Esforç 15

esfo

rçN

úmer

o 15

esfo

rç p

ublic

acio

nsW

WW

.ESF

ORC.

CAT

Editorial14 8/9/08 17:10 Página 24

EDITORIAL

Quan vam començar el projecte editorial d’Esforç, el primer objectiu que teníem era consolidar-lo com la revista catalana de l’esport. Per asso-lir-ho, sempre hem considerat prioritari anar de la mà de les principals institucions esportives del nostre país, ja que són el motor de l’esportcatalà. Doncs deixeu-me compartir amb tots vosaltres la notícia que, amb aquest número, encetem una gran col·laboració amb la principal enti-tat esportiva catalana, la UFEC, que celebra el 75è aniversari de la seva fundació, quan la presidia Pompeu Fabra. Mitjançant aquest conveni,Esforç ara arribarà també als mil clubs més importants de Catalunya que representen una audiència de vuit-cents mil federats. Com us podeuimaginar, estem d’enhorabona, perquè no passa cada dia que se sumin als lectors centenars de milers de nous esportistes. Aquesta nova etapasignificarà un gran salt en la difusió d’aquesta publicació. Però el més important és que estem segurs que la comunitat que apleguem al voltantd’Esforç, que ja és d’un gran valor, generarà unes sinergies que ens beneficiaran a tots plegats: la revista Esforç i l’esport català. Dins d’aquest número trobareu un especial sobre l’aniversari de la UFEC, que resumeix el llibre que han editat per celebrar l’efemèride. Observantel recull de fotografies que publiquem, qualsevol es pot adonar que l’esport català té una llarga tradició i que els que l’hem heretat tenim la res-ponsabilitat de mantenir-la viva. Nosaltres, des d’Esforç, intentarem mantenir viu aquest llegat que ens han deixat els nostres avis i els nostrespares. També tenen aquesta responsabilitat els nouvinguts, que des de sempre han trobat en Catalunya un país d’acollida, i en l’esport, la millor einad’integració. Amb aquest número, que ja veureu que parla força de la integració, us hem volgut acostar a uns quants d’aquests esportistes queja formen part de l’esport català i que el representen. Gaudiu-ne.

Josep M. Monteagudo

L'Esforç federat

Editor-Director Josep M. Monteagudo Cap de redacció i dissen y gràfic Àlex Rubies Edicióde moda Esther Ferré Correcció Joan Rebagliato i Nadal [email protected] Publicitat [email protected] col·laborat en aquest número Carlos de Simón, Àlex GozalboFotografies: Oriol Roca, Nacho Juárez, Ricard Rovira Il·lustracions Àlex Rubies Consell deredacció Xavi Peña (Voleibol), Marc Morató (Hoquei herba), Jordi Solà (Rugbi), Cadenas(Handbol), Alberto Montenegro (Waterpolo) Esforç publicacions, SL Apt. Correus 1023, 08629Torrelles de Llob.Telèfon: 936891435 · www.esforc.cat - [email protected] Distribució Comercial Atheneum, SAImpressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros

Portada Serge Ibaka.Fotógraf: Oriol Roca.

esforçCol·labora:

Editorial14 8/9/08 17:10 Página 25

HOQUEI PATINS

sumari PORTADA30 SERGE IBAKAEl congolès, escollit en el número24 de l’últim draft per la nova fran-quícia d’Oklahoma City, jugarà alRicoh Manresa aquest any.

WATERPOLO

42 BCN INT. CUPCentenars de nois es van enfrontardurant uns dies en una gran bata-lla, que es va acabar sense vícti-mes però amb molts herois.

46 RAÇA BÚLGARANascut a Sofia (Bulgària), SvilenPiralkov ha jugat els Jocs dePequín amb la selecció espanyola ija es considera un terrassenc més.

52 SUPERHEROI ARGENTÍCarlos López s’ha convertit en unheroi al Palau Blaugrana, prenentel testimoni d’argentins com araGaby Cairo o el Negro Páez.

EDITORIAL

6 CARTES AL DIRECTOR7 PANORÀMIQUES12 ACTUALITAT ESPORTS

pàg. 42

pàg. 52

FUTBOL

pàg. 30

pàg. 64

pàg. 46

Sumari 15_1 8/9/08 15:34 Página 2

Sumari 15_1 8/9/08 15:35 Página 3

80 CAMPIONAT DEL MÓN DEKARATE I KABUDOLa competició mundial més impor-tant d’aquesta disciplina a Cornellà.

RUGBI

VOLEIBOL

HANDBOL72 SANT ESTEVE SESROVIRESEl Torneig Internacional FestaMajor s’ha convertit en tot un clàs-sic de l’estiu i en un referent del’handbol base continental.

64 SIR PHIL P ATERSON SMITHAquest anglès, que fa quasi qua-ranta anys que viu a Catalunya,actualment posa tota la seva expe-riència al servei del CN PoblenouEnginyers.

ARTS MARCIALS ÀREA ESPORTIVAEspaisBulevardGadgetsAudiovisuals

pàg. 58

70 GENILDO DA SILVAEl fins ara jugador del TX Andorraestà considerat un dels millorsjugadors de vòlei platja que hanpassat pel país.

pàg. 80pàg. 70

pàg. 92

pàg. 72

86 TRIATLÓ SPRINT BARCELONALes platges de Barcelona van serl’escenari d’aquesta prova, durantla qual milers d’esportistes, ama-teurs i professionals, van compartirexperiències.

TRIATLÓ

HOQUEI HERBA58 AGUSTINA DI BERNARDOLa jugadora del CD Terrassa vadonar el títol de lliga al seu clubamb un gol d’or a la final de Lliga.

INTEGRACIÓ

92 MULTICULTURAUn llibre d’esport i multicultura delfotoperiodista Kim Manresa i elsociòleg Chris Kennett.

UFEC100 LA UFEC FA 75 ANYSEspecial sobre l'aniversari de laUFEC, que resumeix el llibre que haeditat la Unió per celebrar el seu 75èaniversari.

Sumari 15_2 9/9/08 23:50 Página 4

Sumari 15_2 9/9/08 23:50 Página 5

E-MAILLes vostres opinions a esforç. Apt. Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob. o a [email protected]

Esforç a Pequín

Vam ser a Pequín vivint de prop els Jocs, i amb aquests ja en van tres. Crecque els Jocs de Barcelona van deixar empremta, perquè són molts els querepeteixen l’experiència com jo. Així, una de les coses més habituals és tro-bar-se catalans entre milers i milers d’estrangers. Es troben sobretot espor-tistes, familiars, periodistes i turistes de l’esport olímpic com nosaltres. Peròel que us volia dir és que aquesta vegada una de les coses que més em vafascinar va ser trobar en una cafeteria de Fengtai, abans d’un partit de soft-bol, uns catalans que duien l’Esforç sota el braç, que el portaven des deBarcelona. Me la van deixar fullejar i em vaig quedar parat de veure que erauna revista tan guapa. I no només jo, perquè el vaig ensenyar a uns amicscanadencs i ells també van opinar igual. Doncs res més, que us voliacomentar que la vostra revista va triomfar per allà i que ja teniu un subscrip-tor més.

Xavier SeguraBarcelona

Triatló

Volia felicitar-vos per haver donat espai al triatló, amb el reportatgetan maco sobre l’Ironman de Lanzarote que vau fer en el númeropassat i també anunciant la prova de Barcelona. Aquest esport cadavegada guanya més adeptes. I a molts ens passa que, a mesura queho provem, ens hi enganxem fins a tornar-nos uns fanàtics d’aquestesport. No en va cal dedicar-hi moltes i moltes hores d’entrenament.Malgrat això, els mitjans s’obliden de nosaltres. I per això vullexpressar el meu desig que a Esforç hi aparegui el Tri més sovint.

Roger RieraTarragona

L’or de Nadal

L’any del tennista balear és dels millors. Sens dubte. Així i tot,trobo que no ha estat en absolut un dels grans protagonistesdels Jocs de Pequín, com ens volen vendre alguns mitjans decomunicació, especialment els de Madrid. Que li atorguen elPríncep d’Astúries? Doncs enhorabona. Tot queda a casa (laseva). Però qualsevol amb dos dits de seny és conscient queBolt i Phelps han estat els veritables protagonistes de Pequín.Fins i tot el meu fill de cinc anys es recorda de les medalles quees va penjar al coll el millor nedador de tots els temps, o delsmetres que Phelps va treure a la resta només en 100 m. I d’altresmirant-se el melic.

Ana GarauTiana

Atletisme i Natació

He seguit amb atenció els Jocs Olímpics i amb una especialatenció els nostres esportistes. Trobo que no hem fet un malpaper, sobretot si tenim en compte que a la major part d’equipsque s’han endut medalla hi havia una bona representació d’es-portistes catalans. De tota manera, malgrat que a Madrid diguinque l’actuació ha estat bona, jo trobo que en els esports estrellad’uns jocs olímpics, com són l’atletisme i la natació, aquestaactuació es pot catalogar de fracàs rotund. Són moltes les veusd’esportistes, sobretot en natació, que s’han alçat queixant-sede la mala planificació que han tingut. Com és que no ha dimititningú? Quina mesura prendran els responsables d’aquest des-gavell? Que els nostres veïns francesos s’hagin endut quarantamedalles podria servir per encoratjar-nos a fer-ho millor, peròaixò no passarà mai, perquè aquí ningú reconeix mai les errades.

Dani PareraEsplugues

Correu15 8/9/08 12:34 Página 6

MAGNÍFIC CONTRALLUM DE LA DURÍSSIMA PROVA DEL TRIATLÓ SPRINTBARCELONA 08 EN EL SEU PAS PER LA TORRE MAPFRE. FOTO: ORIOL ROCA

Correu15 8/9/08 12:34 Página 7

LA BELLESA I LA QUALITAT PODEN ANAR DE LA MÀ. UN BON EXEMPLE N’ÉS LA JOVE MARIA KIRILENKO, QUE VA GUANYAR ELTORNEIG BARCELONA KIA 08 D’AQUEST ESTIU. FOTO: RICARD ROVIRA

Panoramica3 8/9/08 15:57 Página 8



ALBA XANDRI DEL CLUB TRIATLÓ BERGA ENTRENANT-SE PEL MASSÍS DEL PEDRAFORCA QUE S’AMAGA DARRERA DELSNÚVOLS. FOTO: ORIOL ROCA


És innegable que un dels valors que utilitzen sovintels esports de poca “tirada” és la quantitat dejugadors/res de “casa” que tenen. Sovint obeeix auna política real, en l’hoquei herba per exemple, tenirjugadors de la selecció jugant en el teu club éssinònim de qualitat (no en va aconsegueixen èxitspràcticament en totes les competicions). En elVoleibol m’atreviria a afirmar que moltes vegades dirque tens molts jugadors de casa emmascara unamanca de pressupost que no permet fer front a lesexigències dels jugadors/res estrangers. Avui dia,l’equip que té resultats és el que ha fitxat millor en elmercat forà. En un esport a on el nombre de fitxesmasculines disminueix cada any, i a on el nombre denoies no és menyspreable, però la seva qualitatmitjana no es correspon al volum de gent (desd’aquestes línies hem denunciat la manca de criteri isensibilitat amb la que històricament s’ha tractat alVoleibol femení en el nostre país), és obvi que el saltde qualitat el donen els estrangers, que venen alnostre país a cotitzar-se i fer el salt a altres lliguesimportants europees o a retirar-se fent els últimscalerons. Excepcionalment i sobretot en el Voleibolfemení, un cop de talonari ben donat fa que equipscom Tenerife o Murcia estiguin a dalt en lescompeticions internacionals fent que els dirigentss’omplin la boca dient que som la segona millor lligadel món. La diferència entre els 6 primers equips dela Superlliga femenina i els 6 que lluiten per no baixarés tan gran que denota que alguna cosa falla. De tanten quan, no obstant, te n’adones que els jugadorsnacionals tampoc encerten gaire en les sevesapostes personals. Els nois i noies prometedorsacaben la seva etapa juvenil i, mal assessorats,acaben fitxant per equips de Superlliga, que si bé elshi donen bones condicions econòmiques, elsincorporen a les plantilles més per un tema de quotesde jugadors nacionals que de minuts i punts a jugar.S’ha de ser més valent i entendre que la formació nos’acaba en arribar a l’etapa sènior, que des decategories més baixes també es pot progressar. Caladaptar-se a la categoria sènior de forma raonada isostenible i no passar 2 o 3 dels anys més importantsde la formació com a jugador només entrenant.Estrangers a la Superlliga, tots els que siguinnecessaris en pro de l’espectacle, però a lescategories següents un límit baix d’estrangers fariaque els clubs i les federacions invertissin més en lapromoció i que els nois i noies més joves tinguessinun espai, cosa que al Voleibol ens fa molta falta!

Xavier PeñaProfessor de Voleibol de la Universitat de Vic

12 esforç

OPINIÓ

Producte

ACTUALITAT VOLEIBOL

Voleibol forà

En poc més d’una setmana, el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau es va reforçar amb trespeces que poden resultar fonamentalsaquesta temporada. Primer, van fitxar elreceptor atacant Juan Brea. El jaexjugador del CV Puerto Real fa 188 cm,té 24 anys i acumula molta experiència. Elsegüent a arribar a Tarragona ha estatNathan Meerstein, procedent del Casteloda Maia de Portugal. Es tracta d’unjugador internacional B nord-americà,que juga de central i fa 206 cm d’alçada.El darrer ha estat Pablo Bengolea,internacional argentí de 22 anys, que jugade receptor i que aportarà estabilitat en larecepció i un alt grau d’implicació enl’atac.

Després que Blas Ortega va deixar la banquetadel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de manerasobtada, la directiva del club tarragoní es vamoure amb celeritat i va aconseguir els serveisdel fins aleshores entrenador del CV Elx, LuisAlberto Toribio. Amb Toribio com a tècnic, els delSPiSP van començar la pretemporada el 21d’agost, amb l’objectiu d’igualar o fins i totmillorar els resultats obtinguts la temporadapassada a la màxima competició.

El SPiSP es reforça

Dos catalans a la Superlliga

Luis Alberto Toribio nou entrenador del SPiSP

Aquest any dos equips catalans jugaran laSuperlliga. El SPiSP i el FC Barcelona lluitaranper mantenir-se a la màxima categoria delvoleibol estatal. A la primera jornada elstarragonins repetiran l’estrena de l’any passatenfront de l’Unicaja Almeria. Pel que fa alBarça, debutarà a la Superlliga a Los Pajaritoscontra el Ciudad del Medio Ambiente Soria.

Les noves ASICS Sensei 2 són lesmillors sabatilles de voleibol de lamarca asiàtica. Amb només 416 g depes, les Sensei 2 són òptimes per atota mena de jugadors. Gràcies a latecnologia P-Gel i A-Gel, ofereixen unamortiment del taló i l’avantpeu quasiperfecte. A més, duen una plantaSPEVA de doble densitat, queafavoreix la durabilitat i la reducció delesions per impacte. www.asics.es

actualitat volei15 8/9/08 12:42 Página 12

actualitat volei15 8/9/08 12:42 Página 13

L’staff tècnic de l’Egara, encapçalat per PabloDíaz, va fer oficial fa unes setmanes la composiciódefinitiva de la plantilla del primer equip masculí.La llista definitiva de l’equip de DHA per afrontaramb garanties la temporada 2008-09 serà: QuicoCortès, Ramon Alegre, Ramon Romeu, JoanElias, Pere Arch, Edu Quemada, Franc Dinarès,David Alegre, Edi Tubau, Albert Casas, EduardArbós, Pol Amat, Jordi Clapés, Jordi Carrera iGuillermo Schickendantz. Tan sols queda perdeterminar el nom d’un altre porter, que sortirà dela relació de possibles vinculats a l’equip.

L’arribada de jugadors i jugadores forans a lalliga estatal i de jugadors i jugadores catalans ales lligues europees és avui dia bastant freqüent.De fet, en els últims anys ha estat força habitualla presència de jugadors estrangers en elsequips de la lliga espanyola, tant a la lligafemenina com a la masculina. Fa uns anys eragairebé impossible trobar un jugador estrangeren equips catalans, però de mica en mica,començant pels jugadors argentins, la presèncias’ha anat tornant cada vegada més notable i elseu nivell ha anat pujant. Per la lliga espanyolahan passat jugadors de primeríssima filainternacional i campions olímpics, com araDwyer, Mccan, Luciana Aymar i Witthaus, quehan aportat moltes coses positives a la lliga i hanfet pujar el nivell dels equips. Cal diferenciar,però, entre els jugadors de primer nivell quefitxen els equips punters i els jugadors foransque contacten amb un club i vénen aquí apassar uns mesos de la seva vida per aprendreidiomes i, a part, per jugar a hoquei sobre herba.Aquest costum està molt estès a països com araHolanda, Alemanya i Anglaterra, fins al punt queés molt fàcil que un club rebi peticions dejugadors d’aquest perfil que s’ofereixen per jugaruna temporada a canvi d’una compensacióeconòmica molt petita o gairebé nul·la. Tambépassa a l’inrevés. Últimament els jugadorscatalans estan aprofitant l’oportunitat que elsdóna l’hoquei d’anar a terres europees, perjugar-hi, aprendre idiomes i viure una bonaexperiència. Hem de pensar que els fitxatgesamb contractes professionals es limiten gairebéals jugadors que tenen nivell de selecció. Elsaltres jugadors es conformen amb una estadapagada i un petit sou a canvi de ferd’entrenadors de categories inferiors. Una de lesmoltes opcions per anar a l’estranger a jugar ahoquei que últimament han triat força jugadorsés anar a jugar a les lligues dels països del’hemisferi sud (Austràlia, l’Argentina i NovaZelanda, sobretot). Aquestes lligues se solenjugar als mesos de juny, juliol i agost, i així elsjugadors poden jugar totes dues lligues imantenir el nivell i la forma física durant elsmesos d’estiu, quan aquí només s’entrena laselecció.

Obrint fronteres

OPINIÓ

L’entrenador holandès Maurits Hendriks, seleccionador espanyol, va deixar el seu futur enl’aire tot just després de penjar-se la medalla de plata als Jocs Olímpics de Pequín. Consultatdirectament sobre el seu futur, Hendriks, tot i afirmar que tenia “un gran equip” i reconèixerque sent “que no ens hem cansat els uns dels altres”, va deixar la decisió en mans del noupresident: “A Espanya hi ha una llei que fa que canviïn el president després dels jocs i, pertant, he d’esperar.” Malgrat tot, es va mostrar esperançat, perquè creu que hi ha “un equipi una federació que tenen ganes”. Ell, personalment, reconeix haver-se quedat amb lesganes d’alguna cosa més a Pequín i es marca un objectiu futur: “La meva ambició no és altraque un or la pròxima vegada, i necessitaré tot el suport per aconseguir-lo”.

