Revista de divulgació ornitològica Estiu 2013Número 33

Es B

usqu

eret

- P

ublic

ació

trim

estr

al g

ratu

ïta d

el G

OB

(Gru

p Ba

lear

d’O

rnito

logi

a i D

efen

sa d

e la

Nat

ural

esa)

- D

L:PM

-193

7-20

04 -

ISS

N:1

889-

4275

- w

ww

.esb

usqu

eret

.com

Es Busqueret

Viatge

Senderisme al voltant dels Annapurnes

Naturalisme

Antoni Ginart Celià

Un racó per descobrir

Les valls de Puigpunyent

Actualitat

Nous projectes de la SOM

Sumari 2

A través de l’objectiu Donzella per Guillermo Félix coordina Margalida Roig

4 Editorial

5 Actualitat Nous projectes de la SOM per Xavi Méndez

8 Naturalisme Antoni Ginart Celià per Abilio Reig-Ferrer

13 Aquí què hi veus? El rossinyol per Pere J. Garcias

14 Un racó per descobrir Les valls de Puigpunyent per Magdalena Prohens

19 Identificació El capsigrany per Xavier Llabrés

20 Big Year per Josep Manchado

22 Es Busqueret se’n va de viatge Senderisme al voltant dels Annapurnes per Rafel Mas

34 Més que aucells Papallona de l’arbocera per Inma Ferriz

36 Entrevista Pere Vicens per Rafel Mas

40 Publicacions

41 Quadern de camp per Steve Nicoll

Lafotografiaestàrealitzadaa l’illadeCabrera,concretamentenunade leszoneshabilitadesperalbusseig:elCapLlebeig.Esvaferaunsdeumetresdefondàriailaveritatésquenofoufàcilaconseguirunaimatgedesdetanaprop,jaquesónpeixosd’unaràpidamobilitat, iaixòimplicaseriosesdificultatsa l’horad’aconseguirunenfocamentperfectea tancurtadistància.Enaquestcas,lafotografiacorresponaunexemplarmasclededonzella.Aquestaespèciepresentadimorfismesexual i és el mascle qui té uns colors mas cridaners: verds i blaus amb línies vermelles i una taca negra a la base de la dorsal. És una espècie abundant a les zones rocalloses i a les praderies de posi-dònia.Avui,lafotografiasubmarinas’haconvertitenunaactivitatpracticadapermoltagentgràciesalsavançosquelafotografiadigitalhasuposatquantalapossibilitatdeveureresultatsalmomentipermetrepodercapturardebellnouaquellesimatgesquenosortirenbé,quelcomquenoteníemamblafotografiaanalògica.

Donzella (Coris julis)

A través de l’objectiu - Una imatge de natura

Nikon F90, Tamron 90 mm f2.8 macro, caixa estanca Seacam amb flash subtrònic, f16 i distància aproximada de 10cm des de la cúpula de l’objectiu. Pel·lícula Ektacrome Elite (diapositiva)

Es BusqueretRevista de divulgació ornitològica de les Illes BalearsNúmero 34 - Estiu 2013 - Publicació gratuïta.www.esbusqueret.com - info@esbusqueret.com

EditaGOB - Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la NaturalesaManuelSanchísGuarner,10-07004Palmawww.gobmallorca.com - info@gobmallorca.com

EditorManuelSuàrez

Comitè editorialCatiArtigues,CristinaFiol,XiscoLladó,RafelMas,LupeSuárez

Revisió lingüísticaMagdalena Prohens

Disseny i maquetacióToni Muñoz

També han col·laborat a aquest número:XavierBarceló,JuanjoBazán,GemmaCarrasco,GuillermoFélix,InmaFerriz,JoanFlorit,PereJ.Garcias,J.J.Harrison,XavierLlabrés,CarlesLópez-Jurado,JosepManchado,XaviMéndez,NievesNegre,SteveNicoll,LluísParpal,BielPerelló,MagdalenaProhens,MatiesRebassa,AbilioReig-Ferrer,MaricarmenOriola,MargalidaRoig,PereVicens,SOM,AFONIB.

DL: PM-1937-2004 ISSN: 1889-4275Prohibidalareproducciónoautoritzada,totaloparcial,ambfinalitatcomercial.

Fotografiadeportada:Cabot,Delichon urbicumAutor: Toni Muñoz

Sevilla (1956) Agent comercial i fotògraf. Vaig començara bussejar ambequips autònomsa l’edat de dotze anysambunequipdebussejadorsprofessionals.Peròésapartirde l’any1979queaconseguesc lamevaprimera càmerasubmarina,unaSilurodelacasaNemroti,desdellavors,emdedic,gairebéencosiànima,albusseigialafotografiasubmarina. Sóc instructor de fotografia submarinaper FEDAS i CMAS (Confederació Mundial d’ActivitatsSubaquàtiques)icomatalheimpartitnombrososcursosdefotografia,itambéinstructordebusseigFEDAS/CMASi tècnic esportiu en busseig.

Guillermo Félix

2 - EB33 3EB33 -

Editorial

Nous projectes de la Societat Ornitològica de Menorca (SOM)Per Xavi Méndez

Actualitat

La Societat Ornitològica de Menor-ca (SOM) va néixer ara fa ja més de deu anys amb diversos objectius: reunir totselsesforçosqueesfeienal’illaenl’àmbitornitològic, donar continuïtat als estudisques’elaboravenfinsaleshores,promou-re nous projectes d’estudi de l’avifauna menorquina i ajudar a totes les persones ques’iniciavenenelmóndel’ornitologia,sense deixar de banda l’aspecte divulgatiu i formatiu.

Ara fa ja quatre anys, vàrem inici-ar una sèrie d’estudis bianuals destinats aconèixermillorlespoblacionsnidificantsd’algunes espècies d’ocells poc estudia-desfinsllavors.Laideainicialeraestudiarcadadosanysladistribucióil’abundànciad’unaespèciedelesmoltesquenidifiquena l’illa i de les quals es disposa de poca o

NiusdevinyolitaDelichon UrbicumalmunicipideFerreries,principalcolòniadel’illa.

XAvI

MÉN

DEz

Just a l’anterior número de primavera d’Es Busqueretdedicàvemunesplanesa laReservaBiològicadelaTrapa,orgullososd’unespaina-tural que començava a mostrar-se esplendorós desprès de l’incendi de 1994.

Des d’ençà han estat milers els voluntarisque han pujat pels seus costers plens de pi-notells,matesixiprells,quehananatalertaatrepitjar les orquídies que creixien irreverents al costatdelcamí,quehanguaitatbocabadatsalabalconadasobreSaDragonera,quehanconstru-ïtdesenesdecapsesniusentrerialles,quehanobservat,anyrereany,elpasd’aucellsmigrantsper aquest petit oasi de la Serra, que han fettancats,quehantingutcuradelsarbrersfruiters,han reparatmarges caiguts, han cuidat de lesabelles que polinitzaven la vida botànica de lafincaiquejaoferienunabonacollitademel.MeldelaTrapa,quingoig.

PeròLaTrapase’nshacremat!

Ahoresd’arapodempensarqueresd’aixòqueda, foradels recordsquehemreviscut totsels que estimam La Trapa al mateix temps que lesflamesconsumienlarealitat.Però,sí.Al’ho-raquelesflamescremavenelspinss’obrienlespinyesalliberant les llavorsd’unanovavida.Almateix temps que la ferida se feia més intensa i dolorosaalnostrescors,aquests’obriaperalli-berar onades de solidaritat. La natura ens mos-tra el camí. La mort duu implícita també la vida i la renaixença.

Més de 3.000 voluntaris a l’hora de tancar aquesteditorial,col·lapsedeleslíniesdecomu-nicació del GOB, nous socis, xarxes socials enebullició a cada comunicat, entitats oferint elseu suportmoral i econòmic, planificació d’ac-tes,concerts,missatgesd’ànimisuport,...UnaexplosiódevidasorgeixdedintrelesflamesquehancrematLaTrapa,unallavorqueesperaquemilers de voluntaris l’ajudin a germinar i fer créi-xer de bell nou per mostrar-se esplendorosa per a goig de tots aquells que l’estimen.

4 - EB33 5EB33 -

cap informació. Aquest nou projecte nai-xia amb la intenció, per una banda, decobrirunobjectiucientífici,alhora,defer-ne partícep el major nombre de persones possible.

Durantelsdeuanysd’existènciadelaSOM s’havien fet molts de projectes d’es-tudi,peròmoltpocsalsqualsajudessinunnombreimportantdepersones,aexcepciódel’AtlesdelsOcellsaMenorcaal’Hivern,imenysencaraestudisenquèpoguessincol·laborarpersonesques’iniciavenenelmóndel’ornitologia.Enaquestsentit,laSOM volia cercar una forma en què tots els membres,socisisimpatitzantsdel’entitatparticipessin conjuntament en un mateix projecte d’àmbit insular, mirant de crearun vincle d’unió, d’enllaç o d’iniciació almóndel’ornitologiapermitjàdel’entitat.Ambaquestaideai,ambelsobjectiusbenclars,vacomençarl’any2010elprojecteDelichonialcapdedosanys,l’any2012,es va iniciar el projecte Merops.

Projecte Delichon 2011-2012

L’any2010vanéixerelprimerpro-jecte d’estudi, el projecte vinyolita. Comelseunomindica,laprimeraespèciese-leccionadavaserlavinyolitaDelichon ur-bicum,tambéconegudacomacabotalabalear major o com a oronella de cul blanc aEivissa.Aixòvaobeiralanecessitatdecomençar amb una espècie bona de cen-sar,dedetectar id’identificar,mirantaixíd’implicar-hi el major nombre de persones possible.Tambévainfluirenaquestaelec-ció el fet que disposéssim de censos de

l’espècie fets per la comissió d’ornitologia del GOBMenorca als anys 1999, 2000 i2001, els quals ens possibilitaven unacomparació i valoració de la tendència,atesalasimilitudmetodològica.Elsobjec-tius principals que ens vam marcar van ser detectartoteslescolòniesexistentsal’illaicensar-nelapoblaciónidificant.

Aixídoncs,esvaelaborarunameto-dologiasenzillaperòconcisaons’explica-vaelmètodedecens,lesdates,leszonesa censar i les dades de camp a prendre. Laparticipacióvaserunèxit,atèsque16personesvancol·laborarenaquestprojec-te cobrint totes les zones inicialment pre-vistes. A diferencia dels censos anteriors (1999,2000i2001),tambéesvarealitzaralesurbanitzacionsdelacosta,ambunsresultats molt interessants.

Enfinalitzarelsdosanys,elperíodeinicialmentfixat,esvanpublicarelsresul-tats a l’Anuari ornitològic de les Balears(Méndez,2011).Lavaloraciód’aquestpri-mer projecte tant per part de la SOM com dels col·laboradors va ser molt positiva,tant,queesvadecidircontinuarelscen-sos.Aquestjaéselquartanyconsecutiu,i finshi tothemanatunpocmésenllà.Enshavíemassabentatquel’InstitutCata-làd’Ornitologia (ICO)estava fentcensossimilars a Catalunya, treballant també lavessant del voluntariat. Per aquesta raó havien creat el web http:www.orenetes.cat, on tots els participants bolcaven lasevainformació,quepodiaserconsultadaper tothom que vulgués; aquest fet con-vertia el projecte en més complert i en-grescadorperalsparticipants.Aixídoncs,

CENS DE VINJOLITA, Delichon urbicum Nom:......................................................................................................................................... Localitat:.................................................................................................................................... Telèfon / e-mail ........................................................./........................................................... 1 – indicar la situació de la colònia, carrer i número de la localitat, nom de la casa o possessió, nom del penyal, etc. S’ha d’emprar una fila per cada colònia de vinjolites. Si a una mateixa casa hi ha mes d’una colònia cal diferenciar una de l’altra. Un niu aïllat se tractarà com si fos una colònia. 2 – indicar l’altura en metres en que es troba la colònia 3 – indicar l’orientació cap on està dirigida la colònia (nord, sud, est....) 4 – indicar en aquest punt el tipus de suport de la colònia ( volada o ala de la façana, finestra, pati...) 5 – antiguitat de l’edifici segons aquest codi: A (mes de 100 anys), B (entre 50 i 100 anys), C (entre 10 i 50 anys) i D (menys de 10 anys)

Ubicació nius1

Nombre nius Altura2 Data

Orientació nius3 Lloc colònia4 Antiguitat5 OBSERVACIONS

ocupats No ocupats

destruïts

1

2

3

4

5

6

7

8

VinyolitesDelichon urbicumarreplegantfangaltorrentd’Algendar,apropdelacolòniadeCalaGaldana.

JOAN

FLO

RIT

l’any2012laSOMvaentraracol·laborarambl’ICO,passanttambélesdadespròpi-esdeMenorcaalweb,ambl’objectiud’ar-ribar a més gent i de crear un vincle més fortentreelscol·laboradorsielprojecte.

Actualment, seguim realitzant elcensatotal’illai,comjahemdit,aquestn’éselquartanyconsecutiu.S’hadedirque aquesta continuïtat ve donada per ini-ciativapròpiadelsparticipants,moltsdelsquals són novells en aquest tipus d’estu-di.

Projecte Merops 2012-2013

Al 2012 vam començar amb la se-gonaespècie,l’abellerolMerops apiaster. Aquesta és segurament una de les espèci-es més belles de totes les que crien a les illes,iaixòproporcionaunatractiumésperalscol·laboradors.Lafàcildetecciópelseu

cantcaracterístic,ladifícilconfusióvisuali lacriaencolònieserencaracterístiquesque facilitaven la participació d’un nombre elevat de persones. El fet que a Menor-ca es disposés de poca informació sobre lasevasituació,l’estatdelescolòniesdecriaoelnombredeparelles, sumata lasituació delicada a la resta d’illes de l’ar-xipèlag,avalavatambél’elecciód’aquestaespècie.Aixídoncs,esvatornaraelabo-rar una metodologia senzilla per poder dur atermeelcens,identificantinicialmentto-tes les possibles zones de cria a l’illa. Els objectius principals del projecte eren els mateixosqueamblavinyolita:distribucióde l’espècie a l’illa i estima del nombre de parelles reproductores.

Al primer any, 2012, es van visitartotesleszonesambhàbitatspropicispera la nidificació de l’espècie, repartint-lesentre els 18 col·laboradors del projecte,quatre d’ells fillets d’entre 8 i 11 anys.Moltes de les persones participants eren novells en aquest tipus de cens, per la

qual cosa es van formar grups on hi havia persones amb més experiència i d’altres ambmenys,peròambmoltail·lusióiga-nes d’aprendre.

