1

Escolesal Palau

DOSSIER EDUCATIU

KantiKipugui al palauPalau de la Música Catalana

Índex

1. El Palau de la Música P. 03

2. Introducció P. 04

3. El cor P. 05

4. Guió i cançons del concert-espectacle P. 13

5. Recursos didàctics per treballar a l’aula P. 16

6. Materials d ampliació P. 34

7. Bibliografia P.38

8. Discografia P.39

9. Pàgineswebd´interès P.40

10. Fitxa artística P. 44

3

El palau de la Música Catalanavaserconstruïtentreel1905iel1908perl’arquitectelluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Catalàifinançatambfonsprocedentsdesubscripciópopular.

ElPalaudelaMúsicaCatalanaésunaperlaarquitectònicadelModernismecatalà,l’únicasaladeconcerts modernista declarada patrimoni Mundial per la unESCO(4dedesembrede1997),queesdevéactualmentunpuntdetrobadaineludibledelavidaculturalisocialdeCatalunya.Amésconstitueixunpatrimonisimbòlicisentimentaldetotunpobleques’identificaamblasevahistòria.

L’edificis’articulaalvoltantd’unaestructuracentralmetàl·licarecobertadevidre,queesconjugaamblallumnaturalperconvertirl’edificiméssignificatiudel’obradeDomènechiMontanerenunacaixademúsicamàgicaonescombinentoteslesartsaplicades:escultura,mosaic,vitralliforja.LesvisitesguiadesqueofereixelPalaudelaMúsicaCatalanasónunacitaineludibledel’estadaaBarcelona.

La Sala de Concerts−unadelesméssingularsdelmón−haestatdurantmésdecentanysl’escenariprivilegiatdelavidaconcertística,nacionaliinternacional,delaciutatdeBarcelona.Haacollitestrenesmundialsiésunreferentmusicaliarquitectònicdelaciutatiunpuntdetrobadaculturaldeprimer ordre. Presidida per l’orgue sobre l’escenari i amb una lluerna centralquerepresentaelsol,lasalagaudeixdellumnatural.Unasalamísticaiparadoxal,queestrobarepletadefigurescomlesmusesqueenvoltenl’escenari,lesvalquíriesdeWagnerquesorgeixendelsostre,unbustd’AnselmClavéaunabandaideBeethovenal’altra,icentenarsd’elementsdelanatura,comflors,palmeres,fruits,gerrosivitrinesplenesdejoies.

AbandadelagranSaladeConcerts,elPalaudisposadeduessalesmésonesdesenvolupalavidaconcertísticadelainstitució.D’unabandaelpetit palau,unauditorimoderninauguratel2004idealperaconcertsdecambraopetitformatambunescondicionsacústiquesexcel·lentsiequipsaudiovisualsd’altatecnologia.L’últimespaiéslapetitajoiadelPalaudelaMúsica,laSala d’assaig de l’Orfeó Català.Unespaiíntimiacollidorontenenllocconcertsdepetitformat,conferències,presentacions,ionassagenelscorsdel’OrfeóCatalà.Aquís’hitrobalaprimerapedraqueesvacol·locarel1905durantlaconstrucciódelPalau.Ambunarcsemicirculardebutaques,queescorresponamblamitjallunadel’escenariqueestrobaalseusostre,estàcaracteritzadaperunesgranscolumnes,vitrallsidecoraciódel’època.

Un altre espai representatiu del Palau és l’emblemàtica Sala lluís Millet,ungransaló–saladedescansitrobada–dedicatalmestreMillet,fundadordel’OrfeóCatalà.Lasalas’alçafinsadospisosambgransvitrallsornatsambmotiusflorals,d’unefecteextraordinari.Imésexcepcionalencaraéslabalconadaqueesveuatravésd’aquestsvitralls,ambunadoblecolumnataambunacoloracióiornamentaciócaracterístiques.TambéésescenariprivilegiatelFoyer del palau,elqualadmetunanombrosaconcurrènciaqueocupacadiresitaules,tantquanhihaaudicionscomquans’utilitzaderestaurant-cafeteriaindependent.Elsamplisarcsdemaonscombinatsambceràmicavidriadadecolorverdiflorstambéceràmiques,rosadesigrogues,confereixenaaquestespaiunatonalitatsingularimoltpròpia.

1. El Palau de la Música

4

El concert-espectacle Kantikipugui al Palau té com a protagonista principal el Cor de Cambra delPalauipreténoferirunapropostafresca,innovadoraiallunyadadelques’esperad’unconcertconvencionald’uncorclàssic.D’aquestamanera,encomptesdel’immobilismeilaformalitatquesónhabituals,enaquestespectacletrobareu,amésamésd’unaposadaenescenaespectaculariunainterpretaciómusicalimpecable,undinamismeiunagammaàmpliaderegistressonorsquenousdeixaranindiferents.

ElrepertorimusicalseleccionatcomprènobresmestresdediversosautorscomVivaldi,Fauré,Debussy,Saint-Saëns,Petrassi,Offenbach,Xostakóvitx,AndersoniWeil,entred’altres.Lagranmajoriadelespecesinterpretadesenaquestespectaclesónadaptacionsperacordelesobresoriginals,arranjadesexpressamentperal’ocasióperPedroPardo,directord’orquestraicompositor.Lesobresescollidesconfigurenunampliventalld’estilsigèneresmusicalsquevandesdelBarroc,finsal’Impressionismemusical,delbarbershopaljazz,idelamúsicadelsegleXXfinsalacomèdiamusical.

Elconcert-espectaclehaestatpensatperquèapartird’unfilconductorquesuggereixunasèried’ambientsisituacionsprovinentsdeladramatúrgiaplantejadaperOriolÚbeda,elscantantsesdevinguinelsprotagonistesveritables.Aixídoncs,podremveurecomelCorcantaenunasèriedecontextosquenolisónhabituals:música,dansa,joc,somnis,juguesques,etc.

Unaltreaspectequediferenciaaquestconcert-espectacleésquegairebétoteslesobress’interpretenenconstantmoviment,seguintuncriteriestètic/coreogràficdegestosipassosquesuposenungranrepteperalscantantsacausadeladificultatd’haverdecantariballaralhorasensequeensurtinafectadeslesestabilitatsrítmiquesitonals.Eldissenyimuntatged’aquestescoreografiessónobrad’AlíciaPérez-Cabrero.

Unaltreaspecteoriginald’aquestespectacleésl’úsocasionaldelaveuperalaimitaciódesonsdiversos,desdepilotesdeping-pong,bàsquetoinstrumentsmusicals(metalls,percussionsocontrabaixos)utilitzantsonsonomatopeics.

Lagranfascinacióque,d’unabanda,tenenelsinfantsperalaimitaciódesonsamblaveu,lescoreografiesilamúsicaengeneral,id’altrabanda,lagrancategoriadelesobresques’interpreten,fanqueaquestapropostaeducativasiguidegraninterèseducatiuilúdic.

2. Introducció

5

Elnuclid’aquestespectaclepivotasobredoselementsfonamentals,quesónlamúsicacoralielseuprincipal protagonista: el cor.

Aquestasecciótécomaobjectiudescriuredetalladamentelconceptedecor,lesdiversescomposicionsquepotadoptar,lessevesdisposicionsiunresummoltgeneraldelseudesenvolupamentalllargdelahistòria.

3.1. Concepte

Podríemdefinir“cor”demaneragenèricacomunaexpressiómusicaldepersonesqueuneixenlessevesveuspercantar.Aquestaexpressióestrobaactualmententotselsnivellsientoteslessocietatshumanes,perbéqueesconservaendiferentsestadisdecomplexitat.L’origenetimològicdelmots’atribueixalllocfísicdelesesglésiesanomenatcor,onsesitualacomunitatdereligiosospercantarelsoficisdivins.Elsmembresdelcors’anomenencantantsocantairesiaquestssesubordinenalesindicacionsd’undirectordecorquetélaresponsabilitatdetriarelrepertori,treballar-loambelscantaires als assaigs i dirigir el cor als concerts.

