-
8/11/2019 Entrenamiento de La Finta. Josep Ibez
1/9
Josep Ibez Coma,
Llicenciat en Educaci
Fsica
Entrenador
estatal
d Handbol.
Treball
realitzat
amb una ajuda
de
la Direcci
General de
l Esport.
Resum
Dins dels jocs esportius col lectius
sempre ha existit la tendncia d entre
nar a partir del principi que el jugador
ha de dominar les tcniques del joc, que
s entenen com uns gestos estndards
aplicables a diferents moments del joc.
A poc a poc s ha anat imposant un altre
model que ha tingut en compte aspec
tes com el de la presa de decisions en
funci de les caracterstiques de l en
torn. Una vegada el discurs teric ha
canviat s interessant observar com la
prctica diria ha modificat poc els
exercicis que es realitzen. Aquesta dis
funci entre discurs teric i praxi diria
s fruit de la manca d un treball rigors
que, a partir del principi que les accions
individuals que es produeixen durant el
parti t en un esport col lectiu sn el
producte
d una
suma d elements, entre
els quals l execuci tcnica no s el
ms important, no han perms la pro
posta de noves pautes per al disseny
dels exercicis.
Aquest article s el producte d aques ta
preocupaci i d una investigaci rea
litzada sobre un comportament tctic
habitual en l handbol com s la finta,
amb tres jugadores d alt rendiment.
Es proposa una metodologia de treball
poc habitual i es donen pautes per ava
luar i controlar aquestes accions. Final
ment s exposen alguns dels resultats
obtinguts al llarg del procs metodo-
7
APLICACI D UN MTODE PER A
L ENTRENAMENT
D UNA
ACCI
D UN CONTRA UN:
LA FINTA EN L HANDBOL
lgic proposat i en partits de competi
ci, abans i desprs del procs d inter
venci.
Paraules clau
handbol, acci,
acci col lectiva, acci tctica,
acci individual, canvi de di
recci, finta, habil itat, jocs es
portius collectius, penetraci,
un contra un.
lanteiament
del
problema
Dins del context dels jocs esportius
col lectius, autors com Malho (1969) i
Bayer (1986) han suggerit des de fa
temps que l acci individual
d un
juga
dor s un procs complex, del qual
l execuci s noms l aspecte ms vi
sible, per no el ms important.
L xit
o el fracs de les accions individuals i
co].]ectives en aquest tipus de jocs sn
determinades no noms per la forma
com s executen sin per quan, perqu
i per a qu es fan (figura
1).
Contrriament, l aprenentatge i l en
trenament dels jocs esportius collec
tius, entre ells l handbol, es basa en
procurar que els jugadors dominin els
gestos que conformen la part ms visi
ble del joc (el com?). s el que anome
nen tcnica del joc.
Una vegada s assimila aquesta tcnica
es procedeix a l entrenament i/o apre
nentatge de les accions que necessiten
una coordinaci amb els companys: s
la tctica del joc. Aquestes accions tc
tiques (?) tenen com instrument de rea-
/1 ER QU
Anlisi de l entorn
Forrna d execuci
de
l acci
~
1L
__ _ U A _ N _ - - - ~ Ritrne de l acci
-
J L...
l PER AQU I Objectiu de
l acci
Figura 1. Procs
d'acci en les
situacions
un
contra
un
pu ts
Edu ,i
Fisi
i
Esports 1996 (46172-80
-
8/11/2019 Entrenamiento de La Finta. Josep Ibez
2/9
litzaci les accions tcniques.
La
rela
ci entre les accions tcniques i les
accions tctiques s purament instru
mental i en una sola direcci. Con
trriament a aquest fet el que proposo
s una relaci entre les accions indivi
duals i les accions col lectives de cau
sa-efecte mutu (figura 2), en laqual una
acci individual proposa una acci
collectiva i una acci coJ.lectiva pot
afavorir una acci individual.
s a dir,
el
moviment que s'observa en
un jugador
d un
joc esportiu collectiu
no s important en si mateix sin en
relaci a l'objectiu que pretn assolir.
Un llanament no s efica en funci
de la forma com es realitza sin en
relaci a si ha assolit
el
seu objectiu de
superar els adversaris (defensors i por
ter) i collocar la bimba dins de la
barraca .
Aquest s un discurs teric assumible ..
