Embed Size (px)
Citation preview
12 anys
L’únic setmanari del Barcelonès Nordlínianord
14/1/2021 · Núm. 365 · linianord.cat
OJD-PGD: 9.000 exemplars - publicació setmanal | redacció: 657 165 047 - [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 - [email protected]
to: E
duar
do C
orria
Entrevista a Dolors Sabater,CUP-Un Nou Cicle per Guanyarpàgs 8 i 9
“Els comunshan perdutl’esperitdel 15-M” SANT ADRIÀ pàg 16
Acaba la primera fased’obres de l’estacióde cables submarins
VICTÒRIA SOCIAL pàg 3
El dret a morir dignamentja té el suport legal
Sant Roc vol fermesa contraEndesa pels talls de llum
Entitats veïnals denuncien el discurs “criminalitzador” d’Albiol, que en culpa les plantacions de marihuana pàg 10
BÀSQUET pàg 20
La badalonina Anna Cruzes retira de la seleccióespanyola amb 34 anys
SANTA COLOMA pàg 14
Ajornat el desnonament dela família amb 127.000 firmes
A FONS pàgs 12 i 13
Barcelona està aïllant-sedels municipis propers ambles mesures de mobilitat?
3 |
línianord.cat14 de gener del 2021A fons
El 30 de novembre de 2017, ca-torze mesos després que li diag-nostiquessin esclerosi lateralamiotròfica (ELA) i amb només44 anys, Iván Martí va posar fi alseu patiment. Ho va fer tot sol,mentre la seva mare, CarmenBarahona, estava treballant: fit-xar a la feina era la manera de noestar implicada en la mort del seufill a ulls de la justícia. “L’Iván te-nia por. En aquell moment ne-cessitava algú que li donés la mài que li digués que l’estimava, i jonecessitava fer-ho. Però la llei elva obligar a marxar sol, ens vacondemnar a un patiment extra”,lamenta la Carmen.
La llei de l’eutanàsia que elCongrés dels Diputats va aprovarel passat 17 de desembre ha deservir perquè ningú més hagi depassar pel tràngol de l’Iván i laCarmen. Aquesta llei ha de ga-rantir el dret a la mort dignaque, per exemple, Jordi Rodrí-guez va haver d’anar a buscar aSuïssa fa una dècada. Tenia 80anys, li faltava un pulmó, elsseus ingressos a l’Hospital Clíniceren cada cop més freqüents i lihavien detectat una cardiopatia.
“Ell sabia que tindria unamort molt complicada”, diu JoanAlquézar, que recorda com elseu sogre va reunir la família eldia de Sant Jordi de 2010 per co-municar-los la seva decisió. “Ensvam quedar de pedra, però ell hotenia molt clar i ens va demanarque l’acompanyéssim”, explicael gendre. I així ho van fer: el 5d’octubre del mateix any, en Jor-di, les seves dues filles i els res-pectius marits van emprendre unviatge en cotxe des de Barcelonafins a Basilea, on van passar unamena de vacances de comiat sen-
se parlar del que vindria després.Cinc dies més tard, van anar a unaclínica de Zuric i, quan li van pre-guntar per últim cop si n’estavasegur, va recordar la seva difun-ta dona i va dir: “Fem-ho ràpid,que la Violeta m’espera”. Agafatde les mans de les seves filles, enJordi va prendre una dosi letalque li va fer efecte en menysd’un minut.
“EL MEU FILL NO VOLIA MORIR”Quan parla de l’Iván, la Carmenmira d’evitar la paraula ‘mort’ i re-butja del tot el mot ‘suïcidi’. Elltambé preferia no fer serviraquests conceptes: “Parlava dedescansar, perquè el meu fill novolia morir, però tampoc volia pa-tir”, assegura la mare. Per a ella,obligar l’Iván a viure amb ELA era“com obligar un falcó, lliure isalvatge, a viure a la gàbia d’un ca-nari”. “Forçar-lo a seguir hauriaestat egoista, ell hauria sentitque si marxava em feia mal i en-
cara ho hauria passat pitjor. Aju-dar-lo a marxar va ser un acte d’a-mor”, defensa.
L’Iván va tenir clar que noarribaria fins al final de la malal-tia el dia que va ser diagnosticat.“Aquell dia vaig morir”, va es-criure ell mateix en un text que laseva mare va enviar a La Van-guardia. La Carmen, que el vaacompanyar a la consulta, expli-ca que el metge que el va atendreno va ser capaç de dir-li explíci-tament que patia ELA, però vaafirmar que, en tres anys, mori-ria ofegat. Un cop fora de l’hos-pital, mentre fumaven, es van tro-bar amb el doctor i l’Iván li va pre-guntar si, efectivament, teniaELA. “Sí”, va respondre el metge.Més tard, a l’hora de dinar, l’Ivánli va dir a la seva mare el que feiaestona que li rondava pel cap i ellava decidir donar-li suport.
Després de provar algunstractaments que no van funcionari de veure com la malaltia avan-
çava, va arribar un dels momentsmés durs: escollir el dia i l’hora demarxar. “Va estar gairebé tres me-sos decidint-ho: tenia unes ganesde viure enormes i qualsevol ex-cusa era bona per endarrerir elmoment”, relata la Carmen. Es-deveniments com la visita d’algúo un concert que emetien a la teleel feien esperar un dia més. Totaixò, amb l’angoixa de saber que“no podia passar-se esperantperquè, quan l’ELA arribés a pa-ralitzar-lo del tot, ja no ho podriafer”, apunta la Carmen.
“La lluita per morir amb dig-nitat m’està produint més pati-ment i m’està matant més ràpi-dament que la malaltia”, deial’Iván en aquella reflexió escritapoc abans de morir, que és tot unal·legat a favor d’un dret que a ellli va ser negat. “La malaltia nos’escull, però sí que hem de poderdecidir quin grau de patiment fí-sic i psíquic estem disposats aaguantar”, afegeix la seva mare.
MÉS DE 30 ANYS DE LLUITATant Carmen Barahona com JoanAlquézar són membres de l’asso-ciació Dret a Morir Dignament deCatalunya (DMD-CAT), creadal’any 1984. L’entitat ha estat alcapdavant d’una lluita que s’haallargat 36 anys i que, per fi, esveurà reflectida en la llei de l’eu-tanàsia que entrarà en vigor, si totva bé, el mes de març.
La vicepresidenta de l’associa-ció, Isabel Alonso, admet que el diade l’aprovació de la llei –nomésamb els vots en contra del PP, Voxi UPN– va ser “molt emocionant”i posa en valor la valentia de totsaquells que han fet públics els seuscasos. Persones com Ramón Sam-pedro, Ángel Hernández i MaríaJosé Carrasco, o els mateixos IvánMartí i Jordi Rodríguez, han estatpeces clau per aconseguir el dret ala mort digna. En aquest sentit, lavicepresidenta de DMD-CAT con-clou que “el dret no obliga” i que“ningú vol morir si es troba bé”.
Anna UtielBADALONA
Dignitat fins a l’últim sospir» La llei de l’eutanàsia aprovada al Congrés dels Diputats ha de garantir el dret a la mort digna
» La legislació que hi havia fins ara ha obligat molta gent a morir sola o a fer-ho a països com Suïssa
L’Iván (esquerra) va haver de morir sol i d’amagat; el Jordi (dreta) va haver d’anar a Suïssa per tenir una mort digna. Fotos cedides
| 4
línianord.cat Opinió
Dipòsit Legal: B 43222-2010Difusió controlada
www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord
i Baix Maresme), Júlia Gamissans (Vallès),
Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),
Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-
serratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)
Dept. Comercial: Lola Gutiérrez
Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri
14 de gener del 2021
Són molt graciosos elsque comparen l’assalt
al Capitoli amb el cas ca-talà. Quina gràcia. Només recordarque als presos polítics se’ls va con-demnar per fer un referèndum o per feruna mani, no per ocupar cap Parla-ment. Ah: i que ells sí que havien gua-nyat les eleccions. Detall.
El Twitter en paperAquí espiula
Os recuerdo que en Es-paña hay algún que
otro partido y varios me-dios de conunicación llamando todo eldía al gobierno 'ilegítimo' y 'dictadura'. Y varios miembros de las fuerzas ar-madas pidiendo un golpe de estado,fusilar a medio país y cantando himnosnazis en los cuarteles.
@Miquel_R
La 'rave' de Llinars ésun exemple més de la
decadència del capita-lisme. Drogoaddictes i paràsits socialsque presenten el seu atemptat contrala salut pública com un acte de rebel·liacol·lectiva contra el sistema, quan noés més que un pur acte d'egoisme i in-dividualisme.
En dies de fred extremles persones que viuen
en condicions d'extremaprecarietat ho passen encara pitjor.Un grup d'electricistes i lampistes es-tan revisant algunes ubicacions per ga-rantir uns mínims d'habitabilitat. Sipodeu donar cablejat i material elèctric:parlem via DM.
@albertmartnez@bernatpiza@jordicabre
La lupa
La pandèmia de la Covid-19 ha suposat un rep-te inèdit per als governs de tot el món. Enmolts sentits, podem dir que ha actuat comuna prova d’estrès, no només per als sistemes
sanitaris i de salut pública sinó també per als governs,les administracions, els sistemes de protecció social,les empreses, etc. Tothom n’ha patit les conseqüèn-cies i tothom ha hagut d’adaptar-s’hi. Uns més que al-tres, és clar. Però en tot cas, la prova d’estrès ha re-velat moltes de les febleses del nostre sistema públici del nostre sistema productiu. Empreses massa feblesi amb poc marge de liquiditat, un sistema financer quedesprés d’haver rebut injeccions milionàries en l’an-terior crisi no ha estat capaç de sostenir el sistema pro-ductiu, un sistema d’ajuts insuficient, lent i burocra-titzat...
Els governs dels diferents nivells han rebut mol-tes pressions per ser més restrictius i per ser-ho me-nys, i no sempre han sigut clars i coherents en les se-ves decisions. Però els principals problemes que te-nim en relació amb els efectes de la pandèmia tenenmés a veure amb la situació econòmica i institucio-nal de partida que no amb les decisions que s’haginpres en el curt termini. Amb un sistema productiu mésrobust i un sistema de protecció social més àgil i bendotat s’haurien pogut esmorteir molt els efectes eco-nòmics dels tancaments. I possiblement això hauriapermès ser més restrictius en algunes mesures i con-trolar el desenvolupament de la pandèmia.
Però igual que cal fixar-se en allò que no ha fun-cionat, cal també tenir ben present què ha funcionat
raonablement bé davant d’una prova d’estrès d’a-questes característiques. I diria que al nostre país hiha dues coses que, malgrat les dificultats, han acon-seguit adaptar-se, resistir i tirar endavant: el sistemasanitari i les escoles.