3.2. Composició de veus (cordes)

Elscomponentsqueintegrenuncordeterminendemaneramoltimportantelsoielseurepertori.Unprimerpasentotaformaciócoralconsisteixenl’assignaciód’unaveu(ocorda)acadacomponent,enfunciódelasevatessituraitimbre.

Aixídoncs,lesveusdeneninenaabansdelapubertats’anomenenveusblanquesiesdivideixenenfunciódelatessituraen1a,2a,3aveu,etc.,enumeradesdetessituraagudaagreu,respectivament.Altresclassificacionslesdivideixenentiples1,tiples2icontraltsd’agutagreu,respectivament.

Lesveus(ocordes)femeninesesdivideixenensoprano(S),mezzosoprano(M)icontralt(C),enumeradesdetessituraagudaagreu,respectivament.Lesveusespodensubdividirendosgrups(subcordes1i2)tambéenfunciódelatessituraitimbre.

Lesveusmasculinesenlapubertatpateixenunatransformació,pelquefaatimbreitessitura,moltmésacusadaquelesfemeninesiesclassifiquendemanerageneralencontratenor(CT),tenor(T),baríton(BT)ibaix(B),enumeradesdetessituraagudaa

Greu,respectivament.Anàlogamentamblesveusfemenines,algunescordesmasculinespodensubdividir-se(en1i2)sielnombredepartspercantaraixíhorequereix.

Calesmentartambéuntipusdeveumasculina(actualmentdesapareguda)anomenadaveudecastrat,resultatdel’extirpaciódelesgònadesdel’infantabansdelapubertat.AquesttipusdeveusvansermoltapreciadesdurantelsegleXVIIperòvandecaureambeltemps,perlapresènciadecontratenorsbeninstruïtsiamesuraquelesdonesvanaccediracantaralsoficisreligiosos.Tambéesvadeixardepracticarlacastracióperlacrueltatquesuposaval’extirpaciódelsgenitalsd’uninfantsense el seu consentiment.

Elscorsformatsperveusmasculinesifemeninesconjuntaments’anomenencorsmixtos.Elscontratenorsenelscorsmixtosnoformenunacordaapart,sinóques’assimilenalacordadecontralts.

3. El cor

6

Alquadresegüentestrobenresumitselsprincipalstipusdecorsqueespodenobtenirenfunciódelasevacomposiciódeveusiedatsacompanyatd’exemplesrealsdecorsexistents.

Acontinuacióesmostraunafiguraenquèesclassifiquenlesveusadultesenfunciódelregistreilatessitura.

Nen Nena Soprano Mezzo Contralt Contratenor Tenor Baríton Baix Exemples

Escolania Esc. MontserratPetits Cantors deViena

Cor infantil(11-16anys)

AmicsdelaUnió,CorVivaldiC.InfantilOrfeóTapiola

Cor juvenil(16-18anys)

Divisi

Cor jove(18-26anys)

Albada,

C.JoveOrfeó

Cor adult OrfeóCatalàMonteverdiChoir

Cor masculí MonjosdeSilosExèrcitRus

Cor femení C.NoiesOrfeóOrfeóFemeníGranollers

** ** ** *

* * * * * * ** * * *

* * *

BAIX

BARÍTON

TENOR

CONTRALT

MEZZOSOPRANO

SOPRANO

7

3.3. Disposició de les cordes

Lacol·locacióidisposiciódelesdiversesveusd’uncoral’espaionescantaobeeixadiversoscriteris(acústics,històrics,escènics,etc.).Acontinuaciós’enumerenlesconfiguracionsméshabitualsquepotadoptar un cor.

3.3.1. Disposició per blocs linealÉsladistribucióméshabitual,enquèlescordessesituend’esquerraadretarespectedeldirectorseguintelcriterideveusagudesagreus.Malgratqueexisteixenaltresdistribucionsperblocs,nomésenrepresentemlaméstípica.Persimplificar,nomésrepresentemduesfileresdecantants,peròenpodrien ser més.

3.3.2. Disposició per blocs amb veus femenines al davant:Ésunadistribucióques’utilitzabastantquanescantaamborquestraperafavorirlaprojecciódelssonsagutspersobredelssonsdel’orquestra.Malgratquesónpossiblesaltresdisposicions,nomésrepresentem la més típica.

3.3.3. Disposició barrejada per quartets o altres agrupacions de veus:Aquestadisposiciós’utilitzaenconcertsa cappellaperobtenirunefectesonorhomogeniicompactemoltsorprenent.Consisteixaferagrupacionsdecantantsenquèhihagiunsolindividudecadacorda.Aquestesagrupacionsesdistribueixenenfileresial’atzar.Aquestesdistribucionsbarrejadesrepresentenunadificultatafegidaperalscantaires,ennotenirunareferènciaproperadelessevesveus,idemanenundominitècniciunagranseguretatindividual.

3.3.4. Disposició a l’atzar:Aquestacol·locacióconsisteixadeixarquelesveusesdispersinsenseseguircapcriterimésenllàdel’aleatorietat.L’efectesonorresultants’assemblamoltalques’obtéambladisposicióperquartets.

SSSSSSSSSS

CCCCCCCCCC

TTTTTTTTTT

BBBBBBBBBB

TTTTTTTTTT

BBBBBBBBBB

SSSSSSSSSS

CCCCCCCCCC

SBTC STCB CTBS TBSCCTBS BCTS TBSC BCTS

SBCC SBTT SBTC CSCTBTBS BTSS BCTS TBCC

8

3.3.5. Disposició en doble cor:Algunesobresestanpensadescomundiàlegentredosoméscorsiaquestsespodensituardecostatobéenfrontatsiseparatsfísicamentl’undel’altre(cori spezzati).Lesdistribucionsinternesdeveusdecadacorpodensercomqualsevoldelesmaneresexposadesanteriorment.

3.4. Dimensions del cor

Elnombredecantantsd’uncorésunfactorquetambédeterminamoltelsoresultantielrepertoriqueespodràabordar.Enfunciódeldimensióesparlade: •Agrupacionsvocals(finsa8membres) •CordeCambra,Capella(de8a24membres) •Cor(apartirde24membres)

3.5. antecedents històrics

3.5.1. Antiguitat i edat mitjanaEsconeixl’existènciadecorsorganitzatsjaenelmónantic.ASumer,Egipte,Assíria,PalestinaiGrèciahihatestimonisdel’existènciadelcantcoral.Al’AnticTestament,perexemple,hihaal·lusionsagrupscoralsbenorganitzatslligatsalculte.AGrèciaelscorscantaveniballavendurantlesrepresentacionsteatrals,tantdetragèdiescomdecomèdies.Nomésescantavamúsicamonòdica.Elsromanstambécultivarenelcantcoral.Estéconstànciadelasevaexistènciadesdelsprimerstempsfinsal’èpocaimperial.Elsprimerscristiansinspirarenelsseuscantsenlatradiciójueva,especialmentpelquefaalssalms.Ambl’edictedeMilà(313dC)deConstantíelGranelcristianismeesconverteixenlareligióoficialdel’Imperiromà.Ambeltempselscantss’anarenrefinantisofisticantiaviatcalguerenexpertscantorsambbonaformació.ElpapaSantSilvestrefouelfundadoraRomadela primera schola cantorum.PosteriormentelpapaGregoriI(590-604)foul’impulsordelareformadelalitúrgiaidelamúsicaal’esglésiaireorganitzàl’schola cantorumtotinspirant-seenelsmètodesmusicalsde l’orde benedictí. Es consolida llavors el cant gregorià en la litúrgia occidental

