Embed Size (px)
Citation preview
MARROC
FILÀNDIA
ESPANYA XINA
Gisela Celaya Gemma Encinas Agnès Martínez Esther Moreno
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
1
INDEX
JUSTIFICACIÓ Pàgina 2 ESPANYA Pàgina 3 FILÀNDIA Pàgina 9 MARROC Pàgina 12 XINA Pàgina 15 CONCLUSIÓ Pàgina 20 BIBLIOGRAFIA Pàgina 22
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
2
Hem decidit fer aquest treball ja que en semblava interessant veure diferents aspectes de la
ciutadania en diferents països. Pensem que podem treure idees per millorar la nostra pròpia o per
entendre millor alguns dels valors establerts.
Per poder fer això primer de tot hem de saber sobre la nostre pròpia així al fer les altres poder
veure diferències i semblances.
Per començar agafem el currículum de ciutadania
espanyol i mirem els diferents punts que hi consten;
agafem els punts que ens semblin més importants o més
interessants.
Un cop tenim els punts escollits escollim els països, en
aquest cas : Espanya, Finlàndia, Marroc i Xina.
Perquè aquest 4 països?
Primer hem buscat informació sobre el nostre propi per poder tenir una base, per conèixer més
sobre com es tracta la ciutadania al nostre estat i si realment es compleixen els acords o normes de
civisme. En el nostre país podem comprovar més o menys com és la ciutadania.
Després de pensar hem decidit agafar dos països desenvolupats i dos subdesenvolupats així podíem
veure unes diferències majors.
Com a país desenvolupat hem escollit Finlàndia ja que és el país número 1 en educació, però per
aconseguir aquest nivell han d’haver diferències amb espanya doncs em volgut aprofundir en els
nostres coneixements sobre aquest.
De països subdesenvolupats hem volgut agafar-los de diferents continents, primer hem escollit el
Marroc, és un país proper a espanya però amb unes grans diferències culturals, tot és molt diferent
i realment no sabíem ben bé com és la ciutadania allà. I per últim hem escollit la Xina. Hem escollit
un país asiàtic del qual gairebé no sabem res, del poc que sabem és que les escoles xineses són
bastant estrictes i tenen uns valors diferents, així que ens hem volgut apropar una mica més a
aquesta cultura.
1. Justificació
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
3
2. Ciutadania al nostre país
Individus i relacions interpersonals. (els drets del nen i la igualtat de gènere)
La declaració dels drets dels infants tot i que no va ser fins a l'octubre del 1945 quan va néixer
oficialment l'Organització de les Nacions Unides, ja al gener del 1942, i enmig de la II Guerra
Mundial, el president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, va utilitzar per primera vegada aquest
nom. I des de la seva creació, una de les preocupacions principals de l'Organització de les Nacions
Unides ha estat el benestar i els drets dels infants. Tant és així que un dels primers actes de
l'Assemblea General de les Nacions Unides va ser la creació del Fons de les Nacions Unides per a la
Infància.
La Declaració dels Drets dels Infants de 1959, constitueix una referència moral per a la defensa dels
drets de la infància i una guia d'actuació per als poders públics i privats.
A partir de la creació dels drets humans aquí al nostre país s’han creat centenars empreses i
entitats defensant i protegint aquests drets. On s’encarreguen d’organitzar jornades, actes,
conferències i projectes amb la finalitat de seguir avançant en aquest àmbit.
En els enllaços següents són exemple d’ entitats i pàgines web que estan compromeses amb els
Drets Humans.
