RECERCA

RECERCA61

ENTREVISTA A DAVIDFERNNDEZ

Fra Josep Manuel Vallejo

RECERCA

ENTREVISTA A DAVID FERNNDEZ FRA JOSEP MANUEL VALLEJO

Tu ets periodista, vas estudiar Cincies Poltiques. Ests vinculat aalguna publicaci?

A La Directa, un setmanari dels moviments socials. s periodismealternatiu, no tant perqu escollim aquests temes sin perqu en altresmitjans no surten. Si sortissin, tractarem temes ms oberts, permentrestant cobrim el que considerem un buit informatiu.

Em va agradar molt lentrevista que et van fer a Vilaweb, per lamanera com responies. Don treus aquesta calma que sembla zen?

Deu ser cosa de la meva mare, cultural, bviament. Sempre calma.Silencis i calma. Suposo que s un valor en si mateix. Amb aquesta polticatan histrinica que tenim, a vegades, amb tanta agressivitat i testosteronamasculina... Ma mare s la major responsable que estigui on estic, encaraque ella no ho vulgui reconixer.

La teva vocaci poltica, don et ve?s una pregunta que mhan fet algunes vegades. Hi ha una part

ditinerari personal. La meva primera polititzaci s el meu avi Saturninoque va estar a la pres un temps amb dues condemnes a mort commutades.Quan jo tenia deu, onze, dotze, tretze anys, em cantava Ay, Carmela! Imexplicava qu havia significat per a ell la Repblica.

Ell era de Lle, de tradici comunista republicana molt respectuosa.Sempre deia que Jesucrist era el primer comunista. El meu pare li deia:No li expliquis aquestes coses. Per al meu pare, el seu pare va ser lafigura absent a la infantesa. El meu punt de polititzaci primerenca s laque mexplicava el meu avi amb qui comentvem molt la realitat poltica.Venia a les tardes a casa, quan tornava de lescola, i et feia un speachdel que havia passat durant el dia.

RECERCA

A finals dels vuitanta, principis dels noranta, la meva primeramanifestaci va ser contra la primera guerra de lIrak. A partirde llavors, vaig anar entrant, amb una inquietud o preocupacidavant la injustcia, quan prens conscincia del mn on vius.

A partir daqu, en diferents etapes, en la ms juvenil estvemconvenuts que canviarem el mn dun dia per laltre, i ara veus que suna llargussima marat inacabada i inacabable, segurament. I ara estemen aquesta conscincia que haurem destar tota la vida netejant els vidres,regant les plantes i curant les ferides.

Desprs, aqu a Grcia mateix. Jo no sc militant de la CUP. Lnica vegadaque he estat en un partit poltic va ser amb les joventuts comunistes, al localde lantic PSUC, al carrer de la Perla de Grcia. I all vaig tenir una segonaexperincia que em va marcar molt en tots els sentits, que s amb lAmical deMauthausen i els supervivents dels camps nazis. Hi vaig veure una enteresamoral, malgrat tot, i una convicci tica i poltica que em va marcar.

He conegut gent duna fusta poltica i humana que mha impressionatmolt, com la Isabel Vicente, el Pere Marin...

Nosaltres som una generaci una mica estranya. Tinc 40 anys justos.Som de la primera escola pblica, i ens van educar una mica en lamnsiadel cicle poltic recent. I de sobte, al carrer, comences a descobrir la histriadel pas, la histria que shavia amagat. La Transici tamb era un pactede silenci i doblits, per una cosa s que passis pgina a la histria ilaltra s que ni la puguis llegir.

Vaig sortir aviat de lespai del PCC, vaig aprendre moltes coses, sveritat, per men vaig anar molt rpidament cap els moviments socials.Eren les noves formes dactivaci poltica.

Havies estat a algun Ateneu de Grcia?S, a La Torna. Encara en sc el president, per perqu som uns

mandrosos i no canviem els Estatuts, perqu fa vint anys que ho sc i jahaurem de canviar. Sembla un crrec vitalici.

RECERCA

Al final, un es polititza a cops de realitat. La realitat tinterpella i potsmirar cap a una altra banda o pots implicar-thi. I tamb fa lentorn i elsamics. Amb molts companys de linstitut encara avui seguimcompromesos.

Desprs arrib la Barcelona convulsa, el cinema Princesa, lacoincidncia antimilitarista, la negativa a fer el servei militar obligatori,la primera condemna per negar-nos a fer el servei militar obligatori, laSEAT, el sindicalisme... Vaig treballar a la SEAT dos anys, a planxisteria.Vaig anar a Guatemala, tamb.

I al 2003 hi ha una nova descoberta, el cooperativisme, que s comtraduir els legtims anhels juvenils per viure la vida prctica en fets en lavida quotidiana. I em va descobrir la importncia de la quotidianitat i delsfets i que, al final, lnic territori realment que tenim per construir justcias la vida quotidiana, i s la realitat concreta. I, aix, amb aquesta dobledualitat de periodisme i cooperativisme.

I al 2012, per un accident biopoltic, em vaig trobar al Parlament.Deu dies abans de les eleccions em van preguntar si volia ser cap de llista,i em van donar vint-i-quatre hores per rumiar-ho. Mhavia identificat ambla CUP, si no no hagus dit que s. Midentifico molt amb el projectepoltic que significa i dignifica.

Per parleu dobjectius molt llunyans, de canviar el capitalisme... I,per altra banda, dius que a travs de la quotidianitat de lescooperatives...