Producte

El nou Falanx MTA Super és un estic d’altagamma, compost per un 50 per cent decarboni, un 20 per cent de Kevlar i un 30per cent de fibra de vidre. És el millor esticde la marca italiana, i és per això que estàfet amb la millor tecnologia en la fabricaciód’estics. El millor estic italià del mercat.www.falanx.it

ACTUALITAT HOQUEI HERBA

Definida la plantilla del Club Egara

Dacid EnrichEntrenador de l’ONO Atlètic Terrassa

Falanx MTA Super

14 esforç

Hendriks es posa en mans del nou president

Nous equips per al centenari del CD Terrassa

El CD Terrassa estrena aquestatemporada un nou equip dissenyat per lamarca Kukri. Les primeres imatges de lanova samarreta vermella les vam donarnosaltres al web, gràcies al projecte365+1 Esportistes. Els dies 24, 27 i 28 dejuliol, amb Sergi Pujol, Marc Tejedor (a lafoto) i Agustina di Bernardo com amodels, vam publicar les fotos de lavestimenta d’aquest any del clubterrassenc, en la temporada de celebraciódel seu centenari.

actualitat hoquei herba15 8/9/08 12:43 Página 14

actualitat hoquei herba15 8/9/08 12:43 Página 15

Pels equips i jugadors catalans de waterpolo,l’arribada de jugadors estrangers a la nostra lliga haestat des de sempre beneficiosa. Són jugadors ambuna mentalitat, un estil i una manera de veure la vidaen molts casos diferent de la nostra. Això ens serveixper aprendre de cada jugador els seus aspectespositius i enriquir-nos tant com a esportista i com apersona. A més el waterpolo al nostre país no és unesport gaire reconegut socialment, però en altrespaïsos és seguit per un gran nombre de persones quefan d’aquest un esport molt més gran. L’arribada a lalliga de jugadors estrangers la engrandeix i la millora.Anys enrere la lliga espanyola podia presumir decomptar amb els millors jugadors del món, quehavien estat campions olímpics o campions del mónamb les seves seleccions, o que havien aconseguitgrans fites amb els seus clubs. En aquests moments,per motius econòmics no podem gaudir de jugadorsde tant nivell com poden ser el serbis o elshongaresos; però australians, ara en auge‘waterpolístic’, o de moltes altres nacionalitats fan dela nostra lliga una de les més atractives. El fet de quea la lliga hi hagi un gran nombre de jugadorsestrangers no treu gens de protagonisme als de casa.Els permet desenvolupar-se amb més facilitat dinsdels seus equips, ja que no tenen grans figures i hande ser capaços de fer que el seu equip sigui méscompetitiu. Els jugadors joves tenen l’ocasiód’aprendre de jugadors d’altres països, d’un altretipus de waterpolo, i que en molts casos els servirà enun futur per competir a nivell internacional. És peraquest motiu que en els últims anys han aparegut unasèrie de joves jugadors catalans i espanyols, ambmolta responsabilitat en els seus clubs, i ambl’objectiu de tornar a la selecció espanyola on la vandeixar la anterior generació. Els resultats estan sentmolt esperançadors. La relació amb els jugadorsestrangers és normalment excel·lent, ja que al ser unesport minoritari, crec de fet també és més familiar, ila relació entre els components de l’equip és moltestreta. Els jugadors de fora són persones moltagraïdes i amb un caràcter molt receptiugeneralment. Per als jugadors de casa la incorporaciód’un de fora és una prova per ajudar-lo a aclimatar-se, tant a la ciutat com a l’equip. És molt comú queels jugadors estrangers acabin fixant la sevaresidència a Catalunya, inclús formar una família aquí.En el cas de que el jugador torni al seu país d’origen,es mantenen amistats que perduren per a tota la vida.

Fan créixer elwaterpolo

Marc MinguellJugador internacional del CN Atlètic Barceloneta

16 esforç

Aprofitant els europeus femenins juvenilsde Györ, la LEN va fer setmanes enrere elsorteig de la primera ronda de lescompeticions europees de la temporada2008-09. Així doncs, el CN Sabadell femeníi el CN Sant Andreu masculí ja saben quiseran els seus rivals. El Sabadell, enquadratal grup B (Niça) de la Women ChampionsCup, jugarà amb el Vouliagmeni grec,l’Uralotxka ZMZ Zlatoust rus, el Blau Weiss

Bochum, l’Olympic de Niça francès, el City of Manchester i el PVK Vrutky eslovac. De laseva banda, el CN Sant Andreu jugarà al Grup C de la LEN Trophy a Split (Croàcia) contrael VK Mornar Split croat, el ZPB Barendercht holandès i el Policie Kosice eslovac.

OPINIÓ

El CN Sant Andreu juga aquest any per primer cop en laseva història la LEN Trophy europea, i és per això que hacomençat a reforçar-se. Es tracta d’una temporadahistòrica per al club barceloní, que, per afrontar-la, s’haassegurat els serveis de l’internacional Àngel Andreu, unjugador veterà que fins ara jugava al Waterpolo PLAZAde Saragossa. Àngel Andreu arriba al club català peraportar-hi la seva experiència en competicióinternacional, adquirida tant a la selecció espanyola comdurant el seu pas pel Club Natació Atlètic-Barceloneta.

El CN Sabadell ha fitxat la jugadorainternacional holandesa de 25 anys NoekiKlein. Aquesta jugadora, que l’any passatva disputar la final four de la Copa d’Europaamb el ZVL Oegstgeest holandès i que jugaa la posició de boia, s’ha compromès peruna temporada amb el club vallesà. Kleinha tingut una actuació destacada amb laseva selecció als Jocs Olímpics de Pequín.

Producte

Amb un disseny original, com ja ens téacostumats la marca Turbo, el No Rules ésel banyador més venut de la botiga en líniade la marca catalana. A més d’un grandisseny, els banyadors Turbo ofereixen unadurabilitat inigualable: un banyador d’unaaltra marca dura només uns mesos, mentreque els Turbo duren anys. www.turbo.es

ACTUALITAT WATERPOLO

El Sant Andreu es reforça pensant en Europa

Ja es coneixen els rivals dels catalans a Europa

Noeki Klein fitxa pel CN Sabadell

Turbo, No Rules

actualitat waterpolo15 8/9/08 12:45 Página 16

actualitat waterpolo15 8/9/08 12:45 Página 17

Vénen a triomfarJordi CampsSeleccionador català

18 esforç

Finalment, el FC Barcelona de QuimPaüls jugarà el Mundial de Clubs deReus. Fa unes setmanes, el tècnicblaugrana, en unes declaracions alportal solohockey.net, va deixar al’aire la possibilitat de participar-hi.Davant d’aquesta situació, la directivadel Reus es va posar en contacte ambl’equip directiu del FC Barcelona i vaconvèncer l’entitat barcelonina departicipar-hi. La confirmació va arribar

de boca de Bonaventura Rodríguez, president de Wall Street, l’empresa organitzadorade l’esdeveniment. Així doncs, finalment hi haurà dos representants catalans (el Barçai el Reus) a la segona edició del Mundial, que es jugarà del 22 al 28 de setembre.

OPINIÓ

El seleccionador estatal femení,Joan Solé, va donar a conèixer amitjans del mes passat la llista dejugadores que disputaran elMundial femení, que es jugarà ala localitat japonesa de Yuri-Honjo del 5 a l’11 d’octubre. De lallista, cal destacar que nou de lesdeu convocades són catalanes,ja que només l’asturiana NatashaLee és de fora de Catalunya.També destaca el fet que Solé hafet justícia als èxits aconseguitspel Voltregà femení (Lliga, Copa iCopa d’Europa) convocant fins a cinc jugadores de l’equip blanc-i-blau.

Producte

La marca catalana d’hoquei sobre patins mésinternacional, Reno, continua introduintcanvis i millores en els materials per a lapràctica de l’hoquei. El darrer canvi de lagamma afecta l’estic del model HURRICANE,que canvia de color. A partir d’ara els seusnous colors són el blanc i el negre.www.hockeyreno.com

ACTUALITAT HOQUEI PATINS

La temporada 2008-09 ja té calendari

Nou catalanes al Mundial

Després d’un polèmic sorteig celebrat a Madrid sense coneixement dels mitjans, l’OK Lligaja té calendari. Tot i això, la Federació només va donar a conèixer, mitjançant una nota depremsa, la primera jornada de la competició. En aquests primers enfrontaments, el tot justascendit Shum Maçanet haurà de visitar la pista del Voltregà; el Barça rebrà el Mataró alPalau; el Sitges (ja sense Figueroa) rebrà el Lloret; el Lleida tindrà un difícil inici contra elNoia a casa; l’Alcoi anirà a Blanes; el Reus Deportiu de Carlos Figueroa començarà latemporada a casa contra el CP Vic; el CP Vilanova jugarà a casa contra el Tenerife, i,finalment, l’Igualada viatjarà a Galícia per enfrontar-se contra el Liceo de la Corunya.

El Barça jugarà el Mundial de Clubs

Quan parlem de l’OK Lliga, parlem de la millor delmón. És per això que els jugadors estrangersvénen a la nostre lliga a competir al màxim nivell.Per ells venir a la nostra competició és arribar aldarrer esglaó, suposa estar al punt més alt en elmón de l’hoquei sobre patins. Quant a laprocedència dels jugadors, els que arriben sónprincipalment argentins. Hi ha hagut algunportuguès, però no s’han adaptat mai a la nostramanera de fer. L’Argentina té una de les millorsseleccions del planeta, i els millors juguen o hanjugat al nostre país. Certament no són molts elsjugadors que arriben aquí a desenvolupar la sevacarrera esportiva, però els que vénen són elsmillors. És per això que es pot dir que, a diferènciade molts altres esports, a l’hoquei sobre patins elsque vénen ho fan per apujar el nivell de lacompetició. No és un tema de diners, o noúnicament es tracta d’això. Un exemple d’aquestaafirmació és hi ha un munt d’exemples de jugadorsque no han triomfat a la lliga espanyola, que ho hanintentat en altres països i que s’han quedat enl’intent. La integració no és fàcil. El nostre hoqueisobre patins, a més de ser el millor del planeta, ésdiferent del que es juga a la resta del món. Mentreque a l’Argentina es practica un hoquei lent iindividualista, i a Portugal un hoquei molt ofensiu,aquí tenim un joc modern, ràpid i molt treballattàcticament. Aquesta és una de les possibles raonsper les quals només alguns argentins triomfen al’OK Lliga, i quasi cap portuguès aconsegueix fer-s’hi un lloc. Quant a les sortides, el nostre país ésdels que menys jugadors aporta a altres lligues.Algú podria pensar que això és perquè el nivell dela nostra classe mitjana és baix. Ans el contrari: larealitat és que el nivell dels nostres jugadors ésaltíssim i que els que marxen a jugar forad’Espanya és perquè aquí no poden triomfar. En lameva opinió, triomfar a lligues com ara laportuguesa o la italiana és molt més fàcil. Els quese’n van és perquè no tenen prou nivell, i d’aquestsn’hi ha molt pocs. Finalment, sovint en el món del’esport hi ha problemes de racisme i de xenofòbia.He de dir que en els anys que fa que estic en elmón de l’hoquei sobre patins mai m’he trobat ambun problema d’aquesta mena. Si algú ha tingutalgun problema a la pista ha estat perquè hamarxat del Reus al Barça o del Voltregà al Vic, od’un equip a l’etern rival. Els problemes a la pistaestan relacionats amb la rivalitat, no amb si un esargentí, portuguès o italià.

actualitat hoquei patins15 8/9/08 12:49 Página 18

actualitat hoquei patins15 8/9/08 12:49 Página 19

Si fa un parell d’anys eren Els Senglars deTorroella de Montgrí els que s’apuntaven ales competicions i l’any passat naixia l’equipd’Olot, Garrotxa RC, enguany el rugbycatalà té l’honor d’acollir nous membres: RCValls (Valls), SEL (Vilanova i la Geltrú), Calellai Falcons (Barcelona), que han demanatinscriure’s a les competicions d’aquestatemporada. Tot plegat fa pensar en unfenomen d’aparició de nous clubs en petitespoblacions mentre que, per altra banda, ales grans en tenen problemes per a mantenirels històrics.

20 esforç

El rugbi es fonamenta en tres grans pilars, el treballfísic, la tècnica i la tàctica. A l'hora d'analitzarl'aportació dels estrangers al nostre rugbi ho hem defer prenent-los com a referència. En tots tres hitenen quelcom a dir. Pel que fa a l'aspecte físic, lacultura de la majoria de països a on es practica elrugbi és de treballar molt més el físic que al nostrepaís. És per això que els que venen als nostres clubssolen estar acostumats a una dedicació molt mésgran de la que solíem tenir aquí. Aquí es feien unparell o tres d'entrenaments setmanals en els que jas'hi incloïa la preparació física. Amb l'arribada dejugadors estrangers, els equips s'han adonat de quecal treballar molt més al gimnàs. Des del punt devista tècnic, la majoria de jugadors estrangersprovenen de països a on l'escola de rugbi té moltamés tradició. És per això que les habilitats tècniquesles tenen molt més desenvolupades. Aquestasuperioritat permet que la resta de jugadors tinguinun exemple a seguir, algú de qui aprendre.Finalment, a nivell tàctic, sobretot els jugadors quearriben experimentats, com l'Scott Keith que va teniruna llarga carrera a França, aporten una maduresatàctica i una experiència molt superiors a la dequalsevol jugador nostre. En conclusió, es podriaextreure que, en general, els jugadors que venen aCatalunya enriqueixen el nostre esport. El rugbicatalà no té un estil definit, assimila la manera dejugar d'altres països. Hi ha una tendència i unaevolució general, i cada club l'adapta als seusjugadors. En aquest sentit, com els millors tendeixena ser els que venen de fora, l'estil de joc dels seusclubs s'acostuma a adaptar a les sevescaracterístiques. A la Santboiana, per exemple,tradicionalment hem tingut influències molt fortesdel rugbi neozelandès. Des de l'època d’AlbertMagro i Ramón Ferrer, que anaven a jugar a NovaZelanda, hem estat portant jugadorsneozelandesos. Després, Omara (neozelandès) vaentrenar durant uns quants anys i va reforçar aquestestil de joc. En l'actualitat els dos entrenadors delprimer equip, el mateix Scott Keith i l'entrenador-jugador, Isaac Richmond, són nascuts a NovaZelanda. El fitxatge estrella d'aquesta temporada,Grant Polson , també és d'aquesta nacionalitat. Toti que Polson, arriba provinent d'un país i un rugbi, enteoria, força diferents, no ha de suposar capproblema. Arriba per a aportar: treball, qualitat iexperiència. Així doncs, complirà amb els tres pilarsdels que parlàvem.

Aporten en totsels aspectes

OPINIÓ

Pensades per a jugadors professionalsamb una gran mobilitat, les CanterburyWERO ELITE SI estan fetes amb pell decangur i napa. Representen el darrerpas cap al professionalisme, el que licalia al rugbi. Unes botes de gammaalta per a qualsevol jugador.www.canterburynz.com

ACTUALITAT RUGBI

Javier CorbachoJugador de l’UE Santboiana

Augmenta la família del rugby català

Primer fitxatge de la Santboiana

Nou equip de la USAP

La nova samarreta sang i or per a latemporada 2008-09 ja es pot trobar a lesbotigues de la USAP. Aquest any el club hacanviat de fabricant i ha escollit laprestigiosa marca neozelandesaCanterbury, fins al 2012. El personal tècnici els jugadors han estat els primers adescobrir aquesta primera versió. La versióblava i la samarreta especial H-Cup espresentaran just abans de començar latemporada.

Canterbury WERO ELITE SI

La primera incorporació de la UE Santboianava ser el pilar Grant Polson. Aquest jugadorneozelandès de 26 anys juga actualment laNPC (lliga estatal de províncies dels clubs deNova Zelanda) amb el Manawatu Turbos. Elsseus inicis com a jugador van ser com atercera línia, però, amb l’entrada delprofessionalisme i la creació de la NPC, es vaespecialitzar com a pilar. Cal destacar que laincorporació de Grant Polson no és farà fins ala finalització de la NPC, ja que actualment técontracte en vigor amb el Manawatu.

Producte

actualitat rugbi15 16/9/08 14:04 Página 20

actualitat rugbi15 16/9/08 14:04 Página 21

La diferència més gran entre un jugador estrangeri un jugador d’aquí la podem trobar a l’hora decompetir. Mentre que un jugador estatal començaa jugar minuts importants a la primera divisió amb23-24 anys, els jugadors estrangers amb 18 anysja són peces importants a les seves lligues. Això faque amb 20-21 anys ja siguin jugadors amb mésexperiència i més físic. Tanmateix, el que busquenels equips quan fitxen un jugador estranger és quemarqui la diferència, i és ben clar que no és or totel que lluu, que no tots els jugadors estrangers quearriben a la lliga Asobal marquen la diferència. Hiha un nombre important de jugadors que passenper la lliga sense pena ni glòria i que alhora ocupenun lloc a l’equip, un lloc que podria ocupar unjugador estatal. Per desgràcia, la lliga no passaeconòmicament per un bon moment, i això faràque els equips hagin d’apostar per força perjugadors estatals que tinguin un grau d’implicaciómés gran i que siguin econòmicament mésaccessibles. De tota manera, no crec que tot siguiculpa dels clubs: els representants fan un papermolt important a l’hora de configurar les plantilles,i en alguns casos també hi ha problemesd’adaptació a un país nou, una lliga nova isegurament una manera diferent de viurel’handbol. Sigui com sigui, els jugadors estatals tenen lloc enels equips punters, i hi ha jugadors d’aquí que síque marquen la diferència, els quals en un futur nogaire llunyà és segur que aconseguiran mésmedalles per a la selecció estatal: Viran Morros,Cristian Malmagro, Carlos Ruesga, Víctor Tomàs,Julen Aguinagalde, Daniel Sarmiento, AlbertRocas… poden ser els casos més clars. Personalment he tingut la sort de compartirvestidor amb jugadors estrangers que m’hanmarcat esportivament i personalment. Es tracta dejugadors que, a més de ser persones excel·lents,s’han implicat en el projecte del club i han marcatles diferències: Daniel Saric, Ivan Nikcevic, JérômeFernandez, Vladímir Petric, Laszlo Nagy, AndreiSxepkin, Alen Muratovic, David Tavares... A tots,GRÀCIES.

Ningú tenia cap dubte que Nikola Karabaticera el millor jugador del món actualment,però calia fer-ho oficial. El reconeixementcom a millor jugador de l’any li ha arribat aljugador francès amb la distinció promogudaper la Federació Internacional (IHF) i la revistaWorld Handball Magazin . Karabatic pren aixíel relleu de l’exjugador del Portland IvanoBalic, que aquesta vegada no ha ocupat capplaça del podi. Els considerats segon i tercermillors jugadors han estat Michael Knudsen,pivot danès del Flensburg, i Michael Kraus,central alemany del Lemgo. Pel que fa a lesdones, la millor jugadora de l’any ha estat lanoruega Gro Hammerseng, que es vaimposar a l’hongaresa Anita Görbicz.

OPINIÓ

El jove central català Rubén Montávez, que l’any passat va tenir un paper destacat al BMAlgesires, jugarà aquesta temporada a l’Octavio Pilotes Posada. El jugador, de 23 anys, hasignat per dues temporades per al club gallec. Rubén és un central fintador format al planterdel FC Barcelona. Va debutar a l’Asobal a les files de l’Alcobendas, club en què va jugar durantdues temporades, després de les quals va passar a formar part de l’Algesires per peticióexpressa del tècnic català Ricard Franch. Amb el descens del club andalús i amb elsproblemes econòmics d’aquesta entitat, ha buscat nous reptes a la màxima categoria.

Producte

Tots tenim una part bona i una partdolenta. Les Hummel 11.1 evoquenaquesta dualitat. Les Characters tenentotes les millores de les 11.1 i, a més, hisumen un element molt valorat per lamarca alemanya, el disseny. Tothom esfixarà en les teves sabatilles. Quincaràcter tens tu? www.hummel.de

ACTUALITAT HANDBOL

Rubén Montávez canvia Algesires per Vigo

No és or tot elque lluuMarc GarcíaJugador del J.D. Arrate

22 esforç

Ohlander ja és un més

Karabatic, millor jugador del món

El Fraikin Granollers ja fa setmanes que vaengegar la maquinària per a la temporada quecomença. Després d’una estada a Camprodonque va servir per agafar el to físic, treballar latàctica col·lectiva i conjuntar el grup, el nou portervallesà Ohlander ha expressat les seves primeresimpressions. “Estic molt bé, molt content. Aquestequip té molt bon ambient i és molt competitiu”,ha afirmat el porter. I hi ha afegit: “Es nota molt launió del grup, i això és molt important”. Semblaque el nou fitxatge s’ha integrat a la perfecció.

Hummel 11.1 Pio Characters

actualitat handbol15 8/9/08 12:52 Página 22

actualitat handbol15 8/9/08 12:52 Página 23

Fa unes setmanes el Ricoh Manresa va repartir elsnous dorsals per a la temporada 2008-09 que està apunt de començar. L’equip català presenta aquestany fins a cinc cares noves. Les incorporacions hanescollit els números següents: Rodrigo San Miguel,el 00; l’argentí Tuky Bulfoni, l’11; José María Balmón,el 13; l’exjugador de l’Akasvayu Girona RomàMontáñez, el 18, i, finalment, el jugador escollit perOklahoma en el 24è lloc del draft, Serge Ibaka, elnúmero 24. Pel que fa als altres jugadors,mantindran els dorsals de l’any passat. Entre elsjugadors que continuen cal destacar que GuillemRubio, que repeteix amb el 16, serà el nou capità del’equip.

De fora vingueren...