Enguany, 2013, està finalitzant elsegonidarreranyd’estudi,tornantacen-sariprospectartotesleszonesidentifica-desalprimerany.Ambtotalainformacióque puguem recollir es pretén elaborar unmapaamb les colònies d’abellerol del’illa,identificanttambétotesaquellesquehan deixat de ser utilitzades segons la in-formació pretèrita de què disposem i el nombre aproximat de parelles nidificantsal’illa.Uncopfinalitzataquestsegonany,s’elaborarà una memòria amb els resul-tats, laqualespodràconsultara lawebde l’entitat www.menorcasom.net. Els re-sultats també apareixeran en forma d’ar-ticlea l’AnuariOrnitològicdelesBalears.A l’igualquealprojecteDelichon, i,comnopodiaserd’altramanera,s’had’agrairmolt la col·laboració desinteressada demoltespersones, ivalorarmoltpositiva-ment aquesta segona experiència.

Els propers anys, les properes espècies

El 2014 es té previst començar amb una tercera espècie. Hi ha moltes candi-dates i algunes ja sonen com a possibles eleccions: la mèrlera blava (Monticola soli-tarius),elpuput(Upupa epops),l’oronella(Hirundo rustica), el xòric (Falco tinnun-culus),elpassa-riuspetit(Charadriusale-xandrinus),oelsibil·lí(Burhinus oedicne-mus).

Des de la SOM veiem que, ambaquest tipus de projectes, contribuïm alconeixementornitològicdel’illai,alave-gada,estemfacilitantl’apropamental’en-titat de persones amants de les aus i de la naturaengeneral,qued’altramaneraelscostava més participar en les activitats de l’entitat. En aquest sentit estem preparant per aquesta tardor, amb la col·laboracióde l’ajuntament de Maó, el primer cursd’ornitologia que realitza l’entitat. Un dels temesclaud’aquestcursseràlapresenta-ció de les diferents metodologies que uti-litzemenelsestudiscol·lectius,comaraelcensd’ausaquàtiques,elcensdedor-midorsd’ardeids,elscensdevinyolites,elprogramaSOCme…

Des de la SOM volem convidar a totes aquelles persones que visitin l’illa durantelperíodeestivalacol·laborarenaquestsprojectes, ja siguiparticipantenels censos o enviant informació d’observa-cions fetes durant la seva estada.

Permésinformació,podeuvisitarelweb www.menorcasom.net o contactar-nos a informacio.som@gmail.com. •

Abellerol Merops apiasteralacolòniadeTramuntana(EsMercadal).

Antiga zona de cria d’abellerol Merops apiaster alacolòniadelaVall(CiutadelladeMenorca).

JOAN

FLO

RIT

JOAN

FLO

RIT

Fitxa del cens de vinjolita

6 - EB33 7EB33 -

Naturalisme

Antoni Ginart Celià (1905-1982):Els sentits ornitològics del capità britànicPhilip W. MunnPer Abilio Reig-Ferrer,Universitatd’Alacant

La relació entre Antoni Ginart i Philip W. Munn i la seva formació ornitològica

Al cap de poc temps d’establir la seva residència al Port d’Alcúdia, l’any1921, l’ornitòleg i capità britànic PhilipWinchesterMunn(1865-1949)contracta,comasecretariiajudantpersonal,eljovemallorquíToni,desetzeanys.NaturaldelPortd’Alcúdia,onhavianascutl’any1905,Toni Ginart (cognom que indistintament apareixtambécomaGinard)seràl’homedeconfiançad’aquellimportantnaturalis-ta britànic.Desd’aquella data començal’aprenentatgeiformacióornitològicadel’alcudiencque,ambeltemps,seconver-

tirà,enparaulesdelpropiMunn,enelsseus ulls i orelles en el camp. Tot i que la personaiobrad’aquestornitòlegibiòlegbritànicnohaestatestudiadaenprofun-ditat,ellectorinteressatpotacudiraal-gunstreballsjapublicats(Jurado,2009;Reig-FerreriTato-Puigcerver,2012).

Gran part del treball naturalista de Ginard, gairebé sempre com a orni-tòlegde bota,vaconsistirenlacapturad’aus, localització de nius i en la recol-lecciód’ous.D’aquestamanera,ihaventaprèsdelcapitàMunnunadeterminadametodologiadetreballal’horad’identifi-car,determinariregistrarelsespecímensornitològics,elfidelToniesvaconvertir,ambel temps,enunexpertde l’avifau-nabalear.Bàsicament,lasevalaborseràla de col·lector o recol·lector deMunn,

aquiacompanyaennombrosessortidesalcamp.Alafiguranúm.2espotveurePhilip Munn i Toni Ginart compartint un esmorzarenunaexcursiócampestre,ienpresènciadelquesemblaunaexcel·lentampolla de bon vi.

Suposam,també,queAntoni,comahomedeconfiançadeMunn,s’encar-regava d’altres comeses de diversos ti-pus. Així, per exemple, volem veure lasevamàenlesgestionsquevanderivaren l’adquisició,perpartdeMunn,d’unamagnífica finca als voltants d’Alcúdia (ala qual al·ludeix repetides vegades enels seus escrits), o en els tràmits de lacompra i administració d’un habitatge en elPortd’Alcúdia,queambel tempsesconvertiriaenelpreciósHotelMarySol(vegeufiguranúm.3).

Fotografiad’AntoniGinartCeliá

Espresentaunesbósbiogràficd’undelspersonatgesmenysconegutsireconegutsdel’ornitologiaba-lear:AntoniGinartCeliá(1905-1982).Toni(oTony)Celiá,compopularmentsel’anomenavaalasevaterradelPortd’Alcúdia,vaserunaajudaimpagableperal’ornitòlegbritànicPhilipW.MunndurantlasevallargaresidènciaaMallorca.Rescatarlasevafiguraidifondrel’obranaturalistad’aquestpersonatgeéselpropòsitfonamental d’aquest article.

Figura2.Fotografiaen laqualapareixPhilipW.Munn(a l’esquerra) iAntonioGinart (a ladreta)

Un dels primers reconeixements públics del treball ornitològic de ToniGinart es va donar a conèixer en la pu-blicació més important de Munn: “The Birds of the Balearic Islands”. En aquest article,aparegutalnúmerodedesembrede 1931 de la revista del museu de Tring //Novitates Zoologicae//, Munn agraeixl’ajuda de Toni i el qualifica comelmi-llor naturalista mallorquí de camp en el coneixementbotàniciornitològic:“Also I mustnotforgetmycollector–ANTONIOGINART-whoisunrivalledbyanyMallor-quininhisknowledgeofbirdsandplants,and whose keenness of sight and hearing have been inavaluable to me” (Munn,1931: 58; Reig-Ferrer i Tato-Puigcerver,2012: 54).

Segons Munn, Toni va ser el pri-mer naturalista en albirar la presència a Mallorca del xoriguer cama-roig (Falco vespertinus),unaespècieconsideradaal’actualitat comamigradorescàsaMa-llorca,MenorcaiEivissa,iambunesta-tus de migrador rar a Formentera. Aquest reconeixement el sentencia el propi Munn en els agraïments del manuscrit sobre les ausdelesIllesBalears,redactateljunyde 1943: “He [Antoni Ginart] has late-ly recorded the only occurrence of theRed-footed Falcon in Majorca” (vegeu,Reig-Ferrer iTato-Puigcerver,2012:54).Malgratelques’hadit,semblaquealtresornitòlegshanrecollit,prèviament,citesdel falcó cama-roig en les seves llistes d’aus, si bé la cita atribuïda a Francis-co Barceló Combis (1820-1889) resulta“vaga”,enopiniódeBernis,Diez&Tato(1958),iladeMauriciHernándezPonseti(1859-1932),alseuCatálogodelasavesobservadas en la Isla de Menorca(1911),moltmésrigorosa,corresponaunaaltrailla balear. Aquella identificació de falcócama-roig,perpartdeToni,vatenirlloc

prop de Port d’Alcúdia el dia 2 de maig de 1943.

Algunes altres espècies recollides en els escrits munnians es van deure a l’escopetaoinformaciódeGinart.Així,endiversespartsdel’obramestradeMunn,el seu manuscrit The Birds of the Bale-aric Islands (1943), apareix el seunomcom a observador o col·lector de tal oqualespècie.Exempled’aixòés la refe-rència,tambéenelmanuscritdeMunn,al cobrament de tres becades (Scolopax rusticola) el 7 de desembre de 1933 per l’escopeta de Toni dins un petit bosquet de pins.

Malgratlaformacióornitològicadelamàdelseuprotector imestre,Ginartmaivapublicarunarticledecaràcteror-nitològic.Tampocvapertànyeracapas-sociació ornitològica estatal, com laSo-ciedad Española de Ornitologia. Tan sols va formarpart, coma col·laborador, del’efímer CentrodeEstudiosOrnitológicosde Baleares, el principalmotor del qualvaserelmilitar iornitòlegalacantíJosé

JulioTatoCumming(Reig-Ferrer,2002).Una fotografia seva (vegeu figura n. 4)apareixenelllistatdecol·laboradorsdelprimer número del butlletí del centre es-mentat,Baleárica (1956-1957).

Temps dolents per Antoni Ginart en la postguerra espanyola

Enelmesdemaigde l’any1941,mentre P. W. Munn observava nius de guatlareta de mar (Glareola pratincola)

enelPortdeCampos,vaserarrestatperlapoliciaespanyolasotaunaacusacióba-nal: haver abandonat sense autorització lasevazonaderesidència,unasuposadanorma, comassenyala ellmateix, total-ment desconeguda “and removal under guard toPalma, forhaving leftmyowndistrictwithoutpermission–atotallyunk-nown restriction”(Munn,TheBirdsoftheBalearicIslands,1943:191).Perpressi-onsde laGESTAPOalemanya,Munnhad’abandonar l’illa i es veu obligat a exi-liar-se a Portugal (Duran Pastor, 2002;Reig-FerreriTato-Puigcerver,2012).

Pocsmesosdesprés,eldia29dese-tembrede1941,detenenToniGinart,de36anys,sensecapcàrrecodenúnciaieltraslladenaunpenaldeConca.ElcònsolbritànicaMallorca,IvanLake,s’encarre-garàdecomunicaraquestainfaustanotí-ciaaMunnilidemanaque,desdePortu-gal, intentipersuadirLordPortalperquèli plantegi aquesta greu injustícia al duc d’Alba, llavors ambaixador d’Espanya aLondres.CalnotarqueelcònsolbritànicaPalmaeraelparedePeterI.Lake,unbonamicdeGinartialumneornitològic,també, del capitàMunn. Posteriorment,s’abordaràsuccintamentlarelacióepisto-larentrePeterLakeiToni,sibédeixaremper a una altra ocasió un estudi més de-tingutdelafiguradePeterLakeilasevarelació amb l’ornitologia balear.

Permitjàdel’interessantarticledeMiquel Duran Pastor coneixem que Munn va escriure a lord Portal, adjuntant-li lacartaquehaviarebutdelcònsolbritànicLake, i detallant-li la terrible injustíciaque s’estava cometent amb el seu em-pleatGinart,alqual,d’altrabanda,haviadeixat encarregat de les seves propietats quan va haver d’abandonar forçosament lasevapàtriad’adopció.ComescriuDu-ran: “Estractava,doncs,d’uninnocentaquilapoliciafapagar“totalaràbiaqueemtenenami”–protestaMunn- i,comqueaelljanoelpodenmolestar,nosu-porta que persones que depenen d’ell a Mallorca puguin sofrir precisament per aquestmotiu.Per lamateixa raó confiaque el contacte suplicat a Londres pu-gui influirperaresoldre lasituaciódelsbritànicsaEspanya–presumptamentunpaís neutral- i especialment a Mallorca,que en aquell moment és intolerable,esperant que la gestió pugui discutir-se prestalParlamentbritànic” (Duran Pas-tor,2002:157).EneltreballdeDuranespot llegir les múltiples gestions que tant Munn com Ivan Lake emprenen per in-tentar solucionar el cas Ginart. Si bé no queda definitivament clar com es resolaquestassumpte, laveritatésqueToniescriuaMunndesdeBarcelona,endata8degenerde1943,perinformar-liquese li havia concedit un permís de vint dies per anar a Mallorca. En aquesta missiva aMunn,Toniencapçala lacartaambeltractament de “Querido padre mío”.

Figura3.Publicitatdel’any1957del’HotelMarySol,alPortd’Alcúdia,gestionatperP.W. Munn i A. Ginart

Figura4.Fotografiad’AntonioGinartcomundelscolaboradorsdelCentrodeEstudiosOrnitológicos de Baleares

8 - EB33 9EB33 -

En qualsevol cas, en una de lesprimeres cartes que Munn escriu al seu retornaMallorca, liagraeixalseuanticdeixeble ornitològic Peter I. Lake haverrebutcartasevailicomunica,nonomésla seva desagradable experiència d’exili-at,juntamentambladestruccióivendade la seva finca a Alcudia, sinó tambéque Toni li havia preparat un apartament confortablea l’HotelMarySol,amb lesrestes de les seves escasses pertinences. Finalment,comespotllegirenlafiguran.5,liexplicaqueTonitambéhaviarebutlasevacartaiquejal’haviarespost,enevidentcontrastambellmateix,quedesde l’anterior diligència havia après l’estil de “dejar las cosas para mañana”.

Finspoctempsabansdelseudecés,eldia11degenerde1949,Munnconti-nuàlessortidesalcampacompanyatdel

semprelleialToni.Finalment,ToniGinartheredaria gran part del llegat ornitolò-gicdeMunn(llibres,revistes,etc.).Pocsanys després de lamort del biòleg, lesIlles Balears rebrien una novedosa i mas-siva migració fins llavors pràcticamentdesconeguda.

Els inicis del turisme balear de masses i la seva recepció en la correspondència entre Antoni Ginart i Peter I. Lake

Transcorreguts els anys més ne-gres, des del punt de vista econòmic isocial, de ladècadadels anysquarantai cinquanta del segle XX, Espanya s’in-troduïa en una etapa desenvolupista no moltmenyssinistraquelaanterior.Toni

Ginart fou un testimoni clau en el procés de transformació que s’estava produïnt en les illes Balears des d’un paradís gairebé desconegut de paisatge i de paisanatge finsaladerivaenunturismedemassesiles seves conseqüències en la depredació delterritori,l’especulacióimmobiliària,oen la minva notòria de la biodiversitat.Tot i que no és el moment aquí d’ana-litzar amb detalll aquest tema, potsersigui d’interès tractar succintament com va rebre Ginart aquella incipient migra-cióhumanaàvidadesol,platjaidiversiótrivial. Abans d’ocupar-nos de la corres-pondència epistolar entre Ginart i el seu vellamicLake,facem-nosressòd’unal-tretestimonianterior,enaquestcasdelamàd’unpersonatgeclauenl’ornitologiabalear, Adolf von Jordans (1892-1974),que preludiava ja el pitjor dels temors.