S, un peu a lhoritz i un peu a terra. s un plantejament per conscinciapoltica, que el mn s meitat ficci i meitat infmia. Agafes les dades deles desigualtats socials, de pobresa, de destrucci del medi ambient, iestem entrant en una deriva... La NASA, en el seu informe del mar de2014, diu que la civilitzaci com la tenim entesa ara est en crisi decollapse, per collapse ecolgic, per desigualtats socials, i per una lgicadavarcia i cobdcia que t tenallades les elits mundials. I cal introduirelements que alterin o modifiquin.

Des daquesta perspectiva, venim tamb de les lluites contra laglobalitzaci, que a Barcelona van ser importants. I aquest anticapitalisme

RECERCA

antropolgic sobretot, i tic, desprs lintentem traduir a un programapoltic. s complicat tamb al segle XX. Tamb les esquerres tenen elsseus errors i els seus horrors i les seves derives dutopies absolutes quetots sabem com van acabar, amb el Gulag o amb lestalinisme... Sha derepensar tot. Aprenem dels errors, lluitem contra els horrors. Per s aquestalgica de combinar els somnis amplis i agosarats i la realitat com a nicterreny on cultivar-los. Sabem que el cam s llarg.

Com es garanteix lhonestedat i lhonradesa dels qui agafen el poder?s molt complicat. La CUP gestiona quatre Ajuntaments, i t regidors.

I a la cooperativa on treballo enxarxem 600 entitats, i es gestiona un capitalde 35 milions deuros, que no s poc. Tenim una certa aversi al poder. Lapor al poder del poder. I, per tant, quins mecanismes desplegues perevitar-ho? Hi ha una cosa que s latent i permanent, que la condici humanas capa del terrible i del sublim, per dir-ho aix. Aquesta s largila de laque estem fets. Per tu poses dispositius. En el cas de la CUP diemdescollir els ms honestos i tractar-los com els ms lladres. Aquesta s lalgica. A la CUP fem una sola legislatura, tenim un salari limitat a 1400euros mensuals amb 14 pagues, i no podem tenir ms dun crrec. Partimduna lgica que li diem zapatista, en homenatge a les muntanyes delsud-est mexic, que s la lgica de la pirmide inversa. Nosaltres som unapirmide inversa i estem a baix de la pirmide, no estem a dalt. No s unalgica jerrquica, vertical, prpia del poder, sin que simplement portemun projecte collectiu.

RECERCA

Aix, qu implica? La democrcia s molt cara i s molt lenta, perquel procs per decidir tamb s molt lent. A vegades es queixen que els dela CUP no diem res, i s perqu ho estem debatent. Tamb est b unamica de calma i de slow life, de pensar les coses, de reflexionar, enaquests temps tan accelerats, on lautopista de la informaci va tan depressa.

No obstant, tot t els seus riscos i les seves fortaleses. El sistemaassembleari s el menys dolent que hem trobat nosaltres, per tamb hi halgiques de poder dins duna assemblea, persones que xerren ms, personesque se senten que la gent els confereix una mica de poder... Lassembleas un model que garanteix perfectament la democrcia en estat pur, quedentrada confereix a tothom veu i vot i el dret de participaci polticadirecta. Per s complicat. Penso que el pes cultural, els valors compartits,s el que et dna garanties de poder procedir amb honestedat. s veritatque als moviments socials, en aquests 25 anys dactivisme, ha passat tantagent que tamb hem trobat casos tristos. Quina s la diferncia? Que elstrobes de seguida. Hi ha sistemes de control ms gils i ms transparents.Tota dinmica de corrompre, moltes vegades va acompanyada del sigil,del silenci, del secret. En els espais collectius, mxima transparncia.

Castoriadis, que dirigia Socialisme o barbrie a Grcia als anys 60,ho deia. La utopia de la transparncia tamb s una utopia absoluta. Totssom translcids, en el fons. I els conflictes personals o collectius ensinterpellen per dins, que s per on ens sacsegen, i per fora, per limportants lhonestedat, poder dissentir, parlar, consensuar i debatre. Per scomplicat. Fins i tot s ms complicada la corrupci desprs de laconfiana. Tamb la corrupci es basa en aix, moltes vegades: abusar dela bona fe de les persones. Per penso que la lluita contra la corrupci nos un debat policial i judicial, s un debat tic i cultural fonamentalment.

La coherncia s complicada. Te lhas de batallar cada dia.Howard Zinn, una persona entranyable, autor teatral, deia:Al final, en cada gest te la jugues i en cada gest demostres unsvalors o uns altres.

RECERCA

No s el mateix sortir de casa i tancar els ulls quan veus que la famliadel costat est sent desnonada, o quedar-te i intentar aturar-ho. I no s elmateix sentir crits duna pallissa de violncia masclista a prop de casateva i no fer res o fer alguna cosa. Te la jugues en cada gest. s moltestressant, per s lnica manera. I al final, fer-ho junts.

El teu avi s un dels teus referents. Tens algunes altres persones quesiguin per a tu models tics o socials?

S, per suposat, hi ha gent que ens omple per dins. El pare del GuillemAgull, per exemple, un noi que fou assassinat a Burjassot el 1993 perlextrema dreta. Era dun moviment antiracista. Jo no els coneixia. Alpare, el vaig conixer desprs, en una llargussima lluita contra loblit icontra la impunitat de lodi de lextrema dreta.

En lmbit de lhonestedat periodstica he tingut molta relaci amb elPas Basc, complex i convuls, per vaig treballar a la redacci ms lliureque, segons la meva opini personal, he conegut mai, sota la batuta delPepe Rei, periodista que va ser molt criminalitzat i estigmatitzat pelsgoverns del PP. Va estar tres cops empresonat, mai condemnat. Estudiavacasos de narcotrfic, de corrupci...