En la primera onada el sistema sanitari es va veu-re clarament desbordat, com va passar en molts al-tres països. Però en aquests mesos, amb dificultats ipotser més lentitud de la que hauríem desitjat, els hos-pitals de Catalunya han augmentat significativa-ment la seva capacitat assistencial i el sistema d’atenció
primària ha aconseguit, malgrat totes les limita-cions, gestionar la càrrega extraordinària de feina vin-culada a la Covid-19. I això inclou els tests i vigilàn-cia de símptomes però també, per exemple, una cam-panya de vacunació de la grip exemplar. Avui estemmolt més preparats per al que vingui.
El sistema educatiu ha sigut també l’altre gran ex-emple de feina ben feta. Les escoles i instituts vanadaptar la seva organització per mantenir els grupsbombolla, amb els recursos addicionals –però limi-tats–de què disposaven. Els equips directius i docentshan adaptat la seva feina i en molts casos s’han ha-
gut de reinventar. Els alumnes han respectat, gene-ralment, les normes i han evitat que a dins dels cen-tres es generalitzessin les cadenes de contagi. I els en-llaços entre centres educatius i els CAPs han permèsel seguiment de casos, els confinaments parcials degrups i els tests i cribratges. Tot això, de fet, ha aju-dat al control de la pandèmia.
La combinació de tots aquests factors, juntamentamb el fet que els infants són el grup amb menys pro-pensió a infectar-se, han fet que en aquests primersmesos de curs la tornada a l’escola hagi estat un èxitcol·lectiu. I això és molt important, perquè les con-seqüències del tancament de les escoles ja les co-neixem bé: els infants perden aprenentatge i un es-pai bàsic de benestar i de relació i les desigualtats en-tre alumnes creixen molt. A més, el tancament es-colar genera molts problemes a les famílies que hande treballar i no poden donar als infants l’atenció quenecessiten. Després de sis mesos seguits sense anara escola, el fet que la majoria de grups hagin seguitactius amb poques interrupcions i pocs contagis hapermès recuperar un espai d’aprenentatge i benes-tar que és fonamental per al desenvolupament delsinfants i adolescents. Davant la tercera onada és bà-sic seguir protegint l’escola com un pilar fonamen-tal de la nostra societat. I això passa per prioritzarl’activitat escolar davant d’altres activitats. Les es-coles només haurien de tancar en un cas de confi-nament total. I, evidentment, cal intensificar els es-forços per testar i vacunar aviat els docents per po-der, així, garantir el servei.
Davant la tercera onada és bàsicseguir protegint l'escola com unpilar fonamental de la societat
per Jordi Muñoz
L’èxit de les escoles obertes
Foto
: AC
N
5 |
línianord.catEnvia’ns les teves cartes a: [email protected] 14 de gener del 2021
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions queels signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Junts per Tiana presenta recurs després ques’admetés irregularitats en els pressupostos1
2Dolors Sabater: “Hauré de deixar de ser regidora de Badalona”
Prop de 200 persones segueixen el debat sobre el futur de la C-31 al BCIN
Presentació amb polèmica de la nova campanya de promoció del comerç local
CUP-Un nou cicle per guanyar: el nom de la llista de Dolors Sabater
El + llegit línianord.cat
3
4
5
A les xarxes
@BertaLorenzi: A la vida només li de-mano algú amb qui tenir la connexió quetenen Leo Messi i Pedri sobre el terrenyde joc.
@LluisPuigGordi: 2n tribunal de la 3a eu-roordre: NO HI HA EXTRADICIÓ! Prou per-secució ideològica i prou repressió. Lalluita per la llibertat continua arreu.
#LluísPuigEsQueda
@CoronaDades: La moral de la poblacióqueda pel terra quan veus que 200 personespoden fer el que els rota davant la inacciódels que han de fer complir la normativa.
#LaRaveDeLaVergonya #MàgiaMessiPedri
Aire fresc
El web de l’Ajuntament deBadalona és un cúmul depossibles que els ajunta-
ments tenen l’obligació d’assolir imantenir: “L’objectiu de l’Ajun-tament és impulsar un model deciutat, amb confiança i determi-nació. Un projecte que reforci laigualtat d’oportunitats, la capaci-tat emprenedora; el dinamismeeconòmic, la vitalitat de les enti-tats, de la cultura, dels creadors,del comerç. L’atenció a la gentgran, les oportunitats per als jovesi de tants sectors que fan el nostredia a dia”. No són banalitats, peròsí objectes i projectes parits el se-gle passat i, per tant, superats, quevol dir que es dona per fet que jaho tenim, tot això. L’objectiu quees llegeix al web és el preàmbul perfer una ciutat, els fonaments sobreels quals se sustenta la Badalonad’aquest segle.
Fet l’edifici, cal contemplarsalut, vigilància, ciberseguretat,medi ambient, resiliència, mobi-litat... Les apostes necessàries pera la nova Badalona d’aquest segle.Davant l’actitud coneguda de l’al-calde de la ciutat, val la pena re-flexionar un moment sobre la"ciutat segura" el 2021, un anymarcat encara per una violenta cri-si sanitària que ens recorda cru-elment que els nostres espais ur-bans, dinàmics, pròspers i atrac-
tius encara tenen defectes queels responsables públics i les em-preses privades han de treballarper reduir.
La seguretat de la ciutat no ésnomés ordre públic. La ciutat se-gura és un espai controlat i su-pervisat, amb possibles excessos,sí, que han de ser analitzats a fonsper preveure’ls. Però, sobretot, ésun lloc on els ciutadans han desentir-se més lliures i protago-nistes del seu futur. La seguretatciutadana s’ha de garantir comtants altres serveis, però per es-criure el futur aquestes autoritatslocals i empreses han de fer-se lamateixa observació, que apa-reix clarament en el programa-ri de les ciutats valentes: la so-brietat energètica i, per tant, lalluita contra l'escalfament globaltambé és seguretat i, a més, hau-ria de ser el cor del projecte de laciutat del demà.
La renovació energètica delsedificis no és només un objectiutècnic; forma part d’un projec-te sostingut pels ciutadans, cons-cients de l’amenaça que sobre-surt al seu entorn. Preveure els
riscos també significa dibuixarun futur més serè i eliminar lestensions col·lectives. Fem unavolta pels polígons socials ba-dalonins: el Bruc (Bufalà), Lle-fià, Sant Roc, el conjunt delCongrés, el conjunt de blocsabans coneguts com a José An-tonio Primo de Rivera, el carrerde Baldomer Solà i altres cen-tenars i centenars d’edificis.
En un munt de congressoss’han repassat durant el 2020 elsdesafiaments de la ciutat segu-ra. Hom conclou que una ciutatsegura no és una fortalesa:compten els seus vincles amb elsterritoris circumdants i així ga-rantir el subministrament d’ai-gua, energia, aliments i transport.Evidentment, caldrà superar lacrisi pandèmica per avançar ple-nament, però no dubto que si l’A-juntament i la indústria local en-filen les noves apostes de ciutatfuturible, tindran èxit. XavierGarcía Albiol ha de recordarque la vara d’alcalde és un deri-vat del bastó de comandament.A dirigir la nova ciutat, doncs,amb amplitud de mires.
Foto
: Arx
iu
Una Badalona segura, però lliureper Estanis Alcover i Martí
Els semàfors
La família colomenca que vainiciar una campanya de recollida
de firmes a Change.org haaconseguit ajornar el
desnonament previst per aaquest dijous. En les negociacions
ha jugat un paper important laPAH de Santa Coloma.
pàgina 14PAH Santa Coloma
L’alcaldessa de Tiana, MartaMartorell, ha donat més
informació sobre el polèmic casdels pressupostos participatius iha admès que va introduir vots
de veïns després de rebre lesdades personals a través d’un
document de Word. pàgina 18Aj. de Tiana
El conjunt de Javi Rodríguez fa gairebé dos mesos que noguanya un partit de lliga (el
darrer triomf és del 20 denovembre), però continua a
quatre punts de les places deplay-off. Aquest cap de setmana
jugarà contra l’Osasuna.pàgina 20Industrias SC
| 6
línianord.cat Opinió14 de gener del 2021
NLA FOTOACN (REUTERS / Leah Millis)
Mirada pròpia
L’impacte de la Covid-19 ha obligat tota lasocietat a pensar en el present. Un presentcanviant i inestable que ens obliga aadaptar-nos constantment per superar el
dia a dia i fer compatibles les nostres rutines amb l’e-volució de la pandèmia.
Com a societat hem après a ser més àgils i flexiblesper incorporar aquesta nova realitat en la nostra manerad’actuar. I així ho han de fer, també, les destinacions tu-rístiques, sobretot les grans ciutats, que són les que méshan patit els efectes de la Covid-19. Encara que la prio-ritat, en aquests moments, sigui re-sistir, cal fer una mirada llarga i te-nir clar que l’objectiu últim ha deser culminar una recuperacióconstruïda, en ferm, sobre la sos-tenibilitat. I això cal tenir-ho benpresent, perquè exigeix l’esforç i lafeina de tots els agents implicatsper aconseguir-ho: del teixit em-presarial, de les institucions i de lespersones.
Algunes destinacions supor-taran millor la crisi que altres i, aparer meu, ho faran les que sigu-in més resilients, les que s’enfoquincap a una recuperació sosteniblei aquelles que tinguin en comptecom les afecta la salut global. Per-què als ineludibles reptes que japlantejava el creixement del tu-risme urbà cal afegir-hi ara, ne-cessàriament, el de la seguretat sa-nitària, la prevenció i la generacióde confiança.
L’ENDEMÀ DE LA RECUPERACIóSé que en aquestes circumstàncies resulta difícil pen-sar-hi, però després de la recuperació hi haurà un demà,un futur que hem de projectar, des d’ara mateix, comserà i com volem que sigui. Per això, el paper de les ins-titucions públiques pren més força que mai. Des d’a-quí les animo a cuidar els vincles i donar valor a les em-preses del sector, a fer polítiques valentes i extraordi-nàries, no només per fer front al present, sinó per aquestfutur que vindrà i en el qual el turisme hi té, sens dub-te, molt a dir. Per resistir ara i construir els fonamentsdel futur ens calen totes les ajudes possibles.
No és només, però, responsabilitat de les institu-cions. Les empreses, és clar, també hi han de partici-par i ser proactives. Ara tenen la responsabilitat de so-breviure per poder ser partícips del futur, però estaremd’acord que les empreses compten amb una qualitat in-trínseca al seu ADN: l’esperit emprenedor i una capa-citat de superació per fer front a les situacions més des-afiants. Forma part de la seva essència.
Aquest futur, però, només el podrem construir so-bre una base sòlida si fem de la col·laboració la nostrabandera. Cal treballar braç a braç, deixant de banda di-
ferències i desacords. Tenim un objectiu comú i entretots hem de fer efectiu un procés de transformació ba-sat en el coneixement i en la sostenibilitat.
