espai de llibertaT re\iSLa d'esquenes per a la rormació, la refl ex ió i ragi Lació políLicA

Pl'illJ('I ' I l'i 11 Il'sl 1'(' 2002 ~{ . [) O l'li ro ~

El moIlOgr'àI'ie: POl' ;:¡ la llibertat L'entrevista: !\sccnsión Tcjel'in8

25

Número 25. Pnmer tnmestre 2002

Director' JordI Serrana Subdlrector: Jordi Miralles

Consell de redaccIó David Sempere, Xavier Brelones, Josep Sellarès, Gemma Martln. Santi Castellà. Ferran Escoda , Monlse López. Anton i Castells Vicenç Molina.

Espai de llIbertat. AVinyó. 44 primer. 08002 Barcelona e-mail f1g@lalc.org Tel. 93 412 59 28 Fax 933170661

Edita ' Fundació Ferrer I Guàrdia

Impremta: Pnmera Impressió. S,L Sabadell

Disseny: Ferran Cartes / Montse Plass

Maquetacio: FundacIó Ferrer i Guàrdia .

Assessoramenllmgüistic: Montse López.

Revista tnmestral . Preu : 3.50 euros. Subscripcions: 14 euros/any.

DipÒSit legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-'581

Espai de ll ibertat és membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

La !ínia ed itoria l d'aquesta revis ta ês ellllurepensament. per tant. les opi­nions del consell de redacció, les Iro­bareu a l' Editorial. la resta d'opinions seran ünicament responsabilitat de qui les firm i.

espai de llibertaT

Sumari

Editorial 2

El punt de vista de Forges 3

La reflexió Recic lar fa mandra 5

25 Jordi Miralles

La consigna 1 Pebrots a la finestra 9 Carmina Rusealleda

El monogràfic: Por a la llibertat Què hem fet per merèixer aquesta televisió 13

Siseu Baiges La llibertat en l'era digital 15

Josep Sellarès El món lliure de Guantànamo 17

Santi Castellà Guerra o terrorisme global? 20

Antoni Castells Algunes reflexions sobre l'islamisme 25

Ferran Izquierdo

La col,laboració El tràgic desti argenti 31

Pedro Núñez

L'entrevista Ascensión Tejerina 33

La creació Bitllet d'estació: l'estiu 40

Ferran Escoda Sense titol 45

Josep M Espin L'acudit

Xavi Torrent 46

Les recomanacions Lllibres 47

2

cd itol'iaL

No tenim por a la llibertat

La por, qualsevol mena de por, però sobretot la por a la llibertat és el pitjor enemic de l'autonomia de la consciència de les persones. La por ens pot ofegar l'enteniment, ens pot fer perdre el sentit de tota mesura a l'hora de jutjar la realitat que ens envolta, a l'hora de jutjar-nos nosaltres mateixos com a éssers amb perspectiva crít ica i amb capacitat d'ac­ció. La por ens porta

marc de cohesió social -encara que sigui tan prim i pretenguin aprimar-lo encara més- davant les incerteses de la preca­rietat econòmica i laboral. Exactament el contrari del que gent com Bush i Aznar -i Toni Blair- volen fer-nos creure. La dreta, que sempre és, al mateix temps, mare i filla dels autoritarismes - tinguin el nom que tinguin- aprofita l'ofensiva dels

fanatismes polítics o directament a l'anul· la­ció d'allò que de millor -encara que sigui po­quet- tenim els éssers humans. I això és el que està passant.

Sota el pretetx de la lluita contra el terrorisme s'estan

incentivant actituds

religiosos per vendre fa lsa seguretat a can­vi de les llibertats ci­vils i dels drets de­mocràtics, Amb l'excusa del terrorisme - que el Iliurepensa-

fonamentades en l'extensió

Sota el pretext de la lluita contra el terro-

universal de la por

risme s'estan incentivant actituds, proce­diments i mesures polít iques, judicials i legislatives fonamentades en l'extensió universal de la por. I si la por s'estén, pe­rilla la llibertat. La que s'havia pogut aconseguir en el món occidental després de tants anys de combat per la democrà­cia i per la igualtat de drets. La llibertat que fa que, malgrat tot, els individus que viuen en aquest espai geogràfic i històric, siguin els que poden sentir-se més se­gurs d'arreu del món. I no pas a l'inrevés. El que ens pot donar certa seguretat és, precisament , la llibertat de saber-nos ciu­tadans més o menys protegits pel dret davant l'arbitrarietat , més o menys defen­sats per la legislació enfront de la tirania, més o menys protegits per un mínim

ment no es cansa de denunciar, però que, massa sovint, pot semblar posat al servei d'obscurs interes­sos regressius partidaris de la por igual que el mateix terrorisme- volen limitar la llibertat de moviments -sobretot de les persones de determinats origens ètnics o territorials ... com si no la tinguessin ja prou limitada-, entorpir la dels qu i fins ara se'n sentien deslliurats, transgredir tots els mandats judicials per empresonar algú sense proves i en absència de ga­ranties jurídiques, carregar-se les més prudents tradicions jurídiques del moll de l'os de les democràcies liberals , retallar la llibertat d'expressió en nom d'una pre­tesa unanimitat "patriòtica" falsament constitucional , reforçar la pedra de toc del pensament únic capitalista , augmen-

el IlUlll de vista de "'ol'geS

4

tar els beneficis de les grans empreses de l'armament i de la seguretat i, paral ·le­lament, reduir les plantilles de les altres, i fins i tot accedir al control de la informa­

en el debat públic, de viatjar o d'exercir la critica política. Les màfies terroristes, que també són grans grups de poder, ho no­taran poc o gens. I se'n faran un bon fart

de riure . Nosaltres ció més privada - les agències d'investi­gació policial , l'FBI per exemple, po­dran accedir als sis­temes informàtics d'ús particular, sen-

Per combatre el terrorisme no ens sentirem més segurs, però segura­ment serem menys lliures.

poden caldre mesures policials però no contra el conjunt

de ciutadans Per combatre el ter-

se cap necessitat de provar-ne la perillo­sitat o l'ús amb finalitats violen tes o d'in-citació a la violència- ...

Els terroristes, si això no s'atura, se n'hauran sortit. Hauran aconseguit debili­tar la resistència espiritual de la democrà­cia, que és la garantia de la ll ibertat. Hauran aconseguit, per exemple, que el govern nord-americà apliqui judicialmen t la seva mateixa lògica (els tribunal s mili­tars), Els governs dels Estats Units i molts dels de la Unió Europea contribui­ran a enfortir els mecanismes de defensa dels interessos dels més poderosos - com si no en tinguessin prou- i no toca­ran , - faltaria més!- els paradisos fiscals ni la llibertat de moviment de capi tals amb finalitats especulatives , que els se­gueixen enriqu int li dels quals també se n'aprofiten els terroristes). Som els ciuta­dans comuns els que podrem notar les retallades a la llibertat, a l'hora d'expres­sar-nos, de comunicar-nos , de participar

rorisme poden cal­dre mesures policials, però no contra el conjunt dels ciutadans, només, si de cas, contra els terroristes. Cal també fer el contrari del que s'està fent, i construir un marc universal de garantia de drets i de justícia econòmica i social, per al qual , avui, hi ha prou recursos financers . És bo empresonar les màfies violentes de qual­sevol signe, perquè atempten contra la nostra llibertat. però no a canvi de bom­bardejar població civil innocent ni de fer­nos perdre la mateixa llibertat amb aquesta excusa. Nosaltres volem defen­sar les garanties i els drets per a tota la ciutadania, precisament perquè puguem sentir-nos segurs. I no ens podem sentir segurs sense sentir-nos lliures.

I com que no tenim por a la ll ibertat. volem defensar la utopia del respecte als drets humans - a tots els drets- que, cada cop més, voldrà dir també la defen­

sa de la llibertat democràtica, de tota la democràcia •

•

la l'cl1cxiÓ Reciclar fa mandra

Jordi Miralles. President de la Fundació Terra

Reciclar és transformar un material per ser reutili tzat. no necessàriament en la seva for­ma original. Així quan parlem de reciclar el paper de diari no vo­lem pas dir que l'hàgim de con­vertir novament en paper. Tanmateix, amb les fibres de la cel·lulosa del paper de diari es pot fabricar novament paper de diari , però també altres produc­tes papers com ara el cartronet de les capses per a aliments. Quan parlem de rec iclar els envasos de tetrabrik en realitat el que fem és reapro­fitar la pasta de paper per fabricar paper kraft i recuperar el plàstic i l'alumini per donar-los nous usos. Els envasos de te­trabrik també es poden triturar i conve rt ir­los en planxes de consistència semblant a l'aglomerat de fusta per fer mobiliari. Les ampolles de beguda fetes amb plàs­

visquem en un món menys em­pudegat i tòxic. Perquè les nostres deixalles es puguin reciclar cal que les sepa­rem i les diposi tem en conteni­dors separats o les portem a les anomenades deixalleries. Tanmateix, aquest gest tan sen­zill com és separar els nostres residus domèstics requereix un esforç i organitzar casa nostra per fer-ho possible . L'administració ajuda (no sem­

pre) al reciclatge instal ·lant conten idors específics per al paper. els envasos, el vi­dre i les piles si tuats als carrers. També pot organitzar la recollida selectiva d'aquests materials a domicili i construir deixalleries (que malauradament molts ciutadans ignorants rebutgen) . Ara bé, no en tots els barris hi ha contenidors de re­ciclatge i en molts menys indrets no es fa

recollida domicilària. tic de pol ietilètaraftalt (PET) es poden filar per teixir jerseis. En definitiva. reciclar és afavorir que allò que seria un rebuig no­més útil per omplenar

En realitat , doncs, contribuir al reciclatge és fer

Aix í, doncs, que afa­vorir el reciclatge del paper, els envasos, el vidre i altres materials requereix la col·labo­ració ciutadana. Una

que visquem en un món menys empudegat i tòxic

els abocadors tingui una nova vida. L'actual tecnologia de l'anomenat reciclat­ge ens permet reaprofitar un bon nombre de productes usats, com ara l'oli de fregir, dels motors d'automoció, dels fluores­cents, de les piles botó, etc. En realitat, doncs, contribuir al reciclatge és fer que

col· laboració que no té cap recompensa directa per al ciutadà individual i que a més costa diners públics .

Malauradament, els missatges i les campanyes de l'administració per animar al reciclatge tampoc no són gaire enginyosos i més aviat es plantegen

25 5

sempre amb eslògans que o bé culpabilit­zen al ciutadà o bé els polítics són els primers de no fer-los-hi cas . En aquest sentit, val a di r que reciclar és un acte gai rebé heroic a la nostra societat. Per al­tra banda, cal afegir el fet que per cada ciutadà que recicla

més adient i que sobretot cal garantir que tot el paper que rebutgem es separa per a poder ser recolli t selectivament. Encara massa sovint hom es fa càbales sobre el paper que s'ha de comprar per fer un tre­ball mentre poques persones reaprofiten

el paper per les n'hi ha nou que no ho fan . Així que per al qui recicla les se­ves ampolles de vi­dre després de con ­servar-les en una pila uns quants dies

Qualsevol moviment educatiu dues cares i moltes menys guarden el paper usat en una capsa i a continua­ció es fan la cami­nadeta fins al conte-

ha de propiciar que es generin comportaments socialment o ecològicament favorables

a casa i, finalment, fent l'esforç de cami­nar entre 50 i 100 m o més, s'adonarà que, mentre ell les diposita al contenidor iglú verd, en els contenidors de la brossa n'hi ha un munt de llençades pel veïnat. Tot plegat. és ben frustrant.

No ha hi dubte que en aquestes con­dicions reciclar (en el sentit de separar la brossa reaprofitable i dipositar-la en el contenidor o portar-la a la deixalleria) no­més és possible si ho hem convert it en un hàbi t. Un hàbi t és un comportament que hem automatitzat i que podem practi­car amb independència d'allò que pu­guem pensar. Fa uns anys ens deien que si compràvem fo lis recicla ts contribuíem al reciclatge del paper. En realitat, el que fèiem era comprar un producte fabr icat amb el paper usat que recollien els ale­manys. Mentre. les papereres del nostre pais, les quals majoritàriament empren com a matèria primera paper usat , conti­nuen havent de comprar paper usat arreu del món, en una xifra que anualment su­pera les 600 mil tones. Ai xò és així per­què el fet important no és tant escriure o fotocopiar sobre paper reciclat sinó fer que ni un gram de paper es perd i a la brossa domèstica i arribi al contenidor de color blau o a la deixalleria.

Reciclar és un art .. .

És hora que acabem amb els tòpics i ensenyem a la nostra mainada que per cada realitat concreta ca l usar el paper

nidor específic . Aix í que si algun missatge és urgent que a nive ll educatiu transmetem és el que no hi ha recicla tge sense un esforç personal. amb independència de les facilitats que l'administració aporti ... perquè reciclar és un art .

L'espècie humana és mandrosa per definició. Aixi que el repte per fer front a qualsevol millora social o ecològica és dotar-nos d'aquella informació que real ­ment ens sensibilitza sobre un tema i com a resposta generi un gest o compor­tament favorable. Si tothom veiés o cone­gués allò que es pot fer amb una guia te­lefònica ve lla potser tindríem més mala consciència quan no ens la recullen i la llencem al cubell d'escombraries. Oualsevol moviment educatiu ha de pro­piciar que es generin comportaments so­cialment o ecològicament favorables. Si veiéssim l'esforç de treball i la maquinària necessària, així com l'impacte ecològic que causem, per obtenir els pocs grams d'or d'una joia potser no en fa riem col·lecció amb tanta alegria. Potser si po­guéssim observar la toxici tat del mercuri rebutjaríem qualsevol aparell electrònic que incorporés piles botó. En canvi , la gran majoria de les eurocalculadores no incorporen una placa solar per funcionar; certament , són una mica més ca res que les que només van amb piles botó, però el seu impacte ecològic és molt menor.