I desprs els simblics i els culturals que tacompanyen. Aix s que sun cctel. Et pots trobar des de lOvidi Montllor, fins a Chesterton, fins aHannah Arendt... Chesterton, amb aquest anticapitalisme catlic, scuriosssim. He aprs molt dels clssics i daix s que t la culpa la mevamare.

La meva mare em tirava llibres del Paulo Freire pel cap quan era petit,sobre la pedagogia de loprimit... La meva mare va comenar a treballar aun Ajuntament molt joveneta, amb vint anys, a Getxo, al Pas Basc, desprses va casar i va sortir immediatament del mercat laboral i, per tant, hasigut mestressa de casa, fonamentalment, i poeta, en les seves estoneslliures. Ha publicat cinc llibres.

I referents poltics molt vinculats a un marxisme molt heterodox.Hi ha referncies tamb transversals. Poc dogmtic i poc sectari. Aprens

RECERCA

moltssim de molta gent. Per els autors russos de literatura mhaninflut molt: Tolstoi, Dostoievski, Chejov sobretot. Al final, en elsclssics s on trobes lentrellat no resolt de la vida, per dir-ho aix.

Com et situes respecte al cristianisme?Recordo que quan rem joves denuncivem el poder de lEsglsia... I

amb el temps, jo he aprs moltssim dels cristians de base. Tot ho vasdescobrint en la vida. En lmbit de la lluita pels drets humans he aprsmoltssim de lAssociaci dels Cristians per lAbolici de la Tortura(ACAT), amb la Montserrat Munt, i era una poca, lany 93 o 94. Quanning no ens escoltava, ells van estendre la seva m... Com sota JuliaGarca Valdecasas, per exemple, entre el 96 i el 2003, vam tenir ms dedos mil detencions com a moviments socials de Barcelona; no eren lesdetencions del franquisme, per tu ho vivies com un fet repressiu greu.Vam tenir set denncies greus de maltractaments i de tortures, de brutalitat.I lACAT van ser els nics que ens van ajudar, en aquell moment, quanning no ens feia cas.

RECERCA

Tinc un gran respecte per la Teologia de lAlliberament, a LeonardoBoff. Fa poc, al Parlament, per pura convicci tica i moral, vam fer unrecord als jesutes, tamb, dEl Salvador, Ellacura, Montes... amb tot elque significaven.

Jo sc ateu, per tinc molt respecte per lespiritualitat i per com viucada persona. Penso que cada religi s aix, al final, com es relacionacadasc amb el mn. Amb el tema del poder, no estem dacord amb laSanta Seu. Tenim les propostes ms laiques de lesfera pblica iinstitucional, per des de la perspectiva personal, amb molt de respecte.

He hagut de tenir, afortunadament, converses amb la comunitatmusulmana, per exemple, que viu a Barcelona. Em falta encara moltaformaci en histria de les religions. De fet, el primer bateig poltic queens van fer, quan vam entrar en aquesta aventura al 2012, als de la CUPens deien els fraticellos. Ho deia lAntoni Puigverd a La Vanguardia,quan tothom es preguntava qu era aix de la CUP. I abans dentrar alParlament, era la setmana abans de les eleccions, el Puigverd ensanomenava els fraticellos de la CUP, per lausteritat i molts altresprincipis.

Amb totes les contradiccions, perqu la vida est feta de contradiccions,Du nhi do les frases del Papa Bergoglio. Nosaltres les utilitzem molt.Des de la tragdia poltica de Lampedusa, perqu Lampedusa s unatragdia poltica, s a dir, hi ha fets poltics al darrera que no expliquen, ales lectures que ha fet sobre el capitalisme senil que estem vivint.

Sempre que vaig a Vallecas, que hi vaig molt, em paro a Entrevas,vaig a les misses de San Carlos Borromeo i sempre em sorprenen, des delrespecte. Em fa grcia que tinguin el sant girat, el tenen castigat perquno funciona la cosa.

I tamb, quan estudies la histria, tadones que el moviment obrerdaquest pas s molt difcil dentendre sense la HOAC, la JOC. Per twittersegueixo moltssim la HOAC, segueixo els quaderns que fan Cristianismei Justcia, que em semblen molt interessants.

Coneixes la Teresa Forcades i lArcadi Oliveres?S. LArcadi em va prologar un llibre, i est entre els responsables

que jo sigui on sc. Era professor deconomia mundial a lAutnoma.Ara sen parla molt, per lany 93 o 94 entrar a la Facultat i trobar-teun discurs crtic que sorts del pensament nic en matria econmica,era inslit. Em vaig entendre moltssim amb lArcadi. Fa poc vaigestar a sant Benet i ens vam trobar amb la Teresa per parlar una micade tot. Penso que el dileg i el respecte sn imprescindibles. No heconegut militants ms de pedra picada ni activistes ms compromesoscontra lexclusi i contra la pobresa que els cristians de base. I encaraavui.

I de Jess de Natzaret, qu en diries?Tinc una formaci molt laica. No he fet el catecisme ni res. Diria, en

primera instncia, que va fer fora els mercaders del temple. La Bblia,com a text histric, explica moltssimes coses que estan passant avui.Moltes vegades cito els Evangelis. Levangeli segons sant Lluc slexplicaci actual a la crisi en molt poques paraules. Per visc moltcondicionat per la figura de Jess de Natzaret que em transmetia el meuavi, per la frase aquella que em deia: s el primer comunista de lahistria. El primer que intenta fer s que el Regne del Cel sigui una micaa la terra. s una figura a la que pots acostar-thi des de diferents vessants,des de la histrica, antropolgica, teolgica..., per s una figuraindispensable a la histria de la Humanitat. Em fixo ms en la figura deJess de Natzaret que no en determinats poders eclesials o determinadescongregacions que han acumulat un poder bastant absolut.

