Cròniques de la Superfície Z-crosup.blogspot.com.es

NUBA

Aviat tinc tots els nens atents a les meves paraules, en silenci i les orelles obertes esperen que els expliqui la major historia de la seva vida. Ja sóc massa vella per a aquestes coses... Una hauria de saber quan deixar que algun altre dibuixes figures en la foscor, algú amb una nova visió, una nova perspectiva. Amb tot continuo aquí, i què faria sinóva fer i que ara no encaixa en aquesta societat, per més que ell per més que ell pensi que ho té tot sota control.

és encara...

- Leira, deixa als demés i seu aquí amb mi.- Me la col·loco a la falda i començo a relatar una historia que tinc clavat el cor i que desitjaria que tan sols fos un conte.

-ho tot, podia fer el que volgués i cregués necessari. Tot era tan perfecte que el món físic li havia quedat petit i havia inventat una nova dimensió on ni tan sols les lleis naturals

- A què et refereixes amb les lleis naturals?- Quan aixeco la vista trobo uns ulls verds plens de vida que em miren. La nena du un somriure pintat a la cara,

-

que saltes- respon una de les noies grans que té la nena al voltant. Arrugo el front, la Kyara no ho hauria de saber, això... segur que ja han tornat a entrar a la biblioteca... mira que els hi he dit que ho tenen prohibidíssim, si els enxampen... Li dedico una mirada de circumstàncies però ella tan sols aparta la vista alçant

- Exacte. Bé, el que us deia...

preveure part del futur, ells escrivien el que passaria. Amb tot no van fer cas quan algú va predir la fi del món que nosaltres coneixíem i tots van riure davant tal estupidesa. El món no volien. Ho recordo perfectament, va ser el dia 21 de desembre del... 2012 del vell eó, jo feinejava a casa quan el pare va entrar per la porta i ho va anunciar. Havien creat un experiment magnífic fascinant, una cosa que ens faria

comercialitzar-ho i tot va canviar. Què penseu que passa quan algú té una cosa molt

PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

Cròniques de la Superfície Z-crosup.blogspot.com.es

- Que els altres també la volen i es barallen per aconseguir-la.- El nen que contesta és tan sols un coco, molt petit. És un dels més estranys, els de la seva edat riuen i juguen, però ell es distreu observant-ho tot, estudiant allò que té al voltant és curiós però puc veure en ell una ment perspicaç. Encara queden molts anys perquè això passi, però. Assenteixo davant la resposta. Vaig a continuar quan els meus ulls veuen com una de les nenes de la seva edat el mira amb un somriure tan sincer i bondadós que tan sols Quin gran cor el dels petits, tots hauríem de fer que el nen que portem a dins guiés les nostres accions al llarg de la vida. La innocència i la felicitat però, es solen perdre amb les obligacions, amb les experiències. Jo mateixa he vist coses

- Hi va haver un seguit de guerres. Persones lluitant contra ells mateixos fins que

tot va ser destruït per una sola cosa... Però la humanitat que havia rigut , encara pensava que no era el seu moment i va

lluitar per la supervivència fins a esdevenir el que som ara.

l - penso tristament. Però, com carregar aquest mort sobre els nens? Ells han de viure, riure i corre, però això aquí no és possible. Ja no som plenament homes, però tampoc som una altre cosa. En tal cas, què som? Què sóc jo? He carregat les meves decisions i encara ara crec que van ser les correctes. Espero

baralles no aconsegueixen mai res. Mentre desfilen recordo quan jo era com ells, com les coses es van complicar. Com la cobdícia pot corrompre als homes, ennegrint els

, amb una rapidesa fugaç. Els nens haurien de saber el que va passar... el que van fer els del meu llinatge a la resta de la humanitat. El com un sol humà pot enfonsar una civilització. Però mai ho sabran. Mai...

PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com