-

7 espai de revista d'esquerres llibert aT -

la reflexió i I'agitacio politicA

Primer trimeslre 2008 3.50 euros

El monografic: La postmodernitat L'entrevista: Jorge Wagensberg

Número 49 Primer trimestre 2008

Director: Jord Serrano Subdirector: Vicenq Molina

Concell de redaccio Xavier Bretones, Josep Sellares. Gemma Martin. Fabian Mohedano. Santi Castella, Ferran Escoda. Montse López, Antoni Castells, Jordi Miralles. Xavier Domhnech. Oriol Ilia. Joffre Villanueva.

Espai de Llibertat. Avinyó, 44 primer. 08002 Barcelona e-mail ffg@laic.org w . l a i c . o rg Tel. 936 O i 1 644 Fax 936 O1 1 640

Edita: Fundació Ferrer i Guardia

Impremta: Primera Impressio. S.L. Sabadell

Disseny: Ferran Cartes 1 Montse Plass

Maquetaclo: Fundació Ferrer i Guardia

Assessorament iingüistic: Montse López. Vicenc Molina

Revista trimestral. Preu: 3.50 euros. Subscripcions: 14 euroslany.

Diposit legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-1581

Espai de Llibertat es membre de I'Associacio de Publicacions Peribdiques en Catala.

La linia editorial d'aauesta revista és ~ ~

c ..reoensn.nt.nt pei iaiii e, O,) n ons 7~ C O ~ S C ue reodcc o. es :.o- oarc.. A Eri lor d a ,esta o op n o rs seran únicament responsabilitat de qui les firmi.

'Esta levisa ha recibido una ayuda de a Direcclon General d e Libro. Archivos y Biblo- C . p . ' P" C . I i (5 2 . I . rdeb, .n c i 1, %o* Fsna"$ vcia i o r? r i o n? o i i . . i i i ~ r . ~ t : r.i"r: cr F ii,: 2236

espai de IlibertaT Surnari

Editorial

El punt de vista de Forges

La reflexió Sobre la síndrome de Brad Pitt

Txus Sanz

La consigna Cexernple polític de la laicitat

Joan-Francesc Pont

El rnonografic: La postrnodernitat De la rnodernitat líquida ...

Vicenq Molina Lyotard. Marx i el camarot postmodern

Joffre Villanueva Postmodernitat i antropologia

Josep Sellares Cestetica de la postmodernitat

Vicenq Molina Per que la postmodernitat ataca la idea de progrés

Oriol //la

L'entrevista Jorge Wagensberg

Vicenq Molina. Joffre Villanueva

El docurnent Bioetica laica

Consulta Torinese perla Laicita delle lstituzioni

La creació Entre la taula i el rnirall

Joaquim Montserrat

Les recornanacions Pel.lícules Llibres

Votar! Amb memoria, amb historia, amb ilglusió

N'hi ha que van fer tot el possible per anar a la guerra de I'lraq, no només per sortir a la foto. Els altres. en van sortir. N'hi ha que. convenientment aliats amb aquells que a Catalunya sempre estan disposats a aliar-se amb qui sigui, van fer aprovar un Pla Hidrologic que es carrega- va bona part dels recursos hidrics i. per tant, economics i socials de I'Ebre. Els al- tres, van fer cas del

cació. impedir que sorgís. a Catalunya, un important grup energetic, demostrant, una vegada mes. de que van aquests "li- beral~" ... i demostrant. tambe. que priva- titzar no equival a liberalitzar i que, final- ment, el consumidor final no sempre en surt beneficiat. Són els mateixos, per cert, que més vinculats estan amb aque- lla Gescartera que es fonia els fons dels

orfes de la Guardia crit "lo riu és vida". Els que neguen la memoria Civil, amb la partici- N'hi ha que volien fer historica pe,. no enfrontar-se pació d'algun bisbe, entrar la religió. per quan ells controlaven la porta del davant, amb el seu passat feixista Comissió del com a materia curri- cular "normalitzada" en el sistema escolar per mitia de la mal anomenada Llei de Qualitat. Volien -volen- també confessio- nalitzar. d'acord amb els bisbes i la seva radio, la possible alternativa "no confes- sional". Els altres, malgrat la seva timide- sa, han intentat impedir el retorn de I'en- senyament de la religio a I'esfera central del fet educatiu i han proposat una Educació pera la Ciutadania que podria servir com a eina de foment de la cons- ciencia critica, del raonament lliure i del compromis civic. N'hi ha que van privatit- zar les grans empreses del sector públic empresarial -des d'Endesa a Tabacalera (Altadis). de Telefonica a Argentaria col.locant-hi al davant antics companys d'escola. col.legues que. després, han fet el que han pogut per pagar el deute con- tret a base de favors de tota mena: inter- venir en determinats mitjans de comuni-

Mercat de Valors. N'hi ha que buscaven continuament el sotmetiment de la política europea als in- teressos i a les decisions de I'lmperi. Els altres. fan el que poden per afavorir el multilateralisme en aquesta epoca de gri- sor mediocre en els lideratges mundials. Pero, en el sistema de Nacions Unides. col4aboren amb el Brasil de Lula. l'índia del progressista -tambe fa el que pot- Singh, el Xile de Bachelet, i proposen canviar deute extern per inversions en educació, incrementant notoriament els fons de la cooperacio exterior. N'hi ha que obstrueixen el funcionament dels or- ganismes del poder judicial, per perpe- tuar-hi majories conservadores, i que ins- trumentalitzen els mateixos tribunals per mantenir la mentida, contra tota eviden- cia, després de la seva actuació irrespon- sable davant dels atemptats de 1'1 1-M. Amb el suport dels bisbes. els seus grups

el punt de vista de ForgeS

mediatics i la totalitat de I'extrema dreta. parametres homologables a Europa, Són els mateixos que van reduir notable- i precaritzaven, encara mes, les relacions ment la concessió de beques, en els en- laborals a cops (inconstitucionals, tal com senyaments secundari i universitari, i que es va demostrar judicialment, després s'oposaven a la investigació científica per d'una vaga general) de Decretazo. Són millorar les expectatives i la qualitat de vi- els que converteixen en insult i crispació da de les persones amb alguna malaltia el dissens politic. Els que neguen la de caracter genetic. memoria historica per Són els que han ins- Que no votem 6s el que volen no enfrontar-se amb trumentalitzat la pro- els bisbes, e1.s dos banquers eis seus propis dimo- blematica del terroris- més poderosos nis d'un passat feixis- me amb la maxima ta. Els que, cada dia, vilesa, davant d'una i els emissors d'infamies llarg d'aquests proposta de dialeg quatre anys. s'han agosarada i amb prou carrega historica. dedicat a mentir. descaradament, sobre Són els que no accepten la igualtat de les seves responsabilitats i sobre el que les llibertats civils pe ra totes les perso- fan els altres.

4 nes, al marge de la seva identitat o opció Amb memoria i amb historia, cal votar. sexual. Són els que qüestionen els drets No fer-ho és el que voldrien els bisbes, socials per a totes les persones i s'opo- els dos banquers més poderosos, els sen, per aixo, a la Llei d'lgualtat. o a la emissors d'infamies de la COPE i &El regularització de prop d'un milió de per- Mundo, la totalitat de la dreta conserva- sones que, ara, poden tenir accés als dora. clerical i neofranquista. Votar, a serveis educatius o sanitaris. Son els més a més, amb il.lusió perla democra- que es negaven a aug- cia, la laicitat i el progrés. és am- mentar el salari rninim pliar i radicalitzar la majoria parla- fins a situar-lo en mentaria d'esquerres 1

b

.. - .. ..

. ,

. ~ . , < ' ~ ~. ... .S . . . , : . ~ , , , .,, .

, 7~ , . , , ,. . .28,,"<,!.~.. ,,%'., / ,',.>' ,'.*

'i . ,z 'y,-,L<L..,/'

A Catalunya I'any 2005 es van dura terme 31.140 matrimo- nis i es van registrar 27.595 dis- solucions matrimonials (nul.litats, separacions i divorcis). Al 2006 el nombre de dissolucions es va incrementar fins a 28.252. Mentre que el nombre anual de matrimonis s'ha mantingut esta- ble, en els darrers anys, al vol- tant dels 30.000 casos, el nom- bre de se~aracions i divorcis ha

la reflexid Sobre la síndrome de Brad Pitt

Txus Sanz Socioleg

convivencia conyugal". Vivim, doncs, un temps en el qual les relacions de parella, quan s'inctitucionalitzen mit- janqant la celebració del matri- moni, són lluny de I'ideal cano- nic de I'estabilitat. Tradicionalment. els amants de I'statu quo es posaven les mans al cap quan s'anunciava un di- vorci i asseguraven que I'incre- ment de les se~aracions matri-

augmentat notablement (un 24% monials era un'indicador de la en els darrers cinc anys!). Si ens fixem decadencia moral de les nostres socie- en dades del conjunt de I'Estat Espanyol, tats creixentment secularitzades. Jo tam- I'any 2006 el nombre de dissolucions que poc no es que faci un elogi del divorci es produeixen durant el primer any de -no cal anar tan Iluny- pero reconec que matrimoni s'ha incrementat en un 330% tinc alguns dubtes sobre com interpretar respecte el 2005'. Si es mantenen aques- aquesta dada, si en positiu o en negatiu: tes tendendes, no estem lluny de I'any en positiu, com a expressió d'ufla mes en que el nombre de divorcis i separa- gran autonomia en la incessant recerca cions superara el de matrimonis. 1, és humana de la felicitat i, en negatiu, com clar, quan de petits ens van dir allo que el I'evidencia de la contínua frustració en matrimoni era aquesta fita. Son " ~ e r a tota la vi- Els homes heterosexuals tenim esoecialment

~ ~ ~ ~ ~- ~

da"... alguna co- problema: sempre ens fa ombra preocupants els sa acaba grinyo- en Brad Pitt. En el cas casos en que els lant. Si em divorcis o separa- oerrneteu la ao- de les dones, es diu Julia Roberts invoiucren cadia, pode; dir també nens pe- que fins i tot a la casa reial espanyola, tits, els quals normalment viuen la sepa- que preten ser exemple de tradició i ració dels pares més com un drama que "bons costurns". accepten que I'hereu es no pas com una solució. Si be és cert casi a la catedral de I'Almudena amb una que la pregunta sociologicament perti- dona divorciada, o que una de les filles nent no seria saber per que la gent es di- del rei es permeti un "cese temporal de la vorcia sinó. més aviat, comprendre per

que la gent es casa (és a dir, saber per m6s n'hi ha un i les possibilitats que que donem per descomptat que les rela- s'enamori de mi són -per que enganyar- cions familiars s'han de basar en la pare- nos- més aviat remotes. Llavors, em sen- Ila i que aquesta s'ha d'institucionalitzar to temptat a comparar totes les meves socialment mitjancant el ritual de matri- parelles amb el meu ideal de parella moni). no em puc estar d'aventurar una i en aquest exercici, inevitablement, en possible explica- surten sempre ció a aquest feno- POtSer les persones apliquen perdent. Posem- men: Jo cree que a les seves relacions sentirnentals Un exemPie. la culpa de tot pautes i actituds propies De vegades pas- plegat la té en sa que un, quan Brad Pitt. de la societat de consurn és un adolescent

M'explico. Els barbamec, s'ena- homes heterosexuals tenim un problema: mora per primer cop. Es tracta d'una sen- sempre ens fa ombra en Brad Pitt. De fet, sació desconeguda fins aleshores, una qui diu Brad Pitt diu George Clooney, barreja de plaer i dolor, una estranya ne- David Beckam, Rafa Nadal o qualsevol cessitat d'estar a prop d'una persona, altre que pugui ser considerat un ideal de que pot acabar fins i tot generant de-

49 parella. En el cas de les dones heterose- pendencia física i emocional i que, sovint,

7 xuals, el seu problema es diria Julia es barreja amb la natural curiositat per Roberts, Aitana Sanchez Gijón. Ana iniciar-se i experimentar en el fertil camp lvanovic o Shakira. El nostre problema de la sexualitat. De vegades passa que el practic és I'existencia d'un model de pa- nostre amor é s correspost i llavors tot es- rella "ideal", un model alimentat per la in- devé fantastic: Tenim la intima sensació dustria cultural i les ingents i creixentment que hem trobat la persona amb la que edulcorades pel.licules de Disney serem sempre felicos. De vegades, no o Hollywood. Aixi, s'ha estes la idea que, obstant, les coses no acaben de rutllar en algun lloc del món, existeix la nostra com hom s'esperava i la relació s'acaba mitja-taronja, la persona que ens comple- trencant. Al cap d'un cert temps, és pos- menta perfectament, el nostre princep sible que, fins i tot, ens tornem a enamo- blau, que ens fara felicos i amb qui men- rar. Aquesta vegada estern convencuts jarem anissos; una persona atractiva, que I'amor no és fruit d'un caprici adoles- amable, carinyosa i alhora una mica "ca- cent. o de la curiositat, o de la pressió nalla", intel.ligent, que tingui molts diners, social (de I'expectativa d'allo que és so- exit i reconeixement professional, sensibi- cialment esperable i correcte). Aquesta litat social, que sigui "progre", que ens vegada ens sentim plenament satisfets ompli espiritualment i sexualment i, es i tenim la sensació d'haver trobat la per- clar, que sigui I'enveja de tots els qui ens sona ideal: és més atractiva que I'ante- envolten. Una perso- rior. practica esport habi- na que sigui, resu- tualment, sap cuinar, li mint, corn en agraden els autors de Brad Pitt. 1, és la generació Beat, el clar, malau- ; jazz i el cine "indie" i, radament, sobretot, de Brad ens ha Pitt no- -: obert