COR 1 COR 2

CO

R 1

CO

R 2

9

LespartsdestinadesalcorromanguerenmonòdiquesfinsalprimerterçdelsegleXV,onapareguerenjaformescoralspolifòniques.Alesesglésiesielsmonestirsdel’edatmitjanaelscorsestavenconstituïtsexclusivamentpernensihomes.Documentsdelabaixaedatmitjanarevelenqueelscorsdelescatedralsestavenformatsperentrequatreisisnens,ientredeuitretzehomes.Elscors(capelles)queinterpretavenlapolifoniaerengrupsreduïtsibeninstruïts,ipodienestardoblatsperinstrumentsdecordaidevent.Lamúsicaprofanamedievalerainterpretadaperunconjuntmoltreduïtsdeveusiinstrumentsil’úsdecorserarar.AAlemanyaesconeixiaungremidecantants(Meistersingers)queseguienlestradicionsdelsMinnesingers(trobadorsalemanys)iqueprobablementvancompondreobresperacor.PosteriormentR.WagnerenlasevaòperaEls mestres cantaires de Nurembergendescriul’estildevida.Altresgremispoderososiinstruïts,comelsfrancmaçons,podienhaverfetúsdelamúsicacoralperalsseusritusiniciàtics.Caldestacarquelaconservació de les obres gregorianes va ser possible gràcies al desenvolupament de la notació musical ialapossibilitatd’editarllibresmanuscrits.Lamúsicavulgarbensegurquegaudiad’unagranriquesademelodiesdetavernaidecançonsdetrobadorsijoglars,perònos’hanpogutconservarperdesconeixementdelanotaciómusical.Unaexcepciódelques’haafirmatanteriormentpodrienserelscantsrecollitspelsgoliardsentreelsseglesXIIiXIII,queforendescobertsalsegleXIXal’abadiadeBenediktBeuern,consistentsenfragmentsdepoemesimelodiesprofanesambtemàtiquesd’amor,elviilasàtira.AquestspoemesforenmusicatsperCarlOrffenl’obraCarmina Burana.

3.5.2. RenaixementElscompositorsexplorarenlesmúltiplespossibilitatsqueoferial’aplicaciódelapolifoniaalscorsis’anarenestablintunespautesquehanperduratdurantmoltdetemps.Aquestéselcasdeladivisiódelcorenquatreveus.CapafinalsdelsegleXVIapareguerenelsnomsllatinsperdesignaraquestesquatreveus:bassus, tenor, altus i superius,nomaquestdarrerqueméstards’italianitzàcomasoprano.Malgratqueesconsolidésenquatreelnombreestàndarddeveusd’uncor,éspossibletrobarcomposicions renaixentistes per a més veus. En els cors de les esglésies els nens s’ocupaven de les veus d’altus i superiusialgunshomeselsajudavenutilitzantelfalset.

10

AlasegonameitatdelXVIIelscastratsforenintroduïtsalscorsdelesesglésies.ElscorsdelRenaixementerenmésnombrososqueelsdel’edatmitjanaisovinterenacompanyatsperinstruments.L’orguenoacompanyaràelcorfinsafinalsdelsegleXVI.Apareixl’úsdelatècnicadel doble cor (cori spezzati).Lamúsicaprofana,enàmbitsaristocràticsiburgesos,noempragrupscorals,sinógrupsdesolistes.Enaquestperíodecaldestacarlaimportànciaquelainvenciódelaimpremtavasuposarperaladifusióipreservaciódelpatrimonimusical.

3.5.3. BarrocEnaquestperíodeapareixennousgèneresmusicalsqueobrennovespossibilitatsalamúsicacoralanteriormentlimitadagairebéambexclusivitatalcamplitúrgic.Und’aquestgèneresésl’òperabarroca.Enunintentd’emmirallar-seenl’anticdramagrec,lesprimeresòperesdonarenunpaperpreponderantalcor.Ambeltemps,però,aquestperdéprotagonismeendetrimentdelesveussolistes.AFrançaelcorcontinuàessentmoltimportant,perexemple,enles tragédies lyriques. Els oratoris forenuncampidealperaldesenvolupamentdelscors,jaqueresultavenmésbaratsquelesòperes.Enelsprimersoratorisintervenienpoccantants,peròcapafinalsdelperíodeBarroc,especialmentenelsoratorisdeG.F.Händel,hiinterveniengransformacionscoralsiorquestrals.

3.5.4 Mitjans del segle XVIII a inicis del segle XXILa música coral continua trobant altres vies d’expansió a part de la litúrgica. La Revolució Francesa marcaunabansiundesprésdelaconcepciódelamúsicacoral.Elfenomencoralsesocialitzaperconvertir-seenunelementaglutinadorivertebradordelasocietat.AlsegleXIXapareixennovesformesmusicalsdecaràctersecular.UndelsprimersexempleséslaNovena Simfonia de L.vanBeethoven,quefouundelsprimersexemplesdecorsimfònic.Lesòperesromàntiquestambérequereixendegransmassescorals,coméselcasdelesòperesdeG.Verdi.

11

Paral·lelament,lamúsicasacradeixad’estarconfinadaalesesglésiesis’interpretaalsteatres.AEspanyaesconsolidenlesrepresentacionsdezarzuela,ambl’aparicióresultantdelscorsdesarsuela.

Catalunyanoquedaalmargedelatendènciageneraleuropeadelarevaloraciódelamúsicapopularil’aficiópelcantcoralanivellaficionat.JosepAnselmClavéameitatdelsegleXIXfundadiversesassociacionscorals,queforenl’origendelCorsdeClavé,ambl’objectiudeculturitzarlaclasseobreraiallunyar-ladelestavernes.MéstardarribàdeFrançaelfenomenorfeonísticques’estenguépertotEspanya.ACatalunyacaldestacarcomabucinsígnial’OrfeóCatalàfundatperLluísMilletiAmadeuVives.

DurantelsegleXXapareguerenelsprimerscorsmixtosprofessionalsnovinculatsaàmbitseclesiàsticsnioperístics.Moltsd’aquestscorsnasquerensotaelpatrocinidelesgransemissoresderàdioitelevisió,dedeterminadesorquestressimfòniquesid’altresentitatsprivadesiempresespatrocinadoresd’iniciativesculturals.Gràciesalaràdio,latelevisióielfonògraf,quefacilitarenladifusióil’enregistramentendirectedelamúsica,l’activitatcoralalsegleXXs’esténiesmultiplicàambrapidesapertotselspaïsosdeculturaoccidental.Moltscors,tantprofessionalscomaficionats,estanorganitzatsenfederacionsregionals,nacionalsifinsitotmundials,fetquedemostralasevaforçailasevaconsolidaciócomaelementvertebradordelasocietatcivil.

DelsEstatsUnitsd’Amèricaensarribarennousgènerescoralscomelgospelilacomèdiamusicaliaixòfomentàl’apariciódenoustipusdecors.

12

L’arribadad’internetideleseinesinformàtiquesaplicadesalamúsicahanfetpossibleunaaltraveritablerevoluciódelaproducciómusical.Existeixprogramarid’ediciódepartitures,pàgineswebd’intercanvidepartitures,arxiussonorsamblesdiversesveus(CPDL),veritablesfonotequesenlínia(Spotify)ifinsitotlacreaciód’uncorvirtual(EricWhitacre)formatpermilersdepersonescantantalhoradesdecasaseva.Lligadesalfenomend’internethanaparegutdarreramentnovesformesd’expressiócoral,comellipdub o la flashmob.ElmovimentcoralaCatalunyatéunagranforçaiexisteixennombrososgrupscoralsmixtos,femenins,masculins,infantils,joves,moltsdelsqualsestrobencoordinatsperlaFederacióCatalanad’EntitatsCorals(FCEC).