Si reciclar fa mandra i és un art afavo­rir les tecnologies menys contaminants. també sol ser una mica més ca r. La

25 7

8

qüestió és que entre comprar-se un re­llotge de pites botó cada dos anys, més valdria adquirir-ne un que costa quatre vegades més, però és solar o bé genera

els propis comportaments. Reciclar fa mandra i viure ecològicament és un art, raó per la qual és més car. Però, la salut d'una persona no té preu i un entorn sa­

l'energia amb el movi­ment del canell i dura un mínim de quinze a vint anys. El principal proble­ma de la nostra societat és que volem viu re en un món ecològic pagant el

Volem viure ludable per a les genera­cions lutures potser no el puguem pagar ni amb lot \'or del món. En canvi, ara per ara som a temps que amb la nostra contri-

en un món ecològic pagant el mínim

i sense fotre ni brot

mínim i sense ni fotre brol. Potser que a l'hora d'educar la nostra mainada els mo­nitors hauríem de donar exemple amb les andròmines que porten al damunt i amb

bució tot sigui una mica dilerent , és a dir, una mica menys pol ·lu­cianat i menys peri llós per a la nostra su­pervivència. I llavors, encara hi ha qui diu que reciclar fa mandra.. \

la consignA Pebrots a la finestra

Carmina Ruscalleda.

L'alimentació humana ha anat oblidant els vegetals. La canalla d'avui és més feliç amb un bon plat de macarrons que no pas amb un de llenties. Tanmateix, els llegums secs pro­cedents de les beines de les plantes de la família de les faba­cies (lleguminoses) foren conre­ats molt abans que els cereals. L'alimentació mediterrania per excel·lència la formen fruites, hortalisses, llegums i peix per la seva base proteica i oli d'oliva com a greix ideal. La carn era un complement dietètic per a ocasions excepcionals . Avui , els catalans mengen un mínim d'un apat amb carn, mentre que els saluda­

que les plantes amb fruits aeris eren més apreciades que els tu­bercles, rizomes i altres òrgans subterranis com serien els por­ros, els raves, les cebes. les pastanagues o els alls . Els horts no són altra cosa que bocins de terra sotmesos a un cultiu rotatori i intens de dife­rents verdures. mentre que els camps estan destinats essen­cialment als cereals . Les ano-menades plantes hortalisses ba­

sen la seva fama en el fet de l'alta productivitat. Si observem el creixement d'una albergínia des del plançó ens ado­narem que és quelcom espectacular, un miracle de la natura prodigiosa. La mida

bles llegums són gai­rebé una excepció. L'horticultura és una activitat

d'una alberg ínia, de més de 30 cm, sorprèn que la supor­ti una planta herba­cia escardalenca que creix en un trosset

Exaltar les verdu­res en aquests temps en els quals domina una dieta excessiva­ment greixosa i pro­teica és important;

no només amb un interès nutritiu sinó també educatiu atès que ens ajuda a valorar

allò que mengem de terra de no res. Potser per això l'hor­

especialment quan l'excés de colesterol és habitual entre el nostre jovent. Potser és bo, doncs, recordar el vincle històric de la humanitat amb les verdures . Per exemple, els anomenats jardins penjats de Babilònia no eren altra cosa que horts i vergers on es conreaven albergínies, carbassons, carabasses. llenties, pèsols, cigrons, arbres fruiters i fins i tot arrÒs i cereals. També és curiós ressaltar el fet

ta familiar és una activitat complementa­ria per a l'alimentació de molts pobles. Sens dubte, de no ser per la tradició de la datxa russa (barraca camperola amb un trosset d'horta) l'entrada del capitalis­me salvatge hagués provocat una fam canina en el poble rus .

A casa nostra fa massa anys que no valorem la qualitat del menjar que pre­nem i hem perdut l'interès per conrear

25 9

10

hortalisses. L'horticultura és una activitat no sols amb un interès nutritiu sinó també educatiu atès que ens ajuda a valorar allò que mengem, Quan els esplais es plante­gen activi tats educati-

Actualment hi ha sistemes de control de reg per degoteig molt barats, fet que permet programar la dosi d'aigua ne­cessària per fomentar el creixemenl de la

nostra collita sense ves ambientals ningú s'oblida de fer tallers sobre com fer paper reciclat i disposar contenidors de reco­llida selectiva per al paper usat. En canvi , ben pocs inclourien

Des de la creació del planter, el trasplant i la recol -Iecció

del fruit ens interessem

malmetre aquest escàs recurs natu­ral. Igualment, dis­posem de plaguiCI­des biològics per si les nostres plantes sofreixen alguna

pel clima i ens fem una mica més nostre l'entorn comú

en els seus programes ambientals el con­reu d'hortalisses com una activitat am­biental primordial. Curiosament, per culti­var verdures no cal disposar de terra lliure ja que n'hi ha prou amb uns tests , Tests o jardineres que, per altra banda, podem fabricar-nos amb fusta reciclada de paletes de transport o altres materials, com ara garrafes de plàstic, pneumàtics usats, etc,

Un terrat, un balcó, una finestra, en definitiva, qualsevol espai construït que li toca l'aire, el sol i la pluja, pot ser idoni per conrear les nostres prò­pies hortalisses, Lògicament, la producció d'aquestes ver­dures serà humil i no passarà de ser-nos útil per fer tas­tets, Tanmateix , l'observa­ció setmanal o diària de les plantes conreades, en el que podem anomenar el racó comestible de la llar o l'esplai , és suficient per sensibilitzar-nos so­bre molts aspectes am­bientals, nutricionals i agrícoles.

Un test de quaranta centimetres de diàmetre és suficient per fer créixer un parell de pebroteres que a finals d'estiu ens poden aportar un bon manat de pebrotets del Padrón amb els quals fer un pica pica d'allò més suculent.

malura i no ca l dir que podem fertil itzar el nostre racó co­mestible amb el compost obtingut de les nostres deixalles orgàniques. En el con­text educatiu l'horticultura casolana o fins i tot urbana té un notable interès, Entre els seus avantatges esmentarem que:

• Les plantes conreades són un pont en­tre la cul tu ra i la natura que afavoreix el

respecte per l'entorn, en tant que aquest ens pro­veeix de l'aigua I el sòl per fer créixer els nos-tres aliments,

• Conrear ni que sigui en una colla de tests ajuda a desenvolupar un treball manual i estimula nous valors comunitaris, com ara l'i ntercanvi i la coo­peració ,

• Facili ta la relació entre els veïns, especialment quan s'empren espais co­munitaris com són els ter­rats en els gratacels,

Des de la germinació d'una llavor, la creació del planter, el trasplant a la lerra del test o de l'hortet i la recol,lecció

del fruit ens interessem pel cli­ma i ens fem una mica més nostre l'entorn comú, En aquest art icle no hi ha espai

per descriure un possible cicle anual d'hortalisses, ni les minimes tècniques que hauriem d'aplicar, però hi ha llibres a vessar, i molt ben il·lustrats, sobre el tema.

Tanmateix, polser si que hem de do­nar la consigna sobre la importància edu­cativa de plantar tomàquets, pastana­gues, cols , enciams. albergínies. pèsols o pebrots fins i lot a la finestra si no te­nim més espai. En definitiva, advertir que davant la ti rania de la globalització ens cal reivindicar, potser més que mai , acli-

vitals tan infamades en la nostra societat com ara fer de pagès, i que els municipis han de començar a dissenyar espais d'horta fami liar dins el seu terme amb el mateix zel que fan zones blaves per a aparcament dels vehicles contaminants que malmeten la nostra salut. Un munici­pi sostenible és aquell que valora la ver­dura fresca , les herbes aromàtiques .. .. on aquestes plantes s'incorporen, fins i tot , als jardins públics, Reciclar el paper usat és important però ho és molt més apren­dre a conrear aliments saludables •

• 25 11

ENTORN. secl és una ~ocial •• d'esplac, conslitu'ida com a cooperativa .rula de treball associa I 1 consumidors que realilla serveis soaoeducaws per als seus aUOOIIS I tercers en general.

Iniciativa d'esplae ENTORN ne,. en el $1 d'Esplais Catalans. amb el nom d'ESPlASHI cap a l'any 1988. AI cap de 4 anys es cons litueir com a cooperativa per Iai de dlterenciar els serveis prolenlonals I e!s yo!ut1taris de l'a.ssoclacló. mantenint la yinculació a parllr dels socis consumidors.

El 1993 es fusiona amb AREC, cooperativa de similars objectius formada entre esplais de Badal008. ¡doplaot definitivament el nom d'ENTORN, secl.

DEMDCRATlCA li noslr. Y1Itltl6 COQPII.lwl as posa lAt mll'lltasl en do," d'un ple conlingyt lis .pns dImoailES amb I. P'rucip1u6 Ot IOlS els SOCIS.

CATAtAU TNballlfn .... IOts IU: CIUtadans d. C'ltluny. des d, l''ff.lamenl lotll dtls nou,u 11"111 I I. 1CIen!lfit1d6 cuhll'.11IUI1RS 6. 111'.'. INNDVADDRA Ruolem etNIIV."..,t les IllCaSltl1lQU' lis CIII'I'IS soaoI6lJ1CS ~ ICtll.wlf1t pant\IIntI1l1Nf1t Ib rlCUl'sos IdlJCltAlS I Ol;anrtll tlUS.

EXPERTA Amb l'lnl de"", de 10 Inrs d'upenb;yWl ohnn 10lUClons contrutlGIS .n ICt lWl tlU on som !SpIIàII1l11I

PROGRESSISTA Pallam I Ii pr'ctlca .m~,nlnlllln Id .. " QUI ens Id.nlll ltl .mb .1 MOY lmlnt lllC I Prolll lUlstl

EFICIENT [ns dalini d'un. Olil'1lll.a4I ulrvclw'ldl i prolaSlOflll pel IIIt.ol .. 11 solvtnul dels noSlIlS senil.

1. Asse.ssoreu vos Per 10ls aqueUs plojecte.s profeSSIOnals que puguem rea In li! amb vOSlltres.

2. Participeu. Feu nos saber les vostres propostes da serveis, millores en els que lealtllem, necessitats" ,.

3. Feu·nos arribar els vostres clKrfcuJums

ENTORN, sccl Avinyó, 44 , 2n . 08002 Borcelona To l 93302 61 62 . Fax 93 301 9694 ontorn@onlorn ,org I www.enlorn.org

ci monogràfiC Què hem fet per merèixer aquesta televisió

Siscu Baiges. Periodista

Ha començat t'any 2002 i els mitjans de comunicació han en­trat en una davallada qualitativa que sembla no tenir fi. La bata­lla entre el dret a ser informat i la voluntat de fer diners dels propietaris dels mitjans es de­canta de forma descarada a fa­vor dels segons. Fins i tot els pocs mitjans de comunicació que depenen de les administra­cions públiques es deixen dur per aquest pendent. Alguns, a més, hi barregen una "caspa" ideològica repel ·lent.

Aquesta "deriva" és especialment gro­tesca pel que fa a les cadenes de televi­sió. A Catalunya se sintonitza un dels ca­nals més antiquats de televisió que emeten arreu del món : Televisió Espanyola. Tots

Però a Catalunya també se sin­tonitzen, sense necessitat de re­córrer al satèl ·lit, cadenes de te­levisió que lan mèrits per superar TVE en "casposi tat" . Parlem d'Antena 3. Però parlem també de Tele 5, que no ha sa­but posar fre a l'evolució llasti­mosa del programa Crónicas Marcianas, de la factoria Maynat-Sardà. TV3 ha viscut uns mesos de lli­bertat que ens preocupen. Set

de nit. amb alts i baixos, ha trencat el sostre critic dels anterio rs programes de la productora El Terrat i té molt atabalats els cristians ortodoxos liderats pel regidor de CiU de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Miró i Ardévol, i els convergen ts que no estan acostumats que la "seva"

televisió digui les els valors carrin­clons i condem­nats a canviar pel sol fet del pas del temps hi troben suport. O valors

La batalla entre el dret a ser coses pel "seu" nom. Val a dir que TV3 ha sabut man­teni r-se al marge del deteriorament que manifesten les cadenes privades.

informat i la voluntat de fer diners dels propietaris dels mitjans

es decanta de forma descarada

i hàbits cu lturals que són aliens a

a favor dels segons

comunitats autònomes com la nostra. La superposició de "coplas", famílies clàssiques, capellans i monges, pel·licu­les espanyoles de fa trenta o quaranta anys, espectacles musicals sense cap mena d'originalitat, i defensa a ultrança del Govern del PP entristeix i fastigueja .

tot i incórrer en al­guns tractes de favor politic que no s'es­borren d'un dia per l'altre . L'esperpèntica presència -amb entrevista inclosa- de di­rigents de CiU i del Govern de la Generalitat a la llotja de Can Barça es perpetua, ara amb la substitució del capgròs Pujol pel nou delfí Mas.

25 13

14

La preocupació és: "durarà gaire aquest temps de llibertat. del qual també en forma part Júlia Otera i la seva Columna dels migdies?". TV3 busca nou director i les eleccions al Parlament de Catalunya són cada cop més a prop. Dos factors que fan témer una marxa enrera imminent.

La resposta no pot ser que la gent que vulgui estar informada llegeixi diaris, perquè els diaris no són aliens als jocs de l'economia de mercat , i en aquests jocs la informació correcta , plural i ex­haustiva, té totes les de perdre,

Són els diaris públics O els diaris de

La 2 i el K3 fan bons productes, tot i que massa sovint els reportatges que ofe­reixen són antics,

Una persona passa uns 20 anys dormint.

partit , obertament reconeixedors de la seva tendència ideològica, l'a lterna­tiva? Sernpre ens 11an dit que això no té cap futur, que és

És intolerable que se'n passi uns altres més idiotitzada

Com ens ho po­dríem fer per capgi­

i anorreada davant el televisor

rar les audiències, Ouè ca ldria fer per què milions de persones seguissin els debats de Millennium, ets reportatges de 30 minuts o els informatius de Lorenzo Milà, i que l'audiència minoritària fos per als programes que ens expliquen les aventures sexuals i sentimentals de per­sonatges que no han fet res d'interessant en sa vida?

La televisió ha de ser, inevitablement, esclava del diner i abandonar la seva fun­ció informadora per convertir-se en un element d'entreteniment més o menys encertat?

tornar al comunisme o coses similars , Mentrestant, però, pros­peren diaris vinculats a opcions religioses o polítiques conservadores,

Ouè ens queda? lnternet? La ràdio? Els mitjans de comunicació locals?

En parlarem un altre dia, si voleu , però cal fer alguna cosa per arrencar dels seients amics i familiars que perden hO­res i hores davant un televisor que no els aporta res al seu creixement personal. Una persona, en una vida normal , passa uns 20 anys dormint. És intolerable que se'n passi uns altres 20 o més idiotitza­da i anorreada davant el televisor ,

•

ci monogràfiC La llibertat en l'era digital

Josep Sellarès. President de l''MLP

En Ramon , ciuladà conscienl i lliure, va a l'Abacus i alhora que compra els llibres de l'esco­la dels seus fills, en compra d'al lres que li inleressen, una pel·licula de video i material di­vers. La caixera prepara el re­bul a partir dels codis de barres que, al mateix lemps, ho descarreguen lot de l'estoc, abaratinl la gestió de la baliga. A través dels pagaments algú pot tenir un retrat fide l dels inte­ressos literaris, fílmics i gastronòmics i de les prioritats de lleure d'en Ramon.

Ell però, està tranquil. Hi ha un orga­nisme que vetlla per la confidencialitat de les bases de dades.

empreses els vigi laran, perquè és informació estratègica. Però no s'atura aqui la seva re­lació informàtica: ell treballa al departament d'administraci ó d'una agencia d'informes comer­cials i està molt content perquè ara pot presentar totes les de­claracions de tots els impostos a través d'Internet. Però no està gens con tenf quan ha de pagar els submarins que, des de la Seguretat Social i des dels

bancs, passen informació confidencial de persones a qui s'està buscant per temes de morositat o vés a saber per què. Informacions extretes de bases de dades

confidencials de l'ad­Clar que ningú no li ha dit que uns quanls bons funcio­naris han de fe r el seguiment de milers de bases de dades, amb dades perso-

Els programes de gestió comercial i financera

contenen informació valuosa

ministració. Quan plega, després de ler vida de fami­lia, en comptes dels programes de televi­sió sempre pesats

sobre persones i empreses de tot el país

i idioles, es dedica a nals i, que quan in-tervenen - que ho fan- és sempre a partir de la denúncia de particulars directament afectats , mai a partir d'inspeccions d'ofici.

D'altra banda, els programes de ges­tió d'estocs, els comercials de gestió de cfients i els financers de gestió de comp­tes corrents, que sense caure dins de la llei, contenen informació valuosa sobre persones i empreses de tot el pais, no te­nen cap control, ja que es confia que les

navegar per lnternet fent pràctiques d'anglès i baixa fitxers de jocs amb els codis de seguretat trencats , o de música de CD introbables en uns casos o massa cars en d'altres, gràcies a programes fàcils i àgils de baixar i d'ins­tal ·lar.

S'ha fixat que, de vegades, alguns d'aquests programes, tenen diversos fit­xers executables, alguns dels quals són programes troi ans, veritables portes d'en-

25 15

16

trada perquè els detecti un hacker o, algú altre, espïi allò que consideri interessant de l'ordinador de casa o de l'empresa. Per això, ha instal·lat un programa que ha baixat de www. lavasoftU SA.com. que esborra els programes troians instal·lats del seu ordinador.

Ell , però, no sap que quan entra en moltes webs , petits programes incrustats a les imatges de la pàgina que contem­pla, de vegades d'un pícsel de mida, es­cannegen el seu ordinador per saber qui­nes webs ha visi tat

està molt tranquil quan envia adhesions als moviments antiglobali tzac ió. Perquè no s'ha parat a pensar que, després d'amenaçar amb els tribunals als navega­dors que oferissin aquest nivell d'encrip­tació fora dels Estats Units, de sobte , quan ho van fer, no hi va haver cap con­seqüència posterior.

Potser perquè, com va acabar reco­neixent una comissió del Parlament Europeu, els correus electròn ics de tot­hom són transparents al sistema de re-

prèviament, i per tant, L'única garantia cerca Eche lon, dis­senyat per la CIA

quins interessos té i quins no.

és obrir finestres, i l'FBI. En Ramon no ho sap, però, si cal, és un ho­me transparent. Només cal que algú

També poden des­cobrir quin software té instal·lat a fi de fer

que els serveis secrets tinguin control parlamentari

estudis de mercat i detectar quins progra­mes es pirategen i quins no.

En alguns casos, els innocents coo­kies que es deixa instal ·lar a l'ordinador, perquè li han dit que serve ixen per acce­lerar l'accés a les webs, el que fan , a més, és informar la web d'origen de quan i quanta estona es connecta a lnternet sense tornar a aquella Web. Tot això, de moment i que se sàpiga, naturalment.

Li van comentar que els americans, de fa anys, molt abans d'Internet. van dissenyar un programa informàtic que rastrejava trucades a través de tot el món, i que quan detectava determinades paraules clau , gravava immediatament i automàticament la conversa, que era traduïda i ana litzada per l'es­pionatge, americà, anglès, francès, israelià o alemany.

Ell té un nave-gador que li per­met encriptar a 168bitsl I per això

estigui in teressat en rnirar que lli ha dins del seu ce rvell i a través dels seus actes ho sabrà.

Com ha passat al llarg de la història, tanta gansoneria amb la confidencialitat... i qui ho vo l, se la salta. Excepte en el cas dels paradisos fiscals, els arxius dels ser­veis secrets i les declaracions patrimo­nials dels rics.

Potser és hora que ens adonem que l'única garantia que hi ha no és posar barreres, sinó obrir finestres, que els se r­veis secrets tinguin control parlamentari , que els arxius siguin públiCS al cap d'un temps prudencia l, que es deixi de re­conèixer i s'expulsi dels organismes

internaciona ls aquell s països que posen infinites barreres

a la lliure ci rculació d'infor­mació i no de capitals,

perquè, des de sempre. la transparència és la mi llor garantia de la

democràcia ,

•

ci monogl'àlïC El món lliure de Guantanamo

Santiago Castellà. Professor de la Universitat Rovira i Virgili

Allò que està passant a Guantànamo no és una anècdo­ta . Allí , en aquell petit tros de Cuba ocupat pels americans ens hem jugat, i encara ens hi juguem, una part molt important del nostre futur, del futur del món. Des d'ara ja no podrem -si és que podíem- anar predicant pel món les bondats i la superio­ritat moral de les llibertats indivi­duals i de la democràcia, sense sentir-nos venedors de tercera d'un producte trucat. Com sabem , o nete­gem primer casa nostra o no podem as­senyalar les brutícies dels veïns; i a Guantànamo hem

pels altres, tot això és la via principal més fàcil i menys cos­tosa que tenim per convèncer els fonamentalistes totalitaris de les virtuts de la llibertat. De fet , la partida, hipotètica­ment. ja hauria d'esta r guanya­da: n'hi hauria prou amb la sim­ple comparació entre sistemes. Els ciutadans de règims totalita­ris i no-liberals quan surtin a l'estranger, quan mirin televi-sions alienes, quan es connectin

a lnternet s'adonaran dels avantatges del món lliure. Per contra , les televisions - les nostres i les seves-, la premsa i lnternet

els presenten una rea-perdut la principal ar-ma política del món il·lustrat: la pedagogia.

Hem perdut litat més crua: racis­me, xenofòbia, políti­ques dïmmigració inhumanes, prepotèn­cia policial i militar, ex-

L'existència d'es­tats i/o civilitzacions

la principal arma política del món iI ·lustrat:

rebels amb les Iliber-la pedagogia

plotació econòmica .. i Guantànamo, tats -especialment

amb els drets de les dones- i amb la de­mocràcia política, no pot ser combatuda amb la força bruta i les armes: això no­més genera ressentiments latents que acaben esclatant , i impedeix que la prin­cipal eina per mostrar les virtuts del siste­ma liberal democràtic -que és la seva de­mostració pràctica- quedi invalidada, L'aplicació o demostració que el sistema funci ona, que amb llibertat i democràcia es viu millor, que augmenta la dignitat de l'ésser humà i el respecte per si mateix i

I és que vist tot plegat, no és gens fà­cil d'explicar:

Primer. Una actuació militar il· legal -és prohibit l'ús de la força per la Carta de les Nacions Unides amb excepció de la legitima defensa o l'autorització del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (veure Espai de Llibertat Núm. 24)- decidida unilateralment pels Estats Units i els seus amics. com a resposta als brutals atemptats terroristes de bin Laden i els seus sequaços.

25 17

DISFRUTA LA DIV3RSITAT Terra ssa és una gran ciutat. Ulla eMal gran on ",.v m molll1S ~e'SOO'les PerSOf'r;s ¡ja dl lerents 1,1~IIS, IHlaI$. tu1tt.f!!S (lI' "'0115

CU.Jtal. una ciutat que vol ser mlllo •. mes sohdalla qUI \Iol contmllar CIli ~ent apraClant.iI -Ajuntement ~ d. T.", .... dlvc'~l\al 'ILI! 11 dOlll! Vldll' colm PI!I se' Uf'B e ,.lidi m,llol \C11,rn ell~a'a 101 tl!1 nou n' len."

Segon. La indiferència mora l sobre els règims políti cs dels amics. Quan ca l s'im­pulsen dictadures militars ferotges a l'Amèrica Central i del Sud (també era un 11 de setembre quan Pinochet ajudat per la CIA iniciava un

ment únic com a l'únic políticament cor­recte, etc. AI mateix temps, les nostres possibilitats de lliure moviment s'escur­cen ràpidament: S'instaura el poder abso­lut dels poliCies -sovint prlvats- dels

aeroports, que multi­règim de terror a Xile). Aquí no impor­ten les actituds, im­porta ser amic del que mana: A Aràbia, per exemple, no im-

La nostra llibertat pliquen els escorcolls als que vesteixen "sospitosament", con­fisquen objectes po­tencialment perillo-

està morint a les platges de Guantànamo

porta la manca de democràcia i de res­pecle als drets humans - fins i tot les do­nes militars americanes són obligades a les bases dels EUA a Aràbia a amagar­se darrera un vel-; les constants viola­cions del Dret per part d'Israel han estat premiades pels seus aliats que reaccio­nen agressivament contra Iraq quan s'en­vaeix Kuwait (un Estat fictici creat per les petroleres).

Tercer, I per arrodonir el pastis: Guantànamo. Els detinguts tali bans han estat traslladats il· legalment, en condi­cions pèssimes a Guantànamo. Alli reben un tracte claramenl cruel, inhumà i degra­dant, contrari al dret internacional huma­nitari que s'aplica en temps de guerra tant a combatents regulars com a irregu­lars . Els Estats Units no poden decidir aplicar o no els Conven is de Ginebra, no poden no aplicar el Pacte de Drets Civils i Polítics i el Conveni contra la Tortura als talibans detinguts, negar l'accés a les ga­ran ties judicials i a un procediment penal just: la situació és inexplicable ... de tota l impunitat tan so ls imaginable en un go­vern on es parla de Irobar bin Laden "viu o mort".

I tot això pot semblar anecdòtic o llunyà, però té moltes implicacions en el nostre dia a dia: així. progressivament es retallen les llibertats, primer de forma subtil la de premsa, impedint distribuir els vídeos de bin Laden, generant un estat d'opinió que condemni com a compl icitat les idees dissidents, establint el pensa-

sos, I decideixen si et deixen viatjar o no ... si protestes et que­des a lerra o et retornen a casa.

Paral·lelament la repressió policial in­discriminada, gratuïta, desproporcionada i provocadora es generalitza: recordem l'actuació de la policia a Gènova o a Barcelona contra els antiglobalitzadors.

I se'ns presenta com allò més natural del món que les llibertats tan durament i llargament conquistades, siguin suprimi­des per decret. Així a Gran Bretanya -on va néixer l'habeas corpus- o als Estats Units es prolonga perillosament els temps que un detingut per terrorisme pot estar en mans policials sense passar a disposi­ció judicial - quan és el lutge l'únic que pot decidir si es tracta o no de terrorisme.

Aixi , paral·lelament a la impossibilitat de fer pedagogia liberal democràtica en el mon Integrista, hem iniciat en el nostre món, suposadament lliure, una perillosa i accelerada retallada de les llibertats. I és que si no s'hi posa remei : la nostra llibertat està mOrint a les platges de Guantànamo, on resten agenollats , em­mordassats, amb els ulls embenats i les oïdes i el nas obturats els presoners tali­bans il,legalment detinguts i il ,legalment traslladats -o sigui, segrestats- a Guantanamo. I mentrestant , nosaltres, a Europa, veiem com una convenció - amb Fini com a membre- farà una Constitució europea que no serà consultada als CiU­tadans: EUROPA, una constitució sense referèndum ... ho expliquem al segle XVIII i no s'ho creuen •

•

25 19

20

ci rnonogl'MiC Guerra o terror global?

Antoni Castells Duran. Doctor en Ciències Econòmiques

El desenvolupament de la ti­rania privada del capital financer i de les grans multinacionals, que des de fa més de vint anys va impulsant la ideologia neoli­beral , porta a un desordre mun­dial cada cop més profund i fora de control. Desordre que es ma­nifesta en tots els aspectes de la vida i que comporta l'increment de les injustícies i les desigual­tats socials, de la inestab ili ta t la­boral i emocional dels individus, del càncer, de la depressió i d'altres ma­lalties , de les crisis econòmico-financeres nacionals o regionals que cada cop so­

camperols i treba lladors del Brasil , la dels obrers de Corea del Sud , etc. , es va estenent l'oposició i mobil ització social contra la tirania . En els darrers temps, la crítica i la con testació en l'àmbit local s'han incrementat, tal com de­mostren els actes i manifesta­cions contra la desfilada milítar a Barcelona, la llu ita contra la llei d'estrangeria, les okupacions d'habitatges, la lluita contra el

Pla Hidrològic, etc . Aix í mateix, la contes­tació de la globalització neoliberal s'ha estès per tot el món. Des de Seattle, on a

finals de 1999 es va vintegen més i són més greus, de l'en­gany i la corrupci ó dels professionals de la política i dels mit­jans de comun icacíó, de la incomunicació

La tirania del capital financer està portant a un desordre

mundial cada cop

impedir la inauguració de la conferència de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), cada cop que s'ha ce­lebrat una cimera d'al­

més profund i fora de control

entre les persones, de la desestructuració social , de les agressions al medi ambient i del seu deteriorament, del nombre de morts víctimes de les armes i de la gana, etc .

Tot plegat , ha anat acompanyat de la manca de vitali tat del pensament crític i de l'exercici de la capaci tat de raonar i analitzar lliurement, així com de la pas­sivitat i el pessimisme social. Aquesta si­tuació , però, sembla que comença a canviar des de fa un cert temps. Des de la lluita dels indis de Chiapas, la dels

guna de les instàncies (FMI , BM , OMC, GB, Fòrum Econòmic Mundial, etc.) que utilitzen els grans grups financero-espe­culatius i les multinacionals per imposar la seva tirania privada s'han produït no­ves i mes grans protestes. A Seattle es van congregar més de 50.000 manifes­tants ; un any i mig després, a Gènova, el nombre de manifestants s'havia triplicat.

Davant la impossibilitat de defensar l' indefensable, el desordre a què ens ha portat la seva tirania, els que posseeixen el poder responen al qüestiona ment de

què són objecte de l'única manera que saben fe r-ho. Utili tzen la violència física contra els que expressen pacíficament la seva protesta i intenten destruir la veritat amb les mentides i els enganys que s'encarreguen de difondre els mal ano­menats mitjans de comunicació, per tal de criminalitzar tota dissidència. Es a dir, terroritzen i criminalitzen. La repressió de les protestes contra la globalització neoli­beral a Barcelona i a Gènova constitueix una mostra.

I és en tots aquests actes de protesta i manifestacions, que van des de Seattle fins a Barcelona i Gènova, que la matus­seria i brutal itat de l'actuació policíaca se'ls va girar en contra. On va quedar al descobert el seu engany i desqualificada la seva actuació davant la població, res­tant fins i tot públicament qüestionada la seva legitimitat. Això provocà el pànic dels governants, tal com van posar en evidència els patètics esforços que realit­zaren per tal d'intentar justificar l'actuació policial.

Aquesta situació ha sofert un canvi a partir de l'onze de setembre passat, amb els brutals atemptats de Nova York i Washington. Els que posseeixen el poder han util itzat els atemptats per justificar l'ús de la pròpia violència i brutalitat i in­crementar-les. Començant pels EUA - bombardeig indiscriminat de la població afganesa. fins i tot després de la caiguda del govern talibà, establiment de tribunals militars en què els acusats estan despro­veïts de qualsevol dret. autoritzac ió als seus serveis secrets per assassinar estrangers, etc.- i seguint pels altres estats que han

aprofitat l'ocasió per intentar "resoldre" els seus afers domèstics incrementant l'exercici del terror, com Rússia amb Txetxènia, Israe l amb els palestins, l'Estat espanyol amb el Pa is Basc, etc.

Pel que fa als atemptats de l'onze de setembre, tot i que no es coneix amb precisió ni l'autoria, ni el conjunt d'inte­ressos i complici tats que van fer-ne pos­sible la realització, el que pot afirmar-se és que el seu origen es troba en el desor­dre generat per l'actual tirania privada i en el desig de posar-h i fi. Es a dir, aquests atemptats han sorgit del des-ordre, han estat possibles pel desordre, a 25 la vegada que l'han pretès combatre .

L'atac contra les Torres Bessones i el Pentàgon es va produir quan als Estats 21 Units s'havia iniciat la construcció de l'es-cut antimíssils, ve rsió actual de la "Gran Muralla". Mural la que, tot i els ingents re-cursos materia ls i humans que es van emprar en la seva construcció , no va evi-tar que la Xina fos envaïda. La pretensió d'aconseguir la invulnerabilitat, que va motivar la construcció de la "Gran Muralla" a Xina i ara la de l'escut antimís-sils als EUA, es va demostrar, una vega-da més, impossible d'aconseguir. L'atac de l'onze de setembre als centres de po-der financer i militar dels EUA, va posar en evidència la seva vulnerabil itat.

L'onze de setembre, amb tot el seu horror i conseqüències negatives, podia haver produït també un efecte posi ti u: el de contribuir a fer reflexionar els amos

del món. Hi havia la possibil itat que aquests. almenys per propi

egoisme, fossin capaços de comprendre que

els calia esco 1-

Molt per- ~er­Molt per- viur-e

Goneralitat de Catalunya

tar i prendre en consideracIó tes raons det creixent descontentament que es dó­na arreu del món. Descontentament que fins ara s'ha expressat, en generat, de forma pacífica.

met ficar en el mateix sac tot tipus d'or­ganitzacions, incloses les que lluiten pels drets humans i les paCifistes, com va suc­ceir amb la investigació del grup paCifista "Women in Black" pel FBI. Tota crítica a

I a partir d'aquí, esforçar-se en cor­regir o, com a mí­nim, mitigar les causes que origi­nen l'esmentat descontentament. Procurar posar fre

L'onze de setembre, amb tot el seu horror

l'actual política del govern o l'intent d'analitzar les cau ­ses de l'onze de setembre, repre­senta convertir-se en sospitós, en an­tipatriota i amic

podia haver produït també un efecte positiu :

fer reflexionar els amos del món

al desordre que han creat. encara que només fos per no acabar convertint-se, també, en les seves víctimes.

La reacció dels dirigents dels EUA i dels seus lacais ha anat, però, en la di­recció oposada. Per una banda, han mo­bilitzat una impressionant maquinaria mi­litar per destrossar amb bombes "intel ·ligents" la poblacIó afganesa, els magatzems de queviures i les precaries Instal·lacions sanitaries de què disposa­ven, sense aconseguir detenir -segons ells- els responsables dels atemptats. Amb gran pompa han traslladat a Cuba uns quants fonamentalistes de poca Im­portància per empresonar-los en condi­cions inhumanes. Mentrestant. diuen no saber on és Ossama bin Laden, Mohammed Omar es passeja en motocI­cleta per Kandahar, i els dirigents d'AI­Oaida i dels talibans estan descansant tranquil ·lament als seus habitacles. Recorda l' Iraq , no?

Per altra banda, a nivell intern , els EUA han aprovat una legislaCIÓ antiterro­rista que recull l'anomenada "llei patriòti­ca", que restringeix de forma molt impor­tant les llibertats i els drets de les persones i en particular dels estrangers. Tribunals mi litars sense unes mínimes garanties per a la defensa, detencions per sospites durant un temps il · limitat. au­torització per violar la correspondència i lot tipus de comunicació interpersonal, etc .. són només algunes de les restric­cions de les llibertats que propugna aquesta llei . A més, la seva vaguetat per-

dels terroristes . Tal com va dir Bush el 20 de setembre "esteu amb nosaltres o esteu amb els terroristes".

Cnminali tzen les organitzaCions, mOVI­ments i activitats en què s'expressa el pensament crítiC o en què es defensa al­guna Idea o plantejament que divergeix de la VERITAT oficial , tot i que la seva actuació sigui pacifica i democràtica. Es a dir, es criminalitza la llibertat de crítica . d'opinió i d'expressIó, elements indispen­sables per a l'existènCia d'un règim de­mocràtic .

També es criminalitza la pertinença a determinades col·lectlvitats , definides en funció de les seves característigues ètni­ques, religioses , culturals , etc. Esser es­tranger, palestí, magrebí, kurd , txetxè , ne­gre, etc .. et converteix en culpable o. com a minlm, en pOSSible culpable que ha de demostrar la seva InnocènCia. Els exem­ples son incomptables. Als EUA han es­tablert tribunals militars especialS, la practica de la detenció arbitraria i Indefini­da, .. . per als estrangers. A Barcelona , la policia nacional ha apallissat , maltrac­tat I acusat, injustament I cínicament , un negre I dos magrebinS, tal com ha apare­gut als mitjans de comun icació. La Im­mensa majoria de casos similars no hi apareixen mai. però aquests són espe­cials en ser un ciutada nord-americà - membre de l'orquestra de Barcelona-I britàniCS els altres dos (característiques que no portaven escrites a la cara) , vet aquí "l'error policial" de què parla la Valdecasas.

25 23

24

La criminal ització té per finalitat, en primer ll oc, desprestigiar aquestes orga­nitzacions, moviments i col·lectivitats da­vant la població. Desprestigiar els seus plantejaments i reivindicacions , però sobretot té per objectiu justificar la utilit­

da inevitable del Pensament Únic i de la globalització neoliberal.

Sigui per la raó que sigui. el fet és que en lloc d'escol tar i procurar apaivagar el descontentament, han passat de posar en primer terme el Pensament Únic i la

zació de la violèn­cia i el terror que el poder exerceix sobre els crimina­litzats. En altres paraules, d'acord amb la definició

La criminalització té per objectiu justificar la utilització

globalització neoli­beral. a posar-hi la lluita del BÉ contra el MAL i la globalit­zació de la guerra dintre i fora de les pròpies fronteres,

de la violència i el terror que el poder exerceix

sobre els criminalitzats que el diccionari dóna de "terrorisme": "Ut ilització sislemà­tica i sovint indiscriminada de la violència per aconseguir uns determinats objectius socia ls i po litics", tracta de justificar el ter­rorisme d'Estat.

Ni el creixent malestar i contestació de la població , ni els fets de l'onze de se­tembre que han evidenciat la vulnerabili­tat de la primera potència mundial , no han aconseguit , fins ara, fer reflexionar de fo rma raonada, tot i que sigui interes­sada, els amos del món. Sia per patir d'una incapacitat absoluta per raonar, sia per tenir el convenciment ferm de la falli-

cada cop mes des­dibuixades. Han optat per generalitzar a tot el món la guerra entre "bons" i "do­lents", en la qual tot raonament. tot intent de diàleg , no tan sols sobra sinó que, a més, converteix en traïdor i en "dolent" tot aquell que el practica.

Solament una molt àmplia i generali t­zada mobilització de la població pot fer desistir els amos del món de seguir amb la seva demencial estratègia de guerra global. Si no el futur que ens espera és la guerra i la seva progressiva extensió per tot el món, tal com el propi Bush ja ens va advertir •

•

ci monogl'àlïf: Algunes reflexions sobre l'islamisme

Ferran Izquierdo. Professor de Relacions Internacionals de la UAB

L'onze de setembre de 2001 passarà a la història com un punt culminant del terrorisme per la dimensió de l'atemptat i per la localització als Estats Units, però, sobretot , perquè per pri­mera vegada ens enfrontem a un terrorisme que escapa a les dimensions internacionals que coneixiem per entrar de ple en el fenomen de la globali tzació.

Des de l'onze de setembre s'han adoptat majoritàriament dues òptiques, sobre les quals més que anàlisis s'han construït opinions: la psi­cològica i la rel igioso-cultural. El més sor­prenent de la primera ha estat la diferen­ciació que s'ha fet entre matar i morir per

que acumula la nostra societat. Aix i, en ocasions s'ha lligat amb la perspectiva anterior per pre­sentar "l'altre" com un ésser alienat per la religió , o hi hem trobat desqualificacions globals de l'islam com a rel igió i com a cultu ra, o ha reaparegut l'argu­ment colonial del retard i sub­desenvolupament de "l'altre" respecte a Occident. Ens repe­teixen des de la ignorància els exemples del jihad, de la pro­

mesa del paradís als màrtirs i dels haixai­xin , o hem d'escoltar, com pretesos espe­cialistes . ens parlen de les escoles alcoràniques pakistaneses o palestines que preparen els nens per al suïcidi. I po­

raons politiques. Curiosament, per posar de manifest la bogeria del suï­cidi per raons pol i­tiques, de forma impl icita hem ac­ceptat com a

Curiosament, per posar litics irresponsa­bles abandonen la correcció i s'atre­veixen a expressar la seva xenofòbia , com Berlusconi o l'alcalde de

de manifest la bogeria del suïcidi per raons polítiques,

de forma implícita hem acceptat com a raonable l'opció de matar

raonable l'opció de matar. Ha estat la de­cisió de morir dels terroristes, i no l'as­sassinat dels innocents, el que s'ha vist com un signe clar d'alienació, cosa que ens hauria de fer reflexionar sobre els nostres paràmetres cultu rals i els nostres principis.

L'altra òptica, la religioso-cu ltural , és més periltosa. Ha servi t per deixar sorti r tota la por, la incomprensió i la xenofòbia

Tarragona que pro­clamaven obertament la superioritat d'Occident i la seva cultura, o, sobretot, el president Bush recuperant les croades.

El terrorisme no és un problema psi­cològic, tampoc religiós o cultural. El ter­rorisme és un problema politic . fins i tot el que està lligat a l'islamisme, i cal fer un esforç per entendre el context en què sorgeix per no caure en l'error de confon­dre l'islam, com a religió i cultura , amb

25 25

26

l'is lamisme, ideologia politica. De la ma­teixa manera. no es pot tenir per terroris­ta tot l'islamisme, perquè l'opció de la violència , igual que amb qualsevol altra ideologia política, és una tri a minoritària.

L'islamisme és una ideologia políti ca que defensa el govern de la xara, la llei islàmica, sobre la comun itat de creients en l'islam. Aquest és l'únic punt en el qual estan d'acord la gran pluralitat de moviments islamistes, ja que la interpre­tació que poden fer uns i altres de la Llei islàmica i, per tant, del govern. pot ser molt diferent. L'assimilació que es fa, des dels mitjans de comunicació occidentals, de tot l' islamisme a la tendència més im­pactant del moment és un error. No tot l'islamisme és talibà. ni del FIS o del GIA algerians, ni khomeinista, etc. És més, les diferents tendències poden ser molt distants i fins i tot enfrontades entre elles. Per entendre-ho hem de buscar les arrels de l'onada islamista que ha crescut en el món musulmà des dels anys setanla.

En aquests anys. bona part d'aquesta regió del món es va veure sotmesa a tres grans crisis, a les quals va haver de fer front. Una crisi ideològica causada pel bu it deixat per les ideo logies polítiques importades d'Occident, ja sigui el nacio­nalisme, el "socialisme" estatalitzant o el liberali sme. La derrota de juny de 1967 davant Israel i la pèrdua de Jerusalem fou el símbol més clar d'aquest fracàs. Però no l'únic: altres exemples els tro­bem en els naufragis dels "socialismes àrabs" de Síria o d'Algèria, de l naciona­lisme de Mossadeq a l'Iran. dels règims d'inspiració liberal controlats des d'Occi­dent o en la derrota del règim prosoviètic a l'Afganistan . I des de l'islamis-me es va oferir una alternativa ideolò­gica basada en les arrels cu ltura ls del mÓn musulmà. La forta presència de la religió en aquestes socie­tats va faci litar el

proselitisme d'aquells que van buscar la unió de la religió i la política 1.

Una al tra crisi important fou l'econòmi­ca, sobretot a partir de mitjan anys setan­la. La crisi econòmica va debili tar els es­tats i règims sorgits de la descolonització, que van trobar-se sense mitjans per man­tenir els incipients aparells educatius, sa­nitaris i d'ajuda social que havien creat. Les associacions de difusió de l'islam, al­gunes d'elles amb dirigents islamistes, van guanyar presència gràcies als ajuts que rebien dels estats o dels magnats petrolers i de l' tran . En moltes ocasions donaven resposta a les necessitats de la població més desafavorida. substituint i debilitant l'aparell estatal i els règims.

L'islamisme va guanyar presencia en les capes de població cada cop més àmplies dels "desheretats". Però hi havia també una al tra capa social que va sen lir la cri­si, era la burgesia tradicional desplaçada per la nova burgesia lligada al poder. Aquest sector de la societat, conservador i ressentit amb els règims, també va veu­re en l'islamisme un instrument que s'adequava a la seva fo rma de pensar i que podia servir per intentar recuperar parcel·les de poder.

La crisi d'identitat, lligada a les ante­riors. també va facili tar la difusió de l'is­

lamisme. La identitat nacional (àrab, iraniana , etc.) es va desdibuixar

amb la crisi del nacionalisme com a ideologia. La identitat tribal ja

havia quedat debilitada pel nacionalisme, pel desarre­lament i la separació fami­liar provocats pels proces­sos d'urbanització cap a

les grans perifèries de les ciutats,

per l'emigra­ció i pels

canvis en els sistemes de

producció. La identificació amb

l'islam va guanyar força per sobre d'altres nivells d'identitat, i aquest procés també

va afavorir la difusió de l'islamisme com a ideologia politica.

L'islamisme, en presentar-se com una resposta a aquesta triple crisi, va aconse­guir un ampli seguiment en les capes de la societat que la van sentir amb més força .

cebre'l com un perill per al poder, perquè cap d'ells, ni tan sols el saudita. es regeix per la llei islàmica, i molt menys per la in­terpretació que en fan els moviments isla­mistes. Per tant, són il· legítims davant l'islamisme. D'altra banda, tots els règims

tenen greus proble­No obstant això,

també hi ha altres sectors socials que. o no senten les crisis esmentades o no ac­cepten les respostes dels islamistes i, fins i tot , poden veure

La realitat de l'islam no es pot reduir als grups més radicals

mes de corrupció i de legitimitat de­mocràtica, per la qual cosa els és en­cara més difíci l fer front a dos dels prin­cipals cavalls de ba-

o violents, perquè abasta un espectre ideològic

molt ampli i difús

l'islamisme com una amenaça. Els ateus, els creients d'una altra religió o tots aquells musulmans que creuen que els estats han de ser laics i que la religió i la politica han d'anar separades. Aquelles persones que encara mantenen els lli­gams ideològics amb l'esquerra. el nacio­nalisme i el liberalisme. La burgesia pro­pera als règims i tots aquells units al poder. Les minories nacionals. que reivin­diquen la defensa d'una identitat pròpia i veuen com una amenaça la voluntat uni­formitzadora de l'islamisme. Els sectors més occidentalitzats, que veuen l'islamis­me com un atac als nous costums. O àm­plies capes de la població femenina, so­bretot amb l'islamisme més retrògrade com el dels tali bans afganesos2.

L'onada islamista es va veure acom­panyada, inevitablement, de situacions confl ictives. Sorgeix en un context de cri­si i, de la mateixa forma que pot rebre el suport de la població , altres la poden veure com una amenaça. Tots els règims no islamistes, després d'intentar utilitzar l'islamisme per debilitar al-tres ideologies naciona-listes o progressistes, van passar a per-

talla dels grups isla­mistes: la gangrena de co rrupció que envolta els governs i el poder, i la legiti­mitat dels governants.

Cal veure , doncs, que fins i tot ara que ja es parla de la decadència de l'isla­misme, aquest no deixa de ser una rea li­tat important en moltes de les societats musulmanes. Una reali tat que no es pot reduir als grups més radicafs o violents. perquè abasta a un espectre molt més ampli i difús, igualo més que la resta d'ideologies. Dins d'aquest ventall hi tro­barem des de grups que defensen la via pacífica i la col·laboraciÓ amb el poder, els que reivindiquen ser una opció electo­ral , els que han adoptat la via armada da­vant la persecuciÓ a la qual se'ls ha sotmès, fins als que, ja d'entrada, veuen només en la via armada i la violència un camí per accedir al poder. Però, segura­ment, si fos possible fer una radiografia sociològica del suport social a l'islamis­me , hi trobaríem una capa extensa de població, però no forçosament majorità­ria, que des d'una certa moderació politi­ca i social es podria escoltar els missat-

ges que vénen de l'islamisme i, si fos possi­

ble, votar-hi a favor.

25 27

\J-\ LJ-\DELLj

CJUTt-\T DE COl TV l VEl T Clf-\

, AMABLE, SOLIDARIA I COHESIONADA

CIUTAT DE DIÀLEG I PARTICIPACIÓ

DINÀMICA, COMPETITIVA

1 EMPRENEDORA

CAPITAL AMB UN LIDERATGE COMPROMÈS

Ajuntament IXI de Sabadell

Un dels problemes que ha tingut Occident en la seva relació amb aquests països ha estat la incapacitat per perce­bre i acceptar aquesta realitat. Les políti­ques exteriors occidentals sempre han tingut com a objectiu prioritari l'estabi litat de les aliances econòmiques i estratègi­ques. i el mante-

des. Un tercer factor que porta Occident a justificar actituds autoritàries és la re­pressió de qualsevol manifestació contrà­ria al procés de pau araboisraelià. I, evi­dentment, tots ells s'enfronten també a les demandes econòmiques i socials d'una població cada cop més empobrida,

i a l'oposició a la niment de les elits en el poder que les garantei­xen. Això ha arraconat en un tercer terme l'ob­jectiu de la de­mocratització i el respecte dels

La democratització i l'estabilitat corrupc ió que po­lencia tots els factors anteriors" Aquestes ten­sions interiors

d'aquests països dependran de la inserció de l'islamisme en els

sistemes polítics i institucionals. Fins i tot si això repugna

al nostre laïcisme

provoquen con­flictes greus i res­postes repressi-

Drets Humans. No és cap novetat , i la so lució militar-policia l adoptada arran de l'onze de setembre implica un suport encara més gran als règ ims aliats autori­taris .

En el món musulmà aquesla constanl en les pol ítiques exteriors occidentals es veu accentuada per l'enfrontament ideo­lògic amb l'islam polít ic. Occident es ne­ga a acceptar l'islamisme com una opció política vàlida i el veu com una amenaça a l'estabilitat del sistema. Això ha portat a un ajut sense matisos als règims que s'han enfrontat a l'islamisme, fins i tot si les armes utilitzades han estat la negac ió total dels drets democràtics, el manteni­ment de les dictadures i la repressió més sagnant3. Els governs occidentals no han sabut superar la seva percepció ideologit­zada, que els porta a rebutjar l'islam polí­tic sense enlendre que és una realitat en la vida política d'aquestes regions.

Cal adonar-se que la democratització i l'estabi litat d'aquests països dependran en gran manera de la inserció de l'isla­misme en els sistemes polítics i institucio­nals, fins i tot si això implica l'accés a parcel·les de poder. O fin s i tot si això re­pugna al nostre laïcisme.

D'al tra banda , alguns d'aquests rè­gims s'enfronten a reivindicacions politi­ques identitàries de minories que també són reprimides amb els mateixos mèto-

ves des defs règims per tal de mantenir el poder I aquests conflictes, que haurien de ser domèstics i s'haurien de conduir a través de sistemes polítics democràtics i respec­tuosos amb els Drets Humans, es poden traslladar cap a Occident a causa del re­colzament als règims dictatorials aliats.

El te rro risme va ll igat sobretot a les ideologies politi ques més mobilitzadores i, actualment , aquestes són les que unei­xen la política i la identitat nacional o reli­giosa. El món musulmà és segurament el que sent amb més fo rça aquestes ten­sions. I és també on aquests conflictes estan més ll igats al poder globalS.

La presència militar nord-americana a la regió musulmana, la Guerra del Golf i l'embargament i bombardejos sobre l'Iraq, l'enfrontament ideològic amb l'Iran i l'islam polític són factors que traslladen les tensions polítiques naciona li stes i isla­mistes també cap als EUA i els seus aliats occidentals. No obstant això, aquests podrien ser facto rs conjunturals si no acompanyessin el conflicte israelo­palestí i el suport occidenla l als règims dictatorials aliats.

L'opinió pública occidental i els seus governants fari en un gran pas endavant si comprenguessin l'impacte que tenen aquests fets en l'opinió pública musulma­na. Un cop més, som incapaços de com­prendre que '' l'al tre'' pot tenir els mateixos

25 29

30

sentiments i raonar com nosaltres. La proximitat cultu ral ens fa veure com a normal i lògica la solidaritat que s'ha ge­nerat amb els EUA

qüència de la pobresa imposada: o del bombardeig a l'Afganistan. etc. El senti­ment de solidari tal en aquesta opinió pú-

blica és tan o més i amb els novaiorque­sos des de l'onze de setembre. No obstant això, no som capaços de situar-nos en el lloc d'una persona àrab o musulmana

Les revoltes les apaguen els règims amb les armes

venudes per Occident Els terroristes guanyen força

gran que el d'Occi­dent amb Nova York. però el món musulmà se sent impotent, no té força per respondre a les agressions. i els

que, cada dia des de fa més de 50 anys, té noticies de la colonització de Palestina amb les guerres i els morts, expulsats, refugiats, tortu rats o empresonats: o de l'embargament a l' Iraq. amb més d'un mi­lió de morts en 10 anys com a conse-

Notes 1. Cal esmentar Que, en un primer moment. els règims més reaccionaris i Occident van potenciar alguns dels moviments islamistes i. sobretot. l'esforç per reimplantar una major presència de l'islam més conservador en aquests països. La re ligió, un cop més, es va veure com una potent arma per Huitar contra ideologies com el nacionalisme o el marxisme, que amenaçaven la influència occidental i l'es­tabil itat d'aquests règims. Un dels principals difusors d'aquest Islam conservador fou i és el principal aliat dels EUA en el món musulmà. l'Aràbia Saudita, i aquesta reislami tzaclo de les societats ha servit com a brou de cultiu per als moviments de l'islam polític,

2. De to tes maneres, no es pot generalitzar tampoc sobre el lloc de la dona dava nt lïsla­misme. Exemples contraris als dels talibans els podem lrobar en la important presència de dones en alguns grups islamistes, des del Marroc fins a Jordania o Indonèsia .

3. Aquesta ideologització de les polítiques ex­teriors occidentals respecte a l'islamisme ha

seus governants són aliats dels agressors. Aquesta Impotència pot generar revo ltes populars i també monstres lerroristes. Les revoltes les apaguen els règims amb les armes venu­des per Occident. Els terroristes guanyen força,

•

portat a una VISIÓ sense matisos. i a errors d'anàlisi Que fan pensar en molts moments de la politica de blocs durant la guerra freda . AiX í, per exemple, la desqualificació ideologilzada de l'islamisme ha posat practicament lots els moviments I grups dins el mateix sac, sense apreciar les enormes diferències que hi pot haver, tant pel que fa a les idees defensades com a la via per accedir a Quotes de poder Un altre exemple el tenim en la Incapacitat d'adonar-se que un dels pocs canvIs de les elils en el poder per mitjans electorals en el món musulmà proper l'hem de buscar a l'Iran ,

4. Sobre la Situació dels Drets Humans a la conca sud del Mediterrani recomanem l'article de Laura Feliu (setembre 1997) Los DerecflOS Humanos en los paises de la cuenca meridlO~ nal, Revista CIDOB d'Afers Internacionals, 37,

5. No obstant aIXÒ, no és rUtllC , Per exempte, el Pla Colòmbia I les recents manifestacions de l'Administració nord-americana amenaçant amb Intervenir militarment a Colòmbia són susceptibles de provocar reaccions semblants en aquella zona.

la col·labol'aci(}

El tràgic destí argentí

Pedro Núñez. Llicenciat en Ciència Politica. Docent UBA

La imatge dels milers d'hec­tàrees inundades des de fa qua­tre mesos i la paràlisi de la pro­ducció continuen vigents com a teló de fons del que passa al pais; dels soferts pagesos, pro­ductors, peons, comerciants, pa­letes, artistes, professionals , mestres .. . , de les colònies de soferts immigrants que van fer gran l'Argentina; de l'esforç de cadascú, en cada racó del país; de la realitat dels desposseïts. dels postergats i dels oblidats. una reali­tat que transcendeix les fronteres de classe i estatus. Un pa is amb una alta desocupació (més del 20% segons esta­dístiques oficials) , amb manca d'inversió, amb comerços i empreses que fan fallida . sense servei s eficients , amb més de la meitat de l'economia informal o en negre, obl igat a una banca-

flexibilitat laboral , la panacea de fi de mil·lenni que abracem, en­caminada al fracàs. No es tracta ja de discutir la seva aplicació, el seu èxit o fracàs sinó la seva falta de visió estratègica. En una societat acostumada des de 1930 a la imposició per la força de les politiques, al tr iomf del més fort , on les idees del pen­sament únic voraç s'imposen sense equilibris ni polítiques d'Estat que contrarestin els

seus efectes arribem a la pitjor crisi pol iti­ca , social i econòmica des del retorn de la democràcia.

Entre la ineptitud de De la Rúa, l'or­todòxia entreguista de Cavallo, el mirar cap a un altre costaf del que queda d'aquella Aliança triomfant només dos anys enrera i la voracitat d'un peronisme

que sembla nascut rització forçosa i a la congelació dels dipò­sits i dels estalvis -es poden únicament re­tirar 1000 pesos al mes-, amb la cadena de pagaments trenca­da. amb una societat descreguda en la

L'obertura sense restriccions al capital estranger,

per ser govern o no ser, la República s'es­vae ix. Després d'uns saqueigs, la prepara­ció dels quals encara no ha estat ac/a ri da, de les caceroladas de la classe mitjana. de

les privatitzacions, la desregulació,

panacea de fi de mil·lenni , encaminada al fracàs

qual els jubilats i els que tenen estalvis fan interminables cues a la banca estran­gerifzada. El procés d'obertura sense res­triccions al capital estranger, la libera litza­ció, les privatitzacions, la desregulació , la

la repressió pol icial , de la irresponsabilitat d'escollir un presi­dent demagògic que va durar només una setmana, el peronisme té el dret i la res­ponsabi litat de nomenar un president i ha escollit la figura de Duhalde, el derrotat

25 31

32

en les eleccions presidencia ls i recent triomfador en les legislatives d'octubre a la provincia de Buenos Aires, una de les potencialment més riques de l'Amèrica Llatina , la qual cosa sembla portar una certa pau social ; els bombos i la liturgia

i veïnals fortes; involucrar-se molt més en el destí de la nació, per sobre dels inte­ressos particulars. Els països industrialit­zats i els organismes internacionals de crèdit també tenen la seva responsabilitat en la reconstrucció d'Argentina. Òbvia­

peronista tapen les cassoles. És increï­ble la seva capaci tat, com a partit pràctica­ment hegemònic - en governar 14 provín­cies, cen tenars d'in-

Potser la crisi argentina demostri el còctel explosiu de

les polítiques neoliberals

ment no són res­ponsables de la im­provisació de la classe dirigent del pais , però si de les injustes imposicions i la passivitat de la ciutadania

tendències i especialment la majoria de les estratègiques comunes del Gran Buenos Aires on la pobresa ha crescut sense límits i on van començar els sa­queigs de pobres contra pobres-, d'unifi­car-se ràpidament , de refer-se de l'error del president interí i assumir novament els destins del país. Tanmateix es troba davant el transcendental dilema que mar­ca la seva existència. Continuar envoltat de personatges nefastos, apostar per les polítiques assistencials i clientelars , insis­tir en un populisme arcaic , imposar el seu poder com si aquest fos etern o re­plantejar-se la manera de fer política. concertar amb l'oposició, buscar la distri­bució de les pèrdues i de ls beneficis , la redistribució de la riquesa , la consolida­ció de la democràcia i la dignitat de l'és­ser humà com a premisses. El nomena­ment d'un gabinet dèbil que reprodueix el seu poder territorial de la provincia de Buenos Aires augmentant el centrali sme no és un bon començament. Han de tenir clar que no han guanyat cap elecció, que el govern serà jutjat permanentment per la gent i que l'establishment amagat es­pera una sortida ortodoxa i repressiva fo­ra del sistema.

Com a societat ens esperen també reptes: articular el teixit social; convertir les protestes i aldarulls , que fan un cert tuf de dretes i que cri tiquen igualment tots els pOlítics, en participació ciutada­na, en organitzacions no governamentals

de permanent ajust , que van aprofundir la pobresa i la manca de ciutadania, i de l'aprofitament de la debilitat econòmica argentina. Les com­panyies estrangeres guanyen fortunes a Argentina, milions que giren immediata­ment a les seves filials en els països cen­trals sense pagar els impostos correspo­nents ni brindar serveis eficients amb la inversió adequada . fins i tot en aquells llocs no rendibles ja que molts SÓn ser­veis essencials i els seus voluminosos guanys els hi ho permetrien. La solució argentina no sembla a simple vista senzi­lla, es tracta de coordinar múltiples fac­tors, la responsabilitat empresarial (espe­cialment de la gran majoria d'empreses estrangeres) en el destí del pais , la com­prensió i la sinceritat dels organismes ',n­ternacionals i els països industrialitzats, la serietat de la classe dirigent del pais , que portin a una institucionalització de l'Estat, a pol itiques consensuades i a una participació real de la ciutadania que dei­xi de banda la critica permanent sense propostes tan típica dels argentins. Potser la crisi argentina sigui la primera del mil·lenni que demostri el còctel explo­siu que s'obté de la barreja d'uns diri­gents preocupats per les prebendes i pel seu propi destí amb les polítiques neoli­berals impulsades com a salvació i amb la passivitat de la ciutadania fins que el conflicte esclata . És el moment de buscar un altre tipus d'alternatives per als països no desenvolupats. \

l'cnll'cvisLA Ascensión Tejerina

Vicenç Molina i Jordi Serrana. Espai de Llibertat

Ascensión Tejerina és la Gran Mestra de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, és a dir la presidenta d 'aquesta organització.

Ascensión viu a Sevilla i és assessora fiscal.

- Què és Ja maçoneria ? - Es un fenomen històric i so-ciològ ic complex, que ofereix moltes perspectives. La maço­neria contemporània , anomena­da especulativa, deriva de les antigues germandats de picape­drers lliures o maçoneria opera­tiva. D'aquesta s'hereten els ritus inicià tics, els símbols cons­tructius i els costums pedagò­gics amb què s'organitzava la vida de les lògies. Però quan la maçoneria canvia el món de la pedra pel de les idees, és a dir, quan passa de ser operativa a espe­cu lativa , s'expressa en l'àmbit de la pro­ducció intel· lectual, en un sentit ampli , deixant la construcció de catedrals i grans edificis. D'alt ra banda, la maçoneria és una socie­tat fraternal iniciàtica que ofereix una at­mosfera de treball que permet plantejar la millora de l'ésser

social o econòmica. Per a la maçoneria, l'ésser humà és amo dels seus pensaments i actes. Els maçons són, i han de ser, essencialment lliures. Resumint, també podem dir que la maçoneria és una filoso­fia de vida , un mètode i un compromís, en tant que proposa un procés de reflexió que duu a la presa de responsabilitat

de l'individu, amb ell mateix i amb el món, amb una finalitat constructiva, edu­cativa i ètica.

- A veure, no t'ho prenguis malamenl, però digue'ns, des de la màxima fralern i­tat possible ... Què hi fa una dona moder­na en un lloc d'aparença lan antiquada com la maçoneria ? - Per a una maçoneria com la que practi ­ca la Gran Lòg ia Simbòlica Espanyola,

humà, dins el seu entorn social, tot fo­namentant-se en tres principis: el de Llibertat, el d' Igualtat i el de Fratern itat.

L'ésser humà és amo dels seus pensaments i actes, Els maçons són, i han de ser,

essencialment lliures

només una persona moderna podria ac­ceptar el repte que suposa el qüestiona­ment que implica el mètode maçònic. Però és veritat que

Entre els germans i les germanes maçons no s'ha de ler cap distinció de raça, religió, creença, ideologia, posició

algun dels seus elements, aïllat, podria semblar-nos anacrònic. La pràctica maçònica exigeix la reconstrucció del

25 33

progrés ètic de l'home, des dels seus ori­gens, i és per això que en la seva tradició s'hi recullen mites i llegendes bibl ics i grecs, usos dels maçons operatius me­dievals i cava llerescos, i referen ts ètics i de pensament del segle XVIII , aixi com debats sobre les

no admeten les dones. Potser consideren que la dona no té les qualitats o capaci­tats fisiques, intel·lectuals o espirituals necessàries per ser maçona? Penso que la dona té tot el dret de ser present en to­ta activitat que participa de la construcció

qüestions més controvertides dels nostres dies. És com si la maçone­ria tornés a viure les fases de l'evo­lució de la humani­tat , almenys des

És aquesta profunditat de mirar enrere

del nostre món , no tan sols per ser-ne usuària i destina­tària , sinó també perquè l'exercici d'aquesta activitat proporciona un en­riquiment i una

que ens permet escollir lliurement les possibilitats de

projectar-nos cap al futur

de la perspectiva occ idental. És aquesta profunditat de mirar enrere que ens per­met escollir ll iurement les possibil itats de projectar-nos cap al futur.

- Explica 'ns quins són els factors que po­den portar una persona de mentalitat oberta i actitud progressista a sol·ticitar l'ingrés en les vostres lògies. - La maçoneria porta , en la seva essèn­cia, el germen del progrés. Una de les seves metàlores és la transformació de la pedra bruta en pedra cúbica, és a dir, to­ta una adscripció a l'evolucionisme. Una de les preocupacions essencials és ges­tionar el canvi per convertir-lo en progrés, però aquesta gestió s'ha de dur a terme des de l'individu i en l'individu.

- I com pot entendre 's que hi hagi lògies que exclouen les dones? - Això pertany a la problemàtica de la in­terpretació de la tradició que fan les dife­rents organitzacions maçòniques. El que jo puc dir, per la meva experiència perso­nal i pels contactes amb grups maçònics de diferents sensibilitats, és que, amb rit­mes diversos, tots ani ran adaptant-se per a què la dona sigui acollida a les lògies, com ja ho van fer, fa més de cent anys, algunes lògies liberals. Qui ho té més dificil , pel seu comprom is tan rígid amb la lletra de la tradició, és la maçoneria anglosaxona. Però cada dia se'ls fa més compl icat explicar per què

experiència que dificilment es poden adquirir d'una altra manera, i no hi ha cap raó per a què se'ns vulgui privar del patrimoni que re­presenta la tradició iniciàtica, ni de cap altre.

- Aleshores, hi ha una maçoneria pro­gressista , oberta als ritmes d 'evolució de fa societat, i una maçoneria conservado­ra. lligada a la tradició estrictamenl fun­dacional? - Sí. però cap d'elles no es si tua en l'ex­trem d'aquestes dues posicions. I, a més, ca l dir que comparteixen un te rreny co­mú, que és l'iniciàt ic_

- Si. en els seus orígens, es tracta d 'un àmbit més aviat gremial i inicià tic. obert a la lliure discussió i al lliure pensament, com s'entén que històricament se l'hagi relacionat amb trames conspiratives o grups de pressió? - Sempre ha estat un espa i de convivèn­cia en llibertat , en què les idees han cir­cufat lliurement. Això, és clar. acaba per topar amb els sistemes totalitaris , que la prohibeixen i la persegueixen . També ha rebut les crítiques i la desaprovació d'una certa societat "benpensant". I. en el cas espanyol, ha estat utilitzada, a més, com a boc expiatori per justificar tots els mals d'Espanya al llarg de la història , patint una campanya de difamació sistemàtica , tot al llarg de la dictadura del general Franco, que ha quedat en la consciència

25 35

36

col· lectiva del poble espanyol. També és cert que la qualitat convivencial de les lò­gies i la seva llibertat d'expressió hi ha portat persones amb inquietuds políti­

guns, com Voltaire , s'iniciaren en la seva ancianitat. El que es pot dir és que la maçoneria és una escola d'homes i do­nes que pretén incitar cadascú a cons­

ques. No són pocs els projectes lliberta­ris inspirats per maçons. Això ha do­nat peu als detrac­tors de la maçoneria per extrapolar aquest fenomen a tots els

La maçoneria és un estímul permanent per a què assumim

una responsabilitat

truir segons les se­ves possibilitats . És un estímul perma­nent per a què assumim, amb tota llibertat, una respon­sabi litat com a cons­tructors de Llibertat,

com a constructors de Llibertat, Igualtat i Fraternitat

contubernis que han volgut imaginar. Per últim, també s'ha de considerar que l'opinió pública és conformada principal­ment pels mitjans de comunicació. Aquests , s'inclinen a caricatu ritzar un fe­nomen que no comprenen, i actuen com a amplificadors de qualsevol fet anecdò­tic. Aquest és el cas, per exemple, de l'anomenada lògia P2 a Itàlia, o el de Maria Conde a Espanya.

- Per qué han estat maçons -i maçones­alguns dels més combatius militants de la la iótat i la democràcia? (Pensem en figu­res de la vida in tel·lectual o pOlitica, com Voltaire, Jefferson, Companys, Ramón y Cajal, peró també en alguns dels pro­motors de la re­novació pedagó­gica a Catalunya i a Espanya, com Francisco Giner de los Rios o el mateix Francesc Ferrer i Guàrdia). - No és cap mèrit propi de la maçoneria, o, al­menys, no és un mèrit di­recte , sinó que aquesta militància o aquesta signi­ficació és mèrit de cadas­cuna d'aquestes perso­nes. D'a ltra banda, no totes elles van teni r una relació idèntica, en inten-si tat o durada, amb la ~

maçoneria. De fet , al- ~[ ~ _ _ _

"

Igualtat i Fraterni tat, i això pot explicar la freqüència amb què noms de maçons apareixen vincu lats amb la defensa de valors com la laïci tat o la democràcia. De tota manera, no fa falta ser maçó o maçona per sentir-se vinculat amb aquests valors, que també s'alimenten d'altres fonts. El vincle amb l'educació no ens ha d'es­tranyar, perquè, en darrera instància, el mètode maçònic és una forma d'educació permanent, una dinàmica de grup orien­tada a una constant millora personal i so­cial de l'ésser humà.

- La maçoneria, és solidària dels forts compromisos d'alguns dels seus mem­

bres?

, , , ,

- La maçoneria no practica cap tipus de compromís militant que pugui equipa­rar-se al d'un partit . Segons sembla, Bakunin ho va ser, i és segur que ho fou Salvador Allende, però, en tot cas, el seu compromís polític va ser una opció personal , com ho va ser, per exemple, el de Churchill amb el partit

conservador anglès, o el d'Augusta Barcia amb Izquierda Republicana, o el de Martínez Barrio amb el parti t radical. Com que la maçoneria no és una or-

._ ..:~ ganització política de ti-- - ___ _ .:J pus partidista, en el seu

si s'hi poden manifestar diferents opcions polítiques. La maçoneria és ideològica­ment plural. - Així doncs, en una lògia maçònica, hi poden treballar en com¡j gent d'ideologies oposades o de molt

no ha estat mai generalitzat en tota la maçoneria universal , només s'ha produït enfront d'una Església hegemònica i autoritària , Ara bé, el que sí és cert és que la maço-

neria sempre s'ha contradictòries sen­sibilitats filosòfi­ques? - L'objectiu de reuni r persones amb diver­ses sensibilitats, d'entendre'ns amb qui és diferent,

La maçoneria sempre s'ha pronunciat per la laïcitat

en la gestió dels afers públics, com a condició prèvia

pronunciat per la laïcitat en la gestió dels afers públics, com a condició prèvia per a l'emancipació de l'individu. El que no

per a l'emancipació de l'individu

constitueix l'essència mateixa del mètode maçònic. Aquesta convivència fraternal i enriquidora és l'origen, precisament, de les persecucions i malfiances que ha patit la maçoneria , tant per part de l'Esg lésia com per part de certes monarquies i de tots els règims totalitari s.

- La maçoneria és anticlerical? - Des de l'inici de la maçoneria moderna la institució ha estat desautoritzada per l'Església , fona­mentalment pel rel ativisme religiós que practicava en­tre els seus mem­bres. Des d'ales­hores, les acusacions i les crítiques promo­gudes per les ins­ti tucions religioses han estat molt agres i s'han ba­sat en arguments falsos i difamato­ris. Això ha origi­nat, entre els grups maçònics més racionalistes, una actitud de de­fensa que podem qualificar com an­ticlerical. Però aquest anticlerica­lisme de reacció

significa que es consideri , de cap manera, el fet religiós com a nociu per a la societat. En tota tra­dició hi pot haver valors culturals i civilit­zatoris dels que no ens hem de privar.

- És cert que la maçoneria continua sent una institució molt menys desenvolupada i influent a Espanya que a la resta d 'Europa ? Per què? - Sí, és cert . La maçoneria a Espanya encara està començant a consolidar-se,

després de 20 anys d'aquesta nova etapa, però ens queda un llarg camí per a què pugui equipa­rar-se a la d'altres països amb una tradició democrà­tica sòlida i madu­ra, com per exemple França , Bèlgica, Anglaterra. Han d'evolucionar les mentalitats , pot­ser no tant les dels ciutadans que són cada ve­gada més sem­blants a les d'al­tres països, però sí les de les insti ­tucions. És impor­tant esborrar la

25 37

38

imatge fosca heretada del franquisme, i també restitu ir l'honor dels maçons que van ser perseguits, jutjats i afusellats du­rant la dictadura.

internacionals i altres d'àmbit estata l. La divisió en ella mateixa no és negativa, si és expressió de pluralisme. Hi ha dile-

rents estils i escoles, que

- Quantes entitats maçòniques hi lla ac­tualment a Espanya? Com i en qué es dife­

Si em comprenc millor a mi mateix,

comprenc millor l'altre

no han de veure's com a antagòniques sinò com a complementàries.

rencien? Es lògica. aquesta divisió? - En aquest moment, n'hi ha dues d'àm­bit estatal : la Gran Lòg ia d'Espanya, amb uns 2000 membres, i la Gran Lògia Simbò lica Espanyola, amb seu a Barcelona, que en té uns 500 i que té lò­gies actives a Barcelona, Terrassa, Madrid, Vitori a, San Sebaslian, Gijón, Saragossa, València, La Linea de la Concepción, Sevilla, Cartagena, Gant (Bèlgica) i Perpinyà. A part , hi ha una Gran Lògia de Canàries amb important implantació en aquelles illes , i algunes lò­gies que depenen de l'exterior, com les del Dret Humà, que és una associació in­te rnacional amb seu central a Paris. Una diferència fonamental és la relativa a l'admissió o no de les dones en les lò­gies. La Gran Lògia d'Espanya, per exemple, és una associació exclusiva de lògies mascul ines, el que, a parer nostre, és una limitació arbitrària del mè-tode maçònic. Una altra diferèn-cia és la in terpretació del simbolisme, concretament pel que fa al símbol del Gran Arquitecte de l'Univers. En aquest aspecte , la Gran Lògia Simbòlica Espanyola propugna una absoluta llibertat de consciència. També hi ha al­guna diferència de cai re orga­nitzatiu. Per exemple, hi ha organitzacions

- Quin és el missatge de la maçoneria en el món actual? - Els ràpids canvis socials. de mentali­tats, d'hàbits i de formes de vida ens duen a una civilització diferent. Però l'és­ser humà de demà tindrà la mateixa es­tructura ontològ ica que el d'avui , i tot el que serà demà es Iroba en les possibili­tats que té avui . Tot dependrà de la sa­viesa per escollir allò que el condueixi a una vida amb més oportunitats per a la felicitat i menys patiment. Per això, hau­rem de centrar-nos en la creativital que ens permeti un desenvolupament integral i sostenible, en la capacitat d'acordar nous sistemes ètics d'acceptació un iver­sal i en la solidaritat decidida amb la vida .

- Els maçons i les maçones, es reconei­xen entre el/s d'alguna manera especial? - Els símbols de reconeixement entre maçons no deixen de ser un tema anec­dòtic, sense importància. El que a mi m'agradaria és que els maçons es reco-

neguessin per la UNO PUA l ODOS seva conducta, TOOO.'3 PARA tJ "o per les seves ide­

es i pels seus tarannàs.

- Però per qué és tan important el ritual en la maçoneria? - Es una guia per endinsar­nos en un món

interior. Quan, en el món exterior, ens hem de traslladar a un lloc que no co-

neixem, ens

guiem per un mapa. El món interior es ca racteritza perquè els seus continguts són subjectius i experimentals , tot al con­trari que l'objectivable món exterior. L'interior és ple de sensacions, emocions,

- Què cal per ser admès en una lógia? - Ser major d'edat, lliure i de bons cos-tums. Però també s'ha de tenir en comp­te la capacitat per comprendre, raonar, elaborar les pròpies opinions i saber-les

idees, creences, se­guretats, desitjos, projectes, pors, com­plexos ... Però aques­ta se lva aparent té una estructura i una dinàmica que pot ser gestionada. Tot pro-

S'ha de ser expressar. S'ha de ser una persona interessada a conèixer el món, a entendre'l i a parti ­cipar en la seva construcció diària_

una persona interessada a conèixer el món, a entendre' I

i a participar en la seva construcció diària

grés en aquesta gestió es manitestarà en un progrés en la gestió d'aquest altre món exterior, encara que només sigui en termes de comprensió. Si em comprenc millor a mi mateix, comprenc millor l'altre. El que passa és que el llenguatge d'aquest món interior és simbòlic, i el po­dem reconèixer amb el ritual.

- Peró aixó no ho fa dificil de compren­dre per a la gent? - Depèn de la clau que es faci servir per a la lectura. Si volem fer servi r el ritu com ho far iem amb el mapa. no entendrem res, i això ens dificultarà la comprensió. Però si ens donem la possibil itat d'ocu­par-nos del nostre món interior, el ritu ens aclarirà el cami.

- No caldria un aggiornamento del ritual maçónic? - Sempre es poden adaptar les fórmules rituals a llenguatges més actuals, però l'estructu ra simbòlica fo-namental continua sent vàlida per evocar les di­mensions existencia ls de l'ésser. D'alt ra ban­da, cal tenir en compte que hi ha diversos ritus maçònics i que, per tant, el treball pot fer-se des de diferents perspecti­ves i sensibilitats.

- I per sortir-ne? - Com en qualsevol associació legal-ment consti tuïda , la forma més directa de sortir-ne és demanar la baixa per es­crit o deixar de pagar les quotes decidi­des pels socis . Una altra manera és dei­xar d'assistir a les reunions, perquè l'assistència és obligatòria.

- Qué hi trobaria un -O una- jove laic i progressista en una lógia maç6nica? - Davant el retrocés de les re ligions tra­dicionals, el revifament d'alguns fona­mentalismes amenaçadors, la descon­fi ança en el progrés, segurament pe ls ri scos econòmics, socials i eco lògics, n'hi ha que es refugien en el nihilisme i en el sentiment de l'absurd de la vida , però també els qui plantegen noves exigències ètiques. Les institucions docents es preocupen per formar en una sola dimensió, sense implicar cap compromís existencial. La maçone-

ria pot oferir als joves una metodologia per fer front a aquestes grans qüestions, per assumir el seu propi projecte de vida i per inscriure les seves di­mensions espirituals en una pràctica que en podríem dir d'espi­ritualitat laica •

•

25 39

40

la cl'cacU)

Bitllet d'estació L'estiu

Ferran Escoda.

L'estiu és temps de transpi­racions i de lectures, entre d'altres ocis. Em canvio de sa­marreta i vaig a la taula de novetats de la llibreria més pro­pera. Tot són best-sellers amb la faixa de menys o més quali­tat: L'edició en català ha perdut risc i intencionalitat: Amb la ob­sessió de normalitat i la concen­tració editorial editem Noah Gordon i no editem Maurice Blanchot: per exemple. Tot és paperassa efimera.

El juliol és urgent: Tot s'ha d'enllestir abans no comenci l'abisme de l'agost: Després resulta que no n'hi havia per tant i arriba setembre i tot és igual, sant tor­nem-hi gloriós doneu-nos feina, la matei­xa de sempre. L'agost, però, ja fa temps que s'ha convertit en l'aglomeració de la vacança. I la lectura és una activitat pos­posada que a l'estiu té la seva excusa inevitable. Ens emportem la protecció so­lar i una pila de llibres que fa temps hau­riem d'haver llegit: Resu ltat: una insola­ció. Un excés de literatura de temporada i una cremada de bons propòsits.

Aquests turistes són els del darrer es­tiu de la pesseta. L'any vinent l'euro ens farà més iguals i els viatgers podrem va­lorar amb més facili tat la clatellada inter­naciona l del vermut vora mar. El turisme és una invasió de bàrbars amb roba inte-

rior. Hem confós el cosmopoli­tisme amb l'exp lotació d'immi­grants i l'assalt desorganitzat de nòrdics assalariats. Avui el passe ig de Gràcia sembla Platja d'Aro i el transitar bavi del turistam es mira els edificis corn qui bada per un parc d'atraccions tern ètic amb un ge­lat rega limant:

Es dispara una alarma abando­nada d'agost i ni els lladres ni la policia li fan cap cas. Només jo, solitari, espero el curtcircuit d'una tempesta d'estiu que atu­ri aquesta barrina intermitent: El temps es fixa amb aquesta perforació del silenci i la xafogor. No passa res . Tothom és fora. A l'edifici li cruix l'estructura, a la ciutat li sua l'asfalt: Tot són intermitències inutils. Amb les vacances m'han fet l'encarregat d'aquest casal o m'ho sembla. Ahi r una canonada del ca rrer va rebentar i quan me'n vaig fartar de veure la font inestron­cable de la companyia d'aigües rajant carrer avall vaig trucar la guàrdia urbana. Gairebé he hagut de passar el motxo. El periquito de la veïna no té menjar. El de la botiga d'abaix ha rebut una comanda endarrerida i ara tinc un munt de caixes al rebedor. També he arreplegat tres gats i dos gossos. bestioles aviciades i aban­donades que quan marxa l'amo no saben què fer. Ben bé aquesta és l'època de l'any més moguda.

Hi ha el mantra ruc de la cançó de l'estiu , les deshores alimentàries d'uns espagueti i una amanida al tornar de la platja, el xipolleig de la canalla - autèntics posseïdors de les vacances-, el dessa­lar-se d'una dutxa freda , l'erotisme medi­cinal de les cremetes hidratants i el temps aturat en una migdiada, només el cric-cric dels insectes trebal la sota el sol i la pinassa . En la buidor d'activitat m'ata­ca el tòpic -i el tròpic-o

La calor m'estova la intenció. Pateixo la síndrome de la màniga ampla. Tot m'està bé: un arròs covat o una disminu­ció de metres quadrats. Sortim de la ciu­tat per aglomerar-nos en un apartament o en una carretera comarca l, finalment, el nostre gregarisme ens condueix a la in­comoditat permanent. Sortim de casa per enquibi r-nos en un indret més petit i mal preparat, tot sigui per canviar, per trencar la rutina laboral.

Una altra cosa són els qui dediquen la vacança al viatge. Desastre igual. Sota la ca lda es dediquen a la pràctica de la visi­ta fora d'hores, inoportuna: quan les ciu­tats tenen el rovell tancat per vacances. Bruce Chatwin mai no ho faria. Mala cosa bellugar-se a l'estiu. Així d'estovat m'amago a l'aire condicionat d'uns grans magatzems que mai no tanquen.

Ara que les escoles de l'opus són tancades de vacances, malgrat els diners públics de doña Carme Laura, m'agafa l'esgarrifança

de l'immediat futur polític. Hi ha una trini­tat que em fa patir: Pujol, Maragall, Mas. Cap dels tres no em proporciona una migdiada tranquil·la , ben al contrari , ca­dascun amb el seu estil m'inquieta pro­fundament. Escric això mentre estic en una pedania de Riudecols, Les Iries , i això em fa pensar en el president més discret i desconegut: Josep Iria. Miro el paisatge i constato que no tenim líders, en el sentit més bo del terme. L'allunyament entre societat i política també passa per la falta de models, els polítics s'allunyen de la gent i viceversa , no és res nou. però si miro els caps visi- 25 bles de l'arc parlamentari m'ataca la des-esma. Només un relleu generacional pro-fund ens pot portar alguna esperança, 41 encara manen els qui van pactar la tran-sició directa o indirectament. la boira és ben espessa .

La calor, de la mateixa manera que em converteix en tolerant tropical, em transforma en intransigent. M'irrita i fa que tot ho vegi cremat. inadmissible, L'estiu i l'hivern són així, no tenen mati­sos, o blanc o negre. A l'estiu, amb la ca­lorada sóc víctima de la suada ofegadora i m'enfonso en la meva pròpia transpira­ció, Amb la canícula es cometen crims per intolerància, per aclaparament, per falta d'aire fresc , perquè vivim sota la cal­da o sota l'ai re enrarit dels condiciona­dors que refresquen fins a l'enviciament.

Obro la dutxa i miro el rellotge, la matinada avança

amb l'insomni.

42

Obres. La ciutat a l'estiu sempre és en obres, les públiques de millora intermina­ble i les privades d'especulació perma­nent. L'edific i enderrocat ha deixat en la mitjanera una fotocòpia de les vides pas­sades. Panys de paret enrajolats, papers pintats amb l'ombra fòssil d'una llibreria, la cresta esgraonada d'una escala que ja no existeix. La petjada que ha sobrevis­cut a la devastació de la demolició, i que ara mareja, sense terra ni sostre, sense casa. Ara només hi ha un quadriculat di­vers i brut, escurat de la seva dimensió.

El cartell de "tancat per vacances" a les portes de la majoria de botigues de la ciutat és una alegria. Els botiguers, des­prés de despenjar el rètol de les rebai­xes , han col·locat el de tancat per vacan­ces, probablement no pas per gust sinó més aviat preveient la fugida inapel ·lable de la clien tela. És una joia aquesta treva venedora, serveix per constatar que es pot sobreviure sense tant de comerç, sense tant de consum que ens hipoteca. No cal fer-se l'auster eremita, ni l'apoca­líptic de la caverna comercial d'en Saramago, és una qüestió d'higiene ma­terial. El cartellet de "tancat per vacan­ces" ens neteja d'andròmines. Amb els "tot a cent" tancats s'estronca la compra compulsiva , l'adquisició irreflexiva de coses.

Es fa curt aquest dejú comprador, ens caldria mig any com a mínim amb només els productes bàsics. Ens hem acostumat , la dinàmica del siste-

ma ens ha obligat. a llençar i comprar amb una velocitat gairebé mensual. Els objectes de la vida quotidiana ja no es re­paren , es "reciclen" llençant-los a l'aboca­dor més proper.

Però la fal·lera consumidora, no ens enganyem, no ha cessat. s'ha traslladat. Ara són les paradetes efímeres, les boti­gues de poble , les qui reben l'allau com­prador. Els turistes volen souvenirs i els estiuejants necessiten embalum logístic. Però a la ciutat tot sembla en ca lma, quiet , amb el tràfic assenyat, sense la cridòria del "caixa cobri", El s nostres ob­jectes, sense recanvi possible, envellei­xen plàcidament.

Després de la transpiració ve la set. Em planto en una barra de bar i l'estiue­jant del costat demana un cafè, després prega que li sigui portada una gasosa, seguidament barreja els dos líquids i pro­voca l'esclat del record . Aquest senyor s'està prenent un suau (nom posat en ho­nor als soldats algerians al servei de França) ; combinat que va estar de moda i fou la beguda oficial i refrescant d'alguns avis en procés de traspàs. Ara l'estiuejant l'ha hagut de demanar per parts perquè el cambrer no l'hagués entès si ell li de­manava un suau sense més explicacions. Cada estiu té el seu refresc, des de la grosella a les begudes isotòniques cada set té les seves preferències. AI final per la set aigua, com deia l'àvia, però la so­fisticació ens demana sucres per allargar la beguda. Aquesta deshidratació perma-

nent que provoca la ca­lor vol líquid, vol la

beguda refrescant que cada estiu

ens porta.

L'estiu és l'estació de l'any que més s'acosta a l'abolició del temps, a la seva desaparició, Si més no a l'estiu es difumi­nen els horaris, es desgavellen i per un moment s'obliden, L'oci i el clima afavo­reixen aquest miratge d'absència del temps, Tot ll isca sense més, els rellotges resten ob lidats a la tauleta de nit i ens deixem anar als impulsos més immediats i naturals; la set, la gana, el sexe, la son o el badoqueig irreflexiu, Llavors, en un llampec fugaç, ens creiem que el temps no existeix i que vivim en un continu sen­se fragments ni evolució, La propera obli­gació és desconeguda, per tant no exis-

teix, L'horari , exp licació de butxaca del que és el temps, no existeix, Així que puc oblidar-ho tot, només sóc present. Sense memòria no hi ha temps i l'estiu viu sen­se records, sense temps.

AI final l'estiu - tan tòpic- embafa. Ja n'hi ha prou de samarreta i calça curta , de desgavell , de calda desmanegada. Vull l'etiqueta estricta de l'hivern , l'ord re del fred , la introspecció de la pluja. Si més no el pre ludi decadent que és la tar­dor, Faré ús de la ll ibertat de la peresa i

me'n tornaré a treballar • • 25 43

44 Sense títol Josep M. Espin

la creaciÓ

la creaciÓ

lIibn''''

Grand o

Alain Bauer Deno;;l , Pa ris, 2001

L'actual president o "gran mestre" de la principal orga­nitzadó maçònica de l'Euro· pa continental -el Grand Orient de France- escriu sobre la seva experiència í les seves idees en relació a la Francmaçoneria, però també sobre la seva militàn­cia política al costa t de Michel Rocard o la seva amistat permanent amb per­sones com Manuel Val ls, a qui la meva germana Glòria i jo vam conèixer i Iractar a la Jeunesse Européenne Féde­raliste a l'inici dels vuitan ta. Elleclor que es mogui amb facilita I per les formes expressives de la llengua francesa trobarà de seguida la línia argumental de l'aulor. tan semblant a la de molts militants laics I progressistes: les alegries combinades amb les decepcions que consti ­tueixen fites inevitables del combat quotidià d'un Iliu re­pensador. Els dogmàtics, de dreta o d'esquerra , d'una reli­gió o d'una idea, els integris­tes de tota mena, es limiten a seguir el seu líder cegament. Els amants de la llibertat adopten com a propi el mèto­de critic i estan subjectes,

per tant. a canvis d'opinió, a rebre satisfaccions i insatis­faccions, a haver de rectifi­car les idees i les opinions. Això és el que fa Bauer que per això em sembla d'una gra n honestedal I que resul­ta laci I i ag radable de llegir. No comparteixo totes les afirmacions del llibre. però sí que m'a grada l'aire que res­pira i la proposta raonada de que la francmaçoneria sigui una sínlesl entre orde Inicià­tic I socie tat de pensament. Com diu Bauer. aquesta és la veritable Iradició maçòni­ca a França, certament , també ho és a Espanya. El lector trobarà una explicació comprensible del paper dels símbols en el treball maçò­nic i de com les lògies són el lloc na tural de conreu de les noves idees. La maçoneria - diu 8 auer­no s'ocupa de les eleccions, però vo l fo rmar electors conscients de la seva res­ponsabilitat. La maçoneria ha de tornar a ser el que semp re ha estat, un espai de lliberta t. La religió -con­clou- ofereix solucions per després de la mort. mentre que la maçoneria realitza promeses només als vius: el francmaçó, quan decideix afiliar-se a una lògia, inicia un camí difícil i incert vers la ll ibertat .

(J .F.P)

Ics l'ccomanacionS

Núvols com

Esteve Miralles Torner Enciclopèdia Catalana-Proa Barcelona 2001

Som davant una bona novel·la, per a tols els qui ens agradi el gènere narratiu sense restriccions mentals. ni barreres conceptuals ni prohi­bicions de cap mena. Ni man­dra , ni rutina. ni equívocs. Es un llibre escrit per un profes­sor d'art de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL) -que no té, d'altra banda. res a veure espiritual ­ment amb els qui controlen aquesta marca- que , a més de bon escriptor, és guionista i autor de projectes escènics i audiOVisuals. Ens proposa. sense defallences i sense tòpics, que és possible arris­car-se a defensar un projecte de vida lliure i fidel als propis principis, que encara és pos­sible atrevir-se a anar a la contra i, quan sembla que el cúmul de lligams que esta ­bleix el model social i cultural neoliberal ens té agafats del lot, trencar-ho tot. El llibre es presenta com un mirall cali­doscòpic que ens transmet les perspectives plurals de la realitat -potser n'hi ha alguna altra, si és que és real , que no sigui plural?- i, per lant , dels llenguatges amb què aquesta realitat s'expressa .

25 47

48

Ics recomanacionS

lIibrcS

Perquè el llenguatge -i els seus registres i varietats, magistralment trac lats- és el mitjà pel qualla percebem. I la podem percebre ... sota quatre nuvols. com si res. sense excloure cap dels ros­tres que ens pot oferir una mirada profunda en el mirall que ens reflecteix . entenent que les presències ambiva­len\s, dil eren\s - lins i \0\ tan­tasmagòriq ues ... - també en 10rmen part. I també ens donen forma. Es un llibre va lent i arriscat, per això no és ;'fàcil", escrit per un home bo que fa una cr(tica moder­na als ritmes vitals de la postmodernitat, sense con­cessions al vell - j superat­esquema acadèmic que. tra ­dicionalment, pretenia sepa­rar la forma i el fons de les coses. Perquè la cosa n'és una, i els núvols, com. "

(V.M.O)

La (des)educac ión

Noam Chomsky Critica. Barcelona 2001

Ja sabiem que, maig ra l tot . encara n'hi havia que, des del cor de l'imperi americà, s'oposaven frontal ment al pensament únic i a les menti­des de l'autoritarisme conser­vador (falsament conserva­dor, I, evidentment, falsament liberal . segons l'autor) que pretenen fer combregar tol­hom amb les rodes de molí del materialisme mecanicisla. Aquest és un mbre lÚCId i radica l -és molt recomana­ble, especialment. el capítol "Democracia y educación"­potser un pèl dispers en els apartats d'estil més periodis­tic, Que es reclama directa­ment hereu de la tradició de l'autèntic liberalisme nord­americà. el que de riva de Thomas Jeffe rson i que afir­ma rotundament els valors de la democràcia basada en la pa rt icipació dels ciutadans en el poder real. Noam Chomsky cri tica durament el rol d'una bona part dels edu­cadors (mestres i professors) que assumeixen l'ensinistra­ment tecnocratic que els ole­reix el sistema per tal de pre­parar productors disciplinats

i mancats de tota perspectiva crítica. en comptes de fomentar el debat d'idees i la capacitat de raonament inde­pendent dels alumnes de lots els nivells educallus. en l'òp­tica de formar ciutadans, El poder - financer, Industrial, mediàtic, politic- aconse­gueix, aixi, perpetuar-se i presentar-se com l'única pos­sibllita\ de comprensió de ta realitat. Chomsky ens convI ­da a fer l'es forç de trenca­ment crilie amb les falses veritats d'una educació "colo­nialista" televisiva I mediocre. recordant-nos alguna de les idees d'un dels més interes­sants referents de la tradició pedagògica de l'humanisme laic ¡ progressista. John Dewey, de qui l'autor es reclama deixeble: "una refor­ma de l'educació pot obrir el camí cap a una societat mes justa i /!iure. en què l'objectiu últim de la prodUCCió no slgu; la produccio de béns. sina la producció d 'essers l7Umans associats entre SI en termes d'igual/ar". Una nova propos­ta per con tinuar afirmant que l'educació ês el nucli dels processos d'emancipació de la humani tat en un horitzó que ha de ser llibertari per poder ser democràtic ,

(V. M.O)

( \

Insll'llïlH os i SI'I'I'/I /li/ll'('s, assol'Í('IH os ; SI'/,('/I {¡)l'Is, ('"Uf/U'U-IOS ; S('('('l/ {di('I/"

moviment laic i progressista