Embed Size (px)
Citation preview
1 Escrivim i componemSumari 1 La música com a llenguatge
2 El ritme
3 La melodia
4 L’harmonia
5 La textura1 El grup Camut Band va néixer l’any 1995 amb la
unió de Rafael i Lluís Méndez, destacats coreògrafs i ballarins de claqué, i Toni Español, líder del grup de percussió i dansa africana Cae Ma Deila.
En l’espectacle Sonoritats, Camut Band es llança a la recerca de nous sons i crea un món màgic de ballarins que fan música amb els peus mentre ballen. Els diver-sos materials colpejats pels ballarins de claqué produ-eixen sons que es combinen amb efectes i sonoritats electròniques. La veu també forma part del conjunt sonor, expressant l’emoció del moment sense fer ús de les paraules.
El fragment que hem vist és un clar exemple d’aquesta fusió del ritme amb altres elements sonors i musicals.
Comencem!En aquesta actuació hem vist diferents intèrprets fent música de maneres ben diverses. Totes aquestes, però, s’ajunten per aconse-guir un resultat: l’obra musical.
D’una banda, tenim un instru-mentista, el qual interpreta un seguit de notes que formen una melodia greu que es con-verteix (com veurem més enda-vant) en un obstinat melòdic.
De l'altra, un grup de cantants (veus masculines i femenines) interpreten una seqüència mu-sical en què sentim diferents notes a la vegada. Per tant, pro-dueixen harmonia.
Finalment, dos ballarins (un noi i una noia) hi posen el ritme bai-xant i pujant per una escala. Com podeu veure, fan uns ritmes amb els peus de manera coordinada i seguint uns patrons establerts.
I així arribem al resultat, que és l’obra musical.No hi ha dubte que la música és una manifestació artística molt especial. Però quins paràmetres seguim a l’hora d’elaborar una creació mu-sical? De quins elements disposem per fer-ho? Com podem es-criure-la i quin llenguatge utilitzem? Això és el que estudiarem i practicarem en aquesta primera unitat.El grup Camut Band és un bon exemple a l’hora d’experimentar amb la creació musical. Seguim-los i endinsem-nos en aquest món tan fascinant!
Pensa i reflexiona
• Sé distingir en una cançó què és el ritme i què és la melodia?
• Quan escolto una música, em fixo en com està construïda?
• Si vull compondre una peça musical, sé què haig de tenir present?
8 Unitat 1
1 La música com a llenguatge
Des de sempre, els homes i les dones han demostrat que els agrada escoltar els sons produïts per les veus i els instruments. Segur que tu mateix, en alguns mo-ments de la teva vida, has fet o has gaudit de la música d’una manera o d’una altra.
Comunicació vol dir transmissió de coneixements, d’idees, de sentiments o d’im-pressions. Al llarg dels segles, els éssers humans han trobat moltes formes de co-municar-se entre ells, entre les quals podem destacar la parla o l’escriptura.
La música ha estat sempre un mitjà de comunicació important i universalment uti-litzat per la humanitat. Fixem-nos en uns quants exemples:
• Moltes societats feien servir els tambors per comunicar-se. Avui dia, en ple segle xxi, encara hi ha cultures que els utilitzen.
• En molts indrets encara es fan servir els tocs de campanes per comunicar a la població algun esdeveniment important (incendis, festes assenyalades, enterra-ments, casaments…).
• Els programes de televisió o de ràdio acostumen a tenir una sintonia que els identifica i que ens ajuda a saber quan comencen.
• Els tons dels nostres telèfons mòbils ens permeten distingir quan estem rebent una trucada o un missatge de text o d’una xarxa social.
Per tot això, podem afirmar que la música és una forma de comunicació, però com que també és un llenguatge artístic, el compositor o la compositora la utilitza com a mitjà d’expressió personal. Quan escoltem una obra musical, establim una comunicació amb qui l’ha creada i, fins i tot, amb qui la transmet.
Observa i escolta 2 Comenta amb els companys i les companyes la manera de comu nicar-se amb el públic de cadascun
dels intèrprets que veiem en aquesta actuació dels Camut Band. Què utilitzen per fer-ho?
1
3
2
9Unitat 1
1.1 Elements que intervenen en la comunicació musical
Com hem dit abans, quan un compositor o una compositora crea una obra musical intenta expressar una sèrie d’idees o impressions. Per fer-ho, disposa dels elements del llenguatge i l’escriptura musicals, que li permeten, si vol, escriure la partitura de la seva obra. Però a l’hora d’escoltar-la, amb la partitura no n’hi ha prou. Cal que algú la inter-preti cantant o tocant algun instrument. Per això diem que el paper de l’intèrpret és importantíssim en la comunicació musical. Però com es realitza aquesta comunicació?
La música és l’art de combinar sons. Per tant, el so és el principal element de la comunicació musical.
Segons els científics, el so és un fenomen físic provocat per la vibració d’un ob-jecte. Aquest objecte, el qual anomenem font sonora, transmet aquesta vibració al medi on es troba i hi provoca unes oscil·lacions anomenades ones sonores. Les ones sonores es propaguen a través del medi fins a nosaltres, que les podem sentir gràcies al sentit de l’oïda.
Així, doncs, els elements necessaris perquè existeixi el so són:
Font sonora Medi de propagació Oient
Allò que provoca les ones sonores.
Material que transmet les ones sonores.
Qui rep les ones sonores i, per tant, sent el so.
Llibre de treball1. Observa tres situa cions en què es produeix so i omple les fitxes.
Activitats Observa aquestes dues fotografies i, amb l’ajut del professor o la professora, troba-hi els elements que acabem d’explicar i compara’ls.
Per saber-ne mésL’aparell que permet veure en una pantalla la forma de les ones sonores s’anomena oscil·loscopi.
10 Unitat 1
1.2 Les qualitats i la representació gràfica del soCom qualsevol altre fenomen físic, el so posseeix unes propietats determinades anomenades qualitats que ens permeten estudiar-lo i comprendre’l millor. Aques-tes qualitats són la base de l’escriptura musical.
Com segurament recordaràs, les qualitats del so són: altura, durada, intensitat i timbre.
Altura Expressa si els sons són aguts o greus.
Durada Expressa si els sons són llargs o curts.
Intensitat Expressa si els sons són forts o fluixos.