. . . . . .. i .* .. . . :- .: \ . -

,N,., -..-. . . - . . . . ., *... . . ~-,,,< . . , . . . ~ ~.

la porta a sensacions fins ara desconegu- des, com ara I'orgasme múltiple o el sexe tantric, a les quals ja mai més no voldrem renunciar. Un matí de diumenge ens diu que surt a comprar el diari i ja no torna mai més. Setmanes després una amiga ens confessa que I'han vist petonejar-se en una discoteca de moda amb una per- sona del seu ma-

feliq i després he descobert que estava equivocat, qui em diu que, amb aquesta nova relació, ara que sento que he trobat una persona que em satisfa de debo, no m'acabi passant el mateix? Si ens plante- gem aquesta pregunta. llavors és que hem caigut sota la "síndrome de Brad Pitt": la creenya en I'existencia d'una pa-

rella ideal. la re- ,~ ~

teix sexe. Només si som capacos de sortir cerca @una mes Des~rés de la de I'espiral de consum esdevenim gran quota de feli-

tempesta arriba la citat i I'angoixant calma i, amb les persones realment Niures sensació de la fi- darreres aigües nitud de la vida, de maig, un dia, per casualitat. mentre acaba produint frustració. I tinc alguns passegem tranquil.lament per un parc dubtes que el camí de la frustració ens captivats per I'olor de I'herba encara hu- porti a la felicitat. Com a molt. ens pot mid&, coneixem a la persona que esde- portar a I'autoengany. Quin és el preu per vindra el nostre tercer gran amor. Una acceptar que la nostra vida és imperfecta, persona sensible, educada, amb el cap que existeix un cost d'oportunitat en ca- molt ben moblat. amb mirada franca i riu- dascuna de les nostres decisions i que, re alegre i desacomplexat; una persona potser, acabem assumint les nostres rela- que transmet, només amb la seva com- cions sentimentals amb una certa actitud panyia, la intensitat d'una abracada. que de renúncia o amb una certa sensació de t'acarona amb les paraules. que t'inspira resignació? confianca i a qui encanta jugar amb els La "síndrome de Brad Pitt" és una teus cabells, en les nits de llamps i trons, metafora per intentar explicar una intuició. quan tots dos cer- Tinc la sensació que, quem I'escalfor dels potser per primer cossos sota els cop, les persones Ilencols; una persona, ,. apliquen a les seves en definitiva ... amb relacions sentimen- qui t'imagines tenint tals pautes, mecanis- fills. mes i actituds pro-

De vegades passa pies de la societat de que, com que les per- consum. Com sa- sones canvien, i tu fJ .;S bem, el motor de la també ho fas. al cap societat de consum d'uns anys de con- és la continua insatis- vivencia, i de mutu , ',' facció: comprem acord. ho acabeu dei- : ' ' , quelcom seduits per xant. Quan t'enamo- ' la publicitat o pel seu res per quarta vega- eventual valor d'ús da, hi ha una pero. un cop I'obte- pregunta que et co- nim, ens acaba inte- menqa a neguitejar: si % . .

*-. ressant més una altra amb les meves ante- . . .. . cosa. Qui es compra riors parelles vaig te-

i un cotxe, en desitja

nir la sensació que L

un de més potent; qui em feien plenament , . , es compra una casa, - ' , , , , <L., . :;, ,,,,',

en desitja una de més gran ... Només si dístiques, pero imagino que, si pogués- som capacos de sortir de I'espiral de con- sim calcular la mitjana de parelles que sum esdevenim persones realment Iliu- una persona té durant la seva vida, no- res; renunciar al consum irracional, arri- saltres n'acabariem tenint més que els bar a discernir nostres pares, el que és essen- i els nostres fills cial del que es Una societat que ens fa ostatges més que nosal- accessori, es un rnitjancant la sacralització tres. En part aixo primer pas cap i la seducció dels objectes s'explica per la a I'emancipació més gran autono- de la societat- mia de les dones trampa. d'una societat que ens fa ostat- (que no depenen tant dels seus marits ges i que ens aliena, paradoxalment, rnit- i poden decidir deixar-los cense que peri- jancant la sacralització de la propietat i la Ili la seva estabilitat) i en part també pel seducció dels objectes. repetit argument segons el qual ara les

Com deia, potser per primera vegada, persones tenen menys capacitat de sacri- la Iogica del consum s'imposa fins fici (una idea molt cristiana, d'altra i tot en les relacions de parella,

49 banda) i al primer problema con- 9

quesóncadavegada jugal decideixen separar-se. més curtes i Jo. com us deia. no des- més freqüents. cartaria la influencia No disposo de del mal exemple d'en dades esta-

Brad Pin ! b

, . ..,.

l . Sbn dades earetes de I'INE i de I'IDESCAT. En relació a Catalunya hi ha altres dades que són inte- ressants, tot i que potser mereixerien un article a part. Per exemple, el 2005 és el primer any en la historia recent en el que. en els matrimonis entre espanyols. els rituals civils superen als catblics. Si comptem el conjunt dels matrirnonis. I'any 2005 un 42% es van realitzar segons el ritual catolic. un per- centatge que era del 63% I'any 2001. Quan el matri- moni es fa entre persones @origen immigrant, no- més el 15% trien el ritual catolic.

ENTORN. sccl 6s una miciativa t i ~ p l a c . c m l i t u í d a c m a ~ooperaliva m i l a d e trebdl associat i consumidors que realilze serveis sncmeducatus p* alr e u s arsooats i temen en general.

Iniciativa d'esplac ENTORN ceix en al si d'Espiais Cataianr. amb el nom d'€SPLASH! cap a I'any 1988. A1 C a D da 4 envz as constitueix Com a coope;sika per tal de diferenciar els serWs profass~onab i sls volumafis de ~associscib. mantenint la rinculecib a partir dels socis consumidas.

E1 1993 es fusiona mb AREC. cooomativa de s h i l a n ~ b j e ~ l t u s lormada ~ n t r a esplais de B a d a h . adoptan1 definitivament el nmn

CATALANA T m b a l l m m I tm h rM&r d i C i l a l w i b de 1 arraiimant I sc l l dalr n0stt.i r a i n l t i 11 idanfdic"u0 c v m 1 qia a. 8s ~6p.i

INNOVADORA Rasolem marir- i~ m a n i t n s m d d i c m % i ~ l d g ~ , m i g w i muaht int psmnnilmn i I s racuno~sdursiniiiaigniriatut

EXPERTA Rmb Vaval& mbrda 10 inp tarpanbnaa m o f n m IOIYCIORS ~ 0 n t r a s t ~ d 8 ~ en acllvitals O" tom . ~ p l l l l r l t ~ .

PROCRESSISTP. Portan a 1. r i r t ir8 mpnsi i i i l ui idead m. mi ~domlilicm imb el Morimsnl L i i c i Propii ir irts

EFICIENT En. dolan 6uu apmhrd atncninh, t pmlnriond pi gnantk Ii mlvkcii dah naitri, Y n e i l .

1. Rssassoreuvos. Per l o l r apuellr projectes prolesrionalr qus puguem reelitzar amb vosellres.

2. Panicipau. Fau-nos saber les vostras propostas da serveir, millares en els que raal i lom. m c ~ ~ i t a t s , ...

3. isum a r h r dr v o n m c u r r i c u l m

., I >.: T I IU~J, !;CCI 5,

u, 2 " oaom a a - i ~ i ..* , /

Tel. 93 302 6 1 62 - Fox 93 301 96 94 ' ",i. ,,, .:, . >. entorn@entorn.org / www.entom.org

polític de la laicitat

Joan-Francesc Pont President de la Fundació Ferrer i Guardia

Tractaré d'explicar la deman- Ilibertats de pensament i de da dels sectors de la nostra so- consciencia. Només aixo, el pa- cietat que, sota la bandera de la per del catolicisrne com a ban- laicitat. hern dernanat, respec-

49 dera antiliberal ja justificaria po- 1 1

tuosament, per segon any, a sar una certa distancia entre els I'Alcalde i als regidors de polítics democratics, de qualse- Barcelona que deixin de partici- vol convicció, inclosos els cato- par com a autoritats públiques lics, i les cerimbnies de religió a la missa de la Merce. Alguns oficial. pensen que som uns intolerants Allo que perrnet desenvolupar o que el nostre combat és anti- un catolicisme-religió d'Estat, a religiós. No és aixo! certs paisos, i un catolicisme-re-

Cornencem pel principi: la ligió-com-les-altres a Anglaterra missa de la Merce és un acte de culte o als Estats Units, per exemple, és la vo- d'una confessió particular, la catolico-ro- cació d'imperi de I'Església Romana so- mana, que va ser, practicament, I'única bre el territoris que considera propis. A oficial i autoritzada a Espanya des de la Nova York els catolics participen a la ce- conversió de Recaredo i les definitives rimbnia ecumenica pels morts de 1'1 1-5, decisions, en aquesta materia, d'lsabel i a Madrid monopolitzen una cerirnbnia de Castella i Ferran d'Aragó, aixi com del exclusivista pels rnorts de I ' l l -M. Exern- seu nét. Carles, ferotge enemic de la re- ples corn aquest ajuden a comprendre les forma luterana. raons per les La veritat és quals la repúbli- que si hagués- La república ha de donar ca ha de donar sim estat ca- algunes Ilicons de distancia algunes Iliqons paqos de man- a la vella religió d'Estat de distancia a la tenir I'exemplar vella religió convivencia de d'Estat. I'escola de traductors de Toledo i d'haver A Belgica els princeps es casen a apres una mica de la crítica de la religio I'Ajuntament de Brussel.les. d'acord amb romana de Luter avui seriem un país més la legislació civil, i després, com la resta modern, obert i tolerant. Pero no: AUS- dels ciutadans, celebren o no un ritual re- tries i Borbons, i després tradicionalistes, ligiós. A Espanya els membres de la carlins, franquistes i "blancs", en general, Casa Reial (i la filla d'Aznar) només es han insistit a bastir una Espanya catolica, comprometen davant els ministres d'una uniforme i avorrida, cense lloc pera les religió ...

El catolicisme ja no és la religió oficial, Bisbe, haurien d'assistir I'11 de setembre i en benefici de la democracia i de les a un ple municipal i escoltar les opinions propies religions I'esfera de la vida públi- sobre ells dels grups politics municipals. ca dels ciutadans i la de I'expressió de La Ciutat no ha de participar com a tal les creences dels fidels han de romandre a la missa de la Merce, pero pot organit- separades. zar un acte de caracter espiritual obert a

Que ningú em digui que la tradició jus- totes les religions, creences i conviccions tifica la celebració católico-romana de les i, fins i tot, fer-ho a un temple catolic amb festes majors! Quina tradició? La de la in- vocació ecumenica com Santa Maria del tolerancia religio- Mar. Em sembla sa que prohibia Si hi ha coses aue el cor coneix que la diferencia - els anomenats i la raó ignora: deixem al cor entre una cerimo- cultes diss~dents? nia com aquesta La tradició de la la maxima capacitat de sentiment! , ara

missa a la festa major, en clau 2007, només pot Ilegir-se com la recuperació d'un espai espiritual,

12 comú, compartit, no apropiat per cap con- fessió, ecumenic i obert.

Pero no veig cap afany de trans- cendencia a la cerimonia de la Merce, marcada per la submissió del poder civil a I'eclesiastic, per la representació de la Ciutat que s'agenolla davant els idols i que ha d'escoltar reprovacions per la se- va conducta. Quin escandol! Com a con- trapartida, els canonges. presidits pel

de patir a la Merce, amb els regidors prestant vassa- llatge al Bisbe, seria abismal. En comen- cem a parlar?

Perque, en realitat, som els militants de la laicitat els que professem un res- pecte més gran per la religió de cada per- sona, quan volem que sigui I'expressió d'una consciencia lliure i no el resultat d'una imposició ideologica o política. Si. amb Pascal. hi ha coses que el cor co- neix i la raó ignora, deixem al cor la maxi- ma capacitat de sentiment!

N'hi ha que tenen molta bar- ra. I n'hi ha que, de tanta que en tenen, se la trepitgen. La barra, vull dir.

