En temps de reis, princeses i dracs.(una volta per l'edat mitjana)

Entreu

Títol: Portada (pàgina 1 de 43)

Nivell:

Continguts:

Competències bàsiques treballades:

Títol:

Autor:

Objectius:

EN TEMPS DE REIS, PRINCESES I DRACS.

Xavier Jurado Ureña xjurado@xtec.cat

1r. Cicle superior de primària

- Utilitzar críticament fonts d'informació.- Situar en el temps etapes i fets de la història personal i col·lectiva

- Utilitzar fons històriques per analitzar o situar esdeveniments històrics- Organitzar informació i practicar tècniques d'estudi

- L'edat mitjana a la Península Ibèrica.

- Al-Andalus.

- El feudalisme.

- Els estaments de l'edat mitjana.

- La vida a les ciutats a l'edat mitjana.

- L'art romànic i l'art gòtic, la literatura i la música.

– Identificar les característiques principals de l'hàbitat, les formes de vida i les relacions socials a l'Edat Mitjana.

– Situar en el temps la conquesta musulmana de la Península Ibèrica i la formació dels regnes cristians.

– Descriure les característiques i l'estructura de la societat de l’Al-Àndalus.

– Identificar els principals elements de l'herència musulmana en la nostra cultura.

– Conèixer com es va desenvolupar la conquesta cristiana en el nostre territori.

– Diferenciar la forma de vida dels senyors feudals i dels pagesos.

– Conèixer l'estructura i les funcions dels castells medievals.

– Descriure les característiques dels feus i les eines agrícoles.

– Conèixer el paper de l'Església, la vida dels monjos i la funció de les dependències dels monestirs.

– Localitzar en el temps l'origen de les ciutats medievals i conèixer la seva estructura, els seus edificis i els grups socials que les habitaven.

– Descriure i comparar les característiques de les esglésies romàniques i gòtiques.

Títol: presentacio (pàgina 2 de 43)

L'EDAT MITJANA

Què és la edat mitjana?

· Fris cronològic.· Breu introducció.

· Els Visigots· La Inv asió Musulmana· Els Regnes Cristians

La Península Ibèrica a la Edat Mitjana

Al-AndalusEls Regnes

Cristians

La vida al camp Les ciutats Les ciutatsSocietat Feudal

Noves tècniquesagrícoles

Comerç els estamentsCultura burgesia

Comerç iArtesaniaNobles

MonjosPagesos

Art

Títol: Mapa Conceptual (pàgina 3 de 43)

S. V S. V I S. VII S. XIVS. VIII S. IX S. X S. XI S. XII S. XIII S. XV

Al-Andalus

Regnes Cristians Regne Visigòtic

L'EDAT MITJANA

Cada poble; visigots, musulmans; durant la seva estada a la península va deixarla seva empremta, religió, costums i cultura, invents... que hem heretat i utilitzat

al llarg del temps.

L'edat mitjana és el temps transcorregut entre f inals del s. V i f inals del s. XV.

Durant aquest temps la Península Ibèrica va ser invadida pels visigots al s. VI, al s. VII pels musulmans; els quals foren expulsats vuit segles més tard gràcies

a la unió dels Regnes Cristians.

Anterior Següent

Títol: Fris Cronologic (pàgina 4 de 43)

A finals del segle V els pobles "germànics" varen invaïr l'Imperi Romà. Aquesta invasió significà la fi d'aquest imperi; aquest fet marcà la fi de l'Edat Antiga i el començament de l'Edat Mitjana.

La conquesta de la Península Ibèrica pels VisigotsEls visigots van ser un d'aquests pobles invasors, es

quedaren a la Península Ibèrica i a principis del segle VI formaren un Estat independent.

Durants 200 anys aquest poble va unificar la majoria del territori hispànic amb unes mateixes lleis i una

mateixa religió, el cristianisme . Van fundar la capital a Toledo.

