médicos catalanes que han destacado por su actividad profesional. Se reconoce su excelencia, su trayectoria profesional, honestidad, compromiso, altruismo e integridad. A destacar que los médicos premiados, lo son a propuesta de sus propios compañeros de profesión, lo cual les otorga más valor.
L os premios a la excelencia se otorgan en los ámbitos de medi-
cina hospitalaria, atención primaria, salud pública, salud mental, atención sociosanitaria, investigación biomédica, educación y humanidades médicas.
En este contexto, el pasado día 2 de diciembre, y en el incomparable marco del Teatro Romea de Barcelona, tuvo lugar la entrega de premios a la excelencia profesional en su décima edición, y uno de los premiados en el ámbito de la atención sociosanitaria, fue nuestro compañero el Dr. Manel Sánchez Pérez.
El Dr. Sánchez es licenciado en Medicina por la UAB y especialista en psiquiatría. Su vinculación con la Institución se remonta al año 1989,en el Centro de Salud Mental de Adultos
de Berga, hasta que cinco años después, se incorpora ya al Servicio de Psico-geriatría del Hospital, que después se convertiría en el Área Sociosanitaria de la que es coordinador.
Igualmente en el campo docente a destacar, que es profesor asociado de psiquiatría de la UAB, y codirector del Máster y Diplomatura de Postgrado en Psicogeriatría que organizamos conjun-tamente con la UAB, y que ya cumple su decimoséptima edición; finalmente es también miembro de la Junta Directiva de la Sociedad Española de Gerontop-siquiatría y Psicogeriatría.
Felicitamos y nos congratulamos de tener en nuestra Institución un profe-sional de su talla, tanto a nivel técnico como humano, que en definitiva es el significado del premio recibido. •
TEXTO: DR. JOSÉ A. LARRAZ
entre tots
15
L ’acte d’obertura el van realitzar en Claudio Naranjo, psiquiatre
xilè, antropòleg i psicòleg, fundador del programa SAT que aplica la teràpia gestalt, l’eneagrama de la persona-litat, la meditació i la música com a recurs terapèutic, i de Sesha, meditador colombià, escriptor, filòsof i pedagog hinduista. En aquest acte es van situar les bases teòriques de la relació entre la psicoteràpia i la meditació, sense oblidar el seu component espiritual.
Claudio Naranjo menciona com en les antigues civilitzacions índies, cretàciques i egípcies ja apareixen estatuetes de ioguis i com diferen-ciaven entre el món psíquic i el món ara anomenat transpersonal que apareix quan la ment s’aquieta. La psicoteràpia enriquiria el món iòguic amb un treball contra l’ego que ens allunya i aïlla de la resta del món i el nostre ésser. En la unió psicoteràpia-meditació hi ha un despertar de la consciència (i no una dissolució de l’ego) que duu a la superació subjecte-objecte. El problema del conflicte està en la iden-tificació amb els fenòmens mentals quan ens hauríem d’identificar amb el que genera aquests fenòmens. La teràpia hauria d’aprendre de les tradi-cions la idea de procés de maduració de la inconsciència a la consciència cap a l’amor. La psicoteràpia supera a la tradició a partir de la resolució del conflicte personal a través de tècni-ques comprensives que van més enllà de la disciplina per a la modificació del comportament.
Sesha aporta el concepte de no-dualitat. Sia occident tenim l’axioma de la diferència subjecte-objecte, el món oriental han acumulat un contingent d’idees sota la reestructuració dual a la no dual. La consciència és un continu de saber i de saber que es sap. El problema és que a l’ésser humà li resulta gairebé impossible mantenir l’atenció sobre els fets sense divaga-
Un pont d’unió entre teràpia i meditació
cions, per tant cal que prestem atenció a l’atenció per observar els nostres salts i eliminar les fronteres cognitives de la percepció, així es retiren els fronteres cognitives de la percepció i permetre esta-blir la realitat continuada d’allò percebut.