OPINIÓ

Un any més el Plus Pujol Lleida afronta la temporada amb l’objectiu de l’ascens a l’ACB. L’equiplleidatà va acabar la temporada passada lluny d’aquest objectiu i, per evitar que es repeteixi,aquest any han apostat per jugadors de renom i amb experiència ACB. Així, després d’assegurar-se la continuïtat de jugadors importants com ara el brasiler assimilat espanyol RafaelHettsheimeier, es van centrar en el capítol d’incorporacions. En aquest sentit, han arribat dosjugadors a Lleida que de ben segur que es convertiran en pilars fonamentals del joc dels catalans:el primer és Javier Mendiburu, que arriba procedent del ViveMenorca, on va aconseguir latemporada passada la permanència a l’ACB; l’altre jugador amb passat ACB que ha fitxat per alPlus Pujol és l’internacional rus Dimitri Flis. Aquest jugador, encara vinculat al DKV Joventut,jugarà un any cedit a l’entitat lleidatana.

Producte

ACTUALITAT BÀSQUET

Tres joves del Barça reforçaran el Cornellà

Jordi RobirosaPeriodista

24 esforç

El Ricoh reparteix els nous dorsals

Fins a sis jugadors vinculats al FC Barcelona jugaranaquest any a les ordres de Txema Solsona al WTCAlmeda Park Cornellà. Tres d’aquests jugadorsrepetiran experiència a la LEB Plata: és el cas del’escorta Xavi Rabaseda, el prometedor aler pivotsenegalès Mamadou Samb i el pivot Òscar Raya. Pelque fa als nous júniors blaugrana que arriben aCornellà, seran els bases Alejandro Hernández i DaniPérez, i el pivot també d’origen senegalès PapaAbdoulaye Mbaye. Tots tres, amb només divuit anys,tenen un futur prometedor.

Reforços ACB per al Plus Pujol Lleida

Les sabatilles de bàsquet més lleugeresi fortes de Nike deuen la seva existènciaa Flywire, la revolucionària tecnologia,gràcies a la transició de tacs d’atletismea tacs de bàsquet. Uns filaments de nilósuperresistents proporcionen el suportprecís, igual que els cables desuspensió d’un pont, i permeten unareducció radical del pes perquè estancol·locats als punts necessaris perdonar estructura a les sabatilles.www.nike.com

Hi ha una dita catalana amb una extraordinària dosi demala llet que utilitzaven els nostres avis: “de foravingueren i de casa et tragueren”. Aquesta és una fraseimpossible ara mateix, atesa la immigració rebuda, iabsolutament aliena al bàsquet... almenys fins ara. Elbàsquet ha estat l’esport que més bé ha assimilatl’arribada de jugadors estrangers. Quan en el futbolespanyol encara se senten veus racistes, en el basquetbolfa més de 30 anys que estem acostumats a veurejugadors de raça negra i a ningú se li va acudir fer elsgestos d’un primat quan el teu rival es deia HaroldPressley, Kenny Simpson o Wayne Robinson. En el mónde la cistella tots teníem clar que aquesta mena dejugadors ens feien apujar el nivell i milloraven l’espectacle.Però les coses han canviat radicalment. Amb 30 equipsen la NBA i els països de l’est d’Europa que poden pagaruns sous impensables fa uns anys, els jugadorsestrangers de qualitat que arriben al bàsquet ACB sóncada vegada més escadussers. Desenganyem-nos-en:els temps de Reggie Johnson, Audie Norris, WalterSczcerbiack o George Gervin es van acabar fa molts anys.Ara, els cracks són de casa i es diuen Gasol, Rudy,Navarro i Ricky. I, a vegades, ara passa exactament alcontrari: que el que vé de fora és notablement fluix i el quefa és tapar l’ascensió dels nostres jugadors més joves. Elsclubs, a vegades prefereixen fitxar jugadors estrangersabans de donar oporrtunitats a les figures emergents,malgrat que això té diversos problemes: el jugador de foraés més car, li costa adaptar-se i, finalment, el públicsempre aprecia molt més un jugador de casa. Exemplesn’hi ha molts. Posem-ne dos de recents que afecten alF.C. Barcelona: Fitxar Borousis per deixar Marc Gasol enla inacció total? I Gary Neal? Parlem clar: Neal no eradigne de vestir la samarreta del Barcelona, abansqualsevol del júnior. En el cantó contrari hi ha la feina benfeta. Serge Ibaka seria el màxim exponent. El congolès haestat un jugador mimat que fa una evolució impecable: Del’Hospitalet, en la LEB, al Manresa, en l’ACB. En el futur, siles coses van bé, la NBA. I en l’entremig el formar unapersona: que sàpiga on és, que aprengui els nostrescostums i que no deixi de banda les seves arrels. Que nooblidi que en el seu país hi havia guerra fa pocs anys i quemolts nois s’emmirallen en ell per sortir de la pobresa. Amés, per acabar-ho d’adobar, Ibaka és un tros de jugador.El bàsquet pot ser un factor d’integració fabulós. ABarcelona, dominicans i filipins tenen les seves pròpieslligues. Sabeu quin és l’únic programa que miren de laTVC? NBA Total. Doncs bé, a partir d’això, ensenyem-losel nostre idioma, fem-los particeps dels nostres costums ila nostra cultura. El bàsquet, en aquest sentit, sempre haanat unes quantes passes al davant del futbol. No trobeu?

actualitat basquet15 8/9/08 12:53 Página 24

actualitat basquet15 8/9/08 12:53 Página 25

26 esforç

El Santboià i el Sant Andreu es van classificar fa unes setmanes per a les semifinals de la Copa Catalunya 2008. A aquests dos equips se’ls afegiranen el sorteig el FC Barcelona i el RCD Espanyol, ja classificats per a les semifinals com a caps de sèrie. El Santboià va haver de desfer-se del Terrassaper 3 a 1 per passar de ronda, gràcies a un gran joc defensiu i a un contraatac demolidor. El Sant Andreu, de la seva banda, va haver de guanyar elGimnàstic de Tarragona per dos gols a zero. Tots dos partits corresponien a la cinquena eliminatòria. Per arribar fins aquí, el Santboià es va imposaral Gavà i al Marianao Poblet, i el Sant Andreu va guanyar primer el Badalona i després el Girona.

Diuen que, com més desitjat és un objectiu, més durs són els rivals que ettrobes pel camí. I la nova tecnologia ShotShield Total 90 Laser II de les botesNike t’ajuda a millorar la precisió de la passada, i també la potència i laprecisió del xut. El revolucionari sistema de les Total 90 Laser IId’entrelligament v-twin permet un contacte excepcional bota-pilota. A més,la sola exterior porta una sèrie d’elements de tracció híbrids queproporcionen molta més comoditat i una subjecció millor a terra, cosa quepermet millorar el rendiment en l’arrencada i els canvis de ritme. Una novageneració de Total 90 per jugar a futbol al nivell més alt. www.nike.com

ACTUALITAT FUTBOL

El Girona FC pren forma

El Girona afronta la temporada amb el repte de mantenir-se a la Liga Adelante. Havent

aconseguit la temporada passada l’ascens a la categoria de plata de manera

espectacular, aquesta temporada suposarà tot un desafiament per als gironins. Per

afrontar-lo amb certes garanties, han aconseguit els serveis de diversos jugadors. Els

nouvinguts tenen procedències molt diferents, ja que alguns vénen de segona A, d’altres

de segona B i encara algun de tercera. Aquest últim cas és el d’Eneko, que arriba a

prova procedent del Barça B. D’altra banda, Iván Gómez arriba a Girona procedent de

l’Águilas murcià. Els gironins també han fitxat Raúl Martín de l’Elx, Paco Esteban del

Granada 74, Óscar Álvarez de l’Oriola, Manu García del filial de la Reial Societat, Gabri

de l’Alabès, David Cañas de l’Albacete, Jaume Prado del Blanes i Francesc Guitart del

Guíxols. Quant a les sortides, diversos jugadors han deixat la disciplina blanc-i-vermella:

Luis Larios ha marxat cap al Badalona, i Uri i Manu García van rescindir el seu contracte.

Tot i que els rumors apuntaven que la darrera incorporació seria per apuntalar la

davantera (sonava el jove davanter del Mallorca Emilio Nsue), a falta d’unes hores per

tancar el mercat van arribar un migcampista i un lateral. Els escollits van ser Chechu,

que va decidir tornar al seu club anterior després d’unes setmanes al Gimnàstic de

Tarragona, i Marc Bernaus, que va rescindir el seu contracte amb el Poli Egido per

reforçar la defensa de l’equip de Montilivi.

El Santboià i el Sant Andreu, a les semifinals de la Copa Catalun ya

Producte

Salou International Women’s Cup

T90 Laser II. Passa al nivell següent

Després de l’èxit aclaparador de l’última edició de laSalou International Women’s Cup, l’organització ja haanunciat les dates de la propera. Aquest any lacompetició de futbol femení per excel·lència esdisputarà els dies 15, 16 i 17 de maig de 2009, unaltre cop a Salou (Tarragonès). La presentaciód’aquesta nova edició d’un dels campionats mésprestigiosos de futbol femení del continent es farà alfebrer en el Pavelló de Catalunya de la Fira FITUR deMadrid.

actualitat futbol15 8/9/08 12:58 Página 26

actualitat futbol15 8/9/08 12:58 Página 27

28 esforç

El català Marcel Zamora Pérez es va fer fa unes setmanesamb el bronze a la vint-i-cinquena edició de la provaEmbrunman, considerada com una de les competicions detriatló de llarga distància més dures del món. El catalàpartia com un dels favorits a fer-se amb la medalla d’or,però el francès Xavier Le Floch i el britànic Stephen Baylissvan espatllar el pronòstic. El campió francès, Le Floch, va trigar 10 hores 06 minuts i35 segons en completar la prova que consta de 3,8kilómetros nedant al llarg del llac alpí de Serre-Ponçon, 188kilómetres en bicicleta i 42,195 kilómetres de marató. Perdarrera del francès, va arribar Bayliss a 2 minutos 32segons. Zamora Pérez per la seva banda, va fer un temps de10 hores, 17 minuts i 44 segons, és a dir 11 minuts i 9segons per darrera del campió.

Tot i que la seva actuació no va ser destacada, PaulaMartí va tenir l’honor de participar com a convidada alprestigiós EVIAN Masters, un torneig considerat entre elsGrans i que puntua per a tots dos Circuits (LET i LPGA).L’EVIAN_Masters es juga a Evian Les Bains (França) inomés hi participen les 90 millors jugadores del món i, toti que Martí no ha quedat entre les finalistes, només haver-hi participat ja suposa un premi. La catalana ha rebut ambaquesta participació una merescuda recompensa a la grantemporada que ha realitzat estant al desè llox a l’Ordre deMèrit i havent aconseguit sis top 10.

Els dos jugadors catalans Óscar Jiménez (CBS HèrculesL'Hospitalet) i Daniel Matías (CBS Sant Boi) van gaudiruns dies d'una de les millors experiències que pot tenirun jugador de la seva edat. Els llançadors, van arribat aTirrenia (Itàlia), desprès de passar els try outs oferits desde la Major League als esportistes europeus i africans.Aquesta és una oportunitat per tots els participants demillorar el seu nivell, han estat escollits entre els 55millors dels dos continents i sobretot poden conviureamb els millors tècnics i coachs de la MLB, destaquencinc ex-grans: Barry Larkin, un instructor delsWashington Nationals i ex jugador del Cincinnati Reds;Rod Carew, instructor de bateig del Cerveceros deMilwaukee i llegenda americana; Bruce Hurst, instructorde llançadors del Boston Red Sox; Lee Smith, instructorde llançadors dels San Francisco Giants i Brent Mayne,instructor de catchers en els Kansas City Royals.

ACTUALITAT VARIADA

Paula Martí a l’EVIAN Masters

Dos catalans al campus de la Major League de Tirrenia

Manel Zamora Pèrez bronze a Embruman

TRIA

TLÓ

GO

LFB

EISB

OL

ACTUALITAT VARIADA

actualitat varis15 8/9/08 12:59 Página 28

Rafa Botello, guanyador d’una medalla d’oren el Campionat del Món Indoor 2006 i unamedalla de plata en el Campionat d’Europaper relleus el 2005, és el segon europeu mésràpid de la història en marató darrere delmític Heinz Frei.

Compex, dedicada al desenvolupament detecnologies de la salut, contribueix a millorarla vida de les persones que pateixen mésdificultats. En aquesta línia de treball,Compex ha decidit patrocinar l’atleta catalàper complir els seus objectius durant un anyi oferir-li tot el seu suport en la participació enels Jocs Paralímpics de Pequín.

ACTUALITAT VARIADA

VELA

Compex patrocina Rafa Botello

El Rats on F ire guanya la Copa Port de la Selva

ATLE

TISM

EEN

CAD

IRA

DE

RO

DES

La segona jornada de la 12ena edició de la Copa Port de la Selva decreuers va servir per a certificar el Rats on Fire (CN Arenys de Mar),un Swan 45, com a guanyador de la classificació general de la 12enaedició de la Copa Port de la Selva que va finalitzar a finals d’agost,per aigües alt empordaneses. El Comitè de Regata va decidir muntarun recorregut costaner per aquesta segona jornada, vist que lescondicions de vent no eren les més favorables. En un principi elrecorregut era de 13 milles nàutiques, però la disminució de laintensitat del vent va obligar al Comitè de Regates a escorçar-lo finsa gaire bé la meitat. La flota, malgrat el fluix vent de direcció 100 i deforça entre 5 i 6 nusos, va poder navegar i certificar d’una maneraincontestable, el domini de l’embarcació Rats on Fire del CN Arenysde Mar. Malgrat la disminució del vent, tots els participants vanmarxar de Port de la Selva felicitant la organització del campionat.

actualitat varis15 8/9/08 12:59 Página 29

Ilu2 8/9/08 13:00 Página 30

Ilu2 8/9/08 13:00 Página 31

TEXT : ÀLEX GOZALBOFOTOS: ORIOL ROCA

Serge_ibaka.qxd 8/9/08 13:02 Página 32



es que Serge Ibaka va arribar aCatalunya per convertir-se enjugador de bàsquetprofessional, el congolès nos’ha oblidat mai del seu somnide jugar a l’NBA. Ara, després

de triomfar amb el CB Hospitalet, arriba aManresa per disputar la darrera temporadaabans de fer el salt definitiu.

“Ee-BAK-a, s’ha de pronunciar Ee-BAK-a”.Un dels responsables de premsa de l’NBAcorria pels passadissos del Wamu Theater,al Madison Square Garden de Nova York,per recordar als periodistes especialitzats lapronúncia correcta de la darrera elecció delsSeattle SuperSonics en el draft. David Stern,el comissionat de l’NBA, acabavad’anunciar Serge Ibaka en la posició número24 de la primera ronda.

Era la nit del 26 de juny i el jove jugadorcongolès feia així realitat la primera part d’unsomni que es completarà, segurament, latemporada 2009-10, quan el pivot debutaràen la competició professional nord-americana. De moment, però, ha preferitajornar el cobrament dels 1.084.080 dòlarsque té garantits per al seu primer any alsEstats Units i completar la seva formació alRicoh Manresa (ACB). La trajectòria deSerge Ibaka sembla predestinada a l’èxit: del’Hospitalet a l’NBA passant per Manresa.

“Estic molt content pel meu fitxatge per alRicoh Manresa i tinc moltes ganes decomençar a treballar per tornar-los laconfiança que han dipositat en mi. Vullagrair a la directiva i al president, JosepVives, l’interès que han mostrat per fitxar-me”, explica Ibaka, que debutarà al NouCongost aquest 5 d’octubre amb el Cajasolcom a rival. “Jugar a la Lliga ACB és unsomni fet realitat per a mi, però sé que ara

he de treballar per guanyar-me els minuts enuna lliga tan competitiva”, reconeix eljugador, que no oblida els seus orígenshumils.

Ibaka va néixer a Brazzaville, on viu gairebéun terç de la població de la República delCongo. Allí va jugar des dels set anys al’Avenir du Rail, el seu club de tota la vida. Adiferència d’altres estrelles de l’esport, Ibakano renega del seu passat i tornaperiòdicament a la seva terra natal, onintenta ajudar altres joves que volenprogressar com a jugadors de bàsquet. Elseu proper projecte és construir una aulapública que ofereixi educació sanitària ifaciliti eines per al desenvolupamentpersonal. “Al meu país hi ha molt talent, peròfalten mitjans”, repeteix una i altra vegada.

L’última vegada que Ibaka va tornar aBrazzaville va ser tot just fa uns mesos, al’inici de l’estiu. Va ser en un viatge que el vaportar a la pista on va aprendre a jugar abàsquet. Quan la va tornar a trepitjar, es vaagenollar i va resar una bona estona. Elcoronel Nkabi, amic de la família, va ser undels qui va presenciar la multitudinàriaescena. I és que, cada vegada que el pivotapareix per allí, el rebombori que es crea ésconsiderable.

La nit que els Sonics el van escollir en eldraft, ningú no hauria dit que Ibaka –queportava una americana negra bencombinada amb una camisa blanca i unacorbata verda– era un foraster als EstatsUnits. El seu físic poderós, que l’ha portat aaportar 11,8 punts, 8,3 rebots i 3,1 taps demitjana a l’Hospitalet de l’Adecco LEB Or, vacridar l’atenció dels periodistes, queràpidament van acudir a la pàgina 82 de laMedia Guide. Allí se’l descrivia com “unespècimen físic amb una gran capacitat

esforç 35



esforç 37


CB Hospitalet. Temps tindrà per conèixer-lomillor.

A qui no s’ha d’explicar gaire cosa deljugador és als tècnics dels Sonics, que jaconeixen les habilitats del congolès. El seupas pel Reebok Eurocamp de Treviso, on vaser nomenat MVP, va ser decisiu per a laseva elecció, tot i que l’equip d’scouting quecoordina Gerald Madkins, que té fins a deuprofessionals, el seguia des de fa temps.Van tenir-hi una importància especial lesvaloracions de Lojze Milosavljevic i MassimBiasin, els especialistes en el mercatinternacional de la franquícia.

Sam Presti, general manager dels Sonics,demana paciència amb Serge Ibaka: “Novull establir una data concreta perincorporar-lo. Estarem molt atents a la sevaevolució i la seva arribada es produirà quansigui el moment oportú per a nosaltres i pera ell”. El que la franquícia de Seattle voliaevitar és que una incorporació precipitadaacabés portant reiteradament el congolès ala DNP, la llista dels jugadors que es quedena la banqueta per decisió de l’entrenador.

“Teníem l’oportunitat d’assegurar-nos unjugador de les seves característiques i nopodíem deixar escapar una opció així”, diuPresti, que ha convertit Ibaka en la primeraelecció no nord-americana del la història deSeattle, on vol repetir la tàctica tan rendibleque el va fer famós a San Antonio. Allí es vaassegurar els drets d’alguns jugadorsinternacionals, com ara Manu Ginobili o LuisScola, anys abans de la seva arribada al’NBA.

El repte d’Ibaka, que encara no parla anglès,té proporcions mai no imaginades per a uncongolès, però ell sembla estar preparat peral pas següent. Almenys, sempre ho haestat fins ara.

atlètica. Té un salt vertical excepcional per aun jugador alt”.

La premsa nord-americana, semprefamolenca d’històries de superació, vaescriure l’endemà que Ibaka havia crescut“en una casa sense electricitat ni aiguacorrent”. La contradicció amb la vida queportarà quan sigui un jugador de l’NBA, ambhotels de luxe i vols privats, no sembla que,de moment, el preocupi gaire. Estàacostumat a ajudar els seus compatriotes aintegrar-se i el seu cas no serà diferent: sapquè ha de fer per encaixar de pressa en unmón tan poc semblant.

De totes maneres, Ibaka repeteix a tothomque el vol escoltar que l’Àfrica no és ben bécom ens la imaginem als països occidentalsi que a la seva casa natal de Brazzaville teniafins i tot DVD. No és mentida, però tampocho és que la vivenda està situada en uncarrer estret, enfangat i descuidat. TV3ultima actualment un documental on espodrà veure la casa on encara viu Desiré, elpare del jugador, que també va dedicar elsmillors anys de la seva vida al bàsquet.

A Manresa Ibaka tindrà un any percomençar a aclimatar-se al fred, abansd’arribar a Seattle, coneguda com Rain City(“la ciutat de la pluja”). A l’ACB, on d’aquí auns dies es convertirà en el jugador nocomunitari més jove de la història, haurà demillorar, a més, alguns aspectes del seu joc,ja que l’exigència de l’NBA és màxima.