Ara b, davant del full en blanc, prepa
rant l'entrenament, davant del grup de
jugadors en
el
moment de dissenyar un
exercici, s difcil concretar els exerci
cis ms convenients per incidir en la
millora de les accions individuals a
partir del treball sobre els aspectes
d'informaci de l'entorn i de la presa
de decisions.
l
tema de fons que planteja aquest
article i la investigaci en la qual t
suport s el de plantejar una nova me
todologia d'entrenament de les accions
individuals.
Obiedius
La experincia em diu que les accions
individuals deIs jugadors no es poden
aprendre ni millorar amb la seva repe
tici ms o menys estereotipada, per
qu durant el joc no hi ha cap acci
igual a l'alt ra . Cada acci que realitza
un jugador ha d'adaptar-se contnua
ment a l'objectiu d'aquesta i a les ca-
pu ts
,
ducoci Fi,i
i
E'port,
1996(46)71-80
+
Acci
tcnica
2
Acci
cnica 1
+
cci
tcnica 5
Acci
tcnica 4
ACCi TCTICA
Relaci
instrumental
entre
acci tcnica
i
acci
tctica
RENDIMENTJENTRENAMENT
ACCi
COLLECTIVA
Relaci
causa-efecte entre
acci individual
i
acci col lectiva
iguro 2
racterstiques de l'entorn (companys,
adversaris, temps, espai, situaci ..
):
no
noms quan es pren la decisi
d
execu
tar-la sin tamb mentre s'est rea
litzant.
l
meu treball ha partit d'aquesta hi
ptesi per plantejar un mtode d'entre
nament per a les accions individuals
que respongui als criteris exposats i
que es poden resumir en els segents:
- Les tasques d'entrenament han
de ser contextualitzades en rela
ci a situacions de joc, sempre el
ms reals possible.
- La forma de l'acci no s fona
mental. El que importa s assolir
l'objectiu previst.
- L'acci es modela per la infor
maci sobre l'objectiu i les con
dicions de l'entorn en cada mo
ment de l'acci , encara que sense
cap patr fix.
Per aquest treball he escollit la finta
com l'acci a analitzar. La finta s una
de les accions ms clares de sublimaci
del treball tctic, ents aquest com
el
duel entre dos adversaris amb objectius
antagnics que es pregunten contnua
ment:
Qu vull assolir?
Qu puc fer?
Com ho puc fer?
Quan ho de de fer?
Perqu d'aquesta manera?
Qu far el meu adversari?
Com reaccionar?
s a partir d'aquestes preguntes que ob
servo la impossibilitat d' ensenyar/entre
nar aquest comportament sense oposi
ci. Per quin tipus d'oposici, quina
regulaci d'aquesta? Cal dissenyar un
procs metodolgic que provi de rela
cionar una teoria que valora molt els
aspectes de presa de decisions dels juga
dors amb els exercicis que han de con
duir a desenvolupar aquest habilitat.
Amb aquesta pretensi
el
treball vol:
a) Plantejar una forma metodolgica
per a l'entrenament de les accions
tctiques individuals, la finta en
aquest cas.
b) Proposar criteris per analitzar i va
lorar aquestes accions, la finta en
aquest cas.
7
-
8/11/2019 Entrenamiento de La Finta. Josep Ibez
3/9
-
-
O-
T - - -o
I
I
-_._ -
Fase Acci
Element
a valorar
1a ACCi
Quina
acci fa abans
de
rebre la pilota.
DE
L ATACANT
PREPARATRIA
Com rep la
pilota.
1a ACCi Quina
acci
fa la
defensa
abans que
DE LA
DEFENSA
l atacant rebi
la pilota.
2a ACCi
Quina
acci
fa l atacant
desprs
de rebre
la
2
DE L ATACANT
pilota
.
PRIMRIA
2a ACCi Qu
fa
la
defensa durant
l acci de
l atacant.
DE LA
DEFENSA
3a ACCi
L atacant canvia
d acci omant la inicial.
3
DE L ATACANT
CANVI D ACCI
3a
ACCi
Qu fa la defensa
quan l atacant
canvia
o
DE LA DEFENSA mant
la seva
acci
.
4a
ACCi Quina
acci
fa l atacant
desprs
del
canvi
4
DE L ATACANT
d
acci
o
sense fer-ho
.
FINAL
4a ACCi
DE LA
DEFENSA
Qu fa
la defensa.