La Invasió Musulmana: Al-AndalusEls musulmans, seguidors de l'Islam, durant la seva expansió per Orient Pròxim i el nord d'Àfrica van arribar a la Península Ibèrica i l'any 711 l'exèrcit musulmà va vèncer els visigots dunant lloc a una nova invasió. El

nou territori conquerit es va anomenar Al-Andalus.

Els musulmans van estar a la Península fins al 1492, any en que finalitzà la conquesta del regne de Granada i després d'aquesta els musulmans van

ser expulsats.

Anterior Següent

Península Ibèrica al s. VI

Península Ibèrica al s. X

Títol: Introduccio (pàgina 5 de 43)

Anterior Següent

Península Ibèrica al s. XIV

Els Regnes CristiansEntre els segles VIII i X els habitants dels territoris de la Península (nord), que no van ser ocupats pels

musulmans, crearen regnes i comtats independents.

Aquests regnes i comtats s'expansionaren cap al sud de la península. Volien conquerir les terres musulmanes i repoblar-les amb pagesos cristians.

Amb el pas del temps es va produir l'unió de regnes i comtats, així al segle XV a la Península només quedaven quatre grans regnes cristians : la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra i el Regne de Portugal.

Exercicis

Títol: mapes_introd (pàgina 6 de 43)

S. V

S. V I

S. VII

S. XIV

S. VIII

S. IX

S. X S. XI

S. XII

S. XIII

S. XV

Al-Andalus

Regnes Cristians

Regne Visigòtic

L'EDAT MITJANA

Ets capaç de muntar el fris cronològic de l'Edat MItjana?

torna

Següent

Títol: ex_fris_crono (pàgina 7 de 43)

415 d.C.

711 d.C.

Els visigots arriben la península ibèrica.

Els musulmans invaeixen la península ibèrica.

1492 d.C.

Descobriment d'Amèrica i fi de l'època medieval.

segle VIII al X

Es creen els regnes i comtats cristians al nord de la península.

Relaciona cada data amb un fet històric.

torna

Següent

Títol: ex_dates (pàgina 8 de 43)

Anterior Següent

Al-Andalus

El califat de CòrdovaAl-Andalus va ser una província o emirat més que, durant els primers anys de conquesta, va dependre del

califat de Bagdad.

Amb el pas del temps els habitants d'Al-Andalus varen anar adoptant la religió islàmica, l'idioma àrab i els costums musulmans.

Abd al-Rahman III, l'any 929 (segle X), va proclamar el califat de Còrdova; convertint temps més tard Al-Andalus en un Estat independent. Aquest nou califat també va ser conegut com a califat omeia de Còrdova o

califat d'Occident, en ell el califa era la màxima autoritat política i religiosa.

Títol: Al-Andalus (pàgina 9 de 43)

Anterior Següent

La Ciutat i el CampLa població d'Al-Andalus vivia fonamentalment a la ciutat. Les ciutats musulmanes estaven envoltades per

muralles i tenien alguns edificis típics com l' alcassaba , l' alcàsser o la mesquita . La medina era el centre de la ciutat, era el lloc on vivien els artesans i els comerciants.

Tenien tallers de pell i cuir, treballaven la ceràmica, el vidre i l'orfebreria. I al soc (mercat), feien venta i intercanvi dels seus productes.

Al voltant de la ciutat hi tenien els camps de conreu, on varen desenvolupar una pròspera agricultura.Inventaren nous sistemes de regadiu (sèquies, nòries) i van introduir nous conreus d'arbres fruiters

(tarongers, llimoners) i d'horta (carxofes, albergínies)...

Títol: ciutat_camp_andalus (pàgina 10 de 43)

Anterior Següent

1

2

3

4

5

6

7

8

8

2

2

Alcassaba : fortalesa militar a la part més alta de la ciutat

Mesquita : recinte que els musulmans dediquen a l'oració. Està orientada a la

Meca.

Alcàsser : palau fortificat que es trobava en algunes ciutats.