Jordans,encartaalpintoraustríacErwin Hubert (un artista que havia tre-ballat enels darrers anysamb l’Arxiduci amb qui mantingué correspondència epistolarentre1941i1958),litransmetel desig de realitzar un viatge de plaer aMallorcaencompanyiade lasevaes-posa,afi iefectedevisitaralgunsdelsllocs que conegué en els seus tres viatges anteriors. En aquesta carta li comenta la seva preocupació pel canvi brutal que sembla que es produeix en l’illa de Ma-llorca,talcomesdesprèndelapublicitatdelesillesques’ofereixaAlemanya.Enaquestalínia,italcomesrecullenl’arti-cledeHelgaSchwendinger,limanifiestala seva incredulitat pel que pot estar es-devenint en el seu particular edèn balear: “Estuve pensando en nuestra Alcúdia de los años 1921 y 1927 -¡que bonita fuenuestra estancia común en la Fonda del mercado, mis excursiones de caza a laAlbufera,suscuadros[delpintorHubert]yestagentetansencillaypura!-¿Tienerazón la publicidad? ¿Ya hay caravanashacia allí? Dentro de poco una de cada trescriadashablarádeMallorca,cuandoen 1913 ni siquiera alguien mediana-mente culto conocía el nombre” (Cartades deBonn, ambdata 30demarç de1956; Schwendinger, 1994). Tal com jasabem, Adolf von Jordans realitzà tresviatges d’investigació ornitològica a lesIlles Balears, en els anys 1913 (des del’1demarçfins l’1de juny),1921 (desdel12demarçfinsal15de juliol), iel1927(desdel3d’abrilfinsal9dejuliol).Aquí conegué, entre d’altres persones,l’Arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lore-na,elcol·lectoralemanyHermannGrün(Reig-Ferrer,2008),PhilipW.Munn,oelfarmacèuticd’ArtàLlorençGarciasiFont(Garcias&Pons,2011).ÉsmoltprobablequeAdolfvonJordanstractàstambéper-sonalment Toni Ginart durant les seves trobades amb Munn. En qualsevol cas,Jordanstenia,comescriuenundelsseusprimers treballs (Vogelfauna Mallorcas,1914),unabonaopiniódelshabitantsde

Figura5.Fragmentd’unacartadeMunnaPeterI.Lake,de29dejuliolde1945,donanat-linotícies de Toni Ginart (Original en l’arxiu personal de l’autor)

Mallorca: “Los mallorquines son un pue-blo simpático,muy amable, limpio, tra-bajador,perosumamenteconscientesdesupropiovalor[selbstbewusstes]ydesupropioidioma,undialectodelprovenzal;al verdadero mallorquín no le gusta oír quelollamen“Espanyol”.Lasangreceltaseveaúnenloscabellosrubiosyenlosojosazules,sobretodo,enelnortedelatramontana(pàg.22).

El pintor Hubert li remeté alguns fullets publicitaris des de Mallorca i Jor-dans li tornà a insistir: “Gracias por los folletos turísticos que usted me mandó; únicamente la cantidad de hoteles ypensiones me ha dejado sin respiración. Realmente hay una nueva enfermedadmuyseria:unaobsesiónporMallorca.¡Siel viejo Arxiduque [Lluís Salvador d’Habs-burg-Lorena]lohubieravividoaún! (car-tadeJordansaHubert,desdeBonn,15de juny de 1956; Schwendinger, 1994).En la següent figura núm. 6 mostramun exemple de tipus de fullet publicitari que va poder conèixer Jordans. Es trac-tad’unaguiapublicadal’any1957enlaimpremtaAtlantedePalma,patrocinada

per l’ajuntament de Pollença i redactada per Miguel Bota Totxo.

Acompanyatde la sevadona, Jor-dansvarealitzarfinalmentunviatgedeplaeraMallorca,ambaviódesdeBonnfinsaPalmaidesd’aquíencotxedello-guerfinsaAlcúdia.EnunacartaaLlorençGarcies,bastantsd’anysdesprésd’aquestdarrerviatgeal’illa,limanifiestacoml’havistdecanviada,licomunicaladefuncióperaccidentdetrànsitdelseuanticamicel pintor Hubert (mort per un jove con-ductordemotocicleta),del’errorihorrord’aquest turisme que invaeix l’illa, delsabusos i carència de respecte mediambi-ental en la construcció d’hotels i del canvi

experimentatpelshabitants,encegatsaraper un materialisme pur i dur: “Wie sehr hattesichallesgeändert!InPalmawarenwirvielzusamenmitdemMalerHubert,1913BegleiterdesErzherzogs,aberauchin Miramar war vieles so anders gewor-den!SeñorHubertwarderletzteFreundaus1913–erstarbvor4Jahren(80alt)wurde von einem jungen Motorradfahrer inPalmaüberfahren!!Undseitdemwirdja die einst so einsame Insel von hun-derttausendenjedesJahrüberflutet- ichmöchts sie in alter schönster Erinnerung behalten ohne diesen schrecklichen Tou-rismus!! Selbst bei der Höhle an Arta’sKüstejaeinHoteljetzt!ObwohldiealtenBewohner der Insel sich durch die Über-flutungvonTouristensichargveränderthaben und der Materialismus seine Blü-tentreibt?!”(cartadeJordansaGarcias,desdeBonn,27.X.1968;originalenl’ar-xiudelJardíBotànicdeSóller).

(Traducció: “...Com havien canviatlescoses!APalmaestàremsovintambelpintorHubert, companyde l’ Arxiduc al1913,peròtambéaMiramarhaviatornattottandiferent!.ElSr.Hubertfoueldar-reramicde1913-vamorirfa4anys(80anys)atropellatperunjovemotociclistaaPalma.Idesdellavorsaquestasolità-ria illa s’ha vist inundada per centenars demilersdepersonescadaany-lavullconservarenunvell ibellrecord,senseaquesthorribleturisme!.Finsitotdevoralescoves,alacostad’Artà,hihaaraunhotel!.Emdemansielsanticshabitantsde l’illa s’han vist afectats per l’ allau de turistesifloreixelmaterialisme?).

Ginard tenia una opinió no molt dife-rent sobre el desastre mediambiental que s’estava produïnt a Mallorca a causa del turisme de masses. Es lamenta insistent-mentdel’explossiódemassaturistes,delcanvi social dels vilatans i la repercussió quetotallòtéenlapresènciadelesaus.Enunacartaalseuanticamicicompanyde camp Peter Ivan Lake (1915-2009) (vegeufiguran. 7), Toni li comenta lesterribles transformacions que es produ-eixen al Port d’Alcúdia (faig petites mo-dificacionsortogràfiquesigramaticalsdela lletradeGinart,peròmantencel seuestil): “Pedro,laverdadesqueahoranolegustaríaelP.Alcudia,pueslosgrandesedificiosparamísonmontesdecemento,ylosdetesto.PueslediréqueenellagodelaAlbufera,dondehabíamilesdepa-

tosy laságuilaspescadoras,ahoraestárodeadodehotelesychaletsyotrosedi-ficioscomobaresycasasdePUTAS.Paradecirlequenohevistounáguilapesca-dorahaceaños.Quelástima,¿verdad?”

A causa de l’estreta relació d’amis-tat amb el seu vell amic Peter, fill delcònsolbritànicaPalma,Toniespermet,en la correspondènciaquees conserva,expressions una mica dures tant d’intimi-tat personal com de manifestació de la seva opinió. Per descomptat no relataré aquí aspectes íntims que no han de veu-re la llum perquè estan escrits en una correspondència personal que mai es va pensar que es conservaria o es publica-ria,nitampocsónrellevantsperaltemad’aquest article. Amb tot, i com petitamostra del caràcter de Toni, direm queaquest confesa al seu amic en un arrava-tament de catarsi: “Me gustaría matar a todoslosturistascondinamitaytumbartodosestosedificiostanterriblesquenopuedo ver” (carta a Peter amb data 12 de desembre de 1977). En un altre punt d’aquestamateixacarta,Tonilicomunicaa Pedro: “Me gusta mucho que me ha-bledelguitarrista(Segovia),puestengomuchassimpatíasparaélysumúsicalaadoro,pero cuando laoigopor televisi-ónenloscafésmeatacanlosnerviosyaque no puedo escucharla debido a que la gentedehoynosabeapreciarlobuenoygritanyyonopuedomáshastaquelesdigo:¡Callarostodos,hijosdeputa!.

Els nervis foren el problema de salut que va acabar amb la vida de Ginart. En unaaltracartaaPeter,de10dedesem-brede1981,licomenta:“Siento no po-derescribirtantocomoyoquisieraparacontarlemuchascosas,perolaverdadesque no puedo hacerlo debido a mis nervi-os. Ya veremos si puedo algún dia; no se. Por el momento me encuentro bastante bien, pero siempre tomandomedicinas,No he vuelto a tomar nada de alcohol ni tampocovino,yestomehasalvado.VivoconmihermanaBárbaraynosllevamosmuybien.Esperamospoderestarjuntoshastaelfin.Yaveremos.”

La darrera carta de Toni a Peter I. Lakedatadel21dejunyde1982i,comsempre,desdelPortd’Alcúdia.Crecqueho paga presentar-la en aquest lloc. Ser-veixi aquest document com a mostra de la seva afició ornitològica, respecte capalseumestre,amistatambLake, icom

Figura7.Fragmentd’unacartadeToniGinartaPeterI.Lake.(Cartaoriginalal’arxiupersonalde l’autor)

Figura 6. Fullet publicitari de Pollença i Al-cúdiadel’any1957

10 - EB33 11EB33 -

a testimoniatge de les xacres del pobre Toniquederivaren,finalment,enlasevadefunció:

“QueridosPedroyfamilia:Hace ya tanto tiempo que quería

contestar a su carta, pero la verdad esque no podía debido a mis nervios. Pero ahoraestoymejorylohago.

Primeramente le digo que estoymuycontentodequelosingleseshayanganadolaguerracontraArgentina,puessabemuybienqueyosoypartidariosi-empre de Inglaterra, y por esto digo:¡Victoria!

Sabe Pedro que hace 3 meses que estuvemuymal,puesmeencontrabaconelcuerpohinchadoyconlapresióndelasangremuyalta.Avisamosaldoctorymellevaron en una ambulancia a una clínica dePalma,queesexpresamenteparalosjubilados,ymetrataronmuybien.Estuve20díasallí,ydeverdadqueestoymuycontento,puesahorameencuentroper-fectamentebien,ymuycontentostodosmisfamiliares,graciasaDios.

Puedo salir ahora con mi bicicleta paravera lospájaros,puessiemprehetenidoaficiónaellosyguardoelmismosistema, gusto e interés que cuando lohacíaconelCapitánMunn.Peroesunalástima pues han desaparecido muchasespecies de ellos. Yo creo que es debido a tantosHoteles y turistasquehayportodaspartes.Quélástima,¿verdad?

Megustaría tenerotra carta suya,pues de veras me alegro mucho de sus cartasyparamíescomounalecciónqueaprendo mucho con ellas (Gracias).

Este año tenemos muchos turistas inglesesenP.Alcudiayaveceshabloconalgunosdeellosynosentendemosmuybien.Sinnadamásporhoyytodasufa-

miliarecibeunfuerteabrazodemíylesquiero mucho.

Siempresubuenamigo.Tony.”Peter Lake escrivia una darrera car-

taaToni,ambdatade20dedesembrede1982, desitjant-li, com lamajor partde la correspondència, unes bones fes-tesdeNadalifeliçanynou.UnnebotdeGinart, Pedro, es va encarregar de res-pondrei informaralseuhomònimdeladefunció del seu conco:

“Lecontestoasucartayaquemiabuela me dijo que le mandara unas le-tras para agradecerle su atención y co-municarle la triste noticia. Mi tío falleció el 2 de diceiembre del 82. Le mando un Recordatorio para que nunca se olvide de él,comoélnuncaseolvidarádeVd.enrecuerdo de su gran amistad. Espero que leaestacartaconcariño,comosi se laescribieraél,yaqueseguramentetambi-én le hubiera contestado”(CartadesdelPort d’Alcúdia, de data 25 de gener de1983). Una plana d’aquest recordatori es potveureenlafiguran.8.

La contestació de Peter, des deCambridgeambdatade2de febrerde1983,foulasegüent:

“Don Pedro:Le agradezco su buena atención en

avisarme del fallecimiento de Toni. No ha podidodarmepeornoticia,puesToniesamigomíodesdeunos57o58años.Haypocos como esto. La última carta que el me escribió lleva fecha de junio de 1982 ydeestacomprendíquesusaludestabaprecaria.

Lamadrequeconozcodesdemuyjovencomprenderá tantocomoVd.quépena me ha dado esta noticia. Durante todos estos años, más de medio siglo,hemos conseguido mantener el contac-to, a pesar de encontrarme en Indone-sia,Brasil,ItaliaoInglaterra.Lamuertede un gran amigo me ocasiona profunda tristeza,peronodeboseregoísta.EspeorparaVds.,sobrinoyhermana,quieneslehabrán cuidado estos últimos años. Es-peroquenohasufrido,elpobrecitoToni,antes del 2 de diciembre.

Noquiero tardarmásendarle lasgraciasporsucartayelRecordatoriolle-gados hace dos días. No sé cuando iré aMallorca,peroporciertonofaltaréenbuscar amihomónimoDonPedro y sumadreavisándolesantes.

Me haría el favor de saludar aten-tamenteasumadredemiparteyrecibirotravezmássincerasgracias.

Su affmo. Pedro (Peter Lake)”

(Tots els originals d’aquesta corres-pondència epistolar entre Ginart i Lake es troben a l’arxiu personal de l’autor d’aquestespàgines).

Descansi en pau aquest naturalis-

ta i home cabdal que fou Antoni Ginart Celiá. •

Referències bibliogràfiques

Bernis,F.,Diez,P.M.,yTato,J.(1958).Guióndelaavifaunabalear.Ardeola,VI:25-94.

DuranPastor,M.(2002).Confidènciesd’unmi-litar anglès sobre la situació a Mallorca entre 1936i1945.RANDA,49:151-159.

Garcias,M.iPons,G.X.(2011).LlorençGarciasFont, científic i promotor cultural. Mallorca,GoverndelesIllesBalears.Conselleriad’In-novació,InterioriJusticía.

Jurado, J. R. (2009). Tres ornitòlegs, tres es-talons. Francesc Barceló i Combis, PhilipWinchester Munn i Adolf von Jordans. Mallor-ca,DireccióGeneraldeRecerca,Desenvolu-pamentiInnovació.Conselleriad’Innovació,Interior i Justícia.

Munn,Ph.W.(1931).TheBirdsoftheBalearicIslands. Novitates Zoologicae, vol. XXXVII:53-132.

Munn,Ph.W.(1943).TheBirdsoftheBalearicIslands. Portugal, June. 262 págs. (Manus-crit original a l’arxiu personal d’Abilio Reig-Ferrer).

Reig-Ferrer, A. (2002). José Julio Tato Cum-ming (1918-1989). El primer gran ornitólogo alicantino. En SEO/BirdLife. Grupo local deAlicante: Las Aves en Alicante. Anuario orni-tológico 2000. Alicante: 155-160.

Reig-Ferrer, A. (2008). Hermann Grün (1892-1963): Un naturalista peculiar a terres eivis-senques. Es Busqueret. Revista de divulgació ornitològicadelesIllesBalears.Número17:8-16.

Reig-Ferrer, A. y Tato-Puigcerver, J.J. (2012).Breve apunte acerca de un manuscrito or-nitológico redactado por Philip W. Munn du-rante su exilio en Portugal (1941-1945): The Birds of the Balearic Islands (June, 1943).Argutorio,nº29:53-58.

