La Pasqua d’enguany ens convida a somiar. Segur que has somiat alguna vegada... Quins són els teus somnis? Abans de contestar la pregunta, intentarem aclarir en quin concepte de somni volem aprofundir amb el lema de la Pasqua. Segons

el diccionari, hi ha dos tipus de somni. El primer tipus fa referència a la sèrie de pensaments, d’imatges, d’emocions, que ocorren durant el son. Malgrat que hi hagi estudis científics que afirmen que el somni durant el son fa més creatiu i intel·ligent l’ésser humà, no ens estem referint directament a aquest tipus. La segona definició del diccionari fa referència a l’esperança o projecte, que sembla no tenir cap probabilitat de

realitzar-se. Aquesta segona definició s’apropa més al que volem dir quan parlem de somni. Així doncs, somiar té una relació directa amb allò que anhelem, els projectes i les il·lusions que es forgen en el més genuí de cadascú de nosaltres i que malgrat que tenen poca probabilitat de realitzar-se, tal com descriu el diccionari, ens fan moure, “mobilitzen” les nostres energies com a resposta a les crides profundes que sentim els éssers humans. Tornem ara a fer la pregunta de l’inici: Quins són els teus somnis? Segurament et serà fàcil contestar-la i en sortirà una llista ben llarga. En aquesta llista potser hi hauria somnis personals, relacionats amb allò que vols aconseguir a nivell vital, afectiu, professional. Segurament també hi posaries somnis relacionats amb les persones que són a prop teu. I, per què no, somnis per al món, per als altres, per a la gent... Aquests somnis són en l’essència d’allò que vius i vols viure. Pots quedar-te vivint en el conformisme, en el que és “políticament correcte”, en el “sempre s’ha fet així”, en el “seny”...

Viure no és només això. Els somnis fan possible alternatives que fan créixer, que empenyen, que són possibilitat, que creen oportunitats. Els somnis ens ensenyen on podem arribar. Somiar és viure imaginant aquestes alternatives i apostar per elles. Aquests són els tipus de somnis que volem viure i compartir a la Pasqua perquè els somnis compartits es converteixen en un repte possible, en una utopia col·lectiva. Atreveix-te a somiar, dare to dream!

Hola, amic i amiga!Et convidem a llegir el document marc basat en el lema d’enguany de la Pasqua de les Avellanes que hem elaborat l’equip de Pasqua: «Amb Crist, dare to dream» i a reflexionar-hi. El lema de la Pasqua és una invitació i una proposta a fer teu el que celebrarem i compartirem del 24 al 27 de març a les Avellanes i per poder-te preparar personalment i amb el teu grup per a aquesta experiència.

Aquest any el lema “Amb Crist, dare to dream” sorgeix de la reflexió que

hem compartit a l’Equip de Pasqua i té relació amb el lema de la Trobada Internacional de

Joves Maristes que se celebrarà el proper mes de juliol a la ciutat francesa de Lió amb motiu de la

celebració dels dos-cents anys de la “promesa de Fourvière1 ”. Un grup de

joves seminaristes, entre ells Marcel·lí Champagnat, s’encaminaren al santuari de Fourvière i van fer la “promesa” de constituir la Societat de Maria. Aquest somni dels primers maristes ens serveix d’inspiració per als nostres somnis compartits de celebrar la pasqua a les Avellanes dos-cents anys després.

1 El 23 de juliol de 1816 un grup

de joves seminaristes recent

ordenats sacerdots, entre ells

Marcel.lí Champagnat, van fer

un pelegrinatge al Santuari de

Fourvière (Lió) per encomanar

als peus de la Bona Mare el

projecte de la Societat de

Maria. D’aquesta promesa en

van anar sorgint les diferents

congregacions maristes que

agrupen la Societat de Maria:

Pares Maristes, Germanes

Maristes, Germanes Maristes

Missioneres i Germans Maristes.