Medina : zona principal de la ciutat,s'estenia dintre del recinte enmurallat.

Banys : les ciutat musulmanes solientenir un sistema de clavegueram i de

banys públics.

Soc : mercat on es realitzava tot tipusde comerç.

Raval : barri que es trobava a les afores de la ciutat, fora del recinte

enmurallat.

Muralla : murs que envoltaven la ciutat per protegir-la, tenien torres de

vigilància.

1. Alcassaba 2.Mesquita 3.Medina 4. Alcàsser 5. Banys 6.Muralla 7.Soc 8. Raval

Exercicis

Títol: ciutat_islam (pàgina 11 de 43)

Nous Sistemes de Regadiu creats pels andalusins

Aljubs : Una mena de pou o dipòsit destinat a recollir l'aigua de la pluja que després es feia servir

per regar.

Sèquies: Canalitzacions que ajudaven a portar l'aigua dels rius fins els camps de conreu.

Sínia : Una sínia o sènia és una màquina d'elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d'aigua o fins i tot del vent. Normalment s'utilitzava en els

regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua, actualment s'han substituït per bombes i altres

procediments

Anterior Següent

Títol: Sist_regadiu (pàgina 12 de 43)

Anterior Següent

Desenvolupament Artístic i Cultural a Al-AndalusLa cultura àrab va ser una de les més avançades de l'època medieval.

D'aquesta cultura hem heretat, a través d'Al-Andalus, la numeració aràbiga , el nombre 0 , el paper , la pòlvora , diferents utensilis dedicats a la navegació; entre ells l'antecessor de l' astrolabi.

A part de grans invents, Al-Andalus ens va deixar avenços en medecina, estudis en filosofia, astronomia...

També ens va aportar grans personatges com Averrois, metge i filòsof àrab que va viure a Còrdova al segle XII.

Al-AndalusExercicis

Títol: cultura_arab (pàgina 13 de 43)

Alcassaba Medina Banys Mesquita Alcàsser Soc Muralla Raval

Col·loca cada nom en el seu quadre corresponent

Solució

torna

Següent

Títol: ex_c_islam (pàgina 14 de 43)

Alcassaba

Medina

Banys

Mesquita

Alcàsser

Soc

Muralla Raval

Col·loca cada nom en el seu quadre corresponent

torna

Títol: ex_c_islam_sol (pàgina 15 de 43)

Fortalesa militar a la part més alta de la ciutat

Recinte que els musulmans dediquen a l'oració. Està orientada a la

Meca.

Palau fortificat que es trobava en algunes ciutats.

Zona principal de la ciutat,s'estenia dintre del recinte enmurallat.

Les ciutat musulmanes solientenir un sistema de clavegueram i de

***** públics.

Mercat on es realitzava tot tipusde comerç.

Barri que es trobava a les afores de la ciutat, fora del recinte enmurallat.

Murs que envoltaven la ciutat per protegir-la, tenien torres de vigilància.

Muralla

Soc

Raval

Alcàsser

Alcassaba

Banys

Mesquita

Medina

Pots relacionar cada definició amb l'edifici que li pertoca?

torna

Solució

Títol: ex2_c_islam (pàgina 16 de 43)

Següent

Fortalesa militar a la part més alta de la ciutat

Recinte que els musulmans dediquen a l'oració. Està orientada a la

Meca.

Palau fortificat que es trobava en algunes ciutats.

Zona principal de la ciutat,s'estenia dintre del recinte enmurallat.

Les ciutat musulmanes solientenir un sistema de clavegueram i de

***** públics.

Mercat on es realitzava tot tipusde comerç.

Barri que es trobava a les afores de la ciutat, fora del recinte enmurallat.

Murs que envoltaven la ciutat per protegir-la, tenien torres de vigilància.

Muralla

Soc

Raval

Alcàsser

Alcassaba

Banys

Mesquita

Medina

Pots relacionar cada definició amb l'edifici que li pertoca?

torna

Títol: ex2_c_islam_sol (pàgina 17 de 43)

En què es diferencia la numeració aràbiga de la numeració romana?