Al llarg del congrés, en diferents i nombrosos tallers, entre d’altres, s’aborda la neurofisiologia de la meditació i els seus beneficis (bradi-càrdia, bradipsíquia, hipotensió, miorrelaxació, desconnexió senso-rial...) i els seus efectes transcen-dents (harmonia, equilibri, sere-nitat, equanimitat...); en les últimes investigacions s’ha evidenciat com la meditació produeix canvis en la personalitat, que aquests canvis es produeixen a nivell epigenètic i que són duradors si es practica de manera continuada.
No s’oblida el paper que té l’atenció plena en el terapeuta, ja que centrar-se en l’aquí i ara del pacient ajuda a veure’l en aquell moment evitant els prejudicis de la relació passada i posant tot l’aparell psíquic del terapeuta a disposició de l’ajut terapèutic, o el paper en l’àmbit de l’empresa amb el MBSR (Mindfullness based on stress reduction) en el qual s’organitzen els beneficis de la consciència plena per desenvolupar l’autoconsciència (emocions, virtuts i defectes, autocon-fiança), l’autorregulació, la motivació (en el senti d’anar més enllà d’un mateix), el lideratge i l’empatia (que les tradicions orientals anomenarien compassió)
Finalitzant el Congrés amb el tanca-ment de Sergi Torres, fisioterapeuta i escriptor precursor de la Plasmàtica, mètode d’autodescobriment de la capa-citat sanadora de l’individu vivint centrats i d’acord amb la nostra essència. •
TEXT: SR. XAVIER REIG
Amb aquest títol es va obrir el I Congrés de Teràpia i Meditació organitzat per l’Institut Gestalt de Barcelona i Espai Lúdic- Escola Gestalt de Catalunya, que va tenir lloc del 3 al 5 d’octubre a la Universitat Blanquerna de Barcelona.El passat 21 de novembre es
va celebrar a la sala d’actes de l’Hospital d’ Igualada el Vll Workshop d’actualització en Salut Mental i Drogo-dependències amb el títol “Reptes de futur i avenços en Salut Mental”.
VII Workshop d’actualització en salut mental i drogodepen-dènciesTEXT: SRA. NEUS ILLA
O rganitzat pel Servei de Salut Mental d’ Adults del Consorci Sanitari
d’Igualada, hi van participar professio-nals de la Universitat Internacional de Catalunya, de la Unitat d’esquizofrènia de l’Hospital clínic de Barcelona, de la Universitat de Barcelona, de l’Institut Universitari Dexeus i de la Corporació Parc Taulí de Sabadell.
L’acte va ser inaugurat per la Dra. Carme Busqué, en representació de l’Hospital d’Igualada, pel Dr. Fermí Capdevila, regidor de Sanitat i Salut Pública de l’Ajuntament d’Igualada i per la Sra. Remei Juncadella, directora del Sector Sanitari de l’Anoia i responsable de Plani-ficació de la Regió Sanitària Catalunya Central del Catsalut, juntament amb el director dels Serveis de Salut Mental Dr. Joan Ribas.
Es van presentar avenços en salut mental que poden ajudar als professionals a millorar en l’avaluació i tractament dels trastorns mentals. Així es va parlar de la magneto encefalografia, com a eina diagnòstica en l’esquizofrènia, les noves tendències en el tractament d’aquesta mateixa malaltia i les aplicacions de la realitat virtual per l’avaluació i el tracta-ment en salut mental.
Com cada any, la darrera de les ponèn-cies tenia un caràcter més lúdic i va anar a càrrec del gerent de l’empresa Lloreda, qui amb el títol “Gaudir del Treball” va parlar d’una organització empresarial innovadora que té molt en compte les necessitats dels treballadors, tant a nivell material com emocional. Una bona lliçó de vida que va ser aplaudida per tots els assistents.