Schwendinger,H.(1994).“Elparaísodemiju-ventud”.Adolphvon Jordans,unornitólogoalemányMallorca.BSAL,50:549-562.

Figura 8. Una plana del recordatori de la defunciód’AntonioGinartCeliá(arxiuper-sonal de l’autor)

I aquí, què hi veus?

Per Pere J. Garcias

Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?

Altra vegada som a l’estiu. Calor,nits sensedormir i sentint, els qui tenenelprivilegideviureapropdeforavila,elsrefiletsilesfrasescontundentsdelcantdelrossinyol.Sipreguntauamoltagent,finsitotalaqueviualcamp,peraquestauce-lló,moltsusdiranqueelconeixenpelcantperòquemai l’hanvist.Precisamentaixòésunabonadefiniciódel’au:moltsovintsentitperòraramentvist.Elquité lapa-ciència o la curiositat d’aguaitar-lo se’n sol durunadecepció,jaqueésunaucellmoltdiscret de costums i poc vistós de color. Malgrat aquesta discreció és conegut des delstempsclàssicsielsllatinsjaelbatia-ren amb el nom de lusciniaollurdiminutiu,lusciniola. Com es veu, Linné no tenguécap dubte a l’hora de posar-li nom genèric. Tant bé li semblà que repetí el nom perclassificar el rossinyol rus (Luscinia lusci-nia), l’única espècie comunaaSuècia. El1831Brehmbatiàelrossinyolcomúambelnomespecíficdemegarhynchos,delgrecmégas (gros) i rungkos (bec), literalment

rossinyoldebecgros;però,comgairebésempre,noésquehihagiunagrandife-rència entre el bec del rossinyol rus i eld’aquest.Elsgrecs clàssics l’anomenavenaèdôn (αηδόνιengrecmodern),cantoromúsic,motutilitzatamoltsdenomscien-tíficsd’altresaus.Aixòéstot;comveieu,molt prosaic. On sí hi ha més poesia és en els noms populars. En gairebé totes les llengües romàniques el nom derivadel provençal rossinhol. Sembla que l’ori-gen és del llatí lusciniola. Lamodificacióde la “l” per una “r” es pensa que fou per un encreuament amb el llatí russus,roig;així hi ha noms com el provençal roussin-goleto l’italiàrusignolo. La gran extensió del nom provençal molt probablement té l’origenenlaimportànciadelsjoglarsenlaculturaoccitanaon,sovint,lligavenaquestaucellal’amorromàntic.Delsquienshemcriat dins la cultura catalana qui no ha sen-tit la cançó “rossinyol que vas a França,rossinyol”,quehaviadedurnotíciesdelacantora a sa mare i la queixa del mal mari-

datge a son pare. En gallec és rousinol,enportuguès rouxinol, en castellà ruiseñor,en italià rusignolo i en francès rossignol. Enelsidiomesgermànicselqueesdestacaéslasevacapacitatcantoranocturna;així,en anglès és nightingale(cantornocturn),enalemanynachtigall,enneerlandèsnac-htegaal, en danès i noruec nattergal, ensuec naktergäl i en islandès næturgali. Dels idiomes romànics l’únic que recullaquesta característica és el romanès pre-veghitoare,elserè.Enels idiomeseslausja no té res a veure amb els joglars i tenen unaarrelcomuna,comelpolonèssłowik,el croat slavuj, i l’eslovac slavík. En basc se li diu urretxindorra,quedeuserelnompropiperquènoestàformatd’altrespartscom la blaveta (Luscinia svecica),queéspaparrurdina, que ve de paparr, fermall(referint-se a la joia que serveix per a sub-jectar un vestit o altra peça de roba) i ur-dina,blau. •

Elrossinyol,Lusciniamegarhynchos

Cantasovintdesdel’interiorde la vegetació i poques ve-

gades ho fa al descobert.

1

viu entre la vegetació densa de bardisses i jardins. Tan-

mateix,a lesBalearsse’lpottrobar des dels boscos de ribera detorrentsialbuferesfinsalesgarrigues més seques del mig-jorn.

2

Elcolordelpitésmarróclar,quasi crema i sense llistes,

el que el distingeix del seu cosíelrossinyolrus(Luscinialus-cinia),moltmésgrisiamblleu-geres llistes fosques

3

Té un color marró rogenc quasiuniforme,ambelcar-

pó i la part superior de la coa d’un roig més viu.

4

12

4

5

6

Debecmésaviatfi,malgratel seu nom, s’alimenta bà-

sicament d’artròpodes, ambuna petita part de matèria vege-tal.

5

3

De potes relativament llar-gues, passamolt de temps

pel terra recercant els petits animalons de què es nodreix.

6

12 - EB33 13EB33 -

Un racó per descobrir

Camins de muntanya, les valls de Puigpunyent

Per Magdalena ProhensFotografiesdeXavierBarceló

Els antics camins de correu dels po-bles de muntanya de Mallorca ofereixenla possibilitat d’observar ocells de diver-sos àmbits, ja que recorren zones proudiferents, com terres de conreu, garrigaiforestals,totiquetambépresentencer-tadificultatperquèelsocellsdebosciels

rapinyairesquehipassennosempresónfàcilsdeveure.Larutaquesuggerimdis-correpelmunicipidePuigpunyent,desdelcolldesGraucapalpoble,percaminsdemuntanyaquepassenperlespossessionsdesaComuna,saCampanetaiSonForte-sa. Per arribar-hi s’ha d’agafar la carretera

MA1101,queconnectaPuigpunyentambel municipi veïnat d’Esporles i que transco-rre pel coll des Grau (460 m) i després per la bella vall de Superna.

LavalldeSuperna,situadaalapartseptentrional de Puigpunyent, es troba,

comelseunomindica,sobrealçadaosu-perior respecte als dos nuclis de població i permetvistesmoltinteressantdelspenyalsimuntanyesquehihaalvoltant,onmoltscops hi sobrevolen corbs (Corvuscorax),àguilescalçades(Aquilapennata),milanes(Milvus milvus) i voltors (Aegypiusmona-

chus).Afinalsdejunydefadosanyshivérem desenes de falcons de la reina (Fal-co eleonorae) caçar, durant dos vespresseguits, el que semblaven libèl·lules. Vaser un espectacle emocionant que potser vanprotagonitzarelsfalconsdelacolòniadelP.N.deSaDragonera,aAndratx,que

éspossibleques’hihaguessindesplaçat,jaquerecorrengransdistànciesenundiaa la recerca de menjar.

La nostra passejada comença just desprésdelcimdelcoll,ialasegüentvol-tadelacarretera,al’esquerra,justdevora

14 - EB33 15EB33 -

d’unacasa.Està senyalitzat coma rutaapeuambmarcadorsde fustadelConsell. FinsaSonFortesahihaunpocmésdedueshoresiduesimitjafinsaPuigpunyent.Totjustarribarjahipodemsentirelcantdelsrossinyols(Lusciniamegarhynchos),siésèpocaestival,iveureelsomnipresentsmenjamosques(Mus-cicapa striata) anar i tornar dels cables d’electricitat. Els pinsans (Fringilla coelebs)tambésónmoltvisibles,jaquesolenestarjustvora la carretera. A pocs metres hi ha unes barreres que se’ns commina a deixar tancades. Tot d’una entram en un camí on hi ha pins a dreta i esquerra i potser ja hi podrem veure trencapin-yons(Loxia curvirostra).Detotamanera,enspassaranvolantengrups sorollosos en nombroses ocasions durant la caminada i és impossible no sentir-los en un moment o un altre. Poc metres després,aladretahihauràunareixaqueensacompanyaràfinsalfinaldelapujada,mentrequeal’esquerrahihapinsialzinesambunsrètolsquediuen,paradoxalment,“saComunapropietatprivada”. Els busquerets de cap negre (Sylviamelanocephala) i els de capell (Sylviaatricapilla) solen anar voltant per les ma-tes que hi ha a la zona. Els ferrericos (Parus major) també hi sónabundants,avegadesencollesnombrosesqueesdespla-cen amb gran soroll. Les falzies (Apus apus) i cabots (Delichon urbicum),enbàndolsmixtos—elsprimersvolantmésalt ielssegonsmésavall,coméshabitual—solenser-hipresentsa latemporadaestival,comtambéalgunaoreneta(Hirundo rustica). A l’hivern també s’hi poden albirar grups de cabots de roca (Ptyo-noprogrne rupestris) i ulls de bou (Phylloscopuscollybita),apartdels abundants ropits (Erithacus rubecula). Als reietons (Regulus ignicapilla),perlasevesreduïdesdimensions,elspodremsentirperòésdifícilqueelsarribemaveure.Nopernaturaldeixadeser meravellós el canvi que es produeix amb la incorporació du-rant cada estació dels corresponents migrants i la muda de sons que s’hi produeix.

La pista forestal és prou ampla i la podem pujar pausada-ment,admirantlavegetació.Lazonapresentanombrosesespè-ciesdegarrigaimuntanyacomllentiscle(Pistacia lentiscus),este-pa blanca (Cistusalbidus)ocàrritx(Ampelodesmus mauritanica) idiversostipusdefalgueresalesencletxesdelespedres,comfalzia roja (Asplenium trichomanes),dauradella(Asplenium cete-rach) o polipodi (Polypodiumcambricum),amésdel’endèmicaespinalera (Rhamnus bourgeanus)enformadepetitscoixinets,entred’altres.Tambéhihaflorscomdidaleres(Digitalis minor) iorquídies,comal’hivernlamoscanegra(Ophrysfusca) i a la primavera les mosques grogues (Ophryslutea). De tant en tant enssorprendràelbramd’algunadelesmoltescabressalvatgesque peguen bots per la zona.

Quanarribamalcapdamuntdelapujada,justdesprésdelesbarreresdesaCampaneta,podemadmirarunmagníficpai-satge, ambelpuigdenaFàtima (480m)al darrere, el pobledePuigpunyentilescasesdesonFortesaalfonsielGalatzóala dreta. Si s’hi puja de vespre s’hi poden presenciar boniques postesdesol,ambelcelvermellós,mentresesentencantarel

sebel·linsiéspossiblequeelGalatzóescobreixi,decopivolta,deboires esfilagarsadesqueavancen ràpidament, comsi ten-guessin tentacles, imitant formescapritxoses.Si s’hiestàproutemps es possible veure-hi algunes de les milanes de la con-tradai,ambtotaprobabilitat,algunaàguilacalçadaquepotserintentaràfer foradelsseusdominisun intrèpidxoriguer(Falco tinnunculus). Els tudons (Columba palumbus) volant són molt nombrososial’hivernfinsitotse’nspotcreuaralgunràpidfalcótorter (Accipiter nisus). Els tords (Turdus philomelos) hi són bas-tantpresentsdurantl’hivern,idefettotalazonafinsaEsporlesésconegudaperhaver-hidiversoscollsdetords,quehandeixatrastre en la toponímia.

Després d’aquest mirador s’inicia una zona de grans pins que patí moltes baixesdurantlesventadesdefatresanys,ja que en caigueren molts que deixaren el camí intransitable durant uns dies. Les restes dels pins talats encara són presents alscostatsdelcamí,onelstroncsesvandescomponent lentament. Tot i això en-cara és un pinar força impressionant amb fortes ventades durant la tardor. Poc des-présjaveuremlescasesdesaCampaneta,actualment un agroturisme. El camí passa propdelafontdeSonaJaume,ubicadaenelfonsd’unavolta,queproporcionaai-guaalafincaperregarelsfruitersquehihaalesmarjades.Mésenllàhihaunafontdemina,lafontdelPi,l’aiguadelaquales canalitza per mitjà d’unes canonadesdeplàstic.Nosaltres,però,seguiremcap

Milana,Milvus milvus

Trencapinyons,Loxia curvirostra

Falcómarí,Falco eleonorae Ferrerico,Parus major

16 - EB33 17EB33 -

amunt,pujantperlesrestesdelcamíorigi-nal.Passaremperl’humitalzinar,ontambéhihaarboceres,iméstardtrobaremindi-cadors cap al coll d’Estellencs (aquesta és pròpiamentlacarreteravellad’Estellencs,jad’èpocaromana),icapaPuigpunyent.Nosaltres anirem cap a son Fortesa, onencara necessitarem més d’una hora per arribar-hi. Alternarem l’alzinar amb pinar i haurem de traspassar un portell amb co-

lumnes de pedra. De camí hi ha la font de laMuntanya,devoralescasesdelmateixnom,l’aiguadelaqualesducapal’aljubde son Fortesa.

Les cases de son Fortesa estan si-tuades en un promontori, envoltades demarjades, iambunaparetdepedraquetancaelcamíabandaibanda,quearaésasfaltat i tacat de plataners a les voreres immediates a la casa. És una zona on es

poden observar fàcilment passeriformes,tant al tarongerar de devora les cases com mésendavantalesterresdeconreu,iésun bon lloc per observar els migrants es-tivalsod’hivern,jasiguincoa-roges,ullsdebouomenjamosques.Tambéés fàcilveure-hi caderneres (Carduelis carduelis) menjant llavors de margalida als camps llaurats o busquerets de cap negre entre els esbarzers del torrent (on també s’hi poden sentir rossinyols) o als plataners,arbresalsquals, si tenimsort,a l’hivernhi podem veure menjar algun grup de lluonets (Carduelis spinus). Els verderols (Carduelischloris) i gafarrons (Serinus se-rinus) ens passaran volant o s’aturaran a cantar des d’algun posador.

Capal’estiu,quanhansegat,ésfà-cilveurealscampsquehihajustalfinalalgunsebel·lí(Burhinus oedicnemus) que pensa que el seu color críptic el fa passar desapercebut, immòbilrerealgunrostoll,peròvisiblepelseuvolumipelseugranullgroc.Encaraquenose’lsvegi,però,ésmoltfàcilsentir-loscantarmoltaprop.Alspals de telèfon algunes vegades s’hi posen mussols (Otus scops)ifinsitotalgunave-gada hi podrem veure un mostel (Mustela nivalis) o mart (Martes martes) botant les pedresdelsmarges.Unaespèciemoltfà-cil d’observar caminant pel terra és el pu-put (Upupa epops), tot iquedesprésdel’hivern també s’hi poden veure primave-res (Oenanthe oenanthe), les emmasca-radessól·leresboscanes(Emberiza cirlus) o sól·leres (Emberiza calandra) cantant damunt els ametllers, vitracs (Saxicola torquata) anant i venint des dels albons i herbes altes i les titines (Anthus pratensis) caminant pels rostolls. Per descomptat,però, les reinesde la zonasón lesmila-nes, seguidesde lescalçades.Elscorbs,grallant, tambésolenser-hipresents.Defet,durantunaèpocase’lsveiaposar-se,horabaixando,enunpinarproper.