Flashmobhttp://www.youtube.com/watch?v=SXh7JR9oKVE

13

introducció

L’escenariapareixreconvertitenunauditoricobertdeplàsticsblancs;d’unlateralapareixelpianista,queimpacientmiraelrellotgeiesdisculpaalpúblic,jaqueésl’horadelconcerticapmúsicmésnoestrobaalasala.Retiraelplàsticquecobreixelpianoielcomençaatocaramblaintenciódefertempsperquètothomarribi:

ESCEna núm. 1 THE SYNCOPATED CLOCK (El rellotge sincopat) leroy anderson / arr. pedro pardo

Elscantantsdelcor(queenaquestaescenaactuend’espectadorsdelconcert)s’afegeixenacantarambelpianistaiapocapocsesituenalescadiresquehihadisposadesal’escenarid’esquenaalpúblicesperantquecomencielconcert.Elpianistas’excusanovamentidiuquesensedirectornimúsics no pot començar el concert i llavors comença una segona peça:

ESCEna núm. 2 SUITE DE JAZZ NÚM. 1 - POLCA D. Xostakóvitx / arr. p. pardo

Finalment arriba la directora baixant per les escales a cuita-corrents i els músics es disposen en dues fileresbenendreçadesbarrejatsperquartetsdavantdeldirector.Començaelconcert:

ESCEna núm. 3 LES FLEURS ET LES ARBRES (Les flors i els arbres) text: anònim / Música: C. Saint-Saëns

Acabadaaquestapeçamusical,ladirectoratornaamarxarprecipitadamentescalesamunt,elscantantss’asseuenenduesrengleresdecadiresdecaraalpúblicidosd’ellscomencenajugarunapartidadeping-pong.Quans’acabalapartida,elsaltrescantairesimprovisenuncampidosmésjugaranabàsquetmentrenotornaeldirector:

ESCEna núm. 4 LA PILOTA Eulàlia antonès / arr. p. pardo

Desprésdejugaramblapilota,elscantairesesdivideixenambdosgrupsiespreparenperinterpretarlasegüentpeça:

ESCEna núm. 5 SUITE DOLLY / BERCEUSE (CanÇÓ DE BRESSOl) g. Fauré / arr. p. pardo

Desprésdecantaraquestacançódebressol,ladirectoradelcortornaal’escenaicomençaadirigiraquestapeça:

4. Guió i cançons del concert-espectacle

14

ESCEna núm. 6 NONSENSE (ABSURD) / Fragment iii text: E. lear, trad.: C. izzo / Música: g. petrassi

Mentreelscantairesinterpretenaquestapeça,elsvaarribantlasonimicaenmicas’adormenenunsomni ben dolç.Immediatamentlallumcanvia,apareixlallunaprojectadaalstubsdel’orgue,iladirectoracomençaa despertar als cantants amb la seva batuta màgica:

ESCEna núm. 7 HIVERN / “laRgO” C. Debussy / arr. p. pardo

Elsomnicontinua,araesconverteixenengatsijuguenentreells:

ESCEna núm. 8 THE WALTZING CAT (EL VALS DEL GAT) l. anderson / arr. p. pardo

Elscantantss’aixequenisimulenunmaronejantambelsplàsticsiunvaixelltrencalesones:

ESCEna núm. 9 BARCAROLLE (BARCAROLA) J. Offenbach

Lail·luminaciócanviasobtadamentauncolorvermell,elsomnitotseguitesconverteixenunmalson,lescriaturesdel’infernsurtenalasuperfíciedelaterraiesgeneraunasituaciódepàniciterror:

ESCEna núm. 10 LES DJINNS (ELS GENIS) text: Victor Hugo / Música: g. Fauré

Aquestmalsondesvetllaelscantaires,ques’aixequenicomencenaballarunadansamediterràniaamblesmansbenagafades:

ESCEna núm. 11 QUANT J’AI OUY LE TABOURIN (QUAN SENTO EL TAMBORÍ) text: C. d’Orleans / Música: C. Debussy

Uncopdesperts,recullenelsplàsticsiescol·loquenassegutsalescadiresenrotllanacomsifosuncabaret.Tothomesperal’actuaciódelasolista,quepujaal’escenari,agafaelmicròfonicomençaacantar:

ESCEna núm. 12 THE SAGA OF JENNY text: i. gershwin / Música: K. Weil

15

Quanlasolistaacaba,hihaaplaudimentsfinals.TotseguitungrupdecantairesrecitenelpoemaCançó de finestra.Acontinuaciólesnoieselcantaran:

ESCEna núm. 13 CANCÓ DE FINESTRA text: M. Desclot / Música: J. Vila

Desprésdesentircantarlesnoies,elsnoiss’aixequenpercantar,peròlesnoieselsinterrompranconstantment:

ESCEna núm. 14 TOOT, TOOT, TOOTSIE / TON PARE NO TÉ NAS G. Kahn, E. Erdman, D. Russo / trad. mallorquina, arr. B. Bibiloni

Desprésdeladiscussiómusical,noisinoiess’uneixenperferlacançófinaldelconcert,decaraalpúblic:

ESCEna núm. 15 ZANGALEWA (QUI ET DEMANA?) tradicional africana / arr. p. pardo

16

ESCEna núm. 1 THE SYNCOPATED CLOCK (El rellotge sincopat)

Aquestapeçavaserescritael1945perLeroyAndersonmentrefeiaelserveimilitaralsEstatsUnitsivasignificartotunèxitenlamúsicaorquestrallleugera;esvafermoltpopularaAmèricai posteriorment arreu del món. El protagonista de la peça són els temple-blocks (caixesxines),uninstrumentidiòfonqueescolpejaambunesbaquetesiquefaunsobuitiintens.Normalmentestàformatperduescaixesderessonànciadedimensionsdiferents,generalmentdefusta,queensercolpejadeselseusorecordaelmecanismedepèndold’unrellotge.Aquestinstrumentcomençainicialment un ostinatto(toc-tic,toc-tic...)rítmicregularenuncompàsde4/4,peròencertsmomentslapautarítmicaestrencainesperadamentmitjançantsíncopesicontratempsquedonenuncaràctermoltcòmicalapeça.Aquestarranjamentorquestralnopresentagairedificultatiésuntemamoltutilitzatperlesbandesescolars.

Vídeosproposats:

http://www.youtube.com/watch?v=RsvqTdUk4zY

http://www.youtube.com/watch?v=rRCD_GFgvKs

5. Recursos didàctics per treballar a l’aula

17

Què podem fer a l’aula?

1. Visionatdelsvídeosproposats.

2. Treballdelamelodia(síncopesicontratemps).

3. Treballdelabaserítmica(imitacióvocaldelrellotge).

4. Exercicis rítmics d’scat:

Unexercicimoltcompletenquèestreballal’habilitatderetenirlespautesrítmiquesconsisteixenelsegüent:queelprofessorcantiunmotiurítmiciqueelsalumnesresponguin.Ladificultatpotanaraugmentant.Acontinuacióesmostraunvídeod’exempledelmestredel’scatBobStolof.

https://www.youtube.com/watch?v=MuYq6e2G_OU

18

ESCEna núm. 2 SUITE DE JAZZ NÚM. 1 - POLCA

La Suite de jazz núm. 1vasercompostaperDmitriXostakóvitxel1934itétresmoviments:elprimerésun“Waltz”,elsegonésla“Polka”(fragmentqueescoltaremenaquestespectacle)ieltercerésun“Foxtrott”.

Enlapolca,elprotagonismedelamelodiarecauprimerenelxilòfon,seguitdelsinstrumentsdevent,alternant-sefragmentsdetrompetesambsordina,trombonsisaxofon.Tambéésrellevantlapresènciasubjacentdelsredoblamentsd’unacaixaiunpiano.Ladarreramelodiadepeçaésinterpretada per un violí.