Parteixo duna conscincia personal molt crua de la realitat del mn iem causa neguit i una certa desesperaci. La realitat, com la veus, s laque tactiva. I, a partir daqu, tot optimisme, per la conscincia de comest el mn, la faig en parmetres bastants durs i bastants crus.

Em sembla inspirador. Hi ha molta gent que em pregunta si sccristi. No ho sc, per tinc valors molt compartits, aix sensdubte.

De fet la Bblia, al Deuteronomi i als Profetes, privilegia els pobres,les vdues, els orfes, critica els rics... I Jess s un home que sen vaamb els marginats, amb els pobres, amb els que no compten.

Aix s que enllaa amb lgiques compartides i no noms amb valorstics i culturals, sin amb valors poltics tamb. Hi ha un missatge dunafigura com s Jess de Natzaret, que pot significar i dignificar. Desprstadones com han abusat les religions en general. Cal tornar a lorigen. Iel missatge de Jess de Natzaret per a mi s vigent, amb molt sentit. Elposaria al costat de tantes altres persones compromeses amb la justciasocial, amb una forma dentendre la lluita amb els ms vulnerables,exclosos, amb els que ms pateixen la injustcia i la pobresa. Em semblaque aix s indiscutible.

Jo sc de debats, del debat interreligis entre diferents confessions.Penso que sha davanar. Al Raval van detenir onze persones, que erenTabligh, un corrent de lIslam molt pacfic, i els acusaven i els vinculavenal yihadisme. Hi havia onze famlies absolutament descollocades. No hitenien res a veure. I a partir daqu passes de lestigma de lIslam a saberque el professen mil tres-cents milions de persones, que hi ha molts islams

RECERCA

diferents. s molt ms complex que el missatge redut, pervers, simplistai simplificador que ens fan entendre els mitjans de comunicaci.

Tu vas citar Lle XIII en el discurs inaugural. Coneixes la DoctrinaSocial de lEsglsia?

S, i tant, que la conec. Vaig citar a Agust dHipona i vaig citar laRerum Novarum al debat de poltica general de lany passat. Primer perquel ttol evocava un moment poltic a Catalunya, les coses noves, les cosesque han de venir.

De fet, va ser el marxisme el que va ensenyar lEsglsia el tema deltreball i dels obrers. I Lle XIII va recuperar aquell discurs i vafomentar la Doctrina Social. Per va ser grcies al marxisme.

El meu avi sempre parlava tamb de Joan XXIII, el Papa bo. Era aquestaconnexi precisament entre marxisme i cristianisme, que moltes vegadessha vist. Simon Weil, primer comunista i desprs mstica, va acabar sentcristiana sobretot decepcionada per les utopies absolutes. s una figuramolt interessant.

Bergoglio tamb ho ha dit. Deia que el marxisme i el cristianisme esdisputen un mateix espai.

Sc molt conscient de la Doctrina Social de lEsglsia, que lEsglsiano s una cosa blanca i negra, tots iguals, monotemtica i monocolor. IDu nhi do tamb a casa nostra, pots anar fins a Xile, si vols, i hi halAlzina assassinat per la dictadura. Per a mi sn reflexos don emanenmoltssima fora, i he aprs moltssim daquestes actituds vitals. I ms enel context actual on la pobresa i les desigualtats estan a lordre del dia. I,a ms, amb un factor diferencial que encara ho agreuja tot ms, moralmentparlant, perqu no en som conscients. Tot sistema de poder es fonamentaen la por o en la ignorncia o en alguns interessos. I avui la ignorncia jano serveix com a recurs. Ser la por o seran els interessos creats, per laignorncia... Tots sabem que la Mediterrnia s una fossa comuna on enels darrers vint anys han mort milers de persones cercant una vida millor.Lampedusa s en el 2013, per Portopalo s al 1996 i moren tres-centespersones.

RECERCA

Tots sabem que la fam s evitable i, malgrat tot, noranta milpersones moren de fam cada dia. El mn s boig. Amb moltscristians de base compateixo inquietuds, anhels i esperances.

Segons diuen, ests enamorat de lesperit marxista. Jo sc ms gran iquan estudiava, tots rem marxistes. Per ara toca fer una micadautocrtica, perqu tamb shan fet moltes bestieses.

Absolutament. Un error s quan jo agafo el metro i mequivoco dedirecci. Un horror s una altra cosa. En nom del comunisme i delsocialisme shan fet autntiques atrocitats i barbaritats. Hi ha hagut tambun marxisme esclertic que, com a dogma, sha reiterat i repetit. El nostremarxisme s molt ms heterodox i poc hegeli. Podem construir justcia,podem construir tica amb un pensament ms just i molt ms solidari,per aquell concepte del progrs com a motor de la histria tan hegeli,penso que sha de revisar, perqu ens ha dut on ens ha dut. Hi hadegradacions del propi marxisme en nom de les utopies absolutes. Peruna banda, els horrors de lestalinisme, per dir-ho aix, i per laltra, calmirar el marxisme com una forma dinterpretar i de llegir la realitat enbase a les lgiques econmiques del capital. Oblidar-se daix tamb sun greu error. Aix ens ha portat a unes socialdemocrcies que han acabatfent unes gestions absolutament perverses.