Finalment es va lliurar el lV premi Dr. Romás de Flores, que va recaure en el treball “Correlatos neurofisiológicos de detección de errores en pacientes con esquizofrenia: una violación del sentido de agencia” de Ane Gurtubay. •
L a seva gran afició a la fotografia va fer que esdevingués, com a fotògraf,
un testimoni de la vida de Barcelona retratant la seva quotidianitat i moltes de les diverses activitats de la ciutat tant a nivell cultural com esportiu o ciutadà, a més d’esdeveniments singulars, deixant imatges dels seus nombrosos viatges però també de les activitats organitzades pel Centre Excursionista de Catalunya, del qual n’era soci i durant un temps president de la seva secció fotogràfica. El seu fons amb prop d’onze mil imatges estereoscòpiques és testimoni d’aquesta gran afició.
El seu pare, l’any 1907, va comprar una finca a Sant Feliu, el que coneixem com Can Fargas o Pins d’Or, un espai comprés entre la Rambla i el traçat del ferrocarril i entre els carrers del Comte de Vilardaga i de les Roses.
Visita a Pins d’Or i al Sant Feliu de Carles Fargas i Bonell TEXT: SR. JAUME GARCIA I URPÍ.
VICEPRESIDENT DELS AMICS DE LES ROSES DE ST FELIU DE LLOBREGAT
Carles Fargas va néixer a Barcelona, fill de Josep Fargas i Dey i de Vicenta Bonell i Brugal, la seva família posseïa una xocolateria a la ciutat que va agafar gran fama i que avui encara la podem veure al carrer del Pi cantonada amb la plaça de la Cucurulla. Aquest negoci familiar va facilitar que Carles tingués una vida còmoda i regalada que va emplenar amb moltes activitats, diversions i aficions, entre elles, la fotografia.
La finca era una explotació agrícola, amb una part important dedicada a la vinya, de la qual s’hi ocupava el mateix Carles, va millora la finca plantant més arbres frui-ters i posteriorment creant un gran jardí i construint l’any 1932 una torre xalet.
Pins d’Or, va ser un espai on reposar, dedicar-se a les seves múltiples aficions i gaudir d’un entorn rural, a l’hora que seguia invertint a la propietat per treure un rendiment econòmic. Així, més endavant va construir diverses cases de lloguer, una d’elles de caràcter clarament racionalista construïda per N. M. Rubió i Tudurí.
Els milers de fotos del seu llegat, van ser dipositades per la seva voluntat, en el Centre Excursio-nista de Catalunya, que las ha conservat fins als nostres dies.
En el seu fons no hi falten imatges de la seva finca de Pins d’Or i de la ciutat de Sant Feliu. En elles es podem veure vistes generals o imatges de la seva quotidia-nitat o de moltes de les activitats que organitzava amb amics i amigues dels que podríem anomenar; la seva “colla”.
En aquesta segona exposició sobre el seu llegat volem mostrar les imatges de diferents indrets de la ciutat; El Palau Falguera, el Clos de Can Nadal, el riu, diferents cases de la ciutat... etc.
Seguim reivindicant la necessitat de donar a conèixer aquest valuós patrimoni sobre un fotògraf excepcional i la seva visió de la nostre ciutat.
Aquesta exposició va anar acompan-yada d’una visita guiada a Pins D’or i de tot el que va ser la finca dels Fargas a la ciutat, en la mateixa i van participar
entre tots
16
1
una cinquantena de persones i va estar organitzada conjuntament per les entitats dels Amics de les Roses de Sant Feliu i l’ARES. La visita va tenir lloc el dissabte 25 d’octubre per la tarda gràcies a la amabilitat i cortesia de les Germanes Hospitalàries, actuals propietàries de la finca i al Dr. Carles Franquelo que ens va acompanya durant el recorregut.
La visita va començar recordant la casa que i havia al costat del pas a nivell i, després, tot pujant per la “font del cuento” vàrem poder entrar a Pins d’Or per la porta dels Lleons visitant els jardins i les diferents edificacions com “el cottage” i fent una parada per poder degustar la xocolata de Can Fargas. Posterior-ment ens varem desplaçar a les cases de lloguer construïdes per Carles Fargas on varem poder admirar el banc d el papa-llona i altres bancs fets amb la tècnica del trencadís i recordar a través de les
pròpies imatges d’en Carles com havia estat en el passat el conjunt de la finca de Pins d’Or.