LA SALUT I EL TURISME VAN DE LA MÀLa Covid-19 ha posat en evidència que la salut i el turis-me han de treballar conjuntament. Un escenari que desdel CETT ja plantejàvem el 2013. Hem vist i hem viscuten primera persona que el turisme és un sector extrema-ment sensible a la situació sanitària global. Aquesta és unaqüestió cabdal i per això va centrar l’última edició de l’Ob-
servatori CETT, Salut global i turisme. Un nou repte pera les destinacions urbanes, que va reunir experts dels dosàmbits per compartir coneixements i recomanacions. Noes tracta només de superar el moment que vivim, sinó detreballar amb la tecnologia, la recerca, la formació i la pre-venció per minimitzar riscos i respondre amb agilitat a lessituacions que es puguin presentar en el futur.
La vacuna de la Covid-19, tan esperada, de ben se-gur que obrirà la porta a una recuperació gradual delturisme, però faig una crida a no oblidar que caldrà se-guir posant sobre la taula noves propostes i estratègies.
D’una banda, per conviure amb elvirus i, de l’altra, per prevenir si-tuacions similars. En aquest sen-tit, em faig meves les paraules delDr. Jordi Serra Cobo, investigadorde l'Institut de Recerca de la Bio-diversitat, que a l’ObservatoriCETT va insistir en el fet que “el tu-risme ha d’actuar a nivell de pre-venció i prendre mesures abansque arribi el virus als humans i espropagui”.
És cert. Aquesta ha estat unacrisi sanitària excepcional que hoha capgirat tot i per a la qual no es-tàvem preparats. No obstant això,en ciutats com Barcelona, que hanrebut un gran impacte i han patitunes conseqüències tan severes, calreflexionar, promoure i recollirtots els aprenentatges per ser ca-paços, en el futur, d’avançar-nos alsesdeveniments i estar molt méspreparats per afrontar-los. Barce-lona té l’oportunitat d’erigir-secom a ciutat segura i puntera en re-
cerca sobre salut i turisme. Des del CETT estem impul-sant la generació de nou coneixement, amb la participaciód’ens públics, privats i d’experts multidisciplinaris.
El turisme urbà se’n sortirà. És més, m’atreveixo adir que, a llarg termini, en sortirà enfortit si s’erigeix so-bre els pilars de la innovació, la sostenibilitat, la recer-ca i la cooperació entre tots els agents implicats. Aques-ta és l’única manera de garantir la salut del turisme i deconstruir el camí d’un sector amb molt futur.
La doctora Maria Abellanet és CEO del CETT
per Maria Abellanet
La salut del turisme, a les nostres mans
Foto
: AC
N
Les millorsperles
L’altra actualitat. “Has vist el que ha passat als Estats Units?”,pregunta per WhatsApp algú que volia parlar sobre l’assalt
al Capitoli. La resposta que rep: “Sí. Flipo. El Kanye [West] li haposat les banyes a la Kim Kardashian”. La conversa s’ha fet viral.
Un José Luis Martínez-Almeida descoordinat i unaAndrea Levy sobreexcitada van acompanyar els Reis
d’Orient ballant, com si de Coyote Dax es tractés, al ritmede la cançó que ha robat el cor dels boomers: Jerusalema.
Les declaracions d’amor estan molt bé, però cal saber com ion fer-les. Per exemple, una pintada a l’aqüeducte de les
Ferreres no és bona idea: un noi en va fer una i ara la fiscalia deMedi Ambient de Tarragona li demana 22 mesos de presó.
Una residència de gent gran ha colat familiars detreballadors a les llistes de vacunació contra la Covid.
Ha passat a un centre concertat madrileny i ho ha avançatelDiario.es. La Comunitat ho ha qualificat d’anècdota.
per Anna Utiel
7 |
línianord.catEnvia’ns les teves cartes a: [email protected] 14 de gener del 2021
@AlbertLloreta: Prova del cotó: detecta-reu un nacionalista espanyol pels equili-bris que farà per vincular Trump i l'assaltdel Capitoli amb l'independentisme.
@Alb_Puig: A mi em preocupa el desco-neixement que tenim de la nova soca bri-tànica de la Covid-19 i el trencament mas-siu de bombolles durant Nadal.
@junqueras: El PSC i JxCat tomben la mo-ció contra el frau a la Diputació de Barce-lona. Contra la corrupció tothom hauriade ser clar i net.
Tribuna
L’any 2018 el malestar d’una part de les classespopulars franceses va parir el moviment de lesarmilles grogues. Convé recordar al lector queaquelles protestes, que van portar a les prin-
cipals ciutats del país veí escenes de violència mai vistes,van originar-se per una guspira política que resultava im-possible de preveure: un nou impost als carburants que elgovern francès defensava no pas amb l’ànim recaptatorisinó sota la lògica ambiental de “qui contamina, paga”. Aldarrere, com sempre, el discurs sobre l’ús excessiu del ve-hicle privat i la necessitat de reduir-lo per participar soli-dàriament en la millora de les condicions del planeta. Fi-nalment, el govern es va fer enrere i va haver d’improvi-sar mil i una narratives polítiques per poder desactivar elmoviment de les armilles grogues després d’uns quantsmorts en algunes de les protestes i danys materials per cen-tenars de milions d’euros. El francès és un dels millors ex-emples de la frivolitat amb la qual els governants encarenels assumptes polítics quan es desconnecten de la realitatque han de manegar i es llencen a promulgar normativessense considerar els costos laterals que aquestes provocaran.
La ciutat de Barcelona encapçala des de fa temps unaparticular croada contra el vehicle particular i malda perla promoció de noves maneres de mobilitat que, de retruc,ajudin a fer minvar els índexs de contaminació i també,no hi pot faltar avui dia la menció, les emissions lligadesal canvi climàtic. Com que és una bona iniciativa, feta ennom del bé, costa trobar-hi pegues en allò que es perse-gueix, però sí que segurament caldria reflexionar al vol-tant del com, per evitar els costos laterals que, com totamesura, aquesta també comportarà.
El primer que cal considerar és la temptació autàrquicade la Barcelona política, pensant una ciutat que únicamenttingui com a prioritat l’ús i gaudi dels seus habitants em-padronats. Com que encara pot considerar-se, ves a sa-ber per quant de temps, que Barcelona és i funciona comuna capital, qualsevol decisió que s’hagi de prendrehauria de tenir en compte l’efecte sobre aquesta qüestió.Barcelona no és un poble. No és ni tan sols una ciutat gran.És el cor de la Catalunya-Ciutat i, en conseqüència, no potadoptar un aire insular en un debat tan rellevant com ésel de la mobilitat. Aquí, naturalment, l’Ajuntament no ésl’únic actor implicat. La Generalitat i els municipis que en-volten Barcelona també hi tenen una responsabilitat. Si-gui com sigui, preocupa el localisme en la presa de deci-sions que afecten tot el conjunt, més preocupant si qui ellidera és la mateixa Barcelona. Poden intuir que la res-tricció de la circulació a Barcelona hauria d’anar acom-panyada de polítiques públiques molt més ambicioses pelque fa al transport públic interurbà o l’habilitació d’espaisque de veritat complissin la funció de deixar-hi el vehi-cle privat a la vora sense haver d’endinsar-se a la ciutat.De moment, però, cap de les dues coses està soluciona-
da i, per tant, a cada restricció s’incrementa el nombre deperjudicats, a la vegada que es va limitant el paper capi-tal de Barcelona.
Cal també una actitud coratjosa en la tarifació del trans-port públic. Les administracions han acordat que durantel 2021 les tarifes seguiran congelades. Resulta difícil ima-ginar que un dèficit de 261 milions d’euros el 2020 justi-fiqui aquesta decisió. El debilitament financer de les em-preses de transport, encara que siguin públiques, no potportar res de bo. Amagar el cap sota l’ala és una actitudhabitual en política però no gaire sostenible en el temps.Més enllà de les bones intencions i els titulars, algú hau-rà d’explicar-nos com millorem el transport públic si ni tansols estem disposats a pagar aquell que ja tenim. Passa que,tantes vegades, volem només les molles i ens fan nosa elsossos. Algú hauria, més enllà de començar a aproximar elpreu del bitllet al seu cost real, atrevir-se a revisar algu-nes bonificacions lligades a l’edat i també a propiciar unmajor control de les actituds incíviques traduïdes en viat-jar sense bitllet amb impunitat. Però com que tot això re-sulta impopular –sobretot apujar preus i revisar les bo-nificacions–, no resulta prioritari. Sigui com sigui, senseconvertir el transport públic en una prioritat políti-ca –més diners– però també ciutadana –disposats a pa-gar el que val–costarà poder cosir tot el territori que hau-ria de quedar ben emmallat per poder dir que sí, que efec-tivament a la Gran Barcelona, la real, no l’administrati-va, és possible moure’s bé i ràpid en transport públic.
Per últim és també necessari que qualsevol decisió queafecti la mobilitat, més enllà de les intencions, respon-gui a criteris de racionalitat, maduració, debat i, també,quan resulta imprescindible, consideracions estètiques.Tota la narrativa sobre l’urbanisme tàctic articulada perjustificar les decisions preses enmig de la pandèmia i quehan alterat, per exemple, l’Eixample de dalt a baix, res-ponen més aviat a una pulsió dirigista dels actuals res-ponsables municipals, els quals, lluny de propiciar l’es-colta activa amb la ciutadania, aprofiten assemblees bui-des vestides de participació per imposar models d’un diaper l’altre sense cap mena de debat.
Naturalment, com que governen la ciutat tenen la legi-timitat per carregar-se l’Eixample, apostar per la lletjor oper allò que considerin. Una altra cosa és que tot això res-pongui a un veritable treball sòlid i de fons sobre mobilitatque imagini la ciutat, insistim que sense renunciar a la sevalògica de capital del país, a una dècada vista per fer-la, nonomés més habitable, sinó també més atractiva i puntera.El mal principal, però, i no només en mobilitat, és que elstemes, per importants que siguin, se segueixen consideranta casa nostra des de la lògica del terme municipal. És un er-ror. Catalunya existeix perquè en el seu dia va entendre queera ella la ciutat sencera i que el seu barri més gran era Bar-celona. I així hauríem d’entendre també la mobilitat.
Flaixos
Barcelona no és un poble.No és ni tan sols una ciutat gran. És el cor
de la Catalunya-Ciutat i,en conseqüència, no potadoptar un aire insular en un debat tan rellevantcom és el de la mobilitat.L'Ajuntament no és l'únic
actor implicat. La Generalitat i els
municipis que envoltenBarcelona també hi tenenuna responsabilitat
““
per Josep Martí Blanch
Catalunya-Ciutat
Foto
: Aj.
de B
arce
lona
| 8
línianord.cat 14 de gener del 2021 Entrevista
Dolors SabaterCUP-Un Nou Cicle per Guanyar
“La taula de diàleg no existeix:porten tres anys i no han fet res”
“La candidata de la CUP”.Així la presenten la ma-joria de mitjans, una eti-
queta que no sé si li agrada gaire...Jo em sento la candidata de la CUPque ha sumat amb Guanyem perposar l’accent, sobretot, en la forçadel municipalisme. Em sento cò-mode amb aquesta aliança. Hauriapreferit que hagués sigut encaramés àmplia, perquè és importantque hi hagi fronts amplis de l’es-querra rupturista i trencar amb elssectarismes. Però tot i que nomésha sigut possible aquesta suma deGuanyem amb la CUP, m’hi sentocòmode. Sobretot perquè l’esperitbàsic és el de ser una candidaturaque ve de baix.