Quadre 1. Elements a
considerar
en
l accin
de finta
Subiectes
La investigaci es va realitzar amb tres
jugadores d handbol pertanyents
al
Centre d Alt Rendiment de la Direcci
General de l Esport i de la Federaci
Catalana d Handbol, durant la tempo
rada 1989-90. En aquell moment les
tres jugadores estaven participant en el
mateix club de la mxima categoria
estatal femenina.
esenvolupament
del treball
Per programar el treball he considerat
l acci
de finta dividida en quatre fases
(quadre 1):
a)
Preparatria:
des del primer mo
viment de la jugadora atacant fins
a la recepci de la pilota.
b)
Primria:
des de la recepci de la
pilota fins a la primera acci
d amenaa de l atacant.
74
c) Canvi d acci: des de la fi de la
primera acci d amenaa de l a t
a
cant fins a la fi de l acci que es
produeix, en funci de la reacci
de la defensora, que pot ser man
tenir l acci primria o el seu can
VI.
d)
Final:
acci final de la finta, des
prs de la reacci de la defensora
al
canvi d acci.
El treball va consistir en l aplicaci
d una
metodologia d entrenament,
estudiant l evoluci del comporta
ment de finta de
cada jugadora per
separat.
Per estudiar aquesta evoluci es van
realitzar tres controls : abans d aplicar
el procs d entrenament, durant la seva
aplicaci i desprs d aques ta. El primer
i tercer control es van fer a partir d ac-
cions produdes durant la competici.
El segon control es va fer durant les
sessions de prctica. En tots els casos
l anlisi es va fer a partir d imatges
enregistrades en vdeo durant les ses-
sions de prctica i els part ts, tenint en
compte els elements senyalats en el
quadre 1.
Metodologia planteiada
Per a l entrenament de la finta es va
dissenyar un exercici base (figura 3) ,
dividit en cinc parts:
I r Passar la pilota.
2n Crrer cap a la porteria.
3r Rebre la pilota i primera acci
d amenaa
de
l atac
ant i reacci
de la defensora.
4t En funci de la reacci defensiva
mantenirl acciinicialocanviar -la.
5 Finalitzaci de l acci.
A partir de l exercici base exposat la
metodologia d entrenament ha seguit
tres etapes.
En cadascuna de les etapes
s ha com
plimentat un nmero indeterminat de
sessions. En cada sessi les jugadores
van repetir l exercici 15 vegades, en 5
sries de 5 repeticions.
A cada srie les jugadores intercanvia
ven els seus papers. Quan cadajugado
ra havia complert una srie rebia infor-
5
:/
2
i P
Figura 3
pu ts
,Educo i Fi,ico
i
E port
,
1996 (46)
72-80
-
8/11/2019 Entrenamiento de La Finta. Josep Ibez
4/9
maci sobre els errors i els encerts ms
destacats de la seva actuaci.
El pas d una etapa a l'altre es feia
noms quan
l acci
registrava una
eficcia del 90% en tres sessions se
guides.
Descripci de les etapes
d entrenament
resultats
l
Etapa oposici positiva negativa
Abans d'iniciar l'exercici l'atacant de
cideix l'acci amb la que iniciar
l'exercici (per exemple, llanar a por
teria) i la defensora decideix si respon
dr o no a aquesta acci.
L'exercici base s'executa com s ha ex
plicat i una vegada produda la reacci
o no reacci de la defensora, l'atacant
ha de respondre de forma correcta: s
a dir, ha de mantenir l'acci si la defen
sora no ha resps o l ha de canviar per
una altra si la defensora ha respost.
Per exposar els resultats he agrupat els
comportaments que cada subjecte ha
real i zat
en
cada part de l'acci de finta
(quadre 2 .
Principalment observem el segent:
La majoria d'intents s'inicien amb
la
intenci d'anar a llanar (ms del
50% d'intents).
En el moment de la finta, de variar
l'acci iniciada, s'utilitza
el
canvi
de direcci . Segurament perqu
s l'acci ms habitual
en
l'entre
nament quan la defensora surt
cap a l'atacant. Encara que la ma
joria de vegades i per a totes les
jugadores l'acci defensiva era la
d'atansar-se a l'atacant, s'observa
que les jugadores I i 2 tenen una
major freqncia en canviar de
llanament que la jugadores
1.