Cal exigir un marxisme crtic i autocrtic. I una cosa s la revoluci dela primavera dels pobles, del 1848, i el manifest comunista i Marx i Engels,i una altra cosa s que estem al 2015, i han passat moltes coses que calactualitzar. Per tant, un marxisme molt heterodox, ms com a mtodedanlisi que com a doctrina (en el sentit negatiu del terme, dideologiesabsolutament tancades, maniquees, obsoletes...). S que per moments reviuaquest marxisme, aquest simplisme, aquestes lgiques binries depensament, un pensament perills sempre.

Hi ha una tradici poltica molt existent a casa nostra, que slanarquisme, en la seva vessant no estigmatitzada. El que va significaren el sentit de lautonomia personal i individual, en el sentit dels valors dela cooperaci, de lautogesti, del suport mutu, de la reciprocitat, dels

RECERCA

ateneus, del lliure pensament, tot aquell cicle autnom que entre el 1875i el 1939 fan un viver cultural i poltic a Catalunya molt i molt interessanti que s un espai dautonomia social. Recomano un llibre molt bonic, ques Lorquestra roja, de Gilles Perrault, que explica perfectament qu slestalinisme.

La por al poder del poder. En lexercici de la prpia responsabilitatpersonal i collectiva, com evitar-ho? Avui s una ceguera no reconixerles autntiques barbaritats en ls poltic pel poder. No hi ha canvi possiblesense el canvi personal. I, la nostra prpia vida quotidiana s lnic territorialliberat del que disposem. A partir daqu, la prdica de lexemple, quedeu tenir alguna cosa a veure amb el cristianisme, segurament.

Per la histria s ms complexa, la fan els vencedors. Un bon llibreper entendre la condici humana s Lhome sense rostre, de MarkusWolf, que era el cap dels serveis secrets de la RDA. Cal aprendre de lahistria, saber per qu ha passat all, saber com sarriba a la barbrie delestalinisme, a la liquidaci fsica, a crims industrials, en cadena. Ennom de qu? Duna cosa superior. Molt de compte! De fet, en la nostrahistria recent, les Comissions Obreres, el marxisme, el comunisme, vanfer una mica ms justa la societat perqu eren un contrapoder al capitalisme.

RECERCA

Jo em defineixo comunista antropolgic, tamb poltic. S, em defineixocom un comunista llibertari, fruit tamb de les experincies dels estatsque shan definit com a comunistes, i dels seus fracassos, i dels seus horrors.s veritat que quan hem insistit tant en denunciar el capitalisme, era perla conscincia dun mn embogit. Els mercats enfonsen o pugen pasos.

Avui estem en un context internacional, i veiem coses com lISIL, msmediatitzades, per tamb passen coses a frica, que deixem oblidada, ique sn barbaritats poltiques i tragdies humanes.

La crisi, per a nosaltres, no s conjuntural daquests cinc anys. Nosaltressom una generaci en crisi. Nosaltres coneixem la precarietat laboral,coneixem les dificultats per accedir a la vivenda, i aix que som de classemitjana. I ho coneixem a principis dels 90. s a dir, quan surts de laUniversitat i thas dincorporar al mn laboral i tincorpores amb unescondicions... El mileurisme no s dara. Nosaltres ja ho hem patit des defa vint anys. I els que no tenem xarxes familiars amb patrimoni, encaraque petit..., vivim de lloguer a Grcia en un pis de trenta metres quadrats.Per tant, una conscincia compartida i pensant en tota la societat. Alghaur de pagar les pensions dintre de vint o trenta anys. Estem en un mnabsurd. La crisi, cinc mil tres-cents milions de retallades en quatre anys.s molt o s poc? Depn amb qu ho comparis. El frau fiscal catalanual sn setze mil milions deuros. En aquests quatre anys els interessosdel deute dels mercaders que hem de fer fora del temple, s de nou milcent trenta milions deuros. El rescat de les caixes catalanes ha costatquinze mil milions deuros. Per tant, una lgica de rampinya i de saqueigordida fa molt de temps, a finals dels 70, amb Reagan i Thatcher, amb lEscolade Chicago que tenia per objectiu rebaixar les condicions de vida i de treballde la majoria social. I per contra, com b deies, el comunisme, el sindicalisme,la militncia comunista que per a mi s molt diferent dun estat que es defineixsocialista per les experincies fallides durant la guerra freda, s molt diferent.

La democrcia i el capitalisme, malgrat el que ens vulguin vendreoficialment, no van precisament de la m i tenen una relacidialctica molt dura, molt contradictria i molt enfrontada. Lapregunta al final s: Quanta democrcia aguanta el capitalisme?

RECERCA

Som conscients que els canvis comencen a altres llocs. De fet, nosaltressempre hem dit que a la CUP, com a projecte poltic, estem per larecomposici o reconstrucci democrtica dels Pasos Catalans, i aixcomena als barris, a les comarques i als municipis. All que ms shacarregat la crisi amb el neoliberalisme ha estat el vincle social comunitari,un concepte que tamb lliga molt amb el cristianisme, amb el concepte decomunitat. Cal reconixer-nos com a vens, companys, ssers socials quecompartim un temps i un espai. I, per tant, ignorvem la potencialitat deser un instrument ms, un altaveu de les lluites populars, dels movimentssocials. El Parlament s noms un instrument ms dins la caixa deines

I vosaltres, des del Parlament, creieu que podeu fer alguna cosa?Com et sents al Parlament?

Com un pop en un garatge. En un palau de poder formal, davant dunalitrgia que no s la nostra, enmig duna aristocrcia poltica (ho dic ambtot el respecte, per s aix). Ja fa temps que tenim vides no parallelessin molt allunyades, perqu al final la classe poltica daquest pas tambt uns circuits de poder. Es pot demostrar tamb amb els regidors deBarcelona, que la majoria viuen a Sarri-Sant Gervasi. Sempre diem quevivim com a Matrix: un escenari on combaten realitat i ficci i on nosaltrespermanentment hem de prendre pndoles vermelles per no perdre el sentitde realitat.