La visita va ser força participativa per part del públic en general, molts d’ells van explicar les seves vivèn-cies relacionades amb els propie-taris o la pròpia finca i durant el recorregut es van llegir diversos poemes de l’Agustí Vilar del seu poemari “Com s’estima un poble” guanyador del premi Marti Dot de poesia l’any 1979.
Els amics de les roses van explicar com a través de la recerca del nom de la rosa Carles Fargas creada per Pere Dot l’any 1935, és va poder arribar i redescobrir aquest fons fotogràfic que avui ens ha servir i ens serveix per recordar com era una part del Sant Feliu d’abans.
FOTOGRAFIES:
1. Foto de conjunt dels participants a la visita guiada del 25 d’octubre. Foto Marc Rius.
2. Carles Fargas a la Porta dels lleons l’any 1932. Autor: Carles Fargas i Bonell. Data de la imatge, 1932. Col·lecció: AFCEC Carles Fargas
3. Pins d’Or, façana de la casa en cons-trucció. Autor: Carles Fargas i Bonell. Data de la imatge, 1932. Col·lecció: AFCEC Carles Fargas
4. Rosa Carles Fargas, H. de Perne-tiana, 1935, Pere Dot. Foto Jaume Garcia i Urpí
entre tots
17
2
3
4
entre tots
18
ACTIVIDADESde docencia impartida
Referencias de las actividades externas de docencia impartida por profesionales de Sagrat Cor. Se reseñan las que tiene constancia la Comisión de Docencia. Si se desea ampliación de la infor-mación, puede contactarse con los autores o con Secretaría Docente.
Ponencias:
Ponencia: Alteraciones de la percepción del dolor en psicogeriatríaJuan Carlos CejudoXXI Reunión Nacional de la Sociedad Española de Psicogeriatría Octubre 2014. Ceuta
Ponencia: Trastorno Bipolar de Inicio TardíoManuel Sánchez PérezXXI Reunión Nacional de la Sociedad Española de Psicogeriatría Octubre 2014. Ceuta
Ponencia: Proceso de Adaptación a la ResidenciaManuel Sánchez PérezXXI Reunión Nacional de la Sociedad Española de Psicogeriatría Octubre 2014. Ceuta
Ponencia: Aspectes legals Mº Paz Cue Cicle de Conferències en Salut Mental: Fomentem l’AutonomiaOctubre 2014. Martorell
Ponencia: Detecció i prevenció en situacions de crisiJosé Antonio LarrazCicle de Conferències en Salut Mental: Fomentem l’AutonomiaOctubre 2014. Martorell
Ponencia: Retos en la Psicosis en la gente mayorManuel Sánchez PérezUP DATE en PsicosisNoviembre 2014. Barcelona
Ponencia: La Contratransferencia: recursos para manejar su efecto en la relación terapéuticaJosé Luis TrujilloTaller formativo (Centre Català de Solidaritat)Noviembre 2014. Barcelona
Ponencia: Patologia DualJosé Luis TrujilloCurs en Patologia DualNoviembre 2014. Lleida
Curso: Pacient Crònic …, què el fa complex?Santiago BernadesOctubre 14. Martorell
Curso: Pacient Crònic …, què el fa complex?Yaiza TarazanoOctubre 14. Martorell
Comité OrganizadorIII Jornada de Treball Social: Treball social i l’abordatge transversal en l’atenció al pacient crònic amb complexitatGloria LópezNoviembre 2014. Barcelona
Comité Organizador y moderadora mesaXIV Congreso Nacional SEMERMontserrat PerellóNoviembre 2014. Cuenca
Comité OrganizadorV Curso en PsicogeriatríaManuel Sánchez PérezNoviembre 2014. Salt, Girona
Comité Organizador:
Cursos:
entre tots