Als Estats Units, Serge Ibaka encara és undesconegut. El dia de la seva elecció KevinDurant, la gran estrella dels Sonics presental Wamu Theater, va escenificar amb gestosuna alegria evident quan el seu equip vaescollir Russell Westbrook en el quart llocdel draft. La seva resposta, en canvi, va sermés freda quan van anunciar l’exjugador del


esforç 39


365+1 ESPORTISTES

365Esportistes 15 8/9/08 13:07 Página 40

365+1 Esportistes és un projecte que està duent aterme el fotògraf Oriol Roca i que podeu veure awww.esforc.cat

365Esportistes 15 8/9/08 13:07 Página 41

bcncup08 8/9/08 13:09 Página 42

bcncup08 8/9/08 13:09 Página 43

bcncup08 8/9/08 13:09 Página 44

bcncup08 8/9/08 13:09 Página 45

Svilen Piralkov 8/9/08 13:10 Página 46


Nascut a Sofia (Bulgària), aquestjugador de 33 anys ja en fa onze queva arribar a Catalunya. De la mà del

CN Sant Andreu, va poder conèixer una lligaque ja seguia de molt abans. En aquest temps,s’ha integrat a la perfecció, ha conegut la queés la seva dona, domina a la perfecció elcastellà, es defensa amb el català i ha vist enla selecció espanyola la possibilitat de complirun somni: participar en uns jocs olímpics. El dia abans de marxar cap a Pequín, l’Svilenens rep a la piscina del CAR Sant Cugat. Jafeia uns dies que estaven concentrats il’hispanobúlgar es mostrava il·lusionat i unamica impacient davant la cita. Després d’un any en què ha estat un puntal al’equip del Vallès, fins a convertir-se en elmàxim golejador, i en què ha debutat ambEspanya i s’ha penjat el bronze al Mundial deMelbourne, i el cinquè lloc als Jocs Olímpicsha estat el colofó de la seva millor temporadacom a professional.

Com vas arribar a Catalun ya?

Doncs jo jugava a Grècia, el Sant Andreu emva fer una oferta i jo volia veure com era elcampionat espanyol. Tenia molt bonesreferències de companys meus, però no elconeixia. L’oferta era bona i vaig decidir anar-hi.

Vas escollir precisament Catalun ya per algunmotiu especial?

Em vaig decidir perquè les millors ofertes erend’aquí. A més, el waterpolo a l’Estat espanyolestà concentrat a Catalunya, principalment. Sivols jugar a cert nivell, ho has de fer aquí.

Després d’uns quants an ys jugant en aquest

país, quines impressions en treus?

La lliga d’aquí sempre ha estat a un nivellaltíssim. Crec que va ser un encert venir ajugar a Espanya, en l’aspecte esportiu i enl’aspecte personal. Sempre hi he estat molt imolt bé.

És que s’hi viu molt bé...

Sí, hi ha molt bona vida a Catalunya. El climaés perfecte, i la gent, molt cordial.

Parles castellà a la perfecció.

Sí, no em va costar gaire aprendre’n. Quanvaig arribar no en sabia gens, però em vaigveure en l’obligació d’aprendre’n.

I el català?

També el parlo una mica, però és difícil. [En uncatalà quasi perfecte.]

Fa molts anys que ets aquí, onze. Què ha fet queno marxessis?

Principalment, la família. En el segon any alSant Andreu vaig conèixer la meva dona, i tinctota la vida muntada aquí.

Has tingut mai algun problema pel fet de ser “defora”?

No, mai. Sempre m’han tractat molt bé, com sifos un català més. [Riu.]

Un dels millors exemples que et sents un més, apart de l’idioma i d’estar casat amb una donad’aquí, és que t’has nacionalitzat espan yol. Quèet va fer decidir a jugar amb Espan ya?

T’ho explicaré. Jo ja feia tres anys que noanava amb la selecció búlgara. Aleshores vavenir el seleccionador espanyol (Rafa Aguilar),em va explicar el pla de treball i els objectius, ijo ho vaig acceptar. I fins ara ha sortit perfecte.De moment, ja tinc una medalla de bronze coma espanyol! [Guanyada al Mundial del juliolpassat.]

I ara els Jocs Olímpics!

Sí! Per a mi és un somni. Jo ja pensava que nojugaria mai uns jocs. M’ha sortit aquestaoportunitat i la penso aprofitar al màxim.

El waterpolo a l Estatespanyol esta concentrata Catalunya,principalment. Si volsjugar a cert nivell, ho hasde fer aqui.

,

,

,

48 esforç



Espero que el club aposti pernosaltres i que puguemcontinuar al mateix nivell.Fa tres anys que estementre els quatre millors de lalliga i crec que estem en unabona linia

,

Anys a Catalunya: Onze.Espanya és... Poderosa.Catalunya és... Molt bonica.Els catalans són... Bona gent.Un plat català: L’arròs negre. Una ciutat catalana: Terrassa.El que més et va sorprendre deCatalunya va ser... L’idioma, no sabiaque s’hi parlava català.La primera paraula en castellà: Hola.La primera paraula en català: Molt bé.

50 esforç


alguna cosa important als Jocs. Tot i que calanar amb prudència, penso que ha estat unbon any, però encara pot acabar millor.

Quins projectes tens de cara al futur?

Doncs després dels Jocs em centraré en elTerrassa, intentaré fer-ho el millor possible idesprés ja es veurà. Poden passar moltescoses. En principi, la meva intenció éscontinuar jugant for•a temps.

I després d’aquest temps, quan et retiris,continuaràs vivint a Catalun ya?

Sí, en principi sí. Sobretot pel que et deia dela família. Vivim a Terrassa i estem encantatsamb la ciutat. També et diré que el món dónamoltes voltes i que mai no se sap on seràsdemà.

Esperem que a Terrassa.

Què significaria per a tu una medalla alsJocs?

Seria el màxim. L’objectiu és aquest. Si jugaruns jocs olímpics ja és un somni fet realitat,imagina’t guanyar una medalla...

Pel que fa al CN Terrassa, heu quedat tercers,a priori un bon resultat. Què esperes per a latemporada vinent?

Espero que el club aposti per nosaltres i quepuguem continuar al mateix nivell. Fa tresanys que estem entre els quatre millors de lalliga i crec que estem en una bona línia. Sipoguéssim continuar així, seria fantàstic.

En l’aspecte individual, ha estat un bon an y.Entre altres coses, has acabat com a golejadorde l’equip.

Les coses han anat bé. Ara falta aconseguir

esforç 51


arlitos López és d’aquelles persones amb qui ve de gust parlar. Segur, tranquil, transmet precisament aquesta seguretat en la manera d’afirmar, de sentenciar allò

que explica. He dit tranquil, sí. I és que elCarlos és de tracte més que fàcil, és obert, clar,va de cara. A la pista, però, es transforma.Continua anant de cara, ningú ho pot posar endubte, però la tranquil·litat la deixa de banda.Per sobre de tot és un guanyador, i per lavictòria és capaç de deixar-hi la pell. Aquestaactitud, lluitadora i irreverent, l’ha fet guanyar-se l’enemistat de més d’una afició i de mésd’un rival. Tot i això, també l’ha fet arribar al’elit, guanyar-se el respecte dels seuscompanys i convertir-se en un dels últimssuperherois del Palau Blaugrana.

Com vas arribar al nostre país?

Feia anys que em seguien els del Liceo, però joera molt jove. I el meu pare no volia que marxéstan aviat. Llavors, el 1998, quan jo tenia 20anys, vaig arribar al filial del Liceo. Hi vaig jugarfins que vam aconseguir l’ascens, i al cap d’unparell de mesos ja era al primer equip.

Després dels an ys del Liceo, et va arribarl’oportunitat de fitxar per al Barça. Què et vaportar a Catalunya?

Doncs les bones temporades amb el Liceo,sens dubte, i el fet que hi hagués Figueroa, quesempre va estar interessat en mi. La veritat ésque, quan hi va haver aquesta oportunitat, nim’ho vaig pensar. Què té Catalunya que no tinguin altres llocs per

52 esforç

Carlos Lopez 8/9/08 13:13 Página 52


(El “Negro”) va tenir la possibilitat decontinuar lluitant per títols en el màximrival. Va prendre una decisió i s’ha derespectar.54 esforç


jugar a hoquei sobre patins?

Hem de partir de la base que Catalunya ésla capital de l’hoquei. Aquí pràcticament hiha tots els equips importants, i els millorsjugadors del món. Si parlem del Barçaencara és més evident, és el millor equipdel món.

L’adaptació devia ser fàcil després de jugartants anys al Liceo…

El problema que em vaig trobar va ser quejo estava acostumat a jugar cinquantaminuts al Liceo i que aquí en jugava vint-i-cinc o trenta. Això em va costar d’assimilar.Una altra cosa que va canviar molt va ser laposició en el camp. Aquí vaig començar ajugar molt més avançat. Al Liceo era unreferent, i aquí m’havia de fer un lloc al’equip.

Pel que fa a l’adaptació, l’idioma no va sercap problema suposo…

No, jo visc a Castelldefels, i tant allà com alvestidor tothom parla en castellà. A més, elcatalà, tot i que no el parlo, l’entencperfectament.

Són molt diferents l’hoquei que es juga al’Argentina i l’hoquei que es juga aquí?

Sí, no tenen res a veure. Allà l’hoquei ésmolt més lent. A més, els jugadors dequalitat al cap de poc temps vénen aEuropa, i això fa que el nivell de les lliguesargentines sigui molt més baix.

Quin és l’hoquei més semblant al vostre?

Ara mateix l’italià és força semblant. Aquí aEspanya es practica un hoquei que es famolt difícil de jugar per a nosaltres, perquèhi ha moltes marques i tothom ha d’estar al100%. És molt més exigent. A Itàlia hi hajugadors de 38 o 39 anys que guanyentítols. Aquí només hi ha el Negro, que és unfora de sèrie.

esforç 55

Parles del Negro i, tant ell, com David Páez,com tu, sou de San Juan. Per què surtentants bons jugadors de la vostra ciutat?

Perquè és una capital de l’hoquei mundial.Com es viu allà, no es viu enlloc. Quan tensdos anys, el primer que et regalen són unspatins. Tothom sap jugar a hoquei i tothomhi juga.

Parlem de Superlópez. Quins són els teus“superpoders”?

Doncs principalment la verticalitat de cara aporteria i un caràcter guanyadorincommensurable.

I quina és la teva “criptonita”? (Materialque debilita Superman, el seu punt feble.)

Doncs els àrbitres. Són la meva debilitat,em superen.

Aquest caràcter guan yador de què parlavest’ha convertit en un superheroi al P alau.T’hi consideres?

No. Cal ser sincer i realista. L’hoquei, abanda dels partits contra el Reus i partitspuntuals, és un esport que no porta més demil persones al Palau. Mil persones en unestadi de nou mil és molt fred. És molt difícilsentir-se un heroi amb tan poca gent.

Abans hem fet referència al Negro Páez. Ésun cas curiós, que va passar d’heroi adolent de la pel·lícula.

Sí. És que de l’amor a l’odi hi ha molt pocadistància. S’ha de pensar que nosaltressom professionals i que la nostra família viud’això. Ell va tenir la possibilitat decontinuar lluitant per títols en el màxim rival,va prendre una decisió i s’ha de respectar.Durant tots els anys que hem estat junts ala selecció i al Barça, per a mi ha estat unreferent i un líder. És un jugador que noméspot estar en un equip que aspiri a títols, i


per això se’n va anar al Reus.

Tot i ser amics, dels enfrontamentsSuperlópez - Negro Páez en surtenespurnes…

El Negro ens vol guanyar a tota costa, i joels vull guanyar també com sigui. A la pistas’obliden les amistats. Quan s’acaba elpartit podem anar a dinar junts (com en elspartits de les finals, que vam anar el Negro,el David, el Beto, l’Egurrola…). Però a lapista ho deixarem tot per al nostre club.

Et veus vivint la seva situació?

No, jo mai jugaria al Reus. Per moltesraons. Estic molt content al Barcelona iespero retirar-me aquí. Si no pogués seraniria a un altre lloc, però mai al Reus.

Per algun motiu concret?

Els motius els sap tothom. Personalment hetingut molta rivalitat amb el Reus, i lacontinuaré tenint. He passat moments moltdurs allà. Entenc que són les regles del joci que s’han d’acceptar, però es fa difícil. Horepeteixo, mai jugaria al Reus.

Tornant al teu fort caràcter, de vegades t’haconvertit en el dolent de la pel·lícula per amés d’un equip…

Sí. Per anar a totes de vegades vas unamica al límit. Jo ho accepto, vaig a totes im’hi deixo la vida, i a vegades això fa que elpúblic rival vagi contra mi.

T’ha portat algun problema?

Sí, sí, he tingut molts problemes. Els darrersanys contra el Reus he tingut mil històries,sobretot a la seva pista. De moment hesabut aguantar la situació i m’he sabut

relaxar i aconseguir el que volia, que sóntítols i victòries.

I has notat mai alguna mena dediscriminació pel fet de ser de fora?

Només cal que vagis a la pista del Reus i hojutgis.

Però tenint el Negro com a heroi local aixòno té gaire sentit…

No. Però és que, com et deia, de l’amor al’odi hi ha molt poca distància, i al revésigual. Si algun dia jo em posés la samarretadel Reus, segurament passaria el mateix.D’insultar-me i dir-me mil barbaritatspassarien a aplaudir-me.

Suposo que, en situacions adverses comaquestes, la victòria val el doble.

És un pavelló molt maco per jugar. Sempreet trobes el pavelló ple i l’afició dóna suporta mort al seu equip. Per tot això és unapista on ve de gust jugar i guanyar.

Què ha suposat per a tu jugar al FC Barcelona?

Doncs arribar al màxim nivell. És el millorequip del món. Vaig tenir la sort quevolguessin comptar amb mi i ara estic entreels millors.

I què ha suposat Catalun ya en la teva vida?

Un pas importantíssim. Estar a la Corunyava ser un luxe i, si no fos pel clima, seriauna ciutat impressionant per viure-hi. PeròCatalunya m’ha donat coses impagables.M’ha donat dos fills preciosos nascuts aquíi molts amics, de dins i fora de l’hoquei.Tornaré a l’Argentina quan s’acabi l’hoquei,però ho allargaré tant com pugui, perquèaquí estem molt i molt bé.

Jo mai jug aria al R eus. P er molt es r aons. Es ticmolt cont ent al Bar celona i espero r etirar-meaqu í .

5 minuts…Espanya és… La meva segona casa.Catalunya és… La meva segona casa.Els catalans són… Difícils de conèixerde debò, però molt bona gent i moltbons amics dels seus amics. Menjar català: El magret d’ànec, i, si ésde Vic, millor.Primera paraula en català: Adéu.El que més et va sorprendre: Tenint encompte que venia de la Corunya, elclima.

56 esforç



Agustina_argentina 8/9/08 13:15 Página 58


Fa dos anys, la Copa de la Reina; latemporada passada, la lliga: el sèniorfemení del CD Terrassa s’està

acostumant a acumular títols. I, per a latemporada vinent, l’Agustina ha posat en elseu punt de mira la Copa d’Europa.Després de convertir-se en protagonistamarcant el gol d’or a la final de la lliga queva valdre el títol, aquesta argentina que s’haintegrat a la perfecció al nostre país s’estàpreparant per afrontar la seva terceratemporada al club vallesà. No l’hanconvocat per als Jocs, cosa que segons diuja s’esperava, perquè si no jugues al’Argentina “tens moltes opcions dequedar-te fora”. Va arribar a Espanya ara fa quatre anys. Enfa tres que viu a Terrassa, parla un catalàperfecte i ara, a més de jugar, treballa a laciutat vallesana. És una argentina que hadescobert “la ciutat de l’hoquei” i que n’haquedat corpresa.

Què et va portar aquí?

Vaig començar a les Canàries, alTaburiente. L’entrenador em coneixia desde petita, perquè és argentino-xilè. Enteoria venia per jugar nou mesos i tornar-me’n, i aquesta serà la meva cinquenatemporada a Espanya.

I a Terrassa, com hi vas arribar?

Doncs a través d’un amic, que em va posaren contacte amb l’Atlètic. I així vaig arribara Catalunya. [Aquesta darrera frase la diuen un català perfecte.]

Quina opinió tens de l’hoquei sobre herba que espractica aquí?

Crec que ha millorat moltíssim en els últimsanys. El nivell és molt més alt. Sobretotpenso que es treballa molt més i molt millorla base, i això fa que surtin millorsjugadores i que hi hagi més competitivitat.

Com veu algú com tu, que ve de fora, la manerade viure l’hoquei de Terrassa?

Oh! La veritat és que és increïble. És laciutat de l’hoquei. És un plaer, perquè jovinc de l’Argentina, on és un esport moltminoritari. I trobar un lloc com Terrassa, onés tan important, és magnífic.

Realment és una cosa única al món...

Sí, em penso que és l’única ciutat on unanotícia d’hoquei és portada del diari perdavant de qualsevol de futbol.

Et va costar integrar-te?

Aquí a Terrassa una mica. Però només alprincipi, perquè estava acostumada a unaltre ritme de vida, perquè aquí es parla unaltre idioma...

Has tingut algun problema pel fet de serestrangera?

No, com a argentina o estrangera no. Ara,potser pel fet que l’hoquei encara no és unesport professional, sí que de vegades herebut crítiques o queixes perquè jo m’hi hededicat professionalment i he conviscutamb noies que arriben a l’entrenamentdesprés de vuit hores treballant.

Hi ha massa diferències...

Sí. De problemes personals no n’he tingut


Terrassa ésincreïble. És laciutat de l’hoquei.És un plaer (...)trobar un lloc comTerrassa

esforç 61



mai. De fet ara també treballo, però abansjo arribava als entrenaments superfresca ipotser alguna companya arribava desprésde treballar tot el dia. I això feia que hihagués tensions.

Fa uns mesos vam dedicar un reportatge al CDTerrassa amb motiu del centenari del c lub. Hivam presentar l’entitat con una gran família.Sents que en formes part?

Sí, sens dubte. A mi el Terrassa em va obrirles portes fa dos anys i em va rebre amb elsbraços oberts. Com dius, és una família enmajúscules, i jo sento que en formo part.

Suposo que aquell gol que vas marcar , el que vavaldre el títol de lliga, t’ha ajudat a estar encaramés integrada…

[Riu.] No, jo crec que això va ser unacasualitat. Tenim el suport incondicional delclub, i aquell gol i el títol van ser una feinad’equip en què totes les jugadores i el clubtenen el seu mèrit.

Aquest treball d’equip ha estat la c lau?

Sí, aquest equip necessitava confiança,suport i unió. Aquest any s’han donat totes

tres coses gràcies a la bona feina feta per ladirectiva i per l’equip tècnic i gràcies alsuport dels socis. Així han arribat els èxits,que esperem que continuïn.

Èxits celebrats amb cava català, suposo…

És clar! Sens dubte, molt cava català i moltpa amb tomàquet! [De nou ens sorprènamb unes paraules en un català perfecte.]

Un cop amb la lliga a la butxaca, quin ésl’objectiu per a la temporada vinent?

El que és ben clar és que sempre se’n volmés. Mai es toca sostre. Personalment,després d’una lliga i una Copa de la Reina,vull la Copa d’Europa.

Què esperes del futur?

Ufff. Quina pregunta! De moment estic molta gust a Terrassa. I l’hoquei herba encaraem dóna moltes alegries, que és el mésimportant. Continuaré fins que el cos diguiprou.

I quan digui prou?

No sé què faré. Potser continuaré aquí, aCatalunya. De moment parlo català. De fet,et volia preguntar si volies fer l’entrevista encatalà!

Sí que ho volia! Et va costar molt aprendre’n?

No gaire. Aquí a Terrassa tothom hi parla iem vaig fer amb gent d’aquí molt aviat,cosa que em va ajudar molt.

Doncs és una llàstima, perquè t’hauria fetl’entrevista en català.

Per a la propera, ja ho saps!

De moment estic molt a gusta Terrassa. I l’hoquei herbaencara em dóna moltesalegries. Continuaré finsque el cos digui prou.