Da
vant d'un fet similar la resposta
d
I
i 2 s ms variada.
apunts
,
Educaci
Fi,i i
E ports
1996 (46)
72-80
RENDIMEKTIENTRE NAMENT
i
--
_on_d_u_ct_a __
_u-- bi_ec_te_1
___
__ u..bjete 2
1a ACCi
Penetraci per
la
dreta
2a
ACCi
Penetraci per
la dreta
Penetraci per l'esquerra
Llanar
RESULTAT
Positiu
12.4 5.0
86.7 89.2 93.3
Negatiu
13.3 10.9
. -
6.7
Quadre
2
En la segona acci realitzada per
les atacants
hi
ha
un
cert equilibri
entre les opcions ms habituals.
Tot i aix, la jugadora I presenta
un major equilibri entre les tres
accions, mentre que en la jugadora
2 predomina l'acci de penetrar
per l'esquerra i en la jugadora 3 s
el llanament l'acci ms habi
tual. La ra pot ser el lloc que
habitualment ocupen. La jugadora
I ocupa el lloc de central on es
habitual dominar les tres possibles
PE
+
CD
+ PD
PD
+
D
+
PE
II + CD + PD
II + D + PE
II +
Cl
+ II
accions. La jugadora 2 ocupa el
lloc de lateral on s molt habitual
anar a llanar directament a porte
ria i, davant l'oposici defensora,
canviar de direcci cap al cant
contrari per penetrar fins a la lnia
de 6 m.
Si analitzem les conductes globals,
la seqncia d'accions (quadre 3),
veiem com, malgrat la senzillesa de
l'acci i les mltiples varietats que
permet, les jugadores tendeixen a
repetir
un
nombre limitat d'accions.
PE: Penetraci per l esquerro. Ll: Llanament. PD:
Penetraci
per lo dreta. CD: Canvi de direcci CL: Canvi de
llanament.
Quadre
3
75
-
8/11/2019 Entrenamiento de La Finta. Josep Ibez
5/9
l
o
I
Conductea
Subject
e 1
Subjecte
2
Subjecte
3
1a ACCi
I
Pene
raci
per
la
dr
e
ta
18.8
30.0
30.1
Penetraci per l'esque
rra
27.1
36.7
I
35 .0
Llanament
54.2
33.3
43.0
i CANVI
DACCI
No canvia
d'acci
36.7
2
3.3
33.7
Canvi de
direcci
59.3
73.7 64.4
---
--
- - -
-
_ - -
2a ACCi
,
Penetraci per
la
dreta
36.7
33 .
3 39.8
Penetraci per l'esquerra
36.7 30
.0
37
.9
. Llanar
26.6
36.4
22
.3
RE SULTAT
Po
s
itiu
96 .7
96.7
95.
2
Ne
gatiu
3.3
I
3.3 4.8
Quadre 4
La jugadora 1 i la jugadora 3 reu
neixen en tres conductes ms del
60% dels intents , Al mateix percen
tatge arriba la jugadora nmero 2
amb noms dos conductes.
Cadaju-
gadora t el seu petit repertori de
conductes que sembla especfic de
cadascuna d'elles .
2
Etapa:
percepci decisi
L'atacant es colloca d'esquena al de
fensor, a 10-12 m de la porteria. Simul
tniament i sense ser observat perl' ata
cant, la defensora adopta una situaci
Conductes
Subjecte
1
LL + CD + PE
25
PD
+ CD +
PE
19
LL + CD + PD
19
LL + CD + PD
28
PE +
CD
+ LL
0
en l'espai determinada que pretn an
ticipar-se a l'acci de l'atacant i sor
pendre' I (per exemple: a 9 m i a
i
es
querra de i atacant).
L'atacant es gira i mentre inicia la cur
sa endavant observa la posici i la si
tuaci del defensor per elaborar una
resposta que li permeti desmarcar-se.
Quan l' atacant inicia aquesta acci la
defensora pren la decisi de provar
d'aturar
l'atacant o b no fer cap
acci .
Davant la resposta o no resposta del
defensor l'atacant actua cohe
rentment.
Subjecte
2
Subjecte
3
10
19
24 2
7
10 3
29 40
19
3
-
PE: Penetraci per l esquerro. Ll: Uonlomenl. PD: Penetraci per
lo dreta.
:
Canvi de direa:i.