Timbre Expressa el color del so i de quina font sonora prové.
Quan escrivim notes i altres signes en una partitura, el que estem fent és indicar les qualitats dels sons que formaran la música.
L’altura s’expressa escrivint les notes més amunt o més avall en el pentagrama. Com més amunt es troba una nota, més aguda, és, com més avall, més greu.
La durada s’expressa amb les figures musicals. Cada figura té una durada establerta que s’expressa en pulsacions o temps. També hi ha altres signes que modifiquen la durada, com la lligadura, el puntet o el calderó.
La intensitat s’expressa amb els signes de dinàmica, que indi-quen a l’intèrpret si el so que ha de produir ha de ser més o menys fort.
El timbre s’expressa indicant davant del pentagrama el nom de l’instrument o veu que l’ha d’interpretar.
agut
greu
calderópuntetlligadura
llarg curt
fortfluix
Llibre de treball2. Identifica de quina qualitat del so es parla a cada fragment de conversa.
3. Escriu quina qualitat del so ex-pressen els signes assenyalats.
Ho sabies?Música i física
L’acústica és la ciència que es-tudia el so, i és una branca de la física.
Activitats Identifica, amb l’ajut del professor o la professora, quina qualitat del so expressa cada signe d’aquesta partitura.
11Unitat 1
1.3 So, soroll, silenciUn so ens pot molestar per diverses raons. Potser el trobem massa fort, o té un tim-bre que ens sembla desagradable. O potser interfereix d’alguna manera en les nos-tres activitats, com pot ser una alarma que es posa a sonar mentre estem dormint.
Habitualment, un so que resulta mo-lest s’anomena soroll.
Però cal remarcar que aquesta definició de soroll és totalment subjectiva, és a dir, personal: pot ser que allò que a nosaltres ens sembla un soroll, per a altres perso-nes sigui un so completament musical i agradable, i a l’inrevés.
Quan mirem la seva ona sonora en un oscil·loscopi, molts d’aquests sons que una majoria de gent troba desagradables tenen ones de forma irregular.
L’interval de temps en què no es pro-dueix cap so s’anomena silenci.
És molt difícil trobar situacions quotidianes en què el silenci sigui el protagonista. També és molt difícil trobar llocs en què es guardi un silenci absolut, com per exem-ple una biblioteca.
Curiosament, el silenci és un recurs molt utilitzat en la música com a element que contrasta amb el so. Uns espais de silenci ben distribuïts poden crear moments de tensió enmig d’una obra musical, i evitar la monotonia d’una música contínua.
El silenci té també la funció d’indicar el principi i la fi d’una obra musical. Fixem-nos en la pintura: els quadres estan sempre envoltats d’un marc que serveix per asse-nyalar-ne els límits i per destacar-los a la paret. En el cas de la música, aquest paper de marc correspon al silenci, que existeix abans que comenci una peça de música i després que s'acabi.
Llibre de treball4. Assenyala els silencis de la par-titura i escriu-ne el nom.
Activitats Escolta el següent fragment 4 del ragtime Stoptime Rag, de Scott Joplin (1868-1917). Com el nom de la peça indica, l’autor hi va introduir unes aturades o moments de silenci inesperats. Amb l’ajuda del professor o la professora, identi-fica aquestes aturades i omple-les picant amb les mans o amb els dits.
Ho sabies?Contaminació sonora
Està demostrat que l’exposició a nivells sonors alts provoca, entre altres coses, estrès, alteració del son i irritabilitat.
Fixa-t’hi bé!Observa com de vegades hi ha sorolls que es fan servir per fer música. 3-6
Per saber-ne mésEl compositor John Cage (1912-1992), influenciat per la filosofia oriental, va compondre una obra que consisteix únicament en si-lenci, sense cap so. Es titula 4’33” (4 minuts, 33 segons), que és l’estona que dura l’obra, i té tres moviments.
12 Unitat 1
2 El ritme
Com has vist en el vídeo, el ritme és tan important que, de vegades, tan sols in-terpretant ritmes fem música. Però com el podem expressar gràficament en una partitura?
Com dèiem en l’apartat anterior, per representar gràficament la durada dels sons utilitzem les figures i els silencis. A més, el trencat del compàs indica on van els accents principals.
Recordes quines són les figures musicals, els silencis i la seva equivalència? Aquí en tens un resum:
Figura Durada del so Silenci
Rodona
Blanca
Negra
Corxera
Semicorxera
Llibre de treball5. Equivalències entre figures.
Observa i escolta 7 Mira aquesta actuació del grup Camut Band i comenta amb els companys i les companyes la seva
manera de fer música.
Ho sabies?Música i matemàtiques
La música està relacionada amb les matemàtiques, ja que aques-tes estan presents en molts as-pectes de la música, com per exemple el ritme.
13Unitat 1
2.1 Diferència entre ritme i pulsació
El ritme és l’element de la música que combina les durades dels sons. La pulsació, en canvi, és un moviment periòdic i regular que permet mesurar el ritme i, per tant, n’és la base.
La velocitat de la pulsació, també anomenada tempo, pot ser més ràpida o més lenta i s’indica amb una paraula italiana a la part superior esquerra de la partitura. Aques-tes paraules poden ser: adagio (lent), andante (velocitat semblant a la de caminar), moderato (moderat), allegro (alegre), presto (ràpid)...
L’aparell que ens permet mesurar el tempo s’anomena metrònom i consta d’una caixa i un pèndol amb un contrapès mòbil. També hi ha metrònoms electrònics i actualment es poden trobar aplicacions per a mòbils i tauletes que fan la mateixa funció.
Com recordaràs, en una partitura les figures musicals s’ordenen en compassos. El compàs fa referència a dos aspectes diferents però relacionats de la partitura:
— Quan prens una pulsació com a base i la marques seguint una accentuació regular, estàs marcant un compàs. El compàs s’indica amb un trencat a l’inici de la partitura. El nombre superior d’aquest trencat ens indica la quantitat de figures que entren en aquell compàs, i l’inferior ens indica el tipus de figura de referència. Aquests són els compassos més habituals i el seu significat:
Indicador Significat
2/4 2 pulsacions de negra
3/4 3 pulsacions de negra
4/4 o C 4 pulsacions de negra
3/8 3 pulsacions de corxera
2/2 2 pulsacions de blanca
Per trobar a quina figura correspon el denomi-nador, s’ha de buscar en relació amb la rodona:
= 1
= 2
= 4
= 8
= 16
— Un compàs és també un grup de pulsacions, la primera de les quals és accentuada. Els compassos se separen amb línies divisòries.