Són analistes, comentaristes. assagistes, periodistes. profes- sors de diferents coses que to- tes acaben en "ia", ben instal4ats en els seus trons de cbmoda superfluitat mediatica o dogmatica, ben convencuts de ser els millors descriptors de la

De la modernitat líquida als liquidadors de la modernitat ... Vicenc Molina Professor d'Etica empresarial de la UB

nostra realitat, és reconeixer la inevitable superació dels vells horitzons de la modernitat il.lus- trada, dels vells valors rno- derns ... Sí, si, dels vells valors rnoderns, pobrets! 1 diuen que cal superar aquells vells valors moderns perque eren massa solids. És a dir, massa durs, massa exigents, massa vinculants, massa corn- promesos. Eren, per tant, poc

nostra ubicació en el món, ben aptes per contribuir a explicar el arrepenjats en els taulells des d'on "pun- món després del canvi de paradigma que tualrnent" emeten opinió que explica el es produeix com a conseqüencia del pas raconet de realitat que -segons que a la societat postindustrial, globalitzada. diuen- observen. Un model que també ha estat definit com

N'hi ha que, aprofitant que a I'actuali- a segona modernitat (deixar enrere el ti- tat hi ha un debat conceptual sobre les pus de societat de producció industrial caracteristiques d'aixo que alguns ano- classica, i anar derivant cap al capitalis- menen "modernitat liquida", no dubten me de consurn i d'espectacle, tot allo que a actuar com a veritables liquidadors de passa després de la convulsió energetica la mateixa mo- produida pel dernitat. Perque N'hi ha que no dubten a actuar crack petrolífer el que volen és com a veritables liquidadors de 1973-1 974). carregar-se'n

de la mateixa modernitat La nova moder- I'esperit. .. nitat es fona-

Ara resulta que, en el debat sociologic, filosofic i 4 b - viament- politic, s'ha anat posant de rno- da afirmar que allb que és veritablement contemporani, 6s a dir, allo que indica que s'esta autbnticament "a la moda", en I'onada dels temps, al capdamunt de la gestació de les coordenades i parametres que ens poden permetre comprendre la

mentaria en la recurrent liquidesa dels principis i dels sistemes, en la continua permeabilitat de les idees i de les mateixes realitats so- c ia l~, sotrneses a un procés de perforació i desgast continu. Desgast provocat per I'imperi dels fluxos que s'interrelacionen en xarxa i que canvien constantrnent, sense tenir una forma previa definida,

que s'adapten, com els continguts Iíquids, mercats financers, qualsevol bestiesa que als continents ... -potser aniria millor dir- soni a idiosincrasia "cultural" de qualsevol ne contenidors- que més convinguin. grup- ... O bé, d'altra banda, corn la pos- Són fluxos d'informació -més o rnenys sibilitat d'arribar a un acord rnadur i res- buida, més o menys vacua- i de finances ponsable de caire democratic, que vinculi -especulatives, efimeres. és a dir, sense les accions dels individus solidesa, sense dedicar-se a cap inversió i dels grups per mitja d'una etica "indolo- productiva en el món real.. ra", superadora de les fixacions de les

Ens trobem instal.lats en la postmo- morals del dolor i de la renuncia, proposi- dernitat postrnaterialista o, com ara afir- tiva de I'accés humanista a la felicitat men amb con- -pero a la de tundencia, en Postmodernitat O modernitat líquida tots, és ciar, per- una modernitat caracteritzada per la inconsistencia que en tenirn els líquida caracterit- del^ valors que fonamenten les idees en zada per la in- comptes del sot- consistencia dels metiment a un valors que fonamenten les idees, per la codi de veritats morals tancades que, insubstancialitat dels anhels que confor- com sempre. respongui a un o altre siste- men les pautes de I'acció, per la dilució ma de relacions de poder. En aquest sen- de les expectatives que podien engrescar tit, una etica postconvencional, basada una mica el camí del progrés cap a cotes en els valors de la solidaritat democratica més altes d'alliberament, d'emancipació ... i ciutadana, ens pot ser útil enfront del re- Valors. emancipació. progrés? Doncs no. plegarnent comunitarista o del ressorgi- resulta que no: tot aixo pertany al vell ho- ment de les voluntats teocratiques. Aqui ritzó del somni il.lustrat. rnassa modern. pot haver-hi un pont entre el fonament Esborrat, doncs, per massa antic ... humanista de la primera modernitat i una

I aixo pot tenir conseqüencies de dife- de les percepcions possibles d'un enfoca- rent signe. Per exemple. es pot viure com ment més "tou" que no abdiqui del com- una tendencia a la relaxació absoluta en promis amb els drets de les persones. el terreny de la moral pública. corn la re- Ara. és clar. aixo tan sols és possible si lativització de tots els comportaments fem servir un cert metode de raonament i I'acceptació de tota mena de pulsions. "crític" -tan modern!- no gaire apte per com la falsa igualació de totes les op- als qui s'estimen rnés quedar-se només cions ... Perque pot semblar amb una sola versió de les coses ... que no hi ha cap valor "so- Perque alguns l i d que pugui servir d'aquests s'atreveixen com instrument de mesura i, fonts d'autoritat del seu per tant, que discurslnarració tot ha de ser ac- (i mira que és an- ceptat acritica- ment -1'augment de les desigual- tats, la discri- minació dels més dhbils, el sotmetiment J- Zygmunt de la política al : Bauman, caracter irra- ,~-

C . -. per exem- , ,A' cional dels ,.' ple. Com gai- \ , , ' ! l /

L '--,-: .9 ' '

rebé sempre, els generadors d'opinió són -i solids- que eren defensats per aquells interpretables, pero, la veritat, no penso que creien que es podia construir el futur que només vulguin dir aixo o, fins i tot, per mitia de la fidelitat als ideals, als vells que preferentment diguin el que es diu moderns valors il.lustrats. I que, per tant. que volen dir. Cesmentat Bauman. de per construir socialment la realitat res- moda actualment, malgrat ser fidel a la pectant aquells valors, calia prendre com- seva vella formació marxista, certament promisos. I actuar. És a dir, fer política. tan moderna 4 e debo-, afirma, entre al- Els que més defensen la liquidesa d'a- tres coses, que la liquiditat d'aquesta se- questa anomenada segona modernitat gona moder- creuen que. nitat ha posat Pot semblar que no hi ha cap valor com que tot en perill tots "solid" que pugui servir és tan efímer.

fluctuant i im- hu- corn instrument de mesura i, per tant, res a mans -persa- nals, íntims, que tot ha de ser acceptat acríticament dir, líquid) fraternals, la- com els flu- borals, intel.lectuals- substituits per ano- xos d'informació i de dígits financers, 49 nimes, efimeres i, evidentment, fluctuants sense més solidesa, cal renunciar a ad- 15 xarxes innominades. Liquidar els vincles quirir massa compromisos i, sobretot, a entre les persones -des de I'amor fins a intentar portar-los a I'agora pública. ES a la feina ...'- serveix per contribuir a la in- dir, cal renunciar a la política, a I'acció certesa, la fragilitat, I'empetitiment i la in- ciutadana organitzada. Diuen que, ara, satisfacció. I aixo porta a I'afany de més corn que tot ha de ser líquid, cal liquidar consum, com a única "solidesa" supleto- les velles fórmules d'articulació dels dis- ria. I qui en surt beneficiat? Senzillament, cursos -de les narracions, per fer-ho més alguna cosa tan moderna -també de versemblantment postmodern ..o era mo- debo- com el capitalisme en els seus dern líquid?- que s'adeien amb la de- comportaments menys efímers, mes du- mocracia institucional. També diuen que radors, més abassegadors. el que cal és inspirar-se en les no- Compreu, compreu, compreu, ves fórmules de partici- que, com més liqui- pació -liquides, per dem la moder- tant fluctuants i no

gens solides-, al marge de la de- mocracia de les institucions, al

marge de les or- ganitzacions, assu-

veureu mint la fluctuació episodica, efírne-

consumir de ra. de les inter- nou per tal d'ob- connexions que, tenir alguna cosa [- esporadicament, solida. serveixin per rela- Ara. aixo si. poc du- cionar individus radora.. . només al voltant

d'una "causa" diuen alguns, aca- concreta. Aixi, ba amb els vells \ \ diuen, és indi- somnis moderns ,,,\ ,, V , $

exemple, votar o no: aixo de les eleccions Quan aixo succeeix, acaba per guanyar i de la intervenció en les institucions, se- la dreta. és clar. Perque aquests si que gurament, és rnassa solid. És rnillor sen- creuen en alguna solidesa -la dels privi- tir-se líquidament enganxat a alguna de legis, la de les velles morals del dolor, la les formes participatives que la liquidació d'alguns diners que, per molt liquids que de les velles idees esta encunyant. sernblin, acaben per ser d'allo més solids.

Gairebé sernpre aquesta renuncia a Anem arnb cornpte, doncs, amb les in- I'acció política organitzada és promoguda tencions -efirneres, rernotes, liquides?- per privilegiats d'aquells enterra- als quals tant Liquidar els vincles entre rnorts que, volent se'ls en refot . les persones serveix per contribuir liquidar la rnoder- quant i corn s'in- 'a la incertesa, la iragilitat ... nitat, el que estan verteixi en ense- fent, en realitat. nyarnent públic, és liquidar les en sanitat, o com s'irnpulsi o s'aturi I'ex- nostres perspectives d'acció per tal de . . tensió de les llibertatscivils i dels drets construir socialment alguna cosa. socials. 1, a base de liquidació de valors En positiu. Perque la construcció i insistencia en la liquidesa. desvirtuen necessita d'algun fonarnent rnés aviat I'efecte de la participació electoral ... solid. O no?

humanos e.- Vida liquida

1. Baurnan. Zygmunt. Amor liqiiido Acerca de la fraailidad de los vinculos

L ~ a d r i g FCE. 2005. Barcelona: Paidds, :

Baurnan. 2. 1006

el monografic Lyotard, Marx i el camarot postmodern

Joffre Villanueva Llicenciat en Ciencies polítiques

Ho admeto: sentia curiositat

E combinaven conceptes topogra-

i vaig llegir La condició postmo- fics, filosofics, antropologics, derna'. de Franqois Lyotard, que histbrics i estetics. Tipus "la im- s'ha de ser masoquista. El re-

49 plosión de los centros urbanos 17

sum es que no s'entén res. en el yo-todo produce una exfo- S'identifica la modernitat amb liación (a)histórica de la dimen- uns papus que es diuen "grans sión tribal que reducen las in- relats". se'ls hi busca un error cógnitas a una sola: pit o argumenta1 de tipus lingüístic ~u ixa?"~. Tenia la sensació que que els desconnecta de la reali- Foucault anava fent salts de tra- tat i patapam! Ja hem mort el peci i piruetes argumentals sen- papus! Ni el David, ni el se solta ni volta i se'm va cansar Manelic, ni Frodo Bolsón, posi la vista. A prendre pel sac, un Lyotard a la seva vida i espolsi's els doncs, si no I'entén ni el Chomsky! La fantasmes tronats de les golfes. darrera lectura (després d'algun altre Ili-

Un any abans, havia recollit de casa bre i diversos números de la revista d'un amic un llibre que es diu Problemas Archipiélago) va ser Impostures intel.lec- de legitimación en el capitalismo tardíd. tua1s6, una resposta esclaridora a tanta Vaig veure que era del Jürgen Habermas faramalla. i vaig pensar que seria una cosa bona de De tanta incursió en territori postmo- Ilegir. pero va resultar ser infumable. dern, pero, algunes idees sí que n'he arri- Temps mes tard vaig veure que era una bat a extreure. La primera, que la crítica resposta a La condició postmoderna. O al projecte postmodern parteix de gent sigui, jo masoca per llegir i I'Habermas que no ha entes que és la modernitat. encara més ~ e r Bé. si la moder- respondre i en- Chomsky deis que el1 no tenia cap nitat la reduim al trar en el joc. De desacord amb Foucault, marxisme-leninis- tanta tribulació me, el colonialis- me'n va salvar el basicament perque no I'entenia Chomsky, que en massives i la m i - una entrevista deia que el1 no tenia cap quina de vapor, doncs potser sóc jo que desacord amb Foucault, basicament per- no I'he enteca. No deixa de ser ironic que que no I'entenia3. Em va tranquil.litzar algú consideri que la modernitat entra en molt, perque també havia intentat llegir crisi per la impossibilitat de les seves ba- La genealogia del racism@ i se'm feien ses teoriques, els grans relats de marres. molt feixucs aquells paragrafs en que es d'explicar-ho tot. És molt deshonest re-

cordar-se'n d'un il.luminat com August doncs que potser no paguen la pena. I si Cornte o de la pitjor lectura marxista i a tu el que et rnola és la revolució de dalt oblidar-se de Hume, Locke, o Stuart Mill a baix i de dreta a esquerra (o de baix a (d'aquests s i que se'n pot recomanar la dalt i d'esquerra a dreta, no vull ser jo el lectura. perque se'ls entén quan es- que imposi models), doncs que potser no criuen). Que no es pot explicar tot, és són tan importants, que arnb una mica de una premissa racionalista. nornés I'irra- paciencia i quatre teories ben sofistica- cionalisrne religiós o filosofic poden pen- des trobarem la contradicció definitiva del sar que hi ha respostes a totes les pre- sistema de poder i tot saltara pels aires. guntes. Si cada De manera que no individu té conscien- Al camarot ~ostmodern. cal dir que ets cia, no hi ha possi- 1, Internacional siha fet verb, d'esquerres, aixo bilitat d'establir una carn i serpentines nornés és una con- veritat universal, venció. No cal oraa- corn a rnínim pel nitzar-te, reflexiona que fa als principis morals. Del que es a casa teva i quan surtis al carrer ho tracta és de construir un ordre social que veuras tot més clar. No cal que t'indignis garanteixi que la consciencia d'un no amb la pobresa, la humiliació o la tortura, s'irnposi a la de la resta. La democracia, la dignitat és un concepte petitburges. en diuen, és un invent que no acaba de I tens al pobre Habermas buscant els convencer als postmoderns. Suposo que problemes de legitimació del tardo-capita- es perque la democracia s'ha de construir lisrne. Si Jürgen, uns problemones de co- sobre un rninim cornu denominador de Ilons, el mur va caure cap a I'altre cantó valors i sobre la possibilitat de contrastar- i el que hern viscut és una al.lucinació los a partir d'un debat racional. I si la raó col.lectiva. ja se sap que aixo de la post- és un altre papus ... modernitat consisteix a pensar que res és