Quodre 5
76
Veiem els resultats d'aquesta segona
etapa (quadre 4):
Com a l'etapa
1,
el comportament
de llanament en general, encara
que menys, s el ms utilitzat per
iniciar l'acci de finta. Lajugadora
1 continua sent la que ms utilitza
aquesta acci, mentre que la juga
dora 3 s la que ms utilitza dife
rents accions.
Majoritriament el canvi d'acci es
realitza mitjanant un canvi de di
recci
En la segona acci es produeix una
relaci inversa respecte a la primera
acci. Es tendeix a acabar les ac
cions de forma inversa a com s'ini
cien. Lajugadora 1 tendeix a iniciar
amb llanament i acabar amb pene
traci a dreta o esquerra. Lajugado
ra 3 inicia la majoria d'accions amb
intent de llanament i penetraci per
i esquerra per acabar amb penetra
ci per la dreta.
En el quadre 5 observem les conduc
tes globals de
cada
jugadora. El com
portament penetrar per
l'
esquerra
canvi de direcci-penetrar per la dre
ta ocupa el primer lloc en les tres
jugadores
. Poca variaci doncs. Es
cassa varietat.
3 Etapa: creativa
Abans d ' iniciar l'acci l'atacant co
munica a
l'entrenador
quina acci
vol provocar en la defensora
per
fintar-la (per exemple: fer veure que
vull tirar en salt perqu, quan faci la
intenci de saltar, penetrar botant i
llanar des de 6 m).
L atacant rep la pilota i inicia qualsevol
acci que pensi que pot provocar l'ac-
tuaci defensiva prevista.
Davant la reacci de la defensora,
l'atacant mant el pla previst si s i es-
apuntS:
du,O i Fisico
i
Esporls
1996 (46)72-80
-
8/11/2019 Entrenamiento de La Finta. Josep Ibez
6/9
perat o b el modifica si la defensora
respon de forma diferent.
L'objectiu d'aquesta fase era la de fo
mentar la creativitat de les jugadores.
En aquesta fase l 'oposici de la defen
sora s la mxima possible i del tot real.
Per aix el rendiment mig ha minvat de
forma notable respecte a les altres fa
ses. Tot i aix s'arriba a una mitjana
prxima al 60% d'xit.
El quadre 6 ens mostra per fases les
accions que ms s'han produt. Cal
aclarir que perqu l'acci s molt simi
lar a les de competici hem dividit
l'acci de finta en les quatre parts des
crites per a les accions en competici
(quadre 1).
Les dades recollides corresponen a dos
subjectes perqu la tercera no va gaudir
de la prctica suficient per culpa de les
lesions.
Veiem els resultats ms destacats en el
quadre 6.
Igual que en les altres fases hi ha un
predomini de determinades conduc
tes en cada fase de l'acci. En la
primera part de
l acci
ambdues ju
gadores afronten el duel amb la de
fensora anant de cara cap a ella. En
canvi, la segona part s ms variada
per a la jugadora 3 que alterna entre
l amenaa de llanament i la intenci
de penetrar cap a la dreta. La jugado
ra 1 t una clara tendncia a insistir
en l acci d amenaar llanament.
En la tercera part, que suposa el canvi
d acci i on definitivament se supera
el defensor, est dominada pel canvi
de direcci com acci fonamental. La
quarta part o acci final presenta per
la jugadora 1 una clara tendncia al
llanament, encara que amb un 40%
d'accions sense xit. Lajugadora 3 t
un
percentatge
d xit
molt superior i
tamb una major variabilitat: intenta
penetrar per la dreta o per l'esquerra.
Sembla haver una relaci entre xit i
variabilitat.
pu ts
,
Educaci
F
i" i
Esports 1996 46) 72-80
RENDIMENT l ENTRENAMENT
Conducta
Subjecte 1
Subjecte
2
1a
ACCi
Trajectria frontal
76.0
60.0
2a
ACCi
I
Llanar
I
73.9
36.9
I
I
Penetraci per la dreta
17.4
32.0
-
3a ACCi
I
anvi de
direcci
56.0 88.0
Canvi
de llanament
32 .0
12.0
ACCi FINAL
No xit
40.0
28.0
Penetraci per
la
dreta
16.0
28.0
Penetraci
pe r
l'esquerra
12 .0
36.0
Llanament
32.0 8.0
-
-
RESULTAT
Positiu
60 .0 72.0
Negatiu
40 .0 28.0
Quadre 6
Si considerem les conductes globals
de les jugadores es torna a fer evident
que una mateixa jugadora tendeix a
repetir poques conductes. En el qua
dre 7 podeu veure que la jugadora 1
repeteix en un 32%
l acci
de llana
ment-canviar de llanament-llana
ment i en menor nombre les de pene
trar per la dreta-canvi de direcci
sense xit i llanament-canvi de di-
Conductes
Subjecte 1
I
Subjecte 2
PD + CD + PE
4
I
16.7
PD + CD +
N
12
8.3
PE +
CD
+ PE
0.0
I
12.5
LL
+
CL
+
LL
32.0
4.2
LL
+
CD
+
PD
12.0
12.5
LL
+ CL + N
8.0
12.5
PE Penetraci
per l
esquerro.