Equip de Pasqua 2016 - Germans Maristes Evarist Arnús, 44 - 08014 BCN

Tel. 93 490 81 46 - Fax 93 490 40 67 pasquavellanes@maristes.cat - www.maristes.cat/pasqua/avellanes 1

El somni de Jesús, el “Regne de Déu”, és la passió que el va animar al llarg de la seva vida i el que va desencadenar el seu final tràgic. Per a ell, el Regne no és una transmissió d’una doctrina, un ensenyament o una teoria i va més enllà de

les creences, preceptes o ritus d’una religió. Aquest missatge essencial de Jesús suposa una manera d’estar present en la realitat i es nodreix de l’experiència de la irrupció del Regne de Déu com a acció alliberadora per a les persones i està dirigit preferentment als més pobres i senzills. Renunciar a aquesta perspectiva utòpica

(de somni) del que ens proposa Jesús és conformar-se a viure en l’esterilitat de l‘“anar fent”, del no arriscar-se i instal·lar-se en els cànons marcats socialment: el triomf personal, la competitivitat, l’individualisme i la indiferència. El Regne, el somni

de Jesús, és una experiència nova que ho ressitua tot de forma diferent, que obre nous horitzons en la vida de les persones. Jesús ho planteja com una experiència de Déu, que al

mateix temps és una experiència d’humanitat profunda i que ho replanteja tot d’una manera nova. Així doncs, l’essència de “l’evangeli” o bona notícia de Jesús és la realització del Regne. Parlem de realització perquè l’actuació de Jesús, el que feia i com ho feia, les persones amb qui va conviure i, naturalment, les reaccions que això provocava són aspectes indispensables per adonar-nos del que vol dir “Regne de Déu”, del que és el somni o la utopia de Jesús de Natzaret.

Parlar de somni és parlar d’utopia, la concepció d’un ideal irrealitzable. La paraula “utopia”, etimològicament, deriva del grec «u» = no i «topos» = lloc. És a dir, quelcom que no té lloc, que no

existeix enlloc. Es tracta d’un ideal, un somni, una aspiració, un desig que empeny i fa avançar en l’intent de transformar la realitat. Aquí hi ha la força de la utopia, el seu sentit més profund, un somni que es construeix a cada moment i que algun dia es tornarà en brillant realitat. Leonardo Boff, teòleg brasiler, diu que una societat no viu sense utopies, és a dir, sense un somni de dignitat, de respecte a la vida i de convivència pacífica entre les persones i pobles. Si no tenim utopies, ens empantanem en els interessos individuals i perdem el sentit del viure en comú. Jesús va anomenar a la seva utopia «Regne de Déu». Aquest Regne de Déu es pot definir com el centre del somni de Jesús. Es tracta de la recapitulació del que Jesús va voler transmetre, de l’essència del seu missatge. Allò que és central per a Jesús no és Déu, sinó el Regne de Déu. Dit d’una altra manera, allò que és determinant per a Jesús no és que la gent sàpiga qui és o com és Déu, sinó on i com cada persona s’hi pot relacionar. El Regne de què parla Jesús es realitza donant vida, dignitat i felicitat a totes les persones.

Només podrem entendre com és el Déu-Abbà2 de Jesús i Jesús mateix en la mesura

que cada persona o cada grup o comunitat posem en pràctica, en el que està al nostre abast, que aquest Regne es faci present aquí i ara. Podem dir que aquest Regne és la vida tal com la somia per a tots els homes i dones el Déu-Abbà de qui sempre parla Jesús i tal com, de fet, ell la va viure. Els trets principals d’aquest somni són els següents:

Una vida engrescada

per la compassió

que Déu-Abbà té envers tothom.

on guarim la vida alliberant les persones i la societat sencera de tot esclavatge deshumanitzador.

Un món on busquem la justícia i la

dignitat per a tot ésser humà,

començant pels últims; on acollim tothom, ober ts a la

convivència i la solidaritat;

Una religió que

està al servei

de les persones,

sobretot dels

més desvalguts i

oblidats, on vivim

acollint el perdó i

l’amor gratuït (la

misericòrdia) del

Déu-Abbà.

La Pasqua de les Avellanes és una trobada de joves inquiets, cadascú des de la seva realitat i moment vital, que volen viure l’experiència de celebrar i compartir els seus somnis fets de dubtes i de certeses des de les seves inquietuds i les seves

vivències. La Pasqua se’ns ofereix com una oportunitat per descobrir o redescobrir la utopia de l’evangeli tenint com a referència el camí que va fer Jesús amb totes les seves conseqüències. Celebrar i viure la Pasqua és deixar-se sorprendre per tal d’acollir el somni de Jesús, l’essència de l’evangeli, que és bona notícia d’humanitat per a les persones.