5 minutsAnys a Espanya: Quatre.Espanya és... Meravellosa.Catalunya és... Encara millor.Els catalans són... Simpàtics.Un menjar català: Pa amb tomàquet.El que més et va estran yar quan vasarribar: Que es parlés català. No hosabia.La primera paraula en català: Adéu.

esforç 63


64 esforç

Sir 8/9/08 13:17 Página 64

l rugbi català té la sort de tenir a les seves files un directiu d’origenbritànic que s’ha guanyat l’estima

de tothom per la seva gran cavallerositat iles seves bones maneres, qualitats cabdalsper a la seva tasca com a relacionspúbliques del Poblenou Enginyers. Ell és undels artífexs del fet que aquest club modestes disposi a participar per terceratemporada consecutiva en una lligad’Anglaterra. (D’aquesta aventura vampublicar un reportatge en el núm. 6d’Esforç.) La prestigiosa revista anglesaRugby World el va nomenar club del mes enuna de les seves darreres edicions, i arrand’això van contactar amb el club jugadorsprofessionals de llocs com ara NovaZelanda, Sud-àfrica o l’Argentina, queestaven interessats a venir-hi a jugar. I al’octubre, coincidint amb el primer partitd’aquest tercer any consecutiu a la GreeneKing Super Premiere del comtat deHertfordshire (al nord de Londres), esconvertiran en protagonistes d’unreportatge al programa de TV de la IRBTotal Rugby, que s’emet arreu del món. Ésun club amateur i modest, però mediàtic.

Ens trobem amb Sir Phil Paterson en elcèntric hotel barceloní 1898, ideal per laseva ambientació colonialista, i el primerque destaca d’ell és la modèstia, queacompanya amb una aparent timidesa.Aparent, perquè quan comença a explicar

històries t’adones que estàs davant d’algúque ha estat protagonista de gran part de lanostra història dels últims cinquanta anys.Amb una camisa del club de criquetbarceloní que va fundar i amb un gin tònic ala mà, ens comença a relatar com va aterraral nostre país.

“Vaig venir el 1957 amb l’encàrrec de trobarplomes d’ocell per produir la matèriaprimera per a una empresa farmacèutica, ia Lisboa em van dir que a Barcelona entrobaria força. En aquells temps en aquestpaís es menjaven força pollastres. Fins i totels diumenges al vespre es podia sentircom es batien els ous pertot arreu”, riu.“Era tal la quantitat que en vam exportar,que es va inundar el mercat mundial. Uncop enllestida la feina, el meu contacte emva dir que em quedés a Barcelona peraprendre-hi l’idioma, i ja hi porto cinquantaanys.” Malgrat tot, en Phil no ha perdutgens l’humor anglès. “Llavors el que vapassar és que vaig ser jo el que vaig donarclasses d’anglès a la universitat, perquè enaquells temps ningú d’aquest país en sabia.Els catedràtics em buscaven perquènecessitaven un bon nivell d’anglès pertraduir els seus llibres tècnics. En poctemps vaig fer de corresponsal per adiversos mitjans anglesos: Daily Telegraph,Mail, Daily Express i la BBC.” En Phil tambéva treballar a la ràdio. Primer, el 1962,portava un programa de jazz a Radio

esforç 65

FOTOS: ORIOL ROCA · LOCALTZACIÓ: Hotel 1898 (Barcelona)

Sir 8/9/08 13:17 Página 65

Miramar. Després va ser a Radio Nacionalde Espa–a (noreste), traduint notícies per al’espai del migdia i, al vespre, en elprograma de Maria Matilde Almendros, unagran actriu i locutora de ràdio de l’època icreu de Sant Jordi el 1990. “En el programaes dedicaven cançons amb missatges perals familiars a l’estranger, amb un xicot perals missatges francesos, un altre per alsalemanys i jo per als anglesos, fins que s’hovan carregar des de Madrid. Recordo queen una enquesta un noi de Groenlàndia vadir que al programa hi treballava unestudiant amb un accent d’anglès molt bo.”I la feina a la ràdio la combinava ambtasques per a TVE, traduint les notícies quearribaven pel satèl·lit nord-americà EarlyBird. Fins i tot alguns dels seus amicstambé diuen que va pertànyer al ServeiSecret d’Intel·ligència d’Anglaterra (elfamós MI6). Sigui com sigui, el cas és quela reina d’Anglaterra el va nomenar méstard, el 1997, membre de l’Excel·lentíssim

Orde de l’Imperi Britànic (MBE) pels serveisprestats a la Corona. Poca broma.

Cap al 1965 en Phil va canviar d’orientacióprofessional i va entrar com a administradorde PricewaterhouseCoopers a Espanya,l’empresa d’auditoria i consultoria més grandel món, i s’hi va estar fins que es va jubilar,el 1995. En aquesta mateixa època va tenirtemps per casar-se i criar un parell de fills,un dels quals, Lídia Paterson, va ser porterade la selecció catalana d’hoquei sobrepatins, esport que encara continuapracticant.

El contacte amb el rugbi català l’hamantingut des de sempre, perquè en laseva primera etapa un alumne d’anglès, del’escola Massé, el va portar cap al clubPicadero, on va jugar i també va entrenar enles categories inferiors. D’aquest històricclub, conegut sobretot pel bàsquet i el seuve•natge amb can Barça, en Phil recorda

66 esforç

Sir 8/9/08 13:17 Página 66

esforç 67

Sir 8/9/08 13:17 Página 67

68 esforç

Sir 8/9/08 13:18 Página 68

perfectament el que va succeir amb lafamosa venda dels terrenys. “En aquellaèpoca el llavors delegado nacional deEducación Física y Deportes, Juan AntonioSamaranch, havia engegat una campanyaper potenciar l’esport anomenadaContamos contigo”. L’aleshores presidentdel club, Joaquín Rodríguez, va aprofitarl’avinentesa d’aquesta campanya i els seuscontactes a l’Ajuntament i a la delegació delGovern espanyol per finançar la comprad’aquells terrenys, que eren d’un pagès queper res del món se’ls volia vendre al Barça.Al final Rodríguez va aconseguir elfinançament necessari, i també per alpavelló i les instal·lacions del club, gràciesa la intervenció de Raimundo Saporta, quellavors era el rei del bàsquet espanyol ieuropeu. I els va comprar amb elcompromís de no vendre’ls als culers. Peròa la mort de Franco Rodríguez va fugirmisteriosament a París i el club va entrar endecadència. Com que aleshores elPicadero estava perdent pistonada, es vanvendre els terrenys al Laietà, i aquest club,al Barça.” En la seva època a Madrid per motiuslaborals, en Phil es va engrescar amb elcriquet gràcies a l’amistat amb un indi, i el1975 va fundar el Madrid Cricket Club. A laseva tornada a la capital catalana el 1982,any del Mundial de Futbol, va fundar elBarcelona Cricket Club. El club fa moltesgires, sobretot per Europa, però també esconverteix en el primer club europeu a jugaral Marroc i a la Xina. Entre alguns dels seusèxits cal destacar que l’any 1996 van sortira les revistes mundials de criquet i al llibreGuinness dels rècords per haver marcat507 curses a la final del campionatd’Espanya contra el Costa del Sol. És en aquesta etapa quan fa amistat ambJoan Ferrer, més conegut en el món delrugbi com Snuggles, que el repesca de noucap a l’esport ovalat i se l’endú cap alsEnginyers. Gràcies als seus contactes, enPhil ha aconseguit que aquest club s’hagiconvertit en els últims anys en el mésconegut internacionalment. Primer van serels partits contra els equips de la flota de la

Royal Navy que recalaven al Mediterrani afinals dels vuitanta. Després va ser lacol·laboració amb el Barcelona Sevens, undels tornejos més internacionals delpanorama català. I darrerament han estatles gestions per aconseguir que elPoblenou Enginyers participés a la SuperPremiere anglesa. Aquesta és sense dubteuna de les activitats que més ressò hagenerat, però no s’acaben aquí lesperipècies d’aquest club, que ha guanyatmassa social fins a completar totes lescategories i que té noranta fitxes només alsènior, ja que les gires que protagonitzaanualment cada cop tenen mésenvergadura. Després de viatjar gairebé pertot Europa (Anglaterra, Escòcia, Irlanda,l’illa de Man, França, Holanda, la RepúblicaTxeca, Hongria, Croàcia, Portugal, Itàlia iMalta), últimament també cerquen rugbi peraltres continents, amb partits al Brasil, elsEstats Units, l’Argentina, Sud-àfrica i l’anyvinent possiblement a Colòmbia. Sensdubte, tota una feinada que requereix unrelacions públiques com en Phil. Sempre s’ha mantingut, però, l’esperitamateur amb què es va fundar el club. EnPhil es mostra caut amb la lliga ibèricaprofessional que es vol muntar, “AAnglaterra durant els primers anys delprofessionalisme van desaparèixer moltsclubs. L’històric Richmond, per exemple, elvan relegar a la darrera categoria pelsproblemes financers, encara que despréses va refer i ara manté un rècord devuitanta-tres victòries consecutives. Quanvam viatjar a Sicília (Itàlia), el president delComitè de l’illa, i alhora president delComitè Olímpic, em va portar a veure unpartit de la lliga Super10 i em va sorprendreque sobre el terreny de joc no hi havia capitalià. Em van explicar que a la lliga italianael 75% dels jugadors són estrangers.” Peren Phil, muntar una lliga professional senseres a darrere és com començar la casa perla teulada. L’esport és un gran vehicle per inculcar elsvalors socials, i en Phil sempre ha intentatconduir-lo arreu, des del criquet fins alrugbi.

esforç 69

Sir 8/9/08 13:18 Página 69

VO

LEIB

OL

Genildo Da Silva 8/9/08 16:10 Página 70

esforç 71

Nom: GenildoCognom: Da SilvaData de naixement: 11 de març de 1966Lloc de naixement: Giania (Brasil)Posició: Atacant- receptorAlçada: 182 cmPes: 77 kg

D...e vegades els genis són els més irreverents, els més inadaptats, els quegeneren més polèmica. Genildo Da Silva és un d’aquests personatges. Elbrasiler originari de Giania és una d’aquelles persones que no deixen

indiferent. O se l’estima i se l’admira o se l’odia i se’l qüestiona. En el que no hi ha capmena de dubte és que es tracta d’un home amb una personalitat esfereïdora, que aixíque entra en una pista de voleibol es converteix en un gegant que impressiona i intimidael més pintat. Amb quaranta anys, i cada cop més a prop de retirar-se del voleibol enactiu, encara manté el caràcter i la força que sempre l’han caracteritzat i l’han portat aconvertir-se en un dels millors jugadors de voleibol de platja de la història del país.

Pel que fa a la seva carrera esportiva, caldria diferenciar entre el voleibol de pista i elvoleibol de platja. A la pista, ja fa uns anys que va trobar el club i la ciutat que s’hanconvertit en casa seva, Andorra. Després d’una temporada difícil, lluitant per lapermanència a la Superlliga B amb l’equip dels seus amors, ha vist com els directiusde l’Andorra TX semblen haver decidit prescindir dels seus serveis. L’atacant brasilerha passat en pocs anys de ser la principal estrella i referent de l’equip a ser un veterà,brillant de vegades i massa polèmic en d’altres. Ell mateix ha reconegut veure’s ara mésa fora que a dins, ja que la darrera oferta del club és massa a la baixa. Des de l’AndorraTX no han donat cap mena d’explicació del perquè d’una oferta tant a la baixa. Da Silvava assegurar a mitjans d’any que continuaria a l’equip passés el que passes irecentment va refermar les seves intencions de continuar al club d’Andorra la Vella.Malgrat les intencions del brasiler, el club sembla que no hi compta gaire, i es per aixòque Da Silva ha donat a entendre que potser es plantejarà una sortida, o fins i tot laretirada.

En qualsevol cas, tot plegat se sabrà ben aviat, ja que, un cop acabada la temporadade vòlei platja, Genildo té pensat tornar a Andorra i posar-se en contacte amb el club.Els jugadors del CV Andorra ja fa un parell de setmanes que estan de pretemporada, iell, tot i no poder començar-la, s’ha mantingut en actiu durant tot l’estiu. I és que haestat participant en el Campionat d’Espanya de voleibol de platja.

Any rere any, Da Silva participa en el circuit estatal, i cada temporada que passa la sevallegenda creix. Escollit el 2006 com el millor jugador de vòlei platja de l’Estat, també ésel jugador més guardonat de la història d’aquest esport en aquest país. Fins ara haguanyat sis campionats d’Espanya (1995, 1996, 1999, 2003, 2006 i 2007). Ja fa unsanys que juga amb la seva parella actual, Lluís Badosa, amb qui va aconseguir els títolsdel 2006 i el 2007. Abans havia jugat i guanyat títols amb Fabio Díez i Manuel Berenguel(excompany del també il·lustre Xavi Bosma). Aquest any, amb Badosa, van cedir laprimera prova a Eivissa en favor de la parella Cassasco-Ruiz. Van aconseguir, però, unameritòria tercera posició, que els manté amb opcions de cara a la final del Campionatd’Espanya. Amb tot, el brasiler i el català ocupen actualment la sisena i la setenaposició de la classificació estatal, amb 4.664 punts cadascun.

Genildo Da Silva 8/9/08 16:10 Página 71

Totes les localitats catalanes tenen la sevafesta major, que serveix per treure lesmillors gales, adornar el poble i

demostrar de què són capaços els habitants. Iuna de les activitats més celebrades sempresón les mostres esportives. Gràcies a aquestamena de celebracions, molts pobles han vistcom naixia una tradició que ha durat anys ique ha ofert a les seves localitats èxitsesportius i la possibilitat que actualmentsapiguem situar-les al mapa. L’handbol a Sant Esteve Sesrovires té el seuorigen en una d’aquestes celebracions. Corrial’any 1973 i, amb motiu de la celebració de lafesta major, es va jugar el primer partitd’handbol. En aquell enfrontament es vanveure les cares l’equip local i el Sant Vicençdels Horts, en la categoria infantil. La tradicióde jugar als diferents esports locals es vamantenir amb els anys. El costum de disputarnomés un partit per la festa major va anarquedant petit. Els sesrovirencs en demanavencada cop més. L’handbol anava arrelant a lalocalitat. A més, estaven a punt d’obrir-se lesfronteres a Sant Esteve: l’any 1983, aprofitantla presència a la comarca de l’equip alemanySporting Yburg Steinbach, es va organitzar elprimer Torneig Internacional Festa Major, ambun format triangular. Els anys següents es vaconvertir en un quadrangular entre equips dela comarca. No va ser fins al 1987 que elprimer equip del Sant Esteve va reobrir lesfronteres. Aquell any el club va iniciar elcostum, que va mantenir fins al 1995, de fergires per Europa. En els viatges a països comara Dinamarca, Itàlia, França, Txecoslovàquia iHongria, van sorgir relacions que serienbàsiques per al naixement d’un dels tornejosinternacionals més coneguts del continent. I

és que, a mesura que coneixien diferentscompeticions internacionals d’estiu i queestablien relacions amb clubs d’arreu delcontinent, va anar agafant forma la idead’organitzar una competició pròpia. Elsprimers equips que van participar en el TorneigFesta Major van arribar gràcies a les relacionsestablertes en els viatges del primer equip elsanys anteriors. Així, provinents de l’Europa del’Est, van inaugurar la competició equips deTxecoslovàquia i Hongria. I van continuarassistint-hi després de trencar-se la UnióSoviètica, l’any 1989. Durant tots aquestsanys, el club s’ha trobat amb el millor aliat perfer créixer el torneig: l’Ajuntament. Gràcies aaquesta bona relació, l’organització ha pogutdisposar dels locals municipals, a més de lesinstal·lacions esportives i les logístiques. Amesura que el torneig es va anar fent un nominternacionalment, hi van començar a arribarequips d’arreu de Catalunya, de l’Estatespanyol, d’Amèrica, l’Àfrica i Àsia.L’organització del Torneig, el Club HandbolSant Esteve Sesrovires i l’Ajuntament de lalocalitat han treballat plegats per fer créixeruna competició internacional que s’haconvertit en una de les més importants delpanorama mundial. Actualment hi ha prop decent equips participants, amb uns mil quatre-cents jugadors i jugadores en les diferentscategories masculines i femenines, des delssis anys. Aquestes xifres fan palesa laimportància del Torneig Internacional “FestaMajor” de Sant Esteve Sesrovires.Pel que fa a la competició d’aquest any, haservit per demostrar l’efectivitat i l’experiènciaque s’ha anat adquirint amb els anys a SantEsteve. Tant els participants com elsorganitzadors i els veïns sesrovirencs estan

d’acord que el Torneig ha tornat a ser un èxitrutilant. Durant cinc dies (del 18 al 22 de juliol)més d’un miler de jugadors van gaudir delmillor handbol i de l’hospitalitat delssesrovirencs. En aquesta edició hi vanparticipar equips vinguts d’arreu d’Espanya ialtres d’Holanda, Itàlia, Sèrbia, Eslovènia,França, Mònaco, Portugal, Qatar, Croàcia,Finlàndia i fins i tot un de Colòmbia.Un any més la categoria amb més participantsha estat la sènior masculina. Fins a vint equipses van inscriure en aquesta categoria. Es vanhaver de fer quatre grups de cinc participantscadascun. De Catalunya, a banda dels equipslocals, cal destacar la presència d’il·lustrescom ara el Molins de Rei, el Sant Cugat, elSant Feliu o l’Esplugues. De la restad’Espanya van venir quatre equips: el Getxobasc, l’Almassora de Castelló, i el JuanComenius i el Benetússer valencians. Pel quefa als estrangers, en el grup A van destacar elsholandesos del Swift 2000; en el grup B, elsserbis del Red Star Belgrad; en el grup C,l’Olimpija de Ljubljana va mostrar l’handbolque es practica a Eslovènia, i, finalment, en elgrup D, dos equips estrangers van lluitar perles primeres posicions, el Pallamo Mòdenaitalià i l’Aubagne Sport francès. Quant alsresultats finals, van demostrar el bon nivell del’handbol català, ja que el campió va serl’IMPA i amics d’Esplugues, que es va imposara la final al Sant Esteve Sesrovires B per 23 a20. De fet, els cinc primers equips de laclassificació van ser catalans. Calia baixar finsa la sisena posició per trobar el PallamoMòdena italià. Tot i la supremacia delscatalans, el guardó de millor jugador deltorneig se’l va endur un forà: va ser AhmedHadet, de l’IMPA i amics d’Esplugues, un

72 esforç

SESr 8/9/08 13:23 Página 72

SESr 8/9/08 13:23 Página 73

74 esforç

SESr 8/9/08 13:23 Página 74

esforç 75

SESr 8/9/08 13:23 Página 75

l’equip estranger que va tenir una milloractuació va ser el Swift 2000, que va quedaren desena posició.A les categories inferiors cal destacar el bonnivell mostrat per tots els participantsd’aquesta edició del Torneig Internacionald’Handbol “Festa Major” de Sant EsteveSesrovires. En la categoria juvenil masculina,els equips estrangers van ser elsprotagonistes. Sobretot l’Aubagne SportHandball francès, que es va imposar a l’ÁguasSantas portuguès a la final per 14 a 6. A més,Benjamin Bruisse, de l’Aubagne Sport, va serescollit millor jugador del torneig. Pel que fa ales noies de la mateixa edat, les espanyolesdel BM Morro Jable no van tenir rival i es vanendur el títol guanyant el BartolomeuPerestrelo portuguès a la final per 15 a 8. Amés, Kathaisa Rodríguez, de l’equip deFuerteventura, va ser escollida MVP delcampionat. En cadets i infantils masculins, l’equip local vagaudir amb els seus jugadors fins aaconseguir el títol en totes dues categories. Encadets, guanyant l’Olimpija de Ljubljana B a lafinal per 19 a 16, i en infantils, imposant-se alsportuguesos de l’Águas Santas per un ajustat18 a 16. Els sesrovirencs encara van celebrardues alegries més, i és que Víctor Rodao encadets i Albert Estefanía en infantils van ser

jugador internacional algerià que la temporadapassada va fitxar per l’equip de primeranacional de l’Esplugues i que enguany sonacom a possible reforç del Sant MartíAdrianenc. Al Torneig Festa Major, però, la categoriasènior femenina també va oferir un bonespectacle. En aquest cas, només hi haviados grups de sis equips. En nombre manavenels equips valencians, per la presència delTúria, el CH Riola, el Juan Comenius, el ClubAlmassora i el BM Benetússer. De Cantàbriava venir el mític Teka, i de fora d’Espanya lesjugadores del Swift 2000 holandès, les de l’ASMònaco i les colombianes d’un equip nascutgràcies a la solidaritat catalana, el ClubEsparraguera Medellín. Finalment, la reduïdarepresentació catalana va quedar en mans delSant Esteve Sesrovires al grup A, i del Molinsde Rei al B. Tot i la poca presencia catalana, laqualitat dels nostres equips va quedar clara amesura que van anar passant les jornades,fins al punt que van ser l’equip local i el Molinsde Rei els que van arribar a la final. El partit se’lva acabar enduent l’equip visitant per un clar23 a 9. Aquest resultat tan favorable a lesjugadores del Molins va ser en part gràcies al’actuació de Sandra González, escollida millorjugadora de la competició. Tancant el podi vaquedar el BM Túria valencià, mentre que

,

escollits millors jugadors. En cadets i infantilsfemenins també hi va haver un equip que vadominar en totes dues categories, però enaquest cas no va ser el local. Van ser lescroates de l’Orijent Presoflex Rijeka les que esvan endur els títols guanyant a les finals elBartolomeu Perestrelo portuguès en cadets iel Comité Moselle B francès en infantils. A lescategories mixtes es va viure un enfrontamentaferrissat entre equips que ja en altrescategories havien demostrat el seu potencial.A la final alevina es van veure les cares l’equiplocal i l’Olimpija de Ljubljana. Es van acabarimposant els eslovens per 36 a 26. Lajugadora més destacada va ser l’eslovenaSetina Miha. En benjamins només hi vanparticipar els equips sesrovirencs, en untriangular que va demostrar que el futur del’handbol a Sant Esteve està assegurat permolts anys. Un any més i una altra edició del TorneigInternacional d’Handbol “Festa Major” deSant Esteve Sesrovires. Cada any hi arribenmés equips, i cada any més jugadors tenen lapossibilitat de conèixer un gran poble que viucom pocs la intensitat de l’handbol. L’ediciódel 2008 ha estat tot un èxit; ara toca prepararla de l’any vinent, que de ben segur queoferirà, als amants de l’handbol, méscompetició i encara millor.