Potser el nom de la candidatura(CUP-Un Nou Cicle per Guanyar)no l’ajuda a evidenciar aquestavoluntat de “trencar les costuresdels partits”, citant paraules seves.Jo diria que l’important no és tantel nom sinó el programa. Hem depoder fer arribar a la gent què sig-nifica un nou cicle per guanyar. Elcanvi que hi ha d’haver és de cul-
tura política. No estar tan pendentdels partits, sinó del seu projecte.En aquest sentit, i malgrat que ésveritat que hem acabat escollint unnom llarg, la idea d’un nou cicle perguanyar resumeix molt bé l’esperitamb el qual anem a les eleccions.
Albiol fa temps que l’anomena“la candidata de la CUP” i ara deupensar: m’ha donat la raó.[Somriu] Bé, jo crec que s’ha expli-cat molt que la nostra és una can-
didatura conjunta de Guanyem, elmeu partit, i de la CUP. Però semprehi ha una tendència a simplificarper part de tothom. Sigui com sigui,jo ara soc la cap de llista de la sumad’aquests dos espais i, per tant, as-sumeixo també com a propis elsvalors que significa la CUP.
Què aporta Guanyem a la candida-tura que fins ara havíem conegutde la CUP? Parlen de “municipa-lisme de base”, però la CUP ja el re-ivindicava sempre.Crec que, sobretot, hi aporta plura-litat. Guanyem permet a la CUP noquedar-se tancada només en les si-gles de la seva organització. Li pos-sibilita una obertura. A més, pensoque li aporta una experiència mu-nicipalista més metropolitana.
Precisament, si mirem l’àrea me-tropolitana, els últims anys nohan sigut gaire bons per a Gua-nyem i la CUP. Només cal veureCerdanyola –l’exalcalde Carles Es-colà va 6è en aquesta llista des-prés de plegar el 2019 pels malsresultats a les municipals– o Bar-celona, on la CUP no és al Ple. Sí, però en canvi a Ripollet hem se-guit governant, per exemple. Mésenllà de les situacions conjunturals,crec que les agendes polítiquesque hem impulsat des d’aquestesconfluències són més vigents quemai i es demostren més necessà-ries que mai. Una altra cosa és queen el vessant de la comunicacióamb la ciutadania per convèncer-la que ens voti hi hagi més dificul-tats o menys per aconseguir la sevaconfiança. Això és evident.
Per què un veí o veïna de Badalonao de l’Hospitalet, per exemple, hade votar Dolors Sabater i no JéssicaAlbiach o Pere Aragonès?Per l’honestedat de fer política al ser-vei de la gent sense que hi hagi in-terferències d’altres interessos que
puguin pervertir-ho. Crec que aixòés el que representa la candidaturaque encapçalo i jo mateixa.
Troba a faltar honestedat en la po-lítica nacional, concretament?Sí, trobo a faltar-hi honestedat, since-ritat i crec que massa sovint s’enganyala població i s’està més pendent delsinteressos partidistes i de les picaba-ralles que no pas d’allò que és nu-clear: posar-se al servei de la vida dela gent i millorar-la. I això és el quenosaltres ja hem fet als ajuntaments
i ara ho volem impulsar també a ni-vell de país.
Per fer-ho, normalment cal gover-nar. I vostè ja ha dit que estan pre-parats per entrar al govern.Que estiguem preparats no vol dirque segur que governarem.
Ha matisat que abans s’han d’en-tendre amb el “què”. Quines sónles línies vermelles?La nostra proposta es basa a fer es-tructures públiques que ajudin tanta millorar la vida de la gent com aavançar en la sobirania nacional.Això és el que no s’ha fet en aqueststres anys. No s’ha construït res. Aratoca fer estructures concretes, comcrear una banca pública catalana,una renda bàsica universal, naciona-litzar serveis bàsics com la salut o l’e-nergia... I, a més, desencallar el camícap a l’autodeterminació i la cons-trucció de la República Catalana.Amb tot, seria estrany que la resta departits no es vulguin entendre ambnosaltres, perquè el que proposemsón millores clares per a la gent.
Es veu en un govern amb JxCAT?És evident que el que ens separaamb Junts per Catalunya és el neoli-beralisme que ells defensen. Però novull entrar a fer travesses de partits. 4
Arnau NadeuFotografia: Eduardo Corria
“Hauria preferitque l’aliança deGuanyem i la CUPhagués sigut més àmplia”“Dir que ara
aixecarem la DUI tambéés una soluciómàgica”
9 |
línianord.cat14 de gener del 2021Entrevista
– Vostè ha remarcat molt que estan disposats a entrar al govern, on ésprobable que hi hagi JxCAT. Es veu governant amb ells?
– Amb ells ens separa elneoliberalisme. I que estiguempreparats no vol dir que segurque governarem.
– Arribat el cas, seria consellera?
– Jo estaré preparada perassumir el que calgui. Ja ho vaigfer a Badalona amb l’alcaldia.
3Perquè tot plegat dependrà de larepresentació de cadascú, de la ca-pacitat que tinguem tots de poder-nos posar d’acord en punts clau i, enel nostre cas particular, que les nos-tres assemblees acabin validant elpaper que hem de jugar.
Sigui com sigui, la CUP no s’ha vistmai gaire en un govern amb JxCATi, en canvi, vostè ha remarcat moltque estan disposats a entrar al go-vern, on és probable que hi hagiJxCAT. Per això li preguntava.Nosaltres el que hem dit és queestem preparats per entrar-hi, noque hi vulguem entrar. És a dir, queno se’ns menystingui com a forçapolítica i es descarti d’entrada quepuguem assumir responsabilitatsde govern, si es dona el cas. El mis-satge no és “volem entrar al govern”,sinó “nosaltres també podem go-vernar”. Estem preparats, si es donenles circumstàncies –i tant de bo quees donin–, per governar.
Arribat el cas, es veuria de conse-llera?De la mateixa manera que vaig assu-mir ser alcaldessa de Badalona, si lescircumstàncies ens porten a haver de
governar jo estaré preparada perassumir el que calgui. Però ara no ésel moment de fer travesses, repe-teixo, sinó d’explicar a fons el nostreprojecte.
D’acord, parlem de projecte. “Viaàmplia” d’ERC o “confrontacióintel·ligent” de JxCAT: amb quinade les dues estratègies podriacompartir més coses?Totes dues propostes són solucionsmàgiques. Si aquest eixamplamentque promulga ERC es produeix,tenim garantit que l’Estat ens reco-neixerà? No, no ho tenim garantit.Per tant, no deixa de ser una micaun engany. O la taula de diàleg... Noexisteix. Porten tres anys, s’han re-unit una vegada i què han fet? Nohan fet res. Això no és una taula dediàleg. I a l’altra banda tornen a par-lar de la DUI... Jo hi vaig ser, en aque-lla DUI del 2017, però no es va podersostenir. I durant aquests tres anysde legislatura no s’ha fet ni un solpas endavant cap a sostenir-la. Pertant, dir que ara aixecarem la DUItambé és una solució màgica.
Què proposa, doncs?Deixar-nos de respostes màgiques ienfocar-nos cap a una cosa efectiva:el referèndum. Ja sé que això decepmolta gent, perquè ho interpretencom que l’1 d’octubre no serveix. Iés clar que serveix. El mandat és elde l’1 d’octubre, però aquell man-dat no va ser reconegut ni per Eu-ropa, ni per l’Estat ni per ningú. Ninosaltres mateixos hem estat capa-ços de sostenir-lo. Per tant, no ensenganyem. Fem un nou referèn-dum, però aquesta vegada arri-bem-hi amb la feina feta, tant pelque fa al reconeixement interna-cional com per tenir les estructurespúbliques preparades per podersostenir-ne el resultat. Hem de tenirgarantida la sobirania econòmica,l’energètica, l’alimentària, la sanità-ria... Perquè el resultat del pròximreferèndum sigui vinculant sí o sí.
Creu que els comuns poden com-partir aquesta estratègia autode-terminista?Els comuns estan demostrant seranti-independentistes. És molt dife-rent no estar a favor de la indepen-dència però estar-hi d’acord si elpoble ho decideix que no pas tre-ballar-hi en contra. Els comuns hanperdut aquell esperit del 15-M afavor de totes les sobiranies. Les per-sones que pensen que Catalunya hade fer el seu procés d’autodetermi-nació i que estan d’acord a respec-tar-ne el resultat, sigui quin sigui, jano poden votar els comuns. Perquèaquests s’han demostrat, no nomésanti-independentistes, sinó tambéanti-autodeterministes. Han pactatamb Valls a Barcelona, han votat encontra de la llei d’amnistia... És ungran error, a parer meu, perquè elPSC d’Illa es menjarà el poc espaique els queda. Només ho podrienevitar recuperant la defensa d’aque-lla dignitat del 15-M. Els seus valors.
Parlant de valors, fins ara ha ditque no veia incompatible fer elsalt a la política nacional i alhoraseguir de regidora a Badalona.Ho segueix veient així?Encapçalar la llista conjunta de laCUP i Guanyem per a les pròximeseleccions al Parlament m’apropamolt més a haver d’acabar deixantde ser regidora de Badalona per sernomés diputada. És evident queentraré al Parlament i, per tant, enun futur no llunyà hauré de deixarde ser regidora. Nosaltres, a més,per codi ètic no permetem l’acu-mulació de càrrecs. Tot i això, espe-rem a veure els resultats electorals.
Em sembla que, a Badalona, quanalguns llegeixin això es fregaranles mans.Bé... Jo soc una persona que heestat sempre al servei de la ciutat,des de molt jove i des de molts àm-
bits diferents. Sempre he treballat alservei de Badalona i la meva en-trada al Parlament també serviràper ajudar la ciutat. Perquè les polí-tiques que nosaltres impulsaremsón per millorar la vida de la gent iperquè la Generalitat tingui moltmés en compte el municipalisme iels ajuntaments. Seguiré treballantper Badalona i ara també ho faréper totes les ciutats i pobles del país,des d’un altre àmbit. La meva feinarepercutirà en Badalona i la resta demunicipis, tant si és des de l’oposi-ció com si és des del govern de laGeneralitat.
Amb la perspectiva que dona eltemps, i de cara a unes possiblesnegociacions post eleccions alParlament, quins aprenentatgesn’ha extret d’aquells mesos postPastor en què el fracàs de les es-querres va permetre a Albiol re-cuperar l’alcaldia de Badalona?Que la política de sempre vol expul-sar del seu pastís qualsevol que hientri amb ganes de fer les cosesd’una altra manera. Quan els partitses converteixen en oligarquia, comli ha passat a Podemos ara que go-verna, no volen que gent com jo es-tigui en política perquè representemun perill per al poder de sempre. S’havist molt clarament a Badalona.