RECERCA

del canvi poltic i social. Tenim el municipalisme, el cooperativisme,diversos estris, i un ms s el Parlament, que la seva funci fonamental sla daltaveu.

A Catalunya sha prohibit el fracking, aquesta prctica hidrulica ambtants riscos ecolgics, shan prohibit les pilotes de goma, sha fet una lleicontra lhomofbia pionera en el sud dEuropa. Shan fet coses. Aquestestres, per exemple, no sexpliquen sense el carrer. Si no hi haguessin hagutvctimes de pilotes de goma que han quedat cegues, si no hi hagus unterritori com la Garrotxa, com Ridaura, que es resisteix al fracking, lafractura hidrulica, no hi hauria prohibici. Sense el moviment LGTB ilassociaci de pares i familiars de gais i lesbianes, no shaguessin activitatcontra la discriminaci homofbica, segurament no tindrem la llei. Oncomena el canvi?

s una experincia drstica. He aprs molt. Aprenc cada diamoltssimes coses. No dic que totes siguin bones. El poder sms complex de prop que de lluny. De lluny tens molt clar onestan les peces i on queda cadasc. Per, de prop, s molt mscomplex, de vegades ms absurd tamb. s molt ms subtil.

Intentes entendre els vmets que lliguen les decisions i tadones que alsud dEuropa, amb carcter general, els parlaments en el darrer segle poltici econmic han estat desprovets de sobirania. s a dir, vivim unademocrcia deslocalitzada. Al final els pressupostos de retallades els estdecidint la Troika, el FMI, la Comissi Europea. Barcelona World, perposar un exemple recent, no es decidir al Parlament sin en el despatxduna multinacional o a la Borsa de Hong Kong, que s com ens vamassabentar del projecte que incorporava cinc mil habitatges de luxe. Aprenscom sha degradat, tamb, la democrcia.

Per aprenem molt. Des dels moviments socials, s veritat que durantmolts anys, de forma collectiva i compartida, hem desplegat una bastateoria contra el poder i els seus abusos, per no sobre com ha de ser aquestpoder alternativament, s a dir, quina s la forma de democratitzar, evitarles concentracions de poder, perqu tota concentraci de poder porta a

RECERCA

labs de poder. Com a matriu, que no com a model perqu els modelssempre sn tancats i rgids, s que treballem amb un esquema duna tripledemocrcia, on cohabitin diferents formes de democrcia, des de larepresentativa, a la participativa, a la directa, sobretot en la vida mspropera que sn els barris. Veiem que hauria dhaver-hi un sector pblicfort, per igualar, redistribuir la riquesa, garantir la igualtat de les persones,un sector pblic que garanteixi leducaci, la salut, les pensions... Aixno es pot deixar en mans del mercat, perqu aix s com deixar a Herodesenmig duna festa infantil. Un sector privat, all que coneixem com aeconomia de mercat, per fortament regulat, que no tingui aquestes derivesespeculatives, i un tercer sector, el de leconomia social i solidria, en quhi posem molta confiana.

Tens experincies reeixides de cooperatives?S, moltes i, a ms, recents. El cooperativisme ha tingut sonats fracassos,

no t desplegat com ha de crixer. Lexemple de Mondragon s moltrecorrent, al Pas Basc, el que passa s que s un monstre i els monstresacaben tenint peus de fang. Jo estic a Coop57, que sn finances tiques ialternatives, s a dir, que utilitzen lestalvi de les persones per al canvisocial. Noms financen projectes de canvi social. Aix s recuperarlautogesti sobre els propis estalvis. No ens agrada com funciona elsistema financer, doncs sortim-nos-en, desconnectem-nos i construm unaltre model. Ara som prop de set-centes cooperatives associades, shanfinanat en plena crisi ms de mil projectes econmics per valor de trentamilions deuros, si no mequivoco. Ms que una lgica piramidal, s unalgica de creixement en xarxa, en nodes. Aix tamb s molt zapatista, deredistribuir el poder socialment.

Jo no estic vinculat, com a llar familiar, ni a Iberdrola ni a Endesa.Estem a Som Energia. Jo no tinc un euro a la Caixa ni al Santander; hotinc tot a Coop57 i a Fiare. Jo no compro La Vanguardia, tot i que surten

Per tamb s lcit i honest reconixer que el model perfectesabem que no existeix, i ara estem construint una mica a lespalpentes, com una generaci que estem buscant i que tenimms preguntes que respostes.

RECERCA

I de la vostra experincia municipal, qu heu pogut fer per eradicarla pobresa, habitatges socials...?

Tho vincular al doble municipalisme, al municipalisme institucional,fet des de lajuntament, i al municipalisme social.

Fa poc sha privatitzat la gesti dAiges Ter-Llobregat, la privatitzacide la gesti dun b com fonamental com s laigua, amb un 66% depujada en els ltims anys de la tarifa. A Arenys de Munt, que governa laCUP, lhem municipalitzat. Una gesti rendible que aporta recursos. Encomptes de privatitzar serveis pblics, publificar-los, nacionalitzar-los,en llenguatge llatinoameric.

La CUP sha trobat amb ajuntaments endeutadssims, com el mateixArenys. I tu pots decidir a qui pagues primer, si als bancs o als provedorsde la comarca. Doncs a Arenys vam decidir pagar primer als provedorsde la comarca, perqu era economia local.