LL
Llanlament. PD
, Penetraci per lo
dreta.
CD:
Canvi de
direcci. CL Canvi de lIanlament. N No
lIanlament.
Quadre 7
-
8/11/2019 Entrenamiento de La Finta. Josep Ibez
7/9
o
-
onducla
Jugadora Jugadora Jugadora 2
Jugadora 2 Jugadora 3 Jugadora 3
Fase A
Fase
B
Fase
A
Fase
B
Fase
A
Fase
B
CF9
375%
29A
20.0% 43.7%
06 S
lo
0
7.7%
CF+
50.0% 52.9% 40.0%
31.2% 25.8%
03.8%
E+
00 0 %
17 7
%
13 3%
18 8%
41.9% 69.2%
E9
00.0%
00 0 % 00 0% 00 0%
09.7% 15A
CE+
00.0% 00.0% 13.3% 00 .0% 00 .0%
00 0%
CE9
I
12.5%
I
00.0%
00.0%
00 .0% 00.0%
00.0%
CT
00.0% 00.0% 00.0% 12 .9%
I
12.9%
I
00.0%
CF9
, Crrer
fronta
la a defensa in sa 9 m
F
+ , Crrer
frontal
o o defensa o
ms
de 9 m E+ , Estica om sde 9 mE9, Estti,a o9m
CE+, Crrer o a
seva
esquerra fins ms lluny de 9m CE9,
Crrer
a a seva esquerra
ns
o9mCT, En (Dntrootoc
Quadre 8
recci-penetraci
per
la dreta. Majo
ritriament s inicia amb una amenaa
de llanament, conducta que ja s la
dominant en aquesta jugadora en al
tres fases.
Lajugadora
3 presenta una
major varietat de conductes que sem
bla tenir una relaci directa amb el
seu major xit. Vari a entre la penetra
ci per la dreta-canviar de direcci-
penetraci per l'esquerra, penetraci
per l'esquerra-canvi de direcci-pe
netraci per l'esquerra, llanament
canvi de direcci-penetraci per la
dreta.
En ser l'acci proposada en aquesta
etapa molt semblant a la del joc real, he
patit molt ms problemes per analitzar
onducla Preinlervenci
Poslinlervenci
Subjecte
AXT ,
Amenalar Ilanlament
des
de
t rr .
AX
T
75
0%
23.5%
AAE,
Amenalar avanlar a 'esquer-
AAE
12.5%
05 9 %
ro de latacant
EDP
12 .5%
35 3%
EDP,
Entrar a
la
dreta de latamnt
Subjecte 2
amb passes
CDD,
Canviar
de direcci
a
la
COO
13 3%
00 0 %
dreta
.
EEP
13
.3%
12
.5%
EEP
,
Entror
a
es
querra
de
EDB
20.0%
00.0%
l'atacant amb passes.
EFC
EDB,
Entror a la dreta de l'atacant
06.7%
18 8%
botant la
pilota
A
t
l
26.8%
31.3%
EFC
Entror
amb
bot
+ s
olt
+
recepci (oiguda,
EFC
35.5%
53. 8%
Altres
41 9 %
19 0%
Quadre 9
78
la conducta de les jugadores que en les
altres etapes.
Un cop analitzades les dades obtingu
des podem posar a la vostra considera
ci tres hiptesis pendents de confir
mar:
1.
Cada jugadora produeix un nom
bre molt redut de conductes.
2.
3.
La jugadora que t un comporta
ment ms variable t ms xit.
La jugadora,
segons el seu ni
vell d'habilitat, s hi adapta per
escollir aquell tipus d'accions
amb les quals creu que tindr
ms xit, independentment de
les circumstncies que envolten
l'acci.