Vídeoproposat:

http://www.youtube.com/watch?v=UrjrBOvY9AQ

Què podem fer a l’aula?

1. Visionatdelvídeoproposat.

2. Treballdelamelodiailabaserítmicadelacançó.

3. Ballem la polca.

19

ESCEna núm. 3 LES FLEURS ET LES ARBRES (Les flors i els arbres) Les fleurs et les arbresformapart,conjuntamentamblaCalme des nuits,del’opus68delcompositorfrancèsCamilleSaint-Saëns,compostl’any1882.Estractad’unapeçaa cappellaaquatreveusmixtesambacompanyamentopcionaldepiano.Enaquestespectaclelapodremescoltartotalmenta cappella(senseacompanyamentinstrumental).Latexturadel’obraésmajoritàriamenthomofònica(toteslesveuspronuncienalhoraeltext),excepteenalgunsfragmentsenquèlesveusdialoguenentresi.L’obramusicaldeSaint-Saënss’emmarcadepleenelperíoderomànticiaquestapeçan’ésunclarexemple,jaquelatemàticad’aquestaéslacontemplaciódelanaturaielseuefecteguaridordelsofrimenthumà.L’idiomadelacançóéselfrancèsial’apartatMaterials d’ampliacióse’nfacilitaeltext i la traducció.

Vídeoproposat:(min4:35)

http://www.youtube.com/watch?v=rAv8CS_lwo8

Què podem fer a l’aula?

1. Visionatdelsvídeosproposats.

2. Treballdelamelodia:

3. Treballdeltextdelfragment(vegeuMaterials d’ampliació) a)Llegir la traducció. b)Llegireltextenfrancès.

20

ESCEna núm. 4 LA PILOTA La pilotaésunacançóinfantilqueformapartdelasuited’EulàliaAntonèsanomenadaLes joguines d’en Martí o les joguines de reis,estrenadal’any1999alPalaudelaMúsicaambmotiudelvintèaniversaridelacreaciódelCentred’EducacióMusicalDiaula,centredelqualésladirectora.Aquestasuiteestàformadaperquatrecançonsindependents:La pilota,La barqueta,El petit músic i Les joguines d’en Martí.LesmúsiquesforenorquestradesperaaquellaocasióperXavierBoliart.Enaquestespectacle,però,l’arranjamentcoralaquatreveushaestatfetperPedroPardo.Lacançócomençaambunjocrítmicentredoscantantsqueimitenunapartidadeping-pong.Larestadelcorl’acompanyadefonscantanthomofònicamentnotescurtesipicades,seguintdiferentspatronsrítmicsquerecreenmusicalmentelbotd’unapilota.Llavorslessopranoscantenlamelodiasobrel’acompanyamentderebotsdepilotaestablert.Uncopacabadalapartidaagafenunapilotadebàsquetiesrepeteixl’esquemaanteriorseguintfórmulesrítmiqueslleugeramentdiferentsperalrebotdelapilotadebàsquet.Eltextilamelodiadelacançóesfacilitenacontinuació.

Què podem fer a l’aula?

1. Visionatdelsvídeosproposats.

2. Treballdelamelodiailabaserítmicadelacançó.

3. Imitacióamblaveudesonsdepilotes(ping-pong,bàsquet,tennis...).

21

ESCEna núm. 5 SuitE DOLLY / BERCEUSE (CanÇÓ DE BRESSOl) La suite Dolly, op. 56ésunreculldepecesperapianoaquatremansdeGabrielFaurécompostesirevisadesentreelsanys1893-1896ifetesambmotiudelsaniversarisialtrescelebracionsdelafilladelasevaamantEmmaBardac.Lasuiteconsisteixensispecescurtesanomenades:Berceuse,Mi-a-ou,Le Jardin de Dolly,Kitty Valse,Tendresse i Le pas espagnol.Enaquestespectaclegaudiremd’una adaptació per a cor i piano de la BerceusefetaperPedroPardo.Musicalmentpresentatotselselementsd’unacançódebressol:unobstinatdolçiconsonantdelpianoencompàsde2/4quevearepresentarelvaivédelbressolilamelodia,queéscantadaperlesdiferentsveusdelcor,enformadediàleginicialmentidesprésambl’ajutd’uncoixíharmònicdetresveusambbocaclosa.

Vídeoproposat:

http://www.youtube.com/watch?v=8WZ2-d54SEA

Què podem fer a l’aula?

1. Visionarelsvídeosproposats.

2. Treballdelamelodiadelacançó.

a)Cantarabocaclosa(m). b)Cantarambeltext:

3. Fer una llista de cançons de bressol conegudes i cantar-les.

22

ESCEna núm. 6 NONSENSE (ABSURD) / Fragment iii Elfragmentmusicalques’interpretaenaquestespectacleformapartd’unasuiteperacora cappella deGoffredoPetrassicompostael1952,enlaqualposamúsicaaunaseleccióderelatsburlescosihilarantsextretsd’A Book of NonsensedelpoetabritànicE.Leharitraduïtsal’italiàperC.Izzo.Aquestahistòriaexplical’absurditatd’unvellque,cansatiavorritdeviure,decideixasseure’senunacadirafinsalafidelsseusdies.Lapeçadescriumoltbéelsentimentdemonotoniaipatimentdelprotagonistadelahistòriaapartird’unostinatofeixucidissonant,ambbadallsintercalats,queefectuendeformahomofònicalesveusdebaix,tenorisoprano,totdeixantalescontraltslamelodiailanarraciódelatristahistòriadeldissortat.Enelmomentdelapeçaenquèl’homemorespotapreciarunacitaciómusicaldel’autordelaseqüènciagregorianadelDies Iraedelamissadedifunts.Sivoleuriureunaestona,podeullegirdeformagratuïtalesnonsensequerestenal’enllaçproposatenl’apartat Què podem fer a l’aula.

Vídeoproposat:(min2:15)

http://www.youtube.com/watch?v=53tGixI4kAU

Què podem fer a l’aula?

1. Visionarelsvídeosproposats.

2. Treballdel’obstinatdelacançó.

23

3. IdentificaciódelmotiudelaseqüènciagregorianadelDies irae dins del tema.

4. Lecturad’altresnonsensesdelllibred’E.Lehar.

http://www.nonsenselit.org/Lear/BoN/index.html

5. Treballdeltextdelfragment(vegeuMaterials d’ampliació).

a)Llegir la traducció. b)Llegir el text en italià.

24

ESCEna núm. 7 HIVERN / laRgO Aquestfragmentcorresponalsegonmoviment(Largo)delConcert núm. 4 en Fa menor, op. 8 RV 297 (l’Hivern)queestàinclòsenl’obraLes quatre estacionsd’AntonioVivaldi.Aquestaobravasercompostal’any1723,enpleBarrocmusicaliésunadelesmésconegudesdel’autoriunadelesméspopularitzadesdetotalamúsicaclàssica.Aquestaobralainterpretaunaorquestradecordes,enquèelsviolinsportenlamelodiailesaltresveusefectuenunacompanyamentrítmicirepetitiuenpizzicatto i el baix un tenutto.Aquestssonsrepetitiusquefal’acompanyamentorquestralensevoquenelbateclatentdelavidaques’amagadelfredtotesperantlaprimavera.Enl’espectacleelcorimitaràmitjançantuncantonomatopeictotal’orquestradecordaenunarranjamentdePedroPardo.

Vídeoproposat:

https://www.youtube.com/watch?v=s61UvdFNJDI

Què podem fer a l’aula?

1. Visionatdelvídeoproposat.

2. Treballdelamelodiadelacançó.

3. Imitació del so dels violins.

El so tenuttodelviolíespotaconseguiramblesonomatopeies“nyi”o“nyiri”moltnasalitzades.Calpracticar-hoambelfragmentanterior.