* Associació Catalana per a la Defensa dels Drets
Humans (ACDDH)
o http://www.acddh.org
* Associació de Mestres Rosa Sensat
o http:// www.pangea.org/rsensat/
* Associació per les Nacions Unides a l'Estat Espanyol
o http://www.anue.org/cat/anue.html
* Centre UNESCO de Catalunya
o http://www.unescocat.org
* EDU365.COM
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
4
o http:// www.edu365.com/
* EDUC@LIA
o http://www.educalia.org/edujsp/idioma.jsp
* Escola de Cultura de Pau
o http://escolapau.uab.cat/
* Fundació Jaume Bofill
o http://www.fbofill.cat/
* Fundació per la Pau
o http://www.fundacioperlapau.org/
* Fundació Pere Tarrés
o http://www.peretarres.org/
* Fundació Solidaritat UB
o http://www.ub.es/solidaritat/
* GREC. Resolució de Conflictes
o http://www.grecmail.org/
* Institució de Drets Humans de Catalunya (IDHC)
o http://www.idhc.org
* Intermón Oxfam
o http://www.intermonoxfam.org/
* Justícia i Pau
o http://www.justiciaipau.org/
* Lliga dels Drets dels Pobles
o http://www.dretsdelspobles.org/
* Moviment per la Pau
o http://www.movimentperlapau.org/site/
* Senderi
o http://www.senderi.org/
* Satem
o http://www.pangea.org/setem/
* Universitat Internacional de la Pau
o http://www.universitatdelapau.org/
* XTEC
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
5
o http://www.xtec.es/
* Objectius de desenvolupament del mil·lenni
Documents de la sessió especial en favor de la infància
La convenció sobre els drets de l’infant
o http://www.bcn.cat/infancia/pdf/catala/un_mon_apropiat.pdf
El nostre país tenim una societat desenvolupada on és treballa molt per als drets dels infants,
conjuntament amb la igualtat de gènere. Des de les entitats públiques ofereixen ajudes per a
persones amb risc d’exclusió social. Aquest es pot definir com el resultat d’un procés dinàmic
d’acumulació i combinació de factors de desavantatge diversos, vinculats a diferents aspectes de la
vida personal, social, cultural i política dels individus.
Aquestes desigualtats al nostre país les observem destacable ment, amb els grups d’altres països
subdesenvolupats on les seves societats es desenvolupen diferent.
Si ens endinsem en la nostra societat observem que la gran majoria de famílies tant el pare com la
mare treballen, aquesta dada en un primer moment ens mostra que les diferències entre homes i
dones en l’àmbit laboral no existeix. Però segons la branca laboral si que trobem aquestes
diferències de sexe. En alguns casos la remuneració és inferior la de la dona, en altres casos si un
home i una dona competeixen per un mateixa feina segons quines responsabilitats hagi d’assumir,
la dona queda en un segon pla. Ja que la visió de la mare com a cuidadora i màxim responsable dels
fills encara i és present a la nostre societat.
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
6
Convivència i relacions a l’entorn (convivència en l’entorn immediat i Participació i funcionament
del centre identificació de la diversitat cultural i religiosa)
Les relacions entre la família i l’escola són molt importants,
ja que l’educació del nen és desenvolupa tant amb la família
com a l’escola. La col·laboració i la participació de les
famílies dels alumnes és imprescindible per assolir els
millors resultats educatius en un centre i contribuir a la
millor integració escolar i social de l’alumnat.
L’escola i la família són dos puntals molt importants per al nostre nen i per això aquests han de
treballar conjuntament, per això s’han d’involucrar en el govern de centres (consells escolars,
AMPAS, FEAC...). Aquest és el punt d’unió per començar a treballar.
Les escoles organitzen activitats extraescolars per tal que els alumnes relacionin amb altres nens i
desenvolupin una tasca d’equip i aprenguin a superar-se (equips de bàsquet, futbol, patinatge
artístic...).
Els centres educatius tenen com a missió l’educació dels alumnes, però per a què els centres
educatius compleixin la seva missió no n’hi ha prou amb l’actuació dels professors. Els professors,
tot i la seva cabdal funció, necessiten la comunitat educativa per portar-la a terme (l’educació).
Tota la comunitat educativa la que està implicada en el procés educatiu dels alumnes.
La comunitat educativa està formada pels alumnes, les famílies, el professorat, els professionals
d’atenció educativa i el personal d’administració i serveis, l’ Administració educativa, les
institucions locals i els agents territorials i socials, i les associacions que els representen, així com
l’associacionisme educatiu, les entitats esportives escolars i les entitats de lleure. La comunitat
escolar, representada en el consell escolar del centre, està inclosa en la comunitat educativa. Per
treballar tots aquests àmbits és necessari treballar amb xarxa.
Les escoles tenen una titularitat pot ser pública o privada, segons qui sigui el seu titular. En els
centres públics té la titularitat el poder públic local, autonòmic o estatal. Els centres privats és
titular la persona física o jurídica. Els centres públics són sustentats pel govern autonòmic i els
privats poden ser de finançament privat o públic, segons sigui una cooperativa o sigui un centre
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
7
concertat per l’estat. Les escoles es divideixen per la seva opció ideològica, poden ser escoles
laiques o escoles religioses. La religió no és un impediment o punt de conflicte.
Viure en societat (convivència social (necessitat de normes per conviure)identificació dels bens
comuns)
Estem davant d’una època de canvis, de grans
transformacions socials, econòmiques i culturals.