La volta acaba quan sortim per les barreresdelafincaientramenlesúltimescases del nucli urbà. Encara meravellaveure com tan a prop d’una zona habitada hi pot haver tanta diversitat de paisatges i d’ocells. •

CATIARTIGUES

IdentificacióEl capsigranyPer Xavier LlabrésDibuixos de Lupe Suárez

El capsigrany (Lanius senator) és un passeriforme de mida mitjana amb una coa llarga i un bec relativament curt i gruixut amb forma ganxuda, a causa de l’especialització de la seva alimentació a base d’insectes, rèptils, petits mamífers i aus. La subespècie estival a les balears és badius i, quan l’observam al camp, es diferencia de la nominal especialment per l’absèn-cia de blanc a la base de les primàries. Normalment el trobarem atalaiant a branques o a arbres de zones obertes, en les quals cerca el seu menjar. El seu reclam més característic és curt, fort i greu, tot i que al cant pot fer ser-vir tota casta de notes melòdiques i un variat nombre d’imitacions de cants d’altres aus.

Jove: El plomatge és marró clar favat amb les parts inferiors més blanquinoses. Ja els podrem destri-ar dels joves de la subespècie nomi-nal pel criteri abans esmentat. Hi ha un tret característic que els també els distingueix fàcilment dels joves de capsigrany roig (Lanius collurio), fet especialment important al principi de la migració: les escapulars són brunes sense una marcada diferència de color amb el clatell ni gens de color rogenc; a més, són més clars, tot i que al camp es fa difícil apreciar diferència, especi-alment si les condicions de l’observació no són bones.

Adult: A més del que hem esmentat abans, el plomatge és molt característic: té les parts inferiors pràcticament blanques, igual que el carpó i les plomes externes de la coa, que en el seu conjunt fan un patró fàcil de diferenciar al vol, ja que les ales, coa i careta són negres, en contrast amb les altres parts del cos. L’única nota de color una mica més cridanera és des del front fins al clatell: els mascles el tenen de color marró rogenc intens i les femelles marró ataronjat més diluït.

Vitrac,Saxicola torquatus

Coarojadebarraca,Phoenicurus ochruros

18 - EB33 19EB33 -

l’Albufereta; de xoriguers petits Falco naumanni, de xoriguers cama-roges (F. vespertinus), de gaigs blaus (Coraciasgarrulus); de mosquiters siuladors (Phy-lloscopus sibilatrix)quefinsitotesvarenobservar dins petits jardins del Port de Po-llença; de moltíssims papamosques negres (Ficedulahypoleuca),depapamosquesdecollar (F. albicollis),d’oriols(Oriolus orio-lus) per tot arreu, de devuit llambritgesmenudes (Sterna albifrons), d’una gavi-na de bec prim (Larus genei), del cucuireial (Clamator glandarius); de boscarles (Acrocephalus spp.),titines(Anthus spp.) i busquerets (Sylvia spp.); de mussols emigrants (Asioflammeus),fumarellsala-blancs (Chlidonias leucopterus) i comuns (Ch.niger),garsesdemar (Hamaetopus ostralegus),curleres(Numenius spp.). En definitiva,detotimoltiatotarreu.

Lògicament,desprésd’aquestaset-manamàgica,lamigracióvacontinuar,peròno amb el mateix ritme d’observacions ni d’ocells. Als llocs habituals d’observació de

la migració es varen seguir detectant les espèciesmigratòriesméshabituals, peròaixíitot,novanmancartampocalgunessorpreses,comelsmésde500aligotsves-pers (Pernis apivorus) que varen dormir a lazonadeFormentoriCasesVelles,iquevarenpartiralmatísegüent,regalant-nosun espectacle grandiós a l’enlairar-se des detotselsraconsdeFormentor;l’extranyamigració dels enganyapastors (Caprimul-gus europaeus) sobre la mar; la llambritja de bec vermell (Hydroprognecaspia) a la punta de n’Amer; l’arribada i albirament de les nonetes (Hydrobatespelagicus) des delacostadeMallorca,olaprimeracitaperaBalearsd’unfuellamericà(Pluvialis dominica) al camí de sa Barrala (Es Sa-lobrar de Campos). Aquesta darrera citahaestat, segurament, lamillor formadetancar una temporada de primavera que serà recordada com una de les millorsgransmigracionsprenupcials i,recordantlapel·lículadeJohnReed,pels“7diesquemarcaren el Big Year”. •

Per Josep Manchado

Big Year

Al darrer número d’Es Busque-ret acabàvem l’article sobre el Big Yearamb la frase: “Sort,bonamigració ibonBigYear!”, esperant que lamigració quejustcomençavafosbona.Peròelquenoimaginàvemesquehoseriatant, jaqueaquestahaestat,probablement,lamillorprenupcialdelsdarrers20o25anys.Unamigració amb multitud d’espècies d’aus habituals,menyshabituals, escases i ra-res,quehaaconseguitque-quannoméssom a la meitat del Big Year - aquest ja nosiguinomésunBigYear,sinóunGreatYear, és a dir, unGranAny, un any quesegurament recordarem durant molt de temps.

Ara que ens trobam en ple estiu i les espècies nidificants estan establertesa l’illa surant les sevesniades, jaespot

dir que aquesta ha estat una primavera realment excepcional, amb moltes ob-servacions d’espècies rares o poc comu-nescoincidint,sobretot,ambunaintensaborrasca que va afectar les illes durant set dies. El mal temps va començar el 25 d’abrilivadurarfinsal’1demaig;ésadir,unasetmanacompleta,ladarrerasetma-nadelmesd’abril,coincidintenbonapartamb els millors dies que tenim per obser-var la migració. va ser un temporal amb moltespluges,fortsventsdecomponentnord-nord-est o directament tramuntana i temperatures molt per sota del que és habitual per l’època. Tants de dies de mal tempsvarensuposar,sensedubte,greusdificultatsiproblemesperamilersimilersd’aucells, i probablement també la mortdemoltsd’ells,quequedarenatrapatsa

Mallorca,obligatsaferunstopsensepos-sibilitats de continuar el seu viatge cap al nord. Aquest tap gegant provocat per la borrasca va incrementar substancialment les probabilitats que els ornitòlegs i bi-gyeardisteselstrobasinalcamp.

Per alguns varen ser dies de no atu-rar. Arreu de l’illa hi havia ocells d’interès ielsmòbils,ambprogramescomWhats-appoTwittervarentenirmoltíssimafeina,rebent avisos i més avisos d’observacions. Això va facilitar que molta gent poguésobservar molts ocells interessants. Un bon grup de bigyearders varen establirel centre d’acció a la zona humida de can Cullerassa, entre l’Albufereta i el Port dePollença, icanCullerassavaserdeclara-daZona0.Duranttotalasetmana,cadamatí, ben d’hora, hi arribaven ornitòlegs(entre els quals hi havia molts estran-gers,quetambéapareixienadiari) iallàmateix es decidia cap a on anar segons lesnotíciesdisponibles,eltempsielques’havia observat els dies anteriors. varen serjornadesdepluja,demoltfred,depè-simavisibilitat,devent,defotosdolentes,d’arribar cada dia a casa amb el material mullat i haver d’agafar-lo encara banyatalmatísegüent,decremarrodesigastarbenzina…però també va ser una de lesmillors setmanes d’observació d’aus que s’han viscut a Mallorca en molt de temps. Pelsquiheuvistlapel·lículaTheBigYeari en recordeu l’escena, aquest set diesd’abril varen ser comparables a la visita a l’illa d’Attu, un delsmoments culminantsdel nostre Big Year 2013.

Com ja hem comentat, la borrascaque per a nosaltres va convertir-se en una oportunitat única de gaudir de la presència d’aus que no es veuen habitualment a l’illa (bé perquè no creuen per Mallorca o bé perquèpassenperellaràpidament),tam-bé va suposar un terrible entrebanc per amoltes aus, especialment pels hirnudí-nids (oronelles i cabots) i falzies. Aquests ocells,acostumatsaviureiaalimentar-seal’airemenjantinsectesalvol,elsdiesdepluja forta - a diferència d’altres ocells que s’amaguen als arbres - queden exposats sense poder amagar-se ni trobar insectes per menjar. De ben segur en varen mo-rir molts durant la tempesta o intentant arribar,febles,alescostesdelcontinent;peròaixòtambéformapartdelaselecciónatural evolutiva i millora de l’espècie i,probablement,elsquivarensobreviureauna situació tan complicada deixaran uns descendents una mica més forts.

varen ser sis dies de migració de va-lent:diesd’arpellesrusses-sí,enplural- (Circusmacrorus),d’arpellescendroses(C.pygargus) i arpelles (C.aeruginosus) que arribaven en grups per a dormir a

ClassificacióDemicaenmica,segonsavan-

cenelsmesos,mésparticipants vanassolint l’esperada xifra de 200 es-pèciesobservades.Sensedubte,dosfactors han resultat clau per assolir aquest nombre més ràpidament delquesemblavaalmesdegener:primer,l’excepcional migració ja comentada i, segon, lamillorade les comunica-cions entre els participants. En plena aturadaestival,quannoespotsumargaire, jahihaquatreornitòlegsquehan assolit les 200 espècies observa-des.Repassantlaclassificacióactual,segur que quan comenci la tempora-dapostnupcialitorninelshivernants,que són com les recuperacions del setembre, talvegadaseranentre15i20elsornitòlegsquearribaranales200 espècies.

La resta de participants no han actua-litzat les seves dades.

Pos. Participant Nº Sp.1 Maties Rebassa 2202 Josep Manchado 2073 Pere Vicens 2034 Rafel Mas 1995 Lalo Ventoso 1956 Gemma Carrasco 1927 Juanjo Bazan 1908 José Luis Martínez 1899 Cati Artigues 188

10 Jordi Muntaner 18811 Toni Muñoz 18812 Juan M. González 18713 Biel Bernat 18414 Susana Quintanilla 17715 Antoni Soler 17516 Xavi Llabrés 17217 Carlos López Jurado 17218 Manolo Suárez 17219 Lluís Parpal 17120 Jaume Adrover 17021 Cristina Fiol 16422 Michael Montier 16323 Steve Nicoll 16324 Carlota Viada 14325 Andrés Mas 12426 Nieves Negre 12427 Manolo Cabalga 12128 Lupe Suárez 11929 Xavier Mas 10730 Rafael Berlanga 98

CATIARTIGUES

El dia dels PernisL’aligot vesper (Pernis apivorus),

elpernis,ésund’aquellsclingsque lamajoria dóna per segur que comptabi-litzaran a final d’any. Al mes de maigpassa amb certa abundància cap alnord i es pot veure amb relativa facili-tatadiferents indretsde lamuntanya,comaraTernelles,Mortitxi,sobretot,aFormentoriAlbercutx.Peròsiaixòfalla,a la tardor es pot tornar a observar al CapSalines,enaquestcastornantcapaÀfrica.Endefinitiva,quanacabiel2013seran pocs els participants que tindran buida la seva casella del pernis i quasi tots l’hauran sumat a la llista d’espècies observades.

Així i tot, i malgrat l’excepcionalprimavera ja comentada, el pas delsvespersestavaresultantnormal,ofinsitotmésbaixdelqueéshabitual,finsal19demaig,quanesvabatreelrecordd’aus comptabilitzades en un sol dia a Albercutx. A les 9.15 h varen començar a elevar-se aligots vespers des de la valldeCasesVellesilamuntanyadenaBlanca,formantungrupde40individusmarxant en direcció NO o ONO; als pocs minuts es va formar un altre grup de 60, ienmenysdedueshoresse’nva-renanarformantaltresfinsasumar489exemplars, laqual cosavoldirqueen

deguerensortirmoltsmés,jaquehaviamoments en què era difícil comptar-los per la coincidència dels grups que ja partien amb els nous que es formaven.

Elméscuriós,apartdelgrannom-bre d’individus, va ser la direcció queagafarenelsgrups.Capd’ellsvamarxarcap al nord o el nord-est, comes ha-bitual icomerad’esperar,sinóqueuncopguanyadaalturasobrenaBlanca,elFumat,esdirigiencapalazonadelPalilamar,creuantendireccióoestcapalazonadelcastelldelRei;aixòsí,perlamar,peròambunrumbgenshabitual,especialment perquè tots els grups va-ren fer exactament el mateix. El motiu? unmisterimésdelamigració,elsvents,les pressions atmosfèriques i les percep-cionsdeelsaus,especialmentelsgransrapinyaires.

Un fuell americà al SalobrarQuan semblava que el gruix de la

migració,de lagranmigracióprimave-raldel2013,estavaacabantvaarribarla gran sorpresa (una més d’aquest Big Year) en forma d’un jove de fuell ame-ricàmenjantenunade lesbassesdelcamídesaBarrala,alSalobrardeCam-pos. Era el 27 de maig. El va trobar en Maties Rebassa, i el fet de tractar-sed’un exemplar jove va dificultar, enca-ramés, la seva identificació, tot i quedes del primer moment es veia que no era cap dels fuells habituals a Mallorca. Després d’uns primers dubtes sobre si era l’espècieasiàticao l’americana,di-ferentsexpertsdel’estatvarenratificarlesprimeresimpressions,confirmantlabombafinald’aquestpasprimaveral:unprimer per a les Balears o FOBI (First Of BalearicIslandsenl’argotdelBigYear),una nova espècie per afegir a la llarga llista d’espècies observades a les illes.

Estractad’unfuellpropid’Amèrica,anomenat aquí fuell americà (quinapoca imaginació!)oPluvialis dominica. CriaalnorddeCanadàiAlaskaipassal’hivernal’Argentina,onl’espècieesco-

negudaambelnomdeChorlopampa.Comveieuésunfuellquecompletaelseu cicle vital a molts de milers de qui-lòmetresd’Europa,entrelesplanuresdelapampailesdelatundraàrtica,ique,vésasaberperquinsmotius,esvades-viar de la seva ruta habitual per anar al SalobrardeCampos.

Allà,alcamídesaBarralaseguiaal dia següent, on va tornar ser vist.Però ni al tercer dia ni als posteriorsse’l va tornar a observar per la zona. En definitiva,aquestfuellamericàhaestatlaperlafinald’unamigracióinoblidablei, sensdubte,unade les joiesdelBigYear.

Papamosquesdecollar,Ficedula albicollis

MATI

ES R

EBAS

SA

CATIARTIGUES

JUAN

JO B

AzáN

MARICARMENORIOLA

20 - EB33 21EB33 -

Senderisme i birdwatching al voltant dels AnnapurnesPer Rafel Mas

Es Busqueret se’n va de viatge

Aquest és un exemple de com un vi-atgedecaireesportiu,bàsicamentdirigital trekking es pot combinar amb l’activi-tat d’observació d’aus. De fet gairebé no varemveureningúqueportésprismàtics,llevatd’unasenyoraambunsbinoclesde

butxaca. La gent local ja no s’espanta de lescàmeresderetratar,peròquedensor-presos i els crida molt l’atenció veure que duus uns binocles penjats al coll. El país en sí mateix no és venut com una destinació espectacularperal’observaciód’aus,però

seguint senders que et duen per diferents hàbitats fins a arribar als 5.416 metresd’altitud,alconegudíssimpasdelThorungLa (Thorung La Pass), s’hi poden veuregrandiversitatd’espècies,fins i tota lespartsmésaltes,nevadesiinhòspites.