La preocupa el resultat que puguitreure a Badalona?En cap moment m’he mirat el pasque estic fent cap a la política nacio-nal en clau d’èxit o descrèdit perso-nal. Si el meu compromís políticamb la ciutat i amb el país depen-gués de les crítiques o dels elogis,malament aniríem, perquè no fariamai res. Jo no estic subjecta a totaixò. El que cal és posar la convicció,l’honestedat i la valentia personal alservei d’un projecte. Perquè no potser que tot el que hem passat i tot elque hem viscut, sobretot l’octubredel 2017, es malbarati en aquestamena de depressió col·lectiva queestem vivint a nivell de país.
El CEO els dona 8-9 diputats perrevertir-ho. Ho firma?Per a la CUP significaria un creixe-ment i, per tant, seria un resultat sa-tisfactori. Però jo soc molt optimistai m’agradaria, fins i tot, aspirar a tenirencara més representació.<
“No pot ser quel’1-O es malbaratien ladepressiócol·lectiva queviu el país”
“Hauré de deixar de ser regidora de Badalona”
“Fem un noureferèndum,però aquest coparribem-hi ambla feina feta”
línianord.cat 14 de gener del 2021
| 10
Badalona
Els primers talls de llum de latemporada al barri de Sant Rocde Badalona van tenir lloc laprimera setmana de desembre.Encara amb el fantasma de l’in-cendi del 5 de gener del 2019molt present al barri, diverses en-titats veïnals com la PlataformaSant Roc Som Badalona van de-nunciar aleshores la situació em-plaçant l’executiu encapçalat perXavier García Albiol a prendremesures al respecte. Uns diesdesprés es produïa el tràgic in-cendi de la nau del Gorg i l’ona-da informativa difuminava unaproblemàtica latent que va es-clatar la setmana passada.
Desenes de veïns van decidirsortir al carrer per protestar perles constants aturades de sub-ministrament i reclamar al con-sistori fermesa per exigir solu-cions a la companyia Endesa. Lasituació de moltes famílies delbarri és d’extrema vulnerabilitati els talls de llum s’estan produ-int en un context de pandèmia ien plena onada de fred. Malgratles insistents reclamacions dediverses entitats i dels grups del’oposició, el govern local no vapronunciar-se al respecte fins alpassat cap de setmana, quan Al-biol es va reunir amb un grup deveïns del barri de la Pau, una al-tra de les zones afectades.
“La situació que han viscut elsveïns durant aquests dies és in-admissible i posarem els recur-sos necessaris per coordinar lesreclamacions. L’empresa no pot
eludir la seva responsabilitat enels talls de llum que s’han produïti per això exigim inversions ur-gents i que no es repeteixinaquests episodis”, assenyalavadissabte el batlle, que anunciavala posada en marxa d’un dispo-sitiu perquè els afectats pogues-sin aportar la documentació ne-cessària per a la reclamació.
Aquest discurs, però, va can-viar dilluns, quan Albiol va anun-ciar l’inici d’un pla de xoc per des-mantellar les plantacions il·legalsde marihuana que, segons ell, es-tarien provocant els talls de lluma Sant Roc. Segons va assegurarl’alcalde, els problemes de sub-ministrament en aquest barrino estan causats per l’estat ob-solet de la xarxa elèctrica –comsí que passa als barris de la Pauo del Centre– sinó que tenen elseu origen en una sobrecàrregadel sistema per l’elevat consumd’aquesta activitat il·lícita.
La rèplica de l’oposició no esva fer esperar i diversos regidors
van acusar el batlle de “crimina-litzar” i estigmatitzar els veïnsd’aquesta zona en comptes d’a-portar solucions a la situació.
QUATRE AGENTS FERITSPer altra banda, Albiol va confir-mar aquest dimecres que quatreagents de la Guàrdia Urbana ha-vien resultat ferits lleus amb con-tusions i esgarrapades després dedescobrir per casualitat una plan-tació de marihuana en un pis ambla llum punxada a Sant Roc.
Des de Sant Roc Som Bada-lona desvinculen l’incident de laproblemàtica dels talls dellum –com sí que fa el consisto-ri–, ja que els fets no han tingutlloc a la zona afectada per aques-tes aturades de subministrament.L’entitat també apunta que caprepresentant de l’Ajuntaments’ha posat en contacte amb les en-titats que atenen les famílies vul-nerables del barri i confirma queestan estudiant demandar En-desa pels talls de llum.
L’alcalde Albiol en una atenció als mitjans aquesta setmana. Foto: ACN
Anton RosaSANT ROC
Sant Roc no compra la via Albiol i vol fermesa contra Endesa
» Entitats veïnals denuncien el discurs “criminalitzador” de l’alcalde,que atribueix els talls de llum a plantacions de marihuana il·legals
Presentació polèmica de la nova campanya de comerç
COMERÇ4L’Ajuntament de Ba-dalona va presentar dilluns unanova campanya per promocionarel comerç local i el consum deproximitat. Sota el lema Bada-lona t’ho dona. Compra al co-merç de Badalona, la iniciati-va –que compta amb un pressu-post inicial de 50.000 euros i elsuport de diversos sectors afectatsper la pandèmia–es difondrà perdiversos mitjans de comunicació,xarxes socials i suports estàtics re-partits per tota la ciutat.
Malgrat comptar amb lacol·laboració –segons la versió
oficial–de representants de sec-tors com l’hostaleria, els res-tauradors, els mercats munici-pals o els autònoms, la flamantcampanya no ha estat consen-suada en les diferents comissionsde treball que es van establir perpoder acordar mesures per a lareconstrucció social i econòmi-ca de la ciutat. Diversos grupscom ERC o els comuns han de-nunciat que la decisió d’impul-sar aquesta campanya s’ha fet deforma “unilateral” sense comp-tar amb l’oposició ni amb les en-titats presents en les taules.
Èxit de seguiment del debatsobre el futur de la C-31
URBANISME4La jornada de de-bat sobre el futur de Badalona enclau d’urbanisme i la transfor-mació de l’autopista C-31 cele-brada divendres passat al Ba-dalona Centre Internacional deNegocis (BCIN) va ser seguidaen directe per prop de 200 per-sones. L’acte organitzat per l’as-sociació Restarting Badalona encol·laboració amb l’Ajuntamentde Badalona i la Diputació deBarcelona va posar sobre la tau-la els diferents reptes i poten-cialitats de la ciutat, aportantpropostes estratègiques que han
de permetre al municipi fer unpas endavant i situar-se comun referent metropolità.
El debat –que va estar mo-derat per la periodista badalo-nina Lídia Heredia– va comptaramb la participació de tres es-pecialistes en diferents àreesque van abordar temes com elsnous usos de les Tres Xemene-ies, l’arribada del tramvia alcentre, la inversió en els polígonsde la ciutat i, per sobre de tot, latransformació de la C-31 com ataulell de joc per a la redefinicióurbanística de Badalona.
La presentació de la campanya de promoció del comerç local. Foto: Aj.
Piscina | Treballadors de la Mireia Belmonte no cobren l’ERTODiversos treballadors de la Piscina Municipal Mireia Belmonte han denunciat a través deles xarxes socials que se’ls ha denegat la prestació que els correspon després del tanca-
ment de totes les instal·lacions esportives per la pandèmia del coronavirus amb un ERTO.
| 12
línianord.cat 14 de gener del 2021 El reportatge del mes
Si parlem de mobilitat aBarcelona i l’àrea metro-politana podem dir quemai plou a gust de tothom.
N’hi ha que creuen que les mesu-res impulsades per l’Ajuntamentbarceloní per reduir els vehiclesprivats convertiran la ciutat i elsseus voltants en un caos. D’altresconsideren que els projectes demobilitat a l’àrea metropolitana,que en gran part lidera el consis-tori d’Ada Colau, són insuficients.Uns darrers aplaudeixen els can-vis per erradicar la contaminació.
El cert és que el debat sobremobilitat a la capital desperta ires.Tanmateix, sovint es parla poc dela mobilitat entre Barcelona i l’àreametropolitana. Com afecten lesmesures impulsades per Colauaquells que no viuen a la ciutat peròhi treballen? Barcelona està aïllant-se dels municipis propers?
Segons dades del 2018, cada diatenen lloc 8 milions de desplaça-ments a la capital. Un 67% són mo-viments interns, mentre que 2,66milions de viatges, el 33% restant,són trajectes entre altres municipisi Barcelona. D’aquests últims, el46% es fan en vehicle privat.
Les persones que no viuen aBarcelona utilitzen més el cotxe isón les que tenen més problemesamb les mesures de l’anomenadanova mobilitat, les quals els prò-xims anys s’intensificaran en vir-tut del nou Pla de Mobilitat Ur-bana 2024 del govern Colau.
Aquest pla vol reduir un 25%l’ús del vehicle privat, augmentarun 7,5% els desplaçaments a peu,un 130% els realitzats en bici i un16% els fets en transport públic.L’objectiu és posar fi a la conta-minació i adaptar la ciutat a la nor-mativa de qualitat de l’aire europea.
ELEMENTS DE CONSENSSi hi ha una cosa en la qual totes lesparts implicades en el debat coin-cideixen és en la necessitat d’im-plementar mesures contra la con-taminació. “Aquesta és la respon-sable del 7% de les morts i d’un decada tres casos d’asma infantil aBarcelona”, denuncia Guillem Ló-pez, d’Eixample Respira.
També es mostra contundentFrancesc Magrinya, director dePlanificació estratègica de l’AMBi conseller del districte de l’Ei-xample per BComú durant elmandat 2015-2019, el qual afirmaque “l’Eixample és una cambra degas” i assegura que “en dos otres anys tindrem una crisi ener-gètica de combustibles”.
Per a Maria Garcia, de la Pla-taforma per la Qualitat de l’Aire,“la Diagonal, Aragó i la Gran Viasón tres autopistes que creuen laciutat i que cal transformar-les”.Des del 2010 Barcelona incom-pleix la llei europea de contami-nació, destaca Garcia.
Fins i tot el RACC o la Plata-forma d’Afectats per les Restric-cions Circulatòries consideren quecal afrontar el problema de la con-taminació a Barcelona. “No somnegacionistes, però creiem quequan es parla de contaminaciósempre s’assenyala el vehicle pri-
vat, quan hi ha altres elements quehi intervenen”, diu Mònica Xufré,de la plataforma.
VEUS CONTRÀRIESCada dia milers de persones esdesplacen a Barcelona per feinai són moltes les que critiquen lesmesures de Colau.