Cada compàs pot contenir qualsevol combinació de figures i silencis, sempre que el seu valor sigui exactament el que indica el trencat inicial.
Llibre de treball6. Omple els espais buits amb les figures que creguis convenients.
7. Omple compassos.
1980
2010
1816
Evolució del metrònom.
14 Unitat 1
2.2 PolirítmiaSi recordes l’actuació que hem vist dels Camut Band, els ballarins fan ritmes amb els peus combinant seqüències rítmiques interpretades amb cada un d’ells. Podem dir que cada peu realitza un ritme diferent, cosa que fa que sentim alhora diferents ritmes combinats. Això mateix passa amb la bateria.
Una bateria és un conjunt d’instruments amb què una sola persona pot fer dife-rents ritmes a la vegada, ja que toca el bombo amb el peu dret i el xarleston (plats tocats amb pedal) amb l’esquerre, i pot destinar les mans a tocar amb baquetes els altres instruments. Tant en el cas de la bateria com en el dels ballarins anteriors, s’estan interpretant polirítmies.
Polirítmia vol dir tocar a la vegada ritmes diferents, ja sigui amb diversos instruments o amb un de sol.
Activitats 8 Fixa’t bé en la polirítmia que interpreten aquests alumnes d’ESO. Comenta-la a
classe: què utilitzen? Fan tots el mateix? Comencen a la vegada?…
El professor o la professora picarà aquests dos ritmes un darrere l’altre:
A
B
a) Saps identificar en quin ordre els ha picat?
b) Dividiu la classe en grups i repartiu-vos els ritmes anteriors. Cada grup triarà un timbre diferent per picar el ritme que li correspon. Amb la supervisió del professor o la professora, i tot seguint la pulsació que us marcarà, primer pro-veu de tocar un ritme darrere l’altre. Després, toqueu-los a la vegada.
c) Toca aquesta partitura per a bongos. Si no n’hi ha a la classe, pots fer-ho amb dos tambors o dues superfícies de timbre diferent.
d) 5 Escolta l’acompanyament i pica els ritmes A i B amb el timbre que decideixis, d’acord amb el professor o la professora. Si entre tots aconseguiu picar al mateix temps els dos ritmes (A i B) i el dels bongos, produireu una polirítmia a tres veus.
15Unitat 1
2.3 Els acompanyaments rítmicsUn acompanyament rítmic es pot fer de maneres diverses:
• Repetint un mateix ritme. És l’anomenat obstinat rítmic. Per exemple:
• Imitant el ritme de la melodia que l’acompanya. Per exemple:
2.4 Què és un rap?Segur que coneixes intèrprets de rap, però saps quina relació té el fet de rapejar amb el món del ritme?
Un rap consisteix a dir rítmicament un text sobre una base musical. Es pot dir que rapejar és interpretar ritmes amb la veu parlada.
De vegades el text d’un rap es prepara amb antelació. També es pot improvisar al moment, en el marc d’una «batalla», que és com s’anomenen les competi cions cara a cara entre diferents rapers.
Activitats 6 Escolta un exemple de rap. Amb els companys i les companyes, feu un petit
debat intentant esbrinar quins paràmetres segueixen els intèrprets de rap, com interpreten els seus textos, quina relació té el ritme del rap amb el ritme del text, si improvisen o diuen textos preparats anteriorment...
Prepareu per parelles o en grup una versió rapejada del poema «Refrany», d’Enric Casasses, sobre la base enregistrada d’estil hip-hop. 7
Al pot petit hi ha poca confiturai al cor trencat la veritat més dura:mal amagat és mal que no té cura,la llibertat, la llei que és més segura,la veritat, bandera que no es jura,i el paradís, un bon plat de verdura.
Llibre de treball8. Com està fet aquest acompanyament?
Ho sabies?Música i literatura
Les paraules tenen ritme, i si aconseguim llegir-les tenint en compte això, la nostra lectura serà més fàcil d’entendre. Quan una cançó o un rap aconsegueix trobar aquest ritme, el resultat és molt millor.
9-11
16 Unitat 1
Quan es parla de música, molt sovint es fa referència a la melodia. Però saps què vol dir exactament aquesta paraula?
Una melodia és una successió de sons que té un sentit per a qui l’ha creada.
Normalment, en una melodia hi ha sons de diferents altures i durades. 12 La manera com es combinen és el que dona personalitat pròpia a cada melodia. El nostre cervell és capaç d’aprendre i recordar una quantitat immensa de melodies, que reconeixem a l’instant quan les sentim de nou.
3.1 Com s’escriu una melodia?Com has vist a la partitura anterior, una melodia s’escriu dins d’una pauta anome-nada pentagrama. Les durades dels sons s’expressen per mitjà de les figures musicals que ja coneixes, i les seves altures s’indiquen escrivint notes més amunt o més avall.
Activitats 8 Escolta aquesta melodia tradicional catalana. La coneixes? Sabries cantar-la?
El Noi de la Mare, popular catalana
Com pots veure, quan les notes de la melodia són tan agudes o tan greus que sur-ten del pentagrama, s’escriuen per mitjà de les línies i els espais addicionals. La clau de sol ens indica que a la segona línia hi ha la nota sol. A partir d’aquesta nota es van assignant notes a la resta de línies i espais del pentagrama, seguint sempre l’ordre de les notes de l’escala. Però hi ha instruments i veus que cal escriure fent servir la clau de fa o la clau de do.
3 La melodia
Llibre de treball9. Escriu al pentagrama les notes indicades.
Ho recordes?El pentagrama té cinc línies i quatre espais. Sempre es comp-ten començant per baix.
Aquestes són les tres claus que es fan servir. Quan es canvia de clau, canvia el nom de totes les notes del pentagrama!
17Unitat 1
3.2 L’escalaLes melodies es construeixen fent servir les notes d’una escala determinada.
Una escala és una sèrie de notes conjuntes que pugen o baixen en una mateixa direcció ascendent o descendent. Les notes d’una escala s’anomenen graus.