2«Abbà» és una paraula de la llengua aramea (llengua que parlava Jesús) que utilitzaven

els infants per dirigir-se al seu pare. Amb aquest mateix terme Jesús es dirigia a Déu. Un

Déu «papà», quasi com el balbuceig d’un infant que tot just sap pronunciar el nom del seu

pare. El nom Abbà ens fa propera la figura enigmàtica de Déu, ens parla d’un Déu casolà i

proper, que no pot fer altra cosa que estimar. Un Déu Pare-Mare.2

La passió i la compassió són dues claus decisives del somni de Jesús que marquen un estil de viure per arribar a esdevenir homes i dones feliços i per fer un món, una societat, un entorn diferent i millor per a les persones que t’envolten i per a tantes

altres persones anònimes que esperen que facis el primer pas. Aquesta perspectiva ens fa empatitzar amb la situació del nostre món, marcat especialment per la injustícia de les fronteres. No deixa de ser una paradoxa: avui a les fronteres s’hi viu un drama que un cop rere un altre desemboca en tragèdia, però tot es consuma davant de la indiferència de la

societat, sense que s’alteri la rutina de la nostra vida diària. Aquesta indiferència permanent, aquesta immunitat a la commoció interior, només és possible si no es veu allò que passa o si es justifica allò que es veu. Per això cal trencar el silenci; fer llum sobre l’escena; posar davant

d e l s ulls el dolor dels petits de la terra; denunciar violències, injustícies i polítiques. No solament per amor als qui pateixen i moren a la porta de casa nostra, sinó també per amor als cecs que, a dins, no ens adonem que volent guardar la pròpia vida, l’estem perdent. Si no hi veiem, si no hi sentim, si no som conscients de la nostra responsabilitat en allò que passa, no donarem una oportunitat a la justícia; no hi haurà lloc dins nostre per a la compassió; no serà possible l’acollida, no hi haurà somni i la utopia quedarà estèril.

La passió i la compassió activen la persona al compromís com una forma d’expressar la pròpia personalitat en el món, el propi somni i de deixar-hi petjada. No es pot, però, enganyar

ningú: comprometre’s no és un joc, ni un passatemps. És feixuc, en ocasions ingrat, però és un mode de dotar de sentit la pròpia vida i també és contribuir, modestament, des de les pròpies capacitats, en l’obra del món, en la construcció d’una gran llar on sigui meravellós viure-hi. Però quan és el cor qui et crida a moure’t i comprometre’t des de l’amor amb els altres, és un regal meravellós, que et fa pertànyer a alguna cosa i fer-la teva, estimar i sentir que la teva acció és també una petita obra d’amor. Sense adonar-te’n formes part d’un projecte, d’un somni que et supera però que, al mateix temps, és concret i real: la construcció d’un món millor. Ja estàs realitzant el Regne, ja estàs trencant fronteres.

Moltes vegades les fronteres ens les construïm nosaltres mateixos, personalment o com a societat. El somni de Jesús que volem compartir a la Pasqua ens repta a caminar plegats per descobrir i transmetre el

sentit profund de viure junts, de barrejar-nos, de trobar-nos, de sentir-nos grup i comunitat, de donar-nos suport, de participar d’aquesta marea un xic caòtica que pot convertir-se en una veritable experiència de fraternitat, en una caravana solidària... Si poguéssim seguir aquest camí, seria tan bo, tan guaridor, tan alliberador, tan esperançador! Sortir d’un mateix per unir-se a altres fa bé. Tancar-se en un mateix és tastar un amarg verí que no genera vida, i la humanitat sortirà perdent amb cada opció egoista que fem.

Al llarg de la trobada de la Pasqua reviurem diferents gestos que va fer Jesús i que ens connecten amb el seu somni del Regne. En la reflexió de l’Equip de Pasqua per elaborar aquest document ens hem interrogat

sobre la manera de viure i comprendre aquests gestos que defineixen el seu somni i hem trobat que la primera persona que els va comprendre i els va viure intensament des de la seva realitat va ser Maria de Natzaret, la mare, la dona, la primera seguidora de Jesús. Ho sintetitzem en tres actituds

essencials que ens poden ajudar a nosaltres a preparar i a viure el sentit profund de la Pasqua: el silenci, el servei i la “sororitat”.

El silenci: vivint des de la interioritat, des de la teva intimitat habitada pel Déu de la vida que, en la profunditat de la pregària, et fa descobrir-te i dóna serenor i sentit al que vas vivint. Escoltar el silenci et permet intuir la petjada de Déu, les espurnes de la seva presència en les persones, en les històries i en les coses.

El servei: que et fa atent a les necessitats dels altres, que et fa deixar les comoditats per córrer de pressa allà on hi necessitat d’amor, de pau i de justícia.