La segona conclusió és el que sembla sinó tot el con- que si entres en territori trari. De fet, vivirn la utopia postrnodern pots sortir-ne socialista. el millor dels considerant que si els mons. Jürgen, no ho has Drets Humans són un entes. Al camarot postmo- constructe social d'una . dern. la Internacional s'ha fet epoca determinada, verb carn i serpentines 1

b

1. Lyotard. Jean-Francois. Angle Editorial 2. Habermas. Jürgen. Editorial Catedra 3. "Mai he conegut ningú que fos tan completament amoral. Generalment quan es parla amb algú, hom su- posa que s'hi comparteix algun territori moral. Amb el1 em vaig sentir, no obstant. como si estigués parlant amb alqú que no habites el rnateix univers moral. Personalment em va resultar simpatic. Pero no el vaig po- der entendre. como si fos duna altra especie o alguna cosa aixr 4. Foucault. Michel. Ed. La Piqueta 5. Els autor5 castellans hi afegeixen un toc de gastronomia o de tauromaquia. per allo de no ser menos 6. Bricrnont. Jean i Sokal, Alan. Ed. Ernpuries

Postmodernitat i antropologia

Josep Sellares Antropoleg

És en Franz Boas qui va enlaire en Marx i la seva obses- desmantellar el discurs pseudo- sió per la lluita i control de la in- cientific sobre I'evolucionisme fraestructura corn a motor so- unilineal i el progrés indefinit,

49 cial, en darrera instancia. de les 19

tan estimat pels pensadors del societats: o la demostració, feta segle xix i tan útil als governs per May Douglas, que la unicitat colonials i les classes dirigents de I'ésser huma, com a individu dels paisos industrials, i que va moral en acció. és una creació introduir la intersubjectivitat que relativament moderna i profun- va significar la fundació de I'an- dament fragil creada per raons tropologia com una practica jurídiques lligades a la propietat, científica moderna. són, entre d'altres, aportacions

Caparició de I'Altre crea essencials de I'antropologia. I'axioma basic de I'Antropologia, el relati- Lamentablement, la descoberta d'en visme cultural, base de tota I'epistemolo- Godel de la impossibilitat de la compren- gia i deontologia de la disciplina i, amb sió global del nostre Univers en matema- aquesta, tot i que encara no es formulat. tiques, la formulació de la teoria del caos apareix el concepte de constructe cultu- en física, i el fracas de la construcció de ral, és a dir, estructures socials que es I'home nou, tant en el camp feixista com consideren "naturals" i que, en realitat, en el comunista, que destrueixen els són simples creacions culturals basades grans mites de progrés de les societats en fets físics sense occidentals, derna- cap relació. Estructures socials que nen una fórmula

La feina poste- es consideren "naturals" que vesteixi I'home rior va consistir en liberal, sense in- la destrucció d'allo simples creacion~ culturals teres a transcendir que es veia com a bases indissolubles de I'home com a enti- tat, i que, en realitat, constituien parts del constructe occidental de I'Home Modern. Així, la feina d'en Malinowski, demostrant la inexistencia del complex d' idip freudia en moltes societats d'estructures paren- tals diferents de la nostra; la feina dels antropolegs marxistes en les societats de caqadors recol.lectors, deixant amb el cul

les seves limita- cions i, ara, un cop demostrada la vacui- tat del concepte de progrés, sense objec- tiu vital. És en aquest context que el relativisme cultural explota demolint qual- sevol altra consideració ideologica.

En I'antropologia la postmodernitat arriba, no a explicar les realitats analitza- des en etnografia, sinó a interpretar-les. I és d'aquesta manera quan, a banda de

saber que iina rnateixa cultura o cornuni- gistes demanessin la reintroducció de\ vi- tat genera interpretacions diferents dels rus de la verola. en nom de la defensa de rnateixos costurns, des del punt de vista la biodiversitat. de les dones, dels pobres. dels rics o Malgrat aquests problemes, les eines dels hornes, tarnbé es descobreix que en d'observaci6 de I'etnologia i les analiti- genera de diferents depenent de la figura ques de I'antropologia, encara poden aju- de I'antropoleg que dar la cornprensió fa l'estudi'i detotes de I'Altre i del seu les seves cir- Tot estudi és només funcionament com curnstancies ~erso - un discurs sobre la realitat, a societat. En can- nals. El resuliat es sense forca explicativa vi. els discursos que tot estudi és gasosos de rnulti- nornés un discurs culturalitat, inter- sobre la realitat. sense forqa explicativa culturalitat i altres mandangues, arnb que ni, sobretot, comparativa arnb altres. sociolegs i polítics illetrats ens il,lustren

En aquest context, I'antropologia no continuarnent, no perrneten discernir la ha pogut generar un discurs, prou potent diferencia entre el que es una constatació

20 per clarificador, de I'error en la de la diversitat de constructes culturals i rnanipulació i ús dels seus la seva utilitat per articular societats di- conceptes des d'un punt de verses i les relacions entre diverses vista politic, quan aquests societats, i el que és la manipulació eren simples categories de constructes culturals per irnpo- cientifiques. Per entendre- sar o mantenir deterrninats privile- ho: és corn si els ecolo- gis enrnig d'un conflicte 1

I

Cestetica de la postmodernitat

Vicen~ Molina Professor d'Etica empresarial de la UB

No. No n'hi ha prou arnb els d'assolir; tendencia a I'atomitza- cornentaris, reflexions i judicis ció i fragrnentació de la cons- critics al.lusius a I'etica postmo- ciencia ciutadana; renúncia a la derna. D'aixo, directament o no,

49 mobilització, política o sindical, 21

n'hem parlat -i, sobretot, escrit amb I'excusa de garantir I'ocu- (perque resulta que tot ja és es- pació d'algun lloc de treball que crit ... !)- a bastament. encara cregui que pot competir

El paradigma de la postmo- amb la Xina (on es fan cinc dies dernitat pot situar-se, entre al- devacances percadadeu anys tres consideracions més o treballats, corn a maxim! -es- menys fugisseres, en el marc de tranys miracles del "socialisme les interpretacions culturals de de mercar quan és conduit pels I'actual etapa d'evolució (si no hereus de I'estalinisrne ...). És a és que es tracti d'involució) del capitalis- dir, campi qui pugui ... me. Capitalisrne financer transnacional, Cestetica postmoderna tarnbé respon capitalisme de consurn i d'espectacle efí- a aquests plantejaments. Basada en el merque ha anat substituint el classic ca- pensarnent debil, la Ileugeresa, I'hiperin- pitalisrne industrial, de producció. seguint dividualisme i la fredor ... Per tant, deixant el ritme de la globalització. I aixo - ja ho a part la tendencia postmoderna a enfo- havíem comentat- ha comportat serioses tre-se'n dels avenqos defensats, Iluitats i, amenaces per a la democracia: substitu- en alguns raconets de món. aconseguits cid dels referents polítics pels economics; pels compromisos dels comportaments autonomia de I'especulació financera en inspirats en I'etica de I'humanisrne libe- relació arnb el conjunt de les estructures ral/socialista (podem intercanviar I'ordre economiques i so- dels dos adjectius o cials: sotrnetiment. Aauella olor esvaida. substituir-ho per eti-

~ - - - - ~ ~~.

en definitiva, dels queja no recorda de com ca civil republicana),

afers públics -' de la era Igectiu quan era jove ... tarnbé hi ha motius consciencia ~úb l i - ~ e r sentir-se amb ca- a ~'economia, i dret al rebuig estetic declivi i deteriorament de la política; limi- d'aquest paradigma postmodern ... tació de les llibertats civils 4 perill que Perque, quins són els seus colors, aquesta limitació compti arnb possibles i quina la seva Ilum, i quina la seva olor? fonamentadors o argurnentadors- per la Aquests colors d'un mediocre gris por a la inseguretat; restricció dels drets metal.lic, aquesta llum inspirada en un socials i laborals que tant havia costat neó que s'ha oblidat dels tons pastel,

aquella olor esvaida, que ja no se'n re- gats, en comptes de la poesia. Les imat- corda de corn era I'estiu quan era jove ... ges petites i en solitari, en comptes de La fredor metal.lica ha anat substituint I'auditori públic. La cel.la, en comptes del I'escalfor de la fusta i dels tons vius. carrer. Mirern com són la rnajoria dels locals de 1, per acabar-ho d'adobar, alguns, moda. els edificis emblematics. els cen- confosos. entristits, seduits. no paren de tres comercials, on I'estetica brutalista consumir i consumir cada cop mes del (segons sembla. Ricard Bofill en va ser rnateix. ornplint-se de materials que ne- un dels primers executors, avant-la-lettre) cessiten ser endollats i que, amb tantes caracteritzada per voltes que fan els l'exposició directa, Cendoll permanent en comptes de cabiejats deis en- sense cap embe- la improvisació, I'energia creativa, dolls, els acaben Iliment, dels mit- la recerca dins d'un mateix encerclant, enca- jans constructius i denats, a la cadi- dels rnaterials i ra des d'on. arnb estructures de caracter tecnic, desplaca aspiracions universals, intenten veure (no tirnids intents d'harrnonia, o de caliu. La sé si entendre) el món ...

22 fabrica, el despatx, la sauna o els box de l. aixi, ni acaben de convertir-se en tal1 hospitalari, amb mobiliari metal.lic, en éssers hurnans més Ilestets. rnés felicos comptes de I'arnuntegament acolorit i car- i més Iliures, ni. perque no els dóna nós de les vides vives. El plastic. els fer- temps. no surten més al carrer. Recordeu ros.. . Cendoll permanent a qualsevol xar- qui era que deia: "la calle es mía"! xa, en comptes de la improvisació, Esperem que la paradoxa postrnoder- I'energia creativa, la recerca dins d'un na no acabi permetent que el vertigen im- mateix. la tertulia, la veu vinculada a les mediatista i desvinculat de pers- mirades i als gestos. La pretensió de co- pectiva historica ens dugui a neixement rnitjancant I'aillament, sota f.- renunciar a sentir-nos. no- I'excusa d'una pantalla o d'un xat, d -->

8. ' , saltres. els únics amos del en comptes del tast directe de la !*' " , i . . carrer. I de les Ilurns, dels carn i del gust per correr el 4 :. %,,~.

'+ev ,, ,,/ - > > -2-%

vents, dels colors i de risc d'equivocar-se quan I . la flaire dels ternps. es vol aspirar al 6:. t . ', Per aixo no m'acaba descobriment. Els .. { , , , , .,; : : , , . 1 , &,A,

y8, \ de fer el pes la post- arxius descarre- .,,:.+ ,.L? i & ,- - ' rnodernitat ... -,

v,d 1 b

. ,' .. . .

Em proposo fer un paper pe- dagogic, a risc que el resultat fi- nal sigui criticat per simplista i superficial, que traci un esbor- rany que ens ajudi a entendre per que ens diem "progressis- tes" i per que s'ataca la idea de progrés i conseqüentment les persones i els partits politics que es defineixen com a pro- gressistes. Quina és I'arrel fi- losofica o oolitica d'aauesta oos-

Per que la postmodernitat ataca la idea de progrés?

Oriol lila Politoleg

,~ tura? La pbstmodernifat, que defensa la fi de la historia, del desti i de qualsevol idea que dibuixi un escena- ri de futur més lliure o fraternal o qualse- vol altre valor que se'n digui o intueixi universal.