Hi ha molts tipus d’escales. Les més freqüents són l’escala major i l’escala menor.
L’escala major i la menor es poden formar sobre qualsevol nota. Per exemple, sobre la nota re:
Per formar-les, cal aconseguir que els semitons estiguin en les mateixes posicions que en les escales model anteriors. Això es fa per mitjà d’alteracions (sostinguts o bemolls). Aquestes alteracions es posen al principi de la partitura i formen l’arma-dura. Al llarg de tota la peça, cal alterar les notes indicades a l’armadura.
En aquestes dues escales pots observar:
• Que l’escala agafa el nom de la primera nota, anomenada tònica.
• Que la distància entre notes veïnes és sempre un to (T) excepte entre les notes mi-fa i si-do, separades només per un semitò (S = mig to).
• Que l’escala major i la menor tenen diferents sonoritats. Això passa perquè els tons i semitons de les dues escales es troben entre graus diferents.
Escala de re major Escala de re menor
re major
re menor
Escala de do major (model) Escala de la menor (model)
Llibre de treball10. Ordena les notes de la cançó El Noi de la Mare.
ImportantEl sostingut ( ) puja mig to.
El bemoll ( ) baixa mig to.
El becaire ( ) anul·la l’efecte de les alteracions.
18 Unitat 1
3.3 La línia melòdicaQuan llegim una melodia escrita en un pentagrama, veiem que les seves notes van dibuixant una línia melòdica.
La línia melòdica és el disseny que segueixen les notes d’una melodia.
Aquest disseny depèn sobretot de si a la línia melòdica hi ha:
• Un predomini de notes conjuntes.
• Un predomini de salts entre notes.
• Una combinació més o menys equilibrada de salts i notes conjuntes.
Com que les melodies s’escriuen d’esquerra a dreta i tenen un aspecte lineal, molt sovint es diu que la melodia és el component horitzontal de la música.
Escolta tres tipus de línia melòdica molt habituals:
a) 9 Una melodia en la qual predominen les notes conjuntes.
b) 10 Una melodia en la qual predominen els salts entre notes.
c) 11 Una melodia en la qual es combinen els salts i les notes conjuntes.
Rossinyol que vas a França, popular catalana
La filadora, popular catalana
Concerto grosso op. 3 núm. 11, A. Vivaldi
Llibre de treball11. De quin tipus són aquestes melodies?
Activitats
Ho sabies?Música i art visual i plàsticaEl disseny de les línies melòdi-ques en una partitura ens dona una visió artisticoplàstica de la peça musical. Alguns pintors s’han inspirat en partitures per fer les seves obres, com Pablo Picasso a Tres músics.
19Unitat 1
pianissimo (molt fluix)
piano (fluix)
mezzoforte (mig fort)
forte (fort)
fortissimo (molt fort)
crescendo (creixent)
diminuendo (disminuint)
3.4 L’àmbitUna característica que dona molta personalitat a una melodia és l’àmbit.
L’àmbit és la distància (interval) que hi ha entre la nota més greu i la nota més aguda d’una melodia.
Fixa’t en aquest fragment melòdic: 12 les dues notes marcades són la més greu i la més aguda. Traslladades a un pentagrama, es pot comptar l’interval que formen.
3.5 Les dinàmiquesSi el compositor o la compositora de la peça no ho espe-cifica, una mateixa melodia es pot interpretar amb dinà-miques molt diferents.
Els primers compositors de la història no indicaven a les seves partitures ni les dinàmiques, ni el tempo, ni els ins-truments que les havien de tocar. A poc a poc, però, van anar incorporant a les obres musicals indicacions pròpies sobre la interpretació; amb el metrònom podien fixar el tempo i amb les dinàmiques podien indicar la intensitat.
Al quadre de la dreta hi pots veure els signes de dinàmica més habituals.
Un interval és la distància en altura que hi ha entre dues notes. Es mesura comptant quants graus de l’escala hi ha d’una nota a l’altra (incloent-hi amb dues notes).
Aquí tens una mateixa melodia tradicional en dues versions, cadascuna amb uns sig-nes de dinàmica diferents. Interpreta-les totes dues procurant respectar les dinàmi-ques indicades. Pots fer-ho tocant un ins-trument melòdic o bé picant el ritme amb les mans o amb instruments de percussió.
El poder del cant, popular catalana
Llibre de treball12. Quin és l’àmbit d’aquestes melodies?
13. Compta intervals.
Activitats
Plou i fa sol, popular catalana
A
B
REPETICIÓEs repeteix el
mateix fragment musical: AA
AA
A B
Procediments bàsics per crear
estructures
L’estructura també s’anomena
forma.Cal fixar-se en:
CONTRASTDarrere un
fragment musical, en ve un altre de
completament diferent: AB
VARIACIÓEs repeteix el
mateix fragment amb alguns canvis: AA’
Una melodia o
fragment musical que té un sentit
complet s’anomena frase musical. Pot tenir
final suspensiu o conclusiu.
BINÀRIADues parts
diferents que poden repetir-se:
AABB
TERNÀRIADues parts
diferents. Es repeteix la primera
al final: ABA
REEXPOSITIVADues parts
diferents. La primera es repeteix al principi i torna a sortir al final:
AABA
Formesmusicalsbàsiques
RONDÓLa primera part (tornada) es va
alternant amb altres parts completament
diferentsABACADA…
Escolteu sencer aquest rondó de Mozart i aixequeu la mà cada vegada que sentiu la tornada (part A).
El bon caçador, popular catalana
Margarideta, popular catalana
La balalaica, popular russa
Oda a l‘alegria, L. v. Beethoven
El comte Arnau, popular catalana
El rei Herodes, popular catalana
Concert per a trompa i orquestra núm. 2, W. A. Mozart
Cotillon, E. P. Chédeville
A A'
A B
A
AB
A B
16, 1714, 15
• Quantes parts té?• Quines característiques tenen?• Com estan ordenades?
BA
A
20 Unitat 1
3.6 L’estructura
13
14
15
REPETICIÓEs repeteix el
mateix fragment musical: AA
AA
A B
Procediments bàsics per crear
estructures
L’estructura també s’anomena
forma.Cal fixar-se en:
CONTRASTDarrere un
fragment musical, en ve un altre de
completament diferent: AB
VARIACIÓEs repeteix el
mateix fragment amb alguns canvis: AA’
Una melodia o
fragment musical que té un sentit
complet s’anomena frase musical. Pot tenir
final suspensiu o conclusiu.