La numeració aràbiga té el número 0.

No hi ha cap diferencia entre els dos sistemes de numeració.

On tenia lloc el comerç dins una ciutat musulmana?

Els intercanvis i vendes de productes es feien a l'alcàsser.

Els intercanvis i vendes de productes es feien al soc.

On vivien els artesans i els comerciants?

Els artesans i comerciants vivien al raval.

Els artesans i comerciants vivien a la medina.

Marca la resposta correcta

SegüentSolució

Títol: tria_resp (pàgina 18 de 43)

En què es diferencia la numeració aràbiga de la numeració romana?

La numeració aràbiga té el número 0.

No hi ha cap diferencia entre els dos sistemes de numeració.

On tenia lloc el comerç dins una ciutat musulmana?

Els intercanvis i vendes de productes es feien a l'alcàsser.

Els intercanvis i vendes de productes es feien al soc.

On vivien els artesans i els comerciants?

Els artesans i comerciants vivien al raval.

Els artesans i comerciants vivien a la medina.

Marca la resposta correcta

torna

Societat Feudal

Títol: sol_tria_resp (pàgina 19 de 43)

Anterior Següent

La Societat FeudalEl feudalisme (segles IX-XV) és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els

regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres.

Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.

La majoria de la població vivia al camp i tenia com activitat econòmica principal l'agricultura.

La societat estava dividida en estaments:· Els nobles, s'encarregàven de fer la guerra.· Els monjos , formaven part de l'esglèsia i es dedicaven a l'oració, a la lectura i l'escriptura i a la còpia de

llibres.· Els pagesos , que treballaven la terra.

Rei

Nobles, Alts càrrecsde l'esglèsia, cavallers....

Serfs (pagesos esclaus), pagesos lliures,soldats rasos, artesans, ...

Privi

legi

ats

NO P

rivile

giat

s

Títol: Societat_feudal (pàgina 20 de 43)

Anterior Següent

Els NoblesEl rei era el màxim exponent, els nobles juraven fidelitat al rei i defenien els territoris

reials; a canvi el rei els oferia terres. Aquestes terres s'anomenaven feus .

Els nobles amb terres eren senyors feudals . Vivien en castells i tenien cavallers , que a canvi dels seus serveis també eren recompensats amb terres.

Les terres dels nobles i els cavallers eren treballades pels pagesos lliures (pagesos que podien marxar de la terra dels senyors) i/o pels serfs (pagesos esclaus,no podien marxar

de la terra on vivien sense permís del senyor, no podien tenir terres i era molt difícil que aconseguissin la llibertat personal).

Els pagesos i els serfs depenien del seu senyor al que pagaven impostos a canvi de la seva protecció.

Títol: nobles (pàgina 21 de 43)

Els Castells MedievalsEls castells eren grans estructures enmurallades, pensats més per la defensa que per fer-hi vida;

tenien torres de defensa, alguns en disposaven d'un fossat.Les habitacions o llocs on es feia vida es trobaven al voltant del pati central. A la millor torre, torre del

homenatge , hi vivien el senyor i la seva família.

SegüentAnterior

Títol: castell (pàgina 22 de 43)

Anterior Següent

Pont Llevadís

Muralla Exterior

Fossat

Torre de defensa

Muralla

Torre de l'homenatge

Estables

Pati d'armes

Merlet

Ferreria

Parts del castell

Montsonís

Títol: parts_castell (pàgina 23 de 43)

Anterior Següent

Munta la piràmide feudal dels estaments

PrivilegiatsNO Privilegiats

ReiNobles,

Alts càrrecs de l'església.

Cavallers, monjos.