A la nostra societat hi ha debat d'idees perque hi ha idees contraposa- des. Punts de vista diferents de com i perque succeeixen les coses. pero el que és més irnDor-

La postmodernitat no reconeix a la raó. autoritat o legitimitat per decidir com han de viure els individus i quins valors són millors que d'altres. Cideari del Movirnent Laic i Progressista beu de la tradició racionalista i de la defensa dels valors universals. Creu en I'indi- vidu i en la seva emancipació en contraposició al dogmatisme d'una veritat suDrema. Creu. tarnbé, que la liuita pels drets

humans individuals i col~lectius ha estat, historicament, la lluita per la Ilibertat, pero pera la postmodernitat no hi ha "relat" historic que ho justifiqui, perque tot és un escenari fals construit a partir del Ilen- guatge que articula una falsa trama.

Quan ens definim com a progressis- tes, estem defensant una filosofia concre- ta. No hem d'entendre la paraula "filoso-

fia" com a quelcom tant. de com hau- postmodernitat no reconeix abstracte. cornplex rien de ser. A par- o allunyat de la tir de la nostra a la raó legitimitat per decidir vida, Una fi. educació. configu- quins valors són millors losofia és una for- rem un "ideal" en ma d'entendre'ns a el nostre imaginar¡ -vol dir que som més nosaltres mateixos en el rnón que vivim. d'esquerres. o rnés de dretes, que creiem Historicament, les "filosofies" han defen- més en uns valors que en d'altres, que sat unes idees en contraposició a d'al- defensern més o menys I'extensió de tres. Quan ens definim com a progressis- drets. etc. La postmodernitat és un con- tes creiem que sota I'exercici de la raó i junt abstracte d'idees i teories, que rebut- I'experiencia serern capacos de construir gen la base ideologica d'aquells que de- comunitats habitables on I'individu sigui fensen que es pot transformar la societat. respectat pel simple fet que és individu.

Vingui d'on vingui, pensi el que pensi. Cindividu ha de ser garantia de la seva protecció, independentment de la seva creenca, origen, ideologia, etc.

Aquesta concepció neix amb I'individu modern, aquel1 que ha de definir i decidir sobre la religió, la moral, les Ileis, I'Estat. És I'individu qui estableix les regles. No hi ha moral sota la qual I'home s'hagi de doblegar. lqual

derns com el terrorisme, perque entenen com a tal I'acte d'imposar a I'ésser una mena de violencia. Els totalitarismes i barbaries del segle xx posaran en entre- dit la raó com a justificació de la pau perpetua entre homes i dones.

El racionalisme entrara en crisi com a conseqüencia de dos corrents que qües- tionaran els fonaments de la modernitat:

la filosofia analiti- - - que la moral, cap Des d'un punt de vista polític Ca 'enomena- forma d'Estat no lisme existencial. ha de ser accep- la postmodernitat pren forma El primer corrent tada irremeiable- de neoliberalisme oue triomfa a fi- ~- ~ ~~ .. . ~ ~

menten nom d'una autoritat divina. D'altra banda, no es fins I'arribada de la Modernitat que a I'individu se li reconeix la legitimitat per expressar lliurement les seves opinions i que, gracies a unes regles establertes i acceptades, es pot governar i finalment comportar-se. A partir d'aqui, es validen uns sentiments que nosaltres anomenem progressistes i que articulen un determi- nat model de ciutat -polis o comunitat. Només aixi, diu el subjecte modern o uni- versal, I'home podra viure en pau. El ma- xim exponent d'aquesta tesi és Kant. Per a ell, els individus son capacos d'autode- terminar-se i de construir un futur. Defensa que el futur no esta escrit enlloc i que esta per fer. Potser sona massa pretensiós pensar-ho. pero sera justa- ment contra aquest home que sorgira la postmodernitat.

Fichte, deixeble i continuador de Kant, defensa que la historia és un espai obert per definir i només I'home és capac de fer-ho. Tot ho fan els homes. I en aquesta empresa tenen dues opcions: o ser-ne conscients i, sabent el que volen, lluitar per aconseguir-ho, o deixar que d'altres ho facin per un mateix. Contra el que re- presenten Kant i Fitche Iluitara el postmo- dernisme. De Fichte diran que el seu plantejament condueix al terrorisme per- que afirma que I'individu s'imposi a la co- sa, a les coses -sigui la societat o la na- turalesa. Que les idees s'imposin a la voluntat de I'individu és per als postmo-

nals dels anys 70 i principis dels 80, I'analitic, defensa que la filosofia no ha d'argumentar valors mo- r a l ~ ni defensar opcions politiques, no-

49 més s'ha de limitar a analitzar el Ilenguat-

25 ge moral. Aixb la fa una filosofia aseptica i gens compromesa amb la realitat. Un dels seus referents és Wittgenstein.

El segon corrent, el fenomenalisme existencial, de qui Heidegger en formaria part, penca en principis d'identitat i de no contradicció. Proposa no pensar I"'ésser", ni el seu "futur" Aquest plantejament és perillós perque podria acabar justificant el nazisme -que és del que s'acusa Heidegger- perque acaba dient "a I'ésser no li podem imposar ideals, ni destins", així doncs, no podem prometre un futur de més Ilibertat. Aquests corrents de pensament, que critiquen la raó, son el terreny abonat a la postmodernitat, que pretendra aparcar la "historia" i amb ella, I'individu en la historia. Afirma que la filo- cofia no pot defensar opcions politiques. No vol dir a la gent el que ha de fer. La fi- losofia només es una activitat, no pas una doctrina que no vol prescriure res, ni proposar, ni aconsellar, només descriure el que passa. En el fons, critiquen que no estem pensant la realitat perque. en certa forma, I'estem falsificant. Heidegger diu que a 1'ésser no li podem imposar des- tins, perque fer-ho seria violent. Només hem de fer que es manifesti com és, sen- se limits, fins i tot en les seves perver- sions!. I ho hem d'acceptar perque la rea-

de la postrnodernitat, que hauriern de sa- planteja i treure'n les propies conclusions ber explotar: si aquest home ha mort, per cense apriorisrnes ni dogrnatismes. que haurien de preocupar-se per ell? Nornés caldra tenir present un aspecte: Perque finalment, voldrien que aquest I'irnrnobilisrne rnai no ha estat un aliat per home no pensés, que no actués. que no aquells que pensern una societat rn8s resistis. Iliure. més autosuficient, més emancipa-

No gosaria defensar hermeticament da. Per aixo, corn defensava un professor cap conclusio sobre que és I'ideal a se- de I'escola de Frankfurt, posern a prova guir en un rnovi- les nostres idees, rnent corn el nos- L'immobilisme mai no ha estat interpei.iern-les tre, que pretén un aliat per aquells que pensem i 00 les dogrnatit- canviar el rnón en una societat rnés lliure zern. Fer-ho seria des d'una realitat corn rnantenir de la qual en aquel1 vell bati de som critics. Fer-ho seria contradir-me casa, -que conservem hivern a hivern amb la mateixa naturalesa perque és confortable i comode-, de I'MLP i que ens tanqués I'oportunitat de Cadascú haura

49 renovar-lo, perque rnalgrat tot. per 27

d'analitzar, cons- molt que I'apre- cientment i Iliure, ciern, és vell allo que hom li

Jorge Wagensberg

Vicenq Molina. Joffre Villanueva Espai de Llibertat

Jorge Wagensberg és doctor en Física per la Universitat de Barcelona. bs director de IPrea de C ihc ia i Hedi Ambient de la Fundació .la Caixa". 49 Autor, entre altres, d'obres com Nosotros y la ciencia i Ideas sobre la compleji-

dad del mundo, ha impulsat la divulgació d'una vició rigorosa i amable de la ciencia.

29

-En el context d'una deterrni- I'autoritat de qui les proposa, i la nada poshodernitat s'hi pot tro- ciencia, en canvi, es basa en el bar una certa crisi de confianca dret que tenirn a revisar-ho ab- en la idea de progrés -propia solutarnent tot. La idea del cien- dels valors de la Il~lustracio-. . . tific és. fins i tot, faltar al respec-

La ciencia, e l pensament cien- te als seus mestres, dubtar de tífic, el metode cientific, n'han tot principi d'autoritat. Per aixo patit alguna rnena de conse- els cientifics no tenirn fotografies qüencia? dels grans rnestres ... (al4udeix - Entenent el pensarnent cienti- a la sobria decoració de la sa- fic corn a rnetode. jo penso que la) ... perque ens els hern de no. El rnetode cientific sorgeix, carregar ... 1, després. també fa tal com avui I'entenern, amb el falta un minim de sentit de I'hu- Renaixernent. Abans no es pot parlar de mor, perque no sigui que la veritat que metode cientific perque era més irnpor- descobreixes es converteixi en dogma ... tant I'autoritat "que deia la veritat" que no Per aixo penso que la ciencia esta bas- pas la realitat en si mateixa. tant protegida davant les creences i les El metode científic no esta influit per ideologies pel seu propi metode. ideologies perque, en esencia, es carac- teritza per construir coneixement arnb la - Aixo sembla una resposta prou contun- mínima ideologia possible. Jo tinc un afo- dent a les tesis creacionistes que, en teo- risrne que ve a dir: Ha, volen utilitzar les esquerdes del Tjnc un aforisme: les esquerdes un llenguatge vin- coneixernent cienti- del coneixement científic culata aparences fic s'omplen arnb cientificistes.. . pasta d'ideologla. s'omplen amb pasta d'ideologia - En aquest cas hi La manera de fer ha una cosa irnper- ciencia és independitzar el coneixement donable, i és que fan servir el prestigi de de les creences. Creences serien aque- la paraula ciencia, dissimulant el fet que Iles veritats que tu acceptes en funció de ells no utilitzen el rnetode cientific. En

realitat, tant el creacionisme com la ver- més cert del món es que és incert. En el sió moderna de I'anomenat "disseny in- cas dels creacionistes fins i tot dubto de tel.ligent" és un intent de salvar la literali- la seva bona fe: tenim registres fossils de tat d'uns textos sagrats. I aquí hi ha el milers de milions d'anys ... Interpretar que problema. perque els textos sagrats son aixo són les restes d'una gran paella o contradictoris, tots en general: si hi ha la que els ha posat aquí déu, a veure si ens veritat A. tarnbé hi ha la veritat no-A, i equivoquern i ens agafa amb una falta de sempre pots tirar ma de la que més et fe ... El que puc dir, clarament, es que no convé. El fonamentalisme creu tenir la ca- són cientifics perque no accepten els tres pacitat exclusiva principis fonamen- d'interpretar En el cas del dissenv intel.liqent tals de la ciencia, aquests textos volen salvar ~ i tera~ient un fext que són I'objectivi- sagrats. Fa poc tat, la intel.ligibilitat vaig fer un co- escrit fa rnilers d'anys i el sentit dialectic mentari al Genesi ... A la Biblia, els primers dos ca- pitols parlen de la creació del món, i aixo es va escriure fa tres mil, quatre mil anys ... Mentrestant. ha evolucionat la ciencia i ens trobem arnb contradiccions entre el que diu la ciencia -la cosmolo- gia, per exemple- i afirmacions dels tex- tos sagrats ... Si entenem els textos com una forma poetica d'interpretar la realitat, doncs es una cosa. fins i tot els creients més convenquts estan d'acord en que el món no es va crear en set dies, en qué el temps no és rnés que un parametre d'a- proximació a la idea de déu. perque les coses no estan ordenades: primer surten les plantes, i després el sol, i aixo no pot ser perque les plantes fan la fotosintesi ... En el cas del disseny intel.ligent hi ha una voluntat de persones que. indepen- dentment dels coneixements que puguin adquirir pel metode cientific. volen salvar literalment un text escrit fa milers d'anys ... I aixo que hi ha coses en les quals podem estar d'acord ... Per exem- ple, Ronald Reagan va dir: "el darwinis- me ... bah!, només és una teoria cientifi- ca ...". Excepte el "bah!..:', nosaltres hi estariem completament d'acord. ES clar que és una teoria científica. i que s'ha anat refinant, en molts aspectes, i potser d'aqui a un temps la veritat vigent pot ser una altra.. La ciencia serveix per incitar a la incerte- sa. El que no pot ser és que la realitat si- gui canviant i la veritat no ho sigui: el

de la realitat. Pera ells és més important la veritat que de- fensen que no pas la veritat "veritable". En ciencia tenim corn a prioritat la veritat i ells només fan servir els arguments que els poden afavorir, menyspreant els al- tres. Un advocat defensor, per exemple, pot contractar detectius per buscar. no- més, arguments en favor del seu cas. El "disseny intel.ligent" només busca argu- ments en favor d'una "veritat". No és el cas del metode cientific. En I'evolució biologica, si algun dia trobem exemples que ens diuen que Darwin no té raó, doncs Darwin no té rao.

- És clar, aleshores, tot i que sembli massa simple, quan trobem algú -gene- ralment nordamerica- que s'atreveix a dir coses d'aquestes, ¿és una qüestió de pura ideologia? Es manipulació per ~n - teres politic o economic? - No ho sé, perque mai no he tingut con- tacte amb aquestes persones, pero. corn a minim, és que estan interessats nornés en "una veritat". Pot haver-hi interessos privats, pero sospito rnés aviat que hi ha unes ganes de defensar una ideologia determinada.