BINÀRIADues parts
diferents que poden repetir-se:
AABB
TERNÀRIADues parts
diferents. Es repeteix la primera
al final: ABA
REEXPOSITIVADues parts
diferents. La primera es repeteix al principi i torna a sortir al final:
AABA
Formesmusicalsbàsiques
RONDÓLa primera part (tornada) es va
alternant amb altres parts completament
diferentsABACADA…
Escolteu sencer aquest rondó de Mozart i aixequeu la mà cada vegada que sentiu la tornada (part A).
El bon caçador, popular catalana
Margarideta, popular catalana
La balalaica, popular russa
Oda a l‘alegria, L. v. Beethoven
El comte Arnau, popular catalana
El rei Herodes, popular catalana
Concert per a trompa i orquestra núm. 2, W. A. Mozart
Cotillon, E. P. Chédeville
A A'
A B
A
AB
A B
16, 1714, 15
• Quantes parts té?• Quines característiques tenen?• Com estan ordenades?
BA
A
21Unitat 1
17
20
18
19
21
13
22 Unitat 1
4 L’harmonia
L’harmonia és l’element de la música que resulta de combinar diferents notes perquè sonin a la vegada.
Descalç he volgut pujar, popular tirolesa (adap. Artur Martorell)
En aquest apartat aprendràs a harmonitzar una melodia, que vol dir crear-li un acompanyament senzill a base d’acords i arpegis.
Observa i escolta 14 Mira bé aquests fragments i comenta amb els companys i les companyes si en el que sentiu hi
ha harmonia o no, i com ho identifiqueu.
23Unitat 1
4.1 Els acords
Un acord és un grup de notes que sonen al mateix temps.
Els acords més utilitzats són els acords tríades (de tres notes). Sobre la nota base (fonamental) es col·loquen les notes que s’hi troben a distància de tercera i de quinta.
De tots els acords tríades de l’escala, cal que recordis que els més importants són els que es construeixen sobre les notes bàsiques de l’escala: la 1, anomenada tòni-ca, i la 5, anomenada dominant. Sovint necessitaràs també l’acord sobre la nota 4, anomenada subdominant.
A l’escala de do major, aquests acords són:
Activitats Fixa’t en la melodia següent. Observa quines notes hi ha a cada compàs i amb quin dels dos acords principals coincideixen més. Prova d’acompanyar-la amb l’instrument harmònic que tinguis a l’abast.
Sabries fer el mateix amb aquesta altra melodia? En quina escala està compos-ta? En tindries prou amb els dos acords principals? O necessitaries l’acord de subdominant?
Ob-La-Di, Ob-La-Da, John Lennon i Paul McCartney
El poll i la puça, popular catalana
Llibre de treball18. Fixa’t en la melodia i respon a les preguntes.
24 Unitat 1
4.2 Els arpegis
Un arpegi és la interpretació de les notes d’un acord, però no al mateix temps, sinó una darrere l’altra.
En Jan Petit, popular catalana
Moltes melodies s’inicien amb l’arpegi de l’acord de tònica o de l’acord de dominant:
A l’hora de fer un acompanyament es pot triar fer-lo amb acords o amb l’arpegi corresponent. Per exemple:
• Amb acompanyament d’acords:
• La mateixa melodia amb els acords arpegiats:
• I, evidentment, sempre hi ha la possibilitat de combinar les dues opcions:
Llibre de treball19. Escriu l’arpegi de l’acord.
20. Quin acord és?
Ho sabies?Hi ha molts instruments que po-den tocar arpegis, però des de ben antic s’ha associat a un ins-trument que els fa servir molt sovint a la seva música: l’arpa. De fet, la paraula arpegi ve del verb italià arpeggiare, que vol dir 'to-car l’arpa'.
25Unitat 1
4.3 Els obstinats melòdicsIgual com a l’inici de la unitat has estudiat els obstinats rítmics, també es pot fer un acompanyament amb un obstinat melòdic. Com en el cas del rítmic, consistirà en una repetició d’una cèl·lula melòdica més o menys llarga.
23 Ara escolta la banda sonora de la pel·lícula i fixa’t en quina funció té cada un dels fragments anteriors. Pots triar entre:
• Introducció
• Tema A
• Tema B
• Obstinat rítmic
• Obstinat melòdic
Activitats 22 15 Escolta un fragment de L' Arlésienne, de Georges Bizet, i ves seguint
l’obstinat melòdic següent:
Aquest fragment porta per títol Carilló i intenta imitar un toc de campanes que es va repetint.
Analitzarem, per parts, la banda sonora de la pel·lícula Carros de foc, del composi-tor grec Vangelis (1943), guanyadora d’un Òscar l’any 1982.
Fixa’t en les diferents parts que la componen i, amb l’ajut del teu professor o la teva professora, descobreix com sona cadascuna:
Carros de foc, Vangelis
Ho sabies?Música i cinema
Tot i que el cinema va néixer mut, en els seus inicis hi havia músics que acompanyaven les projecci-ons en directe. Avui dia, la banda sonora d’una pel·lícula acostuma a ser la seva millor publicitat.
Cartell de la pel·lícula Carros de foc, de Hugh Hudson.
16
A
B
C
D
E
26 Unitat 1
5.1 El teixit de la músicaFins aquí has vist el ritme, la melodia i l’harmonia, els elements bàsics del llen-guatge musical. Amb aquests coneixements ja tens unes eines que et permeten fer música. Però sabries com utilitzar-les? Un compositor o una compositora, com qualsevol altre creador, a més de tenir elements per crear, ha de tenir les habilitats i els procediments que li permetin fer-los servir d’una manera adequada.
Amb els teus coneixements musicals podràs localitzar clarament aquests tres ele-ments en qualsevol partitura. Cal dir, però, que aquests tres elements bàsics estan tan lligats entre si que la majoria de vegades no és possible separar-los completa-ment. Formen el teixit de la música, que s’anomena textura.
La textura és la manera en què es combinen el ritme, la melodia i l’harmonia per formar una obra musical.