Anlisi
de la competici
Les dades han estat recollides en
tres partits celebrats abans de co
menar el procs metodolgic de la
investigaci i tres partits desprs del
procs.
A partir de la definici de les fases de
l ' acci de finta descrites, per a cadas
cuna d elles es recollia l acci que
realitzava l atacant i la seva defenso
ra. Aquestes conductes es descrivien
amb el menor nombre de paraules
possibles. A posteriori es van ana
litzar aquestes descripcions per sim
plificar-les i acabar codificant-les
per
a posteriors usos.
L' anlisi de les accions
s ha
fet com
parant les d una mateixa jugadora en
tre la fase de preintervenci i la de
postintervenci.
A partir de les dades dels quadres 8,
9, 10 i 11 observem el segent:
1. rimera fase (quadre 8): les juga
dores tenen un repertori poc variat
d'accions, tant abans com desprs del
procs d'intervenci.
apunts ,
EducO(
i
Fisi
-
8/11/2019 Entrenamiento de La Finta. Josep Ibez
8/9
2.
Segona fase
(quadre 9):
cadaju-
gadora utilitza
un
repertori redut
d'accions. La jugadora 1 concentra
un 75% de les accions en una mateixa
acci en fase prvia a la intervenci,
mentre que desprs de la intervenci
dos accions concentren el 58% dels
intents. La jugadora 2 t una major
varietat tant abans com desprs de la
intervenci. Tot i aix, ms del 60%
de les accions s'engloben en tres con
ductes en els dos moments de la in
vestigaci. El cas de la jugadora 3 s
ms extrem: concentra ms del 70%
de les accions en dues possibilitats en
la fase anterior i posterior.
Sembla que la metodologia aplicada
ha provocat una concentraci de les
accions en les conductes ms efica
ces deixant les altres com residuals.
s evident que cada jugadora t unes
pautes d acci
determinades, inde
pendentment de la seva situaci en el
camp i de
l acci
de la oponent direc
ta (quadre 9).
3
Tercera fase
(quadre 10): en
aquesta fase es produeix
el
mateix cas
que durant les diferents etapes de la
metodologia proposada: cada jugadora
t un petit repertori d'accions (dues o
tres) per fer el canvi o l'engany. La
metodologia aplicada ha provocat un
refor i una major variabilitat entre les
tres conductes ms habituals. Les juga
dores han augmentat ms la concentra
ci d'accions en aquestes tres opcions
en la mesura que inicialment partien
d una
concentraci ms baixa (jugado
ra
2,
mxim augment) o ms alta (juga
dora 3, mnim augment).
4 uartafase
(quadre 11): la varia
bilitat d accions s escassa. No sn
ms de tres els tipus de conducte que
sumen el 80% del total. Observem
que el procs ha modificat el percen
tatge
d xit
de la jugadora 3 (passa
del 58% al 80.8%), el mant en la
jugadora 1 (75%-70.6%), mentre que
baixa en la jugadora 2 (86.6%-
pu ts
,
Educoci Fsica
i
Esports
1996 46)
nso
RENDIMENT l ENTRENAMENT
Conducta
1 ugadora 1
I
Fase A
Jugadora 1 Jugadora 2
Jugadora 2
Jugadora 3 Jugadora 3
Fase B
Fase A
Fase B Fase A
Fase B
-
DO
25.0
17.6
40.0
43.8 29
.0
34.6
EO
50 .0
29.4 26.7
25.0
41.9
36.6
OE
00 .0
35.3
06.7
18.7 06.5
11.5
TOTAL
75
.0
82.3
73.4
I
87 .5 77.4
82.7
I Diferncia
+7.3 +14.1
+5.3
CDO Canvi de
direcci o o
dreta.
CEO ,
Canvi
de direcci o l
esquerro.
COE
Canvi
de direcci
dreta-esquerro.
Quadre 10
68.8%), encara que aquesta jugadora
no va poder desenvolupar completa
ment la tercera fase d'entrenament.
Quant a la forma
d assolir l xit
en
l acci
de finta, observem un incre
ment notable en les tres jugadores de
la falta de la defensora per frenar
l'atacant: major perillositat de
l ata-
cant? un descens del domini de la
distncia per part de l atacant? noves
accions que encara
s han
d afinar?