“La mobilitat sostenible es ga-ranteix gràcies al temps gratuïtque generosament milers de tre-balladors entreguem cada dia”, as-severa Xufré. “Si tens una jorna-
da de 10 hores de feina és normalque vinguis en cotxe, perquè elviatge suposa entre 20 i 25 minuts.Si vas a la ciutat en transport pú-blic tardes una hora i perds tempsde qualitat de vida”, reflexiona.“En el debat hi ha massa pessi-misme i poc realisme”, opina, encanvi, Ricard Rial, de l’Associacióper a la Promoció del TransportPúblic (PTP), referint-se a aques-tes postures.
Sigui com sigui, els relats sobredificultats per accedir a Barcelona
amb vehicle privat són abundants.L’Antonio viu a Sant Adrià i treballade repartidor a Barcelona. “Apar-car a certes zones és impossible. Lacirculació és molt lenta per la re-ducció de carrils i per entrar a laciutat tardes una hora”, lamenta.
De la mateixa manera, l’Ale-jandro, que viu a Cornellà, consi-dera que, amb els canvis, Barce-lona es convertirà en “una ciutatde pijos i turistes” on només es po-drà “anar a comprar”. “Et prohi-beixen l’entrada, et multen i no
pots aparcar... I els autobusossón impuntuals i bruts”, critica.
Per a una comerciant del bar-ri de Gràcia que no ha donat el seunom i que viu a Badalona, no po-der fer servir el vehicle privat su-posaria un problema important.“Cada matí surto a les 8.30h per ar-ribar a la botiga a les 10h i quasisempre arribo tard pel trànsit. Ple-go a les 20.30h i trigo una altra horaa arribar a casa. Com que visc a horai mitja del metro, per arribar pun-tual a la feina en transport públic
Les persones que no viuen a Barcelona són les que tenen més problemes amb les mesures de l'anomenada nova mobilitat. Foto: Aj. de Barcelona
Les polítiques de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona han estat moltdebatudes els darrers mesos, però encara no s’ha posat al centre de la discussió
com afecten els que no viuen a la capital. Cada dia tenen lloc 2,66 milions de viatges entre altres municipis i Barcelona: el 33% del total.
La nova mobilitat:encert o nyap?
13 |
línianord.cat14 de gener del 2021El reportatge del mes
n Un home blanc, de classe mitjana ien edat de treballar. Quan pensem enpolítiques de mobilitat sovint es repe-teixen certs patrons de gènere forta-ment imbricats a la nostra societat: le-gislem per a qui té més privilegis. Aixího explica Sara Ortiz, del projected’urbanisme crític Punt 6, quan asse-nyala que “la mobilitat es dissenyaper fer arribar els homes a les sevesfeines”. Això suposa un error de base,ja que els desplaçaments per anar a lafeina en realitat només representen el30% de tots els viatges que tenen llocdiàriament en una ciutat. De fet, el
80% dels desplaçaments que es duena terme a l’àrea metropolitana són demenys de 10 kilòmetres.
Ortiz denuncia que la mobilitatsempre s’entén com si les personesviatgessin soles, quan, de fet, moltsdesplaçaments, més en el cas d’elles,es fan en companyia. “Les cures te-nen molta importància en el tipus dedesplaçaments que fan les dones iaquestes suposen anar amb algú al-tre”, remarca.
Segons l’Institut d’Estudis Regio-nals i Metropolitans de Barcelona,les dones utilitzen molt més el trans-port públic que els homes. L’any2018 el 42% dels homes emprava elvehicle privat per desplaçar-se, men-
tre que en el cas de les dones aques-ta xifra se situava en el 29%. Val a dirque durant la crisi econòmica la dife-rència es va escurçar. El 2012 el 38%d’homes anava en vehicle privat,mentre que només una de cada qua-tre dones ho feia.
Dit això, aquesta no és l’únicaqüestió en què les dones queden so-vint oblidades. Un dels punts mésdestacats dels plans de mobilitat ésel de la seguretat. “Aquest aspectenomés es vincula als sinistres”, refle-xiona Ortiz. “No es té en compte l’as-setjament sexual”, diu per afegir que
moltes dones modifiquen els seusdesplaçaments per evitar el risc deviolació. Des del punt de vista de l’ex-perta, la mobilitat s’ha d’entendrecom un canvi més profund que lesmaneres com ens desplacem. “Ha deser un canvi territorial”, assevera.
En la mateixa línia s’expressa JoséMansilla, de l’Observatori d’Antropo-logia del Conflicte Urbà, que defensaque “la ciutat ha de ser per a la gent iper a la promoció del transport pú-blic”. Per aconseguir-ho, Mansilla diuque la participació del veïnat és im-prescindible perquè l’espai es con-quereix amb “la utilització que en fala gent”. “Cal canviar els codis, fins itot restablir què és un banc”, conclou.
On són les dones?
hauria de sortir de casa a les 6h i nohi tornaria fins a les 23h”, diu.
També és paradigmàtic el casd’una jove relatat per Xufré. Viua Sant Vicenç dels Horts i treba-lla en el servei de neteja de la Ma-quinista. “Plega a les 23.45h i a les24h surt l’últim ferrocarril cap acasa. Ella voldria anar en trans-port públic, però no pot fer-ho. Amés, ara està d’ERTO i no potcanviar-se el cotxe”, detalla Xufré.
Realment, però, les mesuresde mobilitat afecten més les clas-ses treballadores? Les xifres del’Institut d’Estudis Regionals iMetropolitans de Barcelona hocontradiuen. Les persones ambrendes altes són les que més esdesplacen en vehicle privat, men-tre que les de rendes més baixestenen una mobilitat més soste-nible. Els que no viuen a Barce-lona i cobren menys de 8.000 eu-ros anuals es mouen majorità-riament a peu o en bici (48%). Un19% ho fa en cotxe, mentre que el33% restant utilitza el transportpúblic. Per contra, el 59% dels ha-bitants amb ingressos superiorsals 20.000 euros anuals utilitza elvehicle privat.
Això sí, hi ha excepcions enmunicipis amb rendes baixes onel cotxe és indispensable a causade les mancances en el transport
públic, com Badia del Vallès, Ri-pollet, Sant Andreu de la Barca oSant Vicenç dels Horts.
Amb tot, no són les classes tre-balladores les més afectades per lesrestriccions de mobilitat, si bé éscert que algunes mesures com laZona de Baixes Emissions (ZBE)beneficien els que tenen capacitatadquisitiva per canviar de cotxe.
VEUS CRÍTIQUESEl debat sobre la mobilitat éscomplex i està ple de matisos, per-què hi ha molts actors implicats.No només l’Ajuntament de Bar-celona: també l’AMB, l’ATM, elsajuntaments de la zona, la Gene-ralitat i l’Estat espanyol en sónresponsables. A més, la mobilitatestà subjecta als plans de cadas-cuna de les administracions im-plicades. PMU, PMMU, PDM, Plade Rodalies, PDI... Una sopa delletres que fa difícil establir ungran pacte en aquest àmbit.
“No té sentit que la Genera-litat vulgui unir els ferrocarrils deplaça Espanya amb els del bar-ri de Gràcia quan aquest trajec-te es pot fer en metro”, argu-menta Magrinya al·ludint a la vo-cació d’alguns governs de bene-ficiar certes infraestructures. Si-milars són les paraules de Rial,de la PTP, quan cita la “disbau-
El 48% dels que noviuen a Barcelona icobren menys de 8.000euros anuals es mouena peu o en bici, mentreque els de més rendaho fan majoritàriamenten cotxe o moto
xa” que suposen les paradesd’autobusos de la Meridiana, onconflueixen línies urbanes, me-tropolitanes i territorials. “Laplanificació en aquest cas ha deser supramunicipal a l’estil deLondres”, apunta.
Des de l’Ajuntament de Bar-celona, però, defensen que el nouPla de Mobilitat Urbana 2024 ja“contempla mesures supramu-nicipals”. De fet, remarquen que“s’ha desenvolupat en coordina-ció amb l’AMB” i asseguren que“en cap cas desconnecta Barce-lona de l’àrea metropolitana”.
Marc Iglesias, cap de secció demobilitat sostenible de l’AMB,comparteix que hi ha bona dispo-sició de l’entitat per tal que els di-ferents plans de mobilitat es coor-dini. Així mateix, destaca que lamajoria de municipis de l’àreametropolitana estan duent a termeaccions similars a les de Barcelona.
Debat supramunicipal a ban-da, però, són també nombroses lescrítiques a la ZBE. “S’ha compro-vat que el 20% dels vehicles demercaderies és responsable del40% de la contaminació”, alertaMagrinya en aquest sentit. L’expertsubratlla que grans empreses comAmazon subcontracten transpor-tistes sense responsabilitzar-se del’impacte dels gasos que generen.
VEUS FAVORABLESLa mobilitat igualitària que implicagarantir que tothom pugui mou-re’s de forma segura i sostenible faque moltes persones perdin elsseus privilegis en detriment d’al-tres. Amb aquesta idea en el puntde mira, cal dir que no tot són crí-tiques als canvis engegats per l’A-juntament de Barcelona o l’AMB.
Magrinya, per exemple, consi-dera que el consistori barceloní “hafet la seva feina”, tot i que creu queel ja citat Pla de Mobilitat Urbana2024 no aconseguirà reduir un25% l’ús del vehicle privat. Garciaafegeix que “Barcelona ha de lide-rar el canvi tal com ho va fer París”.
Amb tot, la majoria de veus co-incideixen en dos punts sense elsquals qualsevol pla queda coix: lacreació d’un peatge a l’entrada deBarcelona –“és una de les millorsopcions, perquè els diners recap-tats podrien destinar-se al transportpúblic”, afirma Garcia–i la idea quela reducció de cotxes serà impos-sible sense el compromís de totesles administracions per acabarles infraestructures de Rodalies,l’L9 i el Tram.
Un reportatged’Albert Alexandre
El nou pla de mobilitatde l’Ajuntament deBarcelona vol reduir un 25% la presència de vehicles privats a la ciutat i augmentarels desplaçaments en bicicleta un 130%
La mobilitat femenina està invisibilitzada en elsplans de les administracions, que es focalitzen encom es desplaça la ciutadania per anar a la feina
línianord.cat 14 de gener del 2021
| 14
Santa Coloma
Més de 30.000 colomencshan après català a L’Heura
LLENGUA4La tasca dels profes-sionals del Centre de Normalit-zació Lingüística L’Heura de San-ta Coloma de Gramenet ha per-mès que més de 30.000 personeshagin après català els últims 30anys. Aquest equipament va néi-xer el 1990 després de la fundaciódel Consorci per a la Normalitza-ció Lingüística (CPNL) amb la vo-luntat de facilitar l’aprenentatge il’accés a la llengua catalana de la
població adulta colomenca. Des-prés d’assolir un rècord de matri-culacions durant el 2019, la pan-dèmia ha fet disminuir un 36% lespersones que s’han volgut apun-tar a algun dels cursos, situant laxifra total en 1.366 participants en-tre classes presencials i en línia.
Al centre L’Heura s’impartei-xen cursos de tots els nivells dellengua i en grups diferenciatssegons el seu idioma d’origen.