Al llarg d’aquest apartat aprendràs a analitzar la textura d’una obra musical, i sentiràs els elements rítmics, melòdics i harmònics que estan sonant al mateix temps. De vegades, però, aquesta anàlisi auditiva resulta difícil. En canvi, seria més senzill identificar aquests elements si els poguéssim escoltar separadament.
Activitats 1, 2 o 7 Torna a veure un fragment de l’espectacle Sonoritats del grup català Camut Band i fixa’t bé en tots els intèrprets que hi participen.
Un cop acabat, i recordant el que has après fins ara, comenta amb els companys i les companyes si es podia diferenciar la melodia, el ritme, l’harmonia, si hi havia acompanyament rítmic o harmònic…
Creus que cada intèrpret és responsable d’un d’aquests elements musicals? Sabries relacionar-los?
Llibre de treball21. Descriu els elements del llen-guatge musical que hi ha en una partitura.
22. Observa aquesta partitura i identifica quin instrument fa l’acompanyament rítmic, l’har-mònic i la melodia principal.
5 La textura
Activitats Recorda com es representen aquests tres elements en una partitura:
Ball cerdà, popular catalana
27Unitat 1
5.2 Desmuntem una cançóUna peça musical es construeix combinant diversos elements. Has pensat mai com estan construïdes les cançons que t’agraden? Per ajudar-te a descobrir-ho, senti-rem una cançó del grup català La Carrau i la desmuntarem per veure quins ele-ments musicals la formen.
El grup La Carrau es va formar l’any 1997. La seva música combina elements de la tradició musical catalana amb influències d’altres estils. La instrumentació del grup reflecteix aquesta barreja d’influències.
La cançó de La Carrau que desmuntarem porta per títol «Un entre tants», i va aparèixer al seu disc Una dotzena. La lletra de la cançó es basa en un poema del poeta valencià Vicent Andrés Estellés (1924- 1993), i la música va ser composta per La Carrau. Escolta com sona. 26
Quins elements formen aquesta cançó?
LES MELODIES
27 El violí i l’acordió diatònic toquen la melodia inicial. Després s’hi afegeix el llaüt, que els acompanya amb una melodia secundària.De quina família instrumental són?
L’ ACOMPANYAMENT HARMÒNIC
28 La guitarra i el baix elèctrics comencen tocant sons sense afinació determinada, amb funció rítmica, però després ja passen al seu paper habitual: la guitarra toca acords i el baix elèctric interpreta la línia de baix.Saps diferenciar-los?
LA SECCIÓ DE VENTS
29 En aquesta cançó, la secció de vents subratlla sobretot l’harmonia.Trompeta, saxo tenor i trombó comencen tocant acords amb notes llargues. Més endavant fan breus intervencions intercalades amb la melodia principal.Creus que són de vent-fusta o de vent-metall?
L’ACOMPANYAMENT RÍTMIC
30 El toquen la bateria i altres instruments de percussió.Quins altres instruments hi reconeixes?
Etimològicament, polifònic vol dir ‘diversos sons o veus’.
Hi intervenen dues o més melodies a la vegada. Cadascuna d'aquestes melodies té el seu caràcter propi i són independents (tenen ritmes i línies melòdiques diferents). Utilitza molt la imitació.
Hi intervenen dues o més melodies a la vegada, però totes segueixen el mateix ritme. Això fa que es formin acords, que són els grups verticals de notes que sonen a la vegada.
Una línia melòdica, protagonista de la
peça, i un acompanyament
harmònic i/o rítmic.
Una sola melodia sense cap tipus
d’acompanyament.
La textura polifònica o
contrapuntística
La textura homofònica
La textura de melodia
acompanyada
La textura monofònica o
monòdica
El comte Arnau, popular catalana
Wiedersehn, F. Schubert
Per què creus que aquesta partitura n’és un exemple?
Le chant des oiseaux, C. Janequin
Claros y frescos ríos, anònim
Les combinacions
possibles de ritme, melodia i harmonia són tantes que els
compositors tenen un camp inesgotable
de creació. Les textures que
es fan servir més sovint i que
constitueixen la base de la música de la
nostra cultura són:
Etimològicament, monofònic vol dir ‘un sol so o una sola veu’; per tant, només cal un sol cantant o instrumentista. Però si la melodia és interpretada per un o més instruments o veus i tots toquen o canten la mateixa melodia, la textura segueix sent monofònica.
Aquí tens una partitura
homofònica. Com ho saps?
La partitura i la fotografia en són dos exemples.Sabries dir per què?
23, 24, 25, 26
31
32
33
34
La partitura i la fotografia en són dos exemples.Sabries dir per què?
28 Unitat 1
5.3 Diferents textures
Etimològicament, polifònic vol dir ‘diversos sons o veus’.
Hi intervenen dues o més melodies a la vegada. Cadascuna d'aquestes melodies té el seu caràcter propi i són independents (tenen ritmes i línies melòdiques diferents). Utilitza molt la imitació.
Hi intervenen dues o més melodies a la vegada, però totes segueixen el mateix ritme. Això fa que es formin acords, que són els grups verticals de notes que sonen a la vegada.
Una línia melòdica, protagonista de la
peça, i un acompanyament
harmònic i/o rítmic.
Una sola melodia sense cap tipus
d’acompanyament.
La textura polifònica o
contrapuntística
La textura homofònica
La textura de melodia
acompanyada
La textura monofònica o
monòdica
El comte Arnau, popular catalana
Wiedersehn, F. Schubert
Per què creus que aquesta partitura n’és un exemple?
Le chant des oiseaux, C. Janequin
Claros y frescos ríos, anònim
Les combinacions
possibles de ritme, melodia i harmonia són tantes que els
compositors tenen un camp inesgotable
de creació. Les textures que
es fan servir més sovint i que
constitueixen la base de la música de la
nostra cultura són:
Etimològicament, monofònic vol dir ‘un sol so o una sola veu’; per tant, només cal un sol cantant o instrumentista. Però si la melodia és interpretada per un o més instruments o veus i tots toquen o canten la mateixa melodia, la textura segueix sent monofònica.
Aquí tens una partitura
homofònica. Com ho saps?
La partitura i la fotografia en són dos exemples.Sabries dir per què?
23, 24, 25, 26
31
32
33
34
La partitura i la fotografia en són dos exemples.Sabries dir per què?