RAFE

L MA

SIaks pasturant a Yak Kharka

22 - EB33 23EB33 -

Els mesos de setembre i octubre són elsmillorspervisitarlazonamuntanyosadels Annapurnes. L’època dels monsons ja haacabat,ilesennuvoladesespessesqueamaguen l’imponent paisatge i les fortes pluges que empastifen tots els camins de fang i els fan gairebé intransitables i plens desangoneresdonenpasadiessolejats,decelsblausipurs.L’únicemperòésquees tracta de la temporada altail’afluènciadegentprovocaquelamuntanyafaciunasensaciódemassificació.

LarutaquerevoltaelsAnnapurnes,muntanyesquegairebéarribenals8.000metres ique formenunmassís,discorreper dins del Parc Nacional de l’Annapur-naConservationArea,unazonaprotegidaqueabastaels7.629km2,lamésextensadelpaís.Lamuntanyamésaltad’aques-taserraladaésl’AnnapurnaI,amb8.091metres. Nosaltres iniciàrem una camina-da molt popular entre els senderistes que havia de durar deu dies. Les caminades diàriesnosónmassa llargues,de5,6o7 hores, i això permet anar relaxat fentobservació ornitològica, però t’arrisquesa no trobar bons allotjaments si arribes molt tard. L’objectiu era arribar al pas del ThorungLa,apodersersensepatirmald’altura, gaudir de l’imponència del pai-satge i,amb lamateixa,veureelmàximd’espècies d’aus.

Elnostre itineraricomençàalapo-blació de BhulBule (840 m). Al poc temps de caminar arribàremals primers campsd’arròs, precioses terrasses verdes queaprofitenfinsaldarrerracódelamuntanyaon es pot sembrar una grapada d’arròs.L’aigua és abundantíssima, amb casca-desd’aiguapertotiunriu,elMarsyangdiNadi,queenaquellmomenterabenca-balós. A algunes marjades ja es comen-çava a segar l’arròs amb falçeta, amà iamb l’esquena vinclada. El primers aucells que vérem per la zona foren els parents delsferrericos,elsferrericosgrocs(Parus xanthogenys) amb unes crestes de punk espectaculars.Alsriustrobàrempreciósigros el coa-roja de capell blanc (Chaimar-rornis leucocephalus) i ens adonariem més tard que seria el nostre sempitern acom-panyantaqualsevolrevolttranquildelriu;totiaixò,veure’lnocansavaisempreerauna bona excusa per returar el pas. Un altre aucell molt lligat al riu era el coa-roja fuliginós (Rhyacornisfuliginosa). El nostre guia, lluny de desesperar-se pel nostrepas d’ornitòleg es va acabar interessantpels aucells i se sorprenia de la diversitat quetrobàvemiqueelldesconeixia.

Quan acabaren els arrossars ens en-dinsàremenunazonadeselvasubtropicalonlespapallonesvoletejavenarreu,ambmoltavegetació,infinitatdefalguereses-poneroses i els primers voltors lleonats (Gyps fulvus) i corbs casolans (Corvussplendens).

Així com agafàvem altura, abansd’arribar a Dharapani (1.995 m), a les

GEMM

ACARRASCO

ArrossarspròximsaBhulbhule

24 - EB33 25EB33 -

parets nues de roca aparegué el nostre primer pela-roques (Trichodroma mura-ria). després arribaríem a veure’n fins a5 exemplars, al llarg de tot el trekking. És sorprenent com a tanta d’alçada hi ha tantadevegetació,jaquepropdels2.200m. trobam boscos ombrívols i altíssims d’arços (Acer oblongum) i unes quercínies enormesquecrechaveridentificatcomaQuercusoxyodon. Prop de Dharapani un aucell blau com el cel ens va deixar esto-rats…nopoguéremaclarirsierauncaça-mosques hindú (Eumyiasthalassina) o un caçamosques blavós (Cyornis unicolor)…peròeraunajoiaambales.

Més amunt en un bosquets de tei-xoshitrobàremungrupde6o7langurs(Semnopithecus schistaceus), endèmicsdelsHimàlaies,menjantfruitsdeteix.Laseva gran mida i rapidesa per moure’s en-tre la vegetació ens deixaren sembrats al camí amb els pèls de punta.

Poc a poc la vegetació s’anava fent més escassa i anaven apareixent diferents pisosbioclimàtics.Enunrierolpetit,aflu-ent del principal ens compareix un torren-ter menut (Enicurus scouleri),unaucellóblancneuinegrecarbó,mesclatabocinsimpossibles de memoritzar. Era fantàs-tic, els nostres ulls d’ornitòleg avesatsa aucells més bé poc vistosos ens feien pampallugues. Per dins l’envitricollada ve-getació,elqueaquíseriaunromagueral,

començam a sentir yuhines mostatxuts(Yuhinaflavicollis)iyuhinesdegolaestri-ada (Yuhina gularis). Embadalits una mica més i estirant de la guia d’aucells desespe-ram el nostre guia que volia arribar prest per aplegar bon allotjament al poble d’Up-perPisang(3.300m).Allàdaltcomença-va fermolt de sol imolta de fresqueta,lesmuntanyes de cada vegada es veienmésimponents,peròlavegetaciós’anavafentescadussera,seguramentacausadelpasturatgedecabres:quatreromaguers,quatre rosers silvestres i uns albercoquers salvatges d’albercocs amargs, surencsi incomestibles. Aquí no hi havia moltes d’espèciesd’aus,peròsíalgunesbeninte-ressantscomelvoltordel’Himàlaia(Gypshimalayensis),oelspreciososesbartsdel’exòticcolomdeneu(Columba leucono-ta).

Al llarg del camí es van succeint les tirades de rodes d’oració budistes Om-Ma-ni-Padme-Hum. També són freqüents les StupaoelsChortens,quesónmemorialsreligiosos. Cap d’ells desentona amb elpaisatge i de fet es fa difícil imaginar-se’l sense. Trobam preciosos marges de pedra secaplensdepedres talladesamàambinscripcions i mantres budistes, algunsmolt acolorits i les conegudes banderoles decolorsque,ambl’ajutdelvent,escam-pen les oracions i el desig de pau arreu del món.Arreu, lagent,avesadaal turisme,és molt agradable. Es fa dur i és un cop

fortanaramblatevamotxillademenysde12 quilos i botes impermeables i creuar-te amb un habitant local amb xancletes i ambmésde60quilosal’esquena,duentmenjar o dues bombones de gas perquè hi hagi dutxes calentes per als senderistes.

Baixantunpocd’altitud(3.200m),propdelapoblaciódeManang,lavegeta-cióeraclaraperòhihaviabosquetsobertsd’unaconífera,elpiblaudel’Himàlaia(Pi-nus wallichiana), ambunes acícules llar-guesipinyescilíndriquesplenesdedego-tissos de reïna transparent i lluents com diamants. Més amunt compareix l’avet de l’Himàlaia (Picea smithiana). De Manang continuàrem pujant fins a Yak Kharka,(4.050m) idesdelcamíobservàremdi-versosgrupsdelfamósbluesheepobàraldel’Himàlaia(Pseudoisnayaur),ambmésde 150 exemplars. Segons diuen els locals estàestrictamentprotegitinoespotca-çar. És el principal aliment del lleopard de lesneus,quecercàremicercàrem,rastre-jantelscostersdecabra,peròqueéstanmald’afinarcomelfamósieti.

Ben amunt la vegetació és de prats alpins, i coixinets i herbassars de curtamida alternen amb blocs rocosos. Afinà-rem el xalambrí-ropit (Prunella rubecu-loides) i passaren a fregar de nosaltres algunsexemplarsdetrencalòs(Gypaetusbarbatus). A 4.450 metres sembla que no hihagidehaver-hiaucells;idòambunbon

WIKIMEDIACOM

MONS

“DafeBird”oMonaldel’Himalàia,Lophophorus impejanus. Aucell Nacional

JJ H

ARRI

SON

Coarojadecapellblanc,ChaimarrornisleucocephalusAbisarafylla,Judyfosc,mascle.Tatopani

RAFE

L MA

S

26 - EB33 27EB33 -

LLUI

S PA

RPAL

VistadelGanggapurna(iserraladadelsAnnapurnes)desdePakhta.Alfonsdelavall,l’aeroportd’Ongre.

28 - EB33 29EB33 -

fred i nevades intermitents gairebé trepit-jam els ximples pinsans borroners de pit rosa (Carpodacuspuniceus). Els reietons de Sophie (Leptopoecile sophiae) aprofi-taven les darreres matetes per alimentar-se. I algú del grup va veure el gorrió de Taczanowskii (Pyrgilaudataczanowskii). El pass del Thorung La és a 5.416 metres i allà laneuhiésabundant.Quanérema4.833 m. sentírem i vérem passar una ga-llinàciaquebenbépodiahaverestat(maiho sabrem) una femella de l’au nacional delNepal,eldafebirdomonaldel’Hima-làia(Lophophorus impejanus); es diu que qui en mata una se’n va a la presó de per vida.Unavegadaarribatalafitademésaltura les cames estiraven per avall i les ganesdeveureaucellsafluixavenpelcan-

sament acumulat i petits efectes de mal d’altura. El camí de baixada passa per po-blacionsbeninteressantscomMuktinath,amb un temple budista-hinduista on hi ha laflamaquemais’apaga,Marpha,elpa-radís de les pomeres i Tatopani, on unasurgència d’aigües termals et deixa com a nou quan es combina amb dutxes d’aigua freda. Suposam que el progrés també hi acabaràincorporantunsfiltresdepellero-fes i pèls per fer el balneari més higiènic. Els tarongers de Tatopani són ideals per perdre-hi hores cercant aucellons de colo-rins: el mosquiter cap gris (Seicercus xant-hoschistos), l’ull blanc zostèrops oriental(zosterops palpebrosus),ilaindescriptiblei acolorida nectarina de gola negra (Aet-hopygasaturata).

La ruta és una de les més famoses peralssenderistesd’arreudelmón,peròparal·lelament s’hi està construint unacarretera que rossega literalment les im-pressionants parets que voregen el riu. Poc a poc s’està afectant l’efecte visualpaisatgísticiaviatespodràfertotalarutaen4x4;peròveientlapobresadecondi-cionsenquèviuenenalgunspobles,quisom nosaltres per dir que no s’hi deixi ar-ribar el progrés?

És molt recomanable un passeig que férem de la ciutat de Pokhara (a uns 790 metresd’altitud)aSarangkot,unpuigde1.592metresonhihauncentreespiritual,ambunaexcel·lentvisióde laciutat i lavalldePokharaialhoraunazonafantàs-

Exemplarjuvenildedagródejardíoriental,Calotesversi-color,sobreflorsMakhamali,Gomphrema globosa

Cocodrilgavial.Gavialis gangeticus.CentredeReproduccióencaptivitat.Chitwan.

LLUI

S PA

RPAL

RAFE

L MA

S

RAFELMAS/LLUISPARPAL

CanoaalriuNarayani.ReialParcNacionaldeChitwan.

30 - EB33 31EB33 -

ticaperfer-hiparapent.Comésdesupo-sar,éslamillorzonaperveurerapinyairescom la moixeta voltonera (Neophron perc-nopterus)ol’àguilanegra(Ictinaetus ma-layensis),quepassenrelativamentapropdels costers del puig. El camí que duu cap allàensdeparasorpresesinteressantsalsarrossars: veure-hi pescar l’arner de gola blanca (Halcyonsmirnensis) o els caput-xins de pit favat (Lonchura punctulata). Als caputxins de carpó blanc (Lonchura striata),quemenjavenarròs,vasermoltemocionantveure’lsenelseuhàbitatinoen una gàbia aucellera. A les zones debosquet subtropical, l’espectacular mas-cle de nectarina de llom groc (Aethopygasiparaja) ens va obligar a dedicar-li una estona llarga de badocar.

Peracabard’arrodonirelviatgevà-rem fer una visita al Reial Parc Nacional de Chitwan,onpredominalaselvasubtropi-caldefullaampla,ihihaelevadespossi-bilitats de veure el rinoceront (Rhinoceros unicornis)ionhiha,peròaveurequieltroba,eltigredeBengala(Panthera tigris subsp. tigris). Al parc nacional s’hi poden ferrecorregutsturísticsenelefant,peròa

primera hora i si tens la sort d’anar amb elprimerelefantespodenafinarcèrvolsmotejats (Axis axis) i senglars (Sus scrofa subsp. cristatus).Al riuNarayani és fàcilveure-hi els immòbils cocodrils perses ode marjal (Crocodyluspalustris).Peròre-sulta més interessant veure per la vorera del riu l’acolorit paó (Pavo cristatus) o ga-llines salvatges (Gallus varius) per dins de la selva (tot i que sigui una femella). La zonaésunparadíspera lespapallones,com en general a totes les zones de Ne-pal,peròalsjardinsdelslodges pots bui-dar-hiunatargetadelacàmera.

AlcordelParcNacionaldeChitwanes pot visitar un centre de cria de l’amena-çat cocodril gavial (Gavialis gangeticus),que sorprèn amb el seu aspecte primitiu iantediluvià,unautènticcoetanidelsdi-nosauresdelcretàcic.Elsaucellsdelparctambé són espectaculars: veure volar entre els arbres un calau de cara blanca (Anth-racocerus albirostris) és una imatge per no oblidar. A tocar de les zones habitades hi ha abellerols maragda (Merops orienta-lis) i abellerols de barba blava (Nyctyornisathertoni) i noespotobviar elsTharus,

uns pobladors de cultura primitiva que en-cara conserven cases de tova i que tenen resistèncianaturaldavantlamalària.

És obligatori visitar la capital, Kat-mandú,sobretotlapartantiga,patrimonidelahumanitat,onlestallesdefustaiar-tesanatsdelsedificisitemplesensdeixa-ran fora paraules. Jo la descriuria com la ciutatdelapols,ambcarrersforaasfaltar,el riu ple de fems on mengen porcs i cans i hi grufen les persones cercant alguna cosa aprofitable.Hihasantuarishinduistespre-ciosos i la major concentració de milana negra (Milvus migrans) que mai hagi vist abans. Un caos ordenat que no et deixa indiferent.

Al Nepal s’han citat 450 espècies d’aus.Abansd’escriureaquestacrònicajopensava i deia que no havia estat exclu-sivamentunviatgeornitològic;peròunavegada revisat el quadern de camp, envint dies de viatge no dedicats per com-pletaveureaus,observàrem131espèci-essegures!,unes7espèciesdubtosesdebonaidentificacióialtres15delesqualsnoméspoguéremidentificar-neelgènere,

però també visitàremunshàbitatsmoltsdiversos ia totaixòhihemd’afegir totala fauna no alada. Desitjam que allà hosàpiguen i ho puguin conservarmolt detemps.