4. Imitació del so pizzicatto.

El pizzicattoésunamaneradefersonarlescordesmitjançant“pessics”ambelsdits.Elsodelpizzicattoespotimitarperexempleambl’onomatopeia“tlum”pronunciadamoltràpidisecacomespugui. Cal practicar el pizzicattoambelfragmentsegüent.

5. Superposiciódelsdosfragmentstreballats:canteualhoraelsdosfragments.

25

ESCEna núm. 8 THE WALTZING CAT (EL VALS DEL GAT) The waltzing cat (el vals del gat)ésunaobraperaorquestracompostaperLeroyAndersonl’any1950.Enlessevespròpiesparaules,ells’imaginavaungatvestitelegantmentambunesbotestotballantunvals.Comtotvals,l’obraestàescritaencompàsde3/4ihihaunúspredominantdelescordes.Perimitarelsmiolsdesatisfacciódelnostrepersonatgeelcompositorrecorrel’úsdelglissando descendent queensevocaelsoonomatopeic(Meooooww)delmiolard’ungat.EnaquestespectaclelapodremescoltararranjadaperacormixtperPedroPardo.Lesdiversescordesdialoguenentresi,jugueni es barallen com si es tractés d’una escena dels Aristogatos.Enaquestaocasiólalletradelacançóéstotalmentonomatopeicaicombinamiolsencatalà(mèu,marrameu)id’altresencastellà(miau,marramiau).

Vídeosproposats:

http://www.youtube.com/watch?v=BpsTjq7j0dU

Què podem fer a l’aula?

1. Visionatdelsvídeosproposats.

2. Treballdelamelodiadelacançó.

3. Ballar un vals mentre sona la cançó.

4. Buscarcançonsqueparlind’animalsicantar-les.

26

ESCEna núm. 9 BARCAROLLE (BARCAROLA) Labarcarola,deformagenèrica,ésunaformamusicalpopularutilitzadapelsgondolersitaliansescritanormalmentencompàsbinaride6/8iambuntempslentmoderatd’acordamblacadènciaderemd’ungondoler.JacquesOffenbachenvacompondreuna,anomenadaBelle nuit, o nuit d’amour,inclosaalterceractedelasevafamosaòperaLes contes d’Hoffmann,queambelpasdeltempsharesultatunadelesbarcarolesmésconegudesdelmón.Lapartvocalconsisteixenunduetdesopranoimezzosopranoobécontraltquecantendevegadeshomofònicamentaterceres,devegadesal’unísonobéestablintundiàlegimitatiu.Enaquestespectaclelapodremescoltarmitjançantunaadaptació per a cor mixt i piano.

Vídeoproposat:

http://www.youtube.com/watch?v=g7czptgEvvU

Què podem fer a l’aula?

1. Visionatdelvídeoproposat.

2. Treballdelamelodiadelacançó.

a)Nomésaunaveu. b)Afegintlatercerasuperior.

3. Treballdeltextdelfragment(vegeuMaterials d’ampliació).

a)Llegirlatraducció. b)Llegireltextenfrancès.

27

ESCEna núm. 10 LES DJINNS (ELS GENIS) Les DjinnsésunpoemamacabredeVictorHugopublicatel1829enunacol·lecciódepoemesanomenada Les Orientalesquevacommourelasocietatfrancesacompocspoemeshavienaconseguitmai. Un djinn,segonslaculturaislàmicaésungeni.EstractadecriaturessobrenaturalscreadesperAl·làquenosónhumansniàngels,sóncriaturesquehabitenenununiversparal·lel.Elsdjinns sónesmentatsambfreqüènciaal’Alcorà.Tenenvoluntatpròpiaperescollirentreelbéoelmal.Noobstantaixò,elsdjinnsquedescriuVictorHugoenelseupoemasónlareencarnaciódelmalenestatpur.Aquestpoemavasermusicatperacoraquatreveusmixtesipiano(opus12)perGabrielFauréel1876.Caldestacarelclimasòrdiditenebrósenquel’autoraconsegueixsubmergirl’oient,apartirdel registre de sulfiatoieljocrítmicdelssilencis.Apocapoclamúsicavaaccelerantiestornamésangoixadaperesclatarencritsdepànicid’horrorperl’arribadad’aquestescriaturesalmónterrenal.

Vídeoproposat:

http://www.youtube.com/watch?v=hxWfZCQzUAM

Què podem fer a l’aula?

1. Visionatdelvídeoproposat.

2. Treballd’unmotiudelacançó.

3. Treballdeltextdelfragment.

a)Llegirlatraducció. b)Llegiripronunciareltextfrancès.

28

ESCEna núm. 11 QUANT J’AI OUY LE TABOURIN (QUAN SENTO EL TAMBORÍ) AquestapeçaéslasegonadelesTrois chansons de Charles d’Orleans,compostesperClaudeDebussyel1909.Charlesd’Orleansfouunpríncepfrancès,tambéconegutcomaducd’Orleans,delqualesconeixqueeraungranpoetaiquegranpartdelasevaobralavarealitzardurantelseucaptiveriaAnglaterra.Debussyvaposarmúsicaatrespoemesseusenformadecançonsaquatreveusmixtesa cappella.L’estildelamúsicadeDebussy,haestatqualificatd’impressionismemusical,peranalogiaambelmovimentpictòric,pelseutractamental’horadetranscriureenformademúsicalarealitatquel’envoltad’unamaneramoltsubtil,subliminar,sense seguir els procediments clàssics. El cor interpretaràaquestacançómentreballaunadansamediterràniaqueserpentejaperl’escenari.Podreuapreciarquelesveusmasculinesrealitzenunaimitaciódelsredoblamentsd’untimbalmitjançantl’onomatopeia“la,la,la”.

Vídeoproposat:

http://www.youtube.com/watch?v=-movC7LOUUY

Què podem fer a l’aula?

1. Visionatdelvídeoproposat.

2. Treballdelamelodiadelacançó.

3. Treballd’unmotiurítmicqueapareixenlacançó:(imitaciód’unacaixa).

4. Treballdeltextdelacançó:

a)Llegirlatraducció. b)Pronunciarlalletraenfrancès.

29

ESCEna núm. 12 THE SAGA OF JENNY The Saga of Jennyésunacançópopularescritael1941peralmusicaldeBroadwayLady in the Dark ambmúsicadeKurtWeililletrad’IraGershwin.VaserestrenadaperGertrudeLawrenceenelroldeLisaElliott.Enelcontextdelacomèdia,aquestacançólautilitzalaprotagonistacomaargumentper no decidir-se a trobar parella per casar-se explicant “la història d’una noieta anomenada Jenny, les virtuts de la qual eren moltes, excepte per la seva inclinació a decidir-se”.Lamoraldelacançóés:“noetdecideixis”.Aquestacançóvaserinclosal’any1944enlapel·lículaLady in the dark.Adiferènciadelesaltrespecesd’aquestespectacle,aquestaobralainterpretaràunasopranosolistaiuncorquel’acompanya.L’estildecantqueutilitzaràlasolistaésmoltdiferentdelcantclàssiciestàpledecanvisdetimbreid’interjeccionsquedonenuncaràctertragicòmicalacançó.

Vídeoproposat:

http://www.youtube.com/watch?v=QX_qlRN81Jc

Què podem fer a l’aula?

1. Visionatdelvídeoproposat.

2. Treballdelatornadadelacançó.

3. Treballdeltextdelfragment:

a)Llegirlatraducció. b)Llegirlalletraenanglès.