Apareixen nous factors d’exclusió social i noves formes
desigualtat que conviuen amb situacions clàssiques de
pobresa (fan referència a la dimensió més estrictament
econòmica). Aquestes grans transformacions, les seves
causes i factors operen i interactuen i incideixen en els diferents àmbits (econòmic, laboral,
formatiu, sociosanitari, relacional i residencial). A més també cal tenir en compte els quatre
grans eixos amb els que s’estructuren les desigualtats: l’edat, l’origen demogràfic, el sexe i el
nivell socioeconòmic.
Una xarxa socioeducativa ha de partir de l’aprenentatge de com treballar plegats (acceptació de la
diferència, treball en equip, articulació, col·laboració, etc.);
l’adaptació a les realitats locals (coneixement de les necessitats i demandes, comprensió de les
dinàmiques locals, etc.); i el treball efectiu (metodologia, manteniment de la motivació i capacitat
de plantejar-se projectes realistes i viables).
El programa d'educació per a la ciutadania té per objectiu promoure el desenvolupament dels
valors democràtics, afavorir el coneixement dels drets humans, l'educació per la pau i la solidaritat,
impulsant la participació i el compromís dels joves a la societat. Els objectius d’aquesta assignatura
son:
• Fomentar el desenvolupament dels valors democràtics i de consciència de
ciutadania.
• Donar a conèixer la Declaració universal dels drets humans i afavorir
actituds i conductes respectuoses i compromeses en la seva defensa.
• Impulsar el compromís i la participació dels i les joves a l’escola i a la
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
8
Societat.
• Promoure l’educació per la pau i la solidaritat.
Aquesta assignatura pretén realitzar activitats d’aprenentatge-servei vinculades a la
comunitat local. Un altra punt rellevant es el foment de la solidaritat i la pau per tal de
conviure en un país més agradable i tolerant. El desenvolupament crític i la convivència son
finalitats que és plantegen en aquesta assignatura per tal de ser bons ciutadans i
desenvolupar un pensament crític, que ens ajudarà en les diverses situacions de la pròpia
vida.
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
9
3. Ciutadania a Finlàndia
Individus i relacions interpersonals. (els drets del nen i la igualtat de gènere)
Igual que a Espanya, Finlàndia segueix la Declaració dels Drets dels Infants aquesta mira pel
benestar dels infants. Aquesta declaració és una referència moral per la defensa dels drets de la
infància i una guia d’actuació.
La igualtat entre homes i dones és molt important pel benestar finlandès. Les donen han de tenir
els mateixos drets, deures i oportunitats que els homes en tots els àmbits.
La Llei d’igualtat entre homes i dones (609/86) que va entrar en vigor al 1987 té tres objectius
principals:
- Preveure la discriminació sexual
- Promoure la igualtat entre homes i dones
- Millorar la situació de la dona, sobretot a la vida laboral.
La llei estableix que ha d’haver igualtat entre dones i homes en els llocs de feina, en l’educació, en
la investigació...
Des de 1995 les empreses amb 30 o més treballadors permanents és van veure obligats a incloure
mesures per promoure la igualtat. Aquest document inclou un pacte on diu que a les empreses no
pot haver-hi cap dels dos sexes per sota del 40% de treballadors.
Hi ha un comitè que s’encarrega del compliment de la Llei per la igualtat.
Hi han dos aspectes on no s’aplica aquesta llei:
- Les activitats relacionades amb les pràctiques religioses d’aquestes comunitats.
- Els assumptes familiars interns o de la vida privada de les persones.
Al 2004 és va posar en marxa una nova llei sobre la igualtat entre dones i homes. Aquesta nova llei
a retocat l’antiga legislació completant-la amb la legislació de la Unió Europea.
Al Parlament finlandès, existeix un comitè de treball i igualtat. Aquest comitè de treball i Igualtat és
responsable dels assumptes relacionats amb la formació de treball per adults, igualtat de gènere…
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
10
Dins de les dones parlamentaries, existeix una Red de Dones Parlamentaries que actua com a foro
pels debats oberts sobre qüestions importants per les dones.
A nivell governamental, el ministre de “Asuntos Sociales y de Salud” és el responsable de les
qüestions d’igualtat. Aquest compta amb tres grups que treballen per promoure la igualtat entre
homes i dones, aquests són: la “unidad de Igualdad de Género, “el defensor del pueblo para la
igualdad” i el “consejo de Igualdad” . També trobem la “Junta de Igualdad” que actua com a
organisme independent dintre d’aquests.
Convivència i relacions a l’entorn (convivència en l’entorn immediat). Participació i funcionament
del centre ( identificació de la diversitat cultural i religiosa).