29Unitat 1
30 Unitat 1
1. La música com a llenguatge La música ha estat sempre un mitjà de comunicació important i universalment uti-litzat per la humanitat.
El so és un fenomen físic provocat per la vibració d’un objecte.
Els elements necessaris perquè existeixi el so són:
Font sonora Medi de propagació Oient
Allò que provoca les ones sonores.
Material que transmet les ones sonores.
Qui rep les ones sonores i, per tant, sent el so.
Les qualitats del so són:
Altura Expressa si els sons són aguts o greus.
Durada Expressa si els sons són llargs o curts.
Intensitat Expressa si els sons són forts o fluixos.
Timbre Expressa el color del so i de quina font sonora prové.
Recorda
2. El ritme Figura Durada del so Silenci
Rodona
Blanca
Negra
Corxera
Semicorxera
El ritme és l’element de la música que combina les durades dels sons.
La pulsació, en canvi, és un moviment periòdic i regular que permet mesurar el ritme i, per tant, n’és la base.
Polirítmia vol dir tocar a la vegada ritmes diferents, ja sigui amb diversos instru-ments o amb un de sol.
Metrònom.
Calderó
Puntet
Lligadura
31Unitat 1
3. La melodia Una melodia és una successió de sons que té un sentit per a qui l’ha creada. S’es-criu dins d’una pauta anomenada pentagrama.
Una escala és una sèrie de notes seguides (sense salts enmig) que pugen o baixen en una mateixa direcció ascendent o descendent. Les notes d’una escala s’anome-nen graus.
L’àmbit és la distància (interval) que hi ha entre la nota més greu i la nota més aguda d’una melodia.
Per analitzar o per compondre una melodia, cal fixar-se en l’estructura (quines parts té, quines són les seves característiques i com estan ordenades). En el camp de la música, l’estructura s’anomena també forma.
4. L’harmonia L’harmonia és l’element de la música que resulta de combinar diferents notes per-què sonin a la vegada.
Un acord és un grup de notes que sonen al mateix temps. Els acords més utilitzats són els acords tríades (de tres notes).
Un arpegi és la interpretació de les notes d’un acord, però no al mateix temps, sinó una darrere l’altra.
Un obstinat melòdic és un acompanyament que consisteix en una repetició d’una cèl·lula melòdica més o menys llarga.
5. La textura La textura és la manera com es combinen el ritme, la melodia i l’harmonia per formar una obra musical.
Textura monofònica o monòdica Hi ha una sola melodia sense cap tipus d’acompanyament.
Melodia acompanyada
Està formada per una línia melòdica, protagonista de la peça, i un acompanyament harmònic i/o rítmic.
Textura polifònica o contrapuntística
Hi intervenen dues o més melodies a la vegada. Cadascuna d’aquestes melodies té el seu caràcter propi i són indepen-dents. Utilitza molt la imitació.
Textura homofònica Hi intervenen dues o més melodies a la vegada, però totes tenen el mateix ritme. Això fa que es formin acords.
Llibre de treballComprova. Verifica el que has après al llarg d'aquesta unitat.
32 Unitat 1
Pots fer servir aquest mapa per estudiar i repassar els conceptes importants de la unitat, però et recomanem que construeixis el teu propi mapa al teu Llibre de treball. Per fer-ho, amb l'ajuda d'eines digitals, converteix aquest mapa conceptual en un mapa mental.
Mapa conceptual
SO
SILENCI
SOROLL
MÚSICA
Llenguatge universal
Mitjà de comunicació
Art
OBRA MUSICAL
Harmonia
Acords
Arpegis
Ritme
Pulsació
Polirítmia
Rap
Melodia
Escala
Línia melòdica
Àmbit
Dinàmiques
Estructura
Textura
Monofònica
Melodiaacompanyada
Polifònica
Homofònica
Qualitats
Altura
Durada
Intensitat
Timbre
33Unitat 1
Què has après al llarg de la unitat? Tria l'opció amb la qual t'identifiquis més:
1. Identifico les qualitats del so i les reconec en una partitura…a ) de manera ràpida i sense dubtar.b ) tot i que a vegades tinc dubtes.c ) amb certa dificultat.d ) amb molta dificultat i necessitant ajuda.
2. Ritme, pulsació i compàs són tres conceptes…a ) que sé diferenciar i reconèixer.b ) que sé diferenciar però em costa reconèixer.c ) que em costa diferenciar i reconèixer.d ) que no sé diferenciar ni reconèixer sense ajuda.
3. Quan creo una melodia…a ) ho faig utilitzant tots els elements treballats a classe.b ) ho faig utilitzant només alguns dels elements treba-
llats a classe.c ) ho faig sense utilitzar conscientment els elements
treballats.d ) necessito ajuda per aconseguir-ho.
4. Identifico els acords i els arpegis…a ) en una partitura i auditivament, sense cap dificultat.b ) en una partitura i auditivament, però em costa una mica.c ) en una partitura, però no auditivament.d ) només si m’ajuden.
5. Quan escolto una peça musical…a ) n'identifico clarament la textura.b ) em costa identificar-ne la textura si no veig també la
partitura.c ) tinc dificultats per reconèixer-ne la textura encara
que vegi la partitura.d ) no sé reconèixer-ne la textura i necessito ajuda per
fer-ho.
6. Un cop acabada aquesta unitat, puc dir que…a ) he après coses interessants i a la vegada m'he divertit.b ) he après coses interessants però ha estat força avorrit.c ) he après poques coses, però m'ho he passat bé.d ) no he après res de nou i m'he avorrit força.
Pensa i reflexiona
Ara que estàs acabant la unitat, reflexiona i...
• Tria dos conceptes que t'han quedat molt clars i que sabries explicar.
• Fes dues preguntes sobre aspectes que no has acabat d'entendre.
• Indica dos temes en els quals t'agradaria aprofundir.
És una aplicació web que serveix per crear i editar partitures i poder-les escoltar. També permet emmagatzemar, imprimir, buscar i compartir notació musical en línia. Té una versió gra-tuïta per a usos no comercials.
Entra a www.noteflight.com, investiga i experimenta.
Et pot resultar senzill i, fins i tot, divertit.
Autoavaluació
Et recomanem
34 Unitat 1
Afegir-hi una melodia
Com heu vist en aquesta unitat, la base melòdica d'una
composició és l'escala amb què està composta. Tal com hem fet
amb el ritme, adjudicarem una nota a cada síl·laba
del text.