HABITATGE4Nova data per aldesnonament de la família deSanta Coloma de Gramenet queva iniciar una campanya de re-collida de firmes per aconsegu-ir un lloguer social. La previsióera que Lourdes Gimenez –marede tres nens de 4, 5 i 16 anys–ha-gués d’abandonar casa sevaaquest 14 de gener, però la me-diació d’entitats com la secció lo-cal de la PAH ha permès ajornarel llançament, que tindrà lloc elpròxim 25 de febrer.
Gimenez va començar la pe-tició fa prop de dos mesos, quanes va decidir a explicar el seu casa través de la plataforma Chan-ge.org per intentar aconseguir ala desesperada un lloguer socialper evitar el desnonament. “En-tenem perfectament que la pro-pietària del pis també necessitaels diners per viure i nosaltres nopodem pagar-li. Només dema-nem que ens concedeixin unhabitatge de lloguer social on po-der anar a viure quan ens des-nonin”, assenyalava la dona ales-hores, afegint que la seva famí-
lia perdria els més de 46.000 eu-ros que ha invertit entre l’entra-da i les mensualitats del pis onactualment resideix.
El seu cas ha tingut granèxit a la plataforma, on va camíde superar les 130.000 firmes ion desenes de persones handeixat els seus missatges de su-port. Des de la PAH de Santa
Coloma asseguren que la situa-ció en la qual es troba aquesta fa-mília és especialment “compli-cada” perquè el propietari del pison resideixen no és un gran te-nidor i emplacen el consistoriencapçalat per Núria Parlon aimplicar-se en el cas posant so-bre la taula una alternativa so-cial per als veïns afectats.
La família de Lourdes Gimenez. Foto: Change.org
Ajornat el desnonament de la família amb 127.000 firmes
Política | En marxa el 63% de les propostes del PAML’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ja ha posat en marxa el 63% deles propostes que figuren al Pla d’Acció Municipal (PAM) de l’actual mandat,
que es va aprovar fa quatre mesos i on consten un total de 302 accions.
CULTURA4El Centre d’Art Can Sisteré de Santa Coloma de Gra-menet acull una mostra de les colles locals en l’aniversari delCentre de Tradicions Populars Catalanes Joan Pairó. / Foto: Aj.
línianord.cat 14 de gener del 2021
| 16
TECNOLOGIA4La platja del Li-toral de Sant Adrià de Besòs harecuperat la normalitat desprésde tres mesos en obres. L’em-presa catalana AFR-IX Telecomha aconseguit concloure en eltermini previst la primera fase depreparació de la futura estació decables submarins, una infraes-tructura que es convertirà en lavia d’enllaç més ràpida per con-nectar-se per fibra òptica amb elsEstats Units des del sud d’Eu-ropa, Àsia i Àfrica.
En aquesta actuació inicials’ha instal·lat el sistema de ca-nalització que permetrà con-nectar els cables que arribin desdel fons marí amb l’estació d'a-terratge, que estarà situada en unedifici que començarà a cons-truir-se a finals de febrer en unsolar del carrer Ramón Viñas.Aquest enllaç tindrà lloc primersota la sorra de la platja a unsquatre metres de profunditat idesprés continuarà sota els car-rers de Sant Adrià fins a l’estació.
Per raons de seguretat i perevitar comprometre l’activitat
de les empreses que utilitzinaquesta porta d’entrada de fibraòptica, la nova infraestructuracomptarà amb dues rutes capa-ces d’acollir quatre cables ca-dascuna. Amb l’objectiu de cen-tralitzar aquestes connexionss’han construït dues cambressoterrades –una a la platja i l’al-tra al passeig–que faran d’enllaç
amb l’edifici del carrer RamónViñas.
Segons assenyala el cap deprojectes d’AFR-IX Telecom,Gerard Estanyol, el gran repted’aquesta primera fase d’obresha estat salvar l’obstacle quesuposa el col·lector de llevant,que ha obligat els tècnics a ferpassar la canalització per sota.
Estanyol mostra els plànols de la primera fase d’obres de l’estació. Foto: A.R.
Acaba la primera fase d’obresde l’estació de cables submarins
MEDI AMBIENT4El Consorcidel Besòs ha impulsat la ins-tal·lació d’un jardí vertical enun dels murs que flanquegen elparc fluvial del Besòs. Aquestaprova pilot té l’objectiu d’avançaren la renaturalització de l’espai,una estratègia que ha de contri-buir a potenciar la biodiversitati minimitzar els efectes del can-vi climàtic a la zona. Durant unperíode de dos anys, un grup deprofessionals estudiarà l’impac-te que aquesta actuació té en lareducció de la temperatura i l’in-crement de la humitat a l’entorn.
La nova instal·lació funcio-narà gràcies a un sistema de regautomàtic programat per goteigque s’alimenta de les aigües freà-tiques del municipi.
RESIDUS ACUMULATSUn grup de voluntaris de l’ONGecologista WWF ha denunciat ales xarxes la presència d’unagran quantitat de residus en undels canals que connecten amb elparc fluvial del Besòs i ha instatel consistori a prendre mesures.
Un jardí verticalper renaturalitzarel parc fluvial
Tres Xemeneies:Gallego apostaper un pla “social”
POLÍTICA4El futur de les TresXemeneies serà un dels projectesen joc a les pròximes eleccions alParlament. En aquest context, elnúmero 2 d’En Comú Podem,Joan Carles Gallego, va visitar di-lluns l’antiga central tèrmica perpresentar la proposta dels co-muns, que passa per impulsar unprojecte líder en innovació tec-nològica però que també tinguien compte el vessant “social”:“Estem davant d'una oportunitatde desenvolupament urbanísticper a Sant Adrià. Cal compromísper aconseguir fons i una trans-formació que generi benestar ioportunitats”, va afirmar.
Sant Adrià
Gallego a l’antiga central. Foto: ECP
Reciclatge | Èxit de la recollida solidària de vidre: 210 quilosLa campanya solidària per aconseguir productes per als Bancs d’Aliments a través del
reciclatge de vidre impulsada per l’Ajuntament de Sant Adrià amb l’entitat Ecovidrio hasigut un èxit. Només al municipi adrianenc s’han recollit 210 quilos del total de 45.000.
línianord.cat 14 de gener del 2021
| 18
Montgat | Tiana
Nou pic: el risc de brot es dispara al Barcelonès NordSALUT4L’índex de risc de brotha patit un augment considera-ble aquesta setmana al Barcelo-nès Nord. Montgat i Sant Adriàde Besòs, amb 599 i 665 puntsrespectivament, presenten lesmillors xifres d’una zona on totsels municipis tenen una taxa dereproducció de l’epidèmia quesupera l’1,25. Recordem que siaquest número és superior a 1, esconsidera que els contagis per laCovid-19 estan creixent de formaexponencial.
Santa Coloma de Gramenetés la població que presenta pit-
jors dades, amb un índex derisc de brot de 900 punts i unataxa de reproducció d’1,50. La se-gueixen en el rànquing Badalo-na, amb 782 punts, i Tiana, amb747. Pel que fa als últims casospositius diagnosticats gràcies ala pràctica de les proves PCR, Ba-dalona i Santa Coloma són lesciutats que més infectats percoronavirus han detectat en elsúltims set dies, amb 752 i 470persones. A la cua de casos iden-tificats hi ha Tiana, la poblacióque compta amb menys habi-tants de la zona.
TIANA4L’alcaldessa de Tiana,Marta Martorell, ha donat mésdetalls aquesta setmana sobre elcas dels pressupostos partici-patius. Després d’admetre irre-gularitats en el procés de vota-ció en el Ple extraordinari delpassat 30 de desembre que vaforçar l’oposició per tractar laqüestió, Martorell va assegu-rar en la sessió ordinària cele-brada aquest dimarts que les da-des personals i el sentit de votdels veïns que ella mateixa va in-troduir en el sistema van arribara les seves mans a través d’undocument Word.
Segons apunta la batllessa,aquesta informació va ser en-viada pel regidor d’Urbanisme iHabitatge, Mateu Hernández, iella desconeixia que els vots ha-vien estat obtinguts via What-sApp. Recordem que la polèmi-ca va sorgir després que es fil-tressin els missatges que Her-nández va enviar als veïns a tra-vés de diversos grups en aques-ta plataforma per tal de garantirpresumptament l’èxit d’una de
les propostes sotmeses a votacióals pressupostos i oferint-se a in-troduir manualment les dadespersonals de la ciutadania en elprocés. Aquesta forma de vota-ció –que el consistori va justifi-car com a mecanisme per “faci-litar” un procés tècnicament “di-fícil”– no estava contemplada ales bases legals dels pressupostos.
Finalment, però, qui va in-troduir la informació en el siste-ma va ser l’alcaldessa, ja que te-nia accés al sistema com a regi-dora de Participació Ciutadanaamb l’objectiu de “facilitar la re-collida de vots”. En aquest sen-tit, Junts per Tiana ha presentatun recurs per poder accedir a totala documentació sobre el cas.
El Ple telemàtic de gener a l’Ajuntament de Tiana. Foto: Aj.
Martorell va introduir els votsdels pressupostos d’un Word
Un sanitari fa una prova PCR a una dona en una imatge d’arxiu. Foto: ACN
Tiana | Guijarro, nou president de la Comissió GestoraEl president del PSC Badalona, Rubén Guijarro, ha estat escollit com a presidentde la Comissió Gestora que assumeix la direcció del PSC de Tiana després de ladimissió del fins ara primer secretari Xavier Doñate el passat 22 de desembre.
19 |
línianord.catPer a publicitat: [email protected] - 686 429 517 14 de gener del 2021
Amb l’objectiu d’incrementar la visibilitat de les publi-cacions Línia, el Grup Comunicació 21 està culminant laimplementació d’un ambiciós pla d’expositors distribuïtsen mercats municipals, centres cívics, biblioteques, gim-nasos, establiments de loteries, estacions de tren i algunssupermercats.
Actualment ja hi ha ubicats 63 expositors, xifra quearribarà als 88 el pròxim 25 de gener i als 200 abans del30 de març, segons el pla de negoci i industrial de l’em-presa editora.
Davant la crisi sanitària, els expositors permetenuna distribució neta, ordenada i adaptada a les cir-cumstàncies. En aquests moments, Línia ja és l’empresaeditora de publicacions gratuïtes amb més expositors deBarcelona i l’àrea metropolitana.
La xarxa Línia, amb 19 edicions hiperlocals i comarcals,és líder en el segment de proximitat. Disposa de tres set-manaris a l’Eixample, Barcelonès Nord i Vallès Oriental; tresquinzenals al Montserratí, Sants i les Corts; i 13 edicionsmensuals a l’Hospitalet, el Baix Llobregat sud, Espluguesi entorn, àrea de Cerdanyola, Baix Maresme i als distric-tes barcelonins de Gràcia, Sarrià, Ciutat Vella, Horta, SantAndreu i Sant Martí. Totes amb control de PGD-OJD.