El sistema educatiu finlandès és un sistema igualitari. L'escolaritat és obligatòria dels 7 als 16 anys i
els nou primers anys han d'estar cursats obligatòriament. És gratuïta a temps complet per als
estudiants i aquesta gratuïtat inclou l'assistència sanitària i el menjador per a les escoles primària i
secundària. Durant tota l'escola elemental de 7 a 16 anys, tots els llibres i materials escolars són
gratuïts i donats pel mateix centre. Els alumnes que tenen dificultats d'aprenentatge podent també
beneficiar-se, en el mateix centre, de l'ajuda d'un professor especialista que pot anar a classe per
guiar-lo o bé treballar amb ell de manera separada.
L’èxit dels resultats escolars a Finlàndia és gràcies a l’efecte combinat de les institucions, l’escola i la
família.
La família Finlandesa es considera la primera responsable de l’educació dels fills. A casa reina un
ambient de disciplina i coresponsabilitat.
El paper de la mare en aquestes famílies és molt important, així doncs, podem dir que són famílies
matriarcals. La família finlandesa en general és centre en la família nuclear. Normalment hi han un
o dos fills a ala família.
Tant els homes com les dones són assalariats. Les tasses de divorci apunten a que un 51% dels
matrimonis és dissolen.
L’educació és un dels punts més importants de la societat finlandesa.
Altres institucions socials i culturals de gran importància, són la gran xarxa de biblioteques que hi ha
per tot el país.
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
11
A través de les biblioteques i tenint en compte la forta tradició Luterana, es promou la pròpia
responsabilitat sobre els creients i la necessitat de llegir personalment la Bíblia.
Cal remarcar, també, que tant al cinema com a la televisió s’ofereix sempre la programació en la
llengua original, per tant això incitarà als nens a aprendre a llegir ràpid per tal de poder entendre
els programes i les pel·lícules.
En quant a la diversitat cultural a Finlàndia, el nombre d’immigrants en aquest país és relativament
petit, segons els estàndards internacionals. La majoria d’aquests venen de Rússia, Estonià, Suècia…
La majoria d’aquests sobretots els joves s’han integrat bé a la
societat. El fet que l’escola sigui obligatòria a afavorit aquest
íntegrament.
A Finlàndia hi ha la “ley del trabajo” en la qual el seu objectiu és la
tolerància i la lluita contra el racisme. La societat i l’educació van molt
lligades ja que a l’escola també és tenen aquest objectius, el hi
proporcionen entreteniment pel temps lliure com cultura, esports, activitats…
Viure en societat (convivència social (necessitat de normes per conviure). Identificació dels bens
comuns.
La societat finlandès no és una societat amb problemes greus d’incivilment ciutadà però ara mateix
una de les seves prioritats urbanes és la inclusió social; especialment pel que fa als aturats de llarga
durada i a certes formes de delinqüència algunes relacionades amb el consum d’alcohol i drogues.
A Finlàndia viuen en un ambient hospitalari. Tenen una mentalitat, uns valors, un concepte de
benestar i de democràcia molt marcats.
La societat s’ha desenvolupat en un ambient que és pot dir de cultura. La mentalitat d’un país té un
gran impacte en la vida social i econòmica d’aquest.
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
12
4. CIUDADANIA AL MARROC.
INDIVIDUS I RELACIONS INTERPERSONALS
El sistema educatiu Marroquí arrossega d’anys enrere diversos problemes relacionats amb el seu
desenvolupament i la implicació amb la societat. Tot i que quan va aconseguir la independència
l’any 1956 el Marroc va tenir la oportunitat de poder governar per ell mateix per poder modificar i
millorar el seu sistema educatiu, es va trobar amb molts problemes deguts a la mentalitat de la
societat i els pocs recursos que tenien per fer-ho.
Al Marroc la diferència entre classes socials és molt evident, abans de que s’introduís l’escola
pública només eren escolaritzats fills de nobles francesos, espanyols i marroquins, la resta de nens,
sobretot els de les zones rurals ja que tenen grans dificultats per accedir a la ciutats o pobles més
poblats on es troben les escoles, no tenien la oportunitat d’una educació digne.
Marroc s’afrontava a noves etapes i s’estaven intentant dur a terme noves reformes per l’educació
del país.
La última reforma que es va dur a terme va ser plasmada en un document per la Comissions
Especial de l’Educatiu et de la Formatin (COSEF), formada per varis consellers del rei, diferents
polítics, experts en l’educació , etc... la feina realitzada per aquesta comissió va ser publicada l’any
1999 en forma de carta, anomenada Carta Nacional de l’Educació i la Formació, que servirà coma
base de l’actual llei educativa del país.