Soldats, artesans, pagesos...

torna

Títol: ex_piramide (pàgina 24 de 43)

Torre de l'homenatge

Relaciona cada part del castell

Pont llevadís

Torre

Pou

Muralla

Fossat

SegüentAnterior

torna

Títol: ex1_castell (pàgina 25 de 43)

Anterior Següent

Els MonjosDurant l'edat mitjana la major part de la població dels regnes del nord de la península, seguien la religió cristiana. Durant aquest període l'Església va tenir un paper molt important a la societat.

Molts homes i dones, uns per vocació i altres per raons diverses, decidien dedicar la seva vida a Déu: aquests homes i dones eres els monjos i les monges, que es retiraven a viure en un monestir per

allunyar-se del món.Els monestirs eren dirigits pels abats o les abadesses.

Com vivien els monjosPer roba portaven un hàbit (diferent segons l'ordre a la qual pertanyien) i havien de seguir normes i

horaris molt estrictes, alguns d'ells eren particulars de l'ordre a la qual pertanyien.Les feines dels monjos eren: orar, treballar el camp (que en moltes ocasions els donava de menjar)

i l'estudi. Dins el monestir hi havia diferents grups de monjos que es dedicaven a tasques diferents: alguns s'encarregaven de l'hort, de mantenir en condicions el monestir i elaborar productes artesans com

vi, formatge, pastissos, que després podien vendre.Uns altres es dedicaven a l'estudi, copiaven manuscrits i llibres o ensenyaven a llegir i escriure els

altres monjos. Alguns monestirs de l'època tenien també la funció de biblioteca i en ells es guardaven llibres i documents.

I també existien les ordres militars eclesiàstiques com els Templaris o "Cavallers del Temple".

Títol: monjos (pàgina 26 de 43)

hostatgeria

claustre

dormitoris cementiri

molí

refector

cuina

celler

biblioteca sala capitular

església

habitatge abato abadessa

pagesos

infermeria

hort

habitatge servei

estables

El Monestir

L'edifici principal del monestir era l'esglèsia, al voltant d'ella i del claustre es construïen la resta d'edificacions, dormitori, cuina, refectori, biblioteca, infermeria...

El claustre era el lloc on els monjos podien passejar mentre llegien o oraven en silenci; al refetor o refectori esmorzaven, dinaven i sopaven, en ocasions en disposaven d'hostatgeria per posssibles

visitants que no fossin religiosos. Al voltant del monestir es trobaven les terres que dedicaven al conreu (hort i vinya), dels conreus

s'alimentaven i en cas de tenir-ne excedent el comercialitzaven. Durant aquesta època històrica alguns dels millors productors de vins eren els monjos.

Anterior Següent

Casserres

Títol: monestir (pàgina 27 de 43)

Anterior Següent

hostatgeria

claustre

dormitoris

cementiri

molí

refector

cuina

celler

biblioteca

sala capitular

església

habitatge abato abadessa

pagesos

infermeria

hort

habitatge servei

Col·loca cada nom al seu lloc

torna

Títol: ex_monestir (pàgina 28 de 43)

Anterior Següent

Els PagesosEls pagesos vivien en petits pobles o granges, dins la propietat d’un senyor. Vivien molt miserablement en cabanes d’una sola habitació que sovint compartien amb el bestiar. Treballaven durament la terra des que

sortia el sol fins a la posta. Hi havia dos tipus de pagesos:

- Els aloers ,que treballaven un troç de terra del seu senyor i eren lliures, encara que havien de pagar uns diners cada any (cens).També havien de pagar per poder utilitzar el molí o el forn del senyor.

- Els serfs , que no podien abandonar la terra on vivien sense permís del senyor i no eren lliures. Treballaven les terres del senyor sense cobrar.

Els pagesos depenien del senyor que era el propietari (amo) de la terra on vivien . El senyor els protegia a canvi de diners, una part de la collita o del bestiar o a canvi que treballessin la seva terra gratuïtament. Els homes feien les feines més dures del camp (llauraven, segaven, esporgaven, tallaven arbres…); i les dones, a més de fer la feina de casa, ajudaven a l’hora de segar i de veremar, tenien cura de l’hort i de

l’aviram. Depenien d'ells mateixos per a tot, construïr la casa, fabricar les eines del camp o fer-se la roba.