30

ESCEna núm. 13 CANCÓ DE FINESTRA AquestacançódeJosepVilaiCasañasperaquatreveusfemeninesposamúsicaaunpoemadeMiquelDesclot(MiquelCreusiMuñoz)inclòsenunacol·lecciódepoemesinfantilstituladaCançons de la lluna al barret(1978).Lestemàtiquesd’aquestspoemessóndiversesirelacionadesambelmóndelsinfants,perexemplecançonssobrejocs,sobreparentsdirectesoelsoficis,entred’altres.La cançó de finestraabordalaclàssicahistòriadelaparellaqueperalgunmotius’had’acomiadardurantunperíodedetempsincertiqueespreveullarg.Lafinestrasignificaelrecordil’esperadel’ésserestimat.

Vídeoproposat:

http://www.youtube.com/watch?v=UzU6BuIzcfI

Què podem fer a l’aula?

1. Visionatdelvídeoproposat.

2. Treballd’unmotiudelacançó.

3. Treballdeltextdelacançó(llegirlalletradelpoema).

31

ESCEna núm. 14 TOOT, TOOT, TOOTSIE / TON PARE NO TÉ NAS Enaquestaescenas’estableixunacompeticióentreveusmasculinesifemenines.Elshomesvolen cantar una cançó d’estil barbershop: Toot, toot, tootsie,mentrequelesdoneselsinterrompenconstantmentamblacançóTonparenoténas.

El barbershop és un estil de música vocal a cappellageneralmentperaquatreveusmasculines,provinentdelsEstatsUnitsdelasegonameitatdelsegleXIX.Enaquellaèpocalesbarberiescomplienlafunciódecentrescomunitarisonesreunienelshomes.

Aquestestilesdestacaperlessevesharmoniesconsonantsenunatexturapredominantmenthomofònica.Cadaveutéelseurolpropi,elleadentonalamelodia,eltenorharmonitzapersobredelamelodia,elbaixestableixlabaseharmònicaielbarítoncompletal’acord.

La cançó Ton pare no té nasésunamelodiatradicionalmallorquinaarranjadaperaquatreveusfemeninesmalgratqueenlasevaformaméstípicaconsisteixenuncànonaduesveus.Aquestarranjamentcombinafragmentsdecànonambfragmentshomofònicsirítmics.Labefaentrelaquitxallaésmolthabitual,iunexempled’aquestcomportamenttaninfantilésaquestacançó.

Vídeosproposats:

http://www.youtube.com/watch?v=2x6Bgi8rvMw

http://www.youtube.com/watch?v=S7zKDoCPS-A

32

Què podem fer a l’aula?

1. Visionatdelsvídeosproposats.

2. Treballdelesmelodiesdelescançons.

3. Treballdelstextosdelescançons:

a)Llegirlatraducció. b)Llegirlalletraenanglès.

33

ESCEna núm. 15 ZANGALEWA (QUI ET DEMANA?) Zangalewaésunacançócamerunesaqueprenelnom de les primeres paraules de la cançó Zamina mina zangalewa.Aquestamelodiaformavapartdelssoldatscamerunesosogrupsdejoves(scouts)detotÀfrica.Ésunacançóderitmelleugerutilitzadafreqüentmentcomacançóperamarxesapeu.VaserpopularitzadaperungrupmusicalcamerunèsGlodenSoundsquelavanconvertirenuntemademoltd’èxit.

HomafirmaqueWaka-waka(tupots,tupots!)eraunasalutacióentresoldatscamerunesosdurantlaSegonaGuerraMundial.L’idiomadelacançóéselfang,parlatencerteszonesdelGabon,Camerun,GuineaEquatorialiRepúblicaCentreafricana.Existeixendiversesdeformacionsdeltextproduïdesperlasevaexpansióaaltreszonesondesconeixlallenguafang.

Quanelsjovesreclutesoscoutsesqueixavendelsrigorsiladuresadelavidamilitarodel’escoltisme,els seus caps els replicaven amb la pregunta: “Za anga loé wa?”,queliteralmentsignifica:“Quit’hademanatentrarenaquestgrup?”,peròquedeformaimplícitavoldir:“deixaderondinarifeselqueettoca”.

Vídeoproposat:

http://www.youtube.com/watch?v=5BIm9O5s4tw

Què podem fer a l’aula?

1. Visionatdelsvídeosproposats.

2. Treballdelatornadadelacançó:

3. Treballd’unmotiurítmic(imitacióvocaldelsbongos).

4. Treballdeltextdelacançó:

a)Llegirlatraducció.

34

tEXtOS DE lES CanÇOnS:

ESCEna núm. 3 LES FLEURS ET LES ARBRES (Les flors i els arbres)

6. Materials d’ampliació

Lesfleursetlesarbres,

Lesbronzes,lesmarbres,Lesors,lesémaux,Lamer,lesfontaines,Les monts et les plainesConsolent nos maux.Nature éternelleTusemblesplusbelleAuseindesdouleurs,Etl’artnousdomine,SaflameillumineLe rire et les pleurs.

Lesflorsielsarbres,

Elsbronzesielsmarbres,elsors,lesamalgameslamar,lesfontslesmuntanyesilesplanesconsolen els nostres mals.Naturaeterna,tu sembles més bellaalcordequipateix,il’artensdomina,lasevaflamail·luminael riure i els plors.

Sota,sotadelataula,sota,delataula,sota,sotadenosapson!Quanlapilotarodolapelmón,sempre s’amaga no saps on. Roda,roda,joetbuscaré,Roda,rodaiettrobaré,Iettrobaréibota,bota,Lapilota,bota,bota...

C’eraunvecchiodiRovigoacuidolevad’esservivo,Aquindi,presasiunasedia,vimorisoprad’inedia,QueldolorosovecchiodiRovigo HihaviaunavegadaunvelldeRovigo,queesqueixavad’estarviu,elquals’asseguésobreunacadirafinsqueesmoríd’inanició.AquellqueixósvelldeRovigo.

ESCEna núm. 4 LA PILOTA

ESCEna núm. 6 NONSENSE (ABSURD) / Fragment iii

35

Bellenuit,ônuitd’amour, Sourisànosivresses,Nuitplusdoucequelejour, Ôbellenuitd’amour!

LetempsfuitetsansretourEmporte nos tendresses LoindecetheureuxséjourLetempsfuitsansretour. Zéphyrsembrasés, Versez-nousvoscaresses,Zéphyrsembrasés, Donnez-nousvosbaisers!vosbaisers!vosbaisers!Ah!

Nitbella,oh!Nitd’amor,somriurequeensembriaga,nitmésbellaqueeldia,

Obellanitd’amor.

Eltempsfuigisensetornars’emportalanostratendresa,llunyd’aquesttempsfeliç,eltempsfuigsenseretorn.

Zèfirsinflamats,doneu-nos carícies.Zèfirsinflamatsdoneu-nos besadesbesades,besades!Ah!

Murs,ville Etport,AsileDemort,Mer grise OùbriseLa brise Toutdort.

Muralles,ciutatiport

refugidemort

Margrisaonbufa

labrisa,Totdorm

Quantj’aiouyletabourinSonner,pours’enalleraumayEnmonlitn’enayfaitaffrayNelevémonchiefducoissinEn disant: il est trop matin Ungpeujemerendormirai

Quanescoltavaelsodeltamborí,queenscridavaalafestadel’amorjonodeixavaquem’espantésmentreeraalllit,niqueemfesaixecarelcapdelcoixí,totdient-me:“Ésmassad’hora,Tornoadormir-me”.

ESCEna núm. 9 BARCAROLLE (BARCAROLA)

ESCEna núm. 10 LES DJINNS (ELS GENIS)

ESCEna núm. 11 QUANT J’AI OUY LE TABOURIN (QUAN SENTO EL TAMBORÍ)

* Zèfir és una divinitat grega que representa el vent de l’Oest.