Tot i que es va aconseguir fer un gran pas, la situació educativa del Marroc seguis estant en dèficit
constant.
Els nens i nenes de les zones rurals segueixen sense estar escolaritzats la majoria, mentre que a les
ciutats l’índex d’escolarització és més elevat però seguis estant per sota del que hauria d’estar. Les
últimes proves que es van realitzar l’any 1994 indicaven aquí només el 72% dels nens estaven
escolaritzats en un tram de l’educació similar a l’educació primària, aquí a Espanya, és a dir, dels 6
als 13 anys, mentre que només un 51% de les nenes anaven a l’escola.
Les xifres disminueixen a mida que incrementen les edats, l’any 1999 l’Informa Mundial sobre el
desenvolupament humà, publicava que entre les edats de 16 i 18 anys només un 59% dels nois
estan escolaritzats i un 27% de les noies.
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
13
La discriminació entre generes encara és molt present al Marroc, per això existeixen moltes
organitzacions que estan col·laboren amb l’escolarització de les nenes marroquies. L’any 1994 un
72 % de les dones no sabien llegir ni escriure.
Encara queda molt camí per aconseguir una igualtat total de generes, però en els darrers anys les
xifres han disminuït mica en mica i això dona esperança en aquest àmbit tot i que per culpa de la
falta de recursos i els problemes socials que es presenta aquest país encara queda molta feina per
aconseguir unes xifres optimes d’escolarització i menys analfabetisme.
CONVIVÈNCIA I RELACIONS EN L’ENTORN IMMEDIAT
La relació amb la família i l’escola aquí al nostre país és molt important ja que la família és el
principal agent educador de l’infant. Pel que fa el Marroc a l’escola pública la relació família- escola
es dur a terme amb direcció, els pares no tenen contacte amb el mestre directament. L’escola es
considerada autoritària i els pares no entren en la interacció alumne-professor. Dins l’escola
existeixen diferents organitzacions de pares, amb funcions molt clares i molt organitzades des de
l’escola, per poder fer partícips els pares en l’educació dels seus fills.
Pel que fa el mestre, trobem molt professorat femení a les escoles marroquines. No coneixen el
concepte tutor/a, tots els mestres estan per igual i no hi ha una personalització cap a l’alumnat.
A les aules els dos sexes estan diferenciats, les nenes van a diferents aules que els nens i a més a
més hi han assignatures diferents, el que fa encara més present la falta de oportunitats i igualtats
de les nenes a les aules marroquines.
Per evitar distincions socials les escoles han implantat
obligatòriament dur uniforme per no poder diferenciar-se
entre classes, almenys pel que fa a les aules.
Totes les escoles ja siguin publiques o privades segueixen
un itinerari religiós estricte en el qual practiquen l’Islam
respectant totes les hores d’oracions que pertoquin, tant
pel que fa a fora o dins l’aula.
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
14
VIURE EN SOCIETAT( LA NECESSITAT DE LLEIS I NORMES)
Pel que fa a totes les societats del món són necessàries les normes per una bona convivència. El
Marroc és un país Novell en tot el que fa l’administrament propi del seu govern i li queda molta
feina per fer en l’àmbit educatiu per poder aconseguir l’èxit.
Tenen diferents costums i diferents normes socials, que com a diferent cultura hem de respectar.
Totes les comunitats tenen les seves normes a petita o gran escala, per poder aconseguir un be
comú. Tant pel que fa a les escoles o a la societat marroquí existeixen les seves normes, ja que
sense elles la convivència seria impossible per què tothom feria el que voldria sense considerar als
demés.
És important conèixer a les diferents cultures i respectar les seves costums, per poder tenir un
respecte recíproc i així aconseguir una major comprensió de les persones i per tant de la societat.
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
15
5. Ciutadania a Xina
Individus i relacions interpersonals. (els drets humans i la igualtat de gènere)
Hem volgut explicar una mica aspectes en que el govern xinès no respecta els Drets Humans. Això farà que
l’escola tingui unes bases i uns valors diferents dels que tenim al nostre país. És una cultura, on només hi ha
un govern.
El govern xinès no respecta del tot els Drets Humans i civils. Un exemple d’això són totes les empreses
occidentals que fabriquen els seus productes en aquest país asiàtic, i que són els responsables de la pobresa
de milers de persones. Es pot afirmar, que gràcies aquesta mà d’obra i explotació, s’estan vulnerant els drets
humans.
Alguns drets que es vulneren a Xina són els següents:
1. LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ: Milers de persones són detingudes i condemnades cada any per exercir el
dret a la llibertat d’expressió i religió.