AgraeixoanaNievesNegre,enLluísParpal i na Gemma Carrasco, la compa-nyia en aquest viatge-repte. Vull agraïrespecialment a na Nieves (que era qui tenia il·lusióde feraquestviatge) iaenLluís , l’oportunitat de conviadar-nos aacompanyar-los i compartir només bonsmoments. •

Es pot consultar on-line un article, delmateix autor, dedicat auns arbres delNepal:Elsreisdel’oxígen.Etnoarboriculturanepalesa,http://amicsarbres.blogspot.com/2012/12/els-reis-de-loxigen.html

Macacoomoneiarehsus,Macaca mulatta,altempleSwayambhunath.Kathmandú.

RAFE

L MA

S

LLUI

S PA

RPAL

GEMM

ACARRASCO

vista del cim Machhapuchhre (6.997 m) des del llac Pewa Tal. Pokhara.

TempleTrilokyaMohanNarayan.DurbarSquare(Patrimoni de la humanitat)

32 - EB33 33EB33 -

Més que aucells

Papallona de l’arboceraPer Inma FerrizDibuixos de Cati Artigues

La papallona de l’arbocera Charaxes jasius (Linnaeus 1767) és una espècie diürna de la família dels nimfàlids. No ens passa desapercebuda si voleteja al nostre voltant gràcies als seus colors vistosos i mida notable: les femelles són més grans que els mascles, amb una envergadura alar d’entre 75 i 90 mm, mentre que la dels mascles és d’entre 65 i 75 mm. L’eruga tampoc ens deixa indiferents, sobretot per les quatre banyes fosques que té al cap, que apunten cap enrere i semblen una màscara de carnaval.

Es distribueix per la costa mediterrània, Etiòpia i l’Àfrica equatorial, a més d’altres zones del centre i nord de la península Ibèrica i l’interior de França. A les Balears és present a totes les illes majors.

És una espècie bivoltina, és a dir, que en un any hi ha dues generacions d’adults voladors, una a l’abril-maig i l’altra a l’agost-setembre. La segona generació de papallones deixa uns ous dels quals en sortiran les erugues que passaran l’hivern menjant, fins pupar per donar la primera generació a l’abril següent.

Li agraden les zones obertes de garriga, tot i que és també freqüent veure-la a la fruita en descomposició i a les deixalles. Es coneix que ambdós sexes són molt atrets per la fruita fermentada o el vi i d’altres begudes alcohòliques, pel que es pensa que l’etanol pot ser

muntanyes per a cercar un bon lloc on esperar les femelles, que hi pujaran impulsades pel desig de reproduir-se i, segons diuen, provaran d’arribar al mascle que hagi assolit major alçada en considerar-lo més apte que la resta. Aquest comportament té implicacions per a la seva conservació, ja que s’han de considerar aquestes zones si es vol assegurar la reproducció d’aquestes espècies.

La posta és fora de l’habitual, ja que les femelles no deixen els ous en grup com fan la majoria d’espècies, sinó que ho fan d’un en un, potser per a facilitar la dispersió i la posterior territorialitat, i

evitar així la consanguinitat.Les erugues s’alimenten de

les fulles de l’arbocera Arbutus unedo, d’aquí el seu nom, però s’ha descobert que poden menjar altres tipus de planta. De fet, sembla que aquesta espècie ha anat trobant altres fonts d’aliment a mesura que assolia noves ubicacions. Així s’han citat larves i erugues al llorer Laurus nobilis, a la planta del tabac Nicotiana glauca o a la xirimoia Annona cherimola, entre d’altres. Els límits no són imposats per la distribució de les seves plantes nutrícies, sinó per les baixes temperatures, ja que les erugues i els ous no poden resistir les gelades intenses o persistents.

l’element clau d’aquest comportament. Fins i tot es poden veure libant a excrements i als fluids corporals de cadàvers en descomposició.

Els mascles adults són molt territorials i per això responen a l’entrada d’algú a la seva zona tot girant al voltant de l’intrús, o també a la presència de qualsevol cosa que els recordi a altres mascles o a una femella, com objectes llampants o acolorits. Fins i tot ens prenen a les persones que les observem com a enemics i no és estrany que ens envoltin perquè marxem del seu territori!

A l’hora de reproduir-se, com passa amb molts altres nimfàlids, presenten una estratègia de festeig anomenada hilltopping o encimbellament: els mascles pugen a dalt d’elevacions del terreny, turons o

34 - EB33 35EB33 -

Pere Vicens i Siquier Naturalista versàtil,ornitòleg, anellador científic, fotògraf denatura,formadordenousornitòlegs,polí-ticdesegonafilaisindicalistacompromès,badocador d’espectacles naturals i tresca-dor incansable de racons. Tota una vida dedicada a fruir de l’estudi i de l’observa-cióde lanatura.Durantmésde23anysha estat el naturalista del Parc Natural de s’Albufera,llocd’ondiuquehaaprèsmésdel que ha aportat. Des del desembre del 2012,dataenquèfouacomiadatd’Espaisde Natura Balear per suposades raons d’ajustament econòmic dins l’administra-ciópública,esdedicaaferdenaturalistaforasou,ampliantlasevaaccióderecercaiestudiamoltesaltresàreesnaturalsdeles Balears.

Com t’iniciares en el món dels au-cells?

Alcontrariquemoltsd’altresornitòlegs,lacurolla em va venir quan ja era una mica gran.A l’estiude l’any1986(jotenia22anys) em trobava treballant de vigilantd’incendis forestals al puig de Sant Salva-dor,aFelanitx.Allàdaltteniatemps,emtrobava enmig de la natura i portava un prismàtics…Sense deixar de vigilar l’ho-ritzó, emdedicava a seguir l’evolució dela parella de falcó peregrí que niava baix delPicot,améslesperipèciesdediversesfamílies de busquerets de cap negre i de ferrericos.Enaquelltemps,ambenMiquelTur,naMargalidaPorcel,n’AndreuAdroverTirado, naMarosa Cons, naMaria Pou i

algunes personesmés, des del GOB-Fe-lanitxiniciàremunasèried’activitatsambla intenció de conèixer més sobre els au-cells:cursets,xerrades,algunessortides…Al pocs mesos vaig començar a visitar me-tòdicamentelSalobrarambenJoanMont-serrat,enToniMestre,enSebastiàVidali en JoanVicençLillo,quealeshoreseral’agent de medi ambient de la zona. Amb ellscomençàremaanotarelscanvisquecadasetmanahitrobàvem:cria,migració,hivernada…passantlesdadesalGob,quelesreflectiaalsanuarisornitològics.Aixívaser: en gran part autodidacta i trescant,sobretot,pelSalobrardeCampos.

Explica’ns què és un naturalista pro-fessional. Què fa?

Pere vicens

Per Rafel Mas

“En els espais naturals hi ha d’haver persones engrescades,sinólafeinanoésbona:és

freda,asèptica,mecànica,artificialilanaturanecessitaamor,passió,compromís…“

L’entrevista

BIEL

PER

ELLó

El 1988 vaig entrar al món del naturalis-meprofessionaldelamàd’enJoanMayol,per determinar la situació biològica des’Albufera de Mallorca, just acabada denomenar Parc Natural. Amb ell decidírem algunes metodologies de treball: havien de ser senzilles i poc complicades peròque servissinperdeterminar, a la llarga,l’evolució de les espècies d’aus que vivien a s’Albufera. Més endavant els seguiments s’ampliaren a la qualitat de l’aigua i a la resta de d’espècies que viuen a la zona: plantes, fongs,mamífers… amb l’ajuda iels consells d’una persona que en va mos-trar una manera nova i diferent de treba-llar en la natura: en Nick Riddiford. Amb númerosesveumillor:el1988,anydelacreaciódelParcNatural,laxifrad’espècies

conegudes a s’Albufera era de poc més de 1.500,mentrequealesdarreriesdel2012la xifra superava les 4.100. Senzillament estractad’estarunpocal’aguaitdetot,deserelnotaridelquepassa:observar,detectar i prendre notes de manera me-tòdica, anotant, per exemple, l’evoluciónumèrica entre les primeres i les darreres deteccions d’una espècie vegetal en flo-ració; el nombre de nius de les espècies d’ausilaquantitatdejovesquesuren,laquantitatdesaldissoltaenl’aigua…ocap-turartortugues,oaucells,permarcar-losisaberlessevestendències…Engeneraltotésimportant,peròalgunesespèciesetdonen una informació addicional i se’ls fa un seguiment una mica més concret. Són les que anomenem espècies clau: l’orquí-

diadeprat(Orchisrobusta),laqueca(Bo-taurusstellaris),l’arpella(Circusaerugino-sus),l’avisador(Himantopushimantopus),latortugad’aigua(Emysorbicularis)…

Naturalista no s’ha de confondre amb naturista, ni amb naturòpata…

No, però totes aquestes paraules tenenrelació amb la natura i la nostra conducta enversella.Elnaturistalafrueix,seguintelsseusritmes,persentir-se’nintegrat.Elnaturòpataenténiaplicaelsconeixementssistèmics de la natura amb l’objectiu de corregir els desequilibris en la salut de les persones,ielnaturalistaobserva,quanti-fica imesuraelsesdevenimentssobre laflorailafaunadelseuvoltant.Sovintunapersona compromesa és les tres coses a la vegada: observa la natura per conèixer-la,lafrueixambmesura,emprant-laambmoderació quan la necessita i en corregeix els desequilibris perquè la vida sigui més harmònica.

Tothom pot ser naturalista o s’ha de tenir alguna cosa especial?

La curiositat i el voler saber què ens en-volta és una actitud innata en la major part de les persones. A més de les ganes d’aprendre,crecquetambés’hadetenirlasuficientpaciènciai,sobretot,lacapaci-tat de treballar amb un mètode per poder entendre les complicades relacions entre els diferents éssers que viuen dins d’una àrea.

A part de conèixer les plantes, en co-neixes les seves propietats medici-nals i les utilitzes?

Sí. És una cosa que he vist emprar a la meva família des de ben petit: oli d’herba deSantJoanperaescaldades,alcoholderudaperalscops,bolliduresdecascallperalmaldequeixal…Fapoquessetmanes,amb la lluna creixent del mes de maig vaig anar a recollir part de la nostra farmaciola domèstica: romaní, ruda, herba de SantJoan, murtra… que a començaments dejuliol transformarem en ungüents.

Saps algun remei interessant?

En diré un de poc conegut avui en dia: laresinasecadelpi,netadebrutoriunavegadaesmicolada,ésunestroncadordepetitesferides.Facrostaràpidamentide-sinfecta.Unungüentfetambresinadepi,oli de romaní i cera d’abella era emprat alapagesiacomunexcel·lentcicatritza-dordeferidesd’animalsdecamp:cavalls,bous,cans…

A part de micòleg, també ets micò-fag.

Ens pots donar una recepta bona i bona defer?Aquestacurollavedemamarei,també, pel fet de fer feinamolts d’anysas’Albufera:allàhetingutlasortdetre-ballar i conèixer en Xisco Lillo, en JoanCarlesSalomienPepSiquier.Alertaambelsbolets…sóndeliciosos,peròelshasdeconèixer!Tambélesespèciesquesónbo-

36 - EB33 37EB33 -

nes poden ser feixugues i s’ha d’anar amb seny.Unadelesquemésm’agradensónlesllimoses(senyoretes,gírgolesdellimollenegues negres Hygrophorus latitabun-dus). La majoria de la gent no les coneix gaire,peròsóndelicioses.Larecepta:po-sau una ceba mitjana i dos alls trinxats dins lacassola,ambunpocd’olid’oliva,sal i pebre bo. Quan es comencin a dau-rar,s’hitirenduestomàtiguesderamalletpassades pel rallador. Al cap d’un poquet s’hi afegeix un botifarró esbocinat o dues llesques de panxeta tallades a bocins (mi-llor si és fumada) i unes fulles de farigola. Poctempsdespréss’hiposenlesllimoses,trinxades sense mirar prim (NO les pas-seuperaigua!solaments’handenetejarambunpedaç).Començaranaamollarelssucsilesaromes…Elpeuéscarnósiso-len ser gruixudes, pel que necessiten elseutemps.Peracabar,unculetdeviblancdins la cassola. Al cap d’un minut es pot menjarambarròsbullit,oambpasta…

T’agrada menjar productes ecolò-gics? Els cerques quan vas al mercat, restaurants?

M’agrada el bon menjar i em decep pro-fundament menjar productes sense el seu sabororiginal:hihatomàtiguesopomeso albergínies que semblen suro… i carnde pollastre, porc o vedella que és qua-si artificial. A casa procuremmenjar bé,però també entenc que el ritmede vidaactualfaque,avegades,siguimaldefer.Si, m’agraden i en comprem demanerahabitual.

Ets un gran coneixedor de les espè-cies d’aucells, però també coneixes moltes de plantes, bolets… amb quin grup d’éssers vius et quedes?

Resposta difícil, però darrerament lesplantes m’han despertat emocions molt

intenses.Amés,elfetd’estarquasiimmò-bils els dóna poques defenses i cap possi-bilitatdepartiracórrer…Algunes,pellloconviuenielsperillsqueelsrevolten,emfan passar pena.

I dins d’aquest grup, amb quines es-pècies et quedes?

Darrerament he treballat molt amb les or-quídies,quealesBalearstambésónunesgrans desconegudes per a la majoria de lespersones…Peròtambém’atreuenmoltlesfalgueres,amblasevafragilitatiincre-ïble capacitat de supervivència alhora.

Una pregunta que m’han fet de vega-des ornitòlegs anglesos i que mai sé què respondre: quin és el teu aucell preferit?

He!Tampocséquèrespondre:m’agradamoltlagavinacorsa(Larusaudouinii),emrecordalafragilitatdelacostamediterrà-nia.Tambéemcaumoltsimpàticelreietódecellablanca(Regulusignicapillus),pe-tit, senzill, quasi invisible entre les fullesdelspins…

També tens afecció a la fotografia de natura. Quin tipus de fotografia és el que més fas?

M’agradamoltretratarpaisatges,peròso-bretotlamacrofotografia:retratarbolets,insectes, flors i plantes petites. Fa deuanysquenaCatalina, lamevaestimada,emvaregalarunamàquinadefotografiari fou l’inici del descobriment dels éssers petits:fràgilsidiscrets,peròd’unabellesaincreïble!

Explica’ns dues escenes naturals o paisatges que es donin a les illes i que ningú s’hauria de perdre.

Tincmoltes imatgesdinsdelcap,però…

Unapostadesolas’Albufera,sobretotsiel dia és ventat i els núvols no cobreixen el cel.Isiésalatardor,admirarlesfiguresdel vol dels estornells a la colgada. L’altra és més fresca: nedar entre noctiluques (o pua de llum) a qualsevol platja una nit d’estiu.

En el desenvolupament de la teva ac-tivitat professional has passat molt de fred, calor extrema, picades d’in-sectes, ferides? Ho paga?

Sensecapdubteniun!Defet,aalgunespetites marques de ferides les tinc com a tresors emocionals: són la prova real que johi era.Mirar-les, tocar-les és tornar areviure els colors, les olors i els renousd’aquellsmoments…

Quin és el moment més emocionant, més impactant o més espectacular que has vist a la natura?