Les dades obtingudes no em perme
ten treure
l aigua
clara sobre aquest
aspecte.
onclusions
A partir de les dades registrades en la
competici i observant les accions de
les jugadores durant el treball proposo
alguns arguments que em sembla inte
ressant posar a debat:
1)
Les accions de finta d'aquestes ju
gadores poques vegades responen
a raonaments sistemtics dels ju
gadors. Semblen ober a un im
puls que podrem considerar pri
mari, una vegada desencadenat el
qual es posen en marxa una srie
d'accions molt estructurades per
superar l'adversari. Poques vega
des l'acci que s'inicia respon a
una anlisi de l'entorn: primer per
qu el temps per a l'acci s molt
limitat i segon perqu el jugador t
assimilades una srie de situacions
que durant el joc es produeixen de
forma habitual, les quals
ja
tenen
unes solucions estndard. Per
exemple, el jugador que va a
Conducta
Jugadora 1
Jugadora 1 Jugadora 2
Jugadora 2 Jugadora 3
Jugador
Fase A
Fase B Fase A
Fase B
Fase A Fase
OP
25.0
23 .5
13.3 25.0
310
19.0
ES
62.5
35.3 53.3
12.5
25.8 11.5
L
12 .5
05.9 33.3
31.3
29.0
I
46.2
FF
I
00.0
29.4
J
00 .0
25
.0
I
03.2 23.1
J
1
OP No t xit
,
passo lo
piloto.
ES xit
, assoleix
superioritat.
EX
xit
,
llano. FF xit per falto de lo defensora
.
Quadre 11
79
-
8/11/2019 Entrenamiento de La Finta. Josep Ibez
9/9
n
o
L
o
llanar a porteria des de 9 m i es
troba amb un defensor que li surt
al pas, sovint tendeix a buscar pe-
netraci pel cant contrari
al
bra
de llanament.
2) Hi ha un factor crtic que no ha
estat analitzat i que pot ser el de-
terminant de l xit i del fracs de
les accions de finta. Aquest factor
s la rapidesa en
el
moment del
canvi d acci. A una distncia
adient el defensor no t temps ma-
terial per aturar l atacant. En
aquesta circumstncia l xit de-
fensiu noms s possible en tres
casos:
O
a. Perqu el defensor actu de
forma antireglamentria.
b. Perqu la distncia entre l ata-
cant i el defensor s massa
gran i permet al defensor reac-
cionar a temps.
c.
Perqu la distncia entre l ata-
cant i el defensor s massa
petita i es produeix el xoc en-
tre un jugador i l altre.
3) De les tres situacions exposades en
el punt anterior es deriva un tercer
factor a tenir en compte: l distn-
cia entre atacant
i
defensor
com
element crtic de l xit.
A partir d aquestes consideracions
sembla que ms que la forma amb la
que es produeixin aquestes accions sn
factors determinants del seu xit, a ms
de la variabilitat ja exposada, el que la
distncia i el ritme d execuci siguin
prou adients.
Cal que els exercicis proposats per a
l
e
ntrenament de les fintes tinguin en
compte el segent:
a.
Han d obligar els jugadors a res-
pondre de forma coherent als est-
muls ms pertinents per a l acci:
adversari directe, moviment de la
pilota; forant un ritme dexec uci
i una distncia entre els oponents
que sigui adient.
b. Fer veure al jugador que pot crear
ell mateix les condicions idnies
per fintar. La seva actuaci prvia
pot portar a l adversari al terreny
ideal per ser enganyat.
c.
Afavorir la variabilitat de les ac-
cions segurament necessria per
complir amb la condici a.
Bibliografi
BA
YER, Claude (1986).
La enseanza de los jue-
gos deportivos colectivos.
Ed. Hispano Eu-
ropea. Barcelona.
PLATONOV, Vladimir Nicolaievitch (1988). l
entrenamiento deportivo. Teoria y practica.
Ed. Paidotribo. Barcelona.
MAHLO, Friedrich (1981).
La
accin tactica en
el juego.
Ed. Pueblo y Educacin.
La
Hava-
na.
RIERA
, Joan (1989).
Fundamentos de l Tcnica
y
la Tactica deportivas. INDE. Barcelona.
ROMAN . Juan de Dios. Conceptos bsicos del
aprendizaje tactico en balonmano. Federa-
cin Espaola de Balonmano. Madrid,
S.A.
pwl s ducoci fisica iEsports 1996
46) n80