La “sororitat”: aquesta actitud sorgeix del cor d’una mare i de la mirada femenina de la fraternitat. Una actitud de lligam amb les

persones que et fa creure en la seva bondat, que viu des de la tendresa, que perdona, que escolta, que et fa di-

alogar i on el repte i la confrontació es fan

ss

s

3

Quantes vegades no has fet alguna cosa, no has anat a algun lloc, no has parlat amb alguna persona o has renunciat a algun somni per por? Al llarg de la nostra vida anem trobant-nos diferent reptes. Els podem afrontar o fugir-ne. Si agafem aquest últim camí (no és

del tot criticable i tothom moltes vegades ho hem fet) també podem anar avançant però, tard o d’hora, les nostres pors tornen a aparèixer. Per una altra part segur que molts de nosaltres tenim l’experiència que, quan hem estat capaços de superar les nostres pors i de prendre decisions audaces davant d’un futur incert, aleshores s’han despertat en nosaltres una sèrie de capacitats que ignoràvem que tinguéssim, i al final la nostra vida s’ha vist enriquida de maneres que mai hauríem imaginat. Aquesta experiència reforça la crida de la Pasqua d’enguany: atreveix-te a somiar, no tinguis por! De fet, Jesús va ser un somiador, un apassionat per la vida. A la Pasqua celebrem aquest apassionament per la vida. Si es viu des d’aquest dinamisme no hi ha lloc per a la por.

És la mateixa experiència que viuen els deixebles després de la mort de Jesús i de viure la frustrant experiència de la creu. Per exemple, en el relat d’Emmaús, els cors dels dos deixebles incapaços d’interpretar el que han

viscut des d’una perspectiva de fe no estan oberts a la novetat del que és inèdit. Només quan s’obren amb senzillesa a la sorpresa de la misteriosa presència del Ressuscitat viuen una profunda experiència que marca un abans i un després en les seves vides. No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre?, es deien l’un a l’altre. Els mateixos que fugien de Jerusalem, atemorits i desencisats, em-prenen immediatament el camí de retorn, desitjosos de compartir amb els altres deixebles l’experiència del seu camí amb Jesús. Aquesta experiència de trobada amb el Ressuscitat que van viure els deixebles és difícil explicar-la des de la raó. Realment, no sabem en què va consistir però sí que tenim ben clar l’efecte principal en aquells que ho han viscut: s’acaba la por. De fet, la frase “no tingueu por” és una de les paraules que més repeteix Jesús a l’evangeli. Celebrar i viure la Pasqua és po-sar-se en aquest dinamisme. Igual que els deixebles estem convidats a iniciar-lo en

el nostre propi cor. Des de l’interior mateix del nostre cor anem decidint el sentit de la nostra existència i ens fem conscients de les nostres pors com a primer pas per superar-les. A més, igual que els va passar als deixebles, la fe en el Ressuscitat ens aju-da a ser també «ressuscitadors» i orienta les nostres energies cap a la vida, superant pors, mandres, desgastos i cansaments que ens podrien tancar en una «mort» anticipada sense oportunitat per al somni i la utopia.

La Pasqua és una trobada de persones que intenten viure el somni de Jesús i es volen atrevir a continuar somiant malgrat les seves limitacions i incoherències. Ara aquesta invitació és per a tu! Estàs convidat/ada a venir a la Pasqua de les Avellanes, a compartir les teves inquietuds, allò que vius i et fa viure. Aquests quatre dies a les Avellanes poden ser una experiència

diferent al que vius en el teu dia a dia. Aquestes línies et poden ajudar i acompanyar en aquest temps de preparació, sabent que la Pasqua són els teus descobriments i les teves vivències, que resten dins teu si has anat a fons en els processos que has viscut abans i durant la Pasqua. El teu grup, els teus animadors… els altres poden ajudar-te. Que aquestes línies t’acompanyin i et serveixin per pensar i pregar aquests mesos.

T’esperem a les Avellanes a la primavera, per gaudir de la Pasqua! Una forta abraçada!L’Equip de Pasqua 2016

4

Aquesta és la manera de Maria de fer concret el Regne, de viure el somni i d’atrevir-se a somiar amb valentia davant la vida. Això ens uneix amb la intuïció del lema de la Pasqua que sorgeix també del somni dels primers maristes que fa dos-cents anys van fer la seva promesa davant la Bona Mare de Fourvière.