SUPORT A LES ONGsLes publicacions de proximitat Línia han signat acords,convenis o col·laboren actualment amb una desenad’ONGs de diferents àmbits socials, locals, nacionals i in-ternacionals. Es tracta d’un pla de suport i difusió per talde contribuir a visibilitzar les diferents campanyes de co-municació de les organitzacions humanitàries.
Així doncs, Línia col·labora amb Mans Unides, CreuRoja, Fundació Vicente Ferrer, Sonrisas de Bombay,ADDA – Associació Defensa Drets Animals, Metges Sen-se Fronteres, Protectora Barcelona, AFANOC – Associacióde Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya,SOS Hurones i Banc d’Aliments.
La xarxa Línia distribueix 200 expositorsper tota l’àrea metropolitana
Davant la crisi sanitària, els expositors permeten una distribució neta, ordenada i adaptada a les circumstàncies
| 20
Esports
Que no es compleixin dos mesossense guanyar cap partit a la lli-ga. L’Industrias Santa Coloma vi-sita aquest diumenge a les cinc dela tarda la pista de l’Osasuna, aPamplona, necessitat d’una vic-tòria que serveixi per rearmar aní-micament l’equip i que, de retruc,els pugui allunyar de la zona pe-rillosa de la classificació.
I és que ara mateix els deJavi Rodríguez són quinzens(ocupen la posició de play-offperno baixar), ja que l’últim triomfque van aconseguir a la lliga es re-munta al 20 de novembre (1-2 ala pista del Palma Futsal). Els co-lomencs sumen 16 punts, elsmateixos que el Jaén (tot i que elsandalusos tenen quatre partitspendents) i el Córdoba (que tam-bé ha de jugar dues jornadessuspeses), però la situació actu-al és lluny de ser crítica, ja que lesposicions de play-off pel títol
són a només quatre punts (el Sala10 Zaragoza, vuitè, en suma 20).
L’Industrias, que va perdre elprimer partit del 2021 (2-3 el di-lluns de la setmana passada) vol-drà recuperar la seva excel·lentversió a domicili del tram inicialde la lliga per derrotar el conjuntd’Imanol Arregui, que ha sumatdos punts dels últims nou i quenomés suma un punt més que elsde Santa Coloma.
ÁLVAREZ, AL TOP10 MUNDIALEsportivament, a més, dillunses va conèixer que el capità Da-vid Álvarez és un dels 10 nomi-nats al premi a millor jugadorjove del món, els Futsal Awards2020. El colomenc Adolfo Fer-nández, ex Industrias i actual-ment al Barça, va ser el guanya-dor d’aquest premi en tres oca-sions de forma consecutiva (en-tre els anys 2014 i 2016).
L’última victòria a la lliga va ser el 20 de novembre de 2020. Foto: ISC
L’Industrias vol trencar la seva mala ratxa a PamplonaPau ArriagaSANTA COLOMA
Bàsquet | La Penya coneixerà dilluns el seu rival a la CopaDilluns que ve se sortejarà l’edició d’enguany de la Copa del Rei, que es jugarà entreels dies 11 i 14 de febrer al WiZink Center de Madrid. El Joventut de Carles Duranconeixerà el seu primer rival, que serà el Madrid, el Tenerife, el Barça o Baskonia.
El Seagull no va jugardiumenge passat contral’Osasuna (hauria d’ha-
ver estat el primer partit del2021) i tampoc competirà aquestdiumenge a casa contra l’Alavés.Així ho confirmen des de l’enti-tat badalonina a Línia Norddiesdesprés que el mateix diumengeel club publiqués un comunicatanunciant “la suspensió tempo-ral de l’activitat”.
Des de l’entitat expliquenque bona part de les jugadores ide l’staff viuen fora de Badalonai que degut al confinament peri-metral vigent, com a mínim, finsa aquest diumenge podrien tenirproblemes per arribar a la ciutatper entrenar i competir.
Així, caldrà trobar data per alspartit contra les vitorianes, jaque el d’Osasuna serà el dimecres27. El viatge a Tajonar, la ciutatesportiva de l’equip rojillo, seràel penúltim compromís del mesde les de Junyent, que el cap desetmana de la setmana que ve jatenien previst gaudir d’una jor-nada de descans.
El Seagull tampocjugarà diumengecontra l’Alavés
Anna Cruz es retira de laselecció espanyola
BÀSQUET4Si el mes passat vaser notícia pel seu fitxatge pel Za-ragoza, dilluns Anna Cruz va tor-nar a ocupar espais informatiuspel seu anunci de renúncia a se-guir a la selecció espanyola.
La badalonina va argumentarla seva postura en una cartaoberta explicant que és “una deles decisions més difícils que hepres a la vida”. Cruz assegura que,“amb 34 anys i havent viscutmoltes coses, crec que és inne-cessari seguir tolerant actes quevan en contra dels meus princi-pis i, abans que tot el que he vis-cut es torni amarg, prefereixo se-parar els nostres camins”.
Cruz diu que marxa “trista”però que és més important el seubenestar que qualsevol medalla.
Foto: Twitter (@CasademontZGZ)
| 22
Viu en línia
Un pis. L’antiga llogatera no ha marxat.S’ha mort, és al llit estirada i no té ningú.En Pau i uns amics de tota la vida han d’or-ganitzar el funeral abans de poder-s’hi ins-tal·lar. Però la morta no serà el problema.Pep Anton Gómez dirigeix aquesta obra,creada per Jordi Sánchez, que es va es-trenar l’any 1994. Un èxit assegurat.
Al teatre Aquitània de Barcelona.
Teatre
KràmpackJordi Sánchez
Si beus i tens el cor trencat, el nou disc dePassenger, Songs for the drunk and brokenhearted, està fet per a tu. El tretzè àlbumd’aquest cantautor britànic, que va fer lavolta al món l’any 2012 amb la cançó Lether go, s’havia de publicar el maig passat,però l’artista va decidir ajornar-ne l’estrenaper la pandèmia. Això li ha permès cre-ar noves cançons i incloure-les al disc.
Música
Nomadland, que es va endur el Lleód’Or al Festival de Venècia de 2020, arri-ba ara als nostres cinemes. Es tracta d’undrama indieon la protagonista explora lavida nòmada a l’oest dels Estats Units des-prés d’haver-ho perdut tot. Sota la direccióde Chloé Zhao, Frances McDormand li-dera un repartiment de luxe i LudovicoEinaudi hi posa la música.
Pelis i sèries
NomadlandChloé Zhao
Songs for the drunk...Passenger
Una exposició vampíricaEl CaixaForum de Barcelona ens dona l’oportunitat de
fer un recorregut per l’evolució del mite del vampir através de la representació que se n’ha fet en diverses
disciplines artístiques. Se centra sobretot en el cinema,però també en obres literàries i altres modalitats, com
ara els collages surrealistes de Max Ernst, alguns gra-vats d’Els Capritxos de Goya o les pintures inquietants
de l’artista contemporani Wes Lang. L’exposició, no re-comanada per a menors de 12 anys, es pot visitar de
dilluns a diumenge al CaixaForum fins al 31 de gener.
De la mà de Patricia Conde, Ángel Martín (Bar-celona, 1977) va amenitzar la sobretaula de mi-lers de persones cada dia amb el programa deLa Sexta Sé lo que hicisteis..., que es va estrenarel 2006 i va acabar el 2011. Tot i que Martín ja
havia fet abans els primers passos en la comè-dia, aquell format el va donar a conèixer al gran
públic. Quan va acabar, el barceloní va passarun temps allunyat de la pantalla petita, però el2014 va començar a presentar el programa Ór-bita Laika a La 2, del qual va marxar un any més
tard. El 2018, Movistar+ va recuperar l’exitóstàndem Martín-Conde, que ara presenta Dar
cera, pulir #0. Sempre que ha estat fora de la te-levisió, l’humorista ha aprofitat per créixer a in-
ternet i, des de finals del 2020, s’hi ha consoli-dat amb una mena d’informatiu breu en clau
d’humor que publica cada matí a les xarxes.
Á N G E L M A R T Í NQUI ÉS?ÉS FAMÓS PER...
A LES XARXES...
Ser un còmic habitual de la televisióVa saltar a la fama amb el programa ‘Sé lo que hicisteis...’
Famosos
Popularitzar un informatiu matinal particularCada matí publica píndoles sobre l’actualitat en clau d’humor
Tot un èxitMilers de persones veuen i lloen els seus vídeos cada dia
QUÈ HA FET?
La fitxa
No t’ho perdis
L’Arnau i la Renata són dos joves que es-tan a punt de deixar l’institut de Barcelonaon estudien i es troben en un momentcrucial de la seva vida: busquen el seu llocal món. L’Arnau demana a la seva amigaque li faci fotos “vestit de dona”, ella s’hiavé i aquí comença un camí on es co-neixeran, lluitaran amb els seus fantasmesi aprendran a conviure amb el seu passat.
Llibres
Galetes de mel i gingebreAlba Sabaté
| Super Meat BoySuper Meat Boy Forever, la nova entrega del famós títol d’acció i plata-
formes, ofereix 7.200 nivells. Per a PS4 i 5, Xbox, Switch, PC i mòbil.
23 |
Viu en línia
EL CONSELL DE LA SETMANA
SIGUES REALISTA
Com més generals siguin els teus propòsits, més difícil serà complir-los, així que concreta’ls tant com puguis
VES A PAMS
CONCRETA
EXPLICA-HO
E S T I L S D E V I D A
i OCI
Semblava que aquest moment no arribaria mai, però ja po-dem dir que el 2020 és història. Tot i que la pandèmia delcoronavirus continua aquí, tenim motius tan convincents
com la vacuna per pensar que el 2021 serà un any millor. Siguicom sigui, el mes de gener ja és aquí i això és sinònim d’unacosa: és l’hora dels propòsits d’any nou. Bé, de fet, el momentde pensar-los ja ha passat, ara toca la part més difícil: complir-los. Segons un estudi de la Universitat d’Scranton, Pennsilvània(EUA), només un 8% de les persones que es marquen un objec-tiu a principis d’any el compleixen. Tenint en compte això, laUniversitat Oberta de Catalunya (UOC) va fer fa dos anys unallista de consells –plenament vigents– per aconseguir aquestspropòsits. El primer i més important és ser realista i establir me-tes assumibles per evitar frustracions. També cal concretar almàxim els objectius perquè, com més generals siguin, méscomplicat serà dur-los a terme. Un altre consell és avançar gra-dualment, plantejant reptes més petits per a cada mes, perexemple. Finalment, es recomana explicar els propòsits i la sevaevolució a familiars i amics per augmentar el nostre compromís.
Complir els propòsits d’any nou
Procura establir metes que puguis assumir per facilitar-te’n el compliment i evitar-te frustracions
Les claus
Un altre bon consell és avançar gradualment: marca’t al calendari reptes més petits per a cada mes, per exemple
Fes saber a familiars i amics quins objectius t’has proposat: és una manera d’augmentar el teu compromís