A Sant Pere de Ribes i a Arenys, lopci poltica primordial s la social.Els municipis han estat desprovets de poder poltic i tenen el marge quetenen, per s que bviament dels esquemes es pot aprofundir, innovar i pactar.Quan no hi ha espais, imagines solucions. Al final, quan la poltica institucionals impotent per respondre, queda la poltica de la gent, les xarxes de suport.

Respecte a la pobresa estructural, quan es podia haver fet ms feina,que era en el cicle expansiu de leconomia, amb una lgica keynesiana,all es van fer poltiques palliatives, poltiques de contenci, per no de

articles molt interessants, sha de reconixer, per estic ms aviat subscrita La Directa i a mitjans comunitaris. Jo no tinc cotxe, vaig amb transportpblic i quan he dagafar un cotxe estic abonat a Avancar, que s el cotxecompartit. Aix s el canvi de la realitat i el que disputa la realitat perqual final leconomia s un camp de batalla entre models diferents. Pensoque la societat, cadasc de nosaltres, podem fer moltssim, i aqu s quancanvies les coses i quan demostres que poden ser diferents, fins al gest demenjar un iogurt, que el pots menjar duna multinacional qualsevol oduna cooperativa que fa inserci laboral amb persones discapacitades.Amb cada gest ens la juguem.

RECERCA

superaci de les causes de la pobresa. Abans passaves duna posicieconmica determinada, no pobra, a pobresa, en dos anys. Ara hi passesen quatre mesos. Perds la feina, et quedes sense casa i ja ests en lexclusisocial. I tenim molta ms confiana en el teixit social comunitari.

A ms, shan de prioritzar i reorientar els recursos. Tota decisieconmica s una decisi poltica. Per tant, la reorientaci de recursospblics cap al combat contra les desigualtats, que s la prioritat nmero uen lmbit de la CUP.

Ms difcil i ms complex s lmbit de la creaci de llocs de treball.Ens enfrontem a un atur massiu, cronificat i de llarga durada i aqu shandimplementar les respostes socials necessries. Qui crea set-cents milllocs de treball? Cal posar mecanismes de redistribuci de la riquesa. sobvi que la resposta ha de ser poltica i pblica, perqu si no s un fracs,per mentre aix no arribi, com a societat hem de donar respostes; si noho fa el poder pblic, que ho faci el poder de la gent.

Ara tenim una campanya que volem proposar, duna iniciativa socialcontra la pobresa energtica i que ens remet molt a la guerra de laigua.s una disputa contra les multinacionals: Restablir gas, aigua i electricitatamb un equip de manyans insubmisos. s la lgica de la PAH traslladadaa la pobresa energtica. T molt sentit social al darrera. El que s unavergonya s que estem parlant de pobresa energtica i que les tres gransoperadores de Catalunya, Gas Natural, Iberdrola i Endesa, en els darrerscinc-cents vint-i-cinc dies han guanyat nou mil noranta-sis milions deurosnets. I denunciant aix, no noms despulles el poder econmic brutal dunamultinacional, despulles la complicitat o la inoperncia del poder polticde torn que s incapa doferir respostes poltiques.

Per shavia fet un decret de pobresa energtica en el Parlament. Quha passat?

Molt pobre. No resolia el problema, lallargava, i jo diria quelagonitzava. El decret de pobresa energtica que fa Felip Puig no disputares. El sector elctric el que feia era endarrerir el pagament. Et garantienque a lhivern no et tallarien lelectricitat, per quan arribava el mes dabrilshavia de pagar el deute sencer. Aquell decret lha fet bo el govern espanyol

RECERCA

perqu lha prohibit, a ms, amb una lgica profundament colpidora. Elseu raonament pervers ha estat que si fiem aix, els pobres de Catalunyaestarien millor que els pobres de la resta dEspanya... i com tots somiguals... En comptes de copiar-ho, s una igualaci a la baixa. Per fins aon jo s, shavien acollit 800 famlies a aquest decret, perqu tamb tunes rtios i uns barems que actuen sobre les situacions ms extremes dela pobresa. Estem operant noms amb aquella lgica assistencialista quenoms opera sobre aquest 1 o 2% de situacions ms trgiques i msdramtiques, la cara ms salvatge de la pobresa. Per la pobresa t moltsrostres i moltes fesomies i, a vegades, la crucifiquem i estigmatizem i lavisualitzem en situacions dabsoluta exclusi social. La pobresa t moltescares en lactual societat; gaireb sn entre un mili i mig i dos milions depersones, un 31% de la societat en risc, la que est en dinmiques dexclusisocial. Calen respostes poltiques dampli espectre. Hi ha un 30% de lasocietat que est patint violncia poltica daquesta pobresa estructural,que s la primera de les violncies. Cal comprometres en la sevaeradicaci.

Desprs de les crtiques de loposici al decret, ara sest negociant unfons amb les grans operadores, que sn prestadores de serveis pblics, noens noblidem. s un servei derivat. Sels ha encomanat la prestaci dun

RECERCA

Henry Ford deia: El problema s que si la gent entn com funciona elsistema financer, estic convenut que abans de dem al mat hi ha unarevoluci. Hi ha coses que no es poden entendre. Vam privatitzar el Tneldel Cad, una prdua duna estructura destat, ara fa 24 mesos, i el vacomprar un fons dinversi brasiler per seixanta milions. El va vendreabans dahir, per cent seixanta-cinc. Una plusvlua de vuitanta milions.s que no sabem ni privatitzar. Vens patrimoni pblic, aconsegueixes uningrs per tapar un deute, i al final la lgica del deute s un creixementgeomtric que s com una bola de neu imparable.