- ¿Serien actituds paral.leles a les d'al- guns sectors politics i eclesiastics d'aqui, en relació amb la investigació científica amb cel.lules mare, amb embrions.. . ? - Si. Jo vaig participar -en el seu mo- ment- en aquest debat. Ara ja no és un

tema actual, perque ja no cal treure les cel.lules mare de I'ernbrió, pero en aquell moment era I'única possibilitat i si que hi havia resistencia que venia de I'Església, i d'altres creients d'altres idees. que te- nen por que es pugui intervenir, modifi- car, alterar tot el que es pugui anomenar un ésser huma. El problema és que en la realitat els limits no són nitids, pero en I'etica sí. En I'etica, la frontera és niti-

espais de debat, espais creibles de de- bat ... Si és una església, no sera creible per als cientifics, si ho es una Universitat, potser no ho sera per als religiosos. Una bona idea, per exernple, és utilitzar la xar- xa de rnuseus de ciencia, sense connota- ció ideologica previa. Els problemes de I'etica cientifica, com els del dret i la cien- cia, són problemes nous, i no n'estem en- trenats. Per exemple, arnb el dret, durant

segles, la veritat da. Les normes L,, norme~ &tiques fruit d'un jurídica i la veritat etiques són fruit científica no s'han d'un pacte i, en pacte i, en un Estat de dret,tothom trobat, Perque una una societat de- ha d'entrar en aquest pacte cosa és la veritat mocratica, en un d'un robatori o la Estat de dret, com el nostre, tothom ha disputa d'una herencia, i una altra és la

49 -. d'entrar en aquest pacte, també veritat d'un metabolisme cel.lular o de la 31 I'Església, per descomptat, i els altres trajectoria d'un planeta ... Amb els col.lectius. Es tracta que aquesta frontera transgenics, amb I'eutanasia, amb els ex- no la trepitgem. Quan I'ovul no esta fe- periments de clonació, amb el ciberespai, cundat, aixo, clarament, no és un ésser ens trobem amb problemes que afecten a huma. Pero és arriscat definir que un em- les creences, al dret, a la ciencia ... brió es, potencialment. un ésser huma. Perque també ho és, potencialrnent, un - Fins ara no era possible i, per tant, no espermatozou ... I si un horne perd, en calia. Pero ara que sembla possible clo- una pol.lució nocturna, quatre-cents mil nar una persona, ¿com forgem el pacte espermatozous, no podem dir que és un per aclarir si aixo és o no és lícit? ¿Oui genocida ... En aquell rnoment, la ciencia posa la mesura de la Ilei? va pactar: un ovul fecundat que encara - La llei I'hem de fer nosaltres. Sempre no té c e ~ e l l , no té encefalograma, doncs que hi ha una nova tecnologia, una nova no és un ésser huma. Si I'encefalo- grama pla serveix per identificar la mort, doncs per que no també instal4ar els prirners sisternes al comencarnent? ES una de gas natural a les cases, discussió en la que s'ha de hi va haver panic: tenir a

casa un combustible que pot explotar! Pero el be-

I'Església tingui una opinió, nefici era enorme: no anar a buscar Ilenya, tenir

sernpre energia a casa ... ció EsglésiaIEstat. És De fet, no és que, ja ara. es

pugui clonar una per- sona, pero quan hi ha I'alternativa, hi ha també la pos- sibilitat d'un de-

Ileis d'abans, perque abans no existia aquesta possibilitat. Com passa, per exemple. amb els delictes per Internet, que abans no existien. Clonar una perso- na sera un delicte per a molts, i potser per a molts altres no. Pera mi ho seria. Primer, perque hauriem de tenir la tecno- loqia suficient per no fer un monstre.

- '1 no hi ha tambe el perill, com va pas- sar, per exemple, amb les prirneres ulle- res, que alguns avencos científics corrin e l risc de ser condemnats sense coneixe- ment de causa? - Aixo passa sempre que hi ha algun avenq cientific. Fins i tot, gent molt culta, com Hans Maanus Enzensberoer. fa una "

o ber no patir el critica de la targeta mateix tipus de de credit, dient que malaltia, o alguna La solució més raonable és tenir seria com la cosa encara pit- totes les alternatives possibles Gestapo electroni- jor, que la PerSo- perque, en cada moment, puguem ca. perque et PO- na clonada. utilitzar la més sostenible den seguir els pas- Segon: ¿quina sos ~ e r mitia de la utilitat te;n clon? ¿tenir un fill igual a un altre que s'ha

32 mort ... ? EI risc és moit gran, perque es poden predeterminar caracteristiques. Un dictador. per exemple, pot decidir: bé, vull tenir clonics que rnengin poc, que treba- llin molt, que siguin obedients ... I aixo es podria dissenyar geneticament. Aixo hau- ria de ser un delicte. No veig quina utilitat pot tenir ... Amb perdó, el sexe és molt més divertit! I funciona millor i amb més garanties, perque portem molts milers d'anys d'evolució. En una societat democratica moderna és important que tots els governs puguin sa- ber que aixo és possible. Si ara surt un "doctor No" que fa una cosa d'aquestes, la gent culpabilitzaria la ciencia. I aixo és injust. Perque, per exemple, si hi ha un assassi que porta un ganivet d'una ferre- teria, a ningú no se li acut culpar el ferre- ter, perque tothorn comparteix aquest risc. Si passes per davant d'una ferreteria i veus un ganivet amb el que se li pot ta- llar el col1 a una persona. assumeixes aquest risc i en prens la responsabilitat. El que no es pot fer en ciencia son inves- tigacions secretes. Jo crec que Los Ála- mos, quan es va dissenyar la bomba ato- mica en secret, va representar una ruptura clara. La comunitat científica té clar, i els paisos democratics també, que no hi pot haver investigació secreta. El perill, crec jo, són els paisos no democra- tics, on aixo pot no tenir cap control.

targeta de bredit, on has anat, on has estat allotjat ... Després de trenta anys s'ha demostrat que aixo no era veritat i que la targeta de credit et dóna Ilibertat: si no tens diners, et dóna com un credit per uns dies ... Aixo vol dir que sempre que hi ha una in- novació -i aixo és bo- s'han de valorar els riscos i els beneficis ... Les centrals nuclears, per exemple, ens han fet molta por, pero ara ens en fa molta més el C02. I aixo que vol dir? Que hem d'inver- tir molts més diners en la seguretat de les centrals nuclears perque el risc sigui practicament zero, perque I'altre sistema convencional és pitjor: I'augment del C02 i de les temperatures pot provocar uns cataclismes terribles. S'ha calculat que. si aixo va malament. podem tenir cinc-cents milions de persones que siguin refugiats climatics, persones que fugen desespera- dament de Ilocs on ja no s'hi pot viure, amb catastrofes enormes, guerres ci- vils ... Si abans deiem no a les centrals nuclears, ara haurem de dir que es millor garantir-ne bé la seguretat i la protecció. El que no es pot fer és deixar de conver- sar sobre tot aixo i que el ciutada no tin- gui el coneixement com una prioritat.

- ¿ Hi ha temps material per a les ener- gies alternatives? - Ceolica ja és una realitat important. i forma part del paisatge. Hi ha una cosa segura: els combustibles fossils tenen da-

ta de caducitat ... És un problema d'esca- els altres ... Aquesta és una generositat la de temps. La solució més raonable és en la qual els polítics arribara un moment tenir dins la cistella totes les alternatives que hi hauran d'entrar. Per exemple. I'a- possibles perque, en cada moment, pu- pagada que vam tenir I'estiu passat aquí, guem utilitzar la més sostenible. Fa me- jo penso que es veia venir ... S'ha de tenir sos hi va haver, a tota Espanya, grans la generositat d'invertir en projectes invi- ventades: aquel1 dia, I'eolica va pascar al sibles, de moment. Aixo passa també primer Iloc ... També es poden aprofitar amb els projectes culturals, quan, per les marees, i en aquests casos tancar les exemple, en un Ajuntament hi ha un can- termiques ... El vi de govern i es aue s'ha de Els millors moments de la historia de la pensa que no - .

fer, de cara al cultura mai no han estat ocasionats futur, és tenir per la política d'un Ministeri a projectes dels una oran di- aue ara son a

9 -~ ~

versitat d'alter- l;oposició. És natives i utilitzar la més eficac i la més una petita mala notícia, és clar ... Perque sostenible en cada moment. El que és en una dictadura tot son males noticies ...

49 una tragedia és que hi hagi un huraca i Som nosaltres que hem d'educar els poli- 33 que aquesta energia serveixi per destruir tics, en comptes de queixar-nos sempre: ciutats, en comptes d'utilitzar-la pera no- si fem opinió. si tenim opinió pública, els saltres ... És un problema d'escala de polítics es preocuparan de fer-ne cas. temps, s'ha accelerat tant la historia que ens hem de preocupar ja no dels nostres - Voste ha encap~alat projectes que son fills, sinó dels nostres néts. Hem de fer un exemple de la dimensió públ~ca que les coses a un segle vista. pot tenir, en el camp educatiu. científic, la

tasca d'una fundació privada. ¿ Creu que - 1 fer-ho bé, en aquest sentit, ¿és més h i ha equilibri, o que h i ha aspectes a aviat un problema de voluntat politica? corregir en la relació entre els projectes Perque els recursos financers i la capaci- públics i els privats en aquests ambits? tat tecnica sembla que h i són.. . - De vegades penso una cosa que potser - Aquesta és la mala noticia ... sorprengui: un Ministeri de La mala noticia, en el sistema Cultura potser no té massa democratic, es que els polí- raó d'existir ... Si hi ha un tics estan preocupats pels Ministeri de la Fam, per terminis del seu període exemple, és perque hi ha de govern, del que han de un problema de menjar ... donar compte d Si mirem els millors mo- tats immediats perque els vo- ments de la historia de la tin ... Si inverteixen diners en cultura mai no han estat infraestructures que tindran ocasionats per la política una utilitat d'aqui a deu anys, aixo no ho poden rendi- bilitzar en vots. Economicament, a llarg termini, si que es pot rendibilitzar, pero aixo pot- ser sigui ja quan governin

Coiirulteu la web:

www.diba.catlplajovelpidces.asp

Programa d'informació i dinaniització a 242 centres de secundaria de 82 municipis de la provincia de Barcelona.

amb l a g e n t jove, f e m un bon equip

Jo crec molt en I'impuls privat. tot i que hi persones concretes que escullen. com els ha moltíssimes excepcions, com, per caps de recerca científica d'algunes enti- exemple, el cinema ... El cinema val tants tats vinculades a empreses: ho faran se- diners que. si no hi ha un recolzament gons I'interes del seu producte. Després públic, potser nornés tindriem pel.lícules hi ha els amateurs, que tarnbé són impor- tipus fast-food. i no productes de qualitat. tants, que fan una mena d'investigació Pero fixem-nos: hi ha iniciativa i resultats. horitzontal, com, per exernple, en el cas Hi pot haver iniciativa pública i benefici dels astrbnoms, que van descobrint public, que seria una mica la idea del so- meteorits i transmetent les imatges ... Els cialisme en gene- naturalistes, que ral. aue té el oro- Hi ha la iniciativa ~rivada van cacant papa- . .

b l i m i que la' amb benefici públic, i aix6 éc una I1onesj fent iniciativa pública col.leccions i fent no és que sigui

mica la idea de les Fundacions recerca, Després

molt forta ... Hi ha la iniciativa privada, molt forta. arnb el problema que el benefici és només privat, que seria una mica el liberalisme ... Hi ha la iniciativa pública amb benefici privat, que seria, directament, la corrupció. Pero després hi ha la iniciativa privada amb benefici públic, i aixo és una mica la idea de les Fundacions. Fins i tot quan són privades no hi ha una persona o un petit col.lectiu que se'n beneficiin. Aixo és una idea molt d'aqui, que va comencar a prin- cipis del segle XIX, i que és dificil d'expli- car, de vegades, fora. Explicar les Caixes, fora d'Espanya, és tan dificil com explicar la Diputació ... Jo penso que és una gran idea, aquesta de la Fundació privada arnb benefici pú- blic. La més gran del rnón és la de Bill Gates, que pot ser tot el discutible que es vulgui pero dedica mil rnilions de dolars a I'any per als nens. Aixo té un valor increi- ble. Les Fundacions com la nostra. que és la sisena o la setena del món, en aquest rnoment, i la segona d'Europa, penso que tenen un gran valor i que, fins i tot, tindria sentit fer-ho en el rnón politic. una mica com a Suissa, sense politics medihtics, bastant desconeguts ...