2. Reubicació forçosa de comunitats senceres amb el fi d’0btenir terreny per la realització d'obres
publiques com les TRES GARGANTES, o les instal·lacions olímpiques en Beijing.
3. Procediments judicials. Hi ha un buit en els drets dels detinguts, sobretot, durant el procés de
detenció, judici i sentencia. No existeix la protecció i la llei que vulneri pels drets del detingut. No hi
han independència judicial, legislatiu i executiu. Contínua una pràctica de detencions amb càrrecs
vagament definits i carnets de supervisions judicials, en els quals s’aplica la fórmula de REEDUCACIÓ
EN EL TREBALL.
4. Abusos i tortura amb els presos tant en les presons com en els camps de treball.
5. Pena de mort. Contínua vigent. Es calcula que 10.000 persones són executades cada any
6. Abusos laborals. La llei dels treballadors xinesos els prohibeix formar organitzacions independents i
no recull la protecció del dret a la vaga. Existeix una organització que representa legalment als
treballadors, ‘Federació Xinesa de Sindicats’ (ACFTU), però els seus oficials estan controlats per les
autoritats locals i els comitès del Partit Comunista Xinès
7. Minories. Existeix marginació, exclusió, control i desatenció de les minories ètniques
Una de les qualitats que més destaca en el país de Xina, és que hi ha un partit únic. Xina vol anar per trobar
un canvi econòmic, i això suposa que les desigualtats socials creixin. Tot i que Xina, és cinc vegades més rica
que abans, les desigualtats socials han potenciat més.
Aquesta desigualtat té una dimensió geogràfica. Tradicionalment, Xina ha estat dividida entre la part rural i
la part urbana (interior i costa) La part costera estan més desenvolupades o avançades que les costaneres
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
16
La renta per càpita a les zones rurals són 20 euros mensuals, i l’estat dels serveis bàsics en el camp, com la
salut i l’educació són molt precaris. En 20 anys de transició econòmica, els ingresso dels camperols han estat
congelats.
Aquesta situació fa que es produeix una emigració del món rural . En l’actualitat s’estima que hi ha 110
milions de camperols immigrants treballant en totes les ciutats de la Xina.
En aquestes zones industrialitzades, les condicions laborals són pèssimes, més si tenim en compte que
l'arribada dels immigrants pressiona a la baixa els salaris. Les jornades laborals són interminables, amb sous
mínims. Els obrers, en la seva majoria dones joves, treballen sovint en condicions molt precàries i solen
descansar només un o dos dies al mes, segons han anunciat organitzacions en defensa dels drets dels
treballadors com Xina El problema, segons aquestes associacions, és que les lleis que fixen el nombre màxim
d'hores i els salaris mínims sovint no són respectades, la qual cosa és lògic si tenim en compte que a Xina
estan prohibits els sindicats independents.
Tot això porta, a que en moltes de les zones més pobres, no es respecti els drets dels infants. A Xina, es
produeix 9 milions de naixements clandestins, i aquest nens no tenen dret (ni en la planificació escolar, ni en
la sanitària, no poden exercir cap treball i si són detinguts es neguen a reconèixer els seus pares).
Les organitzacions de drets humans denuncien el ’increment dels abusos a mesura que s’apropaven els JOCS
OLÍMPICS.
Convivència i relacions a l’entorn i escola
Primer explicarem EL SISTEMA EDUCATIU DE XINA.
El sistema educatiu Xina, té particularitats que el fan un sistema educatiu molt especial. En primer lloc és el
país més poblat del món. Segons dades oficials, hi 318 milions d’estudiants en tot el sistema educatiu. A
més, un altre dada a tenir en compte és la gran diversitat que hi ha dintre del país, tant en termes culturals
com de desenvolupament econòmic i educatiu. Les normes morals establertes per Confuci i que encara
tenen la seva importància, es basen, entre altres coses, en el respecte per les jerarquies socials i en el
sacrifici dels interessos individuals en nom dels interessos col·lectius. Els nens a Xina aprenen en general que
les seves identitats es deriven inexorablement de la pertinença a un grup o comunitat, tals com la família, el
clan o el poble.
Una altre cosa que aprenen és la importància que es coneixen amb les cinc relacions. Confuci promovia ja
antigament, la importància del que es coneix com les “cinc relacions” : emperador o governant i el poble,
entre el pare i el fill, entre el marit i la dona, entre el germà major i el menor, i entre els amics. Si aquestes
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
17
relacions es portaven avanci en forma apropiada, complint amb els rituals corresponents, la vida de
l'individu, de la família i de l'estat es veurien enaltides. En definitiva, la qual cosa interessa destacar, és la
importància que se li dóna històricament a Xina a l'educació moral, basada en el respecte per les jerarquies
socials i el col·lectivisme.