36

PoorJenny,brightasapennyHerequalwouldbehardtofindShelostonedadandmother,asisterandabrother,Butshewouldmakeuphermind

PobraJenny,brillantcomunralseràdifíciltrobaralgúcomellaperdéelpareilamare,lagermanaielgermàperòellavapoderdecidir

Quanarribispelboscitem’acostist’omplirédesafràlacabellera,ietfaréundavantaldefarigola.Quante’ntornispermaritem’allunyisetdaréunmocadorbrodatambcendra,iemfaréuncollaretambelsteusbraços.

TootTootTootsiegoodbye.TootTootTootsie,don’tcry.Thatlittlechoo-chootrainThattakesmeAwayfromyou,nowordscantellhowsaditmakesme.KissmeTootsieandthen,Ohbaby,doitoveragain.Watchforthemail;I’llneverfail,Andifyoudon’tgetaletterthenyou’llknowI’minjail.

TuttutTootsieadéuTuttutTootsienoplorisAquesttrenetquesem’emportallunydetuno pot pas dir com de trist em sento.

Besa’mTootsieillavorsOhbonica!Fes-hodenou.Estiguesal’aguaitdelcorreu,noetfallarémai.Sinorepscapcartasabràsquesócalapresó.

ESCEna núm. 12 THE SAGA OF JENNY

ESCEna núm. 13 CANCÓ DE FINESTRA

ESCEna núm. 14 TOOT, TOOT, TOOTSIE / TON PARE NO TÉ NAS

Tonparenoténas,tonparenoténas,tamareésxataiesteugermàpetit,iesteugermàpetittéesnasderata.

Tonparefaesdinar,tamareescurai es teu germà petit talla verdura.

Tonpareéscapellà,tamareésmonjai es teu germà petit va per canonge.

Tonpareésunacol,tamareésprebei es teu germà petit és una ceba.

Tonpareéscocarroi,tamareéscocai es teu germà petit bada sa boca.

Tonparefaribells,tamaregerresi es teu germà petit adoba guiterres.

Tonpares’haperdut,tamareelcercaiesteugermàpetitseualafresca

37

Tzaminaminaeh,eh,Wakawakaeh,eh,TzaminaminazangalewaAnawaah,ah,djangoeh,eh,djangoeh,eh,ZaminaminazangalewaAnawaah,ah,

Vine,vine!Eheh!Tupots,tupots,eheh!Vine,vine!Quietdemana?Jomateix,ah,ah,esperaeheh!esperaeheh!Vine,vine!!Quietdemana?Jomateix,ah,ah.

ESCEna núm. 15 ZANGALEWA (QUI ET DEMANA?)

38

1. ATLASDEMÚSICA(vols.1i2).

ALIANZA ATLAS (2007)

2. GÉRARD DENIZEAU:LOSGÉNEROSMUSICALES.

EDICIONS ROBINBOOK (2002)

3. RÉGIS HAAS: ELCANTOENLAHISTORIAYENELMUNDO.

EDICIONS FUZEAU (2009

4. FRANCESC CORTÈS I MIR:HISTORIADELAMÚSICACATALANA.

EDITORIAL BASE (2011)

5. MIQUEL ALTISSENT: ELCANTGREGORIÀ.

RAFEL DALMAU EDITOR (2009))

6. ROY SHUKER: DICCIONARIODELROCKYLAMÚSICAPOPULAR.

EDICIONS ROBINBOOK (2005)

7. ANNA CAZURRA: INTRODUCCIÓALAMÚSICA:DEL’ANTIGUITATALSNOSTRESDIES.

QUADERNS CREMA (2001)

8. ENCICLOPÈDIA CATALANA:GRANENCICLOPÈDIADELAMÚSICA.

CATALUNYA MÚSICA

9. DICCIONARIODELAMÚSICAESPAÑOLAYHISPANOAMERICANA

7.Bibliografia

39

1. LEROYANDERSONORCHESTALFAVOURITES NAXOS

2. SHOSTAKOVICH:THEJAZZALBUM DECCA

3. FAURÉ:REQUIEM,DEBUSSY,SAINT-SAENS… PHILIPS

4. FAURÉ:FOURHANDPIANOMUSIC NAXOS

5. DEBUSSY:COMPLETEPIANOMUSIC(VOL.2) PHILIPS

6. MACKTHEKNIFE:SONGSOFKURTWEIL NOSTALGIA

7. ALJOLSON:SOUVENIRALBUM DECCA

8. VIVALDIWIND&STRINGCONCERTOS DEUTSCHEGRAMOPHONE

TREVORPINOCK

9. OFFENBACH:LESCONTESD’HOFFMANN EMICLASSICS

10. VIATJANT(“VolumsdelPalau”,núm.2) COLUMNAMÚSICA

11. CRISTÒFORTALTABULL COLUMNAMÚSICA

(“VolumsdelPalau”,núm.3)

12. NADALES(“VolumsdelPalau”,núm.1) COLUMNAMÚSICA

13. ELSPECATSDELCOR GRRECORDS

8.Discografia

40

BOBBYMCFERRIN: http://bobbymcferrin.com

SWINGLESINGERS: http://www.swinglesingers.com

VOCALSAMPLING: http://www.myspace.com/vocalsampling

FREDDYLAFONT: http://www.myspace.com/freddylafont

VOCALTEMPO: http://www.vocaltempo.com

RAHZEL: http://www.myspace.com/therealrahzelpage

MICHAELWINSLOW: http://michaelwinslow.net/

JAVIERCANALES: http://www.myspace.com/javiercanales

JUANMASÁNCHEZ-LEAL: http://www.yuanma.es/

IHOSVANNICONYEDO: http://www.myspace.com/ihosvanniconyedo

PALAUDELAMÚSICA http://www.palaumusica.cat

ORFEÓCATALÀ http://www.orfeocatala.cat

FCEC http://www.fcec.cat

AUDITORIDEBARCELONA http://www.auditori.cat

GRANTEATREDELLICEU http://www.liceubarcelona.cat

PROJECTECANTÀNIA http://www.acgranollers.com/produccions-musicals/

cantania

FEDERACIÓDECORSDECLAVÉ http://www.josepanselmclave.cat/

CORALSJOVESDECATALUNYA http://www.coralsjoves.org/

ASSOSCIACIÓCORALEUROPEA http://www.europeachoralassociation.org

CORJOVEMUNDIAL http://www.worldyouthchoir.org

SECRETARIATDECORSINFANTILS http://www.scic.cat/

FESTIVALCANTONIGRÒS http://www.fimc.es

SOCIETATCORALAMICSDELAUNIÓ http://www.amicsdelaunio.org

CORVIVALDI http://corvivaldi.ipsi.cat

BALLARSWINGABARCELONA http://www.swingbarcelona.com

THEMINSTRELS http://www.theminstrelsquartet.com

BARBERSHOPSOCIETY http://www.barbershop.org

SWINGLESINGERS http://www.swinglesingers.com

VOCALSAMPLING http://www.myspace.com/vocalsampling

CHORALPUBLICDOMAINLIBRARY http://www.cpdl.org

REVISTAMUSICALCATALANA http://www.revistamusical.cat

ANONSENSEBOOK http://www.nonsenselit.org/Lear/BoN/index.html

LESDJINS http://noteworthy.zasu.us/composers/Faure/les_djinns_

op12/djinns.html

ESQUEMAMÚSICACORAL http://peterbird.name/choral/choral_history.jpg

VIQUIPÈDIA http://ca.wikipedia.org/

9.Websd’interès

41

intÈRpREtS:

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

JordiArmengol,pianista

JúliaSesé,direcciódelcor

DiRECCiÓ COREOgRÀFiCa:

AliciaPérez-Cabrero

DiRECCiÓ ESCÈniCa i guiÓ:

OriolÚbeda

10. Fitxa artística