SESr 8/9/08 13:23 Página 76

SESr 8/9/08 13:23 Página 77

Ilu1 8/9/08 13:25 Página 78

Ilu1 8/9/08 13:25 Página 79

K&K 8/9/08 13:28 Página 80

K&K 8/9/08 13:28 Página 81

Molt poques vegades es tél’oportunitat de veureespectacles com el que es va

viure durant uns dies a Cornellà amb motiudel sisè mundial de karate i kabudo del’escola Hayashi Ha Shito Ryu Kai. Al mónhi ha quatre escoles oficials de karatereconegudes per la World KarateFederation, i aquesta és una de les mésimportants. Cada una organitza uncampionat del món per al seu propi estil. Elde l’escola Hayashi és, segons els entesos,un dels més espectaculars. El nostre paísencara no havia vist mai un mundial comaquest, i tant els visitants com elsparticipants van fer notar que Catalunyas’interessa pel karate. Més de trenta-setpaïsos d’arreu del món van aportar més demil tres-cents participants en un mundialque va ser tot un èxit de participació i depúblic.

Amb l’objectiu de reunir karatekes d’arreudel món, Miguel Fernández, president del’escola Hayashi Ha Shito Ryu Kai deCatalunya, va decidir organitzar un mundialde traca i mocador. Després del’experiència acumulada amb l’organitzacióde l’Europeu, el mestre Fernández va volerdeixar tothom content, participants,

visitants i assistents de tota mena. Ellmateix destaca que en una competició comaquesta no només és important la vessantesportiva, sinó també “la humana”. “Ésimportant que hi hagi una bonacomunicació i un bon intercanvi entrecultures”, afirma l’organitzador. No caloblidar, però, que l’objectiu en tot esport decompetició és guanyar. I, segons MiguelFernández, amb el nivell que hem pogutveure en aquest mundial, “els guanyadorshan hagut de suar moltíssim”. Des del’organització no han volgut oblidar-se delsvalors de l’esport, i un exemple és lavoluntat, ja expressada, d’establir vinclesentre persones de diferents països icultures. Una altra mesura que s’ha volgutadoptar ha estat trencar el tòpic estès entreels que desconeixen el món de les artsmarcials que es tracta d’un esport violent.Pel president de l’escola de karate aCatalunya, “Els neòfits en el tema lesrelacionen amb la violència, i això ésabsolutament erroni”. I ho explica dient:“Les arts marcials estan pensades ienfocades a educar la ment i el cos”.

Tant els dies de competició com unessetmanes després només s’han sentit veusde reconeixement per a la feina ben feta de

l’organització. Portar una competició comaquesta al nostre país és tot unesdeveniment, i així ho reconeixien elsparticipants. Per la Victòria Andrés,karateka catalana que va participar almundial, les impressions tretes d’aquestacompetició van ser “molt bones”, i és que,per a aquesta advocada de vint-i-vuit anys,“disputar una competició que té unaparticipació tan alta és molt interessant”. Amés, pensa que “enfrontar-te amb gentdels Estats Units o Veneçuela és una cosaque no fem cada dia, ha estat tota unaoportunitat”. En aquesta línia, el karatekaXavi Roig, també català, és de l’opinió que“ha valgut la pena provar-ho”. Ell no haviaparticipat mai en una competició d’aquestamena i reconeix que estava una micacansat de “lluitar sempre amb elsmateixos”. Aquest funcionari, que vaquedar tercer en kata individual, creu que“aquesta competició ens ha servit alsd’aquí per adonar-nos que no som tandolents, que estem a l’altura de països quesón potències mundials”. En aquest sentit,Miguel Fernández destaca la “quartaposició de la selecció catalana”, que haestat “un èxit rotund”. Una de les jovescatalanes més destacades va ser BlancaDomínguez. Tot i no arribar al metre i mig

K&K 8/9/08 13:28 Página 82

Enfrontar-te amb gent delsEstats Units o Veneçuela és

una cosa que no fem cada dia,ha estat tota una oportunitat

Victòria Andrés

Aquesta competició ens haservit als d’aquí per adonar-nos

que no som tan dolents, queestem a l’altura de països que

són potències mundialsXavi Roig

K&K 8/9/08 13:28 Página 83

d’alçada, aquesta catalana de només nouanys és va endur dues plates en kata ikumite per equips, i un bronze en kataindividual. Per a la Yolanda, mare de laBlanca, l’experiència ha estat “boníssima”.A més de la Blanca, la Yolanda tenia unaltre fill que participava al Mundial, i,segons afirma, tots dos “han quedatencantats” i repetirien l’experiència “ambels ulls tancats”.

Tothom parla bé d’aquest mundial que elmateix president, Miguel Fernández,qualifica d’ “èxit rotund en tots elsaspectes”. Tant el Xavi Roig, com la VictòriaAndrés, com la mare de la Blancadestaquen la bona feina feta perl’organització. Tot i les lloances,l’organitzador afirma que res no hauria estatpossible “sense la col·laboració delsespònsors, com ara Fuji, i dels organismescol·laboradors, com ara la Generalitat, laFederació de Karate, l’Ajuntament deCornellà i tants d’altres que han permèsportar per primer cop a Catalunya unesdeveniment d’aquesta categoria”. Pelque fa al secret de l’èxit d’aquest mundial,Fernández afirma que consisteix a “fer-hotot amb moltíssima il·lusió i amb moltd’afecte”.

De cara al futur, tot i que encara queda moltlluny (el mundial es disputa cada quatreanys), hi ha la possibilitat de tornar aintentar organitzar-lo. Miguel Fernándezcreu que “serà difícil, perquè unesdeveniment d’aquesta envergadurasuposa molta feina, molta infraestructura”.Tot i això, pensa que, si es repeteixl’experiència, serà “per millorar encara més.Cal mirar endavant i pensar sempre amillorar”. No s’atreveix a comprometre’s,però per acabar deixa una perla en formade declaració: “Estem treballant-hi”. És unafrase que sens dubte omple d’esperançaels milers de karatekes que van gaudirdurant uns dies de les millors arts marcialsdel planeta, a casa nostra.

Nom: Xavi RoigAlçada: 1’77m. Pes: 77 kg.Professió: FuncionariCategories: Kata ind./ Kumite per equipsPosició final: 3er/ No classificats

Ha estat un éxit rotund. Elsecret ha estat treballar amb

moltíssima il·lusió i amb moltd’afecte”

Miguel FernándezPresident de l’escola Hayashi Ha Shito Ryu Kai de Catalunya

K&K 8/9/08 13:28 Página 84

Nom: BlancaDomínguezAlçada: 1’30 m.Pes: 29 kg.Professió: EstudiantCategories: Kata ind. iper equips/ Kumiteind. i per equipsPosició final: 3a/ 2a/No classificada/ 2a

Nom: Victòria AndrésAlçada: 1’63m. Pes: 59/60 kg.Professió: AdvocadaCategories: Kata ind. i per equips/ Kumiteper equipsPosició final: No classificada/ No classifi-cada/ 1a

K&K 10/9/08 01:16 Página 85

Triatlo 8/9/08 14:12 Página 86


van quedar sense poder-hi participarperquè gairebé tres setmanes abans ja

s’havia completat el nombre màximd’inscripcions.

A la modalitat d’esprint habituald’aquesta prova (750 metres de

natació, 20 km de cursa ciclista i 5 kmde cursa a peu), s’hi afegia com

novetat el superesprint, amb la meitatde distància. Això va permetre

descobrir el triatló a un gran nombred’esportistes aficionats poc o gens

habituals en aquesta mena decompeticions. A més, una prova

solidària per a empreses, el TriEnterprise, va complir amb la voluntat

Després de cinc anys de

progressió en el nombred’inscrits, durant els quals el

Triatló Esprint de Barcelona hamultiplicat per cinc la participació,

aquesta vegada el Port Olímpic deBarcelona es va preparar per acollir el

triatló més gran disputat fins ara al’Estat espanyol.

Un total de 1.324 triatletes inscritshavien de ser els protagonista

d’aquesta fita per al triatló, amb l’afegitque prop de cinc-centes persones es

de ser-hi de molts altres participantstambé sobre la distància superesprint i

va aportar un nou perfil d’esportistes,encara més popular.

Algunes dades que va deixar el Triatló vanser les següents: nou-cents nou inscrits a la

distància esprint, tres-cents un inscrits en elsuperesprint i cent catorze inscrits en el Tri

Enterprise; dos-cents voluntaris i trenta-setpersones d’organització; un 68% de

participants no federats (debutants); cinc-centstretze metres lineals de suports per a bicicletes

als boxs, mil tres-centes tanques i cinc-centscons; 800 kg de taronges, dos mil entrepans,

quatre mil Powerades i cinc mil ampolles d’aigua;vint-i-dos jutges; quaranta agents de la Guàrdia


esforç 89


90 esforç


Urbana; un 17% de dones i un83% d’homes. I l’edat mitjana, de

33,8 anys.La sortida es va portar a terme en

cinc torns ordenats segons lacategoria i la distància, de manera

que els primers de sortir van ser elsque havien d’afrontar la distància

superesprint. La zona de transició,amb totes les bicicletes perfectament

ordenades, ocupava un espai de 3.000m2.

La prova curta va generar un muntd’anècdotes i consultes sorprenents per a

qualsevol veterà d’aquest esport, que sensdubte demostren el creixement exponencial

que està experimentant. Els que creien queja ho havien vist tot en un triatló s’haurien

sorprès de l’ambient festiu que hi havia a lasortida, del nombre d’Óespecialistes a nedar

bra•aÓ i de la quantitat de bicicletes tot terrenyi de bicicletes de ciutat als boxs. Un exemple de

mostra: la millor anècdota va ser la d’un ciclistaurbà que hi va participar amb la seva bicicleta

plegable, trencant els tòpics del triatló, ambl’afegit que va marcar un parcial de ciclisme de

gairebé 36 km/h de velocitat mitjana.En l’aspecte esportiu, Francesc Godoy es va

imposar en homes. Pel que fa a les dones, la triatletadel CN Mataró Neus Cayla va afegir el seu nom al

palmarès femení d’aquesta edició nœmero onze delTriatló Esprint de Barcelona.

En la prova masculina, els 750 metres de natació vanposar Francesc Godoy, Albert Parre–o i el líder de la

general del Tri Trials Series, Xavi Llobet, al capdavant.Durant el tram de ciclisme, aquests tres triatletes es van

mantenir junts en tot moment, i va ser en el tram final de 5km a peu on Godoy es va imposar, amb 15 segons

d’avantatge sobre els altres dos. Després d’un esprint finalben ajustat, Parre–o va arribar en segona posició, i Llobet, en

tercera. En la prova femenina, Neus Cayla, va aprofitar el seu gran

avantatge en el tram de natació per mantenir-lo en la cursa deciclisme i la cursa a peu, davant de Sara Loher i Inés Mestre,

segona i tercera respectivament.Pel que fa a la classificació general del Tri Trials Series, després de

les tres proves de Sant Feliu de Guíxols, Salou i Barcelona, elguanyador final ha estat per tercer any consecutiu Xavier Llobet en

homes. En dones, Sara Loher ha obtingut la primera pla•a.Després de la prova, hi va haver animació musical amb batucada a

ritme brasiler i un esmorzar popular per a tothom, amb una típicabotifarrada enmig d’un clima de satisfacció colálectiva i amb molts,

molts, nous triatletes.De fet, a la vista del resultat, les característiques del circuit de ciclisme

(dues voltes de 10 km, sempre amb dos i tres carrils) i la respostapopular, a més del suport municipal, tot apunta que es podria arribar a

quatre mil participants en una propera edició.De moment, el 15 d’octubre s’obre el període d’inscripcions per a l’edició

2009 del Triatló Esprint de Barcelona.


Una tarda d’hivern, al Raval. El dia s’apagai els focus del camp s’encenen ambl’energia necessària per il·luminar les

il·lusions d’uns jugadors que començaran aaprendre un esport nou per a ells: el críquet.Alguns d’aquests infants i adolescents sónd’origen paquistanès. D’altres, companys seusd’escola que se senten atrets per aquest esportdesconegut per a ells.

El críquet és l’esport nacional del Paquistan. Escomença a practicar a Barcelona, sobretot,gràcies a persones nouvingudes d’aquest paísasiàtic. Actualment, el críquet s'ha convertit enuna via per a preservar i transmetre costums itradicions, per part de pares nouvingutspaquistanesos, als seus fills -la majoria janascuts a Barcelona-. Amb el pas del temps,aquests també han sabut transmetre l'interès depracticar aquest esport a persones d’altresprocedències i es comença a introduir com aactivitat esportiva extraescolar a alguns centresd’ensenyament del nostre país.

Aquest és un dels exemples recollits al llibreEsport multicultural del fotoperiodista KimManresa i el sociòleg Chris Kennett, que acabade publicar l’Ajuntament de Barcelona encol·laboració amb el Centre d’Estudis Olímpicsde la Universitat Autònoma de Barcelona (CEO-UAB). L'obra es presenta en edició trilingüe encatalà, castellà i anglès, amb la voluntatd’explicar, a títol de breus reportatges, i d’unamanera molt visual, unes pràctiques esportivessovint desconegudes per part de la societatcatalana i que es duen a terme a places, carrers,pavellons, escoles i espais urbans del nostreentorn.

Durant el desenvolupament del projecte s'hanestudiat un total de dotze exemples esportiuspracticats a Catalunya, intentant captar nonomés la pròpia experiència esportiva, sinótambé l'entorn social (familiar, d'amistat, decol·lectivitat, sentiment d'identitat) i l'entorn urbàque envolten aquestes activitats: esportsgaèlics, críquet, futbol femení, Mundialet defutbol Nacions Unides, Tot colors, Papa Eto'o,kabaddi, beisbol, curses, esports catalans,bàsquet femení llatinoamericà i corfbol.

Cada capítol està format per un conjunt defotografies en blanc i negre, que capten uninstant precís d'aquestes pràctiques esportivesen el qual, sovint, en un segon terme, es percepun element arquitectònic que permet reconèixeren quin espai urbà de la ciutat ha estat pres. Elstextos aporten detalls sobre els protagonistes,

92 esforç

FOTOS: KIM MANRESATEXT: MARTA CIVIL I SERRA

integracio 8/9/08 14:08 Página 92

esforç 93

L ESPORT MULTICULTURAL:NOUS VALORS COMPARTITS DELA INTEGRACIO

,

,


l'esport que practiquen i com arriben aquestsesports a arrelar en terres catalanes.

"Molts nouvinguts viuen als afores de les gransciutats on es detecta que falten espais esportius.Per aquest motiu improvisen espais esportius onpoder jugar: un camp per a practicar bàsquetfemení, entre contenidors de càrrega a la ZonaFranca, o un camp d'handbol o de bàsquet aqualsevol espai pœblic de Barcelona. Així s'obrennoves fronteres per viure i practicar l'esport",afirma Kim Manresa al parlar del projecte.

Cada cap’tol, un reportatge socialÒAquesta nova mirada cultural a l'esport és unamirada a la participació, a la inclusió, a laigualtat, al dret a la identitat. L'esport esmanifesta com una institució cultural central enles dinàmiques d'integració i de convivència deles comunitats d'immigrants, que necessitencrear activitats i espais propis en un entorn urbàmés aviat hostilÓ, explica el director del CEO-UAB, Miquel de Moragas, al text de presentaciódel llibre.

Entre els esports gaèlics que es juguen aCatalunya destaquen el futbol gaèlic i el hurling ohoquei irlandès, practicats al Complex Esportiude la Mar Bella, al barri del Poblenou barcelonès.

El futbol femení recollit al llibre testimonial'experiència de jugadores llatinoamericanes alcamp de Ciutat Meridiana acompanyades per lafamília i els amics, creant un entorn distès i,sobretot, molt participatiu.

El Mundialet de futbol Nacions Unides, aBadalona, és una mostra clara sobre coml'esport es converteix en una via d'integració dela població adulta llatinoamericana a la societatcatalana. Els jugadors formen equips querepresenten un país (el seu d'origen o n'adoptenun altre) i durant els mesos d'estiu competeixenper arribar a la final.

El torneig de futbol Tot colors, promogut pelFutbol Club Barcelona, se celebra a diversesciutats catalanes, amb equips integrats perjugadors de diverses nacionalitats querepresenten les ciutats participants.

El capítol Papa Eto'o recull la visita d'aquestjugador camerunès a l'escola Els Convents deMartorell com a símbol de campanyes per a laintegració i lluita contra el racisme i la xenofòbia.

El reportatge dedicat al kabaddi reflecteix la

pràctica d'aquest esport a la ciutat d'Olot, perpart de persones provinents sobretot de la regiódel Punjab. "ƒs una bona manera de reunir-se idesenvolupar xarxes socials que els ajuden atrobar feina o un lloc on viure, fer amics imantenir una activitat cultural ètnica que els éspròpia", remarca Chris Kennett.

L'equip de besibol juvenil del Futbol ClubBarcelona disposa d'una pista reglamentària aMontju•c, gràcies al llegat dels Jocs Olímpics de1992. Format per jugadors d'origen sobretotllatinoamericà i català, l'equip té entrenadorstambé de diverses procedències.

El capítol dedicat a curses demostra com elscarrers de la ciutat es converteixen en espaisoberts per la pràctica col·lectiva d'un esport, onles procedències de cada participant nointerfereixen i l'esperit esportiu principal és lapròpia participació.

La riquesa del capítol dedicat als esportscatalans recull l'experiència de les bitllescatalanes i la pràctica del ta-ka-tà, un esportinventat per nedadors i ve•ns de la Barceloneta.Es juga en un camp de sorra amb xarxa, ambuna pilota de tennis o pàdel.

El Campionat Llatinoamericà de BàsquetFemení, a la Zona Franca, és una mostra de lavoluntat de les participants per poder practicarun esport, encara que s'hagin de desplaçar a unpolígon industrial els diumenges, l'œnic dia lliureque tenen a la setmana.

Finalment, el llibre es tanca amb el cas delcorfbol, un esport originari de diversos pa•sos(Geòrgia, Sèrbia, l'Equador o el Marroc), que espractica a les classes d'educació física del'Institut V‡zquez Montalb‡n de Sant Adrià, enequips mixtes, amb alumnes de diversesprocedències i tradicions familiars.