Utilitzarem les notes de l'escala que triem (per
exemple, do major).Començarem per la dominant (sol) i acabarem amb la nota tònica (do).
Afegirem les notes al ritme anterior.Evidentment, les possibilitats rítmiques i melòdiques són moltes, i com que feu la composició en grup cadascú pot fer una
estrofa diferent. El resultat final dependrà del gust dels
compositors i les compositores.
4
Inventem i escrivim una cançó Al llarg d'aquesta unitat hem estudiat els elements que formen la música. Ara es tracta que en grup compongueu una peça en la qual es vegin representats el ritme, la melodia i l'harmonia. Com en tot procés de creació, per fer-ho cal seguir uns passos:
Triar o crear un textCal trobar un text que us agradi, que us emocioni o amb el qual us sentiu identificats, i que no sigui
excessivament llarg. El podeu triar a partir d'una obra literària ja escrita o bé el podeu
crear de nou. En el primer dels casos, recordeu que sempre haureu de citar de
quina obra i quin autor és el fragment que heu seleccionat. A mode d'exemple
triarem un fragment d'un poema inclòs a Bruixa de dol, de Maria Mercè
Marçal.
Trobar els accents literaris del text
Cal llegir el text diverses vegades per tal de decidir quines són les
síl·labes que considerem que tenen més importància des d'un punt de vista literari. En un treball en grup és important posar en comú per què trieu unes síl·labes i no
unes altres, quines creieu que donen més sentit al text… Per exemple,
podríem triar aquestes:
1
2
«Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.»
3 Buscar un ritme apropiat per al textLes síl·labes que hem
assenyalat hauran de ser pronunciades amb més força; per tant, haurien de ser primers temps
de compàs. Això vol dir que abans de cada síl·laba marcada
hi haurem de posar una línia divisòria.
Amb els companys i
companyes del grup haureu de decidir quin
compàs voleu seguir. Per exemple, en aquest cas decidirem 2/4, i haurem d'escriure un ritme que
s'adeqüi a les síl·labes que han quedat dins de
cada compàs
5
També podríem arpegiar algun dels
acords, repartir les notes dels acords entre diferents
instruments, afegir un obstinat rítmic o un de
melòdic…Ara us toca a
vosaltres!
Hi voleu acompanyament?Ja heu vist que l'harmonia serveix per enriquir una
melodia. Seguint el que s'ha explicat a la unitat, utilitzarem només els acords de tònica, subdominant i dominant (T, SD i D). En el cas de do
major, seran:
Un resultat possible podria ser:
TEXT ACCENTS RITME MELODIA ACOMPANYAMENT
«Amb totes dues mans
alçades a la lluna,obrim una finestra
en aquest cel tancat.»
[…]
El fum dibuixaràl’inici de la històriacom una heura de joiaentorn del nostre cosi plourà i farà soli dansarem a l’airede les noves cançonsque la terra rebrà.Vindicarem la nit ila paraula DONA.Llavors creixerà l’arbrede l’alliberament.
Passem a l’acció
Inventem i escrivim una cançó
35Unitat 1
Afegir-hi una melodia
Com heu vist en aquesta unitat, la base melòdica d'una
composició és l'escala amb què està composta. Tal com hem fet
amb el ritme, adjudicarem una nota a cada síl·laba
del text.
Utilitzarem les notes de l'escala que triem (per
exemple, do major).Començarem per la dominant (sol) i acabarem amb la nota tònica (do).
Afegirem les notes al ritme anterior.Evidentment, les possibilitats rítmiques i melòdiques són moltes, i com que feu la composició en grup cadascú pot fer una
estrofa diferent. El resultat final dependrà del gust dels
compositors i les compositores.
4
Inventem i escrivim una cançó Al llarg d'aquesta unitat hem estudiat els elements que formen la música. Ara es tracta que en grup compongueu una peça en la qual es vegin representats el ritme, la melodia i l'harmonia. Com en tot procés de creació, per fer-ho cal seguir uns passos:
Triar o crear un textCal trobar un text que us agradi, que us emocioni o amb el qual us sentiu identificats, i que no sigui
excessivament llarg. El podeu triar a partir d'una obra literària ja escrita o bé el podeu
crear de nou. En el primer dels casos, recordeu que sempre haureu de citar de
quina obra i quin autor és el fragment que heu seleccionat. A mode d'exemple
triarem un fragment d'un poema inclòs a Bruixa de dol, de Maria Mercè
Marçal.
Trobar els accents literaris del text
Cal llegir el text diverses vegades per tal de decidir quines són les
síl·labes que considerem que tenen més importància des d'un punt de vista literari. En un treball en grup és important posar en comú per què trieu unes síl·labes i no
unes altres, quines creieu que donen més sentit al text… Per exemple,
podríem triar aquestes:
1
2
«Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.»
3 Buscar un ritme apropiat per al textLes síl·labes que hem
assenyalat hauran de ser pronunciades amb més força; per tant, haurien de ser primers temps
de compàs. Això vol dir que abans de cada síl·laba marcada
hi haurem de posar una línia divisòria.
Amb els companys i
companyes del grup haureu de decidir quin
compàs voleu seguir. Per exemple, en aquest cas decidirem 2/4, i haurem d'escriure un ritme que
s'adeqüi a les síl·labes que han quedat dins de
cada compàs
5
També podríem arpegiar algun dels
acords, repartir les notes dels acords entre diferents
instruments, afegir un obstinat rítmic o un de
melòdic…Ara us toca a
vosaltres!
Hi voleu acompanyament?Ja heu vist que l'harmonia serveix per enriquir una
melodia. Seguint el que s'ha explicat a la unitat, utilitzarem només els acords de tònica, subdominant i dominant (T, SD i D). En el cas de do
major, seran:
Un resultat possible podria ser:
TEXT ACCENTS RITME MELODIA ACOMPANYAMENT
«Amb totes dues mans
alçades a la lluna,obrim una finestra
en aquest cel tancat.»
[…]
El fum dibuixaràl’inici de la històriacom una heura de joiaentorn del nostre cosi plourà i farà soli dansarem a l’airede les noves cançonsque la terra rebrà.Vindicarem la nit ila paraula DONA.Llavors creixerà l’arbrede l’alliberament.