19Libros nuevos cuarto trimestre del 2013
Trastorno bipolar (Atención del Dr. A. Arévalo )J.L. Ayuso y otros. 1997
Depresión melancólicaMikel U. Sarachaga y otros. 2004
Actualización en aspectos genéticos de Psiq.Pilar A Sáiz y otros. 2002
Aspectos psicosomáticos y psicosociales del dolor crónico (2)Emric Zamorano Bayarri. 2007
Aspectos psicosomáticos y psicosociales del dolor crónico (3)Alejandro Cuadrado Blanco. 2008
Psiquiatría clínicaHarold I. Kaplan y otros. 1996
Urgencias en PsiquiatríaAntonioo Seva. 1993
Pruebas de laboratorio para el diagnóstico en Psiq.Richard B. Rosse y otros. 2005
Manual Maudsley de psiq. PrácticaJorge A. Cervilla Ballesteros. 2000
Trastornos por ansiedadAlfonso Chinchilla Moreno. 1993
Programa de mejora de herramientas prácticas en depresiónVicente Gasull Molinera. 2007
Depresión en atención primariaB.Galán Sánchez y otros. 1999
Depresión en el ancianoC.Carbonell Masiá y otros. 1999
Patología dual (Atención del Dr. Valls, los tres siguientes)José Cabrera Forneiro. 1998
Esquizofrenia, enfermedad del cerebro y reto socialJerónimo Sáiz Ruiz. 2005
Psicosis, las tres fases iniciales de las enferm. MentalesJosé L. Vázquez Barquero. 1999
BibliotecaDimecres, 14 gener 2015 Sessió clínica: Àrea de Rehabilitació Hospitalària en Salut Mental. Aula docent. Hospital Sagrat Cor
Dimecres, 21 gener 2015 Sessió clínica: Centre de Salut Mental de Sant Feliu de Llobregat. Aula docent. Hospital Sagrat Cor
Dimecres, 28 gener 2015 Sessió monogràfica postgraduada: Fenomenologia psicòtica: nivells d’anàlisi. Sr. Raül Vilagrà. Aula docent. Hospital Sagrat Cor
Dimecres, 4 febrer 2015 Formació continuada en atenció sociosanitària: Síndrome confusional aguda. Dr. Jesús Ruiz. Hospital Mare de Déu de la Mercè. Aula docent. Hospital Sagrat Cor
Divendres, 6 de febrer 2015 X Jornada A CPSM-AEN: Les incerteses del diagnòstic en salut mental. CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Dies 10 i 17 febrer Seminari de prevenció de conductes suïcides. Aula docent. Hospital Sagrat Cor
Dimecres, 11 febrer 2015 Sessió clínica: Àrea Infantil i Juvenil. Aula docent. Hospital Sagrat Cor
Dimecres, 18 febrer 2015 Conferència: Efectes de la rehabilitació cognitiva en l’esquizofrènia. Sra. Ana Moreno Alcázar. FIDMAG. Aula docent. Hospital Sagrat Cor
Dimecres, 25 febrer 2015 Sessió monogràfica postgraduada: Suïcidi en l’adolescència. Dr. Carlos Gutiérrez. Aula docent. Hospital Sagrat Cor
Dimecres, 4 març 2015 Formació continuada en atenció sociosanitària: L’ancià difícil: maneig dels trastorns de personalitat en la vellesa. Dr. Manel Sánchez. Aula docent. Hospital Sagrat Cor
Dimecres, 11 març 2015 Conferència: Pacient expert. Dra. Paz Flores. Psiquiatra coordinadora HD. Centre Fòrum Parc Salut Mar. Aula docent. Hospital Sagrat Cor
AGENDADimecres, 18 març 2015 Sessió clínica: Centre de Salut Mental d’Adults de Berga. Aula docent. Hospital Sagrat Cor
Dimecres, 25 març 2015 Sessió monogràfica postgraduada: “Cinco segundos de verano” a propósito de un caso. Dra. Gisela Pozo. Aula docent. Hospital Sagrat Cor
Av. Comte Llobregat, 11708760 MartorellTel. 93 775 22 00Fax 93 775 19 [email protected]