Segons Kim Manresa, "en un món globalitzat espot observar com a tots els pa•sos, ciutats ibarris els equips esportius estan formats cadavegada més per persones que provenen d'unmón cultural divers. En menys d'una generació,els esportistes que representaran Catalunyaprovindran de diverses nacionalitats".

De la universitat a la societatSovint les recerques que es duen a terme des dela universitat no troben la via adequada perarribar a la societat. El llibre de Kim Manresa iChris Kennett fa un esforç de divulgació social

94 esforç


esforç 95


96 esforç


esforç 97


per trencar aquesta barrera i poder difondre's alpœblic en general.

L'obra forma part d’un projecte més amplianomenat "Immigració: una nova mirada culturala l'esport", iniciat la tardor de 2004, a partird'una idea original de Chris Kennett, perconèixer el paper de l'esport en les vides delsimmigrants de primera generació procedents defora de l'Estat espanyol.

Aquest projecte, del CEO-UAB, en col·laboracióamb l'Institut de la Comunicació (InCom-UAB),rep el suport de la Generalitat de Catalunya, laDiputació de Barcelona i l'Ajuntament deBarcelona. Està format pel llibre Esportmultucultural, treballs d'investigació social, unaexposició itinerant, una exposició virtual i tambéuna ÒBase de dades d'experiències esportivesen un context multiculturalÓ.

Des que l'exposició itinerant es va inaugurar alMuseu d'història de la immigració de Catalunya,el març de 2007, el CEO-UAB ha aconseguit quel’exposició pugui visitar diverses ciutatscatalanes i s’hagi vist a l'Olympic Museum(Restaurant Gallery) i la Maison du Sport, aLausanna (Su•ssa). A més, ha estrenat

l'exposició virtual a través del web del projecte(http://www.esportimmigracio.org).

A principis de 2008, el projecte també ha formatpart de l'exposició "Esport i construcció deciutadania", al Museu Olímpic de Barcelona, enel marc de l'Any de l'Esport.

L'esport: una llengua internacional senseparaules"Els valors esportius promouen el treball enequip, el joc net i la importància de la salut.Sobretot, l'esport representa una oportunitat detrobada i barreja d'experiències comunes quetranscendeixen les fronteres geogràfiques iculturals. ƒs una llengua internacional senseparaules", afirma Kennett.

En síntesi, el projecte recull no nomésl’oportunitat de les persones de poder jugar a unesport. ƒs l’oportunitat de compartir, amb lafamília i els amics, les hores de lleure, elsdesplaçaments, les pauses i també els àpats,amb receptes tradicionals, preparades a casa i,en algunes ocasions, també al propi camp. Il’esforç de buscar una via innovadora perexplicar una realitat social, amb nous valorscompartits per a la integració.

98 esforç


esforç 99


El Diccionari General de la LlenguaCatalana, l’obra mestra que l’eminentlingüista i lexicògraf Pompeu Fabra

va publicar el 1932, definia en les sevesprimeres edicions la paraula esport com “joco exercici corporal en què es fa provad’agilitat i destresa o de força, i que aprofitael cos i l’esperit, al qual dóna promptitud,ardidesa, tenacitat, etc. Com són els jocs depilota, la natació, l’excursionisme, etc.”.Encara que fins a posteriors edicions nos’afegiria que “es practica individualment oen grup, amb intencionalitat lúdica ocompetitiva i seguint unes reglesestablertes”, Fabra sabia molt bé de què

parlava, perquè en el període en què vaescriure el diccionari, entre 1923 i 1930, vatenir una íntima relació amb el món del’esport, especialment amb el muntanyisme iel tennis. I el 1933, un any després de veurepublicat un dels grans referents de la llenguacatalana, va esdevenir el primer president dela Unió Catalana de Federacions Esportives(UCFE), que el 1985, després de cessar laseva activitat a l’inici de la Guerra Civilespanyola, es va convertir en l’actual UFEC.Aprofitant la celebració dels 75 aniversari delseu naixement la UFEC està a punt depublicar un llibre, realitzat pel periodistaesportiu Carles Gallén, que fa un repàs nonomés a la història d’aquesta entitat sinótambé a la de l’esport de casa nostra,remuntant-se als inicis d’aquest fenomen, afinals del segle XIX, per entendre la sevaevolució al llarg de tots aquest anys. Lahistòria de la UFEC es pot dividir en tresparts, al igual que ho fa el llibre, que hanvingut marcades per la pròpia història deCatalunya com a país. La primera abastades de finals del segle XIX, època que marcael naixement del que entenem per esportmodern, fins al començament de la GuerraCivil espanyola, quan es funden les primeresfederacions catalanes, la ConfederacióEsportiva de Catalunya i la Unió Catalana deFederacions Esportives (UCFE), laprecursora de l’actual UFEC. La segona partesdevé l’obscur període del franquisme, quetant negativa incidència va tenir en eldesenvolupament de l’esport català. I latercera compren des de la transiciódemocràtica fins als nostres dies, quan esrefunda la UFEC l’any 1986 i evoluciona finsa convertir-se en el gran referent de l’esportfederat a Catalunya.‘ELS ORÍGENS’No es pot entendre l’evolució de l’esportcatalà sense remuntar-se als seus orígens,

UFEC, 75 ANYS D’HISTÒRIADE L’ESPORT CATALÀ

100 esforç

Participants de la primera Copa Nadal,

la competició de natació més antiga de

l’estat espanyol nascuda al 1908

ufec 8/9/08 13:33 Página 100

El CN Barcelona (1907), va ser el primer d’Espanya que va disposar d’una piscina coberta, inaugurada l’any 1923

Maria Pela Colomer, de l'escola aeronàutica Canudas

del Prat de Llobregat, va ser una de les pioneres de

l'aviació femenina en temps de la República

Impactant foto del concurs de tardor organitzat perl’Aeroclub de Catalunya a l’aeròdrom del Prat de Llobregat

ufec 8/9/08 13:33 Página 101

esportives pròpies. Es per això queCatalunya va començar a mirar cap enfora ia interessar-se per un altre fenomen quevenia d’Europa, l’olimpisme. La vocacióolímpica de Catalunya, els diversos intentsde creació d’un Comitè Olímpic propi i deque Barcelona acollís uns Jocs Olímpics i lestraves que les autoritats espanyoles semprehi van posar també tenen protagonisme enaquesta primera part del llibre, que faespecial incidència en la tasca en favor del’esport que va portar a terme laMancomunitat de Catalunya i en la creació,el 1922, de la Confederació Esportiva deCatalunya (CEC), que va agrupar lesprincipals federacions esportives que hihavia en aquells moments i que, malgrat queel general Primo de Rivera va instaurar el1923 una dictadura a l’estat espanyol amb elconsentiment del rei Alfons XIII, es vamantenir activa durant molts anys.L’Exposició Internacional de Barcelona de1929, que va deixar com herència laurbanització de la muntanya i l’Estadi deMontjuïc, es un altre moment clau de la

quan a finals del segle XIX va néixer aquestimportant fenomen amb l’establiment de lesprimeres colònies de treballadors estrangersque es van formar al voltant de les gransciutats, especialment a les que tenien portcom Barcelona i Tarragona, i que vandespertar l’interès dels catalans perl’educació física i l’esport seguint el correntdel que es feia a Europa. Aquests pioners del’esport català van ser els protagonistes delnaixement dels primers clubs i entitats,especialment de gimnàstica, esports nàuticsi eqüestres, i més tard de futbol, fins a lanecessitat que van tenir d’organitzar-se pera celebrar competicions, la qual cosa vadesembocar en la creació de les primeresfederacions esportives, en molts dels casosfins i tot abans que existissin les espanyoles. El fenomen esportiu, que es va anarestenent a tot el territori català a principis delsegle XX, va provocar una gran riquesaassociativa a Catalunya, que sempre va anarun pas endavant que la resta de l’estatespanyol pel que respecta a l’esport i queben aviat va començar a crear seleccions

102 esforç

Un equip femení de rem l’any1932 a Barcelona

ufec 8/9/08 13:33 Página 102

història esportiva de Catalunya, que va tenirun nou impuls el 1931 amb l’arribada de laRepública espanyola i la recuperació de laGeneralitat de Catalunya, però que va tornara perdre l’ocasió de que la capital catalanaacollís els Jocs Olímpics de 1936, que elCIO va acabar concedint a Berlin. En plenaRepública, i una vegada recuperadal’autonomia per a Catalunya, l’activitat de lesseleccions catalanes va ser frenètica i el1933 va néixer la Unió Catalana deFederacions Esportives, que va trobar enPompeu Fabra, més conegut per la sevafaceta de lingüista però que aleshores erapresident de la Federació Catalana deTennis, l’home de consens per tornar a unirl’esport federat català. Durant la seva curtaetapa inicial, la UCFE, que el 1934 va serdeclarada corporació oficial de la Generalitatde Catalunya, va col·laborar amb el governcatalà en matèria esportiva i va tenir unaintensa activitat organitzativa en una èpocamolt convulsa de la història de Catalunya,convertint-se en la impulsora, entre d’altresiniciatives, de la Setmana de l’Esport.

esforç 103

L’esport femení va tenir molta importància durant la República. A la foto l’equip d’atletisme del Club Femení d’Esports a Montjuïc

El baró de Coubertin, primer president delComitè Olímpic Internacional, va tenirmolt bona relació amb Catalunya

ufec 8/9/08 13:33 Página 103

104 esforç

Salts de palanca el 1913 al port de Barcelona

ufec 8/9/08 13:33 Página 104

Però el 18 de juliol de 1936, el dia abans dela inauguració de la Olimpíada Popular queBarcelona havia d’organitzar com aalternativa als Jocs de Berlín que Hitler voliafer servir com a aparador del nazisme, larevolta de les tropes feixistes del generalFranco va provocar l’esclat de la Guerra Civilespanyola i va acabar amb l’activitat de laUCFE i, de mica en mica, amb total’organització de l’esport català.

‘L’ESPORT CATALÀ I EL FRANQUISME’Acabada la Guerra Civil el 1939, lainstauració d’un nou regim militar feixista ifalangista liderat pel general Franco vaportar molts canvis a l’esport espanyol, i pertant el català, que va deixar d’organitzar-sede manera privada entre els seus principalsprotagonistes per passar a fer-ho a partird’aquell moment sota un sever control del’estat. Son nefastes les conseqüències quela Guerra Civil, en primer lloc, i el règimfranquista, després, van tenir en l’esportcatalà. Franco va encomanar l’organitzacióde l’esport espanyol a la Falange, va ferDelegat Nacional d’Esports al generalMoscardó i es va esborrar qualsevol rastrede catalanitat i fins i tot d’estrangerisme enel món de l’associacionisme esportiuobligant a espanyolitzar els noms dels clubsi les federacions i eliminant els símbols oescuts que feien referència a la República oa Catalunya. Les federacions catalanes, que

abans del franquisme eren independents itenien entitat jurídica pròpia, van convertir-se en meres delegacions de les federacionsespanyoles i els seus presidents van passara ser nomenats directament per lesautoritats. I va ser també durant aquestaèpoca de repressió quan el Barça es vaconvertir en un símbol del catalanisme.Paradoxalment, però, les autoritats del’època van permetre molts enfrontamentsentre les seleccions catalanes i espanyolesde diversos esports, cosa que actualmentprohibeix la llei. Encara que la tradició esportiva deCatalunya va patir una frenada durant elsanys 40, aquesta no es va perdre, i els nousdirigents sorgits del franquisme i els pocsque havien sobreviscut a l’època de laRepública seguien tenint l’objectiu olímpicentre cella i cella. En aquest sentit calentendre els Jocs del Mediterrani queBarcelona va organitzar amb gran èxit el1955 sota l’impuls de Joan AntoniSamaranch, a qui les seves victòries alcapdavant de l’hoquei patins espanyol, elprimer esport que va donar un títol mundialal règim franquista, van catapultar al’estrellat. Samaranch va anar escalant llocsde responsabilitat dintre del règim franquistafins a arribar a ser Delegat Nacionald’Esports l’any 1966, quan el règimcomençava a modernitzar les sevesestructures esportives i començaven a

esforç 105

El Club Femení d’Esports,fundat el 1927, va tenir

moltes seccions esportives,entre elles el bàsquet

ufec 8/9/08 13:33 Página 105

106 esforç

Una de les moltes cursesautomobilístiques queals anys 30 ja portavenmilers d’espectadors alcircuit de Montjuïc.Aquí passant per davantdel Palau d’Agriculturade l’ExposicióInternacional de 1929,ara Mercat de les Flors

L’any 1923 es va inaugu-rar l’autòdrom de

Terramar a Sitges amb unimponent circuit oval de

2 km. de llargada

ufec 8/9/08 13:33 Página 106

despuntar les seves primeres grans figures,moltes d’elles catalanes. Barcelona va fer unnou intent per organitzar els Jocs Olímpicsde 1972, però l’aparell més dur del règimfranquista ho va boicotejar intentant queanessin a parar a Madrid.

‘LA REFUNDACIÓ DE LA UFEC’Amb la mort del general Franco el 20 denovembre de 1975 i el nomenament de JoanCarles I com a rei d'Espanya, la qual cosa vaobrir un procés de transició des de ladictadura cap a la reinstauraciód'institucions democràtiques i larecuperació de les llibertats. Una de lesprimeres va ser la celebració d’eleccionslegislatives a Espanya el 1977, l’aprovacióde la Constitució espanyola i la recuperacióde la Generalitat de Catalunya. Això vasuposar també i l’aprovació de l’Estatutd’autonomia de 1979 i les primereseleccions democràtiques al Parlament deCatalunya el 1980. Segons l'Estatutd’autonomia de Catalunya, la Generalitattenia competència exclusiva en matèriad'esport i lleure i la va exercir creant la

Direcció General de l’Esport i un registred’entitats esportives. Més endavant, l’any1985 va regular per decret la creació de laUnió de Federacions Esportives deCatalunya, que va recuperar els ideals de laUnió Catalana de Federacions Esportivesfundada el 1933. Inicialment s’hi van integrar47 federacions catalanes, que van elegircom a president Joan de la Llera, màximdirigent de la Federació Catalana deGimnàstica. Posteriorment, la Llei del’esport de 1988 va tornar a donar a lesfederacions esportives catalanes entitatjurídica pròpia com a entitats privadesd'interès públic i social, constituïdesbàsicament per associacions, clubs oagrupacions esportives.Després de la mort de Joan de la Llera el1987, Guillem Ros va presidirprovisionalment la UFEC fins l’any 1988,quan va ser elegit el president de laFederació Catalana de Basquetbol, EnricPiquet, el qual va haver de treballar de valenten la preparació dels Jocs Olímpics deBarcelona, que l’octubre de 1986 havienestat adjudicats per fi a la capital catalana

en bona part gràcies a Joan AntoniSamaranch, que el 1980 havia estat elegitpresident del Comitè Olímpic Internacional.Els Jocs de Barcelona van ser un èxitorganitzatiu per a la ciutat i un gran impulsper a l’esport català, malgrat que Catalunyaseguia reclamant un Comitè Olímpic propi,com ho prova el fet que el febrer de 1987havia nascut l’Associació per a la DelegacióOlímpica de Catalunya (ADOC) per fercampanya a favor del Comtè Olímpic deCatalunya (COC). La mateixa UFEC vaprendre partit a favor de la creació del COCen una assemblea en la qual 23 de les 32federacions assistents van donar suport alprojecte. Malgrat que les autoritatsespanyoles havien manifestat que la creaciódel COC era inviable, vuit federacionscatalanes el van constituir el 19 de juliol de1989 sota la presidència de Miquel Arbós.Dos anys després, el 1991, el COC vademanar al CIO el seu reconeixement, peròaquest el va rebutjar i cinc anys després, el1996, es va blindar definitivament enaprovar una modificació de la regla 34 de laCarta Olímpica especificant que només els

esforç 107

Els integrants del Veloz Club Leridano, una de les moltes entitats ciclistes que hi havia a Catalunya, en unaimatge de l’any 1900

ufec 8/9/08 13:33 Página 107

estats reconeguts per les Nacions Unidespodien tenir Comitè Olímpic propi.Del mandat d’Enric Piquet, entre altres, caldestacar la participació en el Pla d’inserciósocial, el Pla de tecnificació, el I Congrés del’Esport Català i la creació del ServeiLingüístic, que vetlla per la plenanormalització de l’ús del català en l’esport.Finalment la cessió del Poliesportiumunicipal de l’Estació del Nord l’any 1995per tal que la Unió en gestionés el seufuncionament va obrir una nova etapa quees va veure consolidada per la publicació deldecret pel qual es regulaven les federacionsesportives catalanes. Aquell decret establiaque ningú no podia ser alhora president dela UFEC i d’una federació i el 1996 es van ferunes eleccions amb tres candidats, LeandreNegre, Alex Soler Cabot i David Moner, queva guanyar aquest darrer, ex president de lesFederacions Catalanes de Rem i Natació,que es va proposar modernitzar-la i assolirque generés recursos propis per poderdeixar de dependre de les subvencionsoficials de les institucions.Amb una ambiciosa política d’inversions,l’emprenedor David Moner va canviar dedalt a baix la UFEC, que a l’actualitat mou unpressupost de 13 milions d’euros i gestionavuit instal·lacions per a tota Catalunya: elPoliesportiu de l’Estació del Nord deBarcelona (concessió a 25 anys des de1999), el Complex Esportiu Fondo de lesCreus d’Arenys de Mar (concessió de 25anys des de 2003), les Piscines MunicipalsJoan Serra de Sabadell (concessió de 40anys des de 2003), la Piscina Municipalcoberta de Salt (concessió de 35 anys desde 2004), el centre d’Esports Sot de lesGranotes de Sant Celoni (concessió de 20anys des de 2005), la Piscina municipal del’Escala (concessió de 25 anys des de 2005),el Complex Esportiu de Sant Hilari deSacalm (concessió de 15 anys des de 2006)i la Piscina Municipal de Can Vera d’Alella(concessió de 35 anys des de 2007), totesamb piscina i sales de fítness a més d’altresofertes esportives, i amb un total de més de25.000 abonats. A demés la UFEC té unaseu pròpia a la Rambla Catalunya deBarcelona i ha creat quatre empresesparticipades per ella (UFEC Gestió i ServeisSL, que gestiona les instal·lacions de SantCeloni i Alella; UFEC-GEAFE Unió Temporald’empreses, que gestiona la de L’Escala;Gestufec S.L., que s’encarrega delmanteniment de totes les instal·lacions; iUnifedesports S.A., que fa de correduriad’assegurances) que sumen més de 200treballadors.

108 esforç

ElCentred’Excursionista de

Catalunya, a més a més del muntanyisme, va

introduir els esports de neu. A la imatge, un

grup d’esquiadors abans d’una cursa el 1917 a

Ribes de Fresser

Guanyador d’unacursa de motoci-cletes a Sitgesals anys 10 delsegle XX

A principis del segle XX ja se celebraven combats de lluita grecoromanaa Catalunya, però la Federació Catalana no va arribar fins al 1924

ufec 8/9/08 13:33 Página 108

esforç 109

Remers del Reial Club Marítim de Barcelonadurant una competició al port de la capitalcatalana

Mèléne Dutrien en una exhibició aèria a

Barcelona l’any 1911

ufec 8/9/08 13:33 Página 109

Segons els seus estatuts, la UFEC té, entreles seves principals funcions icompetències, la promoció, defensa irepresentació de l’esport federat deCatalunya en el seu conjunt, la col·laboracióamb totes les entitats i els organismespúblics i privats en el desenvolupament i lamillora de l’esport a Catalunya, la proposicióde les iniciatives que cregui oportunes per ala millora de la política esportiva catalana i elfoment exterior de l’esport català mitjançantla promoció de les seleccions catalanes decada modalitat o disciplina esportiva i de lesseves organitzacions pròpies. Però tambéofereix fins a sis serveis diferents a les 64federacions catalanes actualment que laformen (lingüistic, informàtic, comptable,jurídic i fiscal, laboral i premsa), organitzades de 1997 la Festa de l’Esport Catalá i téun conveni amb els tres diaris esportius deCatalunya per a la difusió de les notícies quegeneren les federacions. Moner, que haestat reelegit en tres ocasions més, éstambé des de l’any 2007 el president delComitè Olímpic de Catalunya en el marcd’un protocol d’intencions signat el 2004entre les dues entitats per treballarconjuntament en els objectiu que els sóncomuns i amb l’aval de la Secretaria Generalde l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

110 esforç

Joaquim Blume va guanyar sis medalles d’or en els Jocs del Mediterrani de1955, va ser campió d’Europa el 1957 i es va convertir en un mite enmorir en un accident d’aviació l’any 1959

Vicenç Olmo guan-

yant la Travessiaal port de

Barcelona l’any1933

ufec 8/9/08 13:34 Página 110

esforç 111

Vicenç Olmo guan-yant la Travessiaal port deBarcelona l’any1933

Partit de water-polo l’any 1919 ala piscina del CNSabadell, que va

ser la primerareglamentària

d’Espanya

El Frontó Barcelonès,inaugurat el 1888, era

un dels cinc que hihavia a Barcelona afinals del segle XIXjuntament amb el Reus

ufec 8/9/08 13:34 Página 111

Personalitats d’aquests 75 anys...