Entincdosdinslamemòria:elprimeréselconjuntdecolorsvermells,morats,lilesi blaus d’un trenc d’alba dins la llacuna de Fuentedepiedra, a Màlaga, amb 22.000flamencs volant i cridant a menys d’unmetre del nostre cap…quasi els podíemtocar. Érem més de 300 persones que ar-replegàvemunapartdelspolls(aquellanyhavien criat 11.000 colles) per a anellar-los. L’altre fou unmatí d’estiu, de boiraespessaimarbenplana,pescantserransi raors des de dins la barca dels meus pa-res, davant la costa de Portocolom. Decop,d’entrelallumblancaiquasiatocardemans,surteniensrevoltenlesaletesd’unafamíliadedofinsmulars,rompentelsilenciamblesbufadesdelsseusalens…Elsllomsgrisos,foscos,quasinegres,erenimmensos…Enlesduesocasionsemvaigsentirtanpocacosa,taninsignificant.

Penses que la natura està prou valo-rada a Balears? Creus que la societat i la classe política són conscients de les joies que tenim?

No,creclanaturanoestàniprouvaloradanienlamesurajusta.Malgrataixò,tambécrec que totes les persones de les nostres illesdonenunvalormoltaltalpaisatge,a la llum, a la netedat de l’aigua…peròla diferència està en la finalitat d’aquestvalor. Per ami, el valor de la natura ésinherent a tota la quantitat i qualitat de relacions entre el paisatge i els éssers viusquehiestanintegrats.Perexemple,senseelsfalconsmarins,lessargantanesielsdofinsmularssaDragoneranoserialamateixa,peròperaaltrespersones,elvalor i la bellesa de sa Dragonera és sols com a complement espectacular del jardí particular,d’unaurbanitzacióocomare-clampublicitarid’unamarcadecervesa…Delspolítics,pensqueno fan totelquepodrien…iquefanalgunescosesquenohaurien de fer.

Com veus els nostres espais naturals protegits? Millor o pitjor que fa 7 o 8 anys?

Crec que pitjor. Conec el tema i, actual-ment,nohihagensd’il·lusióentreelstre-balladors encarregats de gestionar la pro-tecció de la natura. En els espais naturals hihad’haverpersonesengrescades,sinóla feina no és bona: és freda, asèptica,mecànica, artificial i la natura necessitaamor,passió,compromís…Desdefaanysnohihaelpersonalmínimnecessari,nohiha els mitjans adequats i els conceptes del què i del perquè s’han perdut. Per exem-ple,passejarundiumengepers’Albuferade Mallorca és veure i viure un cúmul de despropòsits:mancademanteniment,in-frastructuresquenofuncionen,informaciónoactualitzada,excésdevisitants sensemotivaciónaturalística,gentfentfooting,cansalloure,infantsquefancarreresdebicicletes pels itineraris o que juguen a futbol vora el centre d’informació, paresdinantassegutssobrelesorquídies,ninsinines amb salabres agafant granots i pei-xos,papereresplenesdebrossaavessar,gentquecrida,pescadorsfurtius,mancaabsolutadevigilància…

La natura no pot ser vetllada les 24 hores, però creus que es dediquen prou medis per protegir-la d’agres-sions?

No,jahohecomentatalapreguntaan-terior…inosolamentnoesprotegeixcomcaldria les espècies o els hàbitats, sinóque en moltes ocasions no es garanteix ni lapròpiaseguretatdelsvisitantsidelstre-balladors.Undiahihauràunadesgràcia.

La constitució diu que tots tenim dret a gaudir d’un medi ambient saluda-ble. Creus que aquest dret ha de ser gratuït?

Per l’experiènciaquetinc, lagratuïtatnoés ben entesa entre nosaltres. La majoria de les persones abusen d’uns serveis que novaloren,ilescosesdefrancsónsinò-nimdepocaqualitat.Peròtampocéslògichaver de pagar per poder gaudir d’una na-tura de la qual en formem part. Tot plegat ésabsurd!

Creus amb l’aplicació d’una ecotaxa al turisme?

És un possibilitat molt interessant, peròabans cal ser valents i parlar clar. A deter-minatssectorseconòmicsnoelsfamassagràciaquesesàpigarealmentquantadegent ens visita. Aquesta fou la raó per la qualfoueliminadadecop,faanys…

Podries explicar breument si és mi-llor un camp de golf o un ametllerar, o una garriga?

Un camp de golf és una zona de cultiu de diverses espècies de gramínies que neces-sitenmolta d’aigua, adobs, fertilitzants ipesticides cada poc temps per controlar lesplaguesd’animals imalesherbes,or-nada amb alguns arbres i algunes llacu-nes,perferguapo,onhinedenespèciesexòtiquesidecoratives.Moltd’espaiobertimoltpocadiversitat,onlaproduccióde

xarxa biològica és nul·la. Un ametllerartradicionalésunespaiarbratiobert,ambmolta més biodiversitat. No hi ha trac-taments químics continuats, el consumd’aigua és el que marca la meteorologia i la xarxa biològica que connecta totesles espèciesquehi viuenésequilibrada,ferma i continuada. Malgrat que hi hagi algunes actuacions dràstiques (com lesllaurades o les podes, per exemple), elsefectes són fàcilment reparats i revertitsdemanera natural. Per acabar, una gar-rigamediterrània és l’exemple d’equilibritotalenelmantenimentdelamàximabi-odiversitat natural en zones de terra molt pobra.Sónespaisbenestructurats,ambespècies herbàcies, arbustives i arbres.Totazonesdeterraargilosa,pocfonda,ambmoltaroca,d’estiusextremadamentsecsicalorososperòonlaxarxabiològicaésexcepcionalmentrica,abundanticom-plicada…encaraqueamagada,discretaifràgil.Unmiracle!

Sabem que t’agrada viatjar. Quins llocs són els preferits en els teus vi-atges i què cerques trobar-hi?

M’agrada especialment cercar el verd: Euskadi,Navarra,Cantàbria,Astúries,onalsvespresd’estiuhasd’anarambmànigallarga.Allàs’himenjabéilagentésfran-ca,etvénendecara.Ilallumésespecial,boirosa,tamisada,plenadematisos…

Quin potencial li veus al turisme orni-tològic a Balears?

Hihaunbonpotencial,perònohihaem-pentaempresarial.A l’hivern, lagentdelcentre d’Europa hi podria trobar un bon clima i moltes espècies noves. Aquest sec-tor turístic es nota una mica a la prima-

vera,onlamigraciósempredónamoltessorpreses,peròal juny jas’acaba, icrecquelatardor,amblapujadademigrants,tambéseriaunexcel·lentmomentperve-nir a visitar-nos. El problema és que els or-nitòlegssóngentcrítica,quenosolamentve a veure aucells, sinó també hàbitats,gestió i conservació. Aquesta particulari-tatsemblaquesolsésentesaaMenorca,mentre que a Mallorca i Eivissa la gran majorianosabennicomesmenja…

La natura t’inspira algun tipus de música? O creus que els sons de la natura no necessiten banda sonora?

Ha, ha, ha! Sincerament, jo no necessitmúsica,peròhihaalgunscompositorsquem’emocionen tant o més que una posta de sol:Zimmer,Morricone,Olfield,Jons…

Finalment, què t’aporta el GOB i què hi aportes tu?

Al’àmbitdedefensadelanatura,elGOBm’aporta solidesa i confiança. Des delstemps de la defensa de sa Dragonera o d’es Trenc m’hi he sentit comprès i acom-panyat enfront d’unamanera de pensar,moltillenca,queésespecialmentespolia-dora i destructiva amb el paisatge. Ornito-lògicamentparlant,perlamevaformacióautodidacta i, també, pel meu tarannàcaparrut isolitari,pensquesemprehemanatenparal·lel,peròbenaprop,frecafrec i espatlla amb espatlla. Amb els bons amics i amigues estimades que tinc al GOB sé que ens complementem i que aprenem totsplegats,unsdelsaltres.Tenimelsma-teixoscompromisos,objectius,emocionsiquimeres…iqueaquestaunióéslanostraforça. •

BIEL

PER

ELLó

TONI

MUñ

Oz

38 - EB33 39EB33 -

26Abr Coincidint ambdiverses observaci-

ons de Circusmacrourus a l’est de la península, el 26d’abril sen’ob-

serven dos exemplars aMallorca, el pri-meraMariadelaSalutielsegonaCasesVelles,Formentor.Eldia29d’abrilse’nve-uen dos exemplarsmés a can Cullerasa(Pollença)iundarrerapropdelaColòniadeSantJordi(Campos).Lesobservacionsd’aquestaespècie,raresaaEspanyaiquecria principalment a les estepes de Rússia ielKazakhastan,varencoincidirambunagranborrasca;aixíitot,cadavegadasónmésfreqüentslescitesd’aquestarapinyai-re. Possiblement aquest fet es degui a l’augedelafotografiacomaeinad’identi-ficació,juntamentambl’augmentd’obser-vadors al camp. L.Ventoso, M.Rebassa,D.Hinckley,S.Quintanilla,O.Llama, J.Sa-gardía,J.Manchado,J.Bazán.

29Abr El mateix dia de l’observació de di-

versos Circus macrourus, s’albirauna altra raresa nacional de proce-

dència oriental: un exemplar de papamos-ques de collar (Ficedula albicollis) a can Cullerasa(Pollença).L.Ventoso,J.Manc-hado,D.Hinckey,C.López-Jurado..

8Mai S’anellen diverses rareses més du-

rant la campanya prenupcial ques’ha dut a terme a l’illa de l’Aire,

Menorca.Caldestacar l’anellamentel 21abril d’un exemplar de busqueret xerraire (Sylvia curruca). Aquesta espècie, tot iqueàmpliamentdistribuïdapelNordd’Eu-ropa,migraatravésdelMediterraniorien-tal,fetpelqualesconsiderararesaaEs-panya. El 8 de maig es captura unabusqueta pàl·lida (Hippolais opaca) i, fi-nalment, l’11demaigelsegonexemplardelacampanyadebusqueretemmascarat(Sylviahortensis),ambduesraresaaBale-ars. SOM Raül Escandell. Foto: SOM (Raül Escandell, JaumeDuaigües iSylviaOrte-ga).

9Mai Des de la costa, a la Punta de

n’Amer s’observa una llambritja de bec vermell (Hydroprogne caspia)

pescant entre un grup de virot gros (Calo-nectris diomedea). Maties Rebassa.

19Mai Un autèntic espectacle de migració

derapinyairesalatorred’Albercutx,Formentor,ambelpasconstantde

nimésnimenysque489Pernis apivorus comptats entre les 9’15 i 11’30 h. GORA. Foto:J.Bazán

27Mai Demoment,lararesadel’any:s’ob-

serva un exemplar solitari de fuell americà(Pluvialis dominica) al Salo-

brardeCampos.Totiqueésunaespècie

americana citada amb bastanta regularitat aEuropa,aquestaobservacióéslaprime-ra cita a Balears. Maties Rebassa.

28Mai Es recupera un teulader (Passer do-

mesticus) anellat ofegat en un safa-reig. Els registres d’anellament per-

meten conèixer que fou anellat el 17/05/2004,amblaqualcosa,comamí-nim, tenia una edat de deu anys. RafelMas.

4Jun Es localitzen tres parelles d’aligot

(Buteo buteo) amb territoris a Ma-llorca. Fa molt poc temps que es va

confirmar el primer registre de criad’aquestarapinyaire,històricamenthiver-nant i migrant a les Balears. Jordi Munta-ner,PepSunyer.

12Jun S’observapropdeCabreraunexem-

plar fase oscura, probablement desegonanycalendari,deparàsitco-

apunxegut (Stercorarius parasiticus),unararesa a Balears. Miguel McMinn. •

Quadern de campPer Steve Nicoll

MATI

ES R

EBAS

SA

Arpellarussa,Circusmacrourus

MATI

ES R

EBAS

SA

Fuellamericà,Pluvialis dominica

La situació ben enmig de la Mediter-ràniaoccidentalfadelesIllesBalearsunbon lloc de pas d’aucells durant les migra-cionsdeprimaveraitardor.Amésamés,el fet de trobar-se entre la península Ibè-ricailapenínsulaItaliana,quesónzonesd’un gran fluxmigratori, permet l’obser-vaciód’ausd’unaoaltrabandaque,permotius diversos especialment relacionats amblameteorologia,acabenpassantperdamunt les nostres illes. Això és especi-alment interessant en el cas de les aus mésorientalsjaqueenspermetobservar,de tant en tant, algunes espècies difícilsdeveureaEspanya i,engeneral,a total’Europaoccidental.També,altresespèci-esmésllunyanespodenaparèixerperlesnostres latituds en els seus viatges hiver-nalsoenmovimentsaparentmenterràticso divagants.

Aquestes espècies tenen un interès especialperungrannombred’ornitòlegsilasevalocalització,aqualsevollloc,potcrear,finsitot,situacionsde“migracionshumanes” de birdwatchers per observar-

les.Aixòpassaespecialmentapaïsosambmés tradició ornitològica que el nostre,però poc a poc aquest efecte també secomença a reproduir entre nosaltres.

El blog “Aucells rars a les Balears” sevacrearelsetembrede2012amblafi-nalitat de cobrir un espai informatiu sobre totes aquestes espècies rares observades aBalears,donantaconèixer,decadaob-servació,dadescoml’espècie,elllocd’ob-servació,elnombred’exemplars,ladata,l’observador i fotos si n’hi ha. Si s’acon-segueixen aquestes dades, la cita passaautomaticament al comitè de rareses de les Illes Balears per a la seva homologació iposteriorpublicacióal’AnuariOrnitològicde les Balears.

Lescites,queperarasurtenenca-talà i anglès, se publiquen així com vanarribantalmoderadordelblog,deformaque habitualment apareixen seguint un ordre cronològic. S’han recuperat citesantigues a partir del 2007.

En el poc temps que du en marxa

aquest espai a la xarxa ja compta amb 60 col·laboradorsquehanaportatmésde50cites en total. El nombre de espècies ra-res observades i documentades ha estat 28. El blog ja ha rebut la visita des de 10 països diferents, destacant les consultesfetesdesdelRegneUnitielsEstatsUnits,i ja s’ha accedit a ella més de 6.000 ve-gades, tot un èxit fruit de la bona feinarealitzadaperl’equipresponsable,jaqueel blog se manté actualitzat i amb un dis-senyatractiu.

Ja ho sabeu, si voleu saber quinaespècie rara ronda per les nostres Illes,no deixeu d’accedir a la plana dels Aucells rarsalesBalears…iallàlatrobareu!

Podeu entrar des de qualsevol d’aquests dos enllaços:

http://rareresesornibalears.blogspot.com.es/

http://rarebirdsbalearic.org

Teniu-ho en compte, birdwatchers!

Publicacions

40 - EB33 41EB33 -

www.gobmallorca.com/ajudatrapa

Es Busqueret, i molts altres continguts ornitològics a www.gobmallorca.com/ornitologia

Ajuda’ns a donarcolor a La Trapa

CATIARTIGUES