La vida dels pagesos en èpoques de bon temps podríem dir que era força bona, però en èpoques de sequera, o de molta pluja, degut a la meteorologia es trobaven que les males collites i això feia que

passessin fam i patissin malalties com la pesta , que causava moltes morts.

Títol: pagesos (pàgina 29 de 43)

Anterior Següent

Poblat

Bosc Castell

Cultius

Cultius

Esglèsia

Molí

Representació d'un poblat medieval

Títol: poblat_med (pàgina 30 de 43)

Anterior Següent

La Ciutat MedievalGràcies a les millores de les tècniques i les eines agrícoles, durant els segles XI i XII, augmentaren les collites i els pagesos intercanviaven els seus productes, cosa que va fer millorar també el comerç.

El comerç va crèixer tant que a la mateixa vegada va fer crèixer els poblats i aquests es convertiren en ciutats.

Moltes ciutats es construïren a partir dels llocs on es realitzaven els intercanvis i les tasques pròpies del comerç, normalment en encreuaments de camins i llocs de fàcil arribada.

La ciutat era el lloc ideal pels artesans i els comerciants.Els habitants de les ciutats eren lliures i no depenien de cap senyor feudal. Aquesta nova població

dedicada a les activitats artesanes i mercantils que vivia a la ciutat es va dir: burgesia .

Títol: ciutat (pàgina 31 de 43)

Anterior Següent

Com Era La Ciutat MedievalLa ciutat medieval es trobava envoltada de muralles per poder defensar-se d'un possible atac.

En el seu interior podíem trobar diferents tipus d'habitatges, però la gran majoria estaven units els uns als altres i no disposaven d'aigua corrent (cosa que dificultava bastant l'higiene a l'època).Els carrers eren molt estrets, la llum del sol no hi entrava en ells i tenien molta humitat. Era costum

llençar les deixalles i l'aigua bruta al carrer (encara que hi pasés la gent) ja que no tenien clavegueram.Els edificis principals es trobaven al voltant de la plaça: el palau, l'ajuntament, l'hospital, l'església...

Els Gremis d'ArtesansEls artesans que vivien a la ciutat tenien el costum d'agrupar-se segons el seu ofici (vinater, peixater, ferrers, orfebres...) i solien també viure en el mateix barri, això els va ajudar a organitzar-se en el que

anomenem gremis . Encara avui en dia molts carrers de les ciutats porten el nom del gremi que hi vivia.

Cada artesà treballava en un taller, el mestre artesà manava al taller i era l'únic que podia tenir-ne. Els treballadors del taller, oficials i aprenents, treballaven a les seves ordres i aspiraven a ser mestres quan

haguessin après bé l'ofici.

Títol: ciutat2 (pàgina 32 de 43)

Anterior Següent

Art Romànic - Les esglésiesL'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII.

A finals del segle XI es produeixen canvis importants com les primeres realitzacions en pedra polida, l'ornamentació escultòrica de finestres, portals, capitells... Serà ara, al segle XII, quan esclata la construcció de les grans obres del

romànic, amb pintures murals, enlairament de grans campanars, claustres...

Característiques:A les esglésies destaquen:

* Una distribució en forma de creu llatina, i la part principal dividida en 3 naus: nau esquerra, central i dreta. La central és la més alta i ampla. Les naus es delimiten per les columnes i parets.

* Parets gruixudes amb espitlleres (finestres petites i generalment a l'est, l'oest o al sud tapades amb alabastre) i/o ulls de bou (finestres petites i rodones).

* Columnes amples, algunes decorades als capitells (normalment les de l'absis) i d'altres no (les que més pes aguanten, com les que delimiten les naus).

* Les columnes s'uneixen amb arcs de mig punt. * Els sostres de la nau central en volta de canó i els de les naus centrals en forma de mitja volta de canó.