LLUÍS COMPANYS I JOVER era un aficionat a la caça

El filòleg, lingüista i gramàtic POMPEU FABRA va serel primer president de la Unió Catalana deFederacions Esportives l’any 1933

PAU CASALS practicant el tennis el 1910 amb membres de la família Roca-Carsi i Elies Juncosa al Balneari Villa Engracia de l’Espluga de Francolí

112 esforç

FRANCESC MACIÀ I LUSSÀ,president de la Generalitatde Catalunya, lliurant el 1932la copa de guanyador de laTravessia del port deBarcelona a Ramon Artigas

ufec 8/9/08 13:34 Página 112

JOSEP TARRADELLAS I JOAN a la sortida de la 58a Volta Ciclista aCatalunya el 1978

JOSEP IRLA I BOSCH, amb el seu net practicant la petanca

JORDI PUJOL als JJOO paralímpics al 1992

PASQUAL MARAGALL posa amb l’equip que va guanyar a Macau elMundial B d’hoquei patins.

esforç 113

ufec 8/9/08 13:34 Página 113

Quin paper juga la UFEC en la història del’esport català?

La Unió de Federacions, que va començaramb poques federacions a l’any 33, va serla conseqüència de que les federacions esvolien reunir per ser un lobby doncsindividualment no podien fer-ho i menysen aquella època en la que l’esport era unacosa nouvinguda malgrat ser el 1933; nooblidem que la gent encara hi anava en“calçotets llargs” i l’esport sempre ha anatamb “calçotets curts”. Per aquest motiuveure persones que hi anaven corren enpantalons curts pel parc de la Ciutadella ofent la Jean Bouin eren com una rara avis.Tanmateix els de la natació hi anaven ambel tratge de banyador complert en elhomes perquè hi estava molt mal vist anaramb slip.

Però en definitiva el gran èxit de la Unió enaquests 75 anys és que ha aglutinat totl’esport federat que és l’esport decompetició de debò.

O sigui que si no existís s’hauria d’inventar.

Exactament. I el que podem dir és que laUFEC és el primer referent a l’estatespanyol, i que ens demanen informació, ique darrera nostre han sorgit laconfederació de Federacions Andaluses,la UFEDEMA de Madrid, la confederaciódel País Basc,...etc. Nosaltres en definitivaserem el gran paraigües de tot l’esport aCatalunya, que és el nostre objectiu.

A l’etapa Moner la UFEC ha assolit unacapacitat de gestió de gran envergadura.Com ho valora tot plegat?

Quan vaig entrar, guanyant les eleccionsde finals del 96, la UFEC tenia depressupost uns 20 Milions de pessetes.Vàrem acordar que el primer que calia ferera assolir una autonomia financera i avui,fent inversions, i gràcies al nostre prestigi iserietat amb la banca, en conjunt la Unióestà movent al voltant de 15 Milionsd’Euros. Això ens dona independència decriteri a demés de la independènciaeconòmica. Això serveix per a col·laboraramb la Generalitat de Catalunya, i ambalguns ajuntaments, en programesesportius comuns. Aquest és el nostregran objectiu. I ens hem convertit en unaempresa de serveis, gratuïts, per a totesles federacions com: assessoria laboral,fiscal, mitjans de premsa i comunicació,assessorament jurídic, lingüístic,...etc.

Aleshores quins són els fets més positiusque veu en el seu llegat?

El millor que interpreto és que abans lesfederacions no estaven unides i ara la unióés una autèntica realitat. I avui en dia totesles federacions formen part de la UFEC ijuntament amb elles estem fomentantl’esport a tota Catalunya i tambéinternacionalment.

Comparteix els èxits dels esportistescatalans als JJOO?

Evidentment, ens hi sentim participes detot els que fan les federacions catalanesperquè hi anem tots junts. Però també vulldir que s’ha de millorar. Al Segle XXIl’esport a Catalunya ha de donar un grancanvi. Seria molt llarg d’explicar peròs’han de corregir moltes coses, perquè és

evident que no pot ser que molta de lanostra joventut als 14 o 15 anys deixi defer esport.

Potser part de culpa la te l’estil de vida?

En part, però em refereixo a que perexemple els consells esportius fan unesproves i no les fan be. S’ha perdonatmassa la vida i no s’han organitzatcompeticions com cal. L’objectiu no és eld’organitzar competicions per a nens de10 i gent de 50 anys. Per assolir èxits hemde treballar d’una manera més eficaç. Decara a la joventut la gran base són elsclubs i han d’estar molt més integratsdintre de les ciutats i dintre del conjunt degent que fa esport en edat escolar.

Quin paper creu que jugarà la UFEC en elfutur?

La UFEC serà el gran paraigües de l’esportcatalà. Tot el que no estigui en l’esportfederatiu hem de fer que ho estigui.

I a l’esport català què es el que li falta perassolir majors fites esportives?

El que comentava abans. L’esport nomésés un. No hi ha esport de lleure. Jo mateixvaig jugar-hi a waterpolo i també a rugbyal BUC. No hi era cap gran figura però vaigestar jugant fins als 26. Malgrat que sabiaque no seria internacional jo competia. Iavui la gent competeix en tot en la vida.Avui als nens de 8 o 9 anys se’ls had’ensenyar a competir. El que tingui mésqualitat jugarà en una divisió el que tinguimenys en un altre, però tots els esportsson competició.

David Moner

El president del Segle XXI

114 esforç

ufec 8/9/08 13:34 Página 114

ufec 8/9/08 13:34 Página 115

Torremirona SportGolf & Spa Resort116 esforç

espais15 8/9/08 13:40 Página 116

esforç 117

espais15 8/9/08 13:40 Página 117

Característiques

Al cor de l’Alt Empordà, només a 7km de Figueres, hi ha TorremironaGolf Resort & Spa. Es tracta d’uncomplex de 122 hectàrees, rodejatd’un paisatge de camps amb unatranquil·litat inigualable, a pocsminuts de la Costa Brava, en el quales poden practicar diverses activi-tats per gaudir d’una estada inobli-dable.

Sport & Spa

A Torremirona et pots posar enforma, practicar esport, relaxar-te icarregar energia lluny de les tensionsdiàries, en un incomparable entornde tranquil·litat.

Exercicis, circuits termals, relaxació,tractaments d’estètica i tractamentsdietètics són els pilars en què es basala filosofia holística del centre per cui-dar la salut.

Estètica i bellesa

Tractaments facials i corporals, medi-cina estètica, massatges, hidroteràpia,bellesa de mans i peus, depilació,fotodepilació, solàrium... Les tècni-ques més avantguardistes, ambequips de medicina estètica, tracta-ments termals i balneoteràpia d’últimageneració, formen part d’una ofertalúdica i relaxant per desconnectar delritme estressant de les grans ciutats.

Torremirona SportGolf & Spa Resort

DirecciónCtra. N-260Km. 46

17744 Navata (Girona)Tel. 972 553 573

www.wellnesscostabrava.comwww.torremirona.com

118 esforç

espais15 8/9/08 13:40 Página 118

esforç 119

espais15 8/9/08 13:40 Página 119

Boulevard 15.qxd 8/9/08 13:44 Página 120




Mizuno Wave Harrier . La nova versió de les sabatilles de trail Wave Harrier de Mizuno està a punt de sortir almercat. Per la seva elevada capacitat d’amortiment i estabilitat en terrenys especialment irregulars,representen una aposta segura per recórrer zones de muntanya. Aquest nou model de Mizunoincorpora el sistema Wave en Bano, una tecnologia que combina l’amortiment amb l’estabilitatper córrer sobre superfícies inestables. Quan el terreny està mullat, la tecnologia WetTraction a la sola permet obtenir una tracció immillorable gràcies a la barreja delcautxú amb un compost de fibres sintètiques. Les Wave Harrier2 estan compostes en la mitja sola per polímer d’acceleració(AP), un material exclusiu de Mizuno que destaca perquèofereix el màxim amortiment i també una gran lleugeresa.Gràcies a aquest material, la sabatilla recupera abans laforma original i, en conseqüència, es deforma menys amb elpas del temps. www.mizuno.com

GADGETS

Turmelleres i genolleres. Mizuno hallançat al mercat la seva col·leccióde proteccions ortopèdiques perals turmells i els genolls per aesportistes i persones amb lesionso que han sofert dolènciesarticulars i necessiten una subjeccióextra. Tots dos accessoris estanelaborats amb goma de cloropè,niló, poliuretà i polièster, unacombinació que permet unaexcel·lent adaptabilitat a lesarticulacions. Incorporen, a més, elteixit BIO GEAR, un material d’altatecnologia exclusiu de Mizunoajustable i elàstic, que aportasubjecció a l’hora que facilita elmoviment. www.mizuno.com

124 esforç

Olimpics a l’Iphone. Un pas més enllà d’Internet i el web, olimpics.cat ha estat el referentinformatiu de la participació catalana en els Jocs Olímpics de Pequín 2008. Per al desplegamentinformatiu més gran de la història dels jocs olímpics, la Secretaria General de l’Esport ha tingutla col·laboració d’Atos Origin, soci oficial del Comitè Olímpic Internacional i gestor de tota latecnologia desplegada a Pequín entorn els jocs olímpics i els jocs paralímpics. Totes lesnotícies, convenientment resumides pels gabinets de premsa del CAR, han estat enviades alstelèfons mòbils de tots aquells que s’havien subscrit a les alertes, cosa que ha facilitat l’obtenciód’informació “a la butxaca”. La nova plataforma mòbil fins i tot ha rebut cobertura específica através de http://www.olimpics.cat/iphone, on s’han pogut seguir les notícies amb una atractivainterfície especialment desenvolupada per a aquesta finalitat. www.olimpics.cat

Gadjets 15 8/9/08 17:21 Página 124

Sony Ericsson. La marca de mòbils és el patrocinador oficial de la WTA, i això s’havia de notar. A més, Maria Sharapova va signar uncontracte de quatre anys per desenvolupar una col·lecció personalitzada. Hi ha de tot, encara que hi predominen les fundes per a

mòbils de tota mena. Hi podem troba des de fundes al més pur estil bossa de mà fins a fundes per fer esport (ajustades al braç) omoneders. En tots els casos, productes personalitzats amb la signatura de Sharapova. Òbviament, tot orientat a dones, per la qual cosaels homes hauran de conformar-se veient els anuncis de la tennista. www.sonyericsson.com

esforç 125

Easy Gilder . Els amants de la bicicleta asseguren que no hi hamillor mitjà de transport per a la ciutat. Però si la teva especialitatno és pedalejar, no et preocupis: hi ha alternatives. Una de lesmillors és l’Easy Gilder. Es tracta d’un vehicle que recorda força elSegway, però que té un aspecte bastant més estable que aquestbicicle mogut pel balanceig del cos. El seu nou model, l’EcoGlider, és elèctric, arriba a una velocitat màxima de 20 km/h i téuna autonomia de 20 quilòmetres. El preu és de 560 dòlars, uns420 euros. www.easy-glider.com

Cy.Fi Ipod. Per evitar les multes per escoltar música a través d’auriculars,hi ha els altaveus sense fil que proposa Cy.Fi. Acobla l’altaveu al manillar dela bici. Un transmissor sense fil permet la connexió amb l’iPod (utilitzatecnologia Kleer, de menys consum i més qualitat de so que Bluetooth). Noet preocupis si vols abaixar el volum o passar a un altre cançó, perquè hopots fer des del mateix manillar. www.mycifi.com

Toshiba Sportio W63T. És un mòbil pensat per afanàtics de l’esport. Incorpora un sensor de movimentque compta la quantitat de passos que fem i les caloriescremades en un temps determinat. Pot determinar lavelocitat a què s’exercita l’usuari gràcies a un GPSincorporat, a més de poder marcar el recorregut escollit.www.toshiba.es

Gadjets 15 8/9/08 17:21 Página 125

AUDIOVISUALS

126 esforç

Per guanyar-se el sobrenom de

bad boy no n’hi ha prou de perdre

el cap en un partit o deixar-se anar

víctima d’una provocació. No. Cal

demostrar constància, regularitat i

determinació en el gest

imprevisible, en el caràcter

irreprimible. En el futbol, catorze

targetes vermelles al llarg d’una

carrera valen més que una. La bad

boy attitude no s’improvisa. És una

forma de vida, a la qual només

alguns jugadors com ara Best,

Cantona o Stòixkov accedeixen.

El Museu Olímpic i de l’Esport és

una finestra oberta a l’univers

esportiu, és per això que la seva

web serveix com a vincle amb

aquest univers. Una unió que

porta a un viatge de llarg

recorregut per conèixer a fons

l’esport, que és la materialització

d’un llenguatge universal sense

fronteres. L’esport com a eina

d’integració social serà un viatge

que no oblidareu.

El mes de desembre de 2005 el

nom de Rafael Nadal ja havia fet

la volta al món. En una sola

temporada es va convertir en el

fenomen més important que havia

produït el tennis mundial des de

l’aparició del suec Björn Borg.

Només amb 19 anys, el tennista

manacorí va conquerir el seu

primer Grand Slam, un Roland

Garros. Així i tot, l’èxit es va veure

frenat per una lesió que el va

posar a prova. Quatre mesos

després va tornar al circuit.Jean

-Phi

lippe

Bou

char

d Ed

itor

ial:

T&B

Edi

tore

s

RA

FAEL

NA

DA

L. C

róni

ca d

e un

fen

ómen

o

Los

bad

boys

del

fút

bol

Jaum

e Pu

jol G

alce

ran

i Man

el S

erra

s Ed

itor

ial:

RB

A Lionel Messi ha irromput en els

últims anys en el món del futbol

amb una força que contrasta amb

la seva timidesa fora del camp de

joc. Cada vegada que salta a la

gespa, Messi és capaç de deixar

bocabadats tant els seus fans

com els seus rivals. El periodista

italià Luca Caioli ha seguit la seva

trajectòria vital i esportiva, des

dels camps de terra de la seva

Rosario natal fins a l’Olimp

futbolístic i mediàtic on s’ha donat

a conèixer al món sencer.M

essi

,el n

en q

ue n

o po

dia

créi

xer

Luca

Cai

oli.

Edit

oria

l:Co

lum

na

ww

w.m

useu

olim

picb

cn.c

at

S’ha d’agrair que apareguin

portals com Mundo Balonmano,

una bona alternativa a la pàgina

de l’Asobal o al tan consultat

fòrum lomasbalonmano.com per

aconseguir informació sobre

l’handbol. A més, ofereix un

apartat on es recullen totes les

fotos enviades pels usuaris. Una

bona base de dades per als

amants d’aquest esport.

ww

w.m

undo

balo

nman

o.co

m

El CD Terrassa compleix el seu

centenari d’aquí a molt poc

temps. Al seu portal web podreu

estar informats en tot moment de

l’actualitat del club vallesà. El

programa de celebracions està

en marxa i totes les seccions del

club ho celebraran a la seva

manera. No us ho perdeu!

Gràcies al web estareu al dia de

l’actualitat centenària d’aquest

històric de l’esport català.

ww

w.c

dter

rass

a.ca

t

Audiovisuals 15 8/9/08 13:46 Página 126

Dir

ecto

r:Pe

ter

Sega

l · P

aís:

EEUU

· A

ny:2

005

Los

surf

ista

s na

zis

debe

n m

orir

El c

lan

de l

os r

ompe

hues

os

Dir

ecto

r:Pe

ter

Geo

rge

· Paí

s:EE

UU ·

Any

:198

7

Shao

lin S

occe

rD

irec

tor:

Step

hen

Chow

·Pa

ís:H

ong

Kong

· A

ny:2

001

esforç 127

Sleep through the static és el nom

del nou disc de Jack Johnson.

Compost amb guitarra elèctrica i

gravat a Los Ángeles, és un disc

més rocker que els anteriors.

L’artista ho explica així: “A l’institut

tenia un grupet i fèiem versions de

temes punk-rock, tocàvem tot el

repertori de Minor Threat, Fugazi i

coses per l’estil”. Una nova mostra

del talent de l’exsurfista

professional.

Jack

Joh

nson

· A

ny:2

008

Slee

p th

roug

h th

e st

atic

El que ha estat el fitxatge de l’estiu

va col·laborar amb el grup Samba

Tri en el disc conegut com Samba

Goal. En concret, va participar en

la cançó “Golejador” (“O que eu

sou”). El quartet brasiler d’amics

de Ronaldinho van convidar l’astre

del Milan a acompanyar-los en

aquesta cançó, escrita

especialment per a ell. Ronnie

canta i toca els bongos, i es

diverteix com sempre.

Sam

ba T

ri ·

Any

:200

6Sa

mba

Goa

l

És un gran amic i excompany

d’hores de surf de Jack Johnson, i

tot un expert a fusionar les arrels

soul amb el rock més acústic de

l’altra banda de l’Atlàntic. Les deu

cançons de Pass It Around

segueixen l’estil que va mostrar en

el disc anterior, amb guitarres suaus

a ritme de funk i soul acompanyades

de la seva veu tan característica,

que desperta una agradable

sensació de benestar quan se

l’escolta.Don

avon

Fra

nken

reit

er ·

Any

:200

8

Pass

It

Aro

und

Paul Crewe (Adam Sandler) és un

exjugador de la lliga nacional de

futbol (NFL) que acaba a la presó.

L’alcaid l’obliga a convertir un grup

de presos en un equip de futbol

americà. Tot i les poques

possibilitats de formar un equip, els

reclusos s’uneixen quan

descobreixen contra qui han de

jugar: els guàrdies. Amb l’ajut dels

reclusos Nate Scarborough (Burt

Reynolds) i Custodio (Chris Rock),

Crewe ofereix als reclusos

l’oportunitat de venjar-se en un

enfrontament demolidor.

A la sèrie B també hi tenen cabuda els

esports. A Los surfistas nazis deben

morir, uns vigilants de tendències

neonazis intenten dominar Califòrnia

després dels efectes devastadors

d’un terratrèmol que acaba amb la

vida de la majoria de la població de la

costa dels Estats Units. Una banda

rival repta els surfistes nazis, i les

platges californianes es converteixen

en veritables camps de batalla.

L’única persona que s’hi pot enfrontar

amb èxit és Leroy Mama, la mare d’un

noi que va morir en mans d’aquests

surfistes d’ultradreta.

Shaolin Soccer (Siu lam juk kau en

cantonès) és una comèdia de futbol

i d’arts marcials, concretament de la

modalitat Shaolin. El film està

protagonitzat i dirigit pel “Rei de la

comèdia” Stephen Chow. Aquesta

pel·lícula va donar fama mundial a

Chow. Al nostre país no es va

arribar a estrenar, tot i que sí que es

va estrenar a països llatins i que n’hi

ha versions en castellà. Chow va

admetre haver-se fixat en la sèrie

Captain Tsubasa (Oliver y Benji, al

nostre país) per fer aquesta

pel·lícula.

Audiovisuals 15 8/9/08 13:46 Página 127

NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç 93 689 14 35 · [email protected] .

Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tensl’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva on caben tots els esports d’equip de casa nostra.Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional.

SI T’AGRADA L’ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB esforç.

esforç. Apt. Correus 1023 08629 Torrelles de Llob. TEL.: 936891435 · subscripcions@esfor c.cat - www.esforc.cat

SUBSCRIU-TE

Caricatura 15 8/9/08 13:48 Página 128

Caricatura 15 8/9/08 13:48 Página 129

esfo

rçN

úmer

o 15

esfo

rç p

ublic

acio

nsW

WW

.ESF

ORC.

CAT

Documents

Esforç 15