TRES PRINCIPIS BÀSICS han estat anunciats com imperatius per tota l’educació a la Xina.
1. La educació és totalment dirigida pel PARTIT COMUNISTA. Tot ha de ser controlat pel partit.
2. L’educació ha de servir per fins polítics: la ideologia política del país, ha d’ocupar una gran part del
programa a qualsevol nivell.
3. L’educació ha de combinar-se amb el treball. Es farà un intent, per superar la bretxa històrica entre
la massa analfabeta dels
aldeans i la il·lita intel·lectuals
del món rural, la que es suposa
“més educada i més alta
categoria”
La Organització de les escoles Xines.
En el sistema tradicional, l’educació es basa en els clàssic i vol formar mestres perfectament educats per
convertir-se en professors.
Amb la implantació del règim comunista l’educació escolar està d’aquest manera:
Educació preescolar. Els programes per als jardins d'infància a la Xina estan guiats per la necessitat
d'atendre diàriament als nens, mentre les seves mares treballen. Des de la infància s'ensenyen les
doctrines marxistes
Educació elemental. El programa de l'escola primària intenta proporcionar a tots els nens, en edat
escolar, cert tipus d'ensenyament elemental. La lectura i l'escriptura són molt més difícils en un
llenguatge que es recolza en milers de caràcters; es calcula que el seu aprenentatge, estès a 5.000 h.
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
18
de classe no dura menys de sis anys. Tots els nens en edat escolar (6-12 anys) reben un
ensenyament primari gratuït. El Govern atorga els manuals escolars necessaris als nens de famílies
pobres, tot i que les condicions són precàries. Els alumnes que acaben els seus sis anys d'estudis
primaris poden presentar-se a l'examen d'entrada en els centres d'ensenyament de segon grau.
Escoles d’internat: Són escoles que es situen en el nivell elemental, i procuren places per joves que
assisteixen a l’escola. En aquesta treballen, mengen i dormen. En aquestes escoles diuen que ajuden
als nens a “desprendre’s ,des de ben petits, les idees i influències egoistes que van adquirir a la vella
institució de la família.
Organitzacions juvenils. Seguint el patró establert pels mentors soviètics, els xinesos han establert un
programa ampli d'organitzacions comunistes juvenils; gran part de l'educació política dels nens es
duu a terme en aquests grups on es procura desenvolupar activitats per als temps d'oci, que queden
després de l'horari escolar i del treball. Gràcies al seu coneixement de l'experiència russa, els xinesos
intenten desenvolupar un Estat compacte i un sistema educacional capaç de crear el «nou home
comunista».
Educació secundaria. Ensenyament tècnic i professional. Entre els centre d’ensenyament de segons
l’economia domèstica, hi ha escoles d’infermeres i de treballs per a dones.
Educació universitària. Molt exigent, només arriben als millors.
Educació moral i família a l’escola.
L’educació a la xina, es basa sobretot, no
només en aprenentatges sinó que és a més a
més una educació moral. És una educació
intensa i extrema. Fins i tot, alguns adults els
costaria assimilar la pressió que reben a les
escoles. Hi ha molta disciplina i poc de de joc.
L’educació d’un nen xinés, condiciona la seva
vida en estat adult. Millor nota, més
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
19
possibilitats d’anar a la universitat.
Les famílies porten als nens a les escoles per ajudar a crear un futur millor pels seus fills, i que no tinguin
explotació laboral, i treballs de sol a sol, que a dures penes permeten sobreviure a famílies.
Aquesta vida escolar, fa que els nens puguin gaudir del seu oci poc. Inclús dissabtes i diumenges són les
tutories.
Els pares han de pagar per les escoles, pels complements addicionals, i està clar, que no tothom ho pot
permetre. Aquí trobem una injustícia, una desigualtat. Per una banda, les famílies en llocs rural amb moltes
pobresa no ho poden pagar. Per altre banda, ens trobem amb famílies que prioritzen l’educació dels nens
davant de les nenes. El nen té més pes a la societat. Les desigualtats de gènere, estan força marcades, ja que
encara hi ha idea moral que la dona ha de servir a l’home.
Hi han testimonis de nens, que mostren una infància poc plena de vida, amb molta pressió educativa i de
moralitat. Són joguines veritablement d’estudiar. I el govern xinés ha contribuït en què passi això.
Cal destacar a més, que els problemes es multipliquen en les zones rurals, i que en les famílies més pobres,
el nivell augmenta, i els recursos són menys.
Tot i així hi han famílies que apel·len als drets dels infants, i que confien que es pot harmonitzar tot: oci,
ensenyament moral, estudis…
VALORS QUE ES FOMENTEN.
Són els mateixos valors dels que hem estat parlant
anteriorment. Un d’aquest són tots aquells aspectes
culturals com la importància a la paternitat o en els
avantpassats. L’esforç, l’harmonia, el treball...
Els nens xinesos passen moltes hores a l’escola. Hi
treballen pel matí continguts més didàctics i per la tarda,
més culturals i morals. A l’escola, aprendre no és
únicament una tècnica, un ofici., aprendre és ser bo. Tant a la Xina de Confuci com a la de Mao, sempre ha
predominat aquesta creença- que les persones es transformen a partir de l’educació i que aquesta farà que
es pugui créixer tant socialment com políticament. Mao diu :”La nostra política educativa ha de permetre a
qualsevol persona que rep una educació, desenvolupar-se moralment, intel·lectualment i físicament, a
tornar-se un treballador amb consciència socialista i culte.
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
20
4. Conclusions
En aquest treball hem agafat per analitzar quatre països diferents. Dos europeus, un africà i un
asiàtic. Els nostre objectiu ha sigut analitzar com es l’educació, la ciutadania i els valors de les
diferents escoles.
Per una banda, Finlàndia i Espanya estan bastant igualtats. Tots dos països respecten bastant els
drets humans i tenen una societat bastant semblant.
Tot i que al Marroc, entre la família i l’escola hi ha una bretxa, cal reconèixer que socialment pels
quatre països la família és el centre del nen.
Espanya i Finlàndia, l’educació es finançada pel govern, cosa que no passa al Marroc i a la Xina. Això
te un perill, que cada vegada les desigualtats en aquest països creixin. Un exemple d’això es
l’interior de la Xina, on hi ha molts nens que no estan escolaritzats.
La història va canviant, i els quatre països hi ha hagut moltes transformacions, però penso, que en
qualsevol d’aquest quatre països, estan buscant desenvolupar actituds que considerin dignes de sí
important, tot i que falta a més a més una visió educativa.
No hem de caure en prejudicis, però sí saber ser crítics, i reflexionar com on neixis et condicionarà
per tenir un bon futur, o tenir de treballar-ho molt per aconseguir aquest treball.
La moralitat va canviant, anem creixent. I l’educació en aquest sentit està disposada en adaptar-se
aquest canvis. El que en un moment de la història es considerava bo, en altre és dolent. Això passa
també entre països quan parlem de ciutadania. En el que en país és bo en l’altre és dolent. Per
exemple, amb les igualtats de gènere. Espanya i Finlàndia lluiten per aconseguir-la, i veuen què és
dolent que no s’acompleixi. En canvi a Xina i al Marroc, aquesta desigualtat la tenen com un estil de
vida.
Els valors no són diferents només entre països, sinó que també hi ha diferencies entre un país
propi, com és el cas de la Xina on les diferències entre el món rural i el urbà són evidents. Fins i tot,
podem dir, que els valors són diferents entre les famílies d’un propi país.
Ensenyar als nens i nenes dins l’assignatura com viuen en altres països i quin són els seus valors,
pensem que és anar un pas endavant. Per una banda, que coneguin que no tot és com ells
imaginen, que hi ha llocs on els nens i nenes que són com ells, pateixen injustícies. Per altre banda,
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
21
també pot ajudar a que siguin més crítics i valorin el que tenen, per davant de les coses que li
manquen (vivim en una societat consumista, individualista que exigeix molt a les persones).
CIUDADANIA. “Una visió comparada amb altres països”
22
5. Bibliografia.
www.xtec.es/~aguiu1/socials/drets.htm
http://www.xtec.cat/innovacio/ciutadania/
http://www.bcn.cat/congresdones09/pdf/ca/CCRE.pdf
http://www.stecyl.es/Prensa/051003_lv_Europa_mira_Finlandia.htm
http://europa.eu/youth/active_citizenship/index_fi_es.html
http://www.dretaescollir.org/index2.php?id=52&id_element=134
http://www.upf.edu/materials/huma/central/historia/xinaXXI/blocsoci/tema10.htm#classifica
http://www.iemed.org/anuari/2010/carticles/Zirari_dones_ca.pdf
http://www.ibe.unesco.org/fileadmin/user_upload/COPs/Pages_documents/Comparative_Researc
h/AnalisisCompardo_ChinaConoSur.pdf
http://pasionporchina.blogspot.com/2006/11/maestros.html