Amb el 25% daturats en aquest pas, com s que no hi ha hagut unarevoluci?

s una bona pregunta. Freud deia: No us pregunteu per qu la gent esrevolta. Pregunteu-vos per qu no ho fa. Quins sn els mecanismesculturals, els mecanismes poltics? Sempre parlem en termes de sistemesde control social i tamb de mecanismes de dominaci. Ignorncia, por iinteressos. La ignorncia ja no val, perqu tots sabem que hi ha un 25%datur, que hi ha gent que les passa magres, que hi ha gent que no s queno spiga com arribar a final de mes sin que no sap com comenar-lo.Queda la por i els interessos. La por continua funcionant. La gent encarapercep que hi ha coses a perdre, que encara pot perdre ms. I queden elsinteressos creats. Estem en una societat classista i de vegades ensnoblidem. Penso que estem construint un polvor. Els esclats socials aGrcia o a la Banlieue francesa, o a Londres tenen a veure amb ladescomposici i desestructuraci social, i no ho dic per la gent que protesta.

Si la pobresa i lexclusi no han anat a pitjor s perqu tenim unaxarxa familiar que funciona. Quants pares i mares han acollit els seus fillsa casa. Quants joves estan marxant. Avui sortien unes estadstiques dientque som els que ms joves exportem. Penso que s absolutament insultantquan et diuen que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. s una

servei pblic fonamental, que s laccs a lenergia. I ja veurem com acaba.Tota la pornografia econmica neoliberal, al final el que provoca s aix:el problema no s que faltin recursos, s que estan fatalment distributs iamb unes concentracions i acumulacions que esparveren, que sn unavergonya.

RECERCA

fallcia absoluta. Ens ho han fet creure, aix. Qui concedia hipotequesmassivament eren els bancs, i han enganyat a la gent. Per s veritat que,en part i en autocrtica, hem de veure com hem contribut, per acci, peromissi a la consolidaci del nyap, en quina mesura hem estat totscorresponsables. I penso que ara estem en una fase ms datarxia icatatnia. Jo conec molta gent de la meva generaci que estan comcollapsats.

Tamb hi ha hagut la societat del consum compulsiu, i aquesta va anaraparellada a la desvinculaci social i la despolititzaci de la societat. Haviesdaspirar a tenir dues cases com a mnim, a fer vacances tres cops lany.Ens van convertir i ens vam deixar convertir, sense que ens adonssim, enconsumidors, en espectadors. De la vida pblica noms ets espectador iconsumidor. Aquesta lgica sha de canviar per ser ciutad actiu, crtic,que consumeix molt responsablement i que deixa de mirar per actuar.

Per ens ho han neutralitzat molt. Diguin el que diguin, a cap poder noli interessa una ciutadania activa i crtica. Poden fer molts discursos oficialsde participaci poltica per, en el fons, no els interessa la ciutadania quees veu finalment com a contrapoder.

En el Parlament, amb tota la humilitat, mhe trobat molta insensibilitat.Molts ens veuen com a okupes, com a intrusos, com que en condicionsnormals no ens tocaria estar all.

Lalternativa s la gent i s lempenta collectiva i s la capacitat de lasocietat doposar-se al cicle letal de la histria i al cicle fatal del poder.

Hannah Arendt sempre deia que al final la condici humana sla capacitat de fer, la capacitat dacci poltica comuna,compartida i coordinada que el que fa s trencar el cicle letal ifatal de la histria; intentar alterar-lo per millorar-lo. I aix sel que ens defineix com a ssers humans, la capacitat de fer, lacapacitat dactuar.

RECERCA

Tu ets ateu. No creus que desprs de la mort hi hagi vida. Llavors elsentit de la vida, quin s?

La pregunta me lhe feta moltes vegades i no tinc una resposta clara.Jo diria que donar i donar-se. Tinc resposta en lactitud vital i en el projectede la vida, per en una part ms antropolgica, intentar construir comunitatsamb justcia social. Moltes vegades mhan preguntat per qu lluito, i perqu mimplico. Em sembla molt vinculat tamb a la condici humana.

Jo tadmiro en aquest sentit. Tenir aquest imperatiu tic intern tanmaco, aix s el que ens fa persones. Don et ve aix?

s aix. El neguit existeix i la crueltat del mn, o duna part del mn,em remou. Jo vaig estar a Guatemala i no entenia el mn. Daquestaincomprensi de la crueltat neix el comproms. Per, al final, des dunpessimisme que el que et fa s activar-te lesperana que algun dia algunacosa canviar. Neix duna conscincia destar bastant incmode, i daquestneguit sorgeix un reclam tic que tobliga a activar-te socialment. Ja queests aqu, intentar aportar el teu granet de sorra. Al final el que quedars el que haguem estat capaos de construir.

Si no fos per ltica, jo no estaria en poltica. Mactivo des de lticacontra lhorror del poder o dels poders. Per s ltica la que em mobilitzai s la desesperana la que em mobilitza, pot semblar paradoxal. Hemdaprendre molt de la histria de la humanitat. Sempre diem que ens salvala memria, que ens salva la cultura i que ens salva la conscincia tica.

***

Grcies per aquesta estona que em fa molt de respecte, i molt dorgulltamb. Em sembla una bona notcia que dialoguem amb la CatalunyaFranciscana. Ho valoro moltssim. I que ens seguim trobant. Queda moltper construir. Que seguim reflexionant. Hi ha molts valors compartits,com el de lausteritat. Una cosa sn les poltiques dausteritat que sn uncrim, per lausteritat, aprendre a viure amb menys per viure millor, aixs. El respecte, el silenci, sn altres valors compartits. En un mn ambtant de soroll fa falta silenci.