- 1 aleshores, en el món de les Funda- cions privades, ¿les decisions qui les pren. una mena de consell de savis, o el mercat.. . ? - Aixo és interessant, perque la cornunitat científica té arees molt diferents ... Hi ha

hi ha la recerca universitaria, arnb la gran idea de la Iliber- tat de catedra, que perrnet seguir una re-

49 cerca, més enlla del pla, que no podria dur-se a terme en una empresa. I en els

35 museus, que tarnbé fan recerca i encara tenen més Ilibertat. També hi ha els Instituts de recerca. I I'Adrninistració ma- teixa. Penso que un pais dóna el salt a la rnodernitat quan se n'adona que ha de fer la seva propia recerca. A I'Amazonia, ve- nien els de Texas. tallant i plantant blat de moro, sense adonar-se que alla aixo no servia pera res, que tot era diferent. Després venien els del Max Planck i in- tentaven fer alguna coseta. Pero fins que no es crea I'lnstitut Brasiler de I'Arnazo- nia, també amb alguns científics vinguts de fora. no s'interessen en la recerca que els afecta directament. Si hi ha un proble- ma concret, aixo no pot dependre d'una recerca que es faci des de Iluny: aquesta és la part que han de decidir els governs. Per tant, la resposta és una enorme plu- ralitat de maneres de trobar i de decidir temes. Els més importants han de tenir influencia governamental. Pero sernpre han de quedar els museus i les Universitats en que hi hagi la bogeria sufi- cient per canviar de direcció en qualsevol moment. Afortunadament la ment hurna- na, individualment, és Iliure, i aixo és molt important de conservar.

- ¿I que en pensa del nivel1 actual de la recerca a Catalunya i a Espanya?

- No és el mateix. A Espanya estem a la - ¿I aixó es corregira per efecte de la llei cua d'Europa, i hi ha tres comunitats. del pendul o caldra crear un determinat Catalunya, Madrid i el Pais Basc, que te- clima cultural? nen un nivel1 millor. Barcelona, en parti- - Aquesta és una de les tasques dels cular, esta bastant bé. Aquí, per exemple, museus de ciencia mundials. A mi m'han arrelen els Parcs Cientifics. Tot i que s'in- convidat els japonesos per discutir aquest venten a California, és aqui on s'han con- tema, i la conclusió que vaig defensar sagrat. El Parc -i que molts Biomedic, per El coneixement, el que et dóna, van defensar exemple, ha es- de veritat. és Ilibertat. també- va ser tat un exit ro- crear. precisa- tund. És una re-

No deixar que ningú pensi per tu ment, museus

cerca puntera, que tenim també a la Universitat de Barcelona. Aquest any hem tingut diver- ses portades de Nature, que no és facil. Ara. si agafem I'index de la part del PIB que s'hi inverteix. continuem a la cua, amb Grecia i Portugal ... És a dir, estem molt bé en derivada, en tendencia, pero en situació real i absoluta estem encara molt enrere. Ara tirarem endavant un pro- jecte, conjuntament amb la Generalitat, per fer un espai de reflexió comuna amb els millors científics del món, perque es tanquin a pensar, a conversar. i perque es divulgui després la reflexió ... De vega- des els cientifics tenen tanta pressió per publicar queja no reflexionen ...

- ¿Continua sent actual la idea del cien- tífic humanista, amb múltiples inquietuds, més enlla del seu segment de coneixe- ment concret? - La veritat és que no. En aquest rno- ment la joventut esta molt interessada a guanyar diners com rnés aviat millor. I aixo és un fenomen general, de tot arreu, no només d'aqui ... No hi ha voca- cions cientifiques. El desti vocacional de molta joventut, ara, sembla ser només I'administració d'empreses ... I és bo tenir vocació d'ernpresa, pero no tanta! Aixo esta clararnent per darnunt d'una estadis- tica normal ... Els japonesos estan esga- rrifats, perque tots volen fer business, i a Física, a Matematiques, no hi va ningú. I és un gran malentes, perque, justament, jo no he vist rnai un matematic o un fisic a I'atur, mai.. .

de ciencia que, avui. són espais de trobada, eines, instru- ments de canvi social, no són una cosa per anar a veure, sino que s'hi fa un tre- ball continu. ES el que estem fent també aqui. Quan va ser I'any Einstein. en que vam fer moltes activitats, com també I'Ajuntament i la Generalitat, van pujar molt les vocacions de Fisica ... Necessitem un heroi mediatic, també. perque aquestes coses influeixen moltis- sim, a I'estil del Dr. House amb la Medicina, o del Perry Mason amb el Dret ...

- ¿Quin consell donaria a l nostre públic lector jove? - Posar el coneixement per davant de tot. Perque el coneixement. el que et dóna. de veritat, és independencia, Ilibertat. No

deixar que ningú pensi per tu, en cap te- ma. Estem fets de manera que podem accedir a I'essencia de qualsevol conei- xement. Tenim dret a revisar qualsevol norma ... Aixo pot sonar una mica anar- quista ... El més cientific de tot és trencar el prejudici. que es per on comenta la ciencia mateixa. ES el mateix que hem de fer amb I'ajuda: no serveix de res donar rnenjar. ni tarnpoc una canya de pescar -potser alla no hi ha mar L'únic que serveix és la capacitat d'aprendre : fer escoles, universitats. perque busquin quin es el seu futur ... De fet. no m'agrada do- nar consells, pero es tractaria de ser sempre una ment independent, Iliure, i posar el coneixement com a prioritat ... Pensem que quan es vol dominar un

col4ectiu s'intenta que la gent no tinguin si acabessin sent un parc tematic. I hem gaire coneixements ... I tots aquests rnovi- de tendir a aixecar el nivel1 de coneixe- ments repetitius, mecanics, de I'estament ment de les persones. no a rebaixar-lo. militar. o les oracions, de qualsevol mena i confessió, que es van repetint, repetint, - Posats a demanar, ¿quin aforisrne faria són per deixar la ment sense capacitat, sobre la lakital? per facilitar la do- - En tinc un: la reli- minació. gió es un placebo

Hem d'evitar una situació e,istencial,,, Pera - i. Quines que fa que I'ésser huma sigui molts. és una manera d8~questes tecni- individualment intel-ligent de morir-se millor. ques no religioses i col.lectivament imbecil 1, des del punt de vis- h i hauria, a I'actua- ta públic, penso que litat? no pensa ni mitja - Tot el que sigui crear habits rutinaris ... ment ni ment i mitja. el que pensa es una Series de televisió q u e són totes iguals, ment i. per tant, hem d'evitar una situació van repetint sempre les mateixes co- actual en la humanitat que fa que I'ésser ses Es fer que el cervell no tingui rep- huma sigui individualment intel4igent i

49 tes: la música Ileugera, tot el que sigui col.lectivament imbecil. Les creences són

37 fast-food, aixo de captar tan facilment la veritats eternes, i una veritat eterna no melodia i anar-la repetint ... En canvi, pot donar compte del que esta passant Beethoven és mes indigest. És tot allo en aquest moment. Ara podem veure que resulta tan comercial, com els best- com una veritat escrita fa quatre mil anys sellers, que són un altre gran problema. a I'Orient rnitja pot influir la vida de qual- Barreges una mica de rnisteri, de religió, sevol executiu de Nova York ... No té de morbositat, una catedral ... El primer massa sentit ... de tots era bo, El nom de la rosa, Ara, pensem que aquí, rnalgrat tot, estem d'umberto Eco, pero, després, la repeti- bastant be, després de Franca, que són ció, la repetició ... Ara, millor que hi sigui, els rnés laics de tots, a Espanya hi ha malgrat tot, perque pot- prou Ilibertat. Perque si comparem amb ser captin algun lector altres paisos. societats i que, d'aqui. pot pas- contextos. tot és bastant sar a Joyce, a ple d'intolerancia:.. Al Cervantes, a rnón anglosaxo hi ha Machado ... Amb la di- uritanisme, en al- vulgació científica, amb els museus rnón encara no rnateixos, també s'ha passat pel pot haver-hi Renaixement ni la aquest problema 1

b

edicions

Al llarg de la Trobada nacio- nal "Manifest de Bioetica laica", organitzada per la Consulta Torinese perla laicita delle Istituzioni, duta a terme el prop- passat 25 de novembre de 2007, ha estat presentat per part d'alguns dels més qualifi- cats exponents de la bioetica laica italiana el Nou Manifest de Bioetica Laica.

Ens sembla de prou inter&s

el documenT Nou manifest de bioetica laica

Consulta Torinese per la Laicita delle lsfifuzioni

publicar un text (promogut i re- colzat, entre altres. per autors prestigio- sos com Maurizio Mor;, Patrizia Borsellino, Tullio Monti o Gianni Vattimo) que, a més a més de ser una eina per convidar a la reflexió, ens situa clarament en les coordenades d'un debat contern- porani.

Cal observar que, en les referencies contextuals a la situació italiana, s'al.1~- deix a algunes llibertats i drets que -oh! sorpresa- s'han assolit darrerament al nostre país, com a conseqüencia d'op- cions de I'actual

Nou manifest de bioetica laica

En la nostra societat, tant ciuta- dans particulars corn grups rna- nifesten, cada cop més intensa- ment. la intenció d'experimentar formes de vida noves i s'organit- zen per obtenir-ne el reconeixe- rnent, alhora que la recerca cientifica i la tecnologia medica ofereixen noves opcions en els desafiarnents dels aspectes fo-

namentals de I'existencia. Profundament implicada en aquests

processos, la bioetica suscita gran interes en I'opinió pública i assurneix un conside- rable pes politic. Pot ser entesa, de vega- des. com un instrurnent de defensa de les innovacions científiques i tecniques, capaq de sostreure la medicina del con- trol de creences consolidades per les tra- dicions.

Qui es mou en una perspectiva laica preten prornoure les noves Ilibertats. pro-

posant, alla on majoria governa- Qui es mou en una perspectiva laica sigui possible, re-

Esperem pretén promoure les noves Ilibertats des que perme- que per molts tin la coexisten- anys. i desitgem cia de persones el mateix als nostres amics italians. que segueixin orientacions diverses. sen- Un altre motiu. doncs, pera la reflexió. se cap mena de perjudicis reciprocs.

Avui ens trobem, des de diferents ves- perspectiva, rebutgem la imposició a la sants, amb temptatives de sufocar o de li- recerca biomedica de límits i barreres mitar greument els esforqos innovadors que no siguin motivats per possibles en aquest sentit, particularment per part danys. provats clarament, causats direc- d'organitzacions religioses que, més enlla tament o indirectament als altres. d'expressar-se i actuar lliurement i públi- Els limits a la recerca de coneixe- cament, deixant als altres la llibertat de ments i a I'adopció de practiques no po- comportar-se segons les propies convic- den venir imposats sota I'excusa d'eti- cions profundes ques d'un o altre que no perjudi- El respecte a la llibertat individual tipus, O de con- quin a tercers. per i a I'autodeterminació. viccions filosofi- tal d'obtenir el I'atenció a la qualitat de vida queS personals, consens dels pro- com les que afir- ~ i s fidels i de la i a la disminució dels sofriments 19existencia ciutadania (com d'un ordre natural és periectament legítim dins el ple res- intrinsecament benefic, perque és aixi pecte del principi de la llibertat religiosa), com es corre el risc d'impedir el desenvo- pretenen imposar les propies orientacions lupament de tecniques capaces de corre- atots els ciutadans, creients i no gir els danys naturals previsibles, ampliar creients, amb la forca de les lleis de el ventall de les opcions humanes i fer I'Estat. possibles nous estils de vida.

El respecte per la llibertat aliena ens Considerem que la bioetica laica ha de porta a afirmar que I'etica laica, tot i as- prevenir, també, el risc que, al tradicional sumir formes prou diverses, constitueix paternalisme medic, s'hi afegeixin o el un horitzó ampli. que informa els compor- substitueixin altres formes de paternalis- taments d'un nombre creixent de ciuta- me, com, per exemple, el que atribueix dans. No representa un Corpus monolític valor absolut a la natura. basat en un sistema de dogmes, sinó una Convenquts que cada nova descober- tendencia que reforca la individuació ta en el coneixement o en la tecnica pot d'una amplia gamma de sensibilitats mo- generar conseqüencies tant positives rals (compreses aquelles d'inspiració reli- com negatives, considerem que cal vigilar giosa que respectin I'autonomia indivi- per aturar d'immediat els mals que se'n dual) que col.loquin en el centre de puguin derivar, pero que és injustificat po- I'existencia alguns valors clau, com el sar Iímits basats en prejudicis a la recer- respecte a la llibertat individual i a I'auto- ca científica. en nom d'un generic i difícil- determinació, I'atenció a la qualitat de vi- ment quantificable principi de precaució,

da i a la disminució o tractar-la com una activitat purament dels sofriments. instrumental. Reconeixem que la recerca

cientifica té el valor intrinsec que es deri-

va de la seva contribució a la millora de sos terapeutics que se'n poden derivar les condicions de la vida humana. (per exemple, per mitia de I'anomenada

En particular, els coneixernents i les "clonació terapeutica" o la que té per ob- tecniques rnediques han fet possible con- jectiu la producció d'organs per a trans- cebre el naixement i la mort sota noves plantaments). Considerem que els em- perspectives, transformant en un conjunt brions humans han de ser tractats arnb d'eleccions possibles allo que en un una gran atenció. també perque en la se- altre temps es presentava com un desti va producció hi són sempre implicades ineluctable. les dones. Pero,

Considerem La recerca científica té el valor per aixo mateix, que la procreació intrínsec que es deriva refusem les posi- s'ha d'entendre de la seva contribució a la ,,,illora cions ideologi- com un acte res- de les condicions de la vida ques o dogrnati- ~onsable. en el ques aue voldrien qual els progeni- tors han de ser conscients del propi patri- moni genetic per tutelar la salut del nasci- turus, que la gestació pot ser interrompuda per tutelar la llibertat repro- ductiva de la dona i la salut del nascitu- rus, que sexualitat i procreació poden ser diverses, i que a la procreació s'hi pot arribar per part d'individus SOIS o de pare- Iles, en les diverses maneres de les quals disposa la practica medica.