* Un absis al final de la nau central, a vegades rodejat per un girola. * Els capitells decorats amb animals mitològics i escenes bíbliques.

Art Romànic

Títol: Romanic (pàgina 33 de 43)

Anterior Següent

La Pintura romànicaPer parlar de la pintura romànica cal diferenciar diferents tipus segons la tècnica i lloc d'aplicació. Així tenim:

* Pintura mural de absis, naus, voltes, columnes. * Pintura aplicada a l'escultura monumental per realçar la seva expressivitat

* Pintura sobre taula (per exemple en frontals d'altars) * Uluminació de còdexs (miniatura)

Les característiques pròpies de la pintura romànica són: * Bidimensionals, no hi ha profunditat

* Fort expressionisme * Plana (no barreja colors). * Gran importància del dibuix.

* Poca importància del modelatge. * Poca importància de la llum.

* Els fons solen consistir en bandes de colors horitzontals superposades (influència mossàrab). * Rep influències mossàrabs i bizantines.

Títol: pint_roman (pàgina 34 de 43)

Anterior Següent

Art Gòtic - Les CatedralsL'art gòtic és l'estil predominant a la Baixa edat mitjana europea, entre els segles XII i XIV.

Característiques: * Parets esveltes.

* Edificis amb molta decoració. * Molts Vitralls. * Arcs apuntats.

* Amb diversos pisos. * Pintures obscures.

* Moltes escultures molt semblants als humans. * El sostre es cobreix amb voltes de creueria.

* L'interior és lluminós i colorista.

Art Gòtic

Títol: Gotic (pàgina 35 de 43)

Anterior Següent

La pintura gòtica La pintura gòtica s'acostuma a datar entre el 1200 i el 1430,representa sobretot el començament de la

pintura profana, és a dir la pintura que tracta assumptes que no són religiosos.

Característiques:

· El vitrall ocupa l'espai que abans tenia la pintura al fresc.· Les miniatures que il·lustren els manuscrits medievals consistien en petites composicions.· La pintura sobre taula.

Títol: pint_gotic (pàgina 36 de 43)

Relaciona cada imatge amb el tipus d'art corresponent

Romànic

Gòtic

Anterior Següent

Títol: ex_romanic (pàgina 37 de 43)

Relaciona cada imatge amb el tipus d'art corresponent

Romànic

Gòtic

Anterior Següent

Títol: sol_romanic (pàgina 38 de 43)

RomànicGòtic

Anterior Següent

Una distribució en forma de creu llatina

Parets gruixudes Les columnes s'uneixen amb arcs de mig punt.

Els sostres de la nau central en volta de canó

Parets esveltes.

Molts Vitralls. El sostre es cobreix amb voltes de creueria.

Pintures obscures.

Poca importància de la llum.L'interior és lluminós i colorista.

Art ruralArt urbà

Algunes de les característiques dels arts romànic i gòtic s'han barrejat, les podries posar al seu lloc?

Títol: ex2_art (pàgina 39 de 43)

RomànicGòtic

Resum - Què sabem?

Una distribució en forma de creu llatina

Parets gruixudes

Les columnes s'uneixen amb arcs de mig punt.

Els sostres de la nau central en volta de canó

Poca importància de la llum.

Art rural

Parets esveltes.

El sostre es cobreix amb voltes de creueria.

Pintures obscures.

L'interior és lluminós i colorista.

Art urbà

Arcs apuntats.

Algunes de les característiques dels arts romànic i gòtic s'han barrejat, les podries posar al seu lloc?

Anterior

Títol: sol_ex2_art (pàgina 40 de 43)

Recordem què sabem

SegüentAnterior

Títol: repas1 (pàgina 41 de 43)

Recordem què sabem

Anterior Següent

Títol: repas2 (pàgina 42 de 43)

Recordem què sabem

Anterior

Títol: repas3 (pàgina 43 de 43)