Considerem que hem de poder acce- dir a les diverses formes de control de la natalitat, a partir de la contracepció o es- terilització voluntaria per arribar a les no- ves formes amb les quals pot bloquejar- se el procés reproductiu, des de la contracepció d'emergencia a les noves modalitats d'avortament. Veiem, en els obstacles contraposats a la contracepció d'emergencia ("píndola del dia després"), veritables atemptats al dret a I'autodeter- rninacio de les dones, i un dany per al país.

Denunciem una situació analoga en el retard en aplicar les noves rnodalitats d'avortarnent terapeutic (píndola RU486).

Refusem la ternptativa d'imposar pú- blicament la protecció de materials biolo- gics, com la sang o les cel.lules, amb re- ferencia a regles etiques no compartides universalment. La prohibició imposada a la recerca amb c&l.lules estaminals em- brionaries pot fer ai'llar el nostre país de la recerca científica internacional, i pot di- ficultar o fer més onerós I'accés als recur-

considerar-los in- tocables des de la concepció i indepen- dentment de la causa, aixi corn rebutgem 49 la pretensió d'imposar per llei I'equipara- 41 cid dels embrions als ciutadans. El tabú de I'embrió, protegit des de la concepció, incorporat a la llei 4012004 sobre procrea- ció assistida, impedeix el lliure accés a aquesta practica procreativa, obligant a qui té possibilitats econorniques a anar a I'estranger i prohibint la salvaguarda de la salut del nasciturus amb la diagnosi previa.

Tarnbé les rnodalitats i els temps de la mort han esdevingut possibles motius d'elecció.

Reivindiquem la possibilitat de triar, per rnitja d'instruments com el testament biologic, les modalitats de la mort, exer- cint el dret d'acceptar. de refusar o d'interrompre les terapies. encara queja hagin estat iniciades, el dret de rebutjar totes les intervencions mediques no vol- gudes, fins i tot el perllongament de la respiració, la hidratació i alimentació arti- ficial~. Refusem tarnbé els sofrirnents in- fligits sense necessitat, la sublimació del dolor com experiencia significativa per ella mateixa, el perllongament de la mera vida biologica. quan hagi disminuit la perspectiva de curació o de retorn a la vi- da conscient. Pero reivindiquem també el dret a I'eutanasia voluntaria, es a dir. a la petició de posar f i a la propia vida, per tal d'evitar formes d'existencia doloroses o considerades no dignes.

Fuodscid Franm6c ~cr rc r i Guardia I

www.espaciodelibertad.net ~ , ~ \ ~ ~ s l i i ~ ~ ~ ~ i ( ~ ( l,, lil)crlail 0. m.,- .""-m"?,~*-* ,,.".

Despres de més de 10 anys editant Espai de Llibertat, neix aquest nou projecte que. en format -+ e

. .. . . .. web i en castella, preten ampliar el "+ . . ,

debat de progressisme. laic.itat i ,- .-- Iliurepensament més enlla de les nostres fronteres. Un projecte que arrenca amb la voluntat de donar molt a parlar.

http://biblioteca.laic.org El Centre de Documentació Juvenil vol esdevenir un espai de referen-

" tia pera I'ampliacio del coneixe- ment en temes de joventut i politi- ques públiques, mitjancant la possibilitat de difondre. consultar,

¡ estudiar i investigar-los.

i 1

, ,

L'Arxiu i Biblioteca Ferrer i Guardia preten recuperar la memoria de Ferrer, de I'Escola Moderna i la seva epoca. Un fons especialitzat vers la historia política. social i educativa d'entre segles.

-

Refusant una idea sacra1 de la natura, que la relació parental implica I'assurnp- recolzern I'anhel de reconeixer noves ma- ció de responsabilitats respecte al nou neres d'entendre la sexualitat i la familia. nat. Les responsabilitats parentals, que Les diferencies de genere i I'evolució de imposen als progenitors I'obligació de les seves percepcions ]a no són tan rigi- proveir a la salut i al benestar dels fills, des com en el passat, i cal assumir que no han de donar-los el dret de condicio- I'orientació sexual pot adoptar diferents nar-ne rígidarnent I'educació: per aixo de- direccions, Considerem que I'orientació fensern una societat que sapiga oferir for- sexual, sigui quina sigui, representa una mes plurals d'educació, capaces de forma de realitzar superar el tanca- la propia persona- Una societat lliure i laica ment representat litat i que pot ser afavoreix el desenvolupament Per certes tradi- viscuda Iliurement, de les diferencies cions familiars mentre que no faci i cornunitaries. mal a ningú, tam- entre els seus membres La bioetica laica bé perque una so- 6s part del com- cietat lliure i laica afavoreix el desenvolu- prornís amb una societat en la qual. mes 49 parnent de les diferencies entre els seus enlla del desenvolupament de I'accés al 43 membres. coneixement (i, en particular, al coneixe-

La familia és, pera nosaltres, sobre- ment científic) entes com un dels nous tot, el lloc dels afectes, que poden rnani- drets de ciutadania, creixi el marc de les festar-se també de rnaneres diferents a modalitats de vida possibles i disrninuei- les tradicionals, com ara les unions civils xin els sofriments causats per la imposi- de les parelles de fet heterosexuals i ho- ció d'una determinada manera de pensar mosexuals, i ulteriors possibles formes ju- i, sobretot. amb una societat en la qual ridiques d'unió entre persones del mateix ningú no pugui imposar prohibicions o sexe, que cal situar al mateix nivel1 que la obligacions en nom d'una autoritat que familia tradicional basada en el matrimoni no te el consens de les persones sobre entre horne i dona. La filiació i I'adopció les quals pretén ser exercida. estan adoptant una nova fisonomia, per- Torino, 25 novembre 2007 1

b

Entre la taula i el rnirafl Joaquim Montserrat

les recomanadons

Caramel

Una pel.licula franco-libane- sa, de 2007, dirigida per

46 Nadine Labaki.

Nadine Labaki es tambe una de les actrius protagonistes d'aquest petiVgran himne a la bellesa d'algunes quoti- dianitats. Resulta que la depilacio pot fer-se amb caramel, no tan sols amb la classica cera. entre altres rnetodes. També fa mal. pero és més dolcet. tot ple- gat ... I resulta que, des de la metafora d'un saló de bellesa, sota una perspecti- va més dolca, pero no ensu- crada ni sensiblera, pot obtenir-se un retaule de

llums interiors i de presen- cies sensibles en el dia a dia de les olors, els colors. els sentiments i les relacions. I aixo en una ciutat com Beirut, malgrat els sotracs continus als quals I'ha sotmes la seva situacio geografica i el seu context historic. Es aquel1 ConegUt drama de I'Orient mitja: massa historia per a tan poca geografia ... Pero mes enlla de les divisions interes- sades de les estrategies de les potencies militars. mes enlla dels fonamentalismes integristes, mes enlla dels odis interetnics, tambe hi ha la llum en els ulls dels qui es tornen la mirada amb amabi- litat. i aquella bellesa com-

pleta que. enmig de les seqüeles del desencis per- sonal i de les dificultats col.lectives. omple el gest i el tacte de cadascun dels personatges. Una pel-lícula jove i fresca sobre la possi- bilitat de la vida bona. sobre la bellesa que impregna els raconets rnés humils, si es fa I'esforc de fixar-se en les persones i no en els seus codis culturals comunitaris, no per aixo menys ridiculi!- zats quan retallen drets. Es a dir. la bellesa de la vida Iliure. simbolitzada en el tal1 de cabell d'una de les esce- nes finals. Malgrat tot. ratre- viment.

(VMO)

les recomanacions

Josep Roca i Gales

Gabriel Plana i Gabernet Cossetania, Valls. 2007

Un ciutada de Gracia i un lluitador perla trilogia República, Democracia i Federalisme, així es consi- derava Josep Roca i Gales (1828-1891), de qui final- ment acaba de publicar-se una biografia, a carrec de Gabriel Plana i Gabernet. a la col.lecció cooperativistes Catalans de la fundació oue porta el seu nom. Una excel.lent contribució a la recuperació de la memoria historica, en el millor sentit del concepte. El 26 d'octu- bre de 2007, a la seu de I'entitat, presenta el llibre Joan-Francesc Pont Clemente. catedratic de Dret financer i tributari de la Universitat de Barcelona. Al seu parlament, destaca I'es- ti1 investigador de Plana que, com havia fet al seu impres-

cindible tractat sobre El coo- perativisme catala o I'econo- mia de la fraternitat (Fund. Roca GalesIFund. Ferrer i Guardialuniversitat de Barcelona, 1998), viu i dialo- ga amb els protagonistes i, en aquest cas. ens acosta prodigiosament als afanys quotidians de Roca, un home a qui tots els seus contemporanis considera- ven honrat. Destaca el pre- sentador que Roca, en pen- sar en I'herencia que volia deixar als seus néts, es refe- rís a tres coses: una educa- ció digna, una bona bibliote- ca d'estudis seriosos. i bones relacions, degudes a una honrada vida pública i privada. Roca i Gales beu en les fonts del federalisme de Pi i Margall, un dels ciutadans més il-lustres del nostre país, mereixedor de recupe- rar el rnonument que: al cinc d'oros. li va dedicar la Generalitat republicana, avui

injustament desdibuixat com un element decoratiu sense significat. Pera Roca, I'as- sociació preconitzada pel federalisme troba una

49 expressió natural en la coo-

47 perativa. camí d'emancipa- ció de la classe obrera cata- lana. De nou, ciutadania i emancipació caminen de la ma com un binomi indes- triable. Roca defuig les críti- ques contemporanies a i'Estat. perque es tractava d'un Estat dels privilegis, i defensa un Estat democra- tic. amb una admirable cla- redat d'idees. La Historia. un segle després de la seva mort, vindria a donar-li la raó quan preconitzava formules cle mediació, arbitratge i conciliació en la resolució dels conflictes. quan soste- nia que I'acció etica del coo- perativisme tenia la poten- cialitat d'estendre's al con- junt de la societat.

(J-FP)

les rccomanacionS

IlibreS Servitude et simulacre

Jordi Vidal. Éditions Allia.

48 Paris, 2007

El títol complet apareix a I'in- terior: Servitude et simulacre en temps reel et flux cons- tant Réfutation des theses réactionnaires et révisionnis- les du postmodernisme. Lautor critica els discursos i les practiques dels corrents que funden el postmodernis- me. Alguns exemples: "Una de les victories del postmodernisme es ser con- siderat com un moviment profundament d'esquerres, progressista i fins i tot con- testatari." (p.56) "Es en nom del dret a la diferencia, de la igualtat de totes les cultures, que el postmodernisme ha transfor- mat qualsevol crítica contra la religió en crim racista. Ha aconseguit així fer creure a una part de I'esquerra i de

I'extrema esquerra que el rebuig del ve1 islamic era assimilable a la xenofobia o a una nostalgia colonial. i no a una critica de la religió que oprimeix les dones" (p.71). "El postfeminisme ha estat pensat per liquidar les lluites feministes i els seus avenqos, tant des del punt de vista de la llibertat sexual com de la igualtat economica i politica. Jutjant que el temps del feminisme esta superat, que la igualtat de sexes és practicament un fet i que les diferencies entre homes i dones desapareixe- ran sota I'efecte d'una evolu- ció del món molt natural, el postfeminisme intenta fer acceptar a les dones la pre- carització dels seus llocs de treball i les empeny. de fet. a aillar-se al seu rol de mares. Per maquillar el caracter essencialment conservador cl'aquesta empresa, el postfe- minisme s'autoproclama

defensor de les 'minories etniques' i de les 'noves sexualitats' en lluita contra les 'feministes historiques' que les haurien deliberada- ment ignorat, fins i tot menys- preat." (p. 88) "Els postmodernistes acusen la ciencia occidental d'haver esdevingut colonialista, hete- rosexual i intrínsicament dolenta. (...) la ciencia ha imposat la seva dictadura mitjancant biaixos culturals, racials i sexistes. (...) Segons la ideologia postmoderna, el projecte de les Llurns esta ben mort i és necessari abandonar les il.lusions Iliga- des a la ciencia i al raciona- lisme'. (p.131) "El programa polític prelimi- nar del postmodernisme és la reescriptura de la historia: la supressió del passat passa per la seva reinvencio." íp.133)

(GM)

moviment 1 